:: wikimiki.org ::

Escacs

Escacs

Els escacs és un joc de taula en què s'enfronten dos jugadors. Simula una batalla entre dos exèrcits, representats per les peces d'un i altre jugador, en un camp de batalla, el tauler d'escacs o escaquer. Cada jugador és l'estrateg que dirigeix el combat amb l'objectiu de guanyar la partida. És especialment popular per la seva complexitat, els diversos nivells de qualitat de joc (que va des des del que tenen els nens petits fins als anomenats grans mestres), així com la multiplicitat de combinacions possibles. Hom ha calculat que el nombre de partides diferents que es podrien arribar a fer és un nombre del mateix ordre que el de partícules elementals que formen l'univers. Tot això fa que sigui l'únic joc de taula que té la consideració d'esport.

Història

Té més de mil anys d'història. Corren moltes llegendes al voltant de l'origen dels escacs i diferents països se n'atribueixen la procedència. Els escacs constitueixen una evolució del joc de tauler àrab anomenat xatranj, que alhora es creu que prové del xaturanga, inventat a l'Índia el segle VI, fent servir el mateix tauler de 64 caselles d'un altre joc, l' aixtapada. La llegenda més difosa sobre la invenció dels escacs explica que el seu creador va idear el joc per entretenir el seu ociós rei. Aquest, per agrair-li l'invent, li va dir que demanés algun obsequi. Ell li va demanar com a recompensa un gra de blat per la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta, i així successivament fins a cobrir amb aquesta progressió geomètrica les 64 que formen el tauler (en altres versions els grans eren d'arròs). La resposta del sobirà va ser que trobava que es conformava amb ben poca cosa: "Podent tenir un regal de valor, et conformes amb un cabàs de blat?". I va donar ordre al seu administrador que li donés el que havia demanat. Una vegada fets els comptes, va resultar que el nombre de grans és tan elevat que amb els graners de tot l'imperi no hi havia prou blat per pagar la recompensa (de fet, es necessitaria la producció mundial actual de blat d'una dotzena d'anys). La primera referència escrita (en qualsevol llengua) a les regles modernes dels escacs (amb el moviment actual de la reina) es troba al poema Scachs d'amor, de Francesc de Castellví, publicat a València a finals del segle XV.

Els estris per a jugar a escacs

Per jugar-hi es fan servir l'escaquer o tauler d'escacs i les peces. Opcionalment també es pot jugar amb un rellotge d'escacs o dues planilles, en els campionats es solen utilitzar ambdós amb excepció d'algunes modalitats a caiguda de bandera.

L'escaquer

segle XV L'escaquer o tauler d'escacs és un quadrat subdividit en 64 caselles o escacs iguals, també quadrats, alternativament de color clar i de color fosc, de tal manera que els costats d'una casella d'un color toquen les caselles del color oposat, i els vèrtexs toquen els de caselles del mateix color. Els dos jugadors se situen de cara a cara amb l'escaquer enmig, col·locat de manera que cada jugador té una casella blanca al racó de la seva dreta tocant al seu costat.
- Nomenclatura de les caselles de l'escaquer: L'escaquer se subdivideix en files i columnes. Una fila és el conjunt de caselles situades costat per costat paral·lelament als costats on se situen els jugadors. Una columna és el conjunt de caselles situades costat per costat perpendicularment a les files. Cada casella pertany, doncs, a una fila i a una columna alhora, de tal manera que, amb coordenades, se la pot definir a partir de la fila i la columna a la qual pertany.
- Nomenclatura antiga: Antigament les files es numeraven de l'1 al 8 començant per la fila immediata a cadascun dels jugadors. Les columnes prenien el nom de la peça que n'ocupa la primera casella a l'inici de la partida: columna de rei, de dama, d'alfil de rei (el que hi ha al costat del rei), d'alfil de dama (el que hi ha al costat de la reina o dama), etc. Aquest sistema es va abandonar perquè era molt complicat i, a més a més, presentava el greu inconvenient que les caselles tenien una nomenclatura diferent des del punt de vista de cada jugador, la qual cosa provocava moltes confusions.
- Nomenclatura actual: Actualment les files es numeren de l'1 al 8 començant per la fila immediata al jugador que juga amb blanques i les columnes prenen el nom les 8 primeres lletres de l'alfabet llatí, d'esquerra a dreta des del punt de vista del jugador que juga amb blanques o (la qual cosa és equivalent) de dreta a esquerra des del punt de vista del que juga amb negres).

Les peces

alfabet llatí Cadascun dels dos jugadors disposa de 16 peces. Per diferenciar-les, les d'un dels jugadors són de color clar i se les anomena les blanques i les de l'altre són de color fosc, i s'anomenen les negres. Les peces són de 6 menes diferents: cada jugador té vuit peons, dues torres, dos cavalls, dos alfils, una reina i un rei.
- El peó simbolitza un soldat d'infanteria: el mot significa "(soldat) que va a peu". És la peça de menys valor i és una figura que representa una persona estilitzada, de mida petita.
- La torre simbolitza una fortificació, tot i que més probablement devia referir-se a un castellet mòbil dels que es feien servir per assaltar les muralles o al que antigament s'anomenava una "roca": un carro de guerra. De fet, aquests mots provenen de l'àrab "roc", que significa "carro". La peça és una figura que representa una torre emmerletada.
- El cavall simbolitza l'arma de cavalleria i la peça és una figura que representa el coll i el cap d'un cavall.
- L'alfil simbolitza un oficial de l'exèrcit o un funcionari mitjà, per això en algunes llengües se l'anomena el bisbe. Originàriament era un elefant; de fet el nom català prové de l'àrab "al fil", "l'elefant". La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida mitjana, sovint amb mitra o amb elm.
- La reina simbolitza el primer ministre o un alt funcionari, per això se l'anomena l'emir al món àrab, convertida en l'esposa del rei a casa nostra. També se l'anomena la dama o la pepa. La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida gran, sovint amb diadema.
- El rei simbolitza el cap de l'exèrcit, és a dir, el mateix jugador. La peça és una figura que representa una persona estilitzada, de mida gran, sovint amb turbant o una corona que culmina amb una creu.

