:: wikimiki.org ::

Electró

Electró

L'electró és una partícula subatòmica, amb càrrega elèctrica negativa de -1.6 × 10^-19 coulombs i massa de 9.10 × 10^-31 kg. Es representa habitualment com a e^-. La seva antipartícula és el positró, idèntic a l'electró però amb càrrega elèctrica positiva. L'electró forma part d'un tipus de partícules subatòmiques anomenades leptons, que es consideren partícules fonamentals. Té un spin d'1/2; per tant, és un fermió i compleix la mecànica estadística de Fermi-Dirac. Juntament amb protons i neutrons, l'electró és una de les partícules constituents dels àtoms. Protons i neutrons formen el nucli atòmic, mentre que els electrons, molt més lleugers, es mouen al seu voltant formant l'escorça. categoria:Àtom categoria:Leptons ja:電子 ko:전자 simple:Electron th:อิเล็กตรอน

Partícula

En física, les partícules són les unitats bàsiques constituents de la matèria. Hom pot distingir entre les partícules elementals, que són aquelles que considerades indivisibles, i les partícules compostes, formades per l'agregació de dos o més partícules fonamentals. A vegades hom també parla de les partícules subatòmiques per referir-se a aquelles partícules que tenen una mida inferior a l'àtom. Val a dir que moltes partícules que antigament es consideraven fonamentals, com ara el protó o el neutró, avui en dia es consideren compostes.

Model Estàndard de la física

Segons la teoria acceptada actualment, el model estàndard, les partícules fonamentals es poden classificar d'acord amb:
- Leptons. Tenen espín 1/2.
- Electró, muó, tauó. Tenen càrrega elèctrica -e.
- Neutrins. No tenen càrrega elèctrica.
- Quarks. N'hi ha de 6 tipus, anomenats sabors (u, d, s, c, t, b). No es presenten mai sols, sinó formant partícules compostes. Tenen espín 1/2, i càrrega elèctrica fraccionària.
- Partícules portadores de les interaccións. Tenen espín sencer i càrrega elèctrica zero (excepte el bosó W, que té càrrega elèctrica de +-e).
- Fotó. Portador de la interacció electromagnètica.
- Gluó. Portador de la interacció forta.
- Bosons W i Z. Portadors de la interacció feble.
- Gravitó. Portador de la interacció gravitatòria. (Especulació teòrica.)
- Partícula de Higgs. Té espín zero. (Especulació teòrica.) Les partícules subatòmiques compostes es classifiquen en:
- Barions. Formats per l'agregació de 3 quarks, anomenats també quarks de valéncia. Els barions més importants són:
- Protó. Té càrrega +e.
- Neutró. Té càrrega zero (elèctricament neutre).
- Mesons. Formats per 2 quarks de valéncia. Els Barions i els Mesons formen la família dels hadrons. Per a cada partícula trobem la seva corresponent antipartícula, amb igual massa i espín però amb totes les càrregues de signe oposat. Els protons, neutrons, i electrons són les partícules que es combinen entre sí per formar els àtoms, amb els quals està formada tota la matèria habitual.

Física estadística

Segons la física estadística les partícules es divideixen en:
- fermions: es caracteritzen per tenir espín semienter i per tant complir el principi d'exclusió de Pauli (veure: estadística de Fermi-Dirac).
- bosons: es caracteritzen per tenir espín enter i per tant per seguir l'estadística de Bose-Einstein. La branca de la física que estudia les partícules és la física de partícules. Categoria:Física de partícules ja:粒子

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat del càrrega elèctrica al sistema internacional. És una unitat derivada que es defineix en termes de l'ampere: 1 coulomb és la quantitat de càrrega toatl elèctrica que passa per un conductor pel qual circula un corrent elèctric d'un ampere durant un segon. Aproximadament 1 C = 6,241506·10¹⁸e, on e és el valor absolut de la càrrega elèctrica de l'electró. La unitat és anomenada així en honor de Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806). Categoria:Unitats d'electricitat ja:クーロン ko:쿨롱

