:: wikimiki.org ::

Dialecte

Dialecte

Un dialecte és una variant d'una llengua, parlat en una certa àrea geogràfica. El nombre de parlants, i l'àrea mateixa, poden ser de qualsevol grandària arbitrària. Un dialecte d'una àrea gran pot tenir molts subdialectes, i, alhora, un subdialecte pot tenir subsubdialectes, i així successivament. El concepte dialecte es distingeix de sociolecte, que és una varietat d'un idioma parlat per un cert estrat social, a partir de la llengua estàndard, que és la que s'estandarditza per als usos públics més formals (per exemple, l'estàndard escrit). Les varietats, com els dialectes, els idiolectes i els sociolectes, poden distingir-se no sols pels seu vocabulari, sinó també per diferències en gramàtica, fonologia i prosòdia. No obstant això, una llengua pot tindre més d'un dialecte estàndard o normatiu, com és el cas de l'anglès, en el qual tenim diferent ortografia i vocabulari estàndard per a l'anglès britànic, l'anglès americà i l'anglès de l'Índia. Tots ells es consideren variants estàndards i, per tant, correctes, de la mateixa llengua. Aquest tipus de llengües s'anomenen llengües pluricèntriques. El català és un altre exemple de llengua pluricèntrica, amb diversos estàndards normatius per als diferents dialectes majoritaris.

"Dialecte" o "Llengua"

No existeixen criteris universalment acceptats per a distingir entre llengües i dialectes, encara que hi ha una sèrie de paradigmes, encara que freqüentment donen resultats contradictoris (el més patent és el de la mutua intel·ligibilitat, ja que d'aquesta manera, a través de les zones de transició, podríem considerar a idiomes molt diferents com la mateixa llengua). En la pràctica, les varietats es consideren dialectes i no idiomes:
- simplement perquè no són (o no se'l considera) una llengua literària.
- perquè els parlants del dialecte no tenen un estat propi o el seu estat no és diferent de l'altre dialecte que podria considerar-se llengua diferent, o no tenen un nacionalisme polític consolidat.
- perquè no tenen un prestigi sociològic.
- perquè tenen un nombre de parlants reduït i una llengua germana té un nombre de parlants molt major. Existeixen casos molt polèmics i debatuts. Per exemple el gallec, considerat per la major part dels linguistes con un dialecte del portuguès, encara que políticament es tracten com a llengues diferents. El serbocroat s'ha separat, per a molts, únicament, per raons polítiques. El macedoni, encara que intel·ligible mutuament amb el búlgar i considerat pels lingüistes com un dialecte, es considera una llengua pels nacionalistes macedonis. El libanès intenta secessionar-se de l'àrab, promogut pels nacionalistes cristians. A les llengües escandinaves, especialment les orientals, és difícil marcar-hi fronteres de llengües i dialectes, puix que els parlants de danès, suec i noruec (sobretot bokmål) tenen un grau d'intel·ligibilitat prou gros com perquè llurs parlars puguin ser considerats dialectes d'una única llengua. L'afrikaans es considera, però, antic dialecte del neerlandès, que després de rebre altres influències i simplificar-se aconseguí la independència lingüística. L'exemple del moldau, intentant seccionar-lo del romanès, és un altre exemple de la primacia dels interessos polítics sobre els lingüístics.´ Bahasa Indonesia, Bahasa Jawa i Bahasa Melayu són noms diferentes (amb normatives diferents) per al Malai. A la Península Ibèrica han existit disputes tradicionalment al voltant de la consideració de dialecte o llengua per a variants, com ara el gallec i el portuguès, el català i el valencià, l'asturià i el castellà, l'aragonès i el castellà, etc.

Vegeu també

- Dialectes del català
- Llengua pluricèntrica Category:Lingüística als:Dialekt ja:方言 ko:방언

Gramàtica

Part de la lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots i frases a partir dels elements fonètics, fonològics, morfològics, sintàctics , lèxics i semàntics en una determinada llengua. Per a l'estudi gramatical es divideix la tira fònica en segments de diferent magnitud: de menor a major són els que segueixen: so, monema, mot o paraula, sintagma, proposició, frase o oració i paràgraf. Usualment la gramàtica s'expressa en forma de regles. Així, hi ha una gramàtica descriptiva, que explica què passa a la llengua, dóna un panorama de l'ús i per altra banda hi ha una gramàtica prescriptiva, que resumeix què és correcte i què no a una llengua. Normalment, les gramàtiques prescriptives corren a càrrec d'alguna institució de prestigi (acadèmia), com és l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) en el cas del català.

Pàgines que s'hi relacionen

- Fonètica
- Fonologia Categoria:Lingüística als:Grammatik ja:文法 simple:Grammar th:ไวยากรณ์

Llengua pluricèntrica

Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard. Aquesta situació es sol donar freqüentment quan una llengua i la identitat nacional o el nom (de part) del territori dels seus parlants no coincideix. Exemples de llengües pluricèntriques són el català, amb els estàndards proposats per l'IEC i l'AVL; el castellà, amb diferents estàndards a Espanya i Argentina entre d'altres; l'anglès, amb estàndards diferents per al Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, considerat un pluricentrisme simètric per la importància d'ambdos dialectes; o l'alemany, també una llengüa pluricèntrica, amb estàndards diferents per a Alemanya, Suïssa i Àustria, però asimètrica, com que l'estàndard alemany és predominant.

