:: wikimiki.org ::
| Electricitat |
Electricitat
En la Física, l'electricitat és un fenomen d'origen electromagnètic. L'electricitat, o càrrega elèctrica, és una propietat de la matèria que es conserva. Hi ha dos tipus de càrrega elèctrica: positiva i negativa. Càrregues del mateix signe es repel·len, mentre que càrregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la força d'atracció o repulsió ve donada per la Llei de Coulomb.
La unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional és el coulomb.
L'energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques. Hi ha molts tipus de centrals que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat.
Per exemple:
- Les centrals hidroelèctriques utilitzen la força de l'aigua.
- Les centrals nuclears utilitzen l'urani.
- Les centrals tèrmiques cremen carbó o petroli.
- Els parcs eòlics aprofiten la força del vent.
- Les plaques fotovoltàiques i les plaques solars aprofiten l'energia del Sol.
Categoria:Electricitat
ja:電気
ko:전기
simple:Electricity
ElectromagnetismePart de la Física que estudia els camps electromagnètics, i els seus efectes sobre les partícules amb càrrega elèctrica.
La teoria del electromagnetisme clàssic va ser desenvolupada per diferents físics en el curs del segle XIX, i va culminar en els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria i descobrí la natura electromagnètica de la llum. L'electromagnetisme clàssic descriu el comportament dels camps electromagnètics usant un conjunt d'equacions conegudes com equacions de Maxwell. La força que els camps electromagnètics exerceixen sobre les partícules carregades es descriu a la llei de Lorentz.
El descobriment de la mecànica quàntica obligà a formular una teoria quàntica del electromagnetisme. Aquesta teoria, completada la dècada del 1940, s'anomena electrodinàmica quàntica.
Categoria:Electromagnetisme
ja:電磁気学
ko:전자기학
Sistema internacionalEl Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système International d'Unités) és el sistema d'unitats mes utilitzat, sobretot en Ciència. També se sol anomenar sistema mètric.
Les unitats SI les estableix el Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures").
El sistema SI es basa en 7 unitats base,
- metre (m): longitud
- quilogram (kg): massa
- segon (s): temps
- amper (A): corrent elèctric
- kelvin (K): temperatura absoluta
- mol: quantitat de substància
- candela (cd): Intensitat lumínica
A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.
Prefixos
També hi ha una sèrie de Prefixos del SI definits que es poden combinar amb qualsevol unitat, per a formar unitats derivades adeqüades per a fer mesures en ordres de magnitud menors o majors.
Enllaç extern
- [http://www.bipm.fr/en/si/ Oficina Internacional de Pesos i Mesures]
categoria:Unitats de mesura
ja:国際単位系
ko:SI 단위계
simple:SI
th:หน่วยเอสไอ
Aigua
L'aigua és un líquid transparent, inodor, insípid, compost d'hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O, que fon a 0 °C i bull a 100 °C, el qual, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.
A la natura tota l'aigua que hi ha sempre està barrejada amb altres substàncies (sals minerals, gasos, partícules en suspensió,...). Mai no hi podrem trobar aigua pura. L'aigua pura només es pot obtenir en el laboratori mitjançant processos molt complexos.
L'aigua és una substància molt especial. Degut a la seva composició química (cada molècula està formada per un àtom d'oxigen (O) i dos àtoms d'hidrogen (H) ), es forma una xarxa d'enllaços entre els àtoms d'O i d'H (ponts d'hidrogen). Això afecta a les propietats de l'aigua, sobretot les temperatures de fusió i ebullició, que són relativament altes, i a la seva capacitat de dissoldre qualsevol substancia polar.
Com totes les substancies, l'aigua pot canviar d'estat. En el llenguatge quotidià, aigua es refereix a l'estat líquid, gel a l'aigua en estat sòlid, i vapor a l'aigua en estat gasós. La temperatura de fusió de l'aigua, a una pressió de 1013 HPa, és de 0 ºC, i la d'ebullició de 100 ºC (a la mateixa pressió).
ebullició
Simbolisme de l'aigua
L'aigua presenta un simbolisme molt complex a les diferents cultures, sovint lligat a la idea de neteja. Al cristianisme, per exemple, s'usa al sagrament del baptisme per netejar el pecat original o l'aigua beneïda. A l'Islam les ablucions són necessàries abans de començar a pregar i es renta el cos dels morts.
Molts rius són reverenciats, com per exemple el Nil a Egipte o el Ganges a l'Índia.
