Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Dret De Conquesta

Dret de conquesta

).]] Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució. En el cas de Catalunya, el seu fonament jurídic és considerar com a ilegal l'abolició, per dret de conquesta, de les antigues Constitucions catalanes que van suposar els Decrets de Nova Planta (1716).

Text de la disposició adicional primera de la Constitució espanyola de 1978

:"La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. :L’actualització general del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels estatuts d’autonomia."

Ús d'aquest precepte en els diferents estatuts d'autonomia

Aquest precepte fou inicialment pensat per al País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, però al llarg del temps s'ha anat estenent a altres comunitats autònomes que en el passat havien estat territoris forals, com ara l'Aragó, on diu, com en l'Estatut basc, que "l'acceptació del règim autonòmic no suposa renuncia per part del poble aragonès als drets que com a tal li podrien haver correspongut en virtut de la seva història, que podran ésser actualitzats d'acord amb la disposició addicional primera de la Constitució". Els projectes de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i de reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià recullen aquest precepte en determinats punts del seu projecte, com ara l'article cinquè del projecte de nou Estatut català, que diu que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català" i de la disposició addicional primera d'aquest mateix projecte, en el que es recullen matèries que l'article cinquè "empara especialment", com ara el finançament i el dret civil català. La reforma de l'Estatut del País Valencià pactada per PP i PSPV recull la derogació del decret de nova planta de 1707 i la recuperació del dret foral valencià, entre d'altres afers. Aquest precepte ha estat vist per alguns juristes, com l'expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, com a anticonstitucional. La inclusió al projecte de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de la disposició addicional primera que es refereix als drets històrics que "s'emparen especialment" ha generat controvèrsia entre els ponents redactors i els seus respectius partits polítics. El Partit dels Socialistes, tot i que en un primer moment es va mostrar disposat a acceptar-los en matèria de dret civil i llengua, va fer-se enrrera després del pacte entre CiU i ERC per a la seva inclusió i hi va votar en contra, tot i que en un article del secretari general del Govern i membre de l'executiva del PSC, Ernest Maragall, s'ha mostrat disposat a acceptar-los en matèria de llengua, dret civil i organització territorial de Catalunya. Els partits polítics catalans es troben, en l'actualitat, a l'espera del dictamen que faci el Consell Consultiu al voltant d'aquests preceptes, tot i que l'Institut d'Estudis Autonòmics, depenent del Govern de la Generalitat, s'hi ha mostrat a favor. Esquerra Republicana de Catalunya considerà el 29 de juliol de 2005, per boca del seu president, Josep Lluís Carod Rovira, la inclusió dels drets històrics com a "irrenunciable". El President de la Generalitat no s'ha pronunciat entorn a aquesta qüestió.

Vegeu també


- Dret català
- Sobirania
- Corts Catalanes
- Constitucions catalanes
- Decrets de Nova Planta
- Tercera Guerra Carlina

Enllaços externs


- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=1486204 Mentides i drets històrics] Francesc Ferrer i Gironés senador
- [http://www.francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=1265&seccio=Noticies Drets històrics i les Constitucions catalanes] - Article del senador Francesc Ferrer i Gironés
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Referències


- [http://wikisource.org/wiki/Constitucions_de_Catalunya_del_1495 Constitucions de Catalunya del 1495]
- [http://wikisource.org/wiki/Furs,_capítols._provisions_e_actes_de_cort_fets_y_atorgats_per_la_S.C.R.M._del_rey_don_Phelip_nostre_senyor,_ara_gloriosamente_regnant._Monçó,_1626 Furs, capítols. provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626]
- [http://wikisource.org/wiki/Constitutions_y_altres_drets_de_Cathalunya,_Barcelona,_1704 Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,37053&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_tpo=DETALL&p_id=ACTE_INST_845286&p_lan=ca-es Exemplars de les constitucions catalanes] al Parlament de Catalunya
- [http://premium.vlex.com/doctrina/Notaria/Notas_plazos_prescripcion_Derecho_historico_catalan/2100-231545,01.html La prescipció al dret històric català] al Col·legi de Notaris de Catalunya Categoria:Política Categoria:Dret català

Constitució Espanyola de 1978

La Constitució Espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.

Gestació

El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució. Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros de UCD, Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Desprès de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978.

Contingut

La Constitució de 1978 fou aprovada per un ample consens, i donat lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, las llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de governa la Monarquia Parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.

Reformes

Des de la seva aprovació, la Constitució ha estat reformada 22 cops. Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals, d'acord amb les exigències del Tractat de Maastrich.

Enllaç extern


- [http://www.constitucion.es/constitucion/lenguas/catalan.html Text de la Constitució Espanyola de 1978]
- [http://www.constitucion.es/escuela/recursos/textos/reforma_politica_tf_miranda.htm La Llei per la Reforma Política]
- [http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html Plana sobre la Constitució Espanyola de la Universitat de Barcelona] Categoria:Història d'Espanya

PNB

El Partit Nacionalista Basc (Euzko Alderdi Jeltzalea - Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 1895 per Sabino Arana. El PNB és un partit nacionalista basc, d'ideologia demòcratacristiana. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca". Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle XX es va estendre a totes les províncies basques (incloses Navarra i el País Basc Francès). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat. Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica), essent el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit. Actualment, el partit és dirigit per Josu Jon Imaz, i governa juntament amb Eusko Arkartasuna i Ezker Batua la Comunitat Autònoma Basca, amb Juan José Ibarretxe com a lehendakari. Ha patit dues escissions principals, els anys 50 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència socialdemòcrata).