Vegeu també

- Dialecte
- Dialectes del català

Enllaços externs

- [http://www.inst.at/trans/15Nr/06_1/muhr15.htm Article de Rudolf Muhr sobre la dominació en llenguatges pluricèntrics (en anglès)] Language Attitudes and language conceptions in non-dominating varieties of pluricentric languages (by Rudolf Muhr). Categoria:lingüística

Literatura

Etimològicament, la literatura és l'art d'escriure. Generalment, però, s'entén com a literatura una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, espanyola o nord-americana), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc). Òbviament, les classificacions literàries són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gèneres literaris. En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc).

Gèneres literaris

- Narrativa
- Novel·la
- Conte
- Faula
- Epopeia
- Poesia
- Teatre
- Comèdia
- Tragèdia
- Assaig
- Biografia
- Autobiografia o memòries
- Crònica
- Diari personal
- Còmic
- Manga
- Sermó

Literatura en detall de diferents idiomes

- Alemany
- Anglès
- Castellà
- Català
- Francès
- Hongarès
- Italià
- Japonès
- Occità

Alguns períodes de la literatura occidental

- Literatura clàssica
- Literatura medieval
- Literatura renaixentista
- Literatura barroca
- Literatura neoclàssica
- Literatura romàntica
- Literatura realista
- Literatura modernista
- Literatura avantguardista Categoria:Literatura ja:文学 ko:문학 nb:Litteratur simple:Literature

Estat

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs

- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats

- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Portuguès

El portuguès és una llengua romànica, derivada de l'antic galaicoportuguès, que també ha originat el gallec. Continua essent una llengua molt propera al gallec, i també al castellà. El portuguès és una de les llengües més parlades al món (cap a 176 milions de persones l'any 2000, segons la UNESCO), i la segona llengua romànica en nombre de parlants, després del castellà. Tot i que la llengua té el seu origen a Portugal, el nombre més gran de parlants és al Brasil. També es parla a Angola, Guinea Bissau, São Tomé i Príncipe, Timor Est, Cap Verd, Moçambic i Macau, antiga colònia portuguesa que actualment és una divisió administrativa especial de la Xina. També el parla una minoria de gent a Goa, a l'Índia. El portuguès també és la base de diversos idiomes criolls. És una de les llengües oficials de la Unió Europea i del Mercosur. Les varietats europea i brasilera del portuguès presenten diferències. Disposen de molt de vocabulari quotidià diferent, la pronúncia és més arcaïtzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferències menors d'ortografia.

Expressions bàsiques

- Bom-dia - Bon dia;
- Boa-tarde - Bona tarda;
- Boa-noite - Bona nit;
- Obrigado - Marcès – ;
- Tchau - Adeu;
- Por favor - Si us plau;
- Bem-vindo - Benvingut;
- Não o entendo - No l'entenc;
- Segunda-feira - Dilluns;
- Terça-feira - Dimartes;
- Quarta-feira - Dimecres;
- Quinta-feira - Dijous;
- Sexta-feira - Divendres;
- Sábado - Dissabte;
- Domingo - Diumenge.

Dialectes de la llengua portuguesa

- Caipira

Enllaços externs

- [http://www.travel.to/portuguese101/ Portuguese 101]
- [http://pt.wikipedia.com Wikipedia en portuguès]
- [http://groups.yahoo.com/group/portugues_asia/ português_ásia] Propagar e restaurar o português na Ásia
- [http://www.agal-gz.org/ Associació Gallega de la llengua] Categoria:Galaicoportuguès ja:ポルトガル語 ko:포르투갈어 simple:Portuguese language th:ภาษาโปรตุเกส zh-min-nan:Portugal-gú

Serbocroat

El terme serbocroat es va utilitzar durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis. Va nàixer com a tal en el segle XIX, a conseqüència de l'Acord de Viena entre filòlegs serbis i croats, pel qual s'adoptava el dialecte novo-štokavski de variant ijekavski, originari de Hercegovina oriental, com a base del llenguatge literari comú a ambdós pobles. En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma serbocroat com a tal, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques. Actualment és normal la referència al serbocroat com diasistema, i són molts (especialment entre els nacionalistes croats i bosnià-musulmans) els que refusen referir-se al serbocroat com un únic idioma.

Dialectes

Els principals dialectes del diasistema serbocroat són el štokavski, el čakavski i el kajkavski. Els noms d'aquests dialectes deriven de la forma del pronom relatiu "que" en cada dialecte (respectivament: što, ča i kaj). La llengua literària de tot el diasistema està basada en el dialecte štokavski. Una altra classificació divideix al diasistema serbocroat en dues variants principals: l'ekavski, oriental o sèrbia, i la ijekavski, occidental o croat. No es tracta pròpiament de dialectes, sinó de variants en relació a l'evolució de la vocal protoeslava "jat". Exemples: Ekavski: devojka, zvezda, mesto, razumeti
Ijekavski: djevojka, zvijezda, mjesto, razumjeti

Sistema d'escritura

El serbocroat té dos sistemes d'escriptura l'alfabet llatí i l'alfabet ciríl·lic. L'estàndard croat utilitza només el llatí i l'estàndard serbi n'utilitza tots dos. L'escriptura en ambdós alfabets és totalment fonètica: a cada lletra li correspon un únic i invariable so. La correspondència entre l'alfabet llatí serbi (i croat) i el ciríl·lic serbi és total, i és com segueix:

Ciríl·lic	Llatí
А а	A a	Н н	N n
Б б	B b	Њ њ	Nj nj
В в	V v	О о	O o
Г г	G g	П п	P p
Д д	D d	Р р	R r
Ђ ђ	Đ đ	С с	S s
Е е	E e	Т т	T t
Ж ж	Ž ž	Ћ ћ	Ć ć
З з	Z z	У у	U u
И и	I i	Ф ф	F f
Ј ј	J j	Х х	H h
К к	K k	Ц ц	C c
Л л	L l	Ч ч	Č č
Л љ	Lj lj	Џ џ	Dž dž
М м	M m	Ш ш	Š š

Vocals

Les vocals del diasistema serbocroat són les mateixes que en castellà (a, i, i, o, u). Es pronuncien pràcticament igual, si bé la e és un poc més oberta. No obstant, hi ha una diferenciació entre vocals curtes i llargues. També pot considerar-se l'existència d'una vocal neutra, ja que l'anomenada a "mòbil" o "flotant" se sol pronunciar de forma molt breu i quasi com a vocal neutra.