El rellotge de jugar a escacs

àrab Es tracta d'un doble cronòmetre que mesura el temps que cadascun dels dos jugadors esmerça a pensar les seves jugades. Els dos cronòmetres estan connectats entre ells de tal manera que mentre l'un funciona l'altre no. Hi ha dos tipus de rellotges d'escacs, els analògics i els digitals. En el cas dels rellotges analògics aquests contenen un dispositiu anomenat bandera que ajuda a identificar el moment exacte en que s'ha sobrepassat el control de temps. Abans de començar una partida s'ha d'haver pactat el ritme de joc, o sigui, el límit de temps que té cada adversari per jugar la partida o fer un nombre de moviments. Quan un jugador ha sobrepassat aquest límit de temps es diu que l'hi ha caigut la bandera. En alguns casos el ritme de joc està determinat per un temps inicial més un temps afegit per a cada jugada. Després de cada moviment, el jugador desactiva el seu cronòmetre i simultàniament activa el del seu adversari. Com a norma general, el jugador ha de parar el rellotge amb la mateixa mà amb la que ha fet la jugada. Segons la modalitat, un jugador perd per temps quan no ha fet el nombre de jugades pactades en un període de temps determinat o, en el cas de les partides o finals a caiguda de la bandera, quan ha sobrepassat el temps estipulat per a jugar.

Les planelles

Les planelles són uns formularis a on els jugadors escriuen els moviments que es fan durant la partida, cada jugador té la seva pròpia planella. La planella consta de dos fulls sobreposats, en el superior s'anoten les jugades i en l'inferior queda gravada una copia de les mateixes. Algunes situacions que es poden donar en el joc dels escacs només es poden resoldre amb l'ajuda de les planelles, per això, en els campionats d'escacs normalment és obligatori anotar les jugades immediatament després de fer-les.

Modalitats especials del joc

Hi ha moltes variants dels escacs: versions de més de dos jugadors, canviant les posicions inicials de les peces, etc. El maig de 1997, un ordinador d'IBM, Deep Blue va guanyar el campió del món Gary Kasparov per primera vegada a la història. Actualment els programes més ràpids analitzen més de 15 posicions a l'avançada, però, donada l'enorme quantitat de posicions possibles, encara falta molt per aconseguir-ho.

Pàgines que s'hi relacionen

- Reglament dels escacs
- Federació Internacional d'Escacs
- Campions d'escacs del món.

Enllaços externs

- [http://www.fbescacs.org/ FBE (Federació Balear d'Escacs)]
- [http://www.fcde.org/ FCDE (Federació Catalana d'Escacs)]
- [http://fcetgn.ylos.com/ FCDE Tarragona (Federació Catalana d'Escacs Territorial de Tarragona)]
- [http://www.facv.org/ FACV (Federació d'Escacs de la Comunitat Valenciana)]
- [http://www.feva.ad/ FEVA (Federació d'Escacs Valls d'Andorra)]
- [http://www.feda.org/ FEDA (Federación Española de Ajedrez)]
- [http://www.fide.com/ FIDE (Fédération Internationele des Échecs)] Categoria:Escacs ja:チェス simple:Chess zh-cn:国际象棋 zh-tw:國際象棋

Joc de taula

Joc de taula és un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com poden ser a jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de saló, wargames, dòmino i altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o una altra superfície plana. El terme s'utilitza per a distingir aquests tipus de jocs de, entre altres, els esports i els videojocs, els quals avui dia gaudeixen de més popularitat que la majoria dels jocs de taula. En el cas dels jocs de rol el terme distingeix entre jocs de rol tradicional, jocs de rol en viu i jocs de rol per ordinador. En català sovint hi ha confusió entre els conceptes joc de taula i joc de tauler, amb molta gent que restringeix el significat del primer al segon. Categoria:Jocs de taula ja:ボードゲーム ko:보드 게임 simple:Board game

Xatranj

El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga que es creu que va arribar a Pèrsia provenint de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatrang. En els següents 50 anys va ser conegut tant pels àrabs (ja com a xatranj) com pels bizantins. Per totes dues bandes hi ha la possibilitat que el joc arribés a Europa, però la més probable és la via àrab. D'aquí van sortir els escacs occidentals. Les regles del xatranj (les explicades aquí ens són conegudes a través dels àrabs medievals) són molt similars a les que tenien els escacs originàriament.

