:: wikimiki.org ::

Diglòssia

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació on, en una societat donada, n'hi ha dues (sovint) llengües relacionats de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint es filtren avall al vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada. La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant, així com de l'exercici del poder administratiu. Els membres de la classe inferior poden o bé acceptar que les llengües tenen funcions distintes i emprar-les segons la situació, o bé emprendre un procés de naturalització cap a la llengua dominant, assumint-la per a totes les situacions i emprant la llengua dominada només de manera residual. En aquestes situacions, la transmissió intergeneracional de la llengua dominada sempre és complicada, perdent parlants a cada generació. Es produïx un conflicte lingüístic cada vegada que els parlants de la llengua dominada volen transcendir els límits imposats i normalitzar-la perquè ocupi el mateix lloc que la llengua dominant. =Origen del terme= El terme francès diglossie s'encunyava primer (com a traducció de διγλωσσία, del grec: bilingüisme) pel lingüista grec i demograf Ioannis Psycharis. L'arabista William Marçais utilitzava el terme el 1930 per descriure la situació lingüística parlada als països àrabs. A l'article de Charles Ferguson "Diglòssia" en el diari Word(1959), la diglòssia es descrivia com una classe de bilingüisme en una societat donada en la qual un de les llenguas és (H) (del anglès high), és a dir, té prestigi alt, i un altre de les llenguas és (L) (del anglès low), és a dir, té prestigi baix. En la definició de Ferguson, (H) i (L) són sempre propers. Fishman també parla de diglòssia amb llengues inconnexes: "diglòssia estesa" (Fishman 1967), per exemple Sànscrit com (H) i Kannada com (L) o Alsacià (Elsässisch) a Alsàcia com (L) i Francès com (H). Kloss diu al (H) variant exoglòssia i al (L) variant endoglòssia. En alguns casos, la natura de la connexió entre (H) i (L) és discutida; per exemple, Crioll Jamaicà com (L) i Anglès Estàndard com (H) a Jamaica. (H) és normalment la llengua escrita mentre que (L) és la llengua parlada. (H) és utilitzat en situacions formals, i (L) és utilitzat en situacions informals. En (L) les variants no són només simplificacions de les variants (H). Moltes (L) llenguas tenen certs trets que són més complexos que els llenguatges corresponents (H): alguns dialectes alemanys suïssos tenen /e/, /ɛ/ i /æ/ mentre Alemany Estàndard només té /e/ i /ɛ/. El crioll jamaicà té menys fonemes vocàlics que l'Anglès estàndard, però té fonemes de /kʲ/ i /ɡʲ/ palatals addicionals. =Quan s'origina una tercera llengua= Especialment en endoglòssia la forma (L) també pot ser anomenada "basilecte", i la forma (H) "acrolecte", i una forma intermèdia "mesolecte". S'ha de remarcar tanmateix que no hi ha cap "mesolecte" en l'alemany parlat de Suïssa i a Luxemburg. =Alguns exemples= És controvertit si a Paraguai hi ha una forma de diglòssia. Guaraní i Castellà són les dues llengues oficials del Paraguai. Alguns erudits sostenen que hi ha paraguaians que de fet no parlen Guaraní. Vegeu: Guaraní. El xinès també ofereix un cas interessant. Els exemples clàssics de Ferguson inclouen l'Alemany Estàndard/Alemany Suís, Àrab Estàndard/Àrab vernacle, Francès Estandard/Crioll d'Haití, i Katharevousa/Dhimotiki a Grècia. Tanmateix, el Crioll es reconeix ara com a llengua estàndard a Haití. Els dialectes de l'alemany parlat de Suïssa no són a penes llengües amb prestigi baix a Suïssa; i l'Àrab col·loquial té més prestigi en alguns aspectes que l'Àrab estàndard avui dia (vegeu: Chambers, Teoria Sociolingüística). I després del final del règim militar, el Dhimotiki es convertia a Grècia només en llengua estàndard (1976). Avui dia, el Katharevousa ja no s'utilitza. Harold Schiffman escriu sobre l'alemany parlat de Suïssa: "sembla que que l'Alemany suís consensuadament s'acceptava com una jerarquia diglòssica amb l'Alemany Estàndard, però que aquest consens s'estigui trencant ara." Hi ha també commutació de codi al món àrab; segons Andrew Freeman això és "diferent de la descripció de Ferguson de diglòssia que manifesta que les dues formes es distribueixen de forma complementària." En una certa mesura, hi ha commutació de codi i superposició en totes les societats diglòssiques, fins i tot entre els parlants d'Alemany Suís. A més, en la definició de Ferguson, la diglòssia no és bilingüisme; tanmateix això depèn de la definició del lingüista. Per exemple, les classes diferents d'àrab no són mútuament intel·ligibles; tot i que n'hi ha molts, però això també pot ser a causa d'exposició a varietats diferents més que les propietats lingüístiques inherents. Els exemples on la dicotomia Alt/Baix es justifica en termes de prestigi social inclouen dialectes italians com (L) i Italià Estàndard com (H) a Itàlia, i dialectes alemanys i Alemany estàndard a Alemanya. A Itàlia i Alemanya, aquells parlants que encara parlen dialectes típics utilitzen el dialecte en situacions informals, especialment dins la família. Parlant de l'Alemany Suís, d'altra banda, s'ha de dir que els dialectes alemanys suïssos són en una certa mesura fins i tot utilitzats a les escoles i en una mesura més gran a les esglésies. Ramseier anomena al parlar alemany de la diglòssia de suïssa una "diglòssia medial", mentre que Felicity Rash prefereix "diglòssia funcional". Paradoxalment, l'alemany suís ofereix als dos el millor exemple per a la diglòssia (tots els parlants són parlants natius d'Alemany suís i per tant diglòssics) i el pitjor, perquè no hi ha cap jerarquia definida.

