:: wikimiki.org ::

El Gaià

El Gaià

El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix al municipi de Santa Coloma de Queralt i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus i desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès. El pantà de Gaià, inagurat el 1975, permet aprofitar les aigües per al regadiu, la indústria i el consum humà. La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.

Afluents

En destaquen els següents afluents:
- riu de Boix
- torrent de la Serralla
- torrent de Biure

Poblacions

El riu Gaià creua les poblacions principals següents:
- Santa Coloma de Queralt
- el Pont d'Armentera
- Santes Creus
- Vila-rodona
- el Catllar
- la Riera de Gaià
- Altafulla Gaià

Riu

:Per informació sobre el poble de la Baixa Cerdanya vegeu Riu de Cerdanya. ---- Riu de Cerdanya.]] Un riu és un corrent natural d'aigua, de cabal variable però continu, que recull l'aigua d'una conca de dimensió significativa. Una riera és un corrent d'aigua intermitent, generalment estacional i de cabal inferior a un riu. Un rierol és un petit corrent natural d'aigua. Un riu te diferents parts. Els rius recullen l'aigua de pluja que cau a la seva conca, i la distribueixen fins arribar al mar o a un llac. Categoria:Hidrografia ja:川 ko:강 ms:Sungai simple:River th:แม่น้ำ zh-min-nan:Hô

Santa Coloma de Queralt

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Santa Coloma de Queralt respecte la Conca de Barberà
Conca de Barberà