Gramàtica

En el diasistema serbocroat hi ha set casos gramaticals: Nominatiu, Genitiu, Datiu, Acusatiu, Vocatiu, Instrumental i Locatiu. Com en la resta d'idiomes eslaus amb sistema de casos, els adjectius es declinen de forma lleugerament diferent dels substantius. Es distingeixen tres gèneres gramaticals: masculí, femení i neutre. Dins del gènere masculí, s'estableix una distinció entre animat i no animat. Hi ha dos números gramaticals: singular i plural.

Història

Des que els idiomes eslaus van començar a separar-se i a divergir entre si, la llengua dels serbis va passar per diversos estats, que a grosso modo poden representar-se com:
- Període d'escriptura glagolítica
- Introducció de l'escriptura ciríl·lica
- Període palege-eslau de redacció sèrbia (final del segle XII)
- Període d'influència russa (primera meitat del segle XVIII) Es considera que el pare de la llengua serbocroata moderna va ser el lingüista autodidacta Vuk Stefanovic Karadžic (1787-1864). Impulsat per l'eslovè Jernej Kopitar, destacat eslavista, i amb la seua ajuda professional, Vuk Karadžic va començar a recopilar obres artístiques populars i a treballar en el primer manual de gramàtica sèrbia, que va publicar a Viena en 1814 baix el títol de "Gramàtica de l'idioma serbi", i posteriorment va escriure el primer diccionari serbi amb gramàtica, que va publicar en 1818. Les reformes introduïdes per Vuk Karadžic van trobar una forta oposició en cercles conservadors, ja que elevava la llengua popular a la categoria de llengua literària, alhora que introduïa noves lletres en l'alfabet cirílico i eliminava les que havien quedat obsoletes. Vuk Karadžic va introduir el famós principi: "escriu com parles, parla tal com s'escriu". Aquestes reformes van tenir el seu ressò a Croàcia amb reformes semblants introduïdes per lingüistes com Ljudevit Gaj, qui també va afavorir al mateix dialecte triat per Vuk Karadžic per a la seua reforma: el dialecte neo-štokavski, de variant ijekavski, originari d'Hercegovina oriental. Ljudevit Gaj, igual que Vuk Karadžic i Jernej Kopitar, va ser un dels impulsors de l'anomenat moviment il·liri, més tard iugoslau (sudeslau), amb el que es pretenien defensar les identitats culturals i lingüístiques dels eslaus del sud en oposició als grans imperis, entre els quals es trobaven dividits els seus territoris: el Imperi austrohongarès i el Imperi Otomà. L'Acord Literari de Viena de 1850 entre filòlegs i literats serbis i croats va consolidar aquestes idees sobre la incorporació de l'idioma popular al llenguatge literari, al mateix temps que va unificar criteris sobre el llenguatge literari d'ambdues nacions, que passava a tenir una forma comuna. En 1960 es va publicar la "Ortografia de l'idioma literari serbocroat o croatserbi", sobre la base de l'Acord de Novi Sad de filòlegs serbis i croats. Aquest acord va deixar d'aplicar-se amb la independència de Croàcia de Iugoslàvia en 1991. Des de llavors no hi ha cap Acadèmia de la Llengua conjunta que regule l'idioma, i s'han iniciat processos de divergència en les distintes repúbliques

Vocabulari

- Serbi: српски, srpski
- Hola: здраво, zdravo
- Arreveure: до виђења, do viđenja
- Gràcies: хвала, hvala
- Sisplau: молим, molim
- Com estàs?: Како си?, Kako si?
- Com està (vostè)?: Како сте?, Kako ste?
- Bé: добро, dobro
- Sí: да, da
- No: не, ne
- Comprenc: разумем, razumem
- No comprenc: не разумем, ne razumem

L'estàndard Serbi (Llengua sèrbia)

L'estàndard serbi forma part del diasistema, parlat per uns 10 milions de persones. La forma estandarditzada sèrbia del serbocroat es parla en la República de Sèrbia (incloent les regions autònomes de Voivodina i Kosovo). Variants intermèdies entre ambdues formes es parlen en Bòsnia-Hercegovina i Montenegro (en els últims temps es treballa en l'elaboració d'una forma estandarditzada bosniana, i alguns també reclamen una forma estandarditzada montenegrina). Aquesta estardització està basada en el dialecte Štokavski igual que el croat.