El cas del Català

El català està a molts dels països catalans (pot ser es podria exceptuar el cas d'Andorra, a pesar de que en aquest cas la pressió del castellà i del francès és molt forta) en una situació de diglòssia externa; no només perquè les altres llengües (Castellà, Francès, Italià) són els idiomes usats, en gran mesura, pels organismes oficials corresponents; també es dona el cas de que la immigració, al menys en el cas del Castellà, ha estat tan forta en el segle XX, que ha fet que es pugui parlar de un cas de diglòssia, produïda per l'augment relatiu de parlants del Castellà. També s'ha d'esmentar el fet de que tant el Govern espanyol com el francès durant molts d'anys han deixat de banda l'escolarització en Català per las seves respectives llengües. En el cas d'Alguer el Català està en greu perill, la qual cosa ha estat reconeguda per la UNESCO, malgrat això es podria dir que el Català està en perill a tot arreu degut a la pressió de les llengües oficials dels diferents estats.

Tàmil

Tamil és una llengua diglòssica. La forma clàssica (chentamil) de la llengua és diferent de la forma col·loquial (koduntamil). Aquesta diferència en la llengua ha existit des de temps antics. La forma clàssica es prefereix per escriure, i també s'utilitza per a parlar en públic. Mentre que el tàmil escrit és principalment estàndard al costat de diversos tàmils que es parlen a les distintes regions, la forma parlada de la llengua difereix àmpliament des de la forma escrita. Les novel·les, fins i tot les populars, utilitzen (H) per a tota la descripció i narració i utilitza (L) només pel diàleg, si és que l'utilitzen gens. El variant (L) és sovint només utilitzada per al diàleg de parlants rurals o menys educated. Tot i que el poble tàmil en la conversa corrent utilitzarà (L), les novel·les sovint descriuen gent educada que parla en la forma (H). A les diferènts regions i castes predomina la forma (L). El Tàmil de la capital estatal Chennai (anteriorment Madras) és sovint bastant distint del que se parla en qualsevol altre lloc. A causa de la seva proximitat a Andhra Pradesh, hi ha sovint més paraules Telugu. La forma (L) de Chennai del tàmil també sovint té més paraules d'urdú (o Deccani) que varietats de tàmil de qualsevol altre lloc a l'estat. A causa del paper més gran d'anglès, el Tamil de Chennai també mostra una gran influència d'aquesta llengua. Naturalment, el Tàmil parlat a Sri Lanka, encara que és intel·ligible, també té diferències clares en el vocabulari i la pronunciació. Per tot l'estat, una divisió basada en la casta tripartida és també comuna. Brahmans i les Castes Plebees (anteriorment anomenats Intocables) parlen formes (L) de tàmil amb diferències gramaticals clares respecte als membres d'unes altres castes. =Bibliografia=
- Azevedo, Milton. 2005. "Portuguese. A linguistic introduction". Cambridge University Press.
- Azevedo, Milton; University of California. "Vernacular Features in Educated Speech in Brazilian Portuguese" http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/79117399329793384100080/p0000008.htm
- Bagno, Marcos. "Português ou Brasileiro? (Portuguese or Brazilian?)" http://paginas.terra.com.br/educacao/marcosbagno/
- Eeden, Petrus van. "Diglossie" http://www.afrikaans.nu/pag7.htm
- Freeman, Andrew. "Andrew Freeman's Perspectives on Arabic Diglossia" http://www-personal.umich.edu/~andyf/digl_96.htm
- Lubliner, Jacob. "Reflections on Diglossia" http://www.ce.berkeley.edu/~coby/essays/refdigl.htm
- Módolo, Marcelo. "As duas línguas do Brasil.(Two languages of Brazil)" Editora FAUUSP.
- Perini, Mário. 2002. "Modern Portuguese. A Reference Grammar." Yale University Press. New Haven.
- Rash, Felicity. 1998. The German Language in Switzerland. Multilingualism, Diglossia and Variation. Bern: Peter Lang.
- Schiffman, Harold. "Diglossia as a Sociolinguistic Situation" http://ccat.sas.upenn.edu/~haroldfs/messeas/diglossia/node1.html =Enllaços externs=
- [http://www.tooyoo.l.u-tokyo.ac.jp/Redbook/index_text.html Plana de la UNESCO llengües en perill o desaparegudes]
- [http://www.menorcaweb.net/calaixera/sociolin/ Plana de Sociolingüística] category:lingüística .

Llengua

- Lingüística: una llengua és un sistema de comunicació.
- Anatomia: la llengua és l'òrgan utilitzat per la parla.

Grec

El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu. La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.

Dialectes del grec antic

- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants. La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.

Demòtic

El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.

