:: wikimiki.org ::
| Drets Humans |
Drets humans
ja:人権
zh-min-nan:Jîn-kôan
Els drets humans són, segons la teoria jurídica del iusnaturalisme, drets inalienables i pertanyents a tots els éssers humans. Aquesta teoria afirma que aquests drets són necessaris per a assegurar la llibertat i el manteniment d'una qualitat de vida digna, i estan garantits a totes les persones en tot moment i lloc.
Els drets inalienables no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts (per exemple, un no pot vendre's com esclau). Els drets inalienables només poden ser assegurats o violats.
Els drets humans poden ser dividits en dues categories, drets humans positius i negatius. Els drets negatius poden ser expressats com un dret humà positiu, però no en viceversa. Per exemple, el dret d'un nounat a tenir pares que ho cuidin només pot ser expressat positivament.
Història
Els drets humans apareixen per primera vegada en la política anglesa com una exigència burgesa de tenir alguna classe de seguretat contra els abusos de la corona i limitant el poder dels monarques sobre els seus ciutadans creant una sèrie de principis sobre els quals els monarques no podien legislar o decidir. Amb el naixement de l'Assemblea de l'ONU, i la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, el concepte de Drets humans s'universalitza.
Per la seva naturalesa, els Drets Humans apareixen simplement amb la humanitat, perquè aquests són inherents a l'home, però no han estat reconeguts com a tals fins a la Revolució Francesa, arribant posteriorment a la deguda importància en la cultura jurídica internacional. Cal esmentar, però, que en l'actualitat aquests drets es vulneren.
Classificació
Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és l'anomenada tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.
- Primera generació
Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Aquest primer grup ho constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, entre els quals figuren:
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen iguals drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
- Segona generació
La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa de els quals, l'Estat de Dret pansa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
- Tercera generació
Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.
Definició liberal moderna dels Drets Humans
Dintre de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
- Tots els individus deurien poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus deuen prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes.
Desafortunadament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement passant alguns drets per damunt per a promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem.
Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: "La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora."
Veure també
- Declaració Universal dels Drets Humans
Enllaços externs
- [http://www.sodepau.org/cat/ Solidaritat Pau Desenvolupament]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Garzón demana una comissió de la veritat]
- [http://www.derechos.org/ Derechos Human Rights]
- [http://www.derechos.org/nizkor/ Equip Nizkor]
Categoria:Drets humans
Categoria:Dret
Esclau
Esclavitud és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat per fer treballar les persones o bé per comerciar amb elles. La forma d'esclavitut que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.
Definició
La Convenció sobre l'Esclavitud promoguda per la Societat de Nacions celebrada el 25 de setembre del 1926 la va descriure com "... l'estatus o condició d'una persona sobre la que s'exerceixn algun o tots els drets de possessió ...". Així entenem que un esclau és aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un permís explicit i que serà retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de poseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjançant acords oficials i/o tàcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influència amb les autoritats, degut a la seva condició de persones riques o poseedores de terres.
En el sentit estricte de la paraula, esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap tipus de remuneració i que no tenen cap dret. La paraula prové del llatí sclavus < slavus.
Història
L'esclavitud al Gènesi
Noè, cultivador de la terra, començà a plantar la vinya. Havent begut vi, s’embriagà i es despullà enmig de la seva tenda. Cam pare Canaan, veié la nuesa del seu pare i ho féu saber als seus germans que eren fora. Tenint la cara tombada, no veieren la nuesa del seu pare. Noè es despertà de la seva embriaguesa i, quan va saber el que havia fet el seu fill més petit, digué:
Malaït sigui Canaan!
Que sigui per als seus germans
esclau dels esclaus. Gn 9,20-27
Heus ací la primera profecia de subjecció, en que s’ha basat la civilització de la raça blanca i ha exportat a altres pobles com per exemple Àfrica amb les horroroses conseqüències actuals.
L'esclavitud a Roma i Grècia
Alguns filòsofs de l'antiguitat creien que l'esclavitud era natural i necessària; Aristòtil va declarar que tots els bàrbars eren esclaus des del seu naixement. D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo".
Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de manumissió. A Roma eren considerats una classe social (hi ha autors que els consideren els inicis del proletariat) i l'única propietat que els era permesa era el do de la reproducció. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren poseïts i intercanviats, com a bens, pels homes lliures. Tenien un preu com a "instruments humans", però la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i això, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat liberti, en tots els períodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperança a la resta, però tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Tot i que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.