L'estàndard croat (Llengua Croata)

L'estàndard croat (hrvatski), es diferencia del serbi en el sistema d'escriptura, ja que el croat només utilitza l'alfabet llatí en comptes d'ambos alfabets, ciríl·lic i llatí, utilitzat en el serbi. Aquest estàndard està basat en el dialecte Štokavski amb algunes influències del Čakavski i el Kajkavski. El sitema croat és l'idiona oficial de la Repúbilca de Croàcia i, juntament amb el Bosnià i el Serbi, és una de les tres oficials de Bòsnia-Hercegovina. No hi ha una definició oficial de l'idioma croat de per se, però hi ha l'Institut de la llengua i lingüística croata. Categoria:Llengües eslaves

Nacionalisme

El nacionalisme és una actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny ètico-polític, un gran valor al fet nacional o a la nació. Les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes, més que no pas de nacionalisme. No té el mateix contingut el nacionalisme que hom pot detectar abans de la Revolució Francesa, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial. Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’aquell nacionalisme que, a l’interior del mateix estat, poden manifestar-hi nacions minoritàries. En un primer temps, que arrenca del set-cents, el nacionalisme tendeix bàsicament a la construcció de nous estats o a la lluita per la independència davant els atacs exteriors. Aquí, nacionalisme és ja més que un pur sentiment nacional, i no és tampoc reductible a un mer patriotisme. El nacionalisme esdevé fàcilment quelcom situat més enllà dels interessos particulars individuals o de grup, i és sentit com l’únic camí col·lectiu per a la construcció de l’únic esquema comunitari que ha de fer possible l’expandiment i la realització completa de les virtualitats individuals i de grup. A l’Estat espanyol del començament del segle XIX la guerra contra Napoleó féu néixer un modern nacionalisme espanyol que es mantingué en aquest pla d’identificació amb la lluita i la victòria contra els enemics exteriors i que sofrí una fortíssima crisi quan, en comptes de victòries, foren derrotes les que es produïren. El nacionalisme, aleshores, s’afeblí en el seu àmbit espanyol i cedí el pas a vigorosos nacionalismes, com és ara el català i el basc. El tipus de nacionalisme que prové de la identificació entre la nació i l’estat necessàriament s’identifica, també, a l’hora d’escollir els seus fins i construir l’estratègia de la seva política, amb la raó d’estat. Malgrat que Lenin sempre va tenir molt clar que calia respectar les minories nacionals (va arribar a qualificar la Rússia txarista com a "presó de pobles") i sempre va defensar el dret a l'autoderminació de les nacions sense estat la praxi política nacional i internacional d'alguns marxistes, ha pretès d’oposar nacionalisme a internacionalisme o socialisme. La implantació d’estats comunistes no ha estat obstacle al sorgiment del nacionalisme entre aquells països. La crisi dels règims comunistes a l’Europa central i oriental ha reactivat o ha permès reaparèixer públicament, segons els casos, moviments nacionalistes en la dècada dels anys noranta. En una primera fase, l’eclosió nacionalista en l’antic bloc comunista es concentrà en tres àrees: la bàltica, amb la reivindicació independentista dels antics estats d’Estònia, Letònia i Lituània, incorporats per Stalin a la Unió Soviètica; l’àrea balcànica, amb el renaixement del nacionalisme serbi i també la voluntat independentista respecte a Iugoslàvia d’Eslovènia i Croàcia; finalment, l’àrea caucàsica, amb la presència, i l’enfrontament, dels nacionalismes d’Armènia, Geòrgia i l’Azerbaidjan. L’esclat dels nacionalismes a l’Europa antigament comunista no ha provocat un contagi directe a l’Europa occidental, però sí que -unida a les perspectives de transformació nascudes de la unió europea- ha consolidat o alimentat alguns nacionalismes preexistents a l’occident, especialment els d’Escòcia, Flandes, Euskadi i Catalunya, que han fet servir els casos de l’est com un punt de referència.

Vegeu també

Moviment d’alliberament nacional Categoria:política ja:民族主義 ko:민족주의 th:ชาตินิยม

Àrab

- Antropologia: Conjunt de gent amb una cultura semítica. Vegeu: Països Àrabs.
- Lingüística: la llengua àrab és una llengua semítica.
- Política: la Lliga Àrab és una organització mundial que reuneix els Països Àrabs.

Llengües escandinaves

Les llengües escandinaves o germàniques septentrionals són el danès, el feroès, l'islandès, el noruec (bokmål i nynorsk), el suec i l'extint norn. Totes elles provénen de l´antic nòrdic, i són membres de la branca germànica de la família indoeuropea. L'islandès (i en menor mesura, el feroès) és la més conservadora d'entre elles, cosa que el fa més complex i molt proper al nòrdic original. Així, per exemple, manté les declinacions. Ultra algunes particularitats en el nynorsk, la resta només conserva el genitiu amb -s. Existeix un alt grau d'intel.ligibilitat entre els parlants de les llengües escandinaves del continent. Així, és possible considerar el danès com a semi-oficial a Suècia, no pas en el sentit que hi sigui reconegut per llei, sinó que els seus parlants poden continuar fent-hi vida normal en danès: comprar, entendre's amb els veïns, però també coses més burocratitzades com ara fer exàmens a la universitat. El mateix pot ser dit a la inversa, i amb el noruec i Noruega. Com les altres llengües germàniques, els substantius podien tenir originàriament 3 gèneres (masculí, femení i neutre), si bé aquests s'han vist simplificat a dos (comú i neutre) en el cas del danès, el suec i alguns dialectes del noruec. L'article definit enclític n'és una característica distintiva. Així, per exemple l'indeterminat et hus ('una casa', en danès, noruec i suec), esdevé huset ('la casa'). La següent taula en mostra un exemple amb les diferents paraules per dir "noi":

Classificació

Totes les llengües escandinaves provenen de l'antic nòrdic i, en conjunt, representen una mena de continu dialectal que a vegades resulta difícil de dividir, especialment en el cas de les del noruec (amb les seves dues versions escrites oficials). Tot i això hom les separa en dues branques, una d'occidental (o insular), generalment més conservadora, i una d'oriental (o continental), molt més simplificadora gramaticalment i molt més influïda per l'alemany, el baix-alemany i el neerlandès.
- Escandinau Occidental (Insular)
- Feroès
- Islandès
- Noruec Nynorsk
- Norn
- Escandinau Oriental (Continental)
- Danès
- Noruec Bokmål
- Suec Categoria:Llengües escandinaves Categoria:Escandinàvia ko:북게르만어군

