:: wikimiki.org ::

Entropia

Entropia

Entropia Música

Grup underground de Barcelona amb més de 10 anys de trajectòria. Ideologicament, prectiquen AnarkoSatanisme i musicalment KatalonianBrutalGoreGrindDeathMetallAntifa. Reben el seu nom, del concepte metafísic Entropia i dels conceptes filosòfics i quimics. Des de l'any 99 proclamen Satanisme Llibertàri i Odi Revolucionàri.

Entropia Física

En física l'entropia és la magnitud termodinàmica que mesura la part de l'energia que no pot utilitzar-se per a produir un treball. En un sentit més ampli s'interpreta com la mesura del desordre d'un sistema. L'entropia física, en la seva forma clàssica és definida per la equació dS = dQ / T o més simplement: (S₂-S₁) = (Q₂-Q₁)/T on S és l'entropia, Q la quantitat de calor i T la temperatura. Els números 1 i 2 es refereixen als estats inicials i finals d'un sistema termodinàmic. El significat d'aquesta equació és el següent: Quan un sistema termodinàmic passa de l'estat 1 a l'estat 2, el canvi en la seva entropia és igual al canvi en la seva quantitat de calor dividit per la seva temperatura. En els anys 1890-1900 el físic austríac Ludwig Boltzman i altres desenvoluparen les idees del que avui en dia es coneix com a mecànica estadística, teoria profundament influenciada pel concepte d'entropia. Segons aquestes idees, l'entropia queda definida per la tristement célebre equació: S = k ln(W) on S és l'entropia, k la constant de Boltzman, ln és la funció de logaritme natural i W el nombre de microestats possibles per al sistema. L'equació es troba gravada sobre la làpida de la tomba de Boltzman al Zenmtralfriedhof de Viena. Aquest es va suïcidar al 1906 profundament deprimit per la poca acceptació de les seves teories en el món acadèmic de l'època. El significat literal de l'equació és el següent: la quantitat d'entropia d'un sistema és proporcional al logaritme natural del seu nombre de microestats. Ara bé, el seu significat final és encara matèria de discussió en la física teòrica, donat l'abastament que té. Una possible interpretació és aquella que postula: El temps com nosaltres el coneixem, és la direcció en que l'entropia creix.

Entropia en la teoria de la informació

En la teoria de la informació, la entropia és la magnitud que mesura la informació continguda en un flux de dades, és a dir, el que ens aporta sobre una dada o fet concret. Per exemple, que ens diguin que els carrers són molls, sabent que acaba de ploure, ens aporta poca informació, ja que això és l'habitual. Però si ens diuen que els carrers són molls i sabem que no ha plogut, aporta molta informació (ja que no les reguen tots els dies). Noti's que en l'exemple anterior, la quantitat d'informació és diferent, malgrat que es tracta del mateix missatge: "els carrers són molls". En això es basen les tècniques de compressió de dades, que permeten comprimir la mateixa informació en missatges més curts. La mesura de l'entropia pot aplicar-se a informació de qualsevol naturalesa, i ens permet codificar-la adequadament, indicant-nos els elements de codi necessaris per a transmetre-la, eliminant tota redundància. Per exemple, per a indicar el resultat d'una cursa de cavalls, només cal transmetre el codi associat al cavall guanyador, no fa falta indicar que es tracta d'una cursa de cavalls, i molt menys com ha anat la cursa. L'entropia ens indica el límit teòric per a la compressió de dades. El seu càlcul es realitza mitjançant la següent fòrmula: H = p₁
- log(1/p₁)+p₂
- log(1/p₂)+... p_m
- log(1/p_m) on H és l'entropia, les p són les probabilitats de que apareguin els diferents codis i m és el número total de codis. Si ens referim a un sistema, les p es refereixen a les probabilitats de que es trobi en un determinat estat i m el número total de possibles estats. S'utilitza habitualment el logaritme en base 2, i llavors l'entropia es mesura en bits. Exemple: el llançament d'una moneda a l'aire per veure si surt cara o creu (dos estats amb probabilitat igual a 0.5) té una entropia: H = 0.5
- log₂(1/0.5)+0.5
- log₂(1/0.5) = 0.5
- log₂(2)+0.5
- log₂(2) = 0.5+0.5 = 1 bit A partir d'aquesta definició bàsica es poden definir altres entropies.