La llengua comuna

A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient. El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia). Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern. De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí. Categoria:Grec als:Griechische Sprache ja:ギリシア語 ko:그리스어 ms:Bahasa Greek simple:Greek language th:ภาษากรีก

1930

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 de març - Badalona (el Barcelonès): s'hi funda el "Penya Spirit of Badalona", l'actual Club Joventut de Badalona.
- 17 d'agost - Sant Sebastià: els representats republicans de tot l'estat espanyol, acorden al Pacte de Sant Sebastià la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica.
- 8 de setembre - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
- 30 de desembre - Núria (Queralbs, el Ripollès): hi arriba el primer tren cremallera. :MÓN
- 10 de febrer - Espanya: el general Miguel Primo de Rivera abandona el país.
- 11 de setembre - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 de juliol - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1930年 ko:1930년 ms:1930 simple:1930 th:พ.ศ. 2473

1959

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 29 de setembre - el Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel. :MÓN
- 8 de gener - França: elegeixen Charles de Gaulle president de la cinquena República.
- 8 de gener - l'Havana (Cuba): triomfa la Revolució Cubana amb l'entrada a la ciutat de les tropes de Fidel Castro.
- 10 de març - el Tibet: després de 10 anys d'ocupació xinesa hi comença una revolta que costarà la vida a centenars de milers de ciutadans i que portarà a l'exili el dalai-lama Tenzin Gyatso.
- 9 de juny - els Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
- 1 de desembre - Washington (els Estats Units): dotze estats hi signen el Tractat Antàrtic, per tal de gestionar l'ocupació de l'Antàrtida.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Joan Amades, el més gran folklorista català. :MÓN
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, USA): Louis Francis Cristillo, conegut com Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1959年 ko:1959년 ms:1959 simple:1959 th:พ.ศ. 2502

1967

Esdeveniments:

Països Catalans

Món

- 11 de setembre - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
- 30 de novembre - el Iemen s'independitza de l'Imperi Britànic.

Naixements:

Països Catalans

Món

- 20 de febrer - Hoquaim (estat de Washington, EUA): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana (m. 1994).

Necrològiques:

Països Catalans

Món

- 5 de març - Montreal (el Quebec): Georges Vanier, polític quevequès, governador general del Canadà (n. 1888).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1967年 ko:1967년 ms:1967 simple:1967 th:พ.ศ. 2510

Alemany suís

L'alemany suís (Schweizerdeutsch en alemany estàndar; Schwyzerdütsch, Schwiizerdütsch, Schwyzertütsch o Schwizertitsch en altres ortografies que reflecteixen les pronunciacions dialectals) és un dels dialectes alamànics que es parlen a Suïssa. A vegades, d'altres dialectes alamànics parlats fora d'aquest país se'n diu alemany suïs també, especialment dels de Liechtenstein, molt propers als de Suïssa.

Ús

Al contrari que molts dialectes de l'Europa moderna, l'alemany suís és el llenguatge parlat quotidianament tant per tots els estrats socials de les ciutats industrials com per la gent del camp. L'utilització d'un dialecte no comporta cap inferioritat social o educacional. Només hi ha unes poques situacions on parlar l'alemany estàndar és veu necessari o considerat, per exemple en l'educació (tot i que no durant les pauses), al parlament, a les notícies televisades o en presència d'estrangers germanòfons. Es parla d'una situació de diglòssia medial ja que el dialecte és principalment la llengua parladda mentres que l'estàndar és l'escrita. L'alemany suís és intel·ligible per als parlants d'altres dialectes alamànics, però normalment no ho és per als parlants de l'alemany estàndar (incloent els suïssos francòfons o italòfons que han aprés l'alemany a escola). Els parlants d'alemany suís que surten a la televisió o al cinema se solen doblar o subtitolar si l'emissió és a Alemanya. El rock cantat en alemany suís ha arribat a constituir un gènere musical al seu país anomenat Dialect rock.

Variacions

Els dialectes del suís tenen marcades diferències en la pronunciació i en el vocabulari, però els parlants s'entenen mútuament, amb unes poques excepcions, per exemple a la part alemany del cantó de Valais. Els dialectes del suís són part essencial de les identitats culturals locals, en alguns casos a nivell de població o subgrup cultural (tant la classe alta de Basilea com els pagesos d'Adelboden tenen els seus propis dialectes específics). En algunes regions, un polític que no parla la varietat local de suís té menys possibilitats a les eleccions. Expressen una forta distinció nacional, cantonal i regional, tot separant els residents a Suïssa d'aquells que viuen al "gran cantó" (Alemanya).

Història

Com a dialectes alamànics, els dialectes del suís no van participar de la segona mutació vocàlica germànica que va tenir lloc en l'Edat mitjana: encara s'usen gairebé les mateixes vocals que a l'alt alemany mitjà, de forma que tot i pertànyer a l'alt alemany, els dialectec alamànics estan més a prop del baix alemany que altres dialectes del primer o que l'alemany estàndar. Una excepció són algunes varietats centrals del suís com ara el del cantó d'Uri. Exemples: Gran part dels dialectes del suís, en ser dialectes de l'alt alamànic, han acompletat la mutació consonàntica de l'alt alemany, això és, no només han fet el canvi de t a o i de p a o , sino que a més a més l'han fet de k a o . La majoria tenen o inicials en comptes de , encara que hi ha excepcions, com les varietats de Chur o Basilea. El suís de Basilea és un dialecte del baix alamànic (com la majoria, encara que no tots, de dialectes alamànics parlats a Alemanya), i el suís de Chur és bàsicament un dialecte de l'alt alamànic però sense [χ] or [kχ] inicials. Exemples:

