:: wikimiki.org ::

Eix De La Terra

Eix de la terra

L' eix de la Terra diàmetre que passa pels pols i sobre la que el planeta gira una vegada cada 23 hores i 56 minuts aproximadament (dia sideral). L'eix de la Terra no és perpendicular respecte al pla de l'eclíptica sinó que es troba inclinat. Forma un angle de 66º 30' respecta al pla de l'eclíptica,l o, el que és el mateix, 23º 30' respecta a la normal. Per això l'eix apunta sempre al mateix punt de l'espai. L'eix de la Terra fa un moviment de precessió. La precessió és un moviment harmònic que segueix una superfície cònica, el vèrtex de la qual es troba al centre de la Terra, i que descriu un cercle complet cada 25.000 anys, se'l coneix com precessió de l'eix de la Terra, o precessió dels equinoccis. Aquest moviment va ser descobert per Hiparc el segle II aC, quan va comparar la posició de Spica (vegeu Virgo) amb els registres deixats per Timorachis i Aristil. categoria:Astronomia

Pla

Un pla és un dels elements bàsics de la geometria plana, juntament amb el punt i la recta. Els plans són infinits i es poden definir mitjançant :
- Tres punts que no pertanyen a la mateixa recta
- Una recta i un punt que no pertany a aquesta recta
- Dues rectes que s'intersecten
- Dues rectes paral·leles Categoria:Geometria ja:平面

Eclíptica

L'eclíptica és el camí aparent del Sol,al llarg d'un any, sobre el fons d'estrelles fixes respecte a un observador terrestre. És un cercle màxim que actualment forma un angle de 23º27' amb el pla de l'equador celeste, angle conegut amb el nom dobliqüitat de l'eclíptica i fou mesurada per primera vegada per l'astrònom grec Eratòstenes en el segle III adC, que va obtenir un valor de 23º 51' 19", encara que alguns historiadors suggereixen que el càlcul d'aquest va ser de 24º, devent-se el refinament posterior a Claudio Ptolemeu. Evidentment aquest camí aparent del Sol és el resultat del desplaçament de la Terra al voltant del Sol, de manera que l'eclíptica correspon en realitat el pla de l'òrbita terrestre. Com l'any té prop de 365,25 dies i al i tenir la circumferència 360º el sol aparenta recórrer aproximadament un grau cada dia al llarg de l'eclíptica. Aquest moviment és de oest a est i oposat al moviment est a oest de la esfera celest. En qualsevol època de l'any se'ns mostren durant la nit les estreles situades en el costat oposat al sol, ja que quan la Terra gira i es fa de dia, per efecte de la llum solar, les estreles situades en la seva mateixa direcció romanen ocultes a la nostra vista. Les constel·lacions, a mesura que la Terra gira al voltant del sol, van desplaçant-se en el cel nocturn al llarg de l'any, desapareixent de la nostra vista i tornant a aparèixer en la mateixa posició just un any després. Tal cosa succeeix, no obstant, en les proximitats de l'eclíptica, ja que a mesura que allunyem la nostra mirada de tal pla, siga al sud o al nord (segons l'hemisferi en què ens trobem), el moviment de les estreles amb el pas dels dies i mesos és cada vegada menor, arribant a romandre virtualment immòbils al llarg de l'any en les proximitats dels pols celests com ho està la Óssa Major visible en l'hemisferi nord, referència que ha permés als navegants durant segles allunyar-se de les perilloses costes durant la nit mantenint el rumb cap a port segur. El terme eclíptica prové del fet que els eclipsis es poden produir precisament quan la Lluna creua l'eclíptica (els punts de creuament s'anomenen nodes). L'eclíptica està dividida convencionalment en 12 trams en què estan situades altres tantes constel·lacions que constituïxen el zodíac, de manera que cada mes el sol recorre un dels signes del zodíac, precisament aquell que no veiem durant la nit. L'eclíptica talla a l'equador celeste en dos punts oposats denominats equinoccis. Quan el sol apareix pels equinoccis, la duració del dia i de la nit és aproximadament la mateixa en tota la Terra (12 hores). El punt de l'eclíptica més al nord respecte de l'equador celeste es denomina solstici d'estiu en el hemisferi nord i solstici d'hivern en l'hemisferi sud; i el punt més al sud rep les denominacions oposades. És precisament la falta de perpendicularitat entre l'eix de rotació propi de la Terra i el pla de l'eclíptica la responsable de les estacions. L'òrbita de la Lluna està inclinada aproximadament 5º respecte de l'eclíptica. Si durant la lluna nova o lluna plena, aquesta creua la eclíptica, es produïx un eclipsi, de sol o de lluna respectivament. Categoria:Astrometria ja:黄道 ko:황도 th:สุริยวิถี

