:: wikimiki.org ::

Economia

Economia

L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat". Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.

Economia positiva i economia normativa

L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.

Branques d'estudi

L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica. Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia. L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica. Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.

Conceptes econòmics

Oferta i demanda

En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades. En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.

Preu

Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia. En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.

Escassesa

L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).

Raonament econòmic

L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.

Articles relacionats

Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat Categoria:Economia ja:経済学 ko:경제학 simple:Economics

Grec

El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu. La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.

Dialectes del grec antic

- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants. La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.

Demòtic

El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.

La llengua comuna

A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient. El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia). Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern. De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí. Categoria:Grec als:Griechische Sprache ja:ギリシア語 ko:그리스어 ms:Bahasa Greek simple:Greek language th:ภาษากรีก

Comerç

El comerç és l'activitat econòmica de comprar i vendre béns i serveis. El comerciant normalment compra quantitats grans d'un bé per tal de vendre-lo en menors quantitats. El comerç detallista és el que compra a l'engros de distribuïdors (o directament de productors) i els ven al consumidor final. econòmica de Kotka (Finlàndia).]]

Aspectes històrics

Origens

Finlàndia Els origens del comerç es remonten cap a finals del Neolític, quan l'agricultura va ser descoberta. Al principi, l'agricultura que es practicava era una agricultura de subsistència, on les collites obtingudes eren les justes per a la població dedicada als afers agrícoles. Però, a mesura que nous desenvolupaments tecnològics anaven incorporant-se al dia a dia dels agricultors, com per exemple la força animal, o l'ús de diferents estriis, les collites obtingudes eren cada cop més grans. Així va arribar el moment propici pel naixement del comerç, condicionat per dos factors:
- Les collites obtingudes eren més grans que el necessari per la subsistència de la comunitat.
- Ja no era necessari que tota la comunitat es dediquès a l'agricultura, per tant part de la població va començar a especialitzar-se en altres afers, com el treball del ferro o de la terrissa. Per tant, els excedents de les collites van començar a intercanviar-se amb altres objectes en que altra comunitat estava especialitzada. Normalment aquests objectes eren elements per a la defensa de la comunitat (armes), dipòsits per poder transportar o emmagatzemar els excedents alimenticis (cànters, àmfores, etc.), noves ferramentes agrícoles (aixades de metall), o inclús més endavant objectes de luxe (espills, arracades, etc). Aquest comerç primitiu, no sols va suposar un intercanvi local de bens i aliments, sinó també un intercanvi global de innovacions científiques i tecnològiques, entre d'altres, el treball en ferro, el treball en bronze, la roda, el torn, la navegació, l'escriptura, noves formes d'urbanisme, i un llarg etcètera. En la península ibèrica aquest període es coneix com l'Orientalitzant, per les contínues influencies rebudes d'Orient. En aquest moment és quan sorgeix la cultura ibèrica. A més a més de l'intercanvi d'innovacions, el comerç també va propiciar un paulatí canvi de les societats. Ara la riquesa podia emmagatzemar-se i intercanviar-se. Van començar a aparèixer les primeres societats capitalistes tal i com les coneixem hui en dia, i també les primeres estratificacions socials. En un inici les classes socials eren simplement la gent del poblat i la família del dirigents. Més endavant van anar apareixen altres classes socials més sofisticades com els guerrers, els artesans, els comerciants, etc.

El bescanvi

El bescanvi era la manera en que les antigues civilitzacions van començar a comerciar. És tracta de intercanviar mercaderies per altres mercaderies d'igual valor. El principal inconvenient d'aquest tipus de comerç és que les dues parts involucrades en la transacció comercial havien de coincidir en la necessitat de les mercaderies ofertades per l'altra part. Per solucionar aquest problema van surgir una serie d'intermediaris que emmagatzemaven les mercaderies involucrades en les transaccions comercials. Aquests intermediaris molt a sovint afegien un risc massa elevat en aquestes transaccions, i és per això que aquest tipus de comerç va ser deixat de banda ràpidament quan va aparèixer la moneda.

La introducció de la moneda

moneda, d'argent.]] La moneda, o el diner, en una definició més general, és un mitjà acordat en una comunitat per l'intercanvi de mercaderies i bens. El diner, no sols ha de servir per l'intercanvi, sinó que també és una unitat de comptatge i una eina per emmagatzemar valor. Històricament hi han hagut molts tipus diferents de diners, des de porcs, dents de balena, el cacau, o tipus determinats de closques marines. Però, sens dubte el més estès al llarg de l'història és l'or. L'ús del diner en les transaccions comercials va suposar un gran avanç en l'economia. Ara ja no calia que les parts implicades en la transacció necessitaren les mercaderies de la part oposada. Civilitzacions més avançades, com els romans, van estendre aquest concepte i van començar a encunyar monedes. Les monedes eren objectes especialment dissenyats per aquest afer. Encara que aquestes primitives monedes, al contrari de les monedes modernes, tenien el valor de la moneda explicit en ella. És a dir, que les monedes estaven fetes de metalls com or o argent i la quantitat de metall que tenien era el valor nominal de la moneda. L'únic inconvenient que tenia el diner era que al ser un acord dins d'una comunitat, podia tenir no sentit un diner fora de context. Per exemple, si l'element d'intercanvi d'un comunitat eren dents de balena, aquelles dents no tenien cap valor fora de la comunitat. És per això que una mica més endavant va sorgir el concepte de divisa. La divisa, ara sí, és un element d'intercanvi acceptat en una zona molt més amplia que no la pròpia comunitat. La divisa més habitual era l'or pur, encara que al llarg de la història també han aparegut altres, com la sal o el pebre. Les divises van facilitar el comerç inter-continental en gran mesura.

