:: wikimiki.org ::
| Esclavitud |
Esclavitud
Esclavitud és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat per fer treballar les persones o bé per comerciar amb elles. La forma d'esclavitut que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.
Definició
La Convenció sobre l'Esclavitud promoguda per la Societat de Nacions celebrada el 25 de setembre del 1926 la va descriure com "... l'estatus o condició d'una persona sobre la que s'exerceixn algun o tots els drets de possessió ...". Així entenem que un esclau és aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un permís explicit i que serà retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de poseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjançant acords oficials i/o tàcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influència amb les autoritats, degut a la seva condició de persones riques o poseedores de terres.
En el sentit estricte de la paraula, esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap tipus de remuneració i que no tenen cap dret. La paraula prové del llatí sclavus < slavus.
Història
L'esclavitud al Gènesi
Noè, cultivador de la terra, començà a plantar la vinya. Havent begut vi, s’embriagà i es despullà enmig de la seva tenda. Cam pare Canaan, veié la nuesa del seu pare i ho féu saber als seus germans que eren fora. Tenint la cara tombada, no veieren la nuesa del seu pare. Noè es despertà de la seva embriaguesa i, quan va saber el que havia fet el seu fill més petit, digué:
Malaït sigui Canaan!
Que sigui per als seus germans
esclau dels esclaus. Gn 9,20-27
Heus ací la primera profecia de subjecció, en que s’ha basat la civilització de la raça blanca i ha exportat a altres pobles com per exemple Àfrica amb les horroroses conseqüències actuals.
L'esclavitud a Roma i Grècia
Alguns filòsofs de l'antiguitat creien que l'esclavitud era natural i necessària; Aristòtil va declarar que tots els bàrbars eren esclaus des del seu naixement. D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo".
Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de manumissió. A Roma eren considerats una classe social (hi ha autors que els consideren els inicis del proletariat) i l'única propietat que els era permesa era el do de la reproducció. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren poseïts i intercanviats, com a bens, pels homes lliures. Tenien un preu com a "instruments humans", però la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i això, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat liberti, en tots els períodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperança a la resta, però tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Tot i que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.
L'eclavitud a l'actualitat
L'esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les Nacions Unides. A pesar d'això, en alguns països com Myanmar i Sudan encara existeix, així com la prostitució infantil i l'explotació de la mà d'obra també existeixen en algunes regions d'Àsia de l'Est, Àfrica i Europa de l'Est. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació degut a que podria perillar la seva integritat física.
També ho trobarem a ...
categoria:Història
ja:奴隷
ko:노예
simple:Slavery
25 de setembreEl 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 97 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1411 - Vinaròs (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastàmara hi celebren corts.
- 1904 - Castellar del Riu (el Berguedà): s'hi celebra per primera vegada l'[http://www.estat-catala.org/pi.htm aplec] del Pi de les Tres Branques.
- 1962 - Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
- 1973 - Barcelona: Detenció de Salvador Puig i Antich.
- 2004 - Barcelona: La Caixa hi inuagura [http://portal1.lacaixa.es/Docs/Chan/99/2-99-10-00000001.html CosmoCaixa].
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1958 - Atenes (Grècia): Robert Kagan assagista polític estatunidenc.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1954 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.
:MÓN
- 2003 - Nova York (USA): Edward Said assagista polític palestí.
Festes:
- Mare de Déu de Misericòrdia, festa major petita de Reus (el Baix Camp).
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Setembre
ja:9月25日
ko:9월 25일
simple:September 25
th:25 กันยายน
1926 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
PAÏSOS CATALANS
Barcelona - Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa.
:MÓN
- 11 de setembre - Roma (Itàlia): fan un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 13 d'agost - Mayarí (Holguín, Cuba): Fidel Castro, polític cubà, president del país (segons altres fonts el 1927).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de febrer - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí (n. 1854).
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, atropellat per un tramvia (n. 1852).
:MÓN
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1926年
ko:1926년
ms:1926
simple:1926
th:พ.ศ. 2469
DretEl Dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes.
Concepte
Una de les qüestions en les quals els estudiosos del Dret mai s'han posat d'acord és en la definició. Des de temps immemorials s'han proposat diverses definicions, sense que existeixi cap consens fins la data. L'estudi del concepte del Dret el fa una branca anomenada Filosofia del Dret.
Origen
El naixement del Dret també és de naturalesa controvertida, ja que escindeix els autors en dues postures:
- La primera, sosté que el Dret neix per arbitrar la reparació d'una ofensa física o moral que una persona hagi infringit a una altra.