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials m_A (coneguda) i m_B (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem F_AB, i la força de B sobre A, que denotarem F_BA. Segons la segona llei de Newton, F_AB = m_A·a_A F_BA = m_B·a_B on a_A i a_B són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, F_AB = - F_BA. Així, la massa de B (m_B) és igual a: m_B=-m_A (a_A/a_B) Així, mesurant a_A i a_B podem determinar m_B en termes de m_A. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals M_A i M_B, separades una distància |r_AB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (M_A·M_B) /(|r_AB|·|r_AB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m_p):

m_p = \sqrt

on m_p és la massa de Planck,

\hbar

és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 ^-11 N·m²/kg². aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 ^-8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern

- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Antipartícula

En física, una antipartícula és una partícula que té la mateixa massa i espín que una altra partícula donada, però que té totes les càrregues oposades (electromagnètica, forta i dèbil). Tota partícula té una antipartícula associada, tot i que hi ha partícules que són les antipartícules d-elles mateixes: és el cas del fotó. Una altra antipartícula elemental notable és el positró, antipartícula de l'electró. No només les partícules elementals tenen antipartícules: les partícules compostes també tenen antipartícules, formades aquestes d'antipartícules elementals. És el cas de l'antiprotó i l'antineutró. Si una partícula i una antipartícula es troben es desintegren, ja sigui en forma de radiació electromagnètica, o bé en forma d'altres partícules més lleugeres. A la inversa, parells de partícula-antipartícula es poden formar a partir de col·lisions suficientment energètiques. Categoria:Física de partícules

Vegeu també

- Antimatèria
- Aniquilació de matèria amb antimatèria ja:反粒子

Positró

El positró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa). Sí un positró es troba amb un electró tots dos s'aniquilen emetent fotons ultraenergètics (raigs gamma). Els positrons es poden generar per determinats processos radioactius o per la interacció de raigs gamma amb la matèria (creació de parells electró-positró). L'existència del positró va ser postulada per Paul Dirac el 1928. Categoria:Leptons ja:陽電子 ko:양전자

Spin

ION Espín

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica sense càrrega elèctrica i de massa similar a la del protó. El neutró es classifica com a barió, i esta compost per tres quarks (udd). El neutró, juntament amb el protó, forma part dels nuclis de la majoria d'àtoms, excepte l'isòtop més comú de l'hidrogen, (H), format per un sol protó. Fora del nucli, els neutrons son inestables, i tenen una vida mitjana d'aproximadament quinze minuts (τ_n = 886,7±1,9 s). Els neutrons estan sotmesos a les forces dèbil, forta i gravitatòria. La força electromagnètica, s'unifica parcialment amb la dèbil a altes energies; o dit d'una altra manera, a distancies menors que el diàmetre d'un protó, les dues forces son només dos aspectes d'una força, la força electrodèbil. D'aquesta manera el neutró, encara que la suma de les carregues elèctriques dels seus components, els quarks, és nul·la, està també sotmès a la interacció electromagnètica. Categoria:Àtom Categoria:Física nuclear Categoria:Física de partícules ja:中性子 ko:중성자 th:นิวตรอน

Àtom

Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic. És la mínima quantitat d'un element químic que presenta les mateixes propietats de l'element. Tot i que la paraula àtom deriva del grec atomos, que vol dir indivisible, els àtoms estan formats per partícules encara més petites, les partícules subatòmiques. En general, els àtoms estan composat per tres tipus de partícules subatòmiques. La relació entre aquestes són les que confereixen a un àtom les seves característiques;
- Electrons, tenen càrrega negativa i són les més lleugeres.
- Protons, tenen càrrega positiva i són unes 1836 vegades més pesats que els electrons.
- Neutrons, no tenen càrrega elèctrica i pesen aproximadament el mateix que els protons. Als protons i neutrons, se'ls anomena nucleons, ja que es troben agrupat al centre de l'àtom, formant el nucli atòmic, que és la part més pesada de l'àtom. Orbitant al voltant d'aquest nucli, s'hi troben els electrons.

