:: wikimiki.org ::
| Duc De Montblanc |
Duc de MontblancEl títol de Duc de Montblanc, va ser instaurat pel rei Joan I, el Caçador, en concedir el títol al seu germà Martí l'Humà, el 16 de gener de 1387. A partir de llavors el títol dessigna l'hereu a la corona comtal.
Per poc temps però va durar en mans de la dinastia del casal de Barcelona perquè en morir el fill Martí I, el Jove el casal quedà sense descendència directa.
Situació Actual
Des del 8 de setembre de 1996, dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, aquest títol correspon al Príncep de Girona Felip_de_Borb%C3%B3, que és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Duc de Montblanc, en assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura. Anteriorment cap Borbó no havia pres possesió ni havia fet servir aquest títol.
Vegeu també
- Príncep de Girona
Categoria:Ducs
Categoria:Catalans
Joan I
Joan I el Caçador, dit també el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, (1350-1396), fou fill i successor de Pere el Cerimoniós (1387) al tron de la corona d'Aragó.
Fou el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356.
De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós.
Casà amb Marta, filla del comte d'Armanyac, i néta del rei Joan I de França, de la qual hagué una filla, anomenada Joana d'Aragó i d'Armanyac, que casà amb Mateu, Comte de Foix. En morir aquesta es casà de nou amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França.
Un cop rei, tingué diferències amb el seu sogre, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germà del comte d'Armanyac, envaïren l'Empordà i arribaren fins a Girona (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l’infant Martí, germà i futur successor seu. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya.
El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer. Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa (1393). Morí sobtadament tot caçant (1396). En no tenir descendència masculina, fou succeït pel seu germà Martí.
Marti l'Humà receva la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Violenta, filla de Joan, també pretenia succeir-lo. Era l'esposa de Luiz II d'Anjou.
Pàgines que s'hi relacionen:
- Història de Catalunya
- Monarques catalans
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc106586603.htm Històries de Catalunya: Carta de concessió de llicència del rei Joan I]
Categoria:Comtes de Barcelona
Categoria:Reis d'Aragó
categoria:Reis de València
16 de generEl 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 349 dies per finalitzar l'any i 350 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1387: El rei Joan I, el Caçador, instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir el títol de Duc de Montblanc al seu germà Martí.
- 1641 - Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap de pocs dies haurà de reconèxer la sobirania de Lluís XIII (guerra dels Segadors).
- 1716 - Catalunya: el Consejo de Castilla, en nom del rei Felip V, hi promulga el Decret de Nova Planta, que annexiona el país a Espanya com a territori conquerit, i el deixa sota administració militar en abolir-ne totes les institucions de sobirania política.
:MÓN
- 27 aC - Roma (Imperi Romà), Cai Juli Cèsar Octavi rep el títol d'August per part del Senat romà, la qual cosa singifica la delegació de totes les funciones de l'Estat en la seva persona. Comença l'Imperi Romà.
- 1979 - l'Iran: el xa Mohamed Reza Pahlevi fuig del país amb la família.
- 1992 - Ciutat de Mèxic: Es signen els Acords de Chapultepec entre representants del govern salvadorenc i del FMLN, posant fi a una guerra civil que feia dotze anys que durava.
- 2003 - Accident del transbordador espacial Colúmbia.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1901 - Banes (Cuba): Fulgencio Batista, dictador cubà (m. 1973).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 16 de gener - París (França): Leo Delibes, compositor francès
Festes:
----
Un dia abans/Un dia després
Categoria:Gener
ja:1月16日
ko:1월 16일
simple:January 16
1387 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
16 de gener: El rei Joan I, el Caçador, instaura el títol de Duc de Montblanc, en concedir el títol de Duc de Montblanc al seu germà Martí.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 5 de gener - Barcelona: Pere III el Cerimoniós, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIV
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIV
ko:1387년
8 de setembreEl 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 114 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1904 - Roquetes (el Baix Ebre): fundat per la Companyia de Jesús, hi comença a funcionar l'Observatori de l’Ebre.
- 1930 - Andorra la Vella (Andorra): en unes dependències de la Casa de la Vall s'hi inaugura una biblioteca que serà el precedent de la Biblioteca Nacional d'Andorra (inaugurada el 20 de desembre de 1974).
- 1996 - dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, el Príncep Felip_de_Borb%C3%B3, en la seva visita de quatre hores a la comarca de la Conca del Barberà i Balaguer, l'única de les viles de Catalunya de les quals Felip de Borbó deté el títol (duc de Montblanc) i que encara no havia visitat. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, Felip de Borbó assisteix a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella. Posteriorment, es desplaça al monestir de Santa Maria de Poblet. Des d'aquesta data, es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de Duc de Montblanc, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.
:MÓN
- 1636 - Fundació de la Universitat de Harvard.