Regles

escacs El tauler consisteix en una quadrícula de vuit per vuit. Els quadrats són tots iguals. Com a peces, s'en poden fer servir unes d'escacs. La posició inicial és la següent: cada jugador, a la seva segona fila hi té vuit baidaq (peons) i a la primera un ruhk, un faras (cavall de guerra), un fil (elefant), un xa (rei), un firz (primer ministre) i un altre cop un fil, un faras i un ruhk. Un color té el xa a l'esquerra i l'altre a la dreta. Es juga alternativament, movent una peça pròpia segon les següents normes:
- El shah mou una posició en qualsevol direcció i sentit.
- El firz mou una posició diagonalment en qualsevol sentit.
- El fil mou dues posicions diagonalment en qualsevol sentit (la posició central pot estar ocupada).
- El faras mou dues posicions ortogonalment i una altra perpendicular a aquestes (els quadrats del mig poden estar ocupats).
- El ruhk mou tantes posicions com vulgui ortogonalment (el camí ha de ser lliure).
- El baidaq mou una posició "endavant", però captura diagonalment "endavant". Quan arriba a la darrera fila del tauler, es transforma en un firz. No podem moure a una posicó ocupada per una peça pròpia, però sí a una ocupada per una peça contrària, que capturem i traiem del tauler. Si en un cert moment no podem moure cap peça sense deixar el xa amenaçat, o només podem moure el xa, i totes les caselles on pot moure estan amenaçades, o ocupades per peces pròpies, podem, en lloc de moure normalment, intercanviar-lo amb una altra peça pròpia qualsevol, que no estigui amenaçada. Si en una situació així totes les peces amb què podríem intercanviar el xa estan amenaçades, perdem la partida. També guanya qui captura el xa contrari, o qui deixa l'oponent amb només el xa, tot tenint més peces. Malgrat haver-hi tres maneres de guanyar, moltes partides acaben en taules. Categoria:Jocs de tauler ja:シャトランジ

Índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic. L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca. L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid. És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear. Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix. L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.

Geografia i clima

1947 Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals. A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri. Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió. El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

Divisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi. Estats: Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry Territori de la capital nacional:
- Delhi

Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú. També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

Religió

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.

Pàgines que s'hi relacionen

- Ciutats de l'Índia India als:Indien [[got:

Segle VI

Esdeveniments:

- Extensió del budisme
- Crisi econòmica a Europa, ruralització
- Fundació dels primers monestirs medievals

Personatges importants

- El Papa Gregori

Invents, descobriments, introduccions

- Remodelació dels joc d'escacs
- S'introdueix la seda xinesa a Bizanci Vegeu la Taula anual del segle VI ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle VI ja:6世紀 ko:6세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 6

Reglament dels escacs

Mentre que l'origen exacte dels escacs és incert, el reglament dels escacs moderns va començar a formar-se a Itàlia durant el segle XVI. Les regles no es van modificar significativament fins al segle XIX, quan van adquirir la seva forma actual.

Introducció

segle XIX Es comença la partida amb les fitxes col·locades a les caselles que s'explicaran. Els jugadors mouen alternativament una de les seves fitxes (excepcionalment dues en el cas de l'enroc), d'acord amb la forma que s'explicarà a l'apartat sobre el moviment de les peces; comença el jugador que té les blanques. En una mateixa casella només hi pot haver una única fitxa, mai més d'una simultàniament: si una casella està ocupada per una peça pròpia, no n'hi podem posar una altra; en canvi, sí que podem ocupar una casella que prèviament estava ocupada per una fitxa del contrari: la nostra fitxa ocuparà aquesta casella i la fitxa del contrari es retirarà del joc: aquest fet s'anomena capturar o matar aquesta fitxa del contrari per part de la nostra fitxa. Guanya la partida el jugador que primer aconsegueix matar el rei de l'adversari sense que aquest tingui escapatòria. El nombre d'altres peces que un jugador hagi aconseguit matar o que li hagin matat és intranscendent, tot i que matar peces de l'adversari acostuma a ser el primer pas per a matar-li el rei. Una posició en la qual el rei pot ser capturat s'anomena escac. Quan es fa escac, cal que ho advertim al nostre adversari; un jugador no pot posar mai el rei en escac: per això, si ho fa el nostre adversari, també li ho hem d'advertir, per tal que faci una altra jugada. Quan es fa escac al rei d'un dels jugadors, aquest sempre l'ha de rescatar obligatòriament d'aquesta posició. Per fer-ho té tres opcions: # Capturar la peça que amenaça el rei propi; això només es pot fer si es té una peça en la posició adequada per fer la captura i si és l'única peça que amenaça el nostre rei (ja que a vegades, amb una descoberta, ens poden fer escac amb dues peces). # Moure el rei a una casella lliure d'escac. # Posar una peça al davant del rei que impedeixi la captura: aquesta acció s'anomena tapar. Si no fa cap d'aquestes tres coses, l'altre jugador li ho ha d'advertir. Si no pot fer cap de les tres coses, s'esdevé l'escac i mat i ha perdut. En els campionats el guanyador de la partida s'emporta un punt i el perdedor cap.

Posició inicial

Els peons blancs es posen a la fila 2 i les altres peces a la fila 1: P P P P P P P P T C A D R A C T (P és un peó, T és una torre, C és un cavall i A és un alfil, D és la reina i R és el rei). Les peces negres es col·loquen simètricament a les blanques, amb els peons a la fila 7 i les altres peces a la fila 8. Cal remarcar que, tant per blanques com negres, la reina es col·locarà a la casella que sigui del seu mateix color i el rei es posarà en una casella de color contrari. D'aquesta manera, el jugador blanc té el seu rei a la dreta de la reina, i el negre a l'inrevés.

Moviment de les peces

Cada peça té la seva manera de moure's, que conserva al llarg de tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas del peó i l'enroc.

El peó

rightÉs l'única peça que es mou d'una manera quan mata i d'una altra diferent quan no mata. El peó pot capturar una peça adversària que es trobi en una de les dues caselles situades als dos vèrtexs anteriors de la seva; entenem per vèrtexs anteriors els dos del costat del jugador adversari. El peó es pot moure sense captura a la casella situada al costat anterior de la que ocupava anteriorment, és a dir, al costat immediat, avançant una casella de la columna en direcció cap al nostre adversari. En els escacs moderns, en la primera jugada que fa un peó, pot avançar una casella o bé dues, sempre que no capturi cap peça adversària (i no pot saltar).