És un dels quatre elements clàssics juntament amb el foc, l'aire i la terra. En molts mites, l'aigua estava a l'origen de la vida (al Gènesi, quan Déu separa les aigües del cel i de la Terra, en un ressó dels mites de Mesopotàmia, per exemple).
Pàgines que s'hi relacionen
- Aigua dolça
- Aigua salada
- Aigua oxigenada
- Diòxid de trihidrogen
- depuradora
- La força de l'aigua
- Aigua pesant
- Aigua dura
Enllaços externs
- [http://www.edu365.com/eso/muds/ciencies/aigua/index.htm L'aigua és H2O?]
Categoria:Aigua
als:Wasser
ja:水
ko:물
ms:Air
simple:Water
th:น้ำ
Urani
|
|
| General |
| Nom, símbol, nombre | Urani, U, 92 |
| Sèrie química | Actínids |
| període, bloc | 7 , f |
| Densitat, duresa Mohs | 19050 kg/m3, sense dades |
| Aparença | Metall blanc platejat
Aparença |
| Propietats atòmiques |
| Pes atòmic | 238,0289 uma |
| Radi mitjà† | 175 pm |
| Radi atòmic calculat | Sense dades |
| Radi covalent | Sense dades |
| Radi de Van der Waals | 186 pm |
| Configuració electrònica | Rn]7s25f26d1 |
| Estats d'oxidació (òxid) | 5 (base dèbil) |
| Estructura cristal·lina | Ortoròmbica |
| Propietats físiques |
| Estat de la matèria | Sòlid (__) |
| Punt de fusió | 1405 K |
| Punt d'ebullició | 2070 K |
| Entalpia de vaporització | 477 kJ/mol |
| Entalpia de fusió | 15,48 kJ/mol |
| Pressió de vapor | Sense dades |
| Velocitat del so | 3155 m/s a 293,15 K |
| Informació diversa |
| Electronegativitat | 1,38 (Pauling) |
| Calor específica | 120 J/(kg·K) |
| Conductivitat elèctrica | 3,8 x 106 m-1·ohm-1 |
| Conductivitat tèrmica | 27,6 W/(m·K) |
| 1er Potencial d'ionització | 597,6 kJ/mol |
| 2on potencial d'ionització | 1420 kJ/mol |
| Isòtops més estables |
| iso. | AN | Període de semidesintegració | CD | ED MeV | PD |
| 232U | Sintètic | 68,9 a | α i FE | 5.414 | 228Th |
| 233U | Sintètic | 159200 a | FE i α | 4,909 | 229Th |
| 234U | 0,006% | 245500 a | FE i α | 4,859 | 230Th |
| 235U | 0,72% | 7,038 x 108 a | FE i α | 4,679 | 231Th |
| 236U | Sintètic | 2,342 x107 a | FE i α | 4,572 | 232Th |
| 238U | 99,275% | 4,468 x109 a | FE i α | 4,270 | 234Th |
|
|
L' Urani és un element químic que en la taula periòdica té el símbol U i el nombre atòmic 92. És pesant, blanc-argentí, tòxic, metàl·lic, i radioactiu de forma natural. Pertany a la sèrie dels actínids i el seu isòtop urani-235 és usat com a font d'energia en els reactors nuclears i les armes nuclears. L'Urani es troba en petites quantitats a les roques, el sòl, l'aigua, les plantes, i en els animals (inclús en els humans).
És l'element químic més pesat d'origen natural que es troba sobre la Terra. Va ser descobert al 1789 per M. H. Klaporfth que el va anomenar així en honor del planeta Urà que acabava de ser descobert al 1781.
L'urani natural està format per tres tipus d'isòtops: urani 238 (238U), urani 235 (235U) i urani 234 (234U).De cada gram d'urani natural el 99,28 % de la massa és urani 238, el 0,71% urani 235 i 0,005% urani 234. La relació Urani 238/Urani 235 és constant a tota la Terra i a la resta dels planetes del sistema solar.
Usos
sistema solar
El principal ús de l'urani en l'actualitat és l'obtenció de combustible per als reactors nuclears que produïxen el 17% de l'electricitat obtinguda en el món.
Categoria:Elements químics
ja:ウラン
th:ยูเรเนียม
Carbó
El carbó és un mineral d'origen orgànic, de color negre i combustible, i molt ric en l'element químic carboni.
Sol localitzar-se sota una capa de pissarra i sobre una capa d'arena i pissa.
Es creu que la major part del carbó va ser format durant l'era carbonífera (fa 280 a 345 milions d'anys).
Les seues aplicacions són principalment:
- Combustible
- Coc (residu del carbó).