Angle

:Aquest article tracta sobre el concepte geomètric. Per d'altres significats, vegeu angle (desambiguació). ---- Un angle (del grec agkulos, encorbat, doblegat, a través del llatí angulus, cantonada) és la regió del pla compresa entre dues semirectes d'origen comú. Aquest punt comú rep el nom de vèrtex de l'angle (V), i les semirectes són els costats de l'angle. Per angle també es pot entendre la figura geomètrica que formen les dues semirectes d'origen comú.

Definició més rigorosa

Una mica més rigorosament (per evitar la imprecisió del mot entre), per definir angle es procedeix com segueix: Siguin dues rectes (a i b ) que intersequen en un punt V. Sigui π el pla que defineixen. Es veu que a divideix el pla π en dos semiplans i b també divideix enl pla π en uns altres dos semiplans. S'anomena angle convex (o angle) a cadascun del conjunt de punts que pertanyen a dos dels quatre semiplans (es formen doncs quatre angles).

Angles adjacents

Dos angles són adjacents quan els punts que els formen pertanyen a un mateix semiplà dels determinats per una de les rectes i a diferents semiplans dels determinats per l'altra recta. És immediat veure que dos angles adjacents sumen un angle pla.

Angles oposats pel vèrtex

Dos angles són oposats pel vèrtex quan els punts que els formen pertanyen a diferents semiplans dels determinats per una i altra recta. Dos angles oposats pel vèrtex són iguals. :Demostració: els quatre angles que apareixen en la intersecció de les rectes a i b sumen un angle complet. Sigui α la mesura d'un d'aquests angles. Per la propietat dels angles adjacents, es veu que els dos angles adjacents a α mesuren 180º-α. Sumant tots quatre angles i obligant a que sumin un angle complet s'obté que la mesura de l'angle oposat pel vèrtex a l'angle α és també α, QED.

Angle còncau

Definit un angle convex, el conjunt format pels seus dos angles adjacents i el seu angle oposat pel vèrtex s'anomena angle còncau.

Mesura dels angles

L'obertura dels angles és una magnitud que es pot mesurar mitjançant dues maneres diferents: # Amb el quocient entre la longitud (L) de l'arc limitat pels dos costats de l'angle d'una circumferència centrada al vèrtex i el seu radi (R). Aquest quocient és independent del radi de la circumferència i no té unitats. Tanmateix se sol indicar amb la pseudounitat radian (rad).

=\frac

. Els radians són molt usats en matemàtiques ja que no necessiten d'una convenció arbitrària i les funcions trigonomètriques presenten desenvolupaments senzills en sèrie de Taylor si el seu argument és expressat en radians. És per això que és la pseudounitat del Sistema Internacional d'Unitats. # Comparant-lo amb alguna divisió d'algun angle notable. Les comparacions més usuals són: ::
- amb la noventena part d'un angle recte (grau sexagesimal, de símbol º). En aquest cas, per subdivisions del grau sexagesimal, usualment s'utilitza la seixantena part del grau sexagesimal, el minut (´) i la seixantena part del minut, el segon ("). Els graus sexagesimals són els més usats en la vida quotidiana tot i que no tenen cap propietat interessant. ::
- amb la centena part d'una angle recte (grau centesimal o gon i de símbol ^g o ^G). Per a subdivisions del grau centesimal, usualment s'utilitza la centena part del grau centesimal, el minut (^m o ^c) i la centena part del minut, el segon (^s o ^cc). Els graus centesimals són molt usats en topografia ja que tenen la bona propietat de fer les divisions en base 100. ::
- amb l'angle complet (volta sencera). Algunes equivalències apareixen tot seguit: : 180º

=200^g=

rad

\frac

volta sencera :