- La segona, sosté que el Dret neix per regular la indemnització deguda per l'incompliment d'una paraula donada.
Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les lleis sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.
Contingut
Tradicionalment, el Dret s'ha dividit en les categories de Dret Públic i de Dret Privat. Tanmateix aquesta divisió ha estat àmpliament criticada i en l'actualitat no té tanta força, davant l'aparició de parcel·les de l'Ordenament Jurídic en les quals les diferències entre el públic i el privat no són tan evidents. Un dels exponents d'aquesta confusió és el Dret Laboral, en el qual la relació privada entre treballador i empresari es troba fortament intervinguda per una normativa pública.
Enllaços relacionats
Vegeu: Abús
Dret català
Categoria:Dret
ja:法 (法学)
simple:Law
th:กฎหมาย
No
- Adverbi de negació.
- Química: No és símbol de l'element químic nobeli.
- Química: NO és la formula de l'òxid nítric.
- ISO: NO és el codi de país ISO per a Noruega
- Linguistica: no és el codi (ISO 639 alpha-2) per al llenguatge Noruec
categoria:Llistat de combinacions de dues lletres
ja:NO
ko:NO
CanaanEn el Gènesi, capítol novè versicles del 18 al 29, Canaan és el fill de Cam i pare de Sidó, el seu primogènit, i Het.
Fou maleït per Noè a què els seus descendents fossin esclaus de Jàfet i Sem per què el seu pare Cam el va veure despullat mentre estava begut.
La frontera dels canaeneus anava des de Sidó, anant cap a Guerar, fins a Gaza; i girant cap a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, fins arribar a Leixa.
Categoria:Gènesi
ja:カナン
simple:Canaan
Aristòtil
Aristòtil, va ser un filòsof. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gairebé totes les ciències en els seus diferents àmbits, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.
Aristòtil afirma que la única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons com afirmava Plató (el món de les idees i el món de les coses), sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers i la seva constant transformació.
Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història del pensament.
Va néixer a Estagira (Grècia, avui dia Stavros) l'any 384 aC. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a Atenes a l'Acadèmia platònica i Plató va ser el seu mestre, on restà durant més 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plató, va marxar d'Atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre.
L'any 342 aC acceptà la invitació de Filip II de Macedònia per ocupar-se de l'educació del seu fill Alexandre el gran.
L'any 335 aC va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, el Liceu. Durant aquest segon període d'estada a Atenes es va dedicar a la investigació i a l'ensenyament. Quan aquest va morir al 342 aC, fou acusat d'impietat pels atenesos i tingué que refugiar-se a l'illa d'Eubea, on morir l'any 322 aC, a l'edat de 62 anys.
Una colla de seguidors del seu pensament han recreat, 2300 anys després i a la ciutat de Mataró (Barcelona), el Lyceum, un espai de debat i discussió.
Cosmologia Aristotèlica
El cosmos és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constituïdes i pel tipus de moviment:
- Regió supralunar (el cel), formada per esferes concèntriques d'èter, amb moviment.
- Regió sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal.
El Coneixement
Considera que el coneixement és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: El nivell sensitiu i el nivell intel·lectual.
Ética
L'home busca la felicitat. Aquesta no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte.
Física Aristotèlica
És l'estudi de l'ésser en moviment. Aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat, per això hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment són:
- Tot mòbil requereix d'un motor.
- Si cessa la causa, cessa l'efecte.
- La naturalesa és principi de moviment.
- A la natura no hi ha el buit.
- A la regió supralunar el moviment és circular.
- A la regió sublunar el moviment és lineal, i pot ser natural o violent.
Lògica
És l'eina que fa servir l'enteniment per la ciència. El mètode de la lògica és la deducció sil·logística, que permet deduir conclusions vertaderes de premises vertaderes, i fa possible la deducció. Hi ha uns principis lògics de la deducció que són:
- Els axiomes: Principis comuns a tot el saber que no necessita demostració perquè són evidents
- Les definicions: Principis que s'ajusten a l'objecte de cada ciència, no evidents per ells mateixos i que s'han d'aprendre.
La ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses, que arriba fins a les essències, les expressa en definicions i les exposa per les seves causes. Per tant, és un saber demostratiu que segueix un procés progressiu entre categories, judicis i raonaments.
- Concepte: Element més simple de l'enteniment, intuïció immediata de les coses, que sempre és veritable.
- Judici: Atribució d'un concepte que fa de predicat a un altre que fa de subjecte. Atribució que pot ser vertadera o falsa.