Pronunciació

Consonants

Com a tots els dialectes del sud de l'alemany, els dialectes suïssos no tenen obstruents. En comptes d'això hi ha una distinció de llargària. Les oclusives /p, t, k/ no són aspirades. Els sons aspirats s'han desenvolupat secundàriament (en la majoria de dialectes) en trobar-se l'oclusiva i l'aspiració quan es contreu un mot (behalten, guardar > //; Gehalt, sou > //) o per manlleus d'altres llengües, normalment l'alemany estàndar (Tee , té > //). Als dialectes de Basilea i Chur, però, hi ha paraules nadiues amb /k/ aspirada. Al contrari que el alemany estàndar, que té dos al·lòfons per a /x/ ( i ), el suís només té . Tot i que al suís no hi ha ensordiment final, l'oïda de l'estranger pot captar familiaritat amb l'alemany estàndar degut a la manca d'oclusives sonores. També, sovint, una consonant llarga pot anar precedida d'una vocal curta.

Vocals

La majoria dels dialectes suïssos tenen vocals avançades rodones, al contrari que molts dialectes de l'alemany. Només als dialectes del baix alamànic del nord-oest de Suïssa (Basilea principalment) i als del cantó de Wallis s'han "des-arrodonit". La influència d'altres dialectes del suís està fent extendre's l'arrodoniment. Com els dialectes bàvars, els dialectes del suís han mantingut els diftongs creixents de l'alt alemany mitjà: , per exemple "lieb" adorable (Cf. suís i alemany estàndar ), "gut" bé, bo (Cf. suís i alemany estàndar ) i "kühl" fresc (Cf. suís i alemany estàndar ). Cal tenir en compte el "des-arrodoniment" d'alguns dialectes tractat al paràgraf anterior, que també ha afectat els diftongs. Com els dialectes del baix alemany, els de l'alemany suís han conservat els antics monoftongs /iː, uː, yː/, per exemple "Pfeil" fletxa (Cf. suís i alemany estàndar ), "Bauch" panxa (Cf. suís i alemany estàndar ) i "Säule" pilar (Cf. suís i alemany estàndar ). Els dialectes occidentals (per exemple el de Berna) han preservat els antics mentres que la resta tenen com a l'alemany estàndar.

Suprasegmentals

A molts sialectes del suís, la longitud de vocals i consonants són independents entre sí, al contrari que a altres llengües germàniques. Exemples de la varietat de Berna: L'accent cau a la primera síl·laba amb més freqüència que en alemany estàndar, fins i tot a manlleus del francès com o "gràcies". El suís de Berna és un dels dialectes on moltes paraules s'accentuen en la primera síl·laba, per exemple "casino" (cf. alemany estànar . De tota manera hi ha molts patrons d'accentuació diferents fins i tot entre dialectes. No n'hi ha cap que sigui tan consistent en aquest aspecte com ho és l'islandès.

Gramàtica

La gramàtica del suís presenta algunes peculiaritats comparada amb la de l'alemany estàndar:
- No hi ha un pretèrit indicatiu, però sí un de subjuntiu.
- A la major part dels dialectes no hi ha genitiu.
- L'ordre dins un sintagma verbal pot variar. Per exemple: "wil du bisch cho/wil du cho bisch" perquè has vingut (Cf. alemany estàndar "weil du gekommen bist").
- A les proposicions de relatiu, les partícules "der, die, das, welcher, welches" (el/la que, el/la qual, etc.) han estat substituides per "wo" (on): "Ds Bispil, wo si schrybt" L'exemple que ella escriu (Cf. alemany estàndar "Das Beispiel, das sie schreibt").
- Combinats amb altres verbs, els verbs "ga/go", "cho", "la/lo" i "aafa/aafo" (anar, venir, deixar, començar) es redupliquen i s'avantposen al verb principal. Exemple: :

Escriptura

Els dialectes del suís normalment són parlats però no escrits. Tots els escrits formals (diaris, llibres) i gran part dels informals es fan en aleman estàndar, que a cops rep el nom de Schriftdeutsch (alemany escrit). Algunes paraules dialectals són acceptades com a regionalismes de l'alemany estàndar de Suïssa amb la ratificació del Duden, per exemple "Zvieri" berenar (de "Z' vieri", a les quatre). Hi ha pocs treballs escrits en dialectes suïssos. Avui dia el jovent usa cada cop més el seu dialecte en comunicació escrita informal (per exemple, el correu electrònic o els SMS). De tota manera, la majoria escriu l'alemany estàndar amb més fluidesa que el suís. En no haver-hi un estàndar qui escriu en suís usa la varietat de la seva regió. L'escriptura de l'alemany suís no està normativitzada. Les ortografies usades es poden classificar en dos grups: aquelles que intenten mantenir-se el més a prop possible de l'ortografia de l'alemany estàndar i aquelles que intenten reflexar la pronunciació característica el més fidelment possible. Hi ha algunes lletres usades de manera diferent que en les normes d'escriptura de l'alemany estàndar:
- La k (i ck) s'usa per al so africa .
- El dígraf gg, usat per a la fortis (encara hi ha debat obert al respecte de si es pot parlar de "fortis" i "lenis" en alemany suís).
- La y (i a cops yy) tradicionalment s'empra per a representar els sons que corresponen a l' de l'alemany estàndar, per exemple "Rys" arrós (cf. alemany estàndar ) en contraposició a "Ris", "Riis" gegant (cf. alemany estàndar ). Molta gent, però, no usen y sinó i o ii, especialment en els dialectes que no fan aquesta distinció per exemple, "Riis" en suís de Zuric arrós i gegant (cf. suís de Berna, que distingeix "Rys" arrós de "Riis" gegant). Alguns fins i tot usen ie per influència de l'alemany estàndar, però això pot crear confusió amb ie usat per representar .