Enllaços externs


- [http://www.eaj-pnv.com/ Pàgina oficial de l'EAJ-PNV]
- [http://www.sabinoarana.org/ Fundación Sabino Arana]
- [http://www.izaronews.com/ Izaronews] categoria:Partits polítics del País Basc

Dret de conquesta

).]] Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució. En el cas de Catalunya, el seu fonament jurídic és considerar com a ilegal l'abolició, per dret de conquesta, de les antigues Constitucions catalanes que van suposar els Decrets de Nova Planta (1716).

Text de la disposició adicional primera de la Constitució espanyola de 1978

:"La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. :L’actualització general del dit règim foral es durà a terme, en el seu cas, dins el marc de la Constitució i dels estatuts d’autonomia."

Ús d'aquest precepte en els diferents estatuts d'autonomia

Aquest precepte fou inicialment pensat per al País Basc i la Comunitat Foral de Navarra, però al llarg del temps s'ha anat estenent a altres comunitats autònomes que en el passat havien estat territoris forals, com ara l'Aragó, on diu, com en l'Estatut basc, que "l'acceptació del règim autonòmic no suposa renuncia per part del poble aragonès als drets que com a tal li podrien haver correspongut en virtut de la seva història, que podran ésser actualitzats d'acord amb la disposició addicional primera de la Constitució". Els projectes de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i de reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià recullen aquest precepte en determinats punts del seu projecte, com ara l'article cinquè del projecte de nou Estatut català, que diu que "l'autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català" i de la disposició addicional primera d'aquest mateix projecte, en el que es recullen matèries que l'article cinquè "empara especialment", com ara el finançament i el dret civil català. La reforma de l'Estatut del País Valencià pactada per PP i PSPV recull la derogació del decret de nova planta de 1707 i la recuperació del dret foral valencià, entre d'altres afers. Aquest precepte ha estat vist per alguns juristes, com l'expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga, com a anticonstitucional. La inclusió al projecte de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de la disposició addicional primera que es refereix als drets històrics que "s'emparen especialment" ha generat controvèrsia entre els ponents redactors i els seus respectius partits polítics. El Partit dels Socialistes, tot i que en un primer moment es va mostrar disposat a acceptar-los en matèria de dret civil i llengua, va fer-se enrrera després del pacte entre CiU i ERC per a la seva inclusió i hi va votar en contra, tot i que en un article del secretari general del Govern i membre de l'executiva del PSC, Ernest Maragall, s'ha mostrat disposat a acceptar-los en matèria de llengua, dret civil i organització territorial de Catalunya. Els partits polítics catalans es troben, en l'actualitat, a l'espera del dictamen que faci el Consell Consultiu al voltant d'aquests preceptes, tot i que l'Institut d'Estudis Autonòmics, depenent del Govern de la Generalitat, s'hi ha mostrat a favor. Esquerra Republicana de Catalunya considerà el 29 de juliol de 2005, per boca del seu president, Josep Lluís Carod Rovira, la inclusió dels drets històrics com a "irrenunciable". El President de la Generalitat no s'ha pronunciat entorn a aquesta qüestió.

Vegeu també


- Dret català
- Sobirania
- Corts Catalanes
- Constitucions catalanes
- Decrets de Nova Planta
- Tercera Guerra Carlina

Enllaços externs


- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=1486204 Mentides i drets històrics] Francesc Ferrer i Gironés senador
- [http://www.francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=1265&seccio=Noticies Drets històrics i les Constitucions catalanes] - Article del senador Francesc Ferrer i Gironés
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Referències


- [http://wikisource.org/wiki/Constitucions_de_Catalunya_del_1495 Constitucions de Catalunya del 1495]
- [http://wikisource.org/wiki/Furs,_capítols._provisions_e_actes_de_cort_fets_y_atorgats_per_la_S.C.R.M._del_rey_don_Phelip_nostre_senyor,_ara_gloriosamente_regnant._Monçó,_1626 Furs, capítols. provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626]
- [http://wikisource.org/wiki/Constitutions_y_altres_drets_de_Cathalunya,_Barcelona,_1704 Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,37053&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_tpo=DETALL&p_id=ACTE_INST_845286&p_lan=ca-es Exemplars de les constitucions catalanes] al Parlament de Catalunya
- [http://premium.vlex.com/doctrina/Notaria/Notas_plazos_prescripcion_Derecho_historico_catalan/2100-231545,01.html La prescipció al dret històric català] al Col·legi de Notaris de Catalunya Categoria:Política Categoria:Dret català