Suec

El suec (svenska) és una llengua germànica del Nord d'Europa, amb uns 9 milions de parlants. La majoria són de Suècia, si bé a Finlàndia (on la llengua és cooficial al costat del finès) és parlada per unes 300.000 persones a les zones costaneres i a les illes Åland. El suec és una de les llengües escandinaves orientals. Els gèneres masculí i femení del substantiu han estat reduïts a un de comú, caracteritzat per l'article en, fenomen que entre les llengües escandinaves només es dóna al danès i a certs dialectes del noruec bokmål. L'article neutre és et. Per exemple, handen (la ma) i pojken (el nen) o huset (la casa) i burdet (la taula). Una de les seves característiques distintives és un rang vocàlic molt complet, amb 17 sons possibles. S'escriu amb l'alfabet llatí, al qual s'afegeixen 3 grafies addicionals al final: å, ä i ö (corresponents a å æ, i ø del danès i el noruec). A conseqüència de la influència del francès, que anteriorment era l'idioma de la cort pel fet que la dinastía Bernadotte és d'origen francès, romanen al suec actual gran quantitat de paraules d'aquest origen, com ara: parapluie, portmone, promenera...etc. Al sud de Suècia (Småland i Skåne) i com a conseqüencia de l'antiga dominació danesa, el suec parlat té trets fonètics que comparteix amb el danès, com ara una més forta guturalització. = Vocabulari breu =
- Suec/a: svensk
- Hola: hej (hey)
- Adeu: hej då (hey-do)
- Siusplau: tack (tahck)
- Gràcies: tack (takk)
- Sí: ja (ya)
- No: nej (ney)

Enllaços externs

De moment no hi ha recursos català-suec disponibles, de totes maneres:
- [http://www.hello.to/swedish101/ Swedish 101]
- [http://lexikon.nada.kth.se/sve-spa.shtml Diccionari espanyol-suec] mantingut pel govern suec i molt complet.
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/sueco.html Diccionari espanyol-suec] Categoria:Llengües escandinaves ja:スウェーデン語 ko:스웨덴어

Bokmål

El bokmål (llengua del llibre) és un dels dos estàndards de la llengua noruega, fruit de la norueguització del danès. Escrit habitualment per gairebé el 90% de la població, és clarament la forma escrita preponderant a Noruega, molt per davant del nynorsk. Conegut fins el 1929 com a riksmål (llengua del país) el bokmål és una adaptació del danès, que dominava tots els àmbits oficials i literaris de Noruega fins que el país se separà de Dinamarca a inicis del segle XIX, a la varietat dialectal de la classe alta d'Oslo. A partir de la dècada de 1840 la sintaxi començà a ser adaptada a la parla local, si bé no fou fins a l'adopció el 1907 d'unes reformes ortogràfiques promogudes anys abans per Knud Knudsen que canvià de manera substancial. Malgrat mantenir-se proper al danès, el bokmål n'ha divergit amb detalls notables (o simplement ha acceptat dues possibles formes de dir quelcom). N'és un exemple la manera de dir els nombres a partir de 20, que antigament s'estructuraven "unitat+i+desena" (típic del danès, i en ell potser per influència de l'alemany i el neerlandès) i que ara accepten també l'ordre "desena+unitat". Així, per exemple, per dir "vint-i-u" hom pot triar entre enogtyve ("u-i-vint") o tjueen ("vint-u"). En bokmål hi ha, teòricament, tres genères per als substantius: masculí, femení i neutre (com l'antic nòrdic o al nynorsk). A la pràctica però s'accepta que tots els mots femenins es conjuguin com els masculins, tal i com es fa en el danès (i per tant també en la versió més conservadora (=danitzant) del bokmål, el riksmål), de manera que els gèneres es reduiexin a dos: comú i neutre. Categoria:Llengües escandinaves Categoria:Noruega ja:ブークモール

Afrikaans

L'afrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, on fou duta el segle XVII per colons neerlandesos i personal, servents i esclaus de la Companyia de les Índies Orientals.

Filiació

És una llengua indoeuropea de la família germànica, de la branca occidental. Com el neerlandès actual, prové dels dialectes baix-fràncics del baix alemany, concretament d'aquells parlats al sud d'Holanda al segle XVIII. La seva filiació seria doncs exactament la mateixa si no fós per sa evolució divergent dels darrers segles, sobretot amb la marcadíssima simplificació gramatical produïda a l'afrikaans.

Història

Els dialectes flamencs i holandesos duts pels colons neerlandesos foren fortament modificats en barrejar-se amb els parlars d'altres immigrants europeus (alemanys, escocesos, francesos) i, sobretot, en ser adoptats per altres parlants no europeus ( essencialment malaio-parlants vinguts de les illes Moluques i nadius africans parlants de khoisi i khoikhoi entre d'altres). Aquests foren sovint esclavitzats, i vers el 1710 ja superaven en nombre els homes lliures. La llengua s'estava desenvolupant entre parlants que provenien d'estructures gramaticals totalment diferents i que no tenien cap oportunitat ni d'escriure ni d'analitzar la seva parla/dialecte. Fins a la meitat del segle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes literàries, més enllà de la seva presència esporàdica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlandès". Així doncs, fins i tot a nivell administratiu, la llengua oficial era el neerlandès. En aquell moment començà a utilitzar-se a les escoles i inicia el camí cap a la oficialitat, que s'acabà produïnt l'any 1925. La primera gramàtica així com els primers diccionaris foren publicats el 1875 per la Genootskap vir Regte Afrikaners (Societat dels autèntics afrikaners). Durant el segle XX ha esdevingut una llengua literària rica i amb una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etc.). Breyten Breytenbach n'és un bon exponent: autor entre d'altres obres de Ysterkoei Moet Sweet (poesia, 1964) i Les Veritables Confessions d'un Terrorista Blanc (1984).