Vocabulari

El vocabulari és força ric, especialment en les àrees rurals s'han conservat molts termes especialitzats en, per exemple, ramat o el temps. A les ciutats s'ha perdut la major part del vocabulari rural. La majoria dels manlleus venen de l'alemany estàndar. Molts d'ells són ara tan comuns que han substituit per complet els mots originals suïssos, per exemple "Hügel" turó (en comptes de "Egg" o "Bühl") o "Lippe" llavi (en comptes de "Lefzge"). D'altres han substituit els mots originals només en part, per exemple "Butter" mantega o "Kopf" cap (que continuen dient-se "Anken" i "Grind" al sudoest de Suïssa). Qualsevol paraula de l'alemany estàndar parlat a Suïssa té la capacitat de ser manllevada, adaptant-la a la fonologia del l'alemany suís. Els dialectes suïssos tenen algunes paraules del francès perfectament assimilades. "Glace" gelat per exemple és pronunciat o en molts dialectes de l'alemany suís (mentres que en francès és ). La paraula francesa "merci" gràcies s'usa a "merci viilmol/vilmal" moltes gràcies. També és molt comuna "velo" bicicleta (també accentuada a la primera síl·laba al contrari que en francès) en comptes de "Fahrrad". És possible que aquests manlleus no provinguin directament del francès sino que siguin supervivents dels abans nombrosos manlleus francesos de l'alemany estàndar que van caure en desús a Alemanya. Entre els manlleus de l'italià hom pot trobar "exküsi" perdó (de "excusi"). En els darrers anys, els dialectes de l'alemany suís també han manllevat algunes paraules angleses que ja sonen molt "suïsses", com per exemple menjar (v.) (de "food", menjar (n.)), jugar a jocs d'ordinador (de "game" joc) o fer snowboard (de "snowboard"). Mantres que la major part d'aquests manlleus són recents, alguns porten dècades en ús, com ara jugar a futbol (de "shoot" xutar). Les paraules que han passat de l'alemany suís al català com ara "muesli" (o "müesli") són escases.

Distribució dialectal

Hi ha nombrosos dialectes de l'alemany suís (en groc a la imatge). Tot i que en general la diferenciació dialectal és per regions, és posible "captar" de quina ciutat és una persona només parant atenció a la seva manera de parlar. A mesura que la movilitat ha anat augmentant recentment any rera any aquestes distinción s'han anat diluint. La diferenciació regional continua forta, però. català Els principals dialectes són
GR: els de la part germanòfona de Grubünden,
SG: els de St. Gallen,
AP: Appenzell,
TG: Thurgau,
GL: Glarus,
SH: Schaffhausen,
ZH: Zuric,
Z: Zug,
SZ: Schwyz,
LU: Lucerna,
UR: Uri,
UW: Unterwalden,
VS: les parts germanòfones de Valais,
AG: Aargau,
BE: Les parts germanòfones de Berna,
BS: Basilea,
SO: Solothurn
FR: i les parts germanòfones de Friburg.
També es parla alemany suís al nord d'Itàlia (P) i al noroest de Ticino (T).

Vegeu també

- Alamànic

Enllaços externs

- [http://www.dialekt.ch dialekt.ch], recull de mostres sonores dels diferents accents d'alemany suís (en alemany)
- [http://www.dialektwoerter.ch Diccionari en línia] alt alemany-suís, suís-alt alemany
- [http://dialects.from.ch Chochichästli-Orakel], "endevina" la procedència d'un parlant d'alemany suís tot basant-se en com pronuncia un seguit de paraules (en alemany)
- [http://www.eldrid.ch/switzerland.htm Curs ràpid de suís] (en anglès i [http://www.eldrid.ch/sveits.htm en noruec])
- [http://www.nthuleen.com/papers/130paper2.html Una visió general] del suís (en anglès)
- [http://www.notam02.no/~hcholm/altlang/ht/Swiss_German.1.html Diccionari suís-anglès] de renecs i obscenitats Categoria:Alt Alemany Categoria:Suïssa als:Schweizerdeutsch zh-min-nan:Sūi-se Tek-gí

Paraguai

Paraguai és un país de Sudamèrica localitzat entre les latituts 19º 18' i 27º 30' i les longituts 54º 19' i 62º 38' oest del meridià de Greenwich. És un dels dos països sudamericans sense sortida a l'oceà. El lloc més occidental del seu territori es troba a Fortín d´Esmeraldai l'extrem oriental està donat pel Salto del Guairá. Al nort el punt més extrem és el Fortín Coronel Sanchez i en el sur l'illa Talavera. Els seus límits són: Al nort amb Bolívia; al noroest, amb Brasil i al suroest i al oest amb Argentina.