El cavall

rightÉs l'única peça que pot saltar, és a dir, que pot anar de la casella d'inici a la de destí sense que li ho pugui impedir cap peça interposada, ni del contrari ni pròpia. Es mou en forma de 'L': avança dues caselles en qualsevol dels quatre sentits ortogonals (seguint una fila o una columna), i una casella perpendicularment a les anteriors.

El rei

rightEs pot moure a qualsevol de les vuit caselles que envolten la casella en què es troba: les quatre contigües als costats i les quatre contigües als vèrtexs. El rei no es pot moure a una casella si aquesta està amenaçada per una peça de l'adversari.

La torre

rightEs pot moure al llarg d'una fila o d'una columna (però no successivament en una mateixa jugada); se la pot fer avançar tantes caselles com es vulgui, però no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

L'alfil

rightEs pot moure al llarg del que vulgarment s'anomenen diagonals, és a dir, la successió de caselles del mateix color alineades de tal manera que l'una toca el vèrtex de l'altra. No pot canviar de "diagonal" en una mateixa jugada, ni tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

La reina

rightÉs la peça més poderosa. Es pot moure alhora com una torre i com un alfil, però no pas en la mateixa jugada; tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

Jugades especials

La captura al pas del peó

rightEn els escacs antics el peó sempre avançava només una casella cada jugada. Per tal d'agilitzar el joc, es va decidir, en un determinat moment, que la primera vegada que es juga un peó, hi hauria la possibilitat d'avançar dues caselles. Aquest fet, però, comportava que es pogués burlar la capacitat defensiva d'un peó contrari. Per tal d'evitar-ho, s'establí aleshores aquesta jugada especial: la captura al pas del peó.
- Posició dels peons per poder fer aquesta jugada Pot fer aquesta jugada el jugador de blanques que té un peó a la fila 5 i el el seu adversari té un peó a la fila 7 (la d'origen per als peons negres) en una columna contigua a la del peó blanc.
- Acció del contrari que permet aquesta jugada Amb la posició esmentada, que l'adversari avanci dues caselles el seu peó, cosa que pot fer, ja que el té a la casella d'origen del peó. Tots dos peons quedaran costat per costat, és a dir, en la mateixa fila i en columnes contigües.
- Mecanisme de la jugada La jugada consisteix a matar el peó negre, però el blanc no ocuparà pas la casella que deixa buida el negre (ja que això implicaria de fer un moviment que el peó té prohibit): la casella que ocuparà el peó blanc és la contigua al vèrtex anterior del costat del peó negre capturat, és a dir, la mateixa que hauria ocupat si el peó negre només hagués avançat una casella i nosaltres l'haguéssim capturat en aquesta posició. Com és obvi, les negres també poden matar al pas en una posició simètrica a l'explicada per a les blanques.
- Condició per fer la jugada La captura al pas del peó només es pot fer immediatament, és a dir, en el torn següent a l'avanç de dues caselles per part del peó adversari. Si no es fa immediatament, després ja no es pot fer.

L'enroc

rightÉs l'única jugada en què es mouen dues peces, l'única en què el rei avança dues caselles i també l'única en què la torre pot saltar per damunt d'una altra peça. Consisteix a moure el rei dues caselles en direcció al racó (on es troba la torre) i en la mateixa jugada fer saltar la torre per damunt del rei i situar-la a l'altre costat seu. Hi ha dues menes d'enroc: el curt (que se simbolitza O-O, en les anotacions de les partides) i el llarg (que se simbolitza O-O-O). En l'enroc curt la torre se situa en la casella de l'alfil de rei, i en el llarg en la de la reina. És aconsellable enrocar-se tan aviat com es pugui. L'enroc només es pot fer si es donen totes les condicions següents: # Que no hi hagi cap peça entre el rei i al torre. # Que el rei no estigui en escac. # Que cap de les caselles per a les quals ha de passar el rei o la casella que ocuparà finalment estigui amenaçada per una peça de l'adversari. # Que no s'hagi mogut el rei ni la torre amb la que es vol fer l'enroc. Si el rei o la torre s'ha tret de la casella d'origen i hi ha tornat, hom tampoc no es pot enrocar. Observació: cal recalcar que sí que es pot enrocar si la torre està amenaçada per una peça adversària. Es considera que l'enroc és una jugada del rei, per tant, aquest s'ha de moure primer i després la torre.

Coronació

La coronació s'esdevé quan un peó aconsegueix arribar a la vuitena casella de la columna, al costat del tauler que hi ha tocant al nostre adversari. Aleshores el peó s'ha de canviar per qualsevol altra peça, excepte un rei o un altre peó.

El final de la partida

Una partida d'escacs pot finalitzar de diferents maneres. # Escac i mat: un jugador guanya la partida quan ha amenaçat el rei contrari de tal manera que aquest no és pot defensar, cosa que provocaria la captura del rei a la següent jugada. # Taules: és com s'anomena l'empat en els escacs. # L'adversari abandona: si un jugador declara que abandona, perquè no es veu amb possibilitats de guanyar o de fer taules, el seu adversari guanya la partida.