- Plàstic
Existeixen 4 tipus de carbó, en funció del seu poder calorífic i de la seua antiguitat:
#Torba
#Lignit
#Hulla
#Antracita (8500 Kcal/m3)
Costums
En Nadal es diu que els Reis Mags porten carbó als infants que s'han comportat malament.
Vegeu també
- ((biologia))
- Química
- Química orgànica
categoria:Combustibles
categoria:química
ja:石炭
nb:Kull
Categoria:Electricitat
Categoria:Electromagnetisme
ja:Category:電気
ko:분류:전기
Luizjana (kolonia)Luizjana – region geograficzny w Ameryce Północnej obejmujący początkowo tereny na południe od Wielkich Jezior w przybliżeniu zajmujący dorzecze Missisipi. Współcześnie teren ten jest zajmowany w całości lub częściowo przez stany:
Alabama,
Arkansas,
Illinois,
Indiana,
Iowa,
Kansas,
Kentucky,
Luizjana (Luizjana właściwa),
Missisipi,
Missouri,
Nebraska,
Missisipi,
Oklahoma,
Tennessee,
Wisconsin, .
Odkrywanie Luizjany rozpoczęło się w 1673, kiedy to granice Nowej Francji przesunęły się do Wielkich Jezior. Tego roku Louis Joliet wraz z jezuitą, ojcem Marquette zawędrowali nad Jezioro Michigan, a następnie wędrując w górę rzeki Fox dotarli do Missisipi, poczym żeglując z jej biegiem, osiągnęli rzekę Arkansas. W obawie przed Hiszpanami powrócili na północ. Dziesięć lat później cała drogę od Wielkich Jezior do Zatoki Meksykańskiej przebył Robert la Salle, który ogłosił te ziemie domeną francuską i nazwał je Luizjaną, na cześć króla Francji.
Pierwsze osiedle w Luizjanie zwane Biloxi powstało w 1699 w obecnym stanie Missisipi. W 1710 powstała kolonia Mobile u wybrzeży Zatoki Meksykańskiej, w dzisiejszym stanie Alabama. W 1918 Jean Baptiste le Moyene, pierwszy Gubernator Luizjany, zwany także „Ojcem Luizjany” założył Nowy Orlean. Początkowo Luizjana była kolonią prywatną, lecz w 1732 została wzięta pod opiekę państwową i przekształcona w kolonię królewską.
Francuska Luizjana, choć teoretycznie obejmowała olbrzymi obszar pomiędzy Appalachami, a Górami Skalistymi w szczytowym swym rozwoju nie przekraczała 30 tysięcy mieszkańców, a większość z nich zamieszkiwała jej południowe krańce. Nigdy też nie osiągnęła samowystarczalności ekonomicznej. Francuzi w Luizjanie zdołali nawiązać przyjazne stosunki z Indianami prowadząc z nimi intratny dla obu stron handel skórami. Obszary w dorzeczu rzeki Ohio miały ważne znaczenie strategiczne, skąd łatwo się dało prowadzić dywersję w koloniach brytyjskich rozłożonych wzdłuż wschodniego wybrzeża. Teren ten był teatrem brytyjskiej wojny z Indianami i Francuzami w latach 1754 – 1760.
Francja utraciła Luizjanę wraz z Nową Francję na rzecz Wielkiej Brytanii zgodnie z pokojem paryskim kończącym w 1763 wojnę siedmioletnią. Brytyjczycy zajęli część Luizjany na wschód od Missisipi. Przez całe dziesięciolecia ziemie te pozostały terenami indiańskimi. Luizjana właściwa i tereny na zachód od Missisipi przypadły Hiszpanii jako rekompensata za Florydę. Hiszpanie nigdy nie zdołali skolonizować Luizjany i żywioł francuski ciągle pozostał w niej dominujący.
Luizjana powróciła w ręce francuskie na krótko w 1800 roku. Napoleon Bonaparte przejął ją od Hiszpanii w zamian za nigdy niedotrzymaną obietnicę oddania jej włoskiej Toskanii. Zanim jeszcze stałą się ona formalnie francuską kolonią, Talleyrand zaproponował Stanom Zjednoczonym sprzedaż całej Luizjany za około 15 milionów dolarów. Ten tak zwany zakup Luizjany Luisiana Purchase, był największą w historii transakcją sprzedaży nieruchomości. 20 grudnia 1803 Kongres przewagą głosów 20 do 6 ratyfikował podpisane 30 kwietnia porozumienie z Francją. W rękach hiszpańskich została jedynie zachodnia Floryda.
Kategoria:Ameryka Północna
Doda i Virgin spielautomaten madrid accommodation poker sluby
|
|
|
|
