:: wikimiki.org ::

Escocès

Escocès

L'escocès (scots) és la llengua utilitzada a bona part d'Escòcia, i a algunes parts d'Irlanda i d'Irlanda del Nord. L'escocès és una llengua germànica occidental d'arrel anglosaxona; cal no confondre'l amb el gaèlic escocès, que és la llengua celta parlada a les terres altes d'Escòcia ni amb el norn de les illes Shetland i les illes Orkney. No hi ha unanimitat sobre si l'escocès és una llengua diferent de l'anglès, o només un dialecte o conjunt de dialectes de l'anglès. Recentment, el govern britànic l'ha acceptat com a llengua minoritària, i s'ha reconegut per la Unió Europea. De fet, si no fos per la unió dels parlaments escocès i anglès el segle XVIII, probablement l'escocès i l'anglès s'haurien mantingut com a llengües molt properes però clarament diferenciades, com ha passat per exemple amb el noruec i el danès. En canvi, després de la unió, l'anglès va passar a ser la llengua d'ús formal i literari a Escòcia, quedant l'escocès relegat a una llengua d'ús col·loquial. D'altra banda, moltes paraules originalment escoceses també han passat a formar part del vocabulari anglès. Els dialectes escocesos principals són els següents:
- Nòrdic, parlat més al nord de Dundee
- Central, al cinturó central del país (la part més poblada). Aquest dialecte presenta fortes diferències entre l'est i l'oest. Un cas a part és Glasgow i la seva àrea d'influència, amb un dialecte propi.
- Sud, als Borders.
- Insular, a les illes Orkney i Shetland
- Ulster, parlat a Irlanda del Nord pels descendents dels colons escocesos. Categoria:Escòcia Categoria:Llengües germàniques occidentals

Escòcia

Escòcia (Scotland en anglès, Alba en gaèlic) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Alba
(Gaèlic escocès)
Scotland
(Anglès)

150px	150px
(En detall)	(Mida sencera)

Lema reial: Nemo me impune lacessit (Llatí: Ningú no em provoca impunament

Localització d'Escòcia respecte el món

Idiomes oficials

L'anglès (de facto), gaèlic, escocès

Capital

Edimburg

Primer ministre

Jack McConnell MSP

Àrea
- Total

- % aigua

2n del Regne Unit
78,782 km²
1.9%

Població
- Total (2001)
- Densitat

2n del Regne Unit
5,062,011
64/km²

Establisment

Kenneth MacAlpin, 843

Divisa

Lliura esterlina (£) (GBP)

Zona horària

WET (UTC; UTC+1 a l'estiu)

Himne nacional

No oficial:
Flower of Scotland

Prefix telefònic

Prefix intern

Geografia

Escòcia esta situada al nord de l'illa de Gran Bretanya, fent frontera amb Anglaterra al sud. Escòcia se sol subdividir en les terres baixes (Lowlands), el Cinturó Central i les terres altes (Highlands). A més, també hi ha un nombre important d'illes, especialment al nord i a l'oest del país. Al llarg del país hi ha 284 muntanyes de més de 3.000 peus, anomenades munros i aplegades en una llista molt popular entre els excursionistes.

Història

El nom Scotland prové de la tribu dels scoti, que van arribar a Escòcia provinents d'Irlanda. L'antic regne d'Escòcia es va formar principalment per la fusió de dues cultures: la celta, al nord del país, i l'anglosaxona, al sud. El 1707, el parlament escocès va aprovar la fusió dels regnes d'Escòcia i Anglaterra i dels seus parlaments (les corones d'Escòcia i Anglaterra s'havien unit des de 1603). El nou parlament unificat es va establir a Londres, al palau de Wesminter. El 1999 es va aprovar la devolució del parlament escocès a Edimburg. Aquest parlament té una sèrie de competències en afers exclusivament escocesos.

Llengua

Pràcticament tota la població parla l'anglès, tot i que en la parla quotidiana molts ciutadans utilitzen dialectes escocesos, que difereixen considerablement de l'anglès estàndard i que sovint hom consider una llengua a part, l'escocès. El gaèlic (una llengua celta), el parlen unes 60.000 persones, sobretot a la part nord-occidental del país.