Decrets de Nova Planta

Els Decrets de Nova Planta són una sèrie de decrets signats per Felip V poc després del final de la Guerra de Successió Espanyola prenent França com a model polític, amb el que els regnes de la Corona d'Aragó passaven a ser regits per les lleis i costums de Castella. Aquests decrets encarnen la visió centralista del monarca, però, majorment, van significar un càstic pel suport de la Corona d'Aragó a l'Arxiduc Carles. Arxiduc Carles]] Amb aquests decrets es reafirma finalment la unitat de l'Estat Espanyol a efectes polítics, d'una unitat que fins eixe moment (des dels reis catòlics) havia estat poc més que diversos regnes sota el mateix monarca.
- Els decrets de Nova Planta al Regne de València van ser promulgats el 1707. Van significar la fi de tot el sistema legislatiu i polític valencià: els furs de València i les Corts Valencianes, substituit per les lleis i règim polític de Castella. Els funcionaris es nomenaven des de Madrid, el valencià va estar prohibit com a llengua de l'administració, de l'ensenyament i de la predicació. A diferència d'altres territoris de la Corona d'Aragó, en el cas valencià, es va abolir fins i tot el dret civil.
- Aquests decrets van coincidir també amb els d'Aragó, que va perdre també les seues lleis, encara que la seua llengua, l'aragonès, en aquella època ja estava sent assimilat pel castellà en la part Sud d'aquest regne. aragonès
- Els decrets de Nova Planta a Catalunya van ser promulgats el 1716 i en haver mostrat més resistència (Barcelona va ser ocupada el 1714), van ser si cap més durs. Abolien la Generalitat Catalana, les Corts Catalanes, el Consell de Cent. Se substituïa el virrei per un capità general. Es dividia Catalunya en corregiments, com a Castella, i no en les tradicionals vegueries. S'establia el cadastre, gravant propietats urbanes i rurals, i els beneficis del treball, el comerç i la indústria. Igualment, el castellà passava a ser llengua oficial, aplicant-se a escoles i jutjats. També es van tancar les universitats catalanes que havien donat suport a l'arxiduc Carles. arxiduc Carles).]]
- A les Illes Balears es promulgaren al mateix any, menys a l'illa de Menorca, que passà a dependre de la Corona Britànica. D'aquesta manera quedaren abolides totes les institucions del Regne de Mallorca com el Gran i General Consell. A més s'implantà el nom romà de Palma a la Ciutat de Mallorca.

Vegeu també


- Corts Catalanes
- Constitucions catalanes
- Tercera Guerra Carlina
- Guerra de Successió Espanyola
- Drets històrics

Referències Externes


- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc102339810.htm Històries de Catalunya: Decret de Nova Planta (1716)]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103448574.htm Històries de Catalunya: L'ocupació de Catalunya] Categoria:Dret català categoria:Història del País Valencià Categoria:Edat moderna de Catalunya Categoria:Guerra de Successió Espanyola

1716

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS
- 16 de gener - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona la Corona d'Aragó a Espanya com a territori conquerit, i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII ko:1716년 ms:1716

País Basc

El País Basc (en basc Euskal Herria, "país de llengua basca") comprèn els set territoris que corresponen aproximadament a l'àrea lingüística basca en temps històrics. Actualment, aquests territoris estan repartits entre els estats espanyol, i francès, i gaudeixen de nivells d'autonomia molt diferents. Actualment, no hi ha cap entitat administrativa reconeguda que comprengui la totalitat del País Basc. Aquest és el territori que molts independentistes bascos reclamen per formar un estat propi. El País Basc ocupa una superfície de 20.664 Km 2 en el vèrtex occidental dels Pirineus, al Golf de Biscaia. Té el seu propi idioma, el basc (minoritari en front del francès i el castellà), i una població d'uns tres milions d'habitants, uns dos milions i mig dels quals tenen la ciutadania espanyola, i la resta francesa. El País Basc estaria constituïda per set províncies (en basc herrialdes): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, i Zuberoa. La llengua basca encara hi es parlada habitualment en algunes regions, sobretot Guipúscoa i parts de Navarra. En d'altres, el basc ha estat substituït pel castellà o francès. Avui en dia, el basc té categoria de llengua oficial a la Comunitat Autònoma Basca i en parts de la Comunitat Foral de Navarra, però no té cap reconeixement oficial a les regions sota administració francesa.

Història

Segons la visió nacionalista basca, el Regne de Navarra hauria estat l'única expressió política del País Basc com a estat, quan Sanç el Major reuní tots els territoris de parla Basca, mes poc a poc fou perdent-los a favor de Castella, i França. El 1512 els castellans ocuparen Navarra, amb la qual cosa aquesta es va veure reduïda als territoris del nord del Pirineu (Baixa Navarra). El 1594 Enric de Navarra es converteix en rei de l’estat francès. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'aqui la frase “París ben bé val una missa”. Va ser el primer borbó que accedia al tron francès (després regnaren a Espanya). Durant molt de temps, el País Basc conservà els seus furs, respectats pels reis espanyols i francesos, però la situació canvià amb la revolució francesa, que enderrocà l'antic règim. Als territoris al nord del Pirineu els furs foren abolits tot d'una, i a la part sud es produïren una sèrie de guerres sanguinàries per la successió a la corona espanyola (les Guerres Carlines en les que prengueren partit pel bàndol perdedor, i tingueren com a conseqüència la pèrdua de gran part dels furs esmentats).

Vegeu també:


- Comunitat Autònoma Basca
- Navarra
- Iparralde Categoria:Geografia d'Europa Categoria:País Basc

Comunitat Foral de Navarra

La Comunitat Foral de Navarra és una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica, limita amb França al nord, l'Aragó a l'est, La Rioja al sud i la Comunitat Autònoma Basca a l'oest. A més del castellà, també el basc és llengua oficial en territoris del nord del país. Així, la seva denominació basca és Nafarroa.