Les taules

Hi ha diverses situacions que comporten que la partida sigui taules. En els campionats, es dóna mig punt per a cadascun dels jugadors. Vegem-ne els casos més habituals. # Rei ofegat: algunes vegades s'esdevé que essent el torn d'un jugador, i sense estar el rei en escac, aquest no té cap moviment possible. Es diu llavors que el rei està ofegat. # Insuficiència de material per a fer el mat: s'arriba a aquesta situació quan s'esdevé que no hi ha prou peces perquè cap dels jugadors pugui fer el mat a l'altre. # Triple repetició: es produeix quan la mateixa posició es repeteix com a mínim tres cops. Es considera que s'ha produït una repetició triple quan és el torn del mateix jugador que la provoca, totes les peces es troben en les mateixes caselles i els moviments possibles d'aquestes peces són els mateixos. Un exemple de triple repetició és l'anomenat escac continu que es produeix quan un jugador força la repetició fent escac al rei contrari. # La partida no avança: un jugador pot reclamar les taules quan en els últims 50 moviments d'ambdós jugadors no s'ha mogut cap peó ni s'ha capturat cap peça. Hi ha determinats finals en què no hi ha taules per insuficiència de material, però el mat presenta una gran dificultat d'execució, i s'ha d'aconseguir de fer en aquestes 50 jugades. # Taules pactades: sempre que sigui el torn de joc d'un jugador, aquest pot proposar taules a l'adversari: si les accepta la partida es considera acabada i són taules; altrament, la partida continua.

Pàgines que s'hi relacionen

- Escacs
- Federació Internacional d'Escacs
- Campions d'escacs del món.

Enllaços externs

- [http://www.fcde.org/reglaments/idexreglament.htm Reglaments de la Federació Catalana d'Escacs]
- [http://www.fide.com/official/handbook.asp?level=EE101 Reglament oficial de la FIDE]
- [http://www.feda.org/leyes/index.htm Lleis dels escacs de la FIDE] Categoria:Escacs

València

:Aquesta pàgina és sobre la ciutat, si voleu informació sobre el concepte químic aneu a València (química). :El terme València també s'utilitza sovint per a designar tot el País Valencià. La ciutat de València és la capital (popularment, cap i casal) del País Valencià, de la comarca de l'Horta, i de la província del mateix nom. Està situada a la costa mediterrània, i té un dels ports més importants de la península ibèrica. Compta amb 785.732 habitants, segons el padró de l'INE del 2004. L'àrea metropolitana de València és més coneguda com L'Horta de València i té més de 1.400.000 habitants pel que ocupa el 4º lloc al conjunt de l'Estat Espanyol.

Localització Geogràfica i Clima

La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, sobre una planura a la vora del riu Túria, envoltada de xicotetes muntanyes que rarament sobrepassen els 100 metres d'altitud. L'única serra d'importància prop de la ciutat és la Serra Calderona, a uns 30 km. Nordoest de la ciutat. La ciutat antiga a la vora del riu, a més d'un quilòmetre de la mar, on antigament estava el Grau de València, anomenat també Vilanova de València, i ara un barri més de la ciutat conegut com a Poblats Marítims. Al Sud de la ciutat València es troba el paratge de l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça al costat de la mar, que es nodreix de nombrosos aquífers i que hui en dia és un parc nacional. València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17ºC. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol baixar dels 10ºC. Les precipitacions són discretes i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor i un altre a l’acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Història

primavera]] La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sobre un antic assentament iber, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van encunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir. L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III va començar una nova època de Decadència, com a la resta de Imperi Romà. Amb la caiguda, la ciutat va ser ocupada pels Visigots i va formar part de diversos regnes peninsulars. Visigots.]] A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà. A la caiguda del Califat de Còrdova, València va esdevenir la capital de la taifa del mateix nom, i així es va mantenir fins a l'any 1094, que la va conquerir el Cid i per tant va passar a domini castellà. Poc després de la seua mort, els almoràvits van recuperar la ciutat al 1102. En 1171, Valencia va passar a ser de dominació almohade. L'arribada a la Ciutat de València del rei Aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià. Després de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, la ciutat va desenvolupar-se considerablement. Al segle XV, la ciutat va tindre una època de desenvolupament econòmic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet. València arribà a ser una de les ciutats més importants del Mediterrani. La primera impremta de la Península es va construir a València. La primera Bíblia impresa en un idioma romanç, el valencià, s'imprimí a València vora l'any 1478, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Al 1502 es fundà la Universitat de València, a partir de l'Estudi General. Els banquers valencians prestaren diners a la Reina "Isabel de Castilla" per al viatge de Cristòfor Colom al 1492. No obstant açò, a causa de les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, l'esplendor de València començà minvar-se cap al segle XVI amb el despoblament causat per la primera expulsió dels moriscos pels Reis Catòlics, els quals eren la majoria de la població. Les tensions amb els reis castellans anaren creixent, arribant al punt més àlgid amb la Revolta de les Germanies (1519–1522), la segona expulsió dels moriscos del 1609, que va reduir significativament la seua població i, per últim, la Guerra de la Successió del 1702 al 1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar Felip V d'Espanya els Furs de València. La decadència de la ciutat durà fins mitjans del segle XIX, quan una dèbil burgesia va impulsar lleugerament el desenvolupament de la ciutat, i també una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia, el valencià. Un dels polítics de principis del segle XX i que feren arrelar el republicanisme a la ciutat va ser Vicent Blasco i Ibáñez, que universalment és més conegut com a un dels novel·listes valencians més importants, encara que en llengua castellana. Potser degut a esta tradició republicana, València es va alinear immediatament amb el bandol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que començà el 1936. Fins i tot, la capital d'Espanya va estar traslladada a València durant els últims meseos de la guerra. Una vegada més, terminada la guerra en el bandol perdedor, València patí més greument que altres ciutats espanyoles la postguerra. Durant la dictadura de Franco, parlar o escriure el valencià va estar prohibit, fins i tot arribant a colpejar a la gent si es parlava en llocs públics, o arribant a penes criminals. El 1957 el riu Túria es desbordà, fet que es coneix amb el nom de la "Gran Riuà", causant la mort de molts valencians. Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit. El riu vell (o vell llit del Túria) es va deixar abandonat durant molts anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es va descartar. Amb l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol, València es va constituir com la capital de la Comunitat Valenciana establida el 1982 amb certa autonomia i seu de la Generalitat Valenciana i tots els òrgans de govern de la Comunitat. Durant els primers 25 anys de democràcia, València ha canviat significativament, destacant com obres emblemàtiques el jardí del Túria (ajardinament del vell llit del Túria) i la nova Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava. : Per a més informació sobre la història de la ciutat, consulteu Història de València