Cultura

Escòcia conserva molts elements culturals que la diferencien de la resta de la Gran Bretanya. La cultura escocesa és producte sobretot de les aportacions celtes i anglosaxones, o fins i tot nòrdiques.
- Gastronomia: haggis, whisky
- Música: gaita
- Indumentària: el kilt s'usa sobretot en casaments.
- Literatura: el poeta]] nacional és Robert Burns (segle XVIII), l'escriptor més important en llengua escocesa.
- Esports: hi són populars sobretot el futbol i el rugbi, però a les Highlands encara s'hi practiquen esports tradicionals.
- Educació: El sistema educatiu és diferent de l'anglès. Escòcia va ser el primer país a implementar un sistema d'educació públic.
- Dret: L'Acta d'Unió de 1707 també va mantenir el sistema legal escocès independent de l'anglès.
- Banca: Hi ha 3 bancs escocesos amb dret d'emetre els propis bitllets, que no son estrictament de curs legal, però que s'utilitzen habitualment.
- Religió: L'església oficial és l'Església d'Escòcia que és presbiteriana, a diferència de l'Església d'Anglaterra que no ho és.

Altres dades

Escòcia estava constituïda antigament per 33 comtats: Aberdeenshire, Angus, Argyllshire, Ayrshire, Banffshire, Berwick, Buteshire, Caithness, Clackmannanshire, Dumbartonshire, Dumfriesshire, East Lothian, Fife, Inverness-shire, Kincardineshire, Kinross-shire, Kirkcudbrightshire, Lanarkshire, Midlothian, Morayshire, Nairnshire, Orkney, Peeblesshire, Perthshire, Renfrewshire, Ross and Cromarty, Roxburghshire, Selkirkshire, Shetland, Stirlingshire, Sutherlandshire, West Lothian, Wigtownshire. Hi ha 6 ciutats, que són (de major a menor població), Glasgow, Edimburg (la capital), Aberdeen, Dundee, Inverness i Stirling.

Enllaços externs

- [http://www.scotland.gov.uk Executiu escoces (en anglès)]
- [http://www.scotish.parliament.co.uk Parlament escoces (en anglès)]
- [http://www.visitscotland.com/ca Oficina Nacional de Turisme d'Escòcia (en català)]
- [http://casalcatala.blogspot.com/ Centre Català d'Escòcia] Categoria:Escòcia als:Schottland ja:スコットランド ko:스코틀랜드 ms:Scotland simple:Scotland

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

Llengua germànica

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi Romà. Se suposa que provénen d'un hipotètic proto-germànic, que s'hauria parlat cap al segon mil·lenni aC.

Característiques

Les llengües germàniques comparteixen una sèrie de trets lingüístics:
- Mutacions consonàntiques descrites per les lleis de Grimm i Verner
- Lèxic comú d'origen no indo-europeu
- Pretèrit acabat amb sufix dental (-t o -d) per als verbs febles
- Presència d'adjectius forts i febles

Classificació i parlants

La mobilitat de les tribus germàniques va propiciar ben aviat la dispersió i diferenciació de la seva parla, conformant-ne tres branques principals: del nord, occidental i oriental (totes les llengües del qual són extingides). Amb tot, la posterior evolució històrica dels estats en què es parlaven, n'estengueren enormement l'abast, amb l'antic nòrdic parlat a assentaments des de Groenlàndia i Vinland fins a Rússia o Normandia durant l'Edat Mitjana, el neerlandès i l'anglès estesos per via d'imperis colonials a partir de l'Edat Moderna i l'alemany esdevenint l'idioma més parlat del centre d'Europa. Actualment, uns 900 milions de persones parlen alguna de les diferents llengües germàniques. Com a segona llengua és un dels grups amb més parlants, a causa de la internacionalitat de l'anglès. L'arbre lingüístic a partir del proto-germànic seria el següent (discutible, ja que la distinció entre llengües i dialectes no és sempre clara)
- Llengües germàniques orientals (extingides)
- Gòtic
- Visigòtic
- Ostrogòtic
- Gòtic de Crimea (extingit cap al 1800)
- Vàndal
- Burgundi
- Llengües germàniques occidentals
- Anglès
- Escocès
- Frisó
- Alt alemany
- Alemany estàndard actual
- Luxemburguès
- Jiddisch
- Alamànic
- Alemany suís
- Baix-Alemany
- Baix Fràncic
- Neerlandès
- Afrikaans
- Baix Saxó
- Llengües germàniques septentrionals (o escandinaves)
- Antic Nòrdic
- Branca Oriental (o continental)
- Danès
- Noruec (bokmål)
- Suec
- Branca Occidental (o insular)
- Feroès
- Islandès
- Noruec (nynorsk)
- Norn

