Esfera celest

L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador. L'eix del món és el de rotació de l'esfera celeste (té un període de rotació d'un dia) i és paral·lel a l'eix de rotació de la Terra. Vegeu també:
- Vertical | Horitzó astronòmic
- Cercle horari | Meridià celeste | Meridiana
- Equador celeste | Paral·lel celeste
- Coordenades horitzontals | Coordenades horàries Categoria:Astrometria ja:天球 th:ทรงกลมฟ้า

Estel

Un estel és un aparell lleuger que es pot envolar amb l'ajuda del vent; vegeu estel (joguina). Estel també és un nom propi femení. En Astronomia un estel també pot ser un asteroide, un planeta, una estrella, un cometa o un astre.

Eix del món

El Eix del món és el de rotació de la esfera celest i és paral·lel a l'eix de rotació de la Terra. Tal eix talla a l'esfera celeste en dos punts, els pols celests: el que es veu en l'hemisferi nord, per trobar-se per damunt de l'horitzó és el pol nord celest; diametralment oposat a ell i no visible per trobar-se per davall de l'horitzó està el pol sud. L'esfera celeste gira en 24 hores en la direcció est-oest. El desplaçament dels pols, encara que lent era conegut per Hiparc, constituint el fenomen Precessió dels equinoccis. A causa de la xicoteta amplitud de tal desplaçament en moltes aplicacions l'eix del món pot considerar-se com fix. Categoria: Astronomia

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Vertical

En cada punt de la superfície terrestre, la direcció de la plomada determina la vertical del lloc, la intersecció de la qual amb la esfera celest reben els noms de zenit i nadir. Categoria:Astrometria

Horitzó astronòmic

Horitzó astronòmic és el pla que passa per l'observador i és perpendicular a la vertical. La intersecció d'este pla amb l'esfera celeste és un cercle màxim que rep el nom de Horitzó. Categoria:Astrometria

Meridiana

La intersecció del meridià i el horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana, la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. El seu perpendicular talla a la esfera celest en els punts cardinals este i oest. Categoria:Astrometria

Equador celeste

L'equador celeste és la projecció de l'equador terrestre sobre el fons d'estrelles fixes (l'esfera celeste). És l'origen de l'escala de declinació en el sistema de coordenades equatorials i, per tant, té una declinació igual a zero. Categoria:Astrometria

Coordenades horàries

Les coordenades horàries són un sistema de coordenades celestes que permeten determinar la posició d'un cos respecte a l'equador celeste i el meridià local de l'observador. Les seves dues coordenades són l'angle horari i la declinació. Categoria:Astrometria