Població

Història de València La ciutat de València compta al 2003 amb un total de 782.846 habitants, segons l'Ajuntament, i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que aconseguix el milió i mig. Representa el 18% de la població del País Valencià. Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys 1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que van ser el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En els últims anys les forts corrents migratòries exteriors estan provocant de nou una dinàmica demogràfica positiva. El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de major edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jovençà, amb un 25% dels seus efectius en la generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribució de la població de València per districtes i barris (2003).

2003 Inclou les pedanies, com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud.
- Ciutat Vella, 25.051 habitants.
- :La Seu 2.637, La Xerea 3.931, El Carme 5.836, El Pilar 3.804, Mercat 3.239, Sant Francesc 5.604.
- Eixample, 45.110 habitants.
- :Russafa 25.428, El Pla del Remei 7.262, Gran Via 12.420.
- Extramurs, 50.385 habitants.
- :El Botànic 6.272, La Roqueta 4.631, La Petxina 15.628, Arrancapins 23.854.
- Campanar, 31.244 habitants.
- :Campanar 12.719, Les Tendetes 5.697, El Calvari 5.157, Sant Pau 7.671.
- Saïdia, 49.951 habitants.
- :Marxalenes 11.651, Morvedre 10.663, Trinitat 8.577, Tormos 8.805, Sant Antoni 10.255.
- Pla del Real, 31.573 habitants.
- : Exposició 7.190, Mestalla 14.646, Jaume Roig 7.052, Ciutat Universitària 2.685.
- Olivereta, 49.271 habitants.
- : Nou Moles 26.643, Soternes 4.973, Tres Forques 9.001, La Fontsanta 3.629, La Llum 5.025.
- Patraix, 59.181 habitants.
- : Patraix 25.669, Sant Isidre 9.914, Vara de Quart 11.685, Safranar 8.647, Favara 3.266.
- Jesús, 51.787 habitants.
- : Raiosa 14.823, Hort de Senabre 17.621, Creu Coberta 6.510, Sant Marcel·lí 10.149, Camí Real 2.684.
- Quatre Carreres, 73.774 habitants.
- : Montolivet 19.902, En Corts 11.677, Malilla 22.499, Fonteta Sant Lluís 3.087, Na Rovella 9.243, La Punta 2.356, Ciutat de les Arts i les Ciències 5.010.
- Poblats Marítims de València, 58.527 habitants.
- : El Grau 9.090, Cabanyal-Canyamelar 20.793, Malva-rossa 14.007, Betero 8.341, Natzaret 6.296.
- Camins al Grau, 58.209 habitants.
- : Aiora 24.749, Albors 9.361, Creu del Grau 14.601, Camí Fondo 4.231, Penya-roja 5.267.
- Algirós, 41.919 habitants.
- : Illa perduda 9.569, Ciutat Jardí 14.237, Amistat 8.025, Bega Baixa 6.313, La Carrasca 3.775.
- Benimaclet, 31.410 habitants.
- : Benimaclet 25.419, Camí de Vera 5.991.
- Rascanya, 46.465 habitants.
- : Els Orriols 16.508, Torrefiel 25.227, Sant Llorenç 4.730.
- Benicalap, 40.613 habitants.
- : Benicalap 34.346, Ciutat Fallera 6.267.
- Pobles del Nord, 5.692 habitants.
- : Benifaraig 965, Poble Nou 1.003, Carpesa 1.283, Cases de Bàrcena 420, Mauella 58, Massarojos 1.206, Borbotó 757.
- Pobles de l'Oest, 12.767 habitants.
- : Benimàmet 12.230, Beniferri 537.
- Pobles del Sud, 19.917 habitants. :
- Forn d'Alcedo 1.355, Castellar-Oliveral 6.945, Pinedo 2.520, Saler 1.435, Palmar 835, Perellonet 1.553, La Torre 4.933, Faitanar 341. TOTAL València ciutat: 782.846 habitants.

Activitats Econòmiques

Pobles del Sud La ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de serveis la influència de la qual està molt mes enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment la població ocupada en el sector serveis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerç detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals. No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per xicotetes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció. La Economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que és veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehícles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques és reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com la Fira de València, el Port Autònom, la Borsa, el Palau de Congressos o les seues Universitats. València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenrotllament: l'IVAM, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciències]] aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci. D'altra banda les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, ocupant un total de 3.973 has., ocupades en la seua major part per cultius hortícoles.

Festes, Tradicions i Gastronomia

Palau de la Música València és famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de març, en honor al seu patró, Sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes de Sant Vicent Màrtir, també patró de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià. En aquesta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants. Una altra festivitat gran en la ciutat és el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. A banda d'una processó cívica, eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donís o, més popularment, la "Mocaorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i de vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats. Altres festes populars són la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres. Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats més coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originària de la zona de l'Albufera de València, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originària de l'Horta Nord.