L'eclavitud a l'actualitat
L'esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. A pesar d'això, en alguns països com Myanmar i Sudan encara existeix, així com la prostitució infantil i l'explotació de la mà d'obra també existeixen en algunes regions d'Àsia de l'Est, Àfrica i Europa de l'Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació degut a que podria perillar la seva integritat física.
També ho trobarem a ...
categoria:Història
ja:奴隷
ko:노예
simple:Slavery
Organització de les Nacions Unides
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 191 estats del món en formen part.
El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.
Història
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.
Estats Units]]
La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.
Estructura
L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.
Viena]]
Disposa de cinc òrgans principals:
- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.
L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.
Propòsit
Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:
- Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
- Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
- Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.
Finançament
El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:
- Estats Units, 22%
- Japó, 19,3%
- Alemanya, 9,82%
- França, 6,50%
- Regne Unit, 5,57%
- Itàlia, 5,09%
- Canadà, 2,57%
- Espanya, 2,53%
- Brasil, 2,39 %
- Corea del Sud, 1,85 %
- Països Baixos, 1,73%
- Austràlia, 1,62 %
- Xina, 1,53 %
- Suïssa, 1,27 %
- Rússia, 1,20 %
- Bèlgica, 1,12 %
- Mèxic, 1,08 %
- Suècia, 1,02%
Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.
Enllaços externs
- [http://www.un.org/spanish/ ONU]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.
Articles Relacionats
- Unesco
Categoria:Organització de les Nacions Unides
ja:国際連合
ko:국제 연합
ms:Pertubuhan Bangsa-Bangsa Bersatu
simple:United Nations
th:สหประชาชาติ
zh-min-nan:Liân-ha̍p-kok
10 de desembreEl 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 21 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1640 - el coll de Balaguer (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, el Baix Camp): els terços castellans hi derroten els resistents catalans (batalla del Coll de Balaguer, guerra dels Segadors).
- 1809 - Girona: desprès d'un setge de set mesos, la ciutat es rendeix als francesos (guerra del Francès).
:MÓN
- 1898 - Cuba s'independitza d'Espanya tot i que resta sota control dels Estats Units que la hi reconeixeran definitivament el 20 de maig de 1902.
- 1948 - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1198 - Marràqueix (el Marroc): Averroes, filòsof andalusí.
Festes i commemoracions:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Desembre
ja:12月10日
ko:12월 10일
ms:10 Disember
simple:December 10
th:10 ธันวาคม
1948 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- Fred Hoyle formula, amb l'astrònom Thomas Gold i el matemàtic Hermann Bondi, la teoria de l'Univers quasiestacionari, també anomenada de la creació contínua.
- 25 de febrer - Txecoslovàquia: hi triomfa la revolució comunista (cop d'estat de Praga).
- 10 de desembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'ONU proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra i Poch, filòleg català, principal impulsor de la Reforma Ortogràfica (n. 1868).
:MÓN
- 30 de gener - Nova Delhi (Delhi, l'Índia): Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com Mahatma Gandhi, independentista indi, líder de la resistència pacífica.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1948
ja:1948年
ko:1948년
ms:1948
simple:1948
th:พ.ศ. 2491
Revolució Francesa
]]
La Revolució Francesa va començar l'any 1789. Constitueix un fet històric cabdal de repercussions universals.
A Europa és la primera peça d'una cadena revolucionària que transformarà, durant el segle XIX, les seves bases socials i polítiques, enderrocarà l'Antic Règim i inaugurarà el sistema liberal. El liberalisme i el nacionalisme són fills directes de la Revolució Francesa i guiats per la burgesia, transformaran la imatge d'Europa. Així, la Revolució Francesa va suposar la fi de l'absolutisme.
Fases
La Revolució Francesa va passar per vàries fases. És una revolució que comença l'aristocràcia i arrossega a les classes populars.
El 14 de juliol del 1789, el poble de París va assaltar la fortalesa de la Bastilla per apoderar-se d'armes amb què defensar la Revolució. El moviment s’estén per França i, a les províncies, les masses camperoles s'hi incorporen. El 26 d'agost del mateix any s'aprova la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
El rei Lluís XVI de França i la seva esposa la reina Maria Antonieta, quan van veure que no podien dominar la situació van intentar fugir de París el 21 de juny del 1791. Aquest intent de fugida es coneix com la nit de Varennes o la fugida de Varennes, perquè va ser en aquest poble on la gent els va reconèixer i els va detenir.