Colomí, colomina

2.934

33,86 Km²

86,75 hab/Km²

674 m

Entitats de població

Cister

.- LA REFORMA CISTERCIENCA El manifest oprobi moral que en el segle XI experimentava la cristiandat occidental sumida en les urpes de la laïcitat, desestructurada a la seva organització i degradada en la seva doctrina i en la seva funció religiosa va fer fructificar en la consciència individual i col•lectiva dels cristians els desitjos d’una vivència més pura i d’acord amb els preceptes de l’evangeli. Els afanys reformistes es van manifestar en les ments de tots els àmbits de la cristiandat, laics i eclesiàstics, populars, teològics, pontificis, eremítics... i de forma substancial en un àmbit privilegiat i tradicional valgut de la reforma eclesiàstica: el cenobític. Malgrat la influència que hi va exercir a la Reforma Gregoriana, l’entrada en el joc polític de Cluny, l’acumulació de béns materials i la seva desviació dels ideals benedictins va estimular nous corrents de reforma monàstica buscant l’afinitat amb la regula monachorum. Els corrents eremítics o anacoretes , tan influents en les societats del XI i del XII per les seves itinerants predicacions de reforma evangèlica van confluir i es van combinar amb els ideals monàstics basats en la vida comuna. Antics cluniacencs com Eduard de Ràvena, Joan Gualbert de Florència, o altres com Etienne de Thiers o Pere Damiano de Ràvena van fundar comunitats eremites d’aquest tipus com els camaldulencs, la comunitat de Vallombrosa, Grandmont o Fonteavellana respectivament. Però sobre les bases que constitueixen aquests ideals van sorgir dues comunitats, la Cartoixa i el Císter, les trajectòries del qual van exercir un especial influx en la reforma, cobrant així un especial relleu en la cristiandat del segle XII. La Cartoixa de Sant Bru es desenvolupa des del 1084 paral•lelament a la segona meitat de la reforma gregoriana, per a arribar a la seva maduresa amb l’establiment de la regla benedictina en el 1133. Es va caracteritzar per unes estrictes exigències que van permetre a aquesta comunitat mantenir-se durant diversos segles sense alterar la seva concepció original, arribant a participar en la renovació eremítica de la Baixa Edat Mitjana. Si el Císter, com Cluny, va néixer com baluard del monaquisme estricte, en la seva evolució arribarà a distar de l’allunyament de la vida social manifestat per l’ordre de San Bru, doncs els seus ritmes van fluctuar d’una manera paral•lela a com ho va fer Cluny: les seves imbricacions en els fenòmens polítics i doctrinals de l'Església, essencials per a la influència social que va exercir i la difusió arribada, li impediran mantenir-se fidel a la regla monàstica, perdent influència a la fi del s.XII, malgrat que la seva expansió continuï en el s.XIII. Malgrat això va haver diferències manifestes respecte a l’ordre cluniacenca, abans de res en les ubicacions geogràfiques, doncs mentre els primers es van implantar especialment en les principals vies de comunicació i en les planícies agrícoles, aquests ho van fer en llocs aïllats; quan l’organització cluniacenca depenia exclusivament de l’abat de Cluny, la del Císter va estar marcada per la flexibilitat. Als moments de la seva fundació sota l’acció de Robert de Molesmes en el 1098, i situada entre el naixement del Sena i el curs alt del Ròdan, Citeaux va saber donar una resposta conservadora i cenyida a la regla benedictina alhora que acollia amb estricte zel els ideals d’aïllament eremític. Els estatuts de l’ordre no es van completar fins a l’adveniment de la Carta Caritatis en el 1120 (dos anys abans del Concordat de Worms), però en aquesta data sent abat Etienne Harding i havent fundat Sant Bernat el monestir de Clairvaux amb cinc anys d’anterioritat, els ideals de pobresa rebutjant tot tipus de luxes o rendes, la importància donada al treball manual i el retraïment en terres incultes aïllades dels camins i rutes comercials ja estaven totalment assentats. Amb això el Císter va influir substancialment en la transformació agrària, doncs ells mateixos explotaven directament les terres en les quals s’establien, realitzant grans roturacions i interessant-se per l’aplicació de noves tècniques agrícoles . L’acollida i el prestigi de l’ordre va ser tal que en pocs anys va arribar una gran difusió sobre la geografia europea. Davant això va ser necessari una adaptació i reorganització que va venir de la mà de San Bernat: Citeaux i Clairvaux, al costat de les abadies de La Ferté, Pontingy i Morimond, totes elles situades sobre la Borgonya entre els alts cursos del Sena, el Mosa i el Ròdan, es van erigir com les coordinadores o abadies-mare d’una organització flexible, en la qual la resta d’abadies posseïen una completa autonomia interna, mantenint, això sí, vincles directes amb la seva fundadora, i al seu torn es desenvolupava un capítol general de caràcter anual. Aquest model tindrà una especial repercussió en l’organització de les futures ordres mendicants a partir del IV Concili de Letrán de 1215, però la complexitat d’aquests moviments religiosos també absorbirà la influència de la pròpia evolució d’una societat que ja havia renascut urbanística i intel•lectualment, i d’unes tendències religioses que resulten perjudicials per a l’organització eclesiàstica propugnada pel Pontificat; tot això serà tractat més endavant, doncs ara cap destacar la influència del cistercenc Sant Bernat al sin del pontificat i en la seua combativitat cap a certs moviments considerats com herètics La influència de Sant Bernat (1091-1153) va transcendir els límits de la seva pròpia ordre religiosa, arribant a impregnar amb els seus criteris els diferents àmbits de la societat europea del s.XII. Nascut a Fontaines a una família aristocràtica borgonyona, mostrarà al llarg de la seva vida una afinitat cap als valors tradicionals de la feudalitat dels tres ordres, entenent-los com el marc natural del desenvolupament de la cristiandat europea. El seu conservadorisme propiciarà en ell una concepció de la reforma de l’ordre cristià, guiada pels poders establerts, sent aquesta la causa de la seva cridada a una reforma eclesiàstica en la qual influirà substancialment sota el pontificat tant d’Inocenci II, al que recolzarà en la seva lluita amb l’antipapa Anaclet II, com al del cistercenc Eugeni III. Manifestant unes especials relacions amb els òrgans de poder va saber influir en l’estructura feudal, i va contribuir a mantenir la idea eclesiàstica de la Pau de Déu mitjançant la qual es va canalitzar l’exercici bèl•lic de l’aristocràcia cap a la protecció de la societat cristiana, influint així en la consolidació de les estructures econòmiques i socials (abans de l’XI molt precàries a causa de l’economia de botí) del món agrari europeu. Aquest és el marc que va suscitar el seu encarit suport i promoció a la segona croada (1143-1149) en Vezelay i Spira, buscant consolidar al pontificat com centre de la unitat cristiana, canalitzar la bel•licositat feudal cap a la defensa de la fe, promocionar les ordres militars (especialment la del Temple) i donar cobertura a l’exercici de pobresa i espiritualitat que constitueix la peregrinació. En les seves accions destinades a consolidar el poder pontifici destaca també la immensa labor realitzada en l’elecció d’abats i bisbes, junt a la seva obra De Consideratione, dirigida a Eugeni III amb la intenció de guiar adequadament la seva labor pontifícia. La seva ideologia i les seves concepcions teològiques es van veure impregnades del tradicionalisme i l’austeritat que li van caracteritzar: en elles va conjugar l’essència de l’eremitisme amb un incipient misticisme basat en una vivència personal de l’amor amb Déu i amb la Verge, aïllada en el propi esperit de l'individu. Tal conjuntura en els seus pensaments i les seves accions van encegar la possibilitat de percebre la importància de les transformacions que s’anaven produint en la societat europea: desenvolupament urbanístic oposat a la seva rural concepció de la realitat, organització de cofradies, però sobretot innovacions de tipus religiós i intel•lectual que afloraven en aquest incipient mitjà urbà tan allunyat de les seves concepcions. A aquests diferents moviments religiosos es va enfrontar amb especial zel: les polèmiques sostingudes amb Pere Abelard o Gilbert de la Porrée, la influència al pontificat a la problemàtica suscitada amb Arnaldo da Brèscia, i a les heretgies de tall dualista, entre elles el catarisme. Uns anys abans de la la Croada però ja de missió predicadora un Llenguadoc al qual destaquen Alfons Jordà i Raimond V, escriurà a Roma preocupant-se per l’extensió de l’heretgia, dient que “Les basíliques estan sense fidels, els fidels sense sacerdots, els sacerdots sense honor, només es veuen cristians sense Crist”: amb això no només denunciava l’expansió social del catarisme sinó que al•ludia a la degradació moral del clergat languedocienc com una possible causa de l’expansió herètica. LARESSERRE, P. Abelardo contra San Bernardo: un conflicto religioso en el siglo XII. Ed Nova, Buenos Aires, 1944 PREVITE-ORTON, C. W. Historia del Mundo en la Edad Media, vol 2. Desde el siglo XII hasta el renacimiento. Ed. Ramón Sopena/Cambrigde University Press, Barcelona, 1978 LADERO, M. Historia Universal, Edad Media. Ed. Vicens Vives, Barcelona, 2001

Altafulla

Enllaços externs

- [http://www.altafulla-web.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=4301200000 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=43012 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Tarragonès

Regadiu

El regadiu és una forma de cultivar la terra en que s'utilitza una aportació d'aigua suplementaria a la proporcionada per la pluja. Històricament ha anat evolucionant al mateix temps que evolucionava la tecnologia agrícola.