Vegeu també


- Història de Navarra

Enllaços externs


- [http://casalcataladenavarra.cjb.net/ Casal Català de Navarra] Categoria:Navarra ja:ナバーラ州

Aragó

L'Aragó és una comunitat autònoma de l'estat espanyol, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regida per l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. A la zona nord, a les províncies d'Osca (en castellà Huesca, en aragonès Uesca) i nord de Saragossa (en castellà i aragonès Zaragoza), s'hi parla l'aragonès. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Llevant per als aragonesos), s'hi parla el català.

Províncies


- Província d'Osca
- Província de Terol
- Província de Saragossa

Història


- Llista de comtes d'Aragó
- Llista de reis d'Aragó
- Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó
- Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

Vegeu també


- Famílies amb el cognom Aragó. Es tracta de famílies que s’han originat de branques de la casa reial, que porten el cognom Aragó donat per convencionalisme, ja que els reis de l'Aragó mai portaren cap cognom.
- Franja de Ponent

Enllaços externs


- [http://www.aragon.es/ Govern d'Aragó]
- [http://www.cortesaragon.es/ Les Corts d'Aragó]
- [http://www.aragoneria.com/ Portal sobre Aragó]
- Mitjans de comunicació
  - [http://www.elperiodicodearagon.com/ El Periodico de Aragón]
  - [http://www.heraldo.es/ Heraldo de Aragón] categoria:Aragó ja:アラゴン州

Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya

Estatut de Miravet és el nom amb el que es coneix la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i acceptat pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005, degut a que els grups parlamentaris catalans es van reunir per pactar-lo a la vila de Miravet, a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Un estatut polèmic

L'Estatut de Miravet, va ser presentat al Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya. Els ponents, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), que van explicar per què era necessària la Reforma de l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya que va ser redactat a Sau i aprovat l'any 1979, en un Congrés de Diputats Espanyol integrat per molts polítics de l'antic règim franquista. També van explicar per què Catalunya és una nació, i els canvis que ha sofert la societat en aquest 26 anys, des de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, l'assistència sanitària per tothom, o els matrimonis entre persones del mateix sexe. El mateix dia de la seva acceptació a tràmit, el 2 de novembre de 2005, el Partit Popular, va presentar un Recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. Un dia abans, el 1 de novembre de 2005, el Partit Popular va engegar una campanya publicitària en contra de l'Estatut de Miravet, en la que pretèn que l'Estatut és una reforma encoberta de la Constitució Espanyola de 1979. El pressupost de la campanya, segons el propi Partit Popular, és de 500.000 Euros. Actualment novembre 2005 el Congrés de Diputats està debatent el contigut de l'Estatut de Miravet, article per article.

Vegeu També


- Drets històrics
- Constitucions catalanes

Enllaços externs


- [http://ca.wikibooks.org/wiki/Proposta_de_Reforma_de_l%27Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya Text de la Proposta] Categoria:Catalanisme Categoria:Política i govern de Catalunya Categoria:Catalunya a l'actualitat

PP

El Partit Popular (PP) (Partido Popular, en castellà) és un partit polític espanyol. S'autodefineix com a partit d'ideologia centrista. El Partit Popular va governar Espanya entre 1996 i 2004, amb José María Aznar com a president. Actualment és el principal partit de l'oposició amb Mariano Rajoy de líder, i governa diverses comunitats autònomes, entre elles les Illes Balears i el País Valencià. Forma part del Partit Popular Europeu.

Història

El Partit Popular va sorgir de la refundació d'Alianza Popular, un partit dirigit per Manuel Fraga Iribarne, d'idelogia conservadora, i que incorporava molts antics partidaris del règim franquista (com ell mateix, ex-ministre d'Interior). Com a conseqüència de la refundació, el PP va abandonar la Internacional Conservadora, i es va unir a la Internacional Democratacristiana. Dirigit per José María Aznar, el PP va aconseguir majoria simple a les Corts espanyoles, en les eleccions del 1996, després de derrotar el PSOE. Aznar va aconseguir la presidència del govern amb el suport de CiU i el PNB. En les eleccions del 2000 va tornar a guanyar, aquesta vegada amb majoria absoluta. Durant bona part d'aquest segon mandat, el govern del PP va aconseguir uns bons resultats econòmics i uns notables èxits en la lluita contra el terrorisme d'ETA, tot i que des de l'oposició se'l va acusar de manca de diàleg amb els altres partits polítics, sobretot amb els nacionalistes bascos (PNB). Aznar també va donar suport als EUA en la Guerra d'Iraq, el 2003 tot i la forta oposició popular. El PP, ja amb Mariano Rajoy al front, va perdre les eleccions del 2004 Aquestes eleccions van tenir lloc només tres dies després de l'atemptat de l'11-M a Madrid perpetrat per activistes de l'organització integrista islàmica Al-Qaeda.