Parlants i aspectes socials

L'afrikaans és la tercera llengua de Sud-àfrica pel que fa al nombre de parlants després del zulu i el xhosa. Un cens del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a llengua materna (13% de la població). Un cens del mateix any a Namíbia la mostrava com a pròpia de 200.000 persones (11% de la població), especialment centrades a Windhoek. A banda d'això, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Namíbia, on fa un paper de lingua franca (a Sud-àfrica és més aviat l'anglès). A més, l'afrikaans també és present a d'altres països propers (Botswana, Malawi i Zàmbia) així com a zones d'Europa, Amèrica del Nord o la Commonwealth on hi ha hagut immigració de sud-africans. Tot plegat fa l'afrikaans la llengua materna d'un xic més de 6 milions de persones. Si a aquests s'hi sumen els que la tenen com a segona llengua, el seu nombre de parlants és estimat entre els 10 i els 20 milions. Pel fet d'haver estat una de les llengües afavorides per l'antic règim de l'apartheid, l'afrikaans es percep a vegades com una llengua exclusivament de blancs. Tanmateix, les enquestes esmentades desmenteixen aquest fet: dels 5.983.423 sud-africans que el parlaven a casa, "només" 2.536.907 (o el 42,4%) eren blancs. La majoria de parlants d'africans eren mulats: 3.173.970 (el 53,0%). A més, 253.279 negres (4,2%) i 19.267 (0,3%) asiàtics digueren que el parlaven a casa. D'entre els blancs, el 59% parlaven afrikaans i el 39% anglès, mentre que entre els mulats la proporció era de 79% contra 19%. Dins de Sud-àfrica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritària a les províncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oridental. A la part oriental del país els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats (Pretòria, Bloemfontein, Vereeniging, Welkom, Potchefstroom, Klerksdorp, Krugersdorp) si bé també n'hi ha d'escampats en granges aïllades (els boers). Sota la constitució multiracial de 1994 l'afrikaans continua essent una llengua oficial de Sud-àfrica, si bé ara, a més d'amb l'anglès, comparteix aquesta condició amb nou altres llengües. Aquesta nova situació ha significat que l'afrikaans perdés posicions respecte l'anglès. El 1996, per exemple, la South African Broadcasting Corporation reduí el nombre d'hores de televisió en afrikaans alhora que les línies aèries nacionals deixaven d'emprar la versió en afrikaans del seu nom (Suid-Afrikaanse Lugdiens) per centrar-se en l'anglesa (South African Airways). Anàlogament, les missions diplomàtiques a l'exterior ara només mostren el nom del país en anglès i la llengua local de l'estat on siguin. Malgrat que aquests esdeveniment no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi són publicats amb força difusió, un canal de televisió de pagament (KykNet) llançat el 1999 i un canal músical (MK89) el 2005. Malgrat que l'afrikaans ha divergit notablement del neerlandès en els darrers tres segles, encara hi comparteix el 85% del vocabulari, i als seus parlants els és fàcil aprendre el neerlandès en poc temps. Això ha permès a moltes companyies neerlandeses de deslocalitzar els seus centre d'atenció telefònica a Sud-àfrica, beneficiant-se de costs menors.

Gramàtica

Presenta una forta simplificació gramatical comparada amb el neerlandès. No s'hi distingeix cap mena de gènere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificació més respecte el neerlandès, que ja havia reduït els tres gèneres germànics (masculí, femení i neutre) a dos (comú i neutre). El plural s'indica mitjançant el morfema -e (per oposició al neerlandès, on hom empra -en, -n, -s, -'s). Poseeix un únic article: die. No hi ha cap mena d'inflexió verbal en funció del subjecte (dins d'un temps verbal): cal sempre col·locar un pronom davant per saber qui fa l'acció. Així, hom pot comparar l'exemple següent amb el verb ser, un dels més irregulars en neerlandès, que ha esdevingut totalment regular en afrikaans: Nota: Ly en afrikaans és aproximadament el mateix que el neerlandès ij (escrit a mà, ÿ=ij, i només ha estat recentment que la separació entre ambdós s'ha oficialitzat). La passiva s'expressa mitjançant el verb auxiliar word ("esdevenir") i el participi, anàlogament a altres llengües germàniques. En passat is substitueix word. De les dues formes bàsiques de pretèrit existents en el neerlandès, simple i perfet, només la darrera s'ha acabat mantenint a la pràctica, existint només certs verbs que mantenen el simple (is -was: "és", "era"). El passat és doncs "subjecte + het + participi", on "het" és el present del verb "tenir" que fa d'auxiliar. Així "ek heb gebreek" pot equivaldre als catalans "he trencat", "vaig trencar", "trencava" i "havia trencat". L'afrikaans presenta el fenomen de la doble negació (anàloga al "no...pas" de certs dialectes del català). Exemple: Hy het dit nie gedoen nie ("Ell no ho ha pas fet.")
Ortografia
L'ortografia de l'afrikaans és semblant a la del neerlandès (distinció entre vocals curtes i llargues mercès a l'escriptura de dues vocals seguides o no presència de doble consonant al darrera, g com [x], etc...) si bé més simplificada. A continuació es mostren les variacions ortogràfiques respecte el neerlandès:
- Lij neerlandesa s'escriu en afrikaans com a y excepte al sufix -lijk, que esdevé -lik. Exmps: Bybel (Bijbel-Bíblia)
- El dígraf "ch" neerlandès (homòfon amb "g": [x]) esdevé "g" (o "k", veure següent punt): agter (neerlandès: achter - darrera), geskiedenis (neerlandès: geschiedenis - història)
- L'acabament neerlandès -sch esdevé -sk: waarskynlik (waarschijnlijk -probablement)
- La "g" desapareix entre dues vocals: hoe (hoge - alt). Aquest tret és compartit amb el flamec occidental.
- El grup "-st" perd la "t": lugpos (luchtpost - correu aeri)
- Els grups oo i ee esdevenen dígrafs, enlloc de només vocals llargues (cosa que també passa al neerlandès del Randstad)
- L'"u" sona gairebé com una "i".
- El grup "eu" sona gairebé com "ee".
- No hi ha cap diferència entre au, ou, auw i ouw, que esdevenen ou i són pronunciats com a []: outomaties (automatisch -automàtic), oud (oud, antic), blou (blauw -blau), vertrou (vertrouwen-confiar) Poseeix 15 vocals, entre curtes, llargues i diftongs.