- Raonament: Judicis relacionats entre si, dels quals se'n dedueix un judici nou o conclusió. El raonament deductiu vàlid és el sil·logisme; que consta de tres judicis, els dos primers són les premises i el tercer és la conclusió.
Metafísica
És la ciència de l'ésser en tant que ésser, és a dir, considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú: El fet d'ésser, existir.
- Categories de l'ésser.
Ésser és un concepte analògic, te molt sentits o categories, però totes es refereixen a la substància: el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment són els accidents.
Les 10 categories
1-Substància
2-Quantitat
3-Qualitat
4-Relació
5-Lloc
6-Temps
7-Posició
8-Possessió
9-Acció
10-Passió
- Teoria hilemòrfica.
La substància és un compost de materia (hyle) i forma (morphe). La matèria és pura i indeterminada, la forma és la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que és.
- Teoria de la causalitat
Res esdevé per atzar. tot té una causa que pot ser:
Material-la materia de què està feta
formal-la forma que té
eficient-qui l'ha fet
final-perquè l'ha feta
- Dinamisme de l'esser.
La forma d'una cosa en un moment donat és el seu acte (energia), el qual activa la possibilitat o potència de la matèria de canviar de forma: totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.
Política
L'home és un animal polític. El bé de l'individu depèn del bé de la comunitat.
La finalitat de la política és l'organització de l'estat de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç. Per això cal un govern recte i una organització de l'estat que en fonaments és un sistema educatiu que atengui la formació moral dels ciutadans
Psicologia Aristotèlica
En l'estudi dels éssers vius, Aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (materia) i ànima (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions:
- vegetativa -> nutrició i reproducció, orientada a la conservació -> Plantes
- sensitiva -> funció sensorial, orientada al moviment -> Animals
- intel·lectiva -> funció intel·lectual, orientada al pensament -> Persones
Categoria:Filòsofs de l'Antiga Grècia
Categoria:Grecs
ja:アリストテレス
ko:아리스토텔레스
ms:Aristotle
simple:Aristotle
th:อริสโตเติล
Roma]
Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la província homònima. Està situada vora el Tíber, a 22 km de la Mediterrània. De vegades se l'anomena "la ciutat dels set turons" (Aventí, Celi, Capitoli, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal).
L'any 1991 tenia una població de 2.770.000 habitants (anomenats romans), i de més de tres milions l'aglomeració urbana. Es troba a 1º54 nord i 12º30 est, a 37 m d'altitud, i ocupa una superfície de 1.285 km2. L'alcalde actual és Walter Veltroni, de centre-esquerra. Té una taxa d'atur al voltant del 12,5%.
La ciutat del Vaticà és un enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. Constitueix l'Estat de la Ciutat del Vaticà.
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab Urbe condita, «des de la fundació de Roma». Aquesta data és confirmada per l'arqueologia, i actualment els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus arran del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi.
Monuments romans
Roma, per la seva història i la seva situació entremig de turons, és molt rica en monuments, museus i vistes panoràmiques. A més, és la ciutat més visitada del món, amb uns 12 milions de turistes l'any. Vet aquí alguns dels monuments i museus més coneguts:
Roma antiga
imperi]
- l'Arc de Constantí
- l'Arc de Titus
- el Coliseu
- el Fòrum Romà i els Fòrums Imperials
- el Capitoli i els Museus Capitolins
- les termes: Termes de Caracal·la, Termes de Dioclecià
- el Panteó de Roma
- l'Ara Pacis Augustae
- les catacumbes
ñl shg sg jnshbystvcdf shbv vfdbvgbx napo9 nsjb hbfcvshvybh
Roma barroca
catacumbes]
- les places: la Piazza Navona, la Piazza del Popolo
- els museus: Galeria Borghese, Galeria Doria-Pamphili, Galeria Barberini, Palau Massimo alle Terme
- les esglésies: Església del Gesù, Basílica de Sant Joan de Laterà, Basílica de Santa Maria la Major
- les fonts: Fontana di Trevi, la Font dels Rius de la Piazza Navona
- el Palau Farnese
- la Vil·la Mèdici
Roma contemporània
- el Monument de Víctor Manuel II, més conegut com la «màquina d'escriure»
- el Palau de Montecitorio, seu del Parlament italià
- el Palau de Justícia de la Piazza Cavour
- el barri de l'EUR
Pàgines que s'hi relacionen
- Imperi Romà
- Arquitectura Romana
- Roma (Regne i República)
Enllaços externs
- [http://www.compart-multimedia.com/virtuale/ Galeria de fotos i panoramas], en italià i anglès
- [http://www.comune.roma.it/ Web oficial de l'Ajuntament de Roma]
- [http://www.rome.info/pictures/ Fotos de Roma]
- [http://www.catalansaroma.it/ Associació Catalans a Roma]
Categoria:Ciutats d'ItàliaCategoria:Capitals d'estats independents
als:Rom
ja:ローマ
ko:로마
simple:Rome
Classe socialLa societat de classes és la societat que apareix amb la revolució industrial, i que es caracteritza pel fet d´estar dividida en classes socials segons la riquesa de les persones (i no en estaments com era fins llavors.)