- 2004 - Utah (els Estats Units): a causa d'un error del dispositiu de frenada, s'hi estavella la càpsula de la missió Genesis, destinada a recollir partícules procedents del Sol i transportar-les fins a la Terra per estudiar-les.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1824 - Girona: Jaume Nunó, compositor de la música de l'himne nacional mexicà
:MÓN
- 1841 - Nelahozeves (Txèquia): Antonín Dvorák, compositor txec.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Barcelona: Josep Maria Baget Herms, periodista català, crític televisiu i professor.
:MÓN
- 2004 - Madrid: Matías Prats, periodista espanyol.
Festes i commemoracions:
- Diada Nacional d'Andorra
- Dia de les Mares de Déu trobades
- Dia Internacional de l’Alfabetització
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Setembre
ja:9月8日
ko:9월 8일
simple:September 8
th:8 กันยายน
1996 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 8 de setembre - la Conca del Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc.
:MÓN
- 7 de març - Ramal·lah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 15 de març - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març - Brussel·les (Bèlgica): el Comitè Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
- 5 de juliol - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català.
:MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1996
ja:1996年
ko:1996년
ms:1996
simple:1996
th:พ.ศ. 2539
Príncep de Girona
Orígens
El títol de Príncep de Girona ve de la Corona_d%27Arag%C3%B3, concretament de quant l'any 1351, el rei Pere el Cerimoniós, va nomenar al seu hereu i li va atorgar el títol de Duc de Girona, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, Besalú, Empúries i Osona.
Al volum I de les Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, a l'apartat de Genealogia dels Reys d'Aragó i Comtes de Barcelona, es cita, a la Genealogia de Joan I, fill del rei Pere III, que aquest tingué amb Violant, un fill anomenat Jaume, 'lo qual intitularen Delphi de Girona.
El 19 de febrer del 1416, el rei Ferran I, el d’Antequera, va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el Principat de Girona.
Situació Actual
Des del 21 d'abril de 1990, aquest títol l'ostenta el Príncep Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura, l'abril del 1990, tot i que no en fa cap mena d'ús públic. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.
Vegeu també
- Comtes de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat de Besalú
- Comtat d'Empúries
- Comtat d'Osona
- Girona
- Besalú
- Empúries
- Osona
Enllaços externs
- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans]
Categoria:Comtes de Girona
Categoria:Prínceps
Categoria:Dret català
Categoria:Història de Catalunya
Príncep de Girona
Orígens
El títol de Príncep de Girona ve de la Corona_d%27Arag%C3%B3, concretament de quant l'any 1351, el rei Pere el Cerimoniós, va nomenar al seu hereu i li va atorgar el títol de Duc de Girona, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, Besalú, Empúries i Osona.
Al volum I de les Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, a l'apartat de Genealogia dels Reys d'Aragó i Comtes de Barcelona, es cita, a la Genealogia de Joan I, fill del rei Pere III, que aquest tingué amb Violant, un fill anomenat Jaume, 'lo qual intitularen Delphi de Girona.
El 19 de febrer del 1416, el rei Ferran I, el d’Antequera, va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el Principat de Girona.
Situació Actual
Des del 21 d'abril de 1990, aquest títol l'ostenta el Príncep Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura, l'abril del 1990, tot i que no en fa cap mena d'ús públic. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.
Vegeu també
- Comtes de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat de Besalú
- Comtat d'Empúries
- Comtat d'Osona
- Girona
- Besalú
- Empúries
- Osona
Enllaços externs
- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans]
Categoria:Comtes de Girona
Categoria:Prínceps
Categoria:Dret català
Categoria:Història de Catalunya
Categoria:Catalans
Categoria:Catalunya
Categoria:Biografies
ПолуметаллыПолумета́ллы — химические элементы, расположенные в периодической системе на границе между металлами и неметаллами. Для них характерно образование ковалентной кристаллической решётки и наличие металлической проводимости.
В физике твёрдого тела полуметаллами называются различные вещества, занимающие по электрическим свойствам промежуточное положение между металлами и полупроводниками.
К полуметаллам относят Bi, Sb, Po, иногда — As, Te, Ge, которые по своим химическим свойствам являются неметаллами, но по типу проводимости относятся к проводникам, а также Sn, имеющее полупроводниковую форму и аллотропную модификацию углерода — графит.
В отличие от полупроводников полуметаллы обладают электрической проводимостью при абсолютном нуле температуры, и в отличие от металлов их проводимость с температурой возрастает.
Характерной особенностью полуметаллов является слабое перекрытие валентной зоны и зоны проводимости, что приводит, с одной стороны, к тому, что полуметаллы остаются проводниками электрического тока вплоть до абсолютного нуля температуры, а с другой стороны — с повышением температуры число носителей тока (электронов и дырок) возрастает, но всё-таки остаётся небольшим, достигая концентрации 1018—1020 см-3, или 10-3 на атом.
Носители тока в полуметаллах отличаются большой подвижностью и малой эффективной массой. Благодаря этому полуметаллы — наиболее подходящие объекты для наблюдения размерных эффектов, фазовых переходов полуметалл — диэлектрик в сильных магнитных полях и ряда других явлений.
-
Категория:Физика твёрдого тела
ja:半金属
heavy metal dating ads site hoteles amsterdam spalacze tuszczu death metal
|
|
|
|