Les rutes comercials

pebre, any 1280.]] Al llarg de la Edat Mitjana, van començar a surgir unes rutes comercials transcontinentals que intentaven suplir l'alta demanda europea de bens i mercaderies, sobre tot de luxe. Entre les rutes més famoses destaca la Ruta de la Seda, però també hi havien d'altres importants com les rutes d'importació de pebre, de sal o de tints. El comerç a través d'aquestes rutes molt poques voltes era un comerç directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques decenes de kilòmetres, fins arribar a les riques corts europees. Malgrat això, aquestes primeres rutes comercials ja van començar a fer plantejar-se als estats la regulació de la importació. Fins i tot va haver moments que es va prohibir l'ús de la seda per a la vestimenta en el sexe masculí, amb el fi de rebaixar el consum d'aquest car producte. Les Croades van ser una important ruta comercial creada de manera indirecta. La ruta que es va crear a ran del moviment de tropes, subministres, armes, artesans especialitzats, botins de guerra, etc. va reactivar l'economia de moltes regions europees. Aquest mèrit s'atribueix en part al rei anglès Ricard I Cor de Lleó, que al involucrar-se en la Tercera Croada va aconseguir importants victòries comercials per a Europa, com per exemple el restabliment de la Ruta de la seda i la recuperació de les rutes de pebre.

La banca

Europa Cap a finals de l'Edat mitjana i principis del Renaixement va surgir en Europa un nou concepte comercial: la banca. Una banca o banc era un establiment monetari amb una serie de serveis que van facilitar molt el comerç. Els pioners en aquesta àrea van ser xicotets canvistes que actuaven en fires anuals i bàsicament es dedicaven a realitzar canvis de moneda cobrant una comissió. Aquests canvistes van anar creixent, fins el punt que van aparèixer les grans famílies de banquers europees com els Medici o els Pitti. Altre dels serveis ofertats pels bancs era el transport de diners. Es podia ingressar diners en un establiment i després anar a altre establiment del mateix banc i retirar-los, fins i tot entre països diferents. Aquest servei en particular va propiciar molt el comerç internacional en fires, on els comerciants podien tornar als seus països d'origen sense que els seus diners corregueren el perill de ser robats per roders. Més endavant van aparèixer altres serveis bancaris que també van ajudar molt a desenvolupar el comerç, com el paper-moneda i la lletra de canvi.

L'era dels descobriments

lletra de canvi Sobre el 1400, la disrupció de l'imperi Mongol i el creixement de l'imperi Otomà fa ver que totes les rutes de comerç europees amb l'est quedaren bloquejades. La búsqueda de noves rutes, el surgiment del capitalisme mercant i el desig d'explorar el potencial d'una economia global, va impulsar a Europa a l'era dels descobriments[[. Així doncs, Europa es va volcar en la búsqueda de noves rutes cap a l'[[Índia]] per tal de restablir la importació d'espècies. Però finalment, van ser [[Portugal i Espanya els dos països que van obtenir el monopoli d'aquestes rutes, gracies al treball d'exploradors com Cristòfor Colom, Vasco da Gamma, Fernando de Magallanes o Juan Sebastian Elcano. El descobriment d'Amèrica pels europeus va suposar un altre pas en el comerç europeu. El nou fluxe d'or que obtenien els espanyols de manera "quasi-gratuïta" a Amèrica del Sud, va sanejar i consolidar les xarxes comercials i de capital europees. La banca europea va créixer d'una manera exponencial i van començar a surgir els grans bancs europeus, com el Banc d'Amsterdam, el Banc de Suècia o el Banc d'Anglaterra.

Les expedicions comercials

El domini espanyol i portuguès de les noves rutes establertes, va forçar a altres potències europees, com Anglaterra i Holanda, a buscar rutes alternatives. Aquests països es van dedicar a explorar sistemàticament l'oceà Índic i Pacífic. Aquestes expedicions comercials van ser el començament de l'imperi Britànic.

El mercantilisme

imperi Britànic El mercantilisme és aquella teoria econòmica que suporta que la riquesa d'un país està basada únicament amb els subministres d'or i argent. D'ací es deriva que s'han de potenciar les exportacions mentre que s'han de gravar fortament amb arancels les importacions. Aquesta teoria va calar intensament als estats europeus als segles XVII i XVIII, i és un dels principals motius que van propiciar el colonialisme. Els països havien de ser el màxim independents possibles per tal de no haver importar gaire recursos d'altres països. Per aquest motiu els països europeus van crear una densa xarxa de colònies que subministraven a la metròpoli tots aquells bens necessaris. La idea de que la riquesa mundial era fixa i que l'únic mitjà per aconseguir més riquesa era absorbint altre país, va motivar les grans guerres europees dels segles XVII i XVIII, com per exemple totes les guerres Anglo-Holandeses. Gràcies a les teories econòmiques de Adam Smith i la teoria econòmica liberal, es va anar deixant de banda el mercantilisme. D'aquesta menera, es van començar a concebir idees com que les dues parts d'una transacció comercial poden eixir beneficiades, ja que els bens intercanviats són més valuosos pels nous propietaris, o que l'or és simplement un mineral groc i que és valuós per que hi ha poc.

El comerç transatlàntic

mineral Abans del segle XIX les travessies transatlàntiques entre Amèrica i Europa es feien en vaixells de vela, la qual cosa era lent i a sovint perillós. Amb els vaixells de vapor, les travessies van esdevenir més ràpides i segures. Aleshores van començar a surgir grans companyies oceàniques amb travessies molt freqüents. Prompte, el fet de construir el transatlàntic més gran, ràpid o luxós, es va convertir en un símbol nacional. Des del segle XVII en davant, quasi totes les travessies transatlàntiques amb destí Nord Amèrica, el port d'arribada era el de Nova York. Aviat el comerç transatlàntic va convertir Nova York en el primer port de Nord Amèrica, i com a conseqüència, va atreure la major part de les futures mercaderies transatlàntiques i tot el trànsit de passatgers. Nova York va esdevenir la capital comercial dels Estats Units d'Amèrica i una de les ciutats més importants del món. A més a més, la major part dels immigrants que anaven d'Europa a Estats Units, arribaven a Nova York, amb la qual cosa, aquesta ciutat també era el destí de tots els famosos i rics viatjant en creuers de luxe, així com dels pobres immigrants, que viatjaven en les parts inferiors d'aquests vaixells. Per tant, encara que les travessies transatlàntiques podien realitzar-se entre qualsevol part d'Europa i Amèrica, sempre s'asumia que el destí era Nova York, a menys que no s'indiquès el contrari.