Svenska Aero

Svenska Aero AB var en flygplanstillverkare på Hästholmen i Lidingö. Svenska Aero AB startades 10 september 1921 för att tillverka Caspar-Werke och Heinkel flygplan på licens. Företaget köptes upp av ASJA 1932. Den tyska flygindustrin var hårt kringskuren efter första världskriget, tyska flygbolag fick inte operera med flermotoriga flygplan och under en period var det totalförbud att tillverka flygplan. 1921 lättade reglerna något, civila flygplan fick tillverkas efter godkännande av en internationell kontrollkommission om de uppfyllde vissa regler. För att kringgå dessa regler och utveckla de flygplan man ville, flyttade flera flygplanstillverkare utomlands. Carl Clemens Bücker förmedlade 1921 ett köp av ett spaningsflygplan från Caspar-Werke i Travemünde. Då man väntade sig problem med Versaillesfördragets bestämmelser om förbud av export av tyska stridsflygplan, undersökte Bücker möjligheten att smuggla ut delarna och montera flygplanet i Sverige. För att underlätta köpet startade Ernst Heinkel och Bücker Svenska Aero i Lidingö 1921. Kontraktet på flygplanet överfördes från Caspar till Svenska Aero. Heinkel och några tyska montörer flyttade tillfälligt över till Lidingö för att montera flygplanet. Bücker, som vid tidpunkten för företagets start var anställd av Marinens flygväsende som provflygare vid TDS, slutade sin anställning för att bli bolagets VD och ende styrelsemedlem. De första flygplanen byggdes av komponenter från Caspar-Werke i Travemünde. Viss montering skedde i företagets lokaler, men flygplanen färdigställdes av Torpeddepartementet på flottans varv i Stockholm TDS, eftersom Svenska Aeros lokaler var olämpliga för produktion. I själva verket kom bara roder och pontoner att tillverkas i Sverige, övriga komponenter tillverkades i hemlighet av Caspar på flera platser i Tyskland för att undgå de allierade kontrollanterna. 1922-1923 flyttade företaget in i ett före detta båtvarv i Skärsätra på Lidingö eftersom företaget från Marinens flygväsende erhållit ytterligare beställningar på flygplan. Delarna till dem kom att tillverkas i Sverige av Svenska Aero men monteras av TDS. 1928 beställde Marinen fyra J 4 (Heinkel HD 19) som var ett pontonförsett jaktplan. Den leveransen kom att bli Svenska Aero:s sista licenstillverkade flygplanstyp. I mitten av 1920-talet byggdes en egen konstruktionsavdelning upp för att kunna tillverka egna modeller. Sven Blomberg, som tidigare varit anställd av Heinkel Flugzeugwerke, anställdes som konstruktionschef. 1930 tillkom Anders Johan Andersson från Messerschmitt. Trots att Svenska Aero konstruerade och tillverkade sex olika modeller på egen hand, blev inte tillverkningen den framgång Bücker räknat med. Flygvapnet var bara intresserade av att köpa prototyper med tillverkningsrätt, för att själva tillverka flygplanen på sina egna verkstäder TDS och CFM. Detta ledde till finansiella problem för företaget och Bücker bestämde sig på höstem 1932 att sälja företaget med personal till ASJA för 250 000 kr. Efter att företaget var sålt återvände Bücker till Tyskland och startade Bücker Flugzeugbau. Med till Tyskland följde även A J Andersson som chefkonstruktör i det nystartade företaget. Tillsammans konstruerade de ett flertal flygplan, som kom att bli internationellt välkända, bland annat Bücker Bü 181 Bestmann och Bücker Bü 133 Jungmeister. När andra världskriget började hösten 1939 kom Andersson tillbaka till Sverige där han kom att leda konstruktionsarbetet på den tvåmotoriga Saab 18. Med licenstillverkade och egenkonstruerade flygplan tillverkades totalt 58 flygplan, varav sju exporterades till Lettland och ett till Norge. Men betydelsen för Försvaret var betydligt större än vad antalet tillverkade flygplan ger sken av. Mellan 1926-1932 skaffade flygvapnet 15 olika typer av flygplan varav åtta kom från Svenska Aero.

Licenstillverkade flygplan

- Heinkel HE 1 Hansa Brandenburg typ 31 S 2 tidigare benämnt Caspar S.I
- Heinkel HE 1 Hansa Brandenburg typ 32 S 2
- Heinkel HE 2 Hansa Brandenburg typ 42 S 3 tidigare benämnt HE S.II (4 flygplan)
- Heinkel HE 4 Hansa Brandenburg typ 47 S 4 tidigare benämnt HE S.IIa (5 flygplan)
- Heinkel HE 5 Hansa S 5 (14 flygplan)
- Heinkel HD 19 J 4 (5 flygplan)
- Heinkel HD 24 Sk 4 (6 flygplan)
- Heinkel HD 35 Skolflygplan Sk 5 (1 flygplan)

Konstruerade och tillverkade flygplan

- Svenska Aero SA-10 Piraten Ö 7 (2 flygplan)
- Svenska Aero SA-11 Jaktfalken J 5 (1 flygplan)
- Svenska Aero SA-12 Skolfalken Sk 8 (1 flygplan)
- Svenska Aero SA-13 Övningsfalken Ö 8 (1 flygplan)
- Svenska Aero SA-14 Jaktfalken II J 6 (11 flygplan)
- Svenska Aero SA-15 Prototypflygplan S 8 tillverkningen kom att ske vid ASJA

Flygplan sålda av Svenska Aero tillverkade av Casper/Heinkel

- Heinkel HE 3 Övningsflygplan
- Heinkel HD 14 Torpedflygplan
- Heinkel HD 16 T 1
- Heinkel HD 33

w�adys�awowo pokoje narty we francji suplementy NLP Randki

:: RELATED NEWS ::

Gato de Bengala
O Gato de Bengala é uma espécie recente que resulta do cruzamento de um gato doméstico com um leopardo asiático (Felis Bengalensis). O leopardo asiático não pode se domesticado e é conhecido pela sua timidez. Note-se que o leopardo asiático tem o mesmo número de cromoss