A manta

És la forma mes antiga que encara se segueix utilitzant actualemnt. No requereix de mitjans tecnològics complexes, però si d'aigua en abundància. L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes, es fa correr per dins solcs fets a la terra amb aquest objectiu. Això obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. Quant l'aigua es fa correr per tota l'extensió del terreny s'anomena inundació.

Aspersió

Bàsicament es tracta de fer ploure de forma artificial. Per regar mitjançant el sistema d'aspersió, s'ha de menester una instal·lació (fixa o mòbil) de canonades que condueixin l'aigua, i uns aparells, anomenats aspersors, que la distribueixin damunt el cultiu. Es necessita un sistema d'impulsió, que normalment sol ser una bomba accionada per un motor elèctric o d'explossió. Té l'inconvenient de què requereix uns mitjans costosos, i una despesa continua d'energia, però en canvi permet cultivar sense fer solcs profunds i no cal sembrar a les crestes d'aquests, cosa que facilita la mecanització del cultiu. En casos de molt de fred, el sistema d'espersió es pot utilitzar per combatre les glaçades. En alguns casos també permeten l'aplicació de productes agroquímics.

Goteig

És un sistema dissenyat per aprofitar al màxim la despesa d'energia i aigua. Consisteix en un sistema canonades de diversos gruixos distribuides damunt el terreny que duen l'aigua fins a les plantes. La sembra o plantació es fa al llarg d'unes canonades primes, de devers 2 cm, i l'aigua surt per un foradets molts petits, gota a gota, del que deriva el seu nom. Optimitza el consum d'aigua, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroquímics al cultiu. L'aigua es pot impulsar mitjançant una bomba, o fer-la baixar per gravetat desde un dipòsit elevat.

Fertirrigació

És una modalitat de les dues anteriors, en què per augmentar la producció al mateix temps que s'optimitzen els recursos, s'incorporen fertilitzants a l'aigua de reg. Es pot utilitzar amb l'aspersió o amb el goteig, si bé resulta més efectiu amb aquest darrer.

Hidroponia

Actualment és la forma més avançada de reg i de producció agrícola. Consisteix en una variant del goteig, a la que s'incorporen tots els nutrients que necessita la planta mitjançant el sistema de reg. Requereix d'una inversió important, però les produccions també augmenten força. Les instal·lacions de reg es complementen amb una sèrie d'instruments de control, com sondes, sensors, controls d'humitat i temperatura, que se solen centralitzar a un ordinador amb els programes de gestió adients. Tot això posa en marxa un sistema preparat per incorporar els fertilitzants a l'aigua de forma automàtica. Es va començar a utilitzar en floricultura, però avui en dia es habitual en molts de productes hortícoles. Categoria:Agricultura ja:灌漑 simple:Irrigation

Segle X

Esdeveniments:

- Ordre de Cluny
- Auge de la civilització tolteca
- 1000 - Por davant la fi del món o Apocalipsi

Personatges importants

- Otó, del Sacre Imperi Romano-Germànic
- Guido d'Arezzo

Invents, descobriments, introduccions

- Nova fermentació de la cervesa
- A la música, nou sistema de notació Vegeu la Taula anual del segle X ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle X ja:10世紀 ko:10세기

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels que es constituí al territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren Marca Hispànica. A més de Barcelona i la seva rodalia, aquest comtat comprenia també el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès.

Orígens

Els orígens del comtat de Barcelona es remunten a divisions territorials d'època visigoda, que ja venien del baix Imperi Romà. El comtat de Barcelona sempre fou fronterer amb al-Àndalus; en un primer moment, la conquesta franca de l'any 801 féu arribar el comtat de Barcelona fins a l'Arc de Berà, però aviat retrocedí cap al riu Llobregat, d'on no es mogué durant tots els segles IX i X.

El domini franc (segle IX)

El domini franc fou efectiu al comtat de Barcelona durant gairebé tot el segle IX; en aquest període, els comtes eren uns funcionaris que el rei nomenava i destituïa al seu gust. Ara bé, després de la mort de Lluís el Tartamut, esdevinguda el 879, el poder carolingi es descompongué i a Barcelona igual com a tot arreu de l'antic Imperi Carolingi, els comtes esdevingueren petits sobirans hereditaris. Així, el 897, a la mort de Guifré I (Guifré el Pilós), nomenat comte de Barcelona per Lluís el Tartamut el 878, el comtat passà als seus fills -Guifré Borrell (897-911) i Sunyer (911-948)- sense que el rei hi intervingués per a res. En el moment que en fou nomenat comte Guifré el Pilós, el comtat de Barcelona limitava al sud amb el mar, al nord-oest amb el comtat de Girona i des de Sant Marçal, confrontava amb el comtat d'Osona. Més enllà del riu Llobregat, el Penedès era terra de ningú, gairebé despoblada i sempre exposada a atacs i contraatacs tant des de la banda cristiana com de la musulmana. Durant el govern de Guifré, el comtat de Barcelona reprengué el seu límit antic amb la conquesta del Montcau-Sant Llorenç i de Montserrat, així com d'una petita part del Penedès, que continuava sent la vertadera marca (frontera amb l'Islam) del comtat. Tanmateix, arran de l'atac musulmà del 897, en què hi fou mort el mateix Guifré, el Vallès va quedar pràcticament despoblat.