Comparació de termes seleccionats

Català

Noruec¹

(a) Casa

Heim

Home

Hjem

Hame

Heim

Háimóþ

Heim

הײם (Heym)

Thuis

Hjem

Hem

Allò

Dat

Das

That

Det

That

Hetta

Þata

Þetta

דאָס (Dos)

Dat

Det

Alt

Hoog

Hoch

High

Høj

Heich

Høg/ur

Háuh

Hár

הױך (Hoyḫ)

Hoog

Høy

Hög

Cap

Kop

Haupt/Kopf

Head

Hoved

Heid

Høvd/høvur

Háubiþ

Höfuð

קאָפּ (Kop)

Hoofd/Kop

Hode

Huvud

Casa

Huis

Haus

House

Hus

Hoose

Hús

הױז (Hoyz)

Huis

Hus

Cuc

Wurm

Worm

Orm

Wirm

Ormur

Maþa

Ormur

װאָרעם (Vorem)

Worm

Orm

Mask, Orm

Dia

Day

Tag

Day

Dag

Day

Dagur

Dags

Dagur

טאָג (Tog)

Dag

Donar

Gee

Geben

Give

Gie

Geva

Giban

Gefa

געבן (Gebn)

Geven

Giva/Ge

Dos

Twee

Zwei/Zwo

Two

Twa

Tvey

Twái

Tveir

צװײ (Ẓvey)

Twee

Två

Ganxo

Haak

Haken

Hook

Krog

Heuk

Haken

Krókur

Haak

Hake/Krok

Llibre

Boek

Buch

Book

Bog

Beuk

Bók

Bóka

Bók

בוך (Buḫ)

Boek

Bok

Lluna

Maan

Mond

Moon

Måne

Muin

Máni

Ména

Tungl

Maan

Måne

Mà

Hand

Hånd

Haund

Hánd

Handus

Hönd

האַנט (Hant)

Hand

Hånd

Hand

Marró

Bruin

Braun

Brown

Brun

Broun

Brúnt

Bruns

Brúnn

Bruin

Brun

Molts

Menige

Mehrere

Many

Mange

Mony

Nógv

Manags

Margir

Menig

Mange

Många

Morir

Sterf

Sterben

Die

Dø

Dee

Doyggja

Diwan

Deyja

Sterven

Dø

Dö

Neu

Sneeu

Schnee

Snow

Sne

Snaw

Kavi

Snáiws

Snjór

שנײ (Šney)

Sneeuw

Snø

Snö

Nit

Nag

Nacht

Night

Nat

Nicht

Nátt

Nahts

Nótt

נאַכט (Naḫt)

Nacht

Natt

Nee

Nein/Nö

Nej

Nae

Nei

Né

Nei

נײן (Neyn)

Nee

Nei

Nej

Goud

Gold

Guld

Gowd

Gull

Gulþ

Gull

גאָלד (Gold)

Goud

Gull

Guld

Pedra

Steen

Stein

Stone

Sten

Stane

Steinur

Stáins

Steinn

שטײן (Šteyn)

Steen

Stein

Sten

Pit

Bors

Brust

Breast

Bryst

Breest

Bróst

Brusts

Brjóst

ברוסט (Brust)

Borst

Bryst

Bröst

Poma

Appel

Apfel

Apple

Æble

Aiple

Súrepli

Aplus

Epli

עפּל (Epl)

Appel

Eple

Äpple

Prou

Genoeg

Genug

Enough

Nok

Eneuch

Nóg

Ga-nóhs

Nóg

גענוג (Genug)

Genoeg

Nok

Nog

Qui

Wie

Wer

Who

Hvem

Wha

Hvør

Has

Hver

װער (Ver)