Història

Els primers europeus van arribar al territori al començament del segle XVI i van fundar Asunción, el 15 d'agost, 1537. La ciutat es va convertir en la capital d'una província colonial, i va ser coneguda com la "Mare de totes les ciutats". Destaca en els segles XVII i XVIII la forta influència dels jesuïtes, amb la creació de reducciones, comunitats on els indígenes restaven protegits de les arbitrarietats dels colonitzadors. El 1717 la rebel·lió comunera va realitzar el primer crit de llibertat d'Amèrica, però van ser derrotats en la batalla de Taviti el 1721. El 1811 Paraguai va declarar-ne la independència. El segle XIX va estar marcat per l'aïllament i l'autarquia. La dictadura estatlista i militarista de Francisco Solano López, combinada amb les ambicions territorials d'Argentina i l'imperi brasiler, condueixen a la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), amb resultats catastròfics per a la demografia i l'economia del país. L´últim conflicte armat internacional va ser contra Bolívia de 1932 a 1939 i de la qual van sorgir els límits territorials actuals entre els dos països. El Paraguai també va sofrir nombroses guerres civils i cops d'estat durant el segle XIX i el segle XX. L'últim dictador general va ser Alfredo Stroessner, qui va ser enderrocat el 1989. Des de llavors, Paraguai ha viscut un període de democràcia, encara que la tensió política ha augmentat els anys recents. El primer president democràtic va ser Juan Carlos Wasmosy, però hi ha qui pensa que la seva política econòmica va dur al país al col·lapse financer. Actualment, ell és senador vitalici, i un home molt poderós al país.

Economia

El Paraguai té una economia de mercat on el sector informal és predominant que inclou les re-exportacions de productes de consum importats als països veïns, i les activitats de les milers de mirco-empreses i dels venedors ambulants. Donada la importància del sector informal, és difícil realitzar estimacions o mesuraments precisos de l'economia. L'economia del Paraguai, però, depèn força del Brasil, el seu veí a l'est. La major part de les importacions ingressen al país per mitjà del port de Paranaguá. La Ciudad del Este, és la tercera àrea sense impostos més gran del món després de Hong Kong i Miami. Al país es troba la pressa Itapiu, la qual és l'estructura de ciment més gran, la pressa més gran i la planta d'energia més gran del món. El 60% del Producte Intern Brut prové del comerç amb Brasil. La resta prové del comerç amb Argentina i dels altres membres del Mercosur, del qual n'és membre des de 1995.

Divisió Administrativa

El Paraguai està dividit en 17 departaments i la capital: Departaments:
- Alto Paraguay
- Alto Paraná
- Amambay
- Boquerón
- Caaguazú
- Caazapa
- Canindeyú
- Central
- Concepción
- Cordillera
- Guairá
- Itapúa
- Misiones
- Ñeembucú
- Paraguarí
- Presidente Hayes
- San Pedro

Demografia

Ètnicament, culturalment i socialment, el Paraguai té una de les poblacions més homogènies de Llatinoamèrica. Prop del 95% de la població es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guaranís). El 75% parla espanyol i el 90% entén el guaraní; aquestes són les dues llengües oficials del país. Hi ha també descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, àrabs i brasilers que s'hi han establert i han conservat les seves llengües. La població del Paraguai està concentrada a la capital, Asunción, i a les àrees que l'envolten. La majoria dels paraguaians són catòlics.

External Links

- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/novo/historia/brasil/paraguai_menu.html Guerra do Paraguai] - [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/historia_geral.html História Geral] Categoria:Paraguai fiu-vro:Paraguay ja:パラグアイ ko:파라과이 ms:Paraguay simple:Paraguay zh-min-nan:Paraguay

Guaraní

:Pel que fa a la moneda del Paraguai, vegeu guaraní (moneda). El guaraní és una llengua ameríndia de l'Amèrica del Sud que es parla a diverses regions de l'Argentina i Bolívia i a gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest país és una paraula guaraní que significa "país de molta aigua"). El nom de la llengua en guaraní és avañe'ẽ(sota aquest nom es troba la viquipèdia en guaraní). Guaraní és la paraula amb la que els espanyols van identificar a l'ètnia i l'idioma, al confondre amb guariní (guerra) que era la que repetidament pronunciaven els indígenes. Un total de 6 milions de persones el parlen i recentment s'ha inclòs a l'escola i des de 1967 està declarada com a llengua cooficial al Paraguai on el 94% de la població el sap parlar. A Bolívia i a la província de Corrientes i província d' Entre Ríos a Argentina i a part de l'Amazònia del Brasil també es parlen. La situació sociolingüística de la llengua guaraní al Paraguai reflecteix l'existència de dues llengües en contacte: Els prèstecs de paraules entre español i guaraní i el passar de parlar en una llengua a l'altra són molt freqüents. En el cas d'algunes ciutats com la mateixa capital Asunción està molt estès el Jopara (mescla) barreja de castellà i guaraní que està vista com una adulteració de l'idioma pels parlants de guarani amb més conciència lingüística. En el parlament de Paraguai predomina el castellà però es usual també usar el guaraní especialment en situacions especialment emotives. Ha pogut sobreviure al llarg dels segles sobretot perquè els jesuïtes el van elegir com a idioma òptim per predicar el cristianisme als indis, amb la qual cosa es va posar per escrit (usant l'alfabet llatí lleugerament modificat), i pel tradicional aïllament imposat al Paraguai des de l'època de Rodríguez de Francia. Té 33 fonemes, 12 dels quals són vocàlics (amb forta presència dels sons nasals i guturals). Les paraules acostumen a tenir l'accent a l'última síl·laba i no acaben mai en consonant. Juntament amb els diversos dialectes tupís del Brasil, forma la família lingüística anomenada tupí-guaraní. Del guaraní deriven diverses paraules en moltes llengues entre les que destaca Jaguar i Piranya (Pira aña: peix del diable) Categoria:Llengües ameríndies ja:グアラニー語