La unió amb Girona i Osona

L'any 870, Guifré el Pilós havia estat investit comte d'Urgell i Cerdanya; el 878 rebé el nomenament de comte de Barcelona i Girona, i, durant el seu govern, organitzà la repoblació de la zona central creant-hi el comtat d'Osona i el bisbat de Vic. A la seva mort (897), els seus fills regiren conjuntament tots aquests comtats fins que, al final, acabaren repartint-se l'herència. A Guifré Borrell, li correspongueren els comtats de Barcelona, Girona i Osona; quan va morir, el 911, aquests tres comtats passaren al seu germà petit Sunyer; d'ençà d'aleshores, els comtats de Barcelona, Girona i Osona es mantingueren units sota el govern d'un mateix comte i formaren un nucli territorial que només es fragmentà, i encara momentàniament, arran de la successió del comte Berenguer Ramon I (1017-1035), que separà el comtat d'Osona dels altres dos i constituí l'extrem meridional del comtat de Barcelona en comtat del Penedès. Tanmateix, Ramon Berenguer I (1035-1076), fill i successor de Berenguer Ramon I, aconseguí reunir de nou sota el seu domini la totalitat del nucli Barcelona-Girona-Osona.

L'Evolució del comtat als segles X i XI

A principis del segle X, la repoblació de Cervelló (904) va significar l'inici de l'expansió més enllà del Llobregat; també es repoblà el triangle del Vallès, format pel Congost (899), l'Ametlla (932), la Roca (932) i Vilamajor (930-935). Al Penedès, arran d'una expedició dirigida pel comte Sunyer el 936-937, que arribà fins al Gaià, s'aconseguí fortificar l'antiga ciutat d'Olèrdola, Castellví de la Marca, l'enclavament de Santa Oliva i el de Queralt. A partir d'aleshores, el comtat de Barcelona disposà d'una zona d'expansió cap al sud-oest i Tarragona mentre que el comtat d'Osona tenia com a àrea d'expansió la Conca d'Òdena i la Segarra. Per tal de consolidar les noves fronteres ponentines, es construïren tota una sèrie de castells entre l'Anoia i el Gaià: Montmell (974), Cabra (980), Querol, Pinyana, Montagut i Font-rubí (abans del 990); per altra banda, el comte Borrell II (948-992) establí contactes diplomàtics amb el califat de Còrdova; ara bé, tot això no va impedir que, el 985, una ràtzia dirigida per al-Mansur culminés amb el saqueig de Barcelona pels àrabs. El darrer terç del segle X fou al comtat de Barcelona una època d'eufòria econòmica, marcada per l'arribada d'or d'al-Andalus; per això, les conseqüències de la desfeta del 985 es pugueren superar aviat. A principis del segle XI, la crisi i descomposició del Califat de Còrdova va permetre al comte Ramon Borrell (992-1017) dirigir una expedició contra Còrdova, que es dugué a terme l'any 1010. En temps de Ramon Borrell, es repoblà de nou i es consolidà definitivament el Penedès i es consolidaren les fronteres dels comtats: la Conca de Barberà i part del Camp de Tarragona

La revolució feudal

A la mort de Ramon Borrell (1017), els comtats de Barcelona, Girona i Osona passaren en cogovern a la seva vídua Ermessenda (1017-1057) i a llur fill Berenguer Ramon I (1017-1035). Berenguer Ramon I fou un governant feble i incapaç que cometé el gravíssim error de mantenir la pau amb l'Islam, cosa que contradeia els interessos de molts dels barons establerts al Penedès, desitjosos de la glòria i el botí que només la guerra proporcionava; Ermessenda sí que era una governant capacitatada però la seva condició de dona li impedia d'exercir de cabdill militar. Per això, a partir de 1017, el poder comtal va caure en el més absolut dels descrèdits. Aquest afebliment del poder comtal va agreujar-se encara més després de la mort de Berenguer Ramon I (1035) que dividí l'herència entre els seus tres fills, tots ells menors d'edat: Guillem, comte d'Osona, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona i Girona, i Sanç, comte del Penedès. Quan, a partir de 1041, Ramon Berenguer I intenti exercir les seves funcions comtals, els barons del Penedès, dirigits per Mir Geribert, iniciaren tota una sèrie de revoltes contínues, que no foren dominades fins el 1060; per altra banda, la renúncia de Sanç al comtat del Penedès (1049) i de Guillem al comtat d'Osona (1054) permeteren a Ramon Berenguer I reunificar de nou tot el territori de Barcelona-Girona-Osona. A la mort de Ramon Berenguer I (1076), els comtats passaren en cogovern als seus dos fills: Ramon Berenguer II, dit Cap d'Estopes (1076-1082) i Berenguer Ramon II (1076-1097); sota el seu govern, l'expansió territorial arribà fins al Pla d'Urgell per Sidamon, Torregrossa i Maldà i fins a l'Espluga de Francolí per la Conca de Barberà.

El comtat de Barcelona al segle XII

Ramon Berenguer III (1086-1131) va haver d'enfrontar-se als atacs dels almoràvits que devastaren el Penedès el 1107 i que atacaren Barcelona el 1115; finalment, el comte derrotà els almoràvits a Corbins (1126). Arran de l'extinció de les seves dinasties comtals, Ramon Berenguer III va anexionar-se el comtat de Besalú (1111) i el comtat de Cerdanya (1118), que, així, passaren a integrar-se al nucli de Barcelona-Girona-Osona. A més, el 1118, Ramon Berenguer III va poder establir un domini sobre Tarragona, restablint-ne la seu metropolitana amb l'arquebisbe Oleguer La conquesta de Tortosa i Lleida als àrabs duta a terme per Ramon Berenguer IV (1131-1162) entre els anys 1148 i 1149 i la posterior repoblació d'aquesta zona, denominada actualment Catalunya Nova per gent originària dels comtats catalans (la Catalunya Vella o Marca Hispànica) va desdibuixar els antics límits comtals i va donar lloc a una nova realitat territorial: Catalunya i la noció de comtat de Barcelona com a entitat territorial va perdre's.