Wie

Hvem

Vem

Tauler

Bord

Brett

Board

Bræt

Buird

Borð

baúrd

Borð

Bord

Een

Eins

One

Ane

Eitt

Áins

Einn

אײן (Eyn)

Een

Unça

Ons

Unze

Ounce

Unce

Únsa

Ons

Ounce

Uns

Vell

Oud

Alt

Old

Gammel

Auld

Gamal/Gomul

Sineigs

Gamall

אַלט (Alt)

Oud

Gammel

Gammal

Vidre

Glas

Glass

Glas

Gless

Glas

Gler

גלאָז (Gloz)

Glas

Glass

Glas

¹Bokmål Categoria:Llengües germàniques ja:ゲルマン語派 ko:게르만어

Llengua Celta

Les llengües celtes (o cèltiques) actuals són descendents dels idiomes parlats pels celtes, que van ocupar antigament gran part d'Europa. Pertanyen al grup indoeuropeu i són les més properes a la branca itàlica. Originàriament es dividien en dos grans grups:
- Continental (branca extingida).
- Insular, dividit en dos grups principals:
- El gaèlic (Q-celta)
- El britònic (P-celta) El gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament eren força esteses a la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) és cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país, a la zona anomenada Gaeltacht (o zona gaelicoparlant). Hi ha una [http://ga.wikipedia.org wikipedia en gaèlic].
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També n'hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els últims parlants nadius però en sobreviu un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la enfront de l'anglès tot i no ser la seva llengua materna. Les llengües britòniques es parlaven antigament a tot Gran Bretanya, però van ser arraconades, des del sud, pels invasors anglosaxons i, des del nord, pels celtes irlandesos, que hi van implantar el gaèlic. La invasió anglosaxona tambe va fer que alguns antics pobladors de la Gran Bretanya es desplacessin cap a la Bretanya, on portaren el seu idioma.
- El gal·lès (y Gymraeg): era parlat el 2001 per aproximadament un 20,5% de la poblacio gal·lesa, un increment del 2% respecte a deu anys enrere. També encara el parlen immigrants gal·lesos a la Patagònia. Hi ha una [http://cy.wikipedia.org wikipedia en gal·lès].
- El bretó (Brezhoneg) el parla avui només una minoria de la població de la Bretanya.
- El còrnic (Kernewek) es parlava a Cornualla. Es va extingir totalment al segle XVIII, però un petit grup de parlants el va ressuscitar a començament del segle XX i avui torna a comptar amb una població d'uns 5.000 habitants que l'han après i l'han tornat a transmetre de pares a fills de manera que aquests ja en saben més que els primers. La seva "reintroducció" rep el suport de diferents partits polítics. Els habitants, però, mai han deixat d'utilitzar mots còrnics encara que sense valor comunicatiu.

Enllaços externs

- [http://www.bibiloni.net/llengues/mapes/illes_brit_hist.htm Distribució Històrica de les llengües celtes] Categoria:Llengües celtes

Norn

El norn és una antiga llengua escandinava occidental parlada al nord d'Escòcia fins al segle XVIII. Portada pels colonitzadors escandinaus el segle IX, era bàsicament parlada a les illes Shetland i Òrcades. Després de canviar de sobirania (de la Corona dano-noruega al Regne d'Escòcia) al segle XV, el seu ús fou descoratjat pel govern escocès i l'Església d'Escòcia (l'església nacional), de manera que acabà essent reemplaçat per l'escocès. Hom creu que també fou parlada no només a les illes sinó també en terra escocesa mateix, per exemple, a Caithness, si bé allà s'hi extingí molt abans. Encara queden alguns escrits en norn, especialment religiosos. Un dels exemples més notoris n'és el parenostre, ja que se'n conserven les versions en els dos principals dialectes. La següent taula els mostra juntament amb els corresponents a altres llengües escandinaves. Categoria:Llengües escandinaves

Illes Orkney

] Les illes Òrcades (en anglès Orkney Islands) són situades a 16 km al nord d'Escòcia i en formen una regió administrativa de 990 km² i 19.245 habitants (2001). Està formada per unes 200 illes i illots, de les quals unes 20 estan habitades. L'illa principal s'anomena Mainland, i les poblacions més importants són Kirkwall (la capital, amb uns 7.000 habitants) i Stromness (amb 2.000 habitants). Les illes conserven importants jaciments neolítics i de l'Edat del ferro. Històricament van formar part del regne de Noruega i el segle XV van ser cedides al regne d'Escòcia. El parlar escandinau local (norn) hi va desaparèixer al segle XVIII, substituït per l'escocès, que, actualment, cedeix terreny a l'anglès. anglès Categoria:Illes Categoria:Escòcia ja:オークニー諸島 ko:오크니 제도

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)
Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)

escocès	escocès
(En detall)	En detall

Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)

imatge:Localització del Regne Unit.png

Idioma oficial

anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.