Paraguai

Història

Economia

Divisió Administrativa

Demografia

External Links

Guaraní

Alemany suís

Ús

Variacions

Història

Pronunciació

Consonants

Vocals

Suprasegmentals

Gramàtica

Escriptura

Vocabulari

Distribució dialectal

Vegeu també

- Alamànic

Enllaços externs

1976

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de febrer - Barcelona: s'hi fa una gran manifestació amb el lema de "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia".
- 13 d'abril - València: s'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- 23 d'abril - Barcelona: s'hi publica el primer número del diari "Avui".
- 4 de juny - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les illes Balears.
- 5 de setembre - Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la guerra del 36.
- 16 de setembre - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 15 de desembre - Espanya: s'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.
- 28 de novembre - l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà): s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos. :MÓN
- 1 de gener - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 3 de març - Vitòria (el País Basc): essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco (fets de Vitòria de 1976).
- 1 d'abril - EUA: s'hi funda Apple Computer Company.
- 3 de setembre - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 15 de febrer - Torrelavega (Cantàbria, Espanya): Óscar Freire, ciclista espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 9 de setembre - Pequín (la Xina): Mao Zedong (毛澤東: nom també adaptat a les llengües occidentals com Mao Tse-Tung), polític xinès, president del país (n. 1893).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1976年 ko:1976년 ms:1976 simple:1976 th:พ.ศ. 2519

Alemany suís

Ús

Variacions

Història

Pronunciació

Consonants

Vocals

Suprasegmentals

Gramàtica

Escriptura

Vocabulari

Distribució dialectal

Vegeu també

- Alamànic

Enllaços externs

Andorra

El Principat d'Andorra és un petit estat independent de l'Europa sud-occidental, i una regió històrica dels Països Catalans, la capital del qual és Andorra la Vella. Durant molt de temps pobra i aïllada, la muntanyosa Andorra, situada als Pirineus entre Espanya al sud i França al nord, va començar a prosperar tímidament durant la Segona Guerra Mundial, aprofitant la postguerra civil espanyola per fer contraban de mercaderies i refugiar exiliats de tots els bàndols. Des dels anys 60 ha aconseguit una notable prosperitat gràcies al turisme. La puixant economia ha atret molts immigrants procedents tant de Espanya (sobre tot catalans i gallecs) com de Portugal i de França. Un dels factors que més atreu el comerç i els clients és el fet que els impostos són sensiblement menors que a la resta d'estats de la Unió Europea. L'idioma oficial d'Andorra és el català. L'ingrés d'Andorra a l'ONU el 28 de juliol de 1993 va permetre per primera vegada a la història l'ús del català en una assemblea d'aquesta organització. També Andorra va portar per primera vegada la llengua catalana al Concurs de la Cançó d'Eurovisió l'any 2004 amb Marta Roure i la cançó Jugarem a estimar-nos. La figura del cap d'estat andorrà esta dividida en dos coprínceps que corresponen a les persones del President de la República Francesa i al bisbe de la Seu d'Urgell.

Història

A l'Edat Mitjana, les Valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell. Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud (Mur, Àger, Ponts, Balaguer, Guissona, Agramunt, etc.), on hi havia els terrenys més fèrtils, les zones muntanyoses del nord van deixar de tenir interès per al Comte. Per això les Valls d'Andorra van passar a mans del Bisbat d'Urgell. El Bisbat va cedir en feu aquest territori al Vescomtat de Castellbò; mitjançant matrimonis, els dominis d'aquest vescomtat passaren a mans del Comtat de Foix. A partir d'aquí Andorra serà un Cosenyoriu encapçalat pel Bisbe d'Urgell i el Comte de Foix. Durant el segle XIII va caldre signar els Pariatges(1278-1288), documents que fixen els límits de poder de cada senyor. El Comte de Foix va anar adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i d'aquí al Regne de França). A partir d'un Edicte del Rei francès Henri IV de França promulgat el 1607, els caps d'estat d'Andorra seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de França (avui el President de la República Francesa). Aquesta estructura arribarà fins als nostre dies, i és el que ha permès a Andorra mantenir la seva independència, excepte en curts períodes de temps. Per exemple, de 1812 a 1814, quan l'Imperi Francès es va annexionar Catalunya i la va dividir en quatre departaments (Segre, Ter, Montserrat i Boques de l'Ebre), Andorra va formar part del districte de Puigcerdà, dins el departament del Segre. Del 8 d'agost al 9 d'octubre del 1933, França va ocupar Andorra arran del malestar social previ a les eleccions. El 6 de juliol del 1934, el rus Boris Skossyreff fou proclamat Rei pel Govern d'Andorra. El 14 de juliol, la Guàrdia Civil espanyola va entrar a Andorra i se'l va endur a Barcelona, i més endavant a Madrid, des d'on fou expulsat a Portugal. De juliol del 1936 a juny del 1940, hi va haver un destacament francès a Andorra per prevenir atacs espanyols durant la Guerra Civil i el govern de Franco (el juny 1940 és la data en què França es rendeix a l'exèrcit alemany). El 25 de setembre del 1939, Andorra va signar un tractat de pau amb Alemanya, que fou oblidat en el Traité de Versailles, per la qual cosa els dos països continuen legalment en guerra. Andorra va romandre neutral durant la Segona Guerra Mundial. 1981 amb la creació del govern andorrà, el 15 de gener denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993. La indústria turística i el desenvolupament dels transports i les comunicacions han posat fi al tradicional aïllament del país, que es va dotar d'una moderna constitució el 1993.