A les societats de classes hi podem identificar, essencialment, dues classes: la classe dominant, i la classe dominada.
La classe dominant està formada pels elements que posseeixen els mitjans de producció, mentre la classe dominada només té la seva pròpia feina: els anomenat també proletaris.
Amb el temps a les societats industrials ha aparegut la classe mitja formada per individus benestants, no només posseïdors de la seva feina, com els proletaris, sinó que també tenen alguns bens.
Categoria:Societat
Nacions Unides
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 191 estats del món en formen part.
El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.
Història
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.
Estats Units]]
La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.
Estructura
L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.
Viena]]
Disposa de cinc òrgans principals:
- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.
L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.
Propòsit
Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:
- Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
- Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
- Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.
Finançament
El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:
- Estats Units, 22%
- Japó, 19,3%
- Alemanya, 9,82%
- França, 6,50%
- Regne Unit, 5,57%
- Itàlia, 5,09%
- Canadà, 2,57%
- Espanya, 2,53%
- Brasil, 2,39 %
- Corea del Sud, 1,85 %
- Països Baixos, 1,73%
- Austràlia, 1,62 %
- Xina, 1,53 %
- Suïssa, 1,27 %
- Rússia, 1,20 %
- Bèlgica, 1,12 %
- Mèxic, 1,08 %
- Suècia, 1,02%
Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.
Enllaços externs
- [http://www.un.org/spanish/ ONU]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.
Articles Relacionats
- Unesco
Categoria:Organització de les Nacions Unides
ja:国際連合
ko:국제 연합
ms:Pertubuhan Bangsa-Bangsa Bersatu
simple:United Nations
th:สหประชาชาติ
zh-min-nan:Liân-ha̍p-kok
Sudan
El Sudan és el país més extens d'Àfrica. Està situat a la part nord-est del continent. Limita amb Egipte al nord, amb Eritrea i Etiòpia a l'est, amb Kenya al sud-est, amb Uganda i la República Democràtica del Congo al sud, amb la República Centreafricana i el Txad a l'oest i amb Líbia al nord-oest. Al nord-est té costa a la mar Roja. La capital és Khartum.
Ciutats importants
Segons el cens del 2005 les principals ciutats de Sudan o capitals provincials tenen la seguent població:
- Ad-Damazin 201,966
- Ad-Damir 96,540
- Ad-Du'ayn 165,056
- Ad-Duwaym 88,469
- Al-Fashir 255,344
- Al-Fulah 14,004
- Al-Junaynah 163,012
- Al-Manaqil 154,115
- Al-Nuhud 84,115
- Al-Qadarif 354,927
- Al-Ubayyid 396,172
- Atbara 103,734
- Bentiu 8,010
- Bor 28,176
- Port Sudan (Bur Sudan) 504,868
- Dongola (Dunqulah) 17,771
- Halfa al-Jadidah 86,375
- Juba 198,527
- Kaduqli 127,812
- Kassala 386,510
- Khartum 1,740,661
- Khartoum North (Khartum Bahri) 1,723,081
- Kusti 306,721
- Malakal 110,046
- Nyala 496,695
- Omdurman (Umm Durman) 2,956,894
- Rabak 117,208
- Rumbek 23,653
- Sennar (Sennar) 124,027
- Tonj 6,592
- Torit 16,560
- Uwayl 58,580
- Wad Madani 315,105
- Waw 110,039
- Yambio c. 35.000
Història
A l'Edat Antiga van instal·lar-se diversos regnes, formant part de Núbia. La vida d'aquestes civilitzacvions girava entorn del Nil i tenia molta relació amb els faraons d'Egipte.
El cristianisme va arribar al segle III però va ser substituït per l'Islam ja des del 640, amb una influència creixent. El sud del país roman cristià, però barrejant aquesta religió amb l'animisme.