Galeria

Image:Paella callejera.jpg|Una paella Image:Ciutat de les Arts i les Ciències - L'Umbracle.jpg|L'Umbracle Image:Falla egipcia plorant.jpg|Una falla

Enllaços Externs

- [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís. Categoria:Comarca de València Categoria:Ciutats ja:バレンシア (スペイン)

Alfabet llatí

L' alfabet llatí: L'alfabet llatí tenia originàriament 23 lletres, però algunes creades a l'edat mitjana com U, W, J han estat incorporades en forces llengües, tot i no utilitzar-se en l'escriptura comuna. Degut a què els romans l'escamparen per tota Europa, que esdevindria amb els mil·lennis una potència colonitzadora, l'alfabet llatí és un dels més escampats arreu del món, i és utilitzat per bona part de les llengües que no disposaven d'alfabet propi fins a l'arribada dels europeus.

Lletres especials i amb diacrítics dels alfabets derivats

- Diacrítics - ´ ` ^ ˆ ˇ ˉ ˘ ˙ ˚ ˛ ˜ ˝ ̃ ̉
- Alemany - äöü ß ÄÖÜ
- Albanès - çë ÇË
- Català - àèò ïü éíóú ç ÀÈÒ ÏÜ ÉÍÓÚ Ç ·
- Castellà - áéíóú ü ñ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ
- Danès - æøå ÆØÅ
- Eslovac -
- Esperanto - ĉĝĥĵŝŭ ĈĜĤĴŜŬ
- Estoni - äöü õ ÄÖÜ Õ
- Finès - äö ÄÖ
- Francès - é àèù âêîôû ëï ç É ÀÈÙ ÂÊÎÔÛ ËÏ Ç
- Gaèlic escocès - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Gaèlic irlandès - áéíóú ÁÉÍÓÚ
- Holandès - éó ë ĳ ÉÓ Ë Ĳ
- Hongarès - áéíóú öü őű ÁÉÍÓÚ ÖÜ ŐŰ
- Islandès - áéíóú ð þ æ ö ÁÉÍÓÚÝ Ð Þ Æ Ö
- Italià - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Letó - āīūž ĀĪŪŽ
- Lituà - ąėšųž ĄŲŽ
- Maltès - ċġħż ĊĠĦŻ
- Noruec - æøå ÆØÅ
- Polonès - ąćęłńóśźż ĄĆĘŁŃÓŚŹŻ
- Portuguès - áéíóú âêô ãõ ç ÁÉÍÓÚ ÂÊÔ ÃÕ Ç
- Romanès - âăî şţ ÂĂÎ ŞŢ
- Suec - äåö ÄÅÖ
- Turc - öü ı çğş ÖÜ İ ÇĞŞ
- Txec - áéíóúý ů čďřšťž ÁÉÍÓÚÝ Ů ČĎŘŠŤŽ
- Vietnamita - aáàảãạ ăắằẳẵặ âấầẩẫậ eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oóòỏõọ ôốồổỗộ ơớờởỡợ uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ đ AÁÀẢÃẠ ÂẤẦẨẪẬ ĂẮẰẲẴẶ EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ OÓÒỎÕỌ ÔỐỒỔỖỘ ƠỚỜỞỠỢ UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
- Pīnyīn (Xinès romanitzat) - áàāǎ éèēě íìīǐ óòōǒ úùūǔ üǘǜǖǚ ÁÀĀĂ ÉÈĒĔ ÍÌĪĬ ÓÒŌŎ ÚÙŪŬ ÜǗǛǕǙ Categoria:Alfabet llatí als:Lateinisches Alphabet ja:ラテン文字 ko:로마 문자 th:อักษรละติน zh-min-nan:Lô-má-jī

Àrab

- Antropologia: Conjunt de gent amb una cultura semítica. Vegeu: Països Àrabs.
- Lingüística: la llengua àrab és una llengua semítica.
- Política: la Lliga Àrab és una organització mundial que reuneix els Països Àrabs.

IBM

] IBM és l'acrònim de'International Business Machines també conguda coloquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants (maquinari, programari, sistemes operatius i serveis diversos). Va començar les seves activitats el 1888, tot i que no va constituir-se formalment fins el 15 de juny de 1911. Té la seva seu central a Armonk (Estats Units) i és la major empresa informàtica del món, amb fàbriques i oficines repartides per 160 països del món. Amb més de 330.000 empleats a tot el món i ingressos per valor de 96 mil milions de dòlars (xifres de 2004), IBM és la empresa de tecnologia de la informació més gran al món, i una de les poques fundada al segle XIX. A Espanya hi té 6.900 empleats i opera desde 1926. Té enginyers i assessors a més de 170 països i laboratoris de desenvolupament situats a tot el món, en tots els camps de la informàtica i de la tecnologia de la informació. La empresa és pionera en alguns d'ells, des dels ordinadors centrals fins a la nanotecnologia. En aquests darrers anys, els serveis i els ingressos de consultoria han estat més grans que els derivats de la fabricació i venda d'ordinadors o programari. Samuel J. Palmisano va ser escollit CEO el 29 de gener de 2002 després d'haver dirigit els Serveis Globals d'IBM i ajudar l'empresa a convertir-se en un negoci amb uns ingresos de 100 mil milions de dollars el 2004. El 2002 la empresa reforçava les seves capacitats consultives de negoci adquirint el braç de consultoria de l'empresa de serveis professionals PricewaterhouseCoopers. L'empresa se centra cada vegada més en la consultoria, els serveis i el programari, posant l'accent també en xips i tecnologies de maquinari d'alt valor afegit; al 2005 hi tenia contractactats aproximadament 195.000 professionals tècnics. L'àrea d'investigació d'IBM té vuit laboratoris; cinc d'aquests són a fora dels Estats Units, però tots a l'hemisferi nord. Entre els empleats d'IBM hi ha diversos guanyadors del premis Nobel. Als EUA, han guanyat quatre Turing Awards, cinc Medalles Nacionals de Tecnologia i cinc Medalles Nacionals de Ciència, i a fora dels Estats Units, molts equivalents. Imatge:IBM Selectric.jpg|IBM Selectric Imatge:IBM PC 5150.jpg|Aquest IBM-PC, es el model IBM 5150 Imatge:IBM Thinkpad R51.jpg|IBM ThinkPad R51 Categoria:Empreses d'informàtica ja:IBM ko:아이비엠 th:ไอบีเอ็ม

Reglament dels escacs

Introducció

Posició inicial

Moviment de les peces

Cada peça té la seva manera de moure's, que conserva al llarg de tota la partida, amb l'única excepció de les jugades especials: la captura al pas del peó i l'enroc.