Propietats

Els àtoms són les unitats bàsiques de la química, i es conserven durant les reaccions químiques, durant les quals els àtoms es reorganitzen, canviant els enllaços entre ells, però no es creen ni es destrueixen. Els àtoms s'agrupen formant molècules i altres tipus de materials. Cada tipus de molècula és la combinació d'un cert nombre d'àtoms disposats d'una manera concreta. Per exemple la molècula d'aigua (H₂O) conté dos àtoms d'hidrogen enllaçats a un d'oxigen, i la molècula de metà (CH₄) conté sempre quatre àtoms d'hidrogen, units a un de carboni.
- Nombre atòmic, es representa amb la lletra Z, indica la quantitat de protons que presenta un àtom, que és igual a la d'electrons. Tots els àtoms amb un mateix numero de protons pertanyen al mateix element i tenen les mateixes propietats químiques. Per exemple tots els àtoms amb un protó seran d'hidrogen (Z=1), tots els àtoms amb dos protons seran d'heli (Z=2), i així successivament.
- Nombre màssic, es representa amb la lletra A, i fa referència a la suma de protons i neutrons que conté l'element. Dos àtoms amb el mateix numero de protons, però diferent nombre de neutrons, direm que són isòtops. Els isòtops d'un mateix element, tenen unes propietats químiques i físiques molt semblants entre si. Per exemple el proti és l'isòtop de l'hidrogen amb un protó i un neutró (Z=1, A=2) i el deuteri és l'isòtop de l'hidrogen amb un protó i dos neutrons (Z=1, A=3). Els àtoms, tenen el mateix nombre de protons i d'electrons. Així l'hidrogen (H) té un protó i un electró, i l'oxigen (O) té vuit protons i vuit electrons. Quan arrenquem un o més electrons d'un àtom es forma un ió positiu, o catió, per exemple al arrencar un electró de l'hidrogen es forma H⁺. Quan es dóna el procés invers, i un àtom adquireix electrons, es forma un ió negatiu o anió, per exemple quan un àtom d'oxigen captura dos electrons es forma l'anió O^2-. La massa d'un àtom equival a dividir un nombre de grams igual al nombre de barions del seu nucli per el nombre d'Avogadro. Això vol dir que és quasi proporcional al nombre de barions del nucli. Les dimensions dels àtoms són de l'ordre de l'Àngstrom. Seran més grans quan més avall i a l'esquerra es trobin en la taula periòdica, és a dir quan més protons i neutrons continguin, amb els seus corresponents electrons. També es poden formar àtoms d'antimatèria, formats per antiprotons, antineutrons i antielectrons (positrons).

Història

El concepte d'àtom va ser ja proposat per filòsofs grecs com Demòcrit i els Epicuris. No obstant això va ser oblidat fins que el químic anglès John Dalton va revisar la idea en la seva teoria atòmica. En el segle XIX, gràcies als treballs d'Avogadro, es va començar a distingir entre àtoms i molècules. La visió moderna de la seva estructura interna va haver d'esperar fins a l'experiment de Rutherford el 1911 i el model atòmic de Bohr. Posteriors descobriments científics, com la teoria quàntica, i avanços tecnològics, com el microscopi electrònic, han permès conèixer amb major detall les propietats físiques i químiques dels àtoms. Atom ja:原子 ko:원자 ms:Atom simple:Atom th:อะตอม

Neutró

Nucli atòmic

El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons és igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic) i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops. La força que manté units els barions que formen el nucli atòmic, els quals s'anomenen nucleons, és la força nuclear forta. Alguns àtoms es descomponen espontàniament mitjançant processos radioactius que consisteixen en l'emissió d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energètics. Alguns nuclis són extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt ràpidament. L'estabilitat d'un nucli atòmic depèn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atòmic superior al del plom són tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atòmic inferior no ho solen ser) i també de la proporció entre el nombre de protons i neutrons: per això en un mateix element, diferents isòtops poden tenir una vida mitjana diferent. Pàgina que s'hi relaciona:
- escorça atòmica Categoria:Àtom Categoria:Física nuclear ja:原子核 ko:원자핵 th:นิวเคลียสอะตอม