Relació entre ambdues

Recents estudis han pogut establir una relació entre l'entropia física i l'entropia de la teoria de la informació gràcies a la revisió de la física dels forats negres. Segons la nova teoria de Jacob D. Bekenstein el bit d'informació seria equivalent a una superfície de valor 1/4 de l'àrea de Plank. Els forats negres emmagatzemarien l'entropia dels objectes que engull en la superfície de l'horitzó de successos. Stephen Hawking ha hagut de cedir devant les evidències de la nova teoria i ha proposat un mecanisme nou per a la conservació de l'entropia dels forats negres. Categoria:Química ja:エントロピー ko:엔트로피

Física

La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia) Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.

Física moderna

La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats. Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.

Física teòrica i experimental

La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors. En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaços relacionats

- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica

Enllaços externs

- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física] Categoria:Física als:Physik ja:物理学 ko:물리학 ms:Fizik simple:Physics th:ฟิสิกส์ zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k

Termodinàmica

La Termodinàmica és la part de la Física que estudia els fenòmens físics relacionats amb la calor i la temperatura, és a dir, el moviment desordenat de les partícules que formen la matèria.

Temes relacionats

- Cicle termodinàmic
- Principi Zero de la termodinàmica
- Primer Principi de la termodinàmica
- Segon Principi de la termodinàmica
- Tercer Principi de la termodinàmica
- Zero absolut
- Temperatura Categoria:Termodinàmica ja:熱力学 ko:열역학 th:อุณหพลศาสตร์

Treball

- Física: En la Mecànica Newtoniana, el treball mecànic és una mesura d'energia.
- Economia: El treball és un dels factors de producció en l'economia clàssica.
- Política: Treball és el nom d'una publicació periòdica del PSUC i posteriorment d'ICV.

Equació

Una equació és una igualtat entre expressions matemàtiques que només és certa per a certs valors de les variables que formen aquestes expressions. Aquestes variables s'anomenen normalment incògnites. Els valors que poden prendre les incògnites s'anomenen solucions de l'equació i solucionar una equació vol dir trobar aquests valors. Per exemple :

x^2 - 5x + 6 = 0 \

és una equació d'una sola incògnita, la x. Com es pot comprovar fàcilment, qualsevol valor de x no compleix l'equació, només dos valors, x = 2 i x = 3, que són les seves solucions. Un altre exemple pot ser: :

\cos = 1 \

que també és una equació (no algebraica) d'una variable. En aquest cas la solució és x = 0, x = 2π, etc. Habitualment s'utilitzen les primeres lletres de l'alfabet llatí a, b, c, etc. per a denotar constants en les equacions, mentre que es reserven les lletres del final de l'alfabet, x, y, z, etc. per indicar les incògnites. A les dues expressions que igualem se les anomena termes de l'equació. En la majoria de casos una equació tindrà només dos termes. En el cas en què es tinguin diverses equacions que s'han de verificar simultàniament, es parla de sistemes d'equacions. Segons la potència màxima a que està elevada la incògnita de l'equació es parla d'equacions de primer grau, equacions de segon grau, etc. El concepte d'equació és molt més general i es pot aplicar també a funcions, no simplement a nombres. En aquest cas el problema es trobar una funció o família de funcions que verifiquin determinades condicions. Per exemple, es pot imposar la condició que una funció sigui igual a la seva derivada: :

\frac = f(x)