El capitalisme

El capitalisme és el sistema econòmic que es va instituir a Europa entre els segles XVIII i XIX. El fonament del capitalisme és l'establiment de companyies especialitzades en la compra, producció i venda de béns i serveis, en un mercat lliure del control de l'estat. L'única regla que regeix en un sistema capitalista pur és la llei de l'oferta i la demanda. Aquesta regla fixa els preus en funció del grau de necessitat de les mercaderies per part del comprador, en relació al grau de necessitat de capital del venedor (també relacionant amb la quantitat de mercaderies emmagatzemades pel venedor). Aquest sistema econòmic va generar una situació de lliure competència en un mercat autoregulat, la qual va suposar un nou canvi al comerç mundial. Durant la revolució industrial, quan l'ésser humà va començar a ser tractat con una mercaderia amb un preu regulat per la llei de l'oferta i la demanda, van aparèixer diferents reaccions contra el capitalisme, com el sindicalisme, el comunisme o l'anarquisme.

Les innovacions en el transport

anarquisme.]] Abans de la revolució del transport del segle XIX, les mercaderies de consum havien de ser manufacturades prop del lloc de destí. Era econòmicament inviable transportar mercaderies des d'un lloc distant. Junt amb la Revolució Industrial es van dur a terme una serie d'innovacions en el transport que van revitalitzar el comerç. Ara les mercaderies podien ser manufacturades en qualsevol lloc i ser transportades d'una manera molt barata a tots els punts de consum. Una de les primeres aportacions de la revolució del transport va ser el ferrocarril. Gran Bretanya va ser la pionera en aquest àmbit, i a conseqüència d'això, en l'actualitat té la xarxa de ferrocarrils més densa del món. En Espanya la primera línia de ferrocarril es va construir en 1840 entre les poblacions de Mataró (el Maresme) i Barcelona (el Barcelonès). En altres llocs d'Europa i d'Estats Units, també van tenir molta importància el transport fluvial. Es va començar a eixamplar i aprofundir molts rius per tal de fer-los navegables. I una mica més endavant en moltes regions es va començar a construir denses xarxes de canals navegables. Finalment, l'aparició de l'automòbil i la construcció sistemàtica de carreres, va provocar que les mercaderies es pogueren transportar just al punt exacte del seu consum, és el que es coneix com distribució capil·lar mercaderies.

El colonialisme i el neo-colonialisme

distribució capil·lar El colonialisme és un sistema en el qual un estat clama sobirania sobre altre territori fora dels seus límits, i la gent que l'habita. A sovint, per facilitar la dominació de l'economia, recursos, força laboral o inclús els seus mercats. En canvi, el neo-colonialisme, encara que té els mateixos objectius: dominació econòmica, comercial, etc; utilitza altres mitjans de pressió indirectes, com estratègies financeres, econòmiques o comercials. Freqüentment, el estat colonitzador crea monopolis estatals, encara que de vegades són privats, per explotar els recursos de la colònia. Un clar exemple d'aquest monopolis és el British East India Company, que va ser una de les organitzacions més grans i potents de la seua època, al tenir pràcticament tot el monopoli d'exportació de recursos de l'Índia. Altre monopoli comercial important en l'Edat Mitjana va ser la Lliga Hanseàtica. En l'actualitat, i com a conseqüència del neo-colonialisme, empreses petrolíferes posseeixen grans monopolis d'extracció a països d'Àfrica, Àsia o Amèrica del Sud.

El proteccionisme i les àrees de lliure comerç

Amèrica del Sud El proteccionisme és una política econòmica que tracta de promocionar les indústries domèstiques mitjançant la imposició de taxes i altres regulacions per desencoratjar les importacions. En l'actualitat els països del Primer Món tracten d'eliminar aquestes barreres fent àrees de lliure comerç, on el comerç dins d'aquesta àrea no té cap tipus de taxes ni regulacions. Malgrat això, encara existeixen alguns proteccionismes en el Primer Món, com la agricultura en EUA i Europa. En quant a les àrees de lliure comerç, una de les més importants en l'actualitat és la Unió Europea, que va començar sent simplement una zona de lliure comerç (Comunitat Econòmica Europea).

L'Organització Mundial del Comerç

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) és una organització internacional amb seu en Ginebra (Suïssa), que vigila els tractats comercials d'entre els seus membres. Fou creada en 1995 com un secretariat per administrart els Acords Generals de Taxes i Comerç, uns tractats comercials de la postguerra mundial, el qual va cedir moltes competències a la OMC.

La globalització

La globalització, des del punt de vista econòmic, és una tendència derivada del neo-colonialisme que tracta de fer una zona de lliure comerç a nivell internacional. La globalització neix com conseqüència de la necessitat rebaixar costos de producció per tal de donar l'habilitat al productor de ser competitiu en un entorn global. Nombrosos grups pacifistes i ecologistes reclamen en contra d'aquesta tendència, a favor d'altres polítiques més proteccionistes. Altres grups sindicalistes també estan fortament oposats a la globalització, car les multinacionals traslladen llocs de treball des dels països del Primer Món fins a països del Tercer Món, amb sous molt més baixos.