Nuevas Generaciones

Al-Qaeda La branca juvenil del Partit Popular, a tota Espanya, es diu Nuevas Generaciones (Noves Generacions) Al-Qaeda

Partit Popular de Catalunya

La secció catalana del Partit, coneguda com Partit Popular de Catalunya, està dirigida actualment (2005) per Josep Piqué. Anteriorment el cap regional era Aleix Vidal-Quadras. Categoria:Partit Popular Partit Popular

PSPV

El Partit Socialista del País Valencià és el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià (PSPV-PSOE), encara que originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974 (casi bé una refundació del antic Partit Socialista Valencià), que es va fusionar amb el PSOE. El 1977 el vot socialista es va dividir entre el PSPV i Unitat Socialista i el PSPV es va integrar en el PSOE. Va ser el partit polític més votat del País Valencià fins l'any 1994, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions al Parlament Europeu. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987-1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU-UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins el 1995. Actualment l'Ajuntament d'Elx és la principal institució valenciana on governa. A les Corts Valencianes realitza la tasca de oposició, junt amb Esquerra Unida. A les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003). A diferència dels socialistes catalans del PSC té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE.

Enllaç extern


- [http://www.pspv.psoe.es Plana web del PSPV-PSOE] Categoria:Partits polítics del País Valencià Categoria:Socialisme

PSC

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és un partit polític català d'ideologia socialdemòcrata creat el 16 de juliol de 1978.

Història

El PSC sorgí de la fusió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la federació catalana del PSOE. A les primeres eleccions democràtiques als ajuntaments de Catalunya, l'any 1979, el PSC va aconseguir una gran quantitat d'alcaldies que el va consolidar com a un dels partits forts del nou marc polític català. A les eleccions del 1980, i amb Joan Reventós com a candidat, va aconseguir uns resultats bons, tot i que innecessaris per aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya, que va quedar en mans de Jordi Pujol (CiU), el qual va ocupar el càrrec fins a les eleccions del 2003, quan el PSC va firmar un pacte de govern amb ERC i ICV-EUiA, que va donar la presidència de la Generalitat al socialista Pasqual Maragall, que ostenta el càrrec des d'aleshores.

Simbols

Els primers anys va utilitzar banderes blanques o vermelles amb el logotip. Darrerament utilitza bandera vermella amb les lletres PSC (també usa rectangle vermell -amb les lletres PSC- sobre fons blanc, i altres variacions). Pasqual Maragall Pasqual Maragall Pasqual Maragall

Líders destacats


- Pasqual Maragall i Mira
- José Montilla Aguilera
- Manuela de Madre Ortega
- Miquel Iceta Llorens

Líders històrics


- Joan Reventós i Carner
- Raimon Obiols i Germà
- Narcís Serra i Serra

Enllaços externs

[http://socialistes.org/home/ Plana web del Partit] Categoria:PSC

CiU

Convergència i Unió (CiU) és una federació de dos partits polítics, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des de finals dels anys 70. La federació va governar a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003.

Enllaços externs


- [http://www.ciu.info Pàgina oficial de CiU]
- [http://www.guardansxeuropa.org Pàgina i blog de l'Eurodiputat de CiU Ignasi Guardans] categoria:Convergència i Unió ja:カタルーニャ同盟

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1872 - Prokovskoje (Rússia): Grigorij Rasputin, espiritualista i polític rus.
- 1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1890 - Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès.
- 1983 - Luis Buñuel, director de cinema aragonès.

Festes:

----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juliol ja:7月29日 ko:7월 29일 simple:July 29 th:29 กรกฎาคม

2005

Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.

Esdeveniments previstos


- XXena Jornada mundial de la juventut 2005 a Colònia, Alemanya.
- L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
- del 25 de març al 25 de setembre, una exposició universal a Aichi (Japó).

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del Metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
- 1 de març - Calvià (Mallorca) inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
- 11 de març - Barcelona: El Partit Popular, retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.
- 14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- 17 d'agost - La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
- 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- 5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
- 6 de setembre - el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
- 6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
- 16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
- 16 de setembre - Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Torre Agbar de nit
- 30 de setembre - Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
- 3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya
- 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés de Diputats (Madrid) el nou Estatut d'Autonomia.
- 25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional deté a les 11:45 hores l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
- 27 d'octubre - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2 de novembre - Madrid: el Congr%C3%A9s_de_Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- 16 de novembre - Girona: bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 24 de novembre - Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.

Món

Gener


- 5 de gener - Florence Aubenas i el seu guía Hussein Hanoun són alliberats.
- 6 de gener - la població de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
- 9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
- 14 de gener - el mòdul Huygens de l'Agència espacial europea aterra sobre Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.
- 18 de gener - a Blagnac, prop de Toulouse, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5 000 invitats.
- 23 de gener - Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
- 27 de gener - Polònia : celebració del 60è aniversari de la alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'Estat i de govern.
- 30 de gener - primeres eleccions pluralistes al Irak.

Febrer


- 1 de febrer - engripat, el papa Joan Pau II ( 84 anys ) és hospitalitzat a urgències.
- 9 de febrer - Nou Any chinès: Any del gall - Xīn nián hǎo (« bon any ! »)
- 10 de febrer - la Corea del Nord declara posseïr armes nuclears, dos anys desprès d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
- 14 de febrer - assassinat a Beyroutl'antic primer ministre libanès Rafic Hariri en un atemptat amb explosiu.
- 16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto.
- 28 de febrer - Líban, dimissió del govern d'Omar Karamé.
- 28 de febrer - cinema, 77ena ceremònia dels Oscars del cinema a Hollywood.