Això és una equació diferencial i la seva solució és

f(\mathbf) = e^\mathbf

Resolució d'equacions

Aïllar la incògnita

El mètode més bàsic per resoldre equacions s'anomena aïllar la incògnita. Consisteix en anar fent operacions a tots dos membres (sempre la mateixa operació a ambdós) de manera que es conservi la igualtat, fins que un dels membres sigui una x. Exemple 1. Equació lineal:

	$2x + 4x = 6 \,$	sumem els termes en x →
	$6x = 6 \,$	dividim els dos membres per 6 →
	$\frac = \frac$	fem la divisió 6/6 →

x=1 \,

Exemple 2. Equació de tercer grau sense termes en x² ni x:

	$x^3-2=25 \$	afegim 2 a ambdós membres →
	$x^3-2+2=25+2 \$	fem la suma →
	$x^3=27 \$	traiem l'arrel cúbic als dos membres per eliminar la potència 3 →
	$\sqrt[3]=\sqrt[3] \$	calculem l'arrel →

x=3 \

Sistemes d'equacions

Els sistemes d'equacions apareixen quan volem trobar més d'una incògnita. Ens faran falta tantes equacions com incògnites tinguem. Per exemple: :x=1+y :2x=y :és un sistema d'equacions que té com a solució x=-1 i y=-2 Existeixen tres mètodes bàsics. Tot i això, alguns sistemes poden tenir altres mètodes específics.
- Igualació Consisteix en aïllar la mateixa incògnita a totes les equacions, i després igualar-les entre elles. El procés es repeteix fins que aconseguim una sola equació d'una incògnita. :

\begin x=1+y \\ 2x=y \end

\begin x=1+y \\ x=y/2 \end

1+y=y/2 \

2+2y=y \

2=-y \

y=-2 \

Una vegada s'ha trobat un valor, es substitueix en totes les equacions. Com que ara hi ha més equacions que incògnites, podem treure una equació del sistema. Es torna a fer el procés anterior fins tenir el valor de totes les incògnites. :

2x=-2 \

x=-1 \

- Substitució :

\begin x=1+y \\ 2x=y \end

x=1+y \

2(1+y)=y \

2+2y=y \

2=-y \

y=-2 \

2x=-2 \

x=-1 \

Expressió general de l'equació de segon grau

La equació polinòmica de segon grau és tan comú que s'ha trobat una expressió general per resoldre-la. Donada una equació de segon grau qualsevol, :

ax^2+bx+c=0 \

aquesta equació tindrà com a màxim dues solucions, donades per la següent expressió general: :

x_=\frac

El terme

b^2-4ac \

s'anomena discriminant. El discriminant ens diu si l'equació tindrà dues, una o cap solucions, de la següent manera: :Si

b^2-4ac>0 \

llavors hi ha dues solucions x1 i x2. :Si

b^2-4ac=0 \

llavors hi ha una solució. També es pot entendre com que

x_1=x_2 \

:Si

b^2-4ac<0 \

llavors aquesta equació no té solució. Categoria:Àlgebra ja:方程式 ko:방정식 simple:Equation

Calor

El calor (de símbol Q) és una forma d'energia que és produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula. També el podem definir com una sensació que s'experimenta al rebre directa o ondirectament la radiació solar, o d'aproximació a una font exotérmica.

Història

Antigament es creia que era un fluid invisible anomenat calòric que és produia quant quelcom es crema i que podia passar d'un cos a un altre. El Compte Rumford i James Prescott Joule establiren que el treball podia convertir-se en calor determinant que simplement era un canvi en la forma de la energia.