Lèxic

Dialectes

- Afrikaans de l'oest del Cap
- Afrikaans de l'est del Cap
- Afrikaans del riu Orange

Enllaços externs

- [http://roepstem2.tripod.com/snaaks.html Llista de paraules en afrikaans i el seu equivalent neerlandès (Die Roepstem)] (en neerlandès)
- [http://www.ethnologue.com/show_iso639.asp?code=afr Explicació sobre l'afrikaans a l'Ethnologue] (en anglès)
- [http://www.majstro.com/Web/Majstro/taleninfo/afr_en.php Diccionari afrikaans-anglès i enllaços a pàgines en afrikaans] (en anglès)
- [http://www.websters-online-dictionary.org/definition/Afrikaans-english/ Diccionari Webster afrikaans - anglès] (en anglès)
- [http://www.majstro.com/Web/Majstro/taleninfo/afr_de.php Diccionari afrikaans-alemany i enllaços a pàgines en afrikaans] (en alemany) Categoria:Llengües germàniques occidentals ja:アフリカーンス語 ms:Bahasa Afrikaans simple:Afrikaans

Moldau

El moldau és, segons la Constitució del país, la llengua oficial de Moldàvia. Tanmateix, la filologia internacional considera que és exactament el mateix que el romanès. De fet, ni tan sols hi ha característiques dialectals pròpies que permetin distingir-lo d'aquesta llengua. L'única diferència categòrica era que, fins a 1989, el moldau s'escrivia en alfabet ciríl·lic (era l'única llengua romànica que ho feia), però a partir d'aquell any es va adoptar l'alfabet llatí, cosa que encara els fa tots dos més semblants. La causa d'aquesta divisió és essencialment de caire polític, ja que l'assumpció d'aquesta llengua moldava serveix per no sentir-se identificats com a romanesos i integrar-se a Romania, la qual cosa seria motiu de secessió per part de la minoria eslava de l'estat, de parla ucraïnesa i russa. Categoria:Llengües romàniques ja:モルドバ語

Romanès

El romanès és una llengua romànica parlada per uns 26 milions de persones per tot el món. La majoria, uns 20 milions es concentren a Romania i més de dos milions i mig a Moldova, tot i que allí moltes vegades la llengua s'anomena moldau. El romanès té un 73% de semblança amb el català i un 77% amb l'italià. Oficialment s'escriu amb l'alfabet llatí, tot i que a Moldova encara molta gent fa servir l'alfabet ciríl·lic. Arran del seu aïllament respecte la resta de llengües romàniques (està envoltat per llengües eslaves, úgriques i turqueses), el romanès és una de les llengües romàniques més desconegudes i diferents respecte la resta de la família, mostrant influències eslaves, del turc i de l'hongarès. Categoria:Llengües romàniques ja:ルーマニア語 th:ภาษาโรมาเนีย

Bahasa Melayu

El malai, oficialment conegut com a Bahasa Melayu (que significa llengua malaia), és una llengua austronèsia parlada pels malais a la península de Malacca, al sud de Tailàndia, a Singapur i a parts de Sumatra. És l'idioma oficial de Malàisia i Brunei, i un dels quatre idiomes oficials a Singapur. També es una llengua de treball al Timor Oriental. A Indonèsia s'utilitza la variant del malai coneguda com a Bahasa Indonesia. El Bahasa Melayu i el Bahasa Indonesia són de fet variants de la mateixa llengua. Existeix un estàndard oficial per al malai, d'acord amb Indonèsia, Malàisia i Brunei, anomenat Bahasa Riau, la llengua de l'arxipèlag de Riau, que s'ha considerat des fa temps el lloc d'origen del malai. Categoria:Llengües ms:Bahasa Melayu ja:マレー語 th:ภาษามาเลย์