Març


- 4 de març, Irak - alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Surprenents tirs amics ( dels marines americans ) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari.Itàlia demana explicacions.
- 7 de març, Bolívia - el president bolivarià Carlos Mesa anúnica la seva dimissió.
- 8 de març, Tchetchènia - el dirigent independentista tchetchè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
- 10 de març, Informàtica - Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a Xina serà l'adquiridor de la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
- 14 de març, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada per el parlament xinès continental, legalitzant l'utilització de mitjants « no pacífics » a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
- 18 de març, Estats Units - el Patriotic Act és considerat anticonstitucional i ilegal a l'estat de Nova Mèxic.
- 25 de març, Aichi (Japó) - obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
- 25 de març, Kirgizistan - enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
- 26 de març, Taiwan - Al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.

Abril


- 1 d'abril, Vaticà - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
- 2 d'abril, Vaticà - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprès de més de 26 anys de pontificat.
- 6 d'abril, Mònaco - mor del príncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprès de 56 anys de regnat (1949-2005).
- 8 d'abril, Vaticà - ceremònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de telespectadors.
- 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Venezuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
- 9 d'abril, Regne Unit - casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les ceremònies fúnebres del papa Joan Pau II .
- 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia - un nou seïsme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
- 12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat sigant a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
- 15 d'abril, Mònaco - funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
- 15 d'abril, França - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
- 15 d'abril, Xina-Japó - tensió entre els dos gegants asiàtics ; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot vé del contingut d'un manual escolar japonès.
- 18 d'abril, Vaticà - inici del cònclau per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.

Maig


- 7 de maig - tornada de Michel Aoun al Líban desprès de 15 anys d'exili.
- 12 de maig - el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
- 13 de maig - obertura del procès de beatificació de Joan Pau II per el papa Benet XVI.
- 17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
- 22 de maig - celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
- 29 de maig - referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.

Juny


- 5 de juny - la Suïssa accepta amb el 54,6 % a través d'un referèndum la Convenció de Schengen.
- 6 de juny - llançament de Flying Blue, el nou programma de fidelització del grup Air France-KLM.
- 11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
- 24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República islàmica d'[[Iran]] amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
- [[28 de juny,Canadà - legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
- 30 de juny, Espanya - legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Juliol


- 2 de juliol, Escòcia - una manifestació amb prop més de 200 000 persones té lloc a Edimburg. Aquesta té com a objectiu incitar els països del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
- 2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anulació del deuta dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscú, Johannesburg, Tokyo i Roma.
- 3 de juliol - eleccions legislatives a Albània.
- 4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
- 6 de juliol - la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
- 6 de juliol - el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut ilegítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna però no la corona.
- 7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
- 12 de juliol - coronament del Príncep Albert II de Mònaco.
- 15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el príncep mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
- 21 de juliol - atemptats a Londres. Nomès un ferit.
- 22 de juliol - A conseqüencia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home és abatut en el metro de Stockwell per la policia londindenca a la fi d'una cursa en persecució.
- 25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Franckfurt.
- 28 de juliol - l'IRA (Armada republicana irlandesa) deposita les armes desprès de 35 anys de conflicte.

Agost


- 12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl.lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
- 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la banda de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il.legal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
- 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
- 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
- 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la banda de Gaza.
- 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
- 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
- 29 d'agost - l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i l'estat del Missisippi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant l'inundació de Nova Orleans.
- 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
- 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides , seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad. Bagdad
- 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».

Setembre


- 1 de setembre - Publicació de la llista negre suïssa de les companyies aèries dolentes.
- 2 de setembre - el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
- 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
- 11 de setembre, Japó - tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants per el primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anúncia molt apretat per el partit liberal democràtic (PLD) que podría pedre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té desde fa 49 anys al Parlament.

Octubre


- 15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
- 29 d'octubre - Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.

Novembre


- 16 de novembre - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
- 18 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat
- 20 de novembre - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
- 24 de novembre - Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Desembre


- 1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d’ERC Joan Puig i Joan Tardà.

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.

Necrològiques

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner Sorolla, científic i poeta valencià.
- 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí. Se'l troba mort de dies a casa seva.
- 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
- 23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català. :MÓN
- 11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI als:2005 ja:2005年 ko:2005년 ms:2005 simple:2005 th:พ.ศ. 2548 zh-min-nan:2005 nî