Tipus de comerç

- Comerç just
- Venda al major
- Venda al detall
- Comerç internacional
- Comerç d'esclaus

Temes relacionats

- Integració econòmica
- Economia internacional
- Fira
- Guerra comercial
- Negoci
- Adam Smith
- Propietat intelectual Categoria:Economia ja:貿易 simple:Trade

Comerç

Aspectes històrics

Origens

El bescanvi

La introducció de la moneda

Les rutes comercials

La banca

L'era dels descobriments

Les expedicions comercials

El mercantilisme

El comerç transatlàntic

El capitalisme

Les innovacions en el transport

El colonialisme i el neo-colonialisme

El proteccionisme i les àrees de lliure comerç

L'Organització Mundial del Comerç

La globalització

Tipus de comerç

- Comerç just
- Venda al major
- Venda al detall
- Comerç internacional
- Comerç d'esclaus

Temes relacionats

- Integració econòmica
- Economia internacional
- Fira
- Guerra comercial
- Negoci
- Adam Smith
- Propietat intelectual Categoria:Economia ja:貿易 simple:Trade

Microeconomia

La microeconomia és l'estudi del comportament econòmic de consumidors, persones, empreses i indústries i la distribució de la producció i de la renda entre ells. Considera a les persones com a proveïdors de mà d'obra i com a consumidors del producte final. Per altre banda, les empreses són analitzades com a proveïdors de productes i consumidors de mà d'obra i capital. La microeconomia analitza el mercat i els mecanismes que estableixen els preus relatius dels bens i serveis i l'assignació dels recursos limitats de la societat als usos alternatius.

Empresa

Una empresa és una organizació amb personalitat jurídica, la qual disposa dels necessaris mitjans de producció i es dedica a combinar-los per obtenir béns o serveis destinats al canvi, tot procurant respectar el principi d'economicitat en les seves actuacions. En una economia de mercat, les empreses compleixen diverses funcions:
- Interpreten els desitjos dels consumidors respecte els béns que cal produir, i es dediquen a produir-los.
- A través dels corresponents mercats, posen els béns produïts a disposició dels consumidors i perceben en compensació la quantitat de diners corresponent al valor de les seves vendes (el preu).
- Adquireixen o contracten (també a través dels corresponents mercats) els factors productius precisos per a desenvolupar la seva activitat productiva, als quals retribueixen amb diners. Font: Adaptat de Tarragó Sabaté, F. (1989): Fundamentos de Economía de la Empresa. 2ª ed. Barcelona, Hispano Americana. Categoria: Economia

Inflació

.]] La inflació es un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus. Es sol associar a una emissió excesiva de moneda respecte a l'oferta de bens i serveis. Però aquesta interpretació només respon a una part dels processos inflacionaris, si be aquests son precissament els més extrems i persistents. Aquesta pujada relativa dels preus respecte a la moneda es sinònim d'una pèrdua del seu valor. El procés contrari a la inflació (és a dir, quan aquesta torna negativa) es la deflació.

Causes

La fórmula general del nivell preus, elaborada per Irving Fisher, es:

P = \frac

P

és l'índex de preus,

M

la quantitat de diner circulant,

V

la seva velocitat de circulació,

M'

el volum de depòsits bancaris i

V'

el ritme al que aquests es gasten.

T

és el el volum de transaccions o, aproximadament, el nivell de comerç. Cal destacar que l'Índex de Preus al Consumidor (IPC) no es calcula utilitzant aquesta fórmula (per impossibilitat tècnica), sino mitjançant una cistella de la compra que inclou una sèrie de productes, dels quals se mesura el preu nominal mitjà. L'anàlisi de l'anterior fórmula permet elaborar els models de les principals teories de la inflació:
- D'una banda, la interpretació monetarista de Milton Friedman, considera que en tot moment la inflació està causada per un excés relatiu de moneda, i per tant responsabilitat de la política monetària i financera de l'Estat. És a dir, simplifiquen la fórmula a

P = M / Q

, on

M

és la massa monetària existent i

Q

la quantitat de béns i serveis ofertats.
- Els post-keynesians distingueixen tres tipus d'inflació, que es poden complementar els uns als altres. Un és causat per un increment global de la demanda agregada, un per la reducció de l'oferta agregada i finalment una de caràcter estructural: les espirals salaris-preus. Si bé els dos primers casos podrien semblar coincidir amb la visió monetarista, cal dir que això no és així necessàriament, ja que per exemple, un increment de l'activitat productiva podria ocasionar aquest excés de demanda.
- Alguns corrents de pensament no diferencien entre la moneda i altres mercaderies, i per tant consideren que el seu valor està subjecte a la llei de l'oferta i la demanda. Per tant, consideren que mentre hi hagi demanda, es pot emetre més moneda. Aquesta demanda pot ser ocasionada per l'oferiment de béns i serveis o per l'atresorament (

M' V'

negatiu). Cal dir que, a nivell profund, aquestes visions no són més que diferents òptiques sobre el mateix, i conegut, fenomen.

Conseqüències

No existeix consens sobre les conseqüències de la inflació sobre l'economia, i de fet aquestes depenen de l'origen d'aquesta inflació. Però en general es coincideix en que té un efecte expansiu a curt termini, i depressiu a llarg, si be factors psicològics (com la confiança) poden distorsionar completament aquestes previsions. En quant a la distribució de la riquesa, els efectes de la inflació son un desplaçament dels que tenen uns ingresos fixos als que tenen uns de més flexibles. Tradicionalment, això ha coincidit amb els treballadors assalariats i pensionistes, que perdien poder adquisitiu, i empreses, que augmentaven els seus guanys. La inflació també suposa un trasvassament de riquesa dels creditors als deudors, sempre i quan aquest deute no es revisi amb l'IPC. A sistemes fiscals progressius, la inflació també pot suposar una pujada dels imposts. Tanmateix, quan la inflació es producte d'una emisió excessiva de diners, amb l'objectiu de l'Estat de financiar-se, es pot considerar com a un impost ocult, ja que es trasvassa riquesa del sector privat al sector públic. La inflació també te una sèrie de costs externs, ja que s'han d'actualitzar els preus amb més freqüència, i perquè existeix una tendència a evitar l'atesorament de diners (ja que aquests van perdent el seu valor), cosa que implica un us menys racional dels mateixos i, per exemple, un major nombre de viatges al banc per fer ingressos (si el banc actualitza amb l'IPC).