Física

Tradicionalment la quantitat de calor es mesura en quilocalories que és la quantitat de calor que s'ha de subministrar a un quilogram d'aigua per elevar la seva temperatura un grau centígrad. Una caloria és la quantitat de calor que s'ha de subministrar a un gram d'aigua per tal d'elevar la seva temperatura un grau celsius. Degut a que el calor és una forma de energia, la seva unitat en el Sistema Internacional es el Joule. :1 Joule = 0,24 calories : 1 Caloria-Quilogram = 1000 Calories-gram categoria:Magnitud física categoria:Termodinàmica ja:熱

Temperatura

f. Magnitud termodinàmica que indica el grau de calor d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre. Físicament, la temperatura està relacionada directament amb l'energia cinètica dels àtoms, molècules, etc. que formen el cos. Així, les molècules d'un cos calent vibraran amb més rapidesa que les d'un cos fred. Per altra banda la temperatura és el nivell d'escalfor d'un cos. Es mesura emprant un aparell anomenat termòmetre.

Unitats

Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;
- L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (k).
- L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C)
- L'escala fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa. Categoria:Magnitud física Categoria:Termodinàmica Categoria:Meteorologia ja:温度 ko:온도 th:อุณหภูมิ

Bit

Un bit (de símbol més habitual b), (de l'anglès, binary digit, "digit binari"), es la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en Teoria de la Informació. Un bit pot tenir només dos estats mutuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals. Un byte és una col·lecció de bits (generalment vuit). Categoria:Informàtica Categoria:Comunicacions ja:ビット ko:비트 simple:Bit th:บิต

Stephen Hawking

Stephen William Hawking (Oxford, Anglaterra, 8 de gener de 1942) és un físic i matemàtic anglès. Va nèixer 300 anys després de la mort de Galileu Galilei. La casa dels seus pares estava en el nord de Londres, però durant la segona guerra mundial es considerava que Oxford era un lloc més segur per a tenir xiquets. Quan tenia vuit anys, la seva família es va mudar a St Albans, un poble a uns 30km al nord de Londres. Als onze Stephen va anar a la escola de St Albans, i després al Col·legi Major Universitari en Oxford, l'antic col·legi de son pare. Stephen volia fer matemàtiques, a pesar que son pare hauria preferit medicina. Com matemàtiques no podia estudiar-se en el Col·legi Universitari, ell va optar per física en el seu lloc. Després de tres anys i no molt de treball se li va concedir el títol de primera classe amb honors en ciències naturals. Stephen va anar llavors a Cambrigde per a investigar cosmologia, perquè no hi havia ningú treballant en eixe àrea en Oxford llavors. El seu supervisor va ser Denis Sciama, encara que ell havia desitjat quedar a càrrec de Fred Hoyle, qui estava treballant en Cambridge. Després de guanyar el Doctorat va passar a ser Investigador, i més tard Professor en els Col·legis Majors de Gonville i Caius. Després d'abandonar l'Institut d'Astronomia en 1973, Stephen va entrar en el Departament de Matemàtiques Aplicades i Física Teòrica, i des de 1979 ocupa el lloc de Professor Lucasià de Matemàtiques. La càtedra va ser fundada en 1663 amb fons concedits en el testament del Reverend Henry Lucas, el qual havia sigut membre del parlament per la Universitat. Va ser primer coberta per Isaac Barrow, i després, en 1669, per Isaac Newton. Stephen Hawking ha treballat en les lleis bàsiques que governen l'univers. Junt amb Roger Penrose va mostrar que la teoria general de la relativitat d'Einstein implica que l'espai i el temps han de tenir un principi en el Big Bang i un final dins de forats negres. Semblants resultats assenyalen la necessitat unificar la relativitat general amb la teoria quàntica, l'altre gran desenvolupament científic de la primera meitat del segle XX. Una conseqüència de tal unificació que ell va descobrir era que els forats negres no eren totalment negres, sinó que podien emetre radiació i eventualment evaporar-se i desaparèixer. Una altra conjectura és que l'univers no té límits en el temps imaginari. Açò implicaria que el mode en què l'univers va començar queda completament determinat per les lleis de la ciència. Stephen Hawking està severament discapacitat per patir esclerosi lateral amiotròfica (ELA), el que no li impedeix mantenir la seva alta activitat científica i pública. Els seus primers símptomes de la malaltia van aparèixer durant la seva estada en Oxford i finalment va ser diagnosticat d'ELA als 21 anys, just abans del seu primer matrimoni. En aquell moment els doctors li van pronosticar que no viuria més de 2 o 3 anys (temps de supervivència normal en la dita malaltia), però per motius desconeguts és de les poques persones que ha sobreviscut molts més anys, encara que patint l'avanç progressiu de la seva discapacitat. En 1985 va sofrir una traqueotomia i des de llavors utilitza un sintetitzador de veu per a comunicar-se. Gradualment ha anat perdent l'ús dels seus braços i cames, així com de la resta de la musculatura voluntària, incloent la força del coll per a mantenir el cap adreçat; amb tot això la seva mobilitat és pràcticament nul·la. La cadira de rodes que utilitza en públic està controlada per un ordinador que Hawking es maneja per mitjà de lleus moviments de cap i ulls, el que també li permet seleccionar paraules i frases en el sintetitzador de veu.