Egipte va envair el país al 1820. Seixanta anys després, el Mahdi, autoproclamat messies, va encapçalar la revolta per la independència, aconseguida el 1956 després de lluitar amb egipcis i britànics. La inestabilitat política ha dominat des de llavors, amb contínues guerres civils. Es volia intaurar una teocràcia islàmica, cosa que va atreue l'atenció d'Osama bin Laden, que va invertir grans sumes per tractar de modernitzar el país. El govern actual es pot qualificar d'inexistent.
Economia
Sudan és un país amb alts índexs de pobresa. La seva economia es basa en l'agricultura, que dóna treball a més del 80% de la població. Té un deute extern molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que disparen la inflació. La sequera ha portat a diverses crisis de fam. Exporta or i petroli mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de goma aràbiga del món i el tercer productor de sucre de l'Àfrica.
categoria:Sudan
ja:スーダン
ko:수단
ms:Sudan
simple:Sudan
th:ประเทศซูดาน
zh-min-nan:Sudan
Àfrica
Geografia física
L'Àfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món, amb una superfície d'uns 30.300.000 km2 i una població de més de 600 milions d'habitants.
Limita al nord amb la mar Mediterrània, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb l'oceà Atlàntic. Està unit a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d'Europa per l'estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el Golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socòtora, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors.
Els cims principals són el Kilimanjaro i el Mont Kenya, tots dos a l'Àfrica oriental i amb més de 5.000 metres d'altitud. Hi destaquen els deserts del Sàhara, al nord, i del Kalahari, al sud. Els rius més importants són el Nil (el més llarg del món), el Congo, el Níger i el Zambezi. Pel que fa als llacs, cal esmentar el Victòria, el Malawi i el Tanganyika.
Illes
Les illes d'Àfrica són petites, excepció feta de Madagascar, que amb 595,230 km² és la quarta més gran de la Terra (després de Grenlàndia, Nova Guinea i Borneo). Està situada al sud-est de la costa del continent, del qual la separa el canal de Moçambic (de 400 km al punt més estret). Per la seva estructura, flora i fauna, representa un nexe d'unió entre l'Àfrica i el sud de l'Àsia. A l'est de Madagscar hi ha les illes de Maurici i la Reunió. Socòtora rau a l'est-nord-est del cap Guardafui. Al nord-oest del continent hi ha els arxipèlags de Cap Verd i les Canàries, d'origen volcànic (igual que altres petites illes del golf de Guinea).
Nom
L'etimologia del seu nom és controvertida. "Àfrica" ve del llatí i es refereix a la terra dels "afer", que sembla que seria una tribu berber. Altres diuen que és una evolució d'una paraula fenícia per dir "pols" i uns altres afirmen que és una corrupció d'una expressió llatina que volia dir "amb molt de sol".
fenícia
Llista d'estats d'Àfrica
- Algèria
- Angola
- Benín
- Botswana
- Burkina Faso
- Burundi
- el Camerun
- Cap Verd
- les Comores
- el Congo
- la Costa d'Ivori
- Djibouti
- Egipte
- Eritrea
- Etiòpia
- el Gabon
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Guinea Equatorial
- Kenya
- Lesotho
- Libèria
- Líbia
- Madagascar
- Malawi
- Mali
- el Marroc
- Maurici
- Mauritània
- Moçambic
- Namíbia
- el Níger
- Nigèria
- la República Centreafricana
- la República Democràtica del Congo
- Rwanda
- São Tomé i Príncipe
- el Senegal
- les Seychelles
- Sierra Leone
- Somàlia
- Sud-àfrica
- el Sudan
- Swazilàndia
- Tanzània
- Togo
- Tunísia
- el Txad
- Uganda
- Zàmbia
- Zimbabwe
Categoria:Àfrica
ja:アフリカ
ko:아프리카
ms:Afrika
simple:Africa
th:ทวีปแอฟริกา
zh-min-nan:Hui-chiu
Categoria:HistòriaCategoria:Ciències socials
als:Kategorie:Gschichte
ja:Category:歴史
ko:분류:역사
simple:Category:History
th:Category:ประวัติศาสตร์
ПаморозьПаморозь - відкладення кристалів льоду на гілках дерев, стінах, стовпах. Тобто вертикальних поверхнях, внаслідок сублімації водяної пари при надходженні теплої повітряної маси.
thrifty car rental pozycjonowanie stron Saint Tropez hotels narty Odzyskiwanie danych
|
|
|
|