Lluita contra la inflació

Els efectes negatius ocasionats per les grans inflacions han fet que molts economistes hagin estudiat formes de lluitar contra ella. Algunes d'aquestes propostes s'han aplicat de forma draconiana, arribant a l'extrem de produir greus deflacions i el consegüent estancament de l'economia. Això succeix especialment quan en comptes d'atendre a càlculs econòmics, s'actua per ideologia.
- L'augment dels tipus d'interés ocasiona un fluxe de diners circulants cap als depòsits bancaris, i d'aquests cap al banc central, retirant l'excés de moneda. Aquesta mesura està específicament orientada cap al sector privat.
- Amb la política fiscal, reduint el dèficit públic o augmentant-ne el superàvit. Això suposa que el sector públic retiri (o injecti menys) moneda al conjunt de l'economia.
- Els sostres de preus suposen una mesura d'intervencionisme directe al mercat, que desvirtuen la fluctuació dels preus. Sol ser utilitzada només a casos d'emergència, per evitar grans desordres econòmics, i a curt termini.
- La emissió qualitativa de moneda, proposada per Walter Beveraggi, considera que el problema no és tant la quantitat de moneda respecte a producció, sino en què s'està utilitzant aquesta. Per tant proposa que a processos inflacionaris es retiri moneda que es dedicaria al consum (o a una gran demanda), augmentant-ne la que es dedica a l'augment de la producció (de l'oferta de bens i serveis). A moments de gran inflació, estaria justificat un augment a l'emissió de moneda, sepre i quan aquesta s'inverteixi a una producció de bens i serveis equivalent o superior en valor.

Inflacions històriques

Alguns processos inflacionaris han tingut un impacte històric especialment fort. Aquest es el cas, per exemple, de les grans hiperinflacions dels anys 20 a Europa central (especialment Alemanya i Àustria), on una combinació de la falta d'experiència en l'ús de diner fiduciari (després de la caiguda del patró or), la necessitat de financiació pública per pagar els deutes de la guerra i el descontrol d'aquest procés varen reduir el valor dels billets al del paper on estaven impresos. Es célebre l'exemple de mestresses que anaven amb carros plens de billets a comprar pa. També destaca la crisi ocasionada als anys 70 quan l'emissió excessiva de dòlars dels Estats Units, per finançar la guerra de Vietnam, juntament amb la Crisi del Petroli, suposaren la destrucció de l'ordre econòmic de post-guerra. La majoria de les grans guerres i revolucions també venen acompanyades de processos inflacionaris, sigui per les necessitats de financiació, per la destrucció del teixit productiu o per una pèrdua de confiança en el futur (i per tant, en la moneda). Un cas famós es el de la Reichsmark a finals de la Segona Guerra Mundial, que no valia res sense la cartilla de racionament i que, finalment, fou substituida per cigarrets. El mateix succeí a la Guerra Civil Americana, la Revolució Russa, etc.

Vegeu també

- Diner
- Deflació
- Stagflació

Bibliografia recomanada

- John Kenneth Galbraith, Money: Whence It Came, Where It Went, 1975. Categoria:Economia ja:インフレーション ko:인플레이션 ms:Inflasi simple:Inflation

Economia internacional

L'economia internacional (també coneguda com a ciència del comerç internacional) és la branca de l'economia que estudia els conceptes de comerç internacional, inversió estrangera directa i indirecta, taxa de canvi, i llur influències en les economies nacionals, regionals i mundial. L'estudi de l'economia internacional està basat en tres conceptes principalment:
- l'avantatge comparatiu - basat en el model de David Ricardo, que estableix que encara que un país sigui més productiu que un altre en tots el seus productes, ambdós països, per mitjà del comerç tenen avantatges comparatius que permeten l'increment de la producció i utilitat globals, per mitjà de l'especialització. De fet, entre més gran sigui la diferència produtiva, els guanys del comerç són majors per a ambdós. D'acord a aquest model, països amb la mateixa capacitat productiva no tenen cap incentiu per a comerciar. Aquest model explica perquè existeix el comerç entre nacions desenvolupades i nacions en vies de desenvolupament.
- economies d'escala - aquest model es basa en el concepte econòmic de les economies d'escala; amb major producció, els costos per a produir una unitat més són menors. Per mitjà del comerç, dos països amb la mateixa capacitat productiva poden especialitzar-se, i gràcies a les economies d'escala, produir els productes amb menor cost. Aquest model explica perquè existeix el comerç entre nacions desenvolupades.
- competència imperfecta Algunes subcategories de la branca de l'economia internacional són:
- El procés d'integració econòmica
- Liberalització del comerç
- Tractats de lliure comerç, com ara el NAFTA
- Unió monetària, com ara l'eurozona Categoria:Economia

Economia del benestar

L'economia del benestar és la branca de l'economia que utilitza les tècniques de microeconomia per a determinar simultàniament l'eficiència d'una macroeconomia i la distribució de la renda i les seves conseqüències. El propòsit de l'economia del benestar és maximitzar el nivell de benestar social examinant les activitats econòmiques dels individus que conformen la societat, i no pas a la societat com una entitat. L'economia del benestar estudia el benestar de individus, i no de grups, comunitats ni societats, ja que la suposició bàsica és que els individus són la unitat bàsica de mesurament. Els individus realitzen judicis de valor en relació a llur benestar, el qual pot ser amesurat en termes monetaris o preferencials. El benestar social es refereix a l'estat utilitari de la societat. Es defineix com la sumatòria del benestar de tots els individus que conformen la societat. El benestar pot ser amesurat en termes de "dòlars", "euros" o unitats d'utilitat cardinal o ordinal. El mètode cardinal sovint no s'utilitza ja que els problemes d'agregació fan que el resultat sigui poc precís. Hi ha dues branques principals de l'economia laboral: l'economia de l'eficiència i la distribució de la renda. L'economia de l'eficiència és positiva; per contra la distribució de la renda és normativa. Categoria:Economia