Pàgines relacionades

- Comtes de Barcelona
- Marca Hispànica
- Comtat de Girona
- Comtat d'Osona
- Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] Categoria:Comtats Catalans

Santa Coloma de Queralt

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Santa Coloma de Queralt respecte la Conca de Barberà
Conca de Barberà

Colomí, colomina

2.934

33,86 Km²

86,75 hab/Km²

674 m

Entitats de població

Santes Creus

Santes Creus és la capital del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a la riba esquerra del Gaià, al voltant del monestir de Santes Creus, una de les joies de l'art cistercenc a Catalunya, per la qual cosa el poble se centra en les activitats turístiques i d'estiueig i segona residència. Amb 143 habitants, l'any 2004 era el segon nucli més poblat del municipi després de les Pobles. Està comunicat per carreteres locals amb Aiguamúrcia, les Pobles i el Pont d'Armentera. El travessa el sender de gran recorregut GR-7-2. Creat el 1843 a les antigues dependències del monestir, el poble comprèn diversos llocs d'interès relacionats amb l'edifici monàstic, com el pont de pedra fet construir el 1549 per l'abat Valls, la creu de terme gòtica (del segle XIV), la petita església barroca de Santa Llúcia (de mitjan segle XVIII) o l'antic celler cooperatiu modernista. Seguint el carrer principal, que porta al monestir, al desviament d'on surt la carretera d'Aiguamúrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada espai d'interès natural per la Generalitat. Aquesta massa arbòria, que ocupa 12 hectàrees, és un dels indrets més visitats del poble juntament amb el monestir. Aigües avall del Gaià, a la confluència amb el torrent de Rubió, vora l'antic molí de Santes Creus, hi ha la urbanització de la Plana del Molí, també anomenada "Els Manantials", amb 81 residents el 2004. Categoria:Alt Camp

Vila-rodona

Enllaços externs

- [http://www.vila-rodona.com/ Pàgina web de Vila-rodona]
- [http://www.vila-rodona.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4317040003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43170 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Camp

La Riera de Gaià

::Pel que fa a la riera del Vallès Occidental, vegeu riera de Gaià.

la Riera de Gaià

Bandera oficial de la Riera de Gaià	Escut oficial de la Riera de Gaià
(En detall)	(En detall)

Localització de la Riera de Gaià respecte el Tarragonès
Tarragonès

Rierenc, rierenca

1.034

8'8 Km²

118'0 hab/Km²

28 m

Entitats de població

Enllaços externs

- [http://www.rieradegaia.altanet.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4312640003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43126 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Tarragonès

Categoria:Rius de Catalunya

] Categoria:Rius de la Península Ibèrica Categoria:Geografia de Catalunya

Apple II

stations en een monitor.]] De Apple II familie was de eerste reeks microcomputers van Apple Computer, eind jaren 70 en begin tot midden jaren 80. De toestellen waren volledig verschillende van Apple's latere Macintosh computers, en hadden hoofdzakelijk een 8 bit architectuur. De voorganger was de Apple I, die een handgemaakte machine was, verkocht aan hobbyisten. Het was nooit geproduceerd in kwantiteit, maar bereidde de weg voor veel kenmerken die de Apple II tot een succes zouden maken. De eerste grootschalig geproduceerde computer was de Apple II. Hij werd populair bij thuisgebruikers, en werd ook af en toe verkocht aan zakelijke gebruikers, zeker na het verschijnen van de eerste spreadsheet ooit op een computer: VisiCalc. Het "II" gedeelte van de naam werd op wisselende manieren weergeven op een aantal creatieve manieren d.m.v. leestekens. De II en de "onverbeterde" IIe werden meestal geschreven als ][ en ][e, en de IIc en de verbetere, platinum IIe modellen werden geschreven als //c en //e. Tenslotte waren er nog de IIGS en de IIc Plus.
Geschiedenis