Apareixen diferències en el propi si del front revolucionari i davant de les postures burgeses que defensaven canvis però respectant la monarquia, el 10 d'agost del 1791 les autoritats municipals de París són desplaçades i s'instaura una comuna revolucionària.
Els revolucionaris van tornar els reis a París i els van ficar a la presó. Van ser jutjats pel Tribunal Revolucionari i l'any 1792 la monarquia va ser enderrocada. Lluís XVI va ser guillotinat a París el 21 de gener del 1793 i la seva esposa, la reina Maria Antonieta, també va ser executada davant de tots els ciutadans de París el 16 d'octubre del 1793.
Maximilien de Robespierre (1758-1794) va ser un dels màxims responsables del que s'ha anomenat el Regnat del Terror, que va durar només un any, del 1793 al 1794, però que va ser cruel i violent. Durant aquest any, Robespierre va fer passar per la guillotina a milers de francesos.
Tothom va començar a tenir por d'aquesta escalada desenfrenada de violència per part de Robespierre i altres responsables del govern. Així, en la mateixa Convenció del govern, el 27 de juliol del 1794 es va aprovar el processament de Robespierre i els seus seguidors, executat a la guillotina, víctima de la seva pròpia intolerància.
Napoleó tanca la Revolució amb el cop d'Estat del 18 de Brumari (9 de novembre del 1799).
Pàgines que s'hi relacionen
- Causes i antecedents de la Revolució Francesa
Categoria:Revolucions
Categoria:Història de França
ja:フランス革命
ko:프랑스 혁명
th:การปฏิวัติฝรั่งเศส
Declaració Universal dels Drets HumansEl 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, en virtut de la Resolució 217 A (iii). Després d'aquest fet històric, l'Assemblea demanà a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".
Preàmbul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís, (resta del text disponible a Wikisource)
Enllaços externs
- [http://sources.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Humans Text complet de la Declaració Universal dels Drets Humans (a Wikisource)]
- Diplomàcia
- Drets humans
Categoria:Drets humans
ja:世界人権宣言
simple:Universal Declaration of Human Rights
zh-min-nan:Sè-kài Jîn-koân Soan-giân
Categoria:DretCategoria:ciències socials
ja:Category:法律
RKUFEj att förväxla med Revolutionär Kommunistisk Ungdom.
----
Röda Korsets Ungdomsförbund (RKUF, tidigare Ungdomens Röda Kors), ungdomsförbund anknutet till Svenska Röda Korset.
Ungdomens Röda Kors bildades 1921 på initiativ av Prins Carl. 1986 ändrades namnet till Röda Korsets Ungdomsförbund och 1996 beslutade man att ungdomsförbundet skulle bli självständigt, vilket verkställdes följande år.
Bland RKUF:s verksamhet (i egen regi och i samarbete med andra) finns Jourhavande Kompis, URiX, tidingen Megafon, kampanjen Rena Kläder, Föreningen Rättvisemärkt med mera.
Externa länkar
- http://www.rkuf.se
Kategori:Svenska organisationer
WAKACJE tuszcze Reklama jelenia gra ogoszenia wynajem
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Sir Robert Robinson
Sir Robert Robinson (September 13, 1886 – February 8, 1975). He won the 1947 Nobel Prize in Chemistry [http://nobelprize.org/chemistry/laureates/1947/robinson-bio.html] for his research on plant dyestuffs (anthocyanins) and
|
Emperor Zhezong
Emperor Zhezong (January 4, 1076 – February 23, 1100) was the seventh emperor of the Song Dynasty of China. His personal name was Zhao4 Xu1. He reigned from 1085 to 1100.
Zhezong was the son of E
|
Dalian atkinson
Dalian Atkinson (born 21 March, 1968 in Shrewsbury, England) is an English footballer who played at centre-forward.
Atkinson is probably most famous for scoring a memorable solo run and superb finish against Wimbledon F.C. which won a B
|
|
|
The Charleston Gazette
The Charleston Gazette is the largest circulation newspaper in West Virginia. It is published Monday through Friday mornings. On Saturday and Sunday mornings the combined Gazette-Mail is published, however it is produced by, and reflects the editorial views of, the Gazette.
The Gazette is owned by the heirs of Ned Chilton, rather than by a newspaper or media chain. Its editorials tend to reflect a attempted to use it as an anti-war strategy. International law considers the use of human shields to protect targets a war crime. The Fourth
|
|