Reconeixements

El professor Hawking té dotze doctorats honorífics, ha guanyat el CBE en 1982 i va ser designat Company d'Honor en 1989. És el receptor de nombrosos premis, guardons i medalles i és Membre d'Honor de la Royal Society i de la U S National Academy of Sciencies. Stephen Hawking continua combinant la vida en família (té tres fills i un nét) i la seva investigació en física teòrica junt amb un extens programa de viatges i conferències.
- 1975 Eddington Medal
- 1985 Gold Medal of the Royal Astronomical Society
- 1988 Wolf Prize in Physics
- 1999 [http://www.aps.org/praw/lilienfe/99winner.cfm] Julius Edgar Lilienfeld Prize de la American Physical Society

Publicacions

Les seves nombroses publicacions tècniques inclouen:
- Estructura a gran escala de l'espai temps amb G. F. R. Ellis.
- Relativitat general : Revisió en el centenari d'Einstein amb W. Israel.
- 300 anys de gravetat amb W. Israel. Stephen Hawking ha publicat quatre llibres de divulgació:
- Breu història del temps, el seu èxit de vendes (Bantam Press 1988)
- Forats negres i universos bebès i altres assajos(Bantam Books 1993)
- L'univers en una corfa d'anou, en 2001.
- Molt breu història del temps, en 2003

Enllaços externs

- [http://www.hawking.org.uk/ Pàgina de n'Stephen Hawking]
- [http://www.hawking.org.uk/disable/computer.html Sisetma de comunicacions de n'Hawking]
- [http://www.latimes.com/news/nationworld/world/wire/sns-ap-britain-stephen-hawking0107jan07.story?coll=sns%2Dap%2Dworld%2Dheadlines Emma Ross, N'Stephen Hawking celebra els anys, 7 de gener 2002, LA Times ]
- [http://news.bbc.co.uk/hi/english/sci/tech/newsid_1746000/1746912.stm Hawking celebrates own brief history, 7 January 2002, BBC]
- [http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/3913145.stm Black holes turned "inside out", 22 July 2004, BBC]
- [http://news.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2001/10/16/nhawk16.xml Colonies in space may be only hope, says Hawking] 16 d'octubre 2001, The Daily Telegraph Hawking, Stephen Hawking, Stephen Hawking, Stephen Hawking, Stephen ja:スティーヴン・ホーキング simple:Stephen Hawking th:สตีเฟน ฮอว์คิง