Neuroeconomia

La neuroeconomia és la combinació de la neurociència, l'economia i la psicologia per a estudiar el procés d'elecció dels individus. Analitza el paper del cervell quan els individus avaluen decisions, categoritzen els riscos i les recompenses i com interactuen els uns amb els altres. L'economia estudia les eleccions i les decisions, en àrees amplas de la macroeconomia o restringides a la microeconomia. La neuroeconomia és la branca que s'enfoca en les eleccions personals i en els canvis mentals que estan relacionats amb les eleccions, i que potser, provoquen les eleccions. Categoria:Economia

Economia de la informació

L'economia de la informació és la branca de l'economia que estudia la manera en la qual la informació afecta les decisions econòmiques. La informació té un paper especial ja que és fàcil de comunicar-se, però difícil de controlar. És fàcil de crear, però difícil de confiar. La economia de la informació s'enfoca en tres àrees:
- l'estudi de les asimetries de la informació
- l'economia dels bens de la informació
- l'economia de la tecnologia de la informació Categoria:Economia

Economia dels recursos

L'economia dels recursos inclou l'estudi de l'economia ambiental, la producció agrícola i el mercat, la bioeconomia, el desenvolupament econòmic de les comunitats, la utilització dels recursos, i les polítiques ambientals d'un govern. Categoria:economia

Economia administrativa

L'economia administrativa o economia de les empreses és la branca de l'economia que aplica l'anàlisi microeconòmic a les decisions empresarials específiques. Com a tal, és una conjunció de la teoria econòmica amb l'economia pràctica. Utilitza tècniques quantitatives, com ara l'anàlisi de regressió i la correlació, el càlcul lagrangià, la programació lineal, la teoria de les decisions, i la teoria del jocs. En aquest sentit és molt similar a la investigació d'operacions; de fet, utilitza moltes de les tècniques de la investigació operacional. El propòsit principal de l'economia administrativa és realitzar l'optimització de les decisions empresarials sota els objectius i les restriccions imposades per l'escassesa. Encara que qualsevol decisió empresarial pot ser analitzada amb l'economia administrativa, sovint s'utilitza en:
- l'estimació de la demanda - les tècniques estadístiques com ara l'anàlisi de regressió són utilitzades per a determinar el nivell de la demanda d'un producte, servei o marca.
- l'anàlisi dels riscos - diversos models d'incertesa, regles de decisió i de la quantificació dels riscos són utilitzats per a determinar el risc d'una decisió.
- l'anàlisi de la producció - tècniques microeconòmiques utilitzades per a analitzar l'eficiència de la producció, l'assignació òptima dels factors, costos, economies d'escala i per a estimar la funció de costos de l'empresa.
- l'anàlisi del preu: tècniques microeconòmiques que s'utilitzen per a analitzar les decisions de determinació dels preus, com ara la transferència de preus, l'assignació conjunta dels preus, les estimacions de l'elasticitat dels preus, i l'elecció del preu òptim.
- el pressupost del capital - teoria de la inversió, que s'utilitza per a examinar les decisions de compra de capital d'una empresa. A les universitats aquest curs s'ofereix principalment als estudiants avançats de llicenciatura. Categoria:Economia

Geografia econòmica

La geografia econòmica és l'estudi de les condicions econòmiques en diferents parts de la Terra. La geografia econòmica contribueix a la comprensió d'una àmplia gamma de problemes contemporanis. La combinació de les influències ambientals i espacials en l'estudi de l'activitat econòmica és qualsevol cosa excepte una regressió cap al determinisme ambiental. Per contra, ajuda a revelar en forma més completa la natura no determinista del procés econòmic i les funcions del judici humà i de la percepció ambiental en les decisions que conformen l'espai econòmic.

Definició de la geografia econòmica

Els geògrafs s'interessen no només per on estan les coses sinó per què estan situades on es troben, i la naturalesa dels processos que afecten a tal ubicació. Existeixen diferents formes de definir la geografia econòmica, però una forma eficaç d'acostament consisteix a considerar els tipus de preguntes que pretén contestar: Quin és la raó dels patrons d'ús de la terra?, perquè varia tant el preu de la terra?, perquè es poden obtenir certs articles en qualsevol part i uns altres no?, com s'explica la ubicació de les explotacions dels recursos naturals?, com afecta la contaminació d'una planta industrial al mitjà?, per què grans extensions de terreny estan gairebé deshabitades tenint un clima i vegetació semblat al de les regions habitades?, on i com les persones es guanyen el sustentiment i on i com es gasten els seus ingressos?, etc.

El model simplificat de l'economia espacial

El model simplificat de l'economia espacial consisteix en un conjunt de consumidors i un conjunt d'establiments de producció dintre d'algun espai definit. Els consumidors (totes les persones) són mòbils, mentre que els establiments són fixos. Els consumidors es desplacen per a consumir béns i serveis, encara que en ocasions són els productes els quals es mouen des del lloc de producció fins el consumidor (lliurament a domicili), però el normal és que el producte i el consumidor es moguin fins un lloc de trobada: el mercat.

Oferta i demanda en l'economia espacial

Teòricament, en una economia de lliure mercat, la demanda i la oferta es reflecteixen en els preus. Però si introduïm la variable espacial vam necessitar, també, tenir en compte el cost del desplaçament tant del producte com dels consumidors, que s'amida tant en diners com en temps emprat en el trasllat. No devem confondre el valor amb el preu. El preu reflecteix l'última unitat (marginal) d'un article o servei col·locat en el mercat, mentre que el valor depèn del necessari que aquesta per al consumidor. Si el preu és major que el valor l'article no s'adquireix.