De originele Apple II
De verkoop van de eerste Apple II-computers begon op 5 juni 1977 met een MOS Technology 6502-microprocessor, die draaide op 1Mhz, 4 KB RAM geheugen, een audiocasette-interface, en de Integer BASIC-programeertaal ingebouwd in de ROMs. De videocontroller toonde 24 lijnen op 40 kolommen met tekst, enkel bestaande uit hoofdletters, op het scherm, met een NTSC Composiet video-uitgang voor weergave op een monitor, of op een TV-toestel door middel van een RF-modulator. Andere fabrikanten boden uitbreidingskaarten voor ondersteuning voor 80 kolommen en kleine letters. Gebruikers konden programma's en gegevens opslaan op en laden van muziekcassettes; andere programmeertalen, spelletjes, toepassingen en andere software waren eveneens op cassette beschikbaar. De originele verkoopprijs bedroeg $1298 bij 4 KB RAM en $2638 bij 48 KB RAM. Later vergemakkelijkte een extern 5¼-inch floppy disk-station, de Disk II, met een controllerkaart die in één van de slots van de computer werd geplugd, het opslaan en ophalen van data. Dit schijfstation, gecreëerd door Steve Wozniak, kent nog steeds aanzien als een pareltje van ontwerp. De controllerkaart had heel weinig hardware-ondersteuning, en steunde daarom op timinglussen in de software om de nodige encodering te voorzien. De controller maakte ook gebruik van een vorm van Group Code Recording, wat simpeler en makkelijker in software te implementeren was dan het meer gangbare MFM. Dit reduceerde de algemene kosten beduidend, zodat de prijs van het totale systeem laag genoeg bleef voor thuisgebruikers. Het maakte het ook gemakkelijker voor ontwikkelaars van Proprietaire software om ervoor te zorgen dat de media waarop hun applicaties verspreid werden, lastiger te kopiëren waren door het gebruik van trucs, zoals het veranderen van het low-level sectorformaat of het plaatsen van de leeskop tussen de sporen. Uiteindelijk verkochten andere groepen echter software zoals Copy II Plus en Locksmith die zo'n beperkingen konden omzeilen. Wozniaks open ontwerp en Apples verschillende expansieslots lieten toe dat een grote verscheidenheid aan apparaten van andere fabrikanten de mogelijkheden van de machine uitbreidden. Seriële controllers, verbeterde weergavecontrollers, harde schijven en netwerkcomponenten waren in die tijd voor dit systeem beschikbaar. Er waren ook emulatorkaarten, zoals de Zilog Z80 kaart die toeliet dat de Apple omschakelde naar de Z80-processor en verschillende programma's uitvoerde, ontwikkeld voor het CP/M besturingssysteem, zoals de dBase II-database en de WordStar-tekstverwerker. Er bestond ook een third-party 6809-kaart waarmee men OS-9 Leve One kon draaien. De Mockingboard-geluidskaart verbeterde de geluidsmogelijkheden van de Apple II. Zelfs zogenaamde accelerator boards (versnellingsborden) werden gemaakt, die de snelheid van de computer zouden verdubbelen of verviervoudigen.
De familie groeit
De Apple II werd uiteindelijk opgevolgd door de Apple II Plus. Deze bevatte de programmeertaal Applesoft BASIC (die ondersteuning toevoegde voor floating point berekeningen maar daarbij wel performantie voor gehele getallen opofferde) en had in totaal 48 KB RAM, uitbreidbaar tot 64 KB door middel van een "language card" (taalkaart) die de gebruikers toeliet om rap om te schakelen tussen de "INT" (Integer) en "FP" (Applesoft)-dialecten van BASIC (maar waarbij niet opgeslagen programma's wel vernietigd werden). Toevoeging van de taalkaart maakte ook het gebruik mogelijk van UCSD Pascal- en FORTRAN 77-compilers, die in die tijd voor Apple werden uitgegeven. Dit werd gevolgd door de Apple IIe in 1982, een goedkopere versie die nieuwere chips gebruikte om het totaal aantal componenten te reduceren. Hij toonde ook zowel grote als kleine letters en had 64 KB RAM, uitbreidbaar naar 128 KB. De IIe kon eveneens hoge resolutie tekst (80 kolommen) weergeven door middel van een 80 kolommen uitbreidingskaart. De IIe was waarschijnlijk de populairste Apple II en werd algemeen beschouwd als het "werkpaard" van de lijn. Omstreeks dezelfde tijd werd een Apple III computer gemaakt. Deze was bestemd voor een zakelijke markt, maar was nooit een succes. Steve Wozniak zou gezegd hebben dat de Apple III een 100% faalcijfer had. Apple bracht in mei 1984 de Apple IIc uit als de eerste draagbare Apple II. Die gebruikte de recente 65C02 processor en had ingebouwde ondersteuning voor schijfstations, modem, printer en een 80-kolommen display die apart verkochte adapterkaarten vereiste bij de eerste modellen. Door zijn compact design had de Apple IIc echter een beperkte uitbreidbaarheid. De Apple IIc kreeg in bepaalde interne en prerelease documenten de codenaam "Lolly". 