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira
Ordre:2n Conseller en Cap
Temps en el càrrec:Del 22 de desembre de 2003
al 28 de gener de 2004
Predecessor:Artur Mas i Gavarró
Successor:Josep Bargalló i Valls
Data de naixement:7 de juny de 1952
Lloc de naixement:Cambrils (Baix Camp)
Partit polític:Esquerra Republicana de Catalunya
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952), polític català, i president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de 2004. Llicenciat en filologia catalana, va ser Tècnic superior de planificació lingüistica de la Generalitat (1981-1988) i cap de serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona del 1982 al 1984. Militant del PSAN (Partit Socialista de Alliberament Nacional) des de 1970, va ser empresonat al 1973 per la seva pertanyença a l'Assemblea de Catalunya. El 1977 deixa el PSAN, i el 1980 encapçala la candidatura de Nacionalistes d'Esquerres a la cinscumscripció de Tarragona. El 1986 abandona aquest partit i publica el seu article "Crida nacional a ERC", que propugna la renovació de l'historic partit republicà cap a tesis clarament independentistes. Entra a militar a ERC, on aconsegueix l'acta de diputat del parlament de Catalunya el 1988. Al congrès de Lleida de 1989, Carod persenta la seva candidatura a Secretari General, però la retirà a la segona volta per permetre que s'imposin les tesis indepèndentistes al partit, de la mà d'Àngel Colom. L'any 1996, Colom protagonitzà una escisió d'Esquerra, que donà lloc al Partit per la Independència, abans del congrès de Vilafranca, deixant vacant la secretaria general, càrrec pel que Carod és elegit com a home de consens. El 1999 i el 2003 va encapçalar la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. Va ser nomenat Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya gràcies al pacte entre ERC, el PSC i ICV després de les eleccions de novembre de 2003. Menys de dos mesos després de prendre possessió del càrrec, va presentar la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'ETA quan ja era Conseller en Cap. Tot i que inicialment es va plantejar la possibilitat que passes a ser conseller sense cartera, finalment va acabar abandonant el govern per passar a ser candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, en les quals va obtenir l'acta de diputat. El juliol de 2004, durant el Congrés Nacional -celebrat a Lleida-, va ser escollit president del partit, en substitució de Jordi Carbonell És l'autor dels següents llibres: "Rovira i Virgili i la qüestió nacional" (1984), "Marcel·lí Domingo, de l'escola a la República" (1988), "Tornar amb la gent" (1997), "Jubilar la Transició" (1998) i "El futur a les mans" (2003).

Enllaços externs


- [http://www.carod-rovira.net/ Josep-Lluís Carod-Rovira] Carod-Rovira, Josep-Lluís Categoria:ERCCarod-Rovira, Josep-Lluís

Dret català

]] El Dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint. El Dret català actual és fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en les reclamacions del Memorial de Greuges, les Bases de Manresa i els darrers Estatuts d'autonomia. La següent cronologia organitza les bases del Dret català i les institucions a les etapes de l'Història de Catalunya.

Cronologia del Dret Català

Edat mitjana de Catalunya

Edat mitjana de Catalunya) i les Bases de Manresa (1892) ja reclamaven els drets històrics de les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1585).]]
- Cort Comtal - segle XI
- La pau i treva de Déu - 1027
- Usatges de Barcelona - segle XII

Unió dinàstica amb Aragó: Naixement de la Corona d'Aragó


- Unió dinàstica amb el regne d'Aragó - 1137 en casar-se Ramon Berenguer IV el Sant (1131-1154) amb Peronella d'Aragó.
- Jaume I estableix el sagramental - segle XIII, orígen del sometent

Unió dinàstica amb Tolosa

sometent
- Aliança dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1200, en casar-se Ramon VI de Tolosa (1194-1222) i Elionor d’Aragó, germana de Pere el Catòlic.
- Consolidació de l'aliança dels comtes de Tolosa amb el Casal de Barcelona - 1204 En casar-se Pere el Catòlic amb Maria de Montpeller, l’única hereva de Guillem VIII de Montpeller, obtinint els drets sobre aquesta ciutat i assegurant les seves posicions al Llenguadoc, en cas de produîr-se l'anunciada Croada algigesa.
- Jaume I promulga a Xàtiva el primer Costum de València - 1238.

Reconeixement de la Independència


- Els representants de Jaume I i de Lluís IX signen el Tractat de Corbeil - 1245, segons el qual França reconeix la plena independència dels Comtats Catalans, a canvi de renunciar a la Provença.

El primer tractat de Dret Internacional neix a terres catalanes


- Tribunal de la Carta Consular - 1258 [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?titulo=GUERRA%20IV.%20DERECHO.%20A.%20HISTORIA%20DEL%20DERECHO.&cat=derecho] de Barcelona.
- Creació del Consell de Cent - l'any 1265, per tal assistir els consellers i els oficials reials en casos referents a la defensa de la ciutat de Barcelona i les seves possessions.
- Comuna del Camp - 1274
- Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona - 1283 amb el Privilegium Magnum: el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.
- Pere II autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de València - 1283.
- Jaume III de Mallorca autoritza la instal·lació del Consolat de Mar a la ciutat de Mallorca - 1283.
- Jaume II ocupa l'illa de Sardenya - 1291-1327 i més tard engrandeix els seus dominis amb els ducats d'Atenes i Neopàtria.
- Corts Catalanes - 1283 expressió de la sobirania nacional durant l'edat mitjana [http://www.pangea.org/torpalau/guiacat/]
- Lo mal any primer - 1333, la mala collita de blat provoca una gran pujada dels preus, comença una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle XIV, interromp l'expansió territorial i la prosperitat adquirides en els segles anteriors. segle XIV ]]
- La Pesta Negra - 1348, que s'havia estés des de Crimea l'any anterior, ja minva la població de la Corona d'Aragó.
- Diputació del General 1359 Òrgan permanent més representatiu del Principat, amb Berenguer de Cruïlles 1r President de la Generalitat de Catalunya
- Fundació del Consolat de Mar a Tortosa - 1363.
- Fundació del Consolat de Mar a Girona - 1385.
- Joan I autoritza la fundació del Consolat de Mar a Perpinyà - 1388.