Consumidors

Totes les persones som consumidors. Les fàbriques que produeixen articles i serveis es classifiquen en indústries. Una empresa és una unitat de propietat de negoci. En realitat, l'espai econòmic és tot menys homogeni, i no tots els consumidors pensen i es comporten de la mateixa manera, i canvien en el temps el que complica molt l'anàlisi geogràfica dels fenòmens econòmics. I per a complicar les coses els sistemes econòmics que es desenvolupen en les diferents regions no estan aïllats uns d'uns altres, sinó que s'interfereixen. De com, perquè, on, quan succeeix això tracta la geografia econòmica.

Subacategories de la geografia econòmica

Es pot distingir les divisions de:
- La geografia industrial, amb mètodes de les matemàtiques i l'economia.
- La geografia dels transports i comercial amb mètodes de l'economia, les Matemàtiques i la sociologia.
- La geografia del turisme amb mètodes de l'economia, les matemàtiques i la sociologia. Categoria:Geografia Categoria:Economia

Borsa

La borsa és un mercat on es venen o compren actius financers, com accions, obligacions, etc.

Enllaços externs

- [http://www.bolsamadrid.es/esp/portada.htm Bolsa de Madrid]
- [http://www.borsabcn.es/ Borsa de Barcelona] categoria:Economia ja:証券取引所

Integració econòmica

La integració econòmica és el terme utilitzat per a descriure la manera en la qual els diversos aspectes de les economies de diversos estats són integrats. El procés i les polítiques relacionades amb la integració econòmica també es coneixen com a políques de liberalització o neoliberalisme. Amb l'increment de la integració econòmica, les barreres al comerç entre mercats disminueixen. Avui dia, l'economia més integrada del món, entre estats independents, és l'eurozona de la Unió Europea. El grau d'integració econòmica pot ser categoritzat en sis etapes:

Àrea de comerç preferencial

El grau més dèbil d'integració econòmica és la creació d'una àrea de comerç preferencial, un bloc comercial que dona accés preferencial a alguns productes produïts pels països membres. L'accés preferencial s'estableix per mitjà de la reducció d'algunes tarifes, però no les elimina completament. Un exemple n'és el tractat firmat per la Unió Europea amb els països de la ACP (Àsia-Carib-Pacífic) en la primera convenció de Lomé.

Àrea de lliure comerç

El segon grau d'integració econòmica és l'àrea de lliure comerç, formada per un conjunt de països que han acordat eliminar totes les tarifes, quotes i impostos a la majoria dels productes que produeixen. Cadascú dels països membres, però, pot tenir polítiques de comerç diferenciades amb altres països que no en són membres. Un exemple d'aquest grau d'integració és el NAFTA, entre Estats Units, Canadà i Mèxic.

Unió duanera

Una unió duanera, és una àrea de lliure comerç que, a més, estableix tarifes duaneres comunes a tots els estats membres per al comerç amb la resta dels estats. El propòsit de la integració amb una unió duanera és incrementar l'eficiència econòmica i establir enllaços polítics més estrets entre els estats membres. Un exemple n'és el Mercosur, encara que té certes característiques d'un mercat comú.

Mercat comú

El quart grau d'integració econòmica és el mercat comú, una unió duanera els membres del qual estableixen polítiques comunes per a la regulació de productes i la llibertat de moviment de tots els factors de la producció: bens, serveis, capitals i mà d'obra. Un exemple històric d'un mercat comú fou la Comunitat Europea, i un exemple contemporani n'és l'Àrea Econòmica Europea. La política del Mercosur és promoure la llibertad de moviment, però, aquesta encara és molt més limitada (especialment el moviment de mà d'obra) que no pas el moviment de l'Àrea Econòmica Europea.

Unió monetària i econòmica

Una unió monetària econòmica és un mercat comú amb una moneda única. Avui dia, l'única unió monetària i econòmica és l'eurozona de la Unió Europea, conformat pels estats que en són membres i que han adoptat l'euro com a moneda per a les transaccions comercials internes i externes. Altres països han adoptat una moneda única (com és el cas d'alguns països del centre d'Àfrica), però, no estan integrats econòmicament com a mercat comú.

Completa integració econòmica

Aquesta és l'etapa final de la integració econòmica, dins la qual els països tenen una completa harmonització en les seves polítiques econòmiques (i sovint socials) conformant un estat supranacional, que pren decisions en favor dels estats membres. Avui dia no existeix cap estat supranacional conformat per estats independents. Històricament, però, els 13 estats que van conformar originalment la Unió Americana, per motius principalment econòmics, són un exemple d'una completa integració econòmica que va crear un estat supranacional. Altres exemples similars són gairebé totes les federacions, els estats o províncies dels quals, van decidir integrar-se políticament i econòmicament voluntàriament com Canadà, Austràlia i en menor grau Argentina i Mèxic. Categoria:Economia

Mercat

En la ciència de l'economia, un mercat és un mecanisme o acord per mitjà del qual els venedors i els compradors poden intercanviar productes i/o serveis o qualsevol cosa de valor, el qual està governat per la teoria de l'oferta i la demanda. L'existència d'un mercat assequible redueix els costes d'una transacció.