65C02 Kort na de introductie van de Apple IIc, maakte Apple een Enhanced Apple IIe die de 65C02 processor gebruikte. Een uiteindelijke versie van de IIe, bekend als de Platinum Apple IIe werd later geïntroduceerd; het bevatte een numeriek toetsenbord, ingebouwde ondersteuning voor 80 kolommen en de behuizing had een andere kleur dan vroegere IIe versies. Het volgende (en krachtigste) exemplaar van de lijn was de Apple IIGS-computer in 1986. De IIGS had een 2,8 MHz 65C816-processor met 16 bit registers en 24 bit adressering, meer geheugen, betere kleuren, meer randapparaten (verwisselbaar tussen IIe-stijl kaartslots en IIc-stijl onboard controllers) en een gebruikersinterface afgeleid van Mac OS. De laatste Apple II was de Apple IIc Plus, geïntroduceerd in 1988. Deze was ongeveer even groot als de IIc die ervoor kwam, maar het 5¼" floppystation was vervangen door een 3½"-station, de voeding was naar binnen verhuisd (bij de IIc, bevond de voeding zich grotendeels in een externe "blok-aan-een-lijn"), en de computer trok de aandacht met een snelle 4MHz 65c02-processor. Deze maakte de IIc Plus de snelste Apple II uit de box (versnellers als uitbreiding voor eerdere modellen zouden vaak deze snelheid voorbijstreven, de IIe en IIc konden tot 10MHz gaan met de RocketChip versneller, terwijl de ZipGS de IIGS tot 12MHz of meer kon opdrijven). In 1990 werd de Apple IIe Card uitgegeven, een expansiekaart voor de LC lijn van Macintosh-computers. De kaart was in wezen een verkleinde, volledig uitgebreide Apple IIe. Dit maakte het mogelijk voor de Macintosh om 8 bit Apple II software zonder conflicten uit te voeren, wat hielp bij het ter ziele gaan van de Apple II-lijn. Apples Macintosh-productlijn oversteeg de Apple II in verkoop rond 1986. Apple ging door met het verkopen en ondersteunen van de IIGS tot 1992-1993, vooral omwille van hun gebruik in scholen. Apple ondersteunde echter wel de IIe tot in 1996, omwille van veel systemen voor videospelletjes die gebaseerd waren op dezelfde chip als de IIe, in het bijzonder de NES, wat het makkelijker maakte om code voor games te testen op de IIe dan op een PC of Mac.
Klonen
NES, kleur en toetsenbordlayout. Het enige merkbaar fysisch verschil is het label boven het toetsenbord.]] Net als de IBM PC werd de Apple II veelvuldig gekloond, zowel in de Verenigde Staten als daarbuiten. Volgens de website Apple2Clones.com zijn er 172 klonen gekend. [http://www.apple2clones.com/] De Ace reeks Apple II klonen van Franklin Computer Corporation zijn echter de bekendste klonen, met de meeste impact, omdat Franklin Apple's ROM's en software kopieerde en dit ook openlijk toegaf. Franklins argument: de ROM van een computer is gewoonweg een eenvoudig patroon van schakelaars, op vast posities gezet, en een patroon van schakelaars kan men niet auteursrechterlijk beschermen. Apple ging voor meer dan vijf jaar de strijd aan met Franklin om zijn klonen van de markt te doen halen en slaagde daar uiteindelijk in. Het bedrijf bracht later niet schendende maar minder compatibele klonen uit. Apple daagde ook VTech's Laser 128 uit, een verbeterde kloon van de Apple IIc, voor het eerst uitgebracht in 1984. Deze gerechterlijke strijd werd geen succes, omdat VTech werkte door middel van reverse engineering van de Monitor ROM's in plaats van het kopiëren, en een licentie had voor het Applesoft ROM van zijn maker, Microsoft. Onvoorstelbaar, maar Apple had nagelaten om op het Applesoft dialect van BASIC de exclusieve rechten te verkrijgen van Microsoft. De Laser 128 bleek populair te zijn en bleef gedurende vele jaren op de markt, zowel onder zijn originele vorm als in verbeterde versie die sneller dan 1MHz werkten. Hoewel hij niet volledig compatibel was met de Apple II, was hij populair genoeg opdat de meeste ontwikkelaars zouden zorgen dat hun software op de Laser zou werken. Omdat hij veelvuldig werd verkocht via postorder en grote handelszaken zoals Sears, kan de Laser 128 evenzeer invloed gehad hebben op concurrenten voor goedkope machines zoals Commodore Business Machines en niet alleen op Apple. Waar de eerste Apple II klonen in het algemeen nog exactie kopieën waren van hun Apple tegenhangers, neigden latere klonen meer extra mogelijkheden te hebben, naast het vragen van een lagere prijs dan Apple. Een vroeg Franklin model, de Ace 1000, pakte uit met een numeriek keypad en kleine letters lang voor deze opties werden toegevoegd aan de Apple IIe. Men geeft de Laser 128 reeks soms de verdienste dat die Apple dwong de Apple IIc Plus uit te brengen (het ingebouwde 3,5" station en de versnelde processor waren kenmerken waar de Laser eerst mee gekomen was).
Apple II media
Het Disk II floppy station gebruikte 5¼-inch floppy disks. Het eerste disk operating system voor de Apple II waren DOS 3.1 en DOS 3.2, die 113,75 KiB op elke schijf opsloegen. Na ongeveer twee jaar werd DOS 3.3 geïntroduceerd, dat 140 KiB opsloeg dankzij een kleine verandering aan de hardware van de schijfcontrollers. De gebruikers stopten het gebruik van DOS 3.2, uitgezonderd voor het draaien van oudere software. Een programma bij DOS 3.3, MUFFIN, liet gebruikers toe om bestanden van DOS 3.2 schijfjes naar DOS 3.3 schijfjes te kopiëren. Een DOS 3.3 schijf was geformatteerd met 35 sporen met gegevens, elk spoor bevatte 16 sectoren (DOS 3.2 had slecht 13 sectoren), en elk sector bevatte 256 bytes aan gegevens. Sporen 0, 1, en het grootste deel van spoor 2 waren voorbehouden voor het opslaan van DOS 3.3 zelf, en spoor 17 was voorbehouden voor de directory (spoor 17 werd gekozen omdat die in het midden van 35-sporen schijf lag, en om zo de gemiddelde zoektijd naar de veel geraadpleegde directory te reduceren). De meeste uitgevers van spelletjes namen DOS 3.3 niet op op hun diskettes; ze schreven hun eigen boot loaders en alleen leesbare bestandssystemen om zo weinig mogelijk schijfruimte op te gebruiken. Sommige fabrikanten verspreidden diskettestations die op de meeste 5¼-inch diskettes 40 sporen konder schrijven, wat 160 KiB opslag per diskette opleverde, maar het formaat sloeg niet aan, en er is geen software bekend die op media van 40 sporen werd uitgegeven. Later kon Apple IIs 3½-inch diskettes gebruiken, met een totale capaciteit van 800 KB. DOS 3.3 zelf ondersteunde deze stations niet; software van derden was vereist, en schijven groter dan ongeveer 400 KB moesten opgesplitst worden in meerdere "virtuele schijfvolumes". ProDOS, een afstammeling uit 1983 van het Apple /// zijn SOS, werd snel het verkozen Apple II besturingssysteem, dankzij de ingebouwde ondersteuning voor volumes tot 32 MB groot (en ook het feit dat het vereist werd door AppleWorks). Minder algemeen in de eerste dagen waren Apple II computers voorzien van een Apple Profile harde schijf, die een totale capaciteit van 5 MiB had. Later introduceerde Apple en andere bedrijven SCSI en IDE interfacekaarten en grotere schijven; een populair vroeg model was de Sider, van First Class Peripherals, die 10 MB bood voor een toen ongelofelijke $695.