Govern

Fins fa ben poc, el sistema polític d’Andorra no tenia una divisió de poders clara entre l’executiu, el legislatiu i el judicial. Ratificada i aprovada el 1993, la Constitució estableix Andorra com una democràcia parlamentària sobirana que té els Coprínceps com a Caps d’Estat; els dos Coprínceps són considerats en un mateix nivell i tenen un poder simbòlic i limitat, que no inclou el dret de veto sobre els actes de govern. Tenen un delegat que els representa a Andorra. El Cap de Govern és qui reté el poder executiu. El Cap de Govern, que nomena lliurement els Ministres del seu govern, és el responsable de la política nacional i internacional de l'Estat andorrà i respon dels seus actes davant del Consell General de les Valls (o parlament, situat a la Casa De La Vall a Andorra La Vella), que és qui el nomena per 4 anys, mandat que no pot repetir més de dues vegades consecutives. El Consell General consta de 28 escons; els seus membres són escollits per vot popular directe, la meitat en unes eleccions d’abast nacional i l’altra meitat en representació de cadascuna de les set parròquies. La defensa és responsabilitat de França i (?) Espanya.

Divisió administrativa

Espanya Andorra es divideix en set parròquies. La següent llista està per ordre protocol·lari :
- Canillo
- Encamp
- Ordino
- La Massana
- Andorra la Vella
- Sant Julià de Lòria
- Escaldes-Engordany (creada en l'any 1978 de la divisió de la Parròquia d'Andorra La Vella) Aquestes Parròquies porten el nom de cadascuna de les 7 principals ciutats. A l'any 2004 s'hi introduïren els codis postals:

Geografia

codis postals Tal com correspon a la seva situació en plena serralada dels Pirineus orientals, el territori andorrà és predominantment muntanyós, amb una altitud mitjana de 1.996 m, que culmina a la Coma Pedrosa (2.946 m). Entremig d'aquestes muntanyes s'obren tres estretes valls en forma de Y que s'uneixen en el riu principal del país, la Valira, que entra a Catalunya i va a parar al Segre (en el que és el punt més baix d'Andorra, a 870 m). El clima andorrà és similar al dels seus veïns (clima temperat), però a causa de l'altitud s'hi donen més dies de neu a l'hivern i unes temperatures més fresques a l'estiu.

Economia

El turisme, el principal recurs de la petita però pròspera economia andorrana, aporta un 80% del PIB. S'estima entre 9 i més de 10 milions els turistes que visiten anualment el país, atrets per una taxació menys forta (comerços), les pistes d'esquí, els restaurants i altres complexos termals. L'avantatge comparatiu d'Andorra s'ha vist reduït per l'obertura de l'economia catalana i espanyola en el seu conjunt que ofereixen més béns de consum i uns preus més atractius que pel passat. És segurament per aquesta raó que una part dels empresaris andorrans intenten tirar el país cap a un turisme procedent de les classes socials mitjanes superiors i un turisme verd (exceptuat per al període hivernal que lògicament s'adreça al major nombre amb un dels més vastos dominis esquiable d'Europa, diversificat i modern). El sector bancari, en un país considerat com un paradís fiscal, també contribueix substancialment a l'economia. La producció agrícola és limitada —només el 2% de la terra és cultivable— i la majoria dels productes alimentaris s'han d'importar. La principal activitat ramadera és la cria de bestiar oví. Els principals productes manufacturats són el tabac (cigars, cigarrets) i els mobles. Andorra no és un membre de ple dret de la Unió Europea, però gaudeix d'una relació especial dins de la Unió; per exemple, és tractada com un membre més de la UE pel que fa als productes manufacturats (no s'hi apliquen tarifes) i, alhora, és tractada com un país no-membre pel que fa als productes agraris. Andorra no té moneda pròpia i usa la dels estats veïns. Abans de 1999 utilitzava el franc francès i la pesseta espanyola, que foren substituïdes per la moneda única, l'euro. A diferència dels altres petits estats europeus que usen l'euro (com Mònaco, San Marino o el Vaticà), Andorra no encunya les seves pròpies monedes d'euro; de tota manera, l'octubre del 2004, es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord que permetria als andorrans encunyar la seva pròpia moneda.

Demografia

Els andorrans són minoria en el seu propi país; només un 33% del total de la població té la nacionalitat andorrana. El grup principal de residents estrangers el formen els espanyols (43%, de parla castellana majoritàriament, després catalana i gallega), juntament amb els portuguesos (11%) i els francesos (7%). El 6% restant pertany a altres nacionalitats (principalment anglesos). L'única llengua oficial és el català, la llengua dels Països Catalans, amb els quals Andorra comparteix molts trets culturals, si bé el castellà, el portuguès i el francès també hi són llengües d'ús habitual. La religió predominant és la catòlica.

Transports

Andorra es comunica amb l'exterior a través de les vies terrestres. No disposa de tren, metro o aeroports (en discution des de fa diversos anys amb el govern espanyol i català per a la reobertura de l'aeroport de la Seu D'Urgell), però té una infraestructura de carreteres prou àmplia per poder cobrir la major part del país (cal tenir en compte que el fet de ser un país muntanyós en dificulta i n'encareix la construcció). A notar que diverses noves realitzacions són en curs ; ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i tunels, del qual un que permetrà anar d'Encamp a La Massana i viceversa sense passar per