1^g=100^m=10000^s=1^G=100^c=10000^

: 1º = 60´ = 3600" : 1rad = 57º17´44.8..." Les màquines de calcular solen usar els símbols R, D i G per referir-se a radians, graus sexagesimals (en anglès, degrees) i graus centesimals (en anglès, grads) respectivament. També és freqüent en angles petits, sobretot per mesurar inclinacions respecte la horitzontal, l'ús de la tangent de l'angle, sovint indicada en forma de percentatge. Llavors, es parla més aviat de pendent o rampa, però també s'està mesurant l'obertura d'un angle. En aquest cas, la tangent té un avantatge clar, i és que és la raó entre la distància vertical i la horitzontal (per exemple un pendent 4% significa que es recorren 4 metres de distància vertical per cada 100 metres de distància horitzontal). La tangent, coincideix aproximadament amb l'angle en radians quan aquest és petit.

Criteri de signes i altres convencions

En matemàtiques en el pla, universalment s'adopta el criteri de signes següent:
- Signe positiu per angles mesurats en sentit anitihorari.
- Signe negatiu per angles mesurats en sentit horari. En matemàtiques en el pla, a més, s'enten com a mesura de l'angle d'una recta a l'angle que forma aquesta amb l'eix d'abscisses.

Angles notables

abscisses] Per les seves característiques, cal considerar els següents tres angles:
- Angle pla, de 180º, 200^g o π rad.
- Angle recte, de 90º, 100^g o π/2 rad.
- Angle complet, de 360º, 400^g o 2π rad.

Angles complementaris i angles suplementaris

Dos angles són complemetaris si sumen un angle recte. Dos angles són suplementaris si sumen un angle pla.

Classificació dels angles en aguts i obtusos

angle pla angle pla Segons la seva comparació amb l'angle recte, els angles es classifiquen en:
- Angles aguts, si són estrictament menors que un angle recte.
- Angles rectes, si són iguals a un angle recte.
- Angles obtusos, si són estrictament majors que un angle recte.

Angles sobre superfícies guerxes

(aquest apartat, de moment és buit)

Suma d'angles interiors d'un polígon simple

En geometria euclidiana, la suma d'angles interiors d'un polígon simple dn costats és de (n-2)·π radians o (n-2)·180º. Així, la suma d'angles interns d'un triangle és 180º i la d'un quadrilàter, 360º. :Demostració: (aquí cal inserir-hi una demostració del que s'acaba d'afirmar).
Angle definit per un producte intern en un espai euclídic
(aquest apartat, de moment és buit).
Vegeu també

- angle sòlid.
- Número pi. Categoria: Geometria ja:角度 ko:각도 simple:Angle

Precessió

La precessió és el moviment del planeta Terra semblant (encara que clar està, molt més lent) a què realitza la part superior d'una trompa al girar quan el seu eix de rotació no és vertical. A causa d'aquest moviment, la posició que indica l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaça seguint un cercle tancat cada 25800 anys (any platònic). El cercle de la precessió té el seu centre en el pol de la eclíptica, conseqüència d'açò la posició dels pols celests canvia contínuament. La precessió està causada per la força gravitatòria de la Lluna, Sol i la resta de planetes sobre l’inflor equatorial de la Terra. El canvi en la direcció de l'eix de rotació de la Terra provoca una variació del pla del Equador i per tant de la línia de tall de tal pla amb l'Eclíptica. Aquesta línia assenyala en l'esfera celeste la direcció del punt Àries que retrograda sobre l'eclíptica fenomen denominat precessió dels equinoccis.
- Precessió lunisolar
- Precessió planetària

Vegeu també

- Nutació Categoria:Astrometria Categoria:Astronomia

Cercle

El cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre. Dit d'una altra manera: és l'àrea del pla delimitada per una circumferència. L'àrea A d'un cercle de radi R és: A = π·R² circumferència i un segment]]

Simbologia

El cercle s'associa al sol des dels egipcis. Al crisitianisme es considera la figura perfecta i per això és el símbol de Déu, perquè no es pot localitzar en el cerce ni principi ni fi, com passa a l'eternitat, un dels atribut divins per excel·lència. Categoria:Geometria ja:円 (数学) simple:Circle