Leven na de dood
IDE IDE Tegenwoordig kan zelfs een PC met Microsoft Windows de belangrijke Apple II modellen emuleren met emulatorsoftware zoals Apple Win door de schijf over een seriële lijn te kopiëren. Emulators kunnen echter geen software op kopieerbeveiligde media uitvoeren, tenzij iemand de software "kraakt" of de kopieerbeperkingen verwijdert. Talrijke schijfafbeeldingen voor Apple II software zijn gratis beschikbaar op Internet. Er is een actie gaande om de copyright houders van klassike Apple II software te overtuigen om vrije onbeperkte verspreiding van hun software officieel toe te staan. Een ongewone homage aan de Apple II is een XScreenSaver "hack" genaamd "bsod". De bsod schermbeveiliging bootst het uitzicht van het scherm na bij een computercrash bij verschillende besturingssystemen (ondere andere ook de Windows Blue Screen of Death waarnaar die genoemd is). In het geval van de Apple II, emuleert de schermbeveiliging eigenlijk het CRT scherm dat toen gebruikt werd, dus het scherm lijkt te trekken en te trillen door blokken tekst die aan en uit gaan. Een andere module, "Apple2" genaamd, toont een Apple II in werking die gebruikt wordt om drie verschillende BASIC programma's in te typen en uit te voeren, eveneens met een CRT emulatie en zelfs typfouten (of "syntax errors").
Impact op de industrie
Het is moeilijk om in te schatten welke enorme impact de Apple II-familie van computers heeft gehad op de zakenwereld en in het bijzonder op de technologische industrie. De Apple II was de eerste computer die de meeste mensen ooit hadden gezien en hij was betaalbaar voor gezinnen uit de middenklasse. Zijn populariteit maakte de hele markt voor computerspelen mogelijk; de markt van educatieve software; een bloei in de markt van tekstverwerkers en printers; en de ontegensprekelijke "killerapplicatie" voor de zakenwereld: VisiCalc, de eerste spreadsheet. VisiCalc alleen verkocht veel Apple II's aan veel zakenmensen. Anderzijds inspireerde het succes op de consumentenmarkt tot de creatie van veel andere goedkope homecomputers, zoals de VIC-20 (1980) en de Commodore 64 (1982), die door hun beduidend lagere prijs computers introduceerden bij miljoenen meer thuisgebruikers (en daarbij een stuk van Apple's marktaandeel veroverden). Het succes van de Apple II zette eveneens IBM aan tot het creëren van de IBM PC, die toen werden aangekocht het middenkaar in de hele zakenwereld om spreadsheet en tekstverwerker software te draaien (die aanvankelijk werd geporteerd van de Apple II versies, en later tot geheel nieuwe toepassingssoftware franchising inspireerde). De grote populariteit van deze PC's en hun klonen veranderde toen de zakenwereld opnieuw met LAN applicaties zoals e-mail en later het gebruik van PC's voor toegang tot het Usenet en het WWW. Eén belangrijke les geleerd uit de eerste Apple II computers was het belang van een open architectuur van een computerplatform. De slots van de Apple II, die toelieten dat eender welke uitbreidingskaart de controle over de bus kon overnemen, maakt een onafhankelijk industrie van kaartfabrikanten mogelijk. Die creëerden samen een toevloed aan hardwareproducten die gebruikers toelieten om systemen te bouwen die veel krachtiger en nuttiger waren (en met lagere kost) dan wat was mogelijk geweest indien Apple zijn systeem volledig gesloten had gehouden. Apple besliste om geen open architectuur te creëren voor de initiële Macintosh modellen, en dit wordt algemeen gezien als een beslissing die hun potentieel succes heeft gehinderd. Intussen had IBM zijn IBM PC gecreëerd met een open architectuur, wat het aanzette tot succes, al liet uiteindelijk zijn directe, open architectuur de fabricatie van klonen toe door pas opgestarte concurrenten, zoals Compaq, Dell, Gateway, en vele anderen. Dit leidde er uiteindelijke toe dat IBM de PC markt verliet (door de verkoop van zijn PC afdeling) in 2005.
Referenties

- Wozniak, Steve. "System Description: The Apple II". BYTE. May 1977. [http://oldcomputers.net/byteappleII.html]
Externe links

- [http://www.apple2history.org/ Steven Weyhrich's Apple II History]
- [http://dmoz.org/Computers/Systems/Apple/Apple_II/ Dmoz.org - Apple II]
- [http://www.mandrake.demon.co.uk/Apple/8bit.html Apple II expansion cards]
- [http://Applefritter.com/ Applefritter has some Apple I information]
- [http://www.8bit-museum.de/?page=docs/apple3b.htm PCB pictures of the Apple II] Apple II-familie Categorie:Apple-hardware Categorie:Geschiedenis van de computer Categorie:Homecomputer ja:Apple II ko:애플 2

pharmacy aminokwasy alojamientos en edimburgo online spielautomaten narty

Mga eksternal nga link

- [http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/march/30 BBC: On This Day]
- [http://www.tnl.net/when/3/30 Today in History: March 30]