Categoria:Àtom

Atom Atom

Ikan Merah

:For the electronic music group, see Red Snapper. Red snapper (Lutjanus campechanus) is a reef fish found off the Atlantic coast of The Americas and in the Gulf of Mexico. The Red snapper commonly inhabits waters from 30 to 200 ft (10 to 60 m), but can be caught as deep as 300 ft (100 m) or more on occasion. They keep relatively close to the bottom, and inhabit rocky bottom, ledges, ridges, and artificial reefs, including offshore oil rigs and shipwrecks. The red snapper's body is very similar in shape to other snappers, such as the mangrove snapper, mutton snapper, lane snapper, and dog snapper. All feature a sloped profile, medium-to-large scales, a spiny dorsal fin, a laterally compressed body, and a caudal tail. Red snappers have short, sharp, needle-like teeth, however they lack the prominent upper canine teeth found on the mutton, dog, and mangrove snappers. Coloration on a red snapper is light red, with more intense pigment on the dorsal side. Juvenile fish can also have a dark spot on their side which fades with age. Like most other snappers, red snappers are gregarious and will form large schools around wrecks and reefs. These schools are usually made up of fish of very similar size. Red Snapper are a prized food fish and are caught commercially, as well as recreationally. Commercially, they are caught on multi-hook gear with electric reels, as gill netting has been banned in the Gulf of Mexico, where most of the commercial harvest comes from. Red Snapper will eat almost anything, but prefer small fish and crustaceans. They can be caught on live bait as well as cut bait, and will also take artificial lures, but with less vigor. They are commonly caught up to 10 lb (5 kg) and 20 inches (50 cm) in length, however there have been fish taken over 40 lb (20 kg).

Other species called red snapper

Many species of Sebastes, rockfish, are called red snapper or Pacific red snapper. Category:Lutjanidae

poker Zam�wienia publiczne nauka konsultant slubny litera h

:: RELATED NEWS ::

Complejo de coordinación
En química un complejo metálico es una estructura molecular en la que un átomo o ión metálico, generalmente un catión, está rodeado por cierto número de aniones o moléculas dotadas de pares solitarios. Lo

Química supramolecular
La química supramolecular es la rama de la química que estudia las interacciones supramoleculares, esto es, entre moléculas. Estas interacciones no son covalentes, sino, por lo común:
- iónicas
- dipolares
- de van der Waals
-

Jardín zoológico
Un jardín zoológico o simplemente zoológico es un lugar donde los animales salvajes son cuidados y exhibidos al público. Los primeros zoológicos fueron en realidad colecciones privadas, en su mayoría pertenecientes a reyes. Tras la revolución francesa, el zoológico de París fue abierto al público en general. Con e

Zoológico
Un jardín zoológico o simplemente zoológico es un lugar donde los animales salvajes son cuidados y exhibidos al público. Los primeros zoológicos fueron en realidad colecciones privadas, en su mayoría pertenecientes a reyes. Tras la revolución francesa, el zoológico de París fue abierto al público en general. Con e

Zoo
Un jardín zoológico o simplemente zoológico es un lugar donde los animales salvajes son cuidados y exhibidos al público. Los primeros zoológicos fueron en realidad colecciones privadas, en su mayoría pertenecientes a reyes. Tras la revolución francesa, el zoológico de París fue abierto al público en general. Con e

Monarca
(Del lat. tardío monarcha, y este del gr. μονάρχης). Un monarca es el jefe de estado de un país, asumido de forma hereditaria. Puede recibir distintos títulos, como rey/reina, emperador / emperatriz, gran duque / gran d

Read More...

Jugo
El jugo o zumo se define principalmente como el líquido encontrado en plantas en su estado natural. planta Por ejemplo, el jugo de naranja es el líquido extraído de la fruta del naranjo. Jugos de fruta artificiales, a base de jugos naturales y químicos, son comercializados generalmente para preparación, deshidratados (en forma de polvo) o concentrados. Algunos líquidos encontrados

Sergei Prokofiev
Serguéi Serguéievich Prokófiev (en ruso Сергей Сергеевич Прокофьев) (23 de abril de 1891 - 5 de marzo de 1953) fue un compositor ruso. Nacido en Sontsovka (actualmente el pueblo de Krasne, en Donetsk Óblast),

Teoría de las cuerdas
La teoría de cuerdas es un modelo físico que considera que la materia y el espacio-tiempo se entretejen de una manera muy profunda a escala infinitesimal. Sus bloques fundamentales de construcción son objetos extendidos (cadenas, membranas y objetos de dimensiones superiores) en vez de puntos. Las teorías de cuerdas son capaces de resolver varios problemas asociados a la presencia de partículas puntuales en la teoría física de campo

Modelo físico
Las teorías físicas intentan entender el mundo haciendo modelos de la realidad, usados para racionalizar, explicar y predecir fenómenos físicos a través de una "teoría física". Hay tres tipos de teorías físicas: teorías aceptadas, teorías propuestas y teorías no aceptadas. Algunas teorías físicas son desechadas por la observación mientras que otras no. Una teoría física es un modelo de eventos físicos y no puede ser probado por axiomas básicos. Una teoría física es diferente a un