Península Ibèrica

La Península Ibèrica, o Ibèria, és una península de dimensions importants del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Està separada del continent africà per l'Estret de Gibraltar, que comunica la Mediterrània i l'Atlàntic. Geogràficament, emmarca els territoris continentals d'Espanya (tret de la Vall d'Aran, les aigües de la qual drenen vers el riu Garona), Portugal, Andorra, l'enclavament de Gibraltar i l'Alta Cerdanya francesa. Compta amb 582.925 km². El seu nom prové del riu Iber, probablement l'actual Ebre, tanmateix també és possible fós el Guadalquivir, o un altre riu de la província d'Huelva on textos molt antics hi esmenten un riu anomenat Iberus, i un poble al que anomenen "ibers". Des de molt temps ençà els grecs estaven acostumats dir a la península com a Ibèria. La seua frontera natural amb la resta del continent és la serralada dels Pirineus i es troba envoltada per les mars Cantàbrica pel nord, Mediterrània per l'est i sud, i l'Oceà Atlàntic per l'oest. Geològicament, com a tret especial, la major part de la seua superfície continental és configurada com un altiplà quasi completament pla a una altura de 600 metres sobre el nivell de la mar, el seu litoral nord, nordest i oest és rocallós i amb penya-segats, mentres que els litorals mediterranis són més suaus, amb contínues platges. Categoria:Geografia d'Europa Categoria:Penínsules ja:イベリア半島 ko:이베리아 반도

Filip II

Filip II (21. toukokuuta 1527, Valladolid – 13. syyskuuta 1598, Escorial) oli ensimmäinen virallinen Espanjan kuningas 1556—1598, Napolin ja Sisilian kuningas 1544-1559 ja Portugalin kuningas (hallitsijanimellä Filip I) 1580-1598. Hän oli Pyhän saksalais-roomalaisen keisarikunnan hallitsijan Kaarle V:n ja Portugalin kuninkaan Manuel I:n tyttären, Isabellan, ainoa eloonjäänyt laillinen perillinen. Jo ennen 1556 alkanutta hallituskauttaan hän hoiti itse Länsi-Intiaan liittyviä asioita. Hänen aikanaan valloitukset Amerikassa vakiintuivat ja hallintoa järjestettiin systemaattisesti ja modernisoitiin; säädettiin uusia lakeja ja nimitettiin lisää virkamiehiä sekä luotiin uusia neuvostoja ja tuomioistuimia. Filip oli uskonasioissa fanaattinen. Hän lisäsi inkvisition valtaa myös Amerikassa. Hän halusi säilyttää imperiuminsa eikä laajentaa sitä, tosin Florida (sekä Filippiinit) valloitettiin hänen aikanaan. Filip II:n hallituskauden loppupuolella alkoi Espanjan rappeutuminen: jalometallien virta Amerikasta oli ehtymässä ja Englanti ja Hollanti olivat nousemassa johtaviksi merivalloiksi. Englanti voitti "voittamattoman armadan" 1588. Filip oli neljästi naimissa. Vuuosina 1544-1548 hän oli naimisissa Englannin katolisen kuningattaren Maria I:n kanssa. Maria I Luokka:Espanjan hallitsijat ja:フェリペ2世 simple:Philip II of Spain

jastrz�bia g�ra Randki thrifty car rental Baby names hotel a Venezia

:: RELATED NEWS ::

Clachaig Inn
The Clachaig Inn is a famous hotel and pub in Glen Coe, Scotland. It is popular with walkers and climbers who come to visit the surrounding mountains. The inn is sited towards the western end of the glen, about 3 km (2 miles) southeast of the modern Glencoe village, on the old road just to the north of the A82 trunk road. It lies at the foot of Clachaig Gully, the first safe descent

Arrowworm

- Archisagittoidea
- Sagittoidea Chaetognatha is a phylum of predatory marine worms that are a major component of plankton worldwide. They show some preference for warmer waters. Chaetognaths are transparent and are torpedo shaped sometimes with arrowhead like opaque structures in their heads. They range in size from 3mm to 12cm. The common term for th

Strategic Grill Locations
Strategic Grill Locations is stand-up comedian Mitch Hedberg's debut comedy album. It is a recording of a performance at the Laff Stop comedy club in Houston, Texas from September 7, 1999. Like Hedberg's second and final album, Mitch All

Read More...

Producers Releasing Corporation
One of the larger Hollywood production conglomerates of Poverty Row of the late 30s-mid 40s (along with Republic Pictures and Monogram Pictures and smaller outfits) PRC, as it was commonly known, intentionally made mostly small-budget B-movies. The productions were often so cheap

Tetsuo: The Iron Man
:This article is about the cult Japanese film Tetsuo: The Iron Man. For the character from the Akira anime and manga, see Tetsuo Shima. Tetsuo: The Iron Man is a 1988 Japanese film by cult-film director Shinya Tsukamoto. This, his third film, is an extremely graphic but also strikingly-filmed fantasy shot in the same low-budget,

SU-76M
The SU-76 (Samokhodnaja Ustanovka 76) was a Soviet self-propelled gun used during World War II.

History

The SU-76 was based on a lengthened version of the T-70 tank chassis. Its simple construction made it the most-produced Soviet armoured vehicle of World War II, except for the T-34 tank. In

SU-76B
The SU-76 (Samokhodnaja Ustanovka 76) was a Soviet self-propelled gun used during World War II.

History

The SU-76 was based on a lengthened version of the T-70 tank chassis. Its simple construction made it the most-produced Soviet armoured vehicle of World War II, except for the T-34 tank. In

OSU-76
The SU-76 (Samokhodnaja Ustanovka 76) was a Soviet self-propelled gun used during World War II.

History

The SU-76 was based on a lengthened version of the T-70 tank chassis. Its simple construction made it the most-produced Soviet armoured vehicle of World War II, except for the T-34 tank. In

Verdicts
In law, a verdict is the judgment of a case before a court of law. The term literally means "to speak the truth" and is derived from Middle English verdit, from Anglo-Norman: a compound of ver ("true," from the Latin vērus) and dit ("speech," from the Latin dictum, the

Arsene-Jules-Etienne-Juvenal Dupuit
Jules Dupuit (18 May 1804 - 5 September 1866) was a French civil engineer and economist. He was born in Fossano, Italy then under the rule of Read More...