Edat moderna de Catalunya


- Al Compromís de Casp - 1412 sobre la successió de Martí I, les Corts Catalanes trien com a successor Ferran d'Antequera nebot de Martí I i germà d'Enric III de Castella
- Ferran I crea el títol de Príncep de Girona - 1416
- Fundació del Consolat de Mar a Sant Feliu de Guíxols - 1443.
- Guerra Civil Catalana entre Joan II i la Diputació del General - 1462 La guerra deixa el país exhaust, sense donar resposta a les reivindicacions populars.
- Fundació del Consolat de Mar a Montpeller - 1463.
- Fundació del Consolat de Mar a Marsella - 1474.

Unió dinàstica amb Castella


- Unió dinàstica amb el regne de Castella - 1474 en casar-se secretament, l'any 1469, Ferran II amb Isabel de Castella. El dos regnes mantenen les seves característiques econòmiques (moneda pròpia), territorials (fronteres) i culturals (idioma) i, sobretot, es conserven les lleis i les tradicions. És la data que el negacionisme històric espanyol, reivindica com el del naixement d'Espanya.
- Contractes d'assegurança marítima a Catalunya, més antics que es conserven - 1476.
- Ferran II signa la Sentència de Guadalupe - 1486 per tal de donar solució als conflictes que havien motivat les dues guerres remences. Apareixen els pagesos benestants, que treballen sota el règim d'emfiteusi (usdefruit de la terra a perpetuïtat) i viu als masos.
- Instauració de la Inquisició castellana a Catalunya - segle XV i consegüent ...
- Decret d'expulsió dels jueus - 1492 que provoca la seva persecució i exili.
- Constitució del Consell Suprem d'Aragó - 1494, que farà de pont entre el rei i la Corona d'Aragó.

Regnat dels Àustries


- Carles I d'Espanya es casa amb Maria d'Aragó (1482-1517), filla dels Reis Catòlics - 1516, Catalunya queda associada a la dinastia dels Àustria.
- Fundació del Consolat de Mar a Bilbao - 1511.
- Fundació del Consolat de Mar a Sevilla - 1543.
- Época daurada del bandolerisme - 1600 a 1630, el temps dels famosos Perot Rocaguinarda i Joan Serrallonga.
- Expulsió de moriscos del Regne de València i d'Aragó - 1610 que accentua la crisi demogràfica.
- La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França. Aquest és aprofitat per Felip IV per tal exigir l'ajuda i la implicació del Principat amb Castella.
- Felip IV des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'Armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
- Revolució popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. amb el crit "Visca la terra i morin los traïdors" s'inicia la Guerra dels Segadors.
- Els representants de França i Catalunya signen a Ceret (el Vallespir) una aliança en contra Felip IV - 1640.

República Catalana de Pau Claris

1640
- Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana - 1641
- Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona - 1641

Repartiment de Catalunya


- Tractat dels Pirineus - 1659 en que Castella i França acorden a esquenes de la Generalitat el repartiment de Catalunya
- Fundació del Consolat de Mar a Sant Sebastià - 1682.
- A la Guerra de Successió Espanyola 1700-1714 Catalunya pren partit per l'Arxiduc Carles d'Àustria.
- Les Corts catalanes declaren rei a Carles III i, a la constitució, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya - 1706.
- Decrets de Nova Planta - 1714 1714-1715), a Sant Hilari de Sacalm.]]

Història Contemporània de Catalunya


- Creació dels Mossos d'Esquadra - 1719
- Decret de la Rabassa morta - 1756
- L'Avalot de les quintes - 1773 sistema pel qual un de cada cinc minyons catalans s'incorpora de manera obligada a l'exèrcit espanyol, fa evidents les discrepàncies internes entre els dirigents monàrquics espanyols i els republicans catalans.
- Prohibició de l'ensenyament en català - 1773.
- Decret de llibertat de comerç amb Amèrica - 1784.

Incorporació napoleònica a l'imperi francés


- L'entrada de les tropes napoleòniques, inicia la Guerra del Francès o guerra de la independència espanyola - 1808.
- Napoleó incorpora el Principat a l'Imperi francès. 1810, Catalunya es dividida en quatre departaments: Montserrat amb capital a Barcelona, Boques de l'Ebre, Segre i Ter
- Constitució de Cadis - 1812 promou la coordinació del territori català i significa una revolució política. Les Corts assumeixen més sobirania i el dret d'elaborar lleis segons els principis bàsics del liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, llibertats personals i públiques, i igualtat davant la llei, de la Revolució Francesa.
- Retorn de Ferran VII al poder: Fi de la Guerra del Francés - 1814.
- Trienni Liberal - 1820 a 1823. El monarca jura la Constitució s'engega un procés reformista que aboleix el règim senyorial, suprimeix els delmes i estableix desamortitzacions.
- Destrucció de fàbriques a Alcoi - 1821. Primeres protestes obreres antimaquinistes.
- Dècada Ominosa - 1823 al 1833, Ferran VII, amb el suport del clergat i el sector conservador de la societat, aconsegueix tornar al poder absolut i els darrers intents de resistència de l'Antic Règim queden del tot ofegats