Tipus de mercats

Els mercats tenen característiques especials en la seva estructura. Aquestes característiques poden ser influenciades pel nombre i la grandària de les empreses que operen en el mercat, el grau de diferenciació dels productes que s'ofereixen i la possibilitat i facilitat de l'accés de noves empreses al mercat. Així doncs, en l'economia existeixen quatre tipus de mercats principals:
- competència perfecta: un mercat sense restriccions d'entrada amb un gran nombre de empreses petites (en relació al mercat en conjunt) que venen el mateix producte (que no pot ser diferenciat d'un altre) al mateix preu, el qual està determinat per les forces del mercat.
- monopoli: un mercat amb una sola empresa que produeix un producte pel qual no hi ha cap substitut; l'entrada a aquest mercat està limitada per barreres explícites o implícites; l'empresa té el poder del mercat per a determinar el preu del producte.
- competència monopolista: un mercat format per un gran nombre d'empreses petites (en relació al mercat en conjunt), que ofereixen productes diferenciats (amb característiques úniques); aquest mercat no té barreres a l'entrada de noves empreses. Els productes tenen característiques que els separen d'altres (per exemple, pastes de dents amb característiques úniques); atès que hi ha diferències entre els productes, les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat, per a establir els preus.
- oligopoli: un mercat amb poques empreses que generen tota la producció del mercat de manera que les empreses tenen un grau relatiu de poder de mercat i llur polítiques afecten a les altres empreses.

Altres sistemes

El concepte oposat al mercat, és el concepte d'economia planejada. En aquest sistema les decisions es realitzen pels planificadors o pel govern per mitjà d'un model centralitzat que determina el tipus de productes i les quantitats que s'han de produir i la seva distribució. El comunisme utilitza aquest sistema. Categoria:Economia ja:市場 simple:Market

Bilsington

Bilsington is a village and civil parish in the Ashford district of Kent, England. The village is south of Ashford, on the Royal Military Canal. According to the 2001 census it had a population of 274.

External link

- [http://www.saxonshore-kent.gov.uk/bilsingtoncouncil.html Bilsington Parish Council] Category:Villages in Kent

depresja Praga appartamenti tablice ruletka cytaty

:: RELATED NEWS ::

Canton de Raon-l'Étape
Raon-l'Etape, Canton de

Composition

Le canton de Raon-l'Étape groupe 9 communes :
- Allarmont : 271 habitants
- Celles-sur-Plaine : 840 habitants
- Étival-Clairefontaine : 2 401 habitants
- Luvigny : 94 habitants

Canton de Senones
Senones, Canton de

Composition

Le canton de Senones groupe 18 communes :
- Ban-de-Sapt : 370 habitants
- Belval : 160 habitants
- Châtas : 42 habitants
- Denipaire : 287 habitants
- Read More...

Homoparentalité
L'homoparentalité désigne le lien de droit ou de fait qui lie un enfant ou des enfants à un couple d'homosexuels. Il faut noter que la notion de couple doit être élargie dans ce cadre : dans des familles homoparentales, il existe des schémas plus complexe dans lesquels on trouve par exemple quatre parents, une génitrice et sa compagne ainsi que le géniteur et son compagnon, dans le cas d'enfant né par fivete résultant d'un p

John Gerrard Keulemans
Keulemans Keulemans Keulemans Keulemans John Gerrard Keulemans, né en 1842 à Rotterdam et mort le 29 mars 1912 à États-Unis dans l'État du Texas qui se trouve au bord du Rio Grande, à la frontière du Mexique. Etablie par quelques familles de colons espagnols en 1755, elle reste fortement composée et influencée par la culture hispano-mexicaine. Elle est le plus grand port de commerce entre les deux pays et de ce fait voit un grand trafic routier et ferroviaire traverse

Shingetsutan Tsukihime
ko:진월담 월희 ja:真月譚月姫 Catégorie:Anime Shingetsutan Tsukihime est un Anime fantastique de 12 épisodes réalisé en 2003 par les studios J.C. Staff, tiré d'un visual novel

Sagoutier
Les sagoutiers sont des plantes, généralement des palmiers, voire cycas) qui, après transformation, donnent une fécule alimentaire : le sagou. L'espèce de sagoutier la plus utilisée est le Metroxylon sago, palmier originaire du sud-est

Massacre de Wounded Knee
Le Massacre de Wounded Knee est un massacre qui a eu lieu aux États-Unis d'Amérique le 29 décembre 1890 et durant lequel environ 300 personnes de la tribu américaine des Lakota Minneconjou, des Sioux, dont des femmes et des enfants, furent massacrés à la mitrailleuse Gatlin par l'arm

Economia

Economia positiva i economia normativa

Branques d'estudi

Conceptes econòmics

Oferta i demanda

Preu

Escassesa

Raonament econòmic

Articles relacionats

Grec

Dialectes del grec antic

Demòtic

La llengua comuna

Comerç

Aspectes històrics

Origens

El bescanvi

La introducció de la moneda

Les rutes comercials

La banca

L'era dels descobriments

Les expedicions comercials

El mercantilisme

El comerç transatlàntic

El capitalisme

Les innovacions en el transport

El colonialisme i el neo-colonialisme

El proteccionisme i les àrees de lliure comerç

L'Organització Mundial del Comerç

La globalització

Tipus de comerç

Temes relacionats

Comerç

Aspectes històrics

Origens

El bescanvi

La introducció de la moneda

Les rutes comercials

La banca

L'era dels descobriments

Les expedicions comercials

El mercantilisme

El comerç transatlàntic

El capitalisme

Les innovacions en el transport

El colonialisme i el neo-colonialisme

El proteccionisme i les àrees de lliure comerç

L'Organització Mundial del Comerç

La globalització

Tipus de comerç

Temes relacionats

Microeconomia

Conceptes fonamentals de la microeconomia

Teoria del consumidor

Mercats

Empresa

Inflació

Causes

Conseqüències

Lluita contra la inflació

Inflacions històriques

Vegeu també

Bibliografia recomanada

Economia internacional

Economia del benestar

Neuroeconomia

Economia de la informació

Economia dels recursos

Economia administrativa

Geografia econòmica

Definició de la geografia econòmica

El model simplificat de l'economia espacial

Oferta i demanda en l'economia espacial

Consumidors

Subacategories de la geografia econòmica

Borsa

Enllaços externs

Integració econòmica

Àrea de comerç preferencial

Àrea de lliure comerç