Segle II aC

Esdeveniments:

- El poble hitita ocupa Anatòlia, a l'actual Turquia

Personatges importants

- Plaute i Terenci, autors principals de la comèdia llarina

Invents, descobriments, introduccions

- Ruta de la Seda entre Europa i Àsia Vegeu la Taula anual del segle II aC ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle II aC ja:紀元前2世紀 ko:기원전 2세기

VIRGO

:Aquesta pàgina és sobre l'observatori d'ones gravitacionals. Si voleu informació sobre la constel·lació i el símbol del zodíac aneu a Virgo ---- El VIRGO és un observatori d'ones gravitatòries patrocinat per Itàlia, i per França. Té una longitud del braç de 3 km. El màxim de sensibilitat previst en el projecte, i que encara no ha estat complert, és de una part en 10²² a 500 hertz. Va ser inaugurat el juliol de 2003, amb un cost de 72 milions de euros. Altre observatori semblant és LIGO. Categoria:Astrofísica categoria:Instruments astronòmics

Categoria:Astronomia

Categoria:Física ja:Category:天文学 ko:분류:천문학 ms:Category:Astronomi simple:Category:Astronomy th:Category:ดาราศาสตร์ zh-min-nan:Category:Thian-bûn-ha̍k

Krautwiller

Krautwiller è un comune francese di 136 abitanti situato nel dipartimento del Basso Reno nella regione dell'Alsazia. Krautwiller Krautwiller

mia�d�yca wagi hotel kiev praca w anglii cheap tickets

:: RELATED NEWS ::

Parteivernehmung
Die Parteivernehmung (§§ 445 ff. ZPO) ist ein förmliches Beweismittel im deutschen Zivilprozess. Sie unterscheidet sich von der Anhörung einer Partei (§§ 118, [http://bundesrecht.juris.de/bundesrecht/zpo/__141.html 141 Abs. 1 S. 1 ZPO]), die bloß lückenhaftes Vorbringen ergänzt und ohne Beweisbeschluss erfolgt. Die Parteivernehmung ist nicht als Beweismittel geringeren Werte

Portal:Spiele/Archiv
zurück zum Portal Fortlaufende Archivierung neuer Beiträge nach Erstellungsdatum.
(Beginn mit der Portalgründung Oktober 2004)

September 2005

30.9. Spasski – Bronstein, UdSSR-Meisterschaft 1960 - Viswanathan Anand (stark überarbeitet) 26.9. In Moitzfeld (Bergisch Gladbach) finden sich die Reste einer Erdenburg. Erdenburg Auf dem Foto verläuft von vorne links hin zur Bildmitte ein flacher Graben, links davon, etwas höher gelegen, ein weiterer. Drei konzentrische Gräben lassen sich nachweisen, die ein Oval der Größe von ca. 23

Faible
Das Faible ist ein im 17. Jhd. aus der Französischen Sprache ins Deutsche übernommener Gallizismus. Es handelt sich dabei um einen Ausdruck für Neigung oder Vorliebe, die zur Schwäche wird. Es wird meist in der Form ein Faible für etwas haben gebraucht. Es entstand ursprünglich aus dem lateinischen flebilis (beweinenswert

Daniel Freiherr Peharnik-Hotkovich
Daniel Freiherr von Peharnik-Hotkovich (
- 1745 in Spipak, Kroatien, †4. September 1794 in Wien) war ein österreichischer General und Ritter des Militär-Maria

Föderation Bosnien-Herzegowina

---Sidenote START---

Die Föderation Bosnien-Herzegowina (Federacija Bosna i Hercegovina), auch bekannt als Bosniakisch-Kroatische Föderation, ist eine der beiden durch den Dayton-Vertrag (Dayton Friedensabkommen von 1995) anerkannten Entitäten des Staates Bosnien und Herzegowina. Die zweite Entität ist die

Pat Garrett

Bild:Pat_garrett.gif

Pat Floyd Garrett (
- 5. Juni 1850 in Chambers-County, Alabama; † 28. Februar 1908) war amerikanischer Sheriff von russisch Николай Викторович Подгорный;
- 5./18. Februar 1903 in Karliwka, Gouvernement Poltawa, Ukraine; † 12. Januar 1983 in