El peó

El cavall

El rei

La torre

L'alfil

La reina

rightÉs la peça més poderosa. Es pot moure alhora com una torre i com un alfil, però no pas en la mateixa jugada; tampoc no pot saltar per damunt de cap altra peça, ni pròpia ni contrària.

Jugades especials

La captura al pas del peó

L'enroc

Coronació

El final de la partida

Les taules

Pàgines que s'hi relacionen

- Escacs
- Federació Internacional d'Escacs
- Campions d'escacs del món.

Enllaços externs

Foxboro (Massachusetts)

Foxborough (auch Foxboro) Norfolk County (Massachusetts), 32 km (20 Meilen) südwestlich von Boston(Massachusetts). Im Jahr 2005 zählte der Ort 16.246 Einwohner. Bekannt ist Foxboro vor allem durch das Gillette Stadium, Heimat der New England Patriots (National Football League) und der New England Revolution (Major League Soccer). Der Ort ist Namensgeber für die Automatisierungsfirma Foxboro.

Weblinks

- [http://www.town.foxborough.ma.us/ Website der Stadt Foxborough (engl.)] Kategorie:Ort in Massachusetts

Nurkowanie Dorota Rabczewska Conspiracy cukrzyca slots

:: RELATED NEWS ::

Witte Himalayaberk
Betula utilis, ook bekend als cultivar 'Doorenbos' of Witte Himalayaberk syn. Betula utilis subsp. jacquemontii of Betula jacquemontii, is een berk afkomstig uit de westelijke Himalaya. Hij wordt 15 tot 20 m hoog, met een zilverwitte schors die afschilfert waarbij de onderliggende donkerbruine bast zichtbaar wordt. De schuin opgaande takken schilferen af. De grote lederachtige Witte Himalayaberk syn. Betula utilis subsp. jacquemontii of Betula jacquemontii, is een berk afkomstig uit de westelijke Himalaya. Hij wordt 15 tot 20 m hoog, met een zilverwitte schors die afschilfert waarbij de onderliggende donkerbruine bast zichtbaar wordt. De schuin opgaande takken schilferen af. De grote lederachtige Witte Himalayaberk syn. Betula utilis subsp. jacquemontii of Betula jacquemontii, is een berk afkomstig uit de westelijke Himalaya. Hij wordt 15 tot 20 m hoog, met een zilverwitte schors die afschilfert waarbij de onderliggende donkerbruine bast zichtbaar wordt. De schuin opgaande takken schilferen af. De grote lederachtige netwerk wordt aangeduid dat televisiesignalen vanuit één punt via een bedraad netwerk naar vele huiskamers brengt.

Oorsprong

In de jaren '50 en '60 van de 20e eeuw ontstond op de daken van de huizen een heel woud van antennes. Dit was niet alleen e

Glasvezelkabel
Glasvezel, vroeger ook wel glasfiber genoemd, is een haardunne vezel van zeer helder glas. Glasvezel wordt onder meer toegepast in telecommunicatie, waarbij licht wordt gestuurd door lange glasvezels om signalen betrouwbaar over grote afstanden te transporteren. Doordat het licht in de glasvezel een bijzonder kleine hoek met de buitenkant van de vezel maakt is reflectie gegarandeerd e

Sleephopperzuiger
Een sleephopperzuiger wordt in de volksmond vaak baggerschip genoemd. Een sleephopperzuiger is een schip dat door middel van grote sterke pompen en motoren, zand, klei, slib en zelfs grind van de waterbodem kan zuigen. Een kenmerk van een sleephopperzuiger is dat deze het opgezogen materiaal op kan slaan i

Vederesdoorn

Algemeen

De vederesdoorn of Californische esdoorn (Acer negundo) is afkomstig uit het Noorden van de Verenigde Staten. Het is een kleine tweehuizige boom met een hoogte van 12 tot 15m of een meerstammige struik. Het is een van de esdoornsoorten die een samengesteld blad hebben. Hij heeft geveerde geologische formatie (eenheid) die van 1975 tot 2003 bestond. In 2003 werd door TNO-NITG een andere lithostratigrafische indeling gemaakt. De Westlandformatie bestond uit de zogenaamde mariene en peri-mariene afzettingen die voorkomen in het westen en noorden van Nederland en afgezet zijn tijdens het

Tweehuizig
Bij tweehuizige (dioecious) planten komen de mannelijke en vrouwelijke bloemen niet op dezelfde plant voor, de plant heeft eenslachtige bloemen. Er bestaan dus zowel mannelijke als vrouwelijke planten van deze soort, zoals bij de populier en de

Steunbeer
Een steunbeer is een steun voor een muur bestaande uit een zijdelingse verdikking. Steunberen zorgen ervoor, dat in de Gotiek de muren van een kerk langer konden worden zonder dat het van binnenuit zichtbaar is De gotische kerken die gebouwd werden hadden ook in het middenschip een spitboog gekregen. De druk die deze boog veroorzaakte ging voornamelijk naar beneden, maar om de druk op te vangen die naar opz