Archiwum Ringelbluma

Oneg Szabat (עונג שבת, hebr. Radość soboty) to kryptonim podziemnej organizacji żydowskiej, założonej przez historyka Emanuela Ringelbluma w gettcie warszawskim, w celu dokumentacji życia getta, ale także losów Żydów w całej Polsce w dobie Holokaustu. Organizacja założona została w połowie roku 1940 i działała do początku roku 1943, a nazwa wywodzi się stąd, że narady grupy odbywały się najczęściej w sobotę. Do organizacji należało wiele osób w różnym wieku, które tworzyły Podziemne Archiwum Getta Warszawskiego (zwane też Archiwum Ringelbluma). Gromadzono bardzo różnorodne materiały: relacje, listy, pamiętniki, teksty literackie, prace dzieci w wieku szkolnym, dokumenty urzędowe (niemieckie, Judenratu), prasę codzienną i podziemną, afisze i plakaty, zaproszenia na różnego rodzaju imprezy. Posługiwano się badaniami ankietowymi, wywiadami i kwestionariuszami. Ogłaszano też konkursy na teksty poświęcone konkretnym tematom, bądź pisano monografie poszczególnych zagadnień. Od wiosny 1942 zaczęto przygotowywać także biuletyny i raporty, które miały służyć jako informacja o zagładzie gett - dotyczyły one m.in. morderstw w Chełmnie nad Nerem i Treblince oraz masowej deportacji Żydów z Warszawy. Wiadomości te przesyłano różnymi kanałami na Zachód, przede wszystkim za pośrednictwem struktur polskiego państwa podziemnego. Tragiczny rozwój sytuacji w gettcie zmusił twórców do ukrycia archiwum. Pierwsza część została zakopana 3 sierpnia 1942 w 10 metalowych pojemnikach, a druga w lutym 1943 w dwóch bańkach na mleko w piwnicy budynku przy ulicy Nowolipki 68. Dokumenty zostały odkopane po wojnie 18 września 1946 (pierwsza część) i 1 grudnia 1950 (druga część wykopana przypadkowo podczas robót budowlanych). Jak się okazało nie były to materiały stanowiące całość kolekcji. Pozostała część miała być ukryta na terenie posesji przy ulicy Świętojerskiej 34, jednakże podjęte w 2003 roku poszukiwania (obecnie teren ten zajmuje ambasada Chin) nie zakończyły się sukcesem. Ogółem wydobyto ponad 2 tysiące jednostek archiwalnych - 35 tysięcy stron. Dokumenty przechowywane są obecnie w Żydowskim Instytucie Historycznym w Warszawie. W 1999 roku Archiwum Ringelbluma zostało wpisane przez UNESCO na listę najważniejszych dokumentów świata. Kategoria:II wojna światowa - Polska Kategoria:Holokaust

pozycjonowanie sms praca katpar ebay

:: RELATED NEWS ::

南方日报报业集团
南方日报报业集团（Nanfang Daily Group）简称“南方报业”，成立于1998年 5月18日，2005年 7月19日更名为“南方报业传媒集团”。是中国最有影响力的报业集团之一。也是中国一家党报报业集团。拥有55年历史的报纸《南方日报》，地址位于广州市

凱勒布理鵬
凱勒布理鵬 Celebrimbor是英國作家約翰·羅納德·瑞爾·托爾金的史詩式奇幻小說《精靈寶鑽》中的人物。是諾多族第二任最高君王費諾七個兒子之中的�

马歇尔计划
马歇尔计划（Marshall Plan）是二战后由美国国务卿马歇尔提出的援助欧洲的计划。制定后的官方名称为欧洲复兴计划。这一计划为把欧洲从战后的废墟中恢复起来起了重要作用。有些人認為，美國這樣做是為了达到控制秦灭六国之战，是秦消灭六国、统一中国的战争。从公元前230年攻韩国开始到公元前221年灭齐国�

牌面 (撲克)
在不同的撲克牌遊戲中，例如梭哈(香港譯作沙蟹﹑話事啤)、鋤大D﹑十三張、美式撲克等等，都會以五張牌的組合，比較大

和谐社会
和谐社会指社会的一种状态，而要达到这种“和谐”状态需要多种要件。

儒家思想中的和谐社会

在孔子生活的时代，战乱频繁，人民生活痛苦。孔子提出了一整套人文和社会思想，经过后来的发展，被称为儒家思想。儒家思想在人群伦理和社会秩序方面的思想达到了高峰，其中的“仁”、“礼”等要素，成为古代中国构建和谐社会的基本国家信