Ciutat més gran

Superfície
- Total
- % agua

Posició num. 76
244.101 km²
1,3%

Població
- Total (2003)
- Densitat

Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)

Establiment¹

UTC, Estiu: +1 UTC

God Save the Queen (oficiòs)

Domini d'internet

.UK (però en ISO 3166-1 és GB)

Codi telefònic

Prefix telefònic

(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Segle XVIII

Esdeveniments:

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVIII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XVIII ja:18世紀 ko:18세기

Danès

El danès (dansk) és una llengua escandinava oriental (branca de les llengües germàniques de la família indoeuropea) parlada a Dinamarca (això inclou també les Illes Fèroe i Grenlàndia on és cooficial amb el feroès i el grenlandès respectivament) i a la regió alemanya del Schleswig. S'escriu amb l'alfabet llatí, si bé proveït de 3 lletres addicionals: æ, ø i å (iguals que al noruec, i corresponent a les sueques ä, ö i å). Categoria:Llengües escandinaves ja:デンマーク語 ko:덴마크어

Illes Orkney

Irlanda del Nord

Categoria:Regne Unit ja:北アイルランド ko:북아일랜드 simple:Northern Ireland

Categoria:Escòcia

Categoria:Regne Unit ja:Category:スコットランド ko:분류:스코틀랜드 simple:Category:Scotland

Categoria:Llengües germàniques occidentals

Categoria:Llengües germàniques ko:분류:서게르만어군

Anton Peterlin

Anton Peterlin (September 25, 1908 – March 26, 1993) was a Slovene physicist. Peterlin was born in Ljubljana, Slovenia. After receiving his D. Sc. in physics from Alexander von Humboldt University in Berlin, Germany in 1938, Peterlin accepted in 1949 the chair as a professor of physics at the University of Ljubljana, where he remained for 22 years. Besides his pedagogical duties, he accepted in 1947 the position of the founding director of the Jožef Stefan Institute in Ljubljana. In 1961, Peterlin left for Duke University, where he also served as director of the Camille Dreyfus Laboratories at the Research Triangle Institute. Peterlin left North Carolina in 1973 to become a senior scientist at the National Bureau of Standards in Washington, DC, a post he held for two years. Anton Peterlin was an internationally-acclaimed scientist, the author of more than 350 scholarly publications. For his research he received the highest Slovenia's scientific award: the France Prešeren award in 1955, and the American Physical Society's Polymer Physics Prize for 1972. A specialist in polymers, among other areas, Peterlin was a member of numerous scientific societies, including the American Physical Society, the Deutsche Kolloid Gesellschaft, the Deutsche Physikalische Gesellschaft, and the Slovene Academy of Sciences and the Arts (SAZU). Anton Peterlin died in Ljubljana. Peterlin, Anton Peterlin, Anton Peterlin, Anton

Sepsa programy p2p media aminokwasy piesni

:: RELATED NEWS ::

Jason Wingreen
Jason Wingreen (born October 9, 1919 in Brooklyn, NY) is an American actor. He lent his voice to Boba Fett in the original and 1997 theatrical versions of Star Wars Episode V: The Empire Strikes Back. His voice was replaced by the voice of GraalOnline [http://www.graalonline.com/] started its existence as a relatively simple Java game - known then as 'Zelda Online' - on the website of French company [http://www.cyberjoueurs.com Cyberjoueurs]. Pressure from Nintendo forced its creators to branch away from the Zelda theme and become more of an original game. The name was changed to Graal (nobody seems to be able to agree on the origins of the name, or how it is properly pronounced. It is generally assumed to be derived from and pronounced like the French word for the