:: wikimiki.org ::
| Espín |
EspínEn física, l' espín (de l'anglès spin) és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques. És un fenomen que pertany a la mecànica quàntica, sense cap analogia amb la mecànica clàssica. Si bé el moment angular es propi de la rotació d'un objecte extens, l'espín no està associat amb cap rotació interna de masses, però és intrínsec a una partícula. Les partícules elementals com el electró poden tenir espín diferent de zero, encara que es creu que és una partícula puntual que no té estructura interna. El concepte de espín fou introduït en el 1925 per Ralph Kroning, i de forma independent per George Uhlenbeck i Samuel Goudsmit.
Categoria:Mecànica quàntica
Categoria:Física de partícules
ja:スピン角運動量
ko:스핀
Física
La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia)
Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme.
La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.
Visió general de la investigació en la física
Física clàssica
La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.
Física moderna
La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats.
Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.
Física teòrica i experimental
La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors.
En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.
Enllaços relacionats
- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica
Enllaços externs
- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física]
Categoria:Física
als:Physik
ja:物理学
ko:물리학
ms:Fizik
simple:Physics
th:ฟิสิกส์
zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k
Moment angularEl moment angular és el producte del moment de inèrcia de un cos en rotació per la velocitat angular.
El quàntum de moment angular és ħ:
ħ = h/2π.
Vegeu: constant de Dirac
Categoria:Física clàssica
Categoria:Mecànica quàntica
PartículaEn física, les partícules són les unitats bàsiques constituents de la matèria. Hom pot distingir entre les partícules elementals, que són aquelles que considerades indivisibles, i les partícules compostes, formades per l'agregació de dos o més partícules fonamentals. A vegades hom també parla de les partícules subatòmiques per referir-se a aquelles partícules que tenen una mida inferior a l'àtom. Val a dir que moltes partícules que antigament es consideraven fonamentals, com ara el protó o el neutró, avui en dia es consideren compostes.
Model Estàndard de la física
Segons la teoria acceptada actualment, el model estàndard, les partícules fonamentals es poden classificar d'acord amb:
- Leptons. Tenen espín 1/2.
- Electró, muó, tauó. Tenen càrrega elèctrica -e.
- Neutrins. No tenen càrrega elèctrica.
- Quarks. N'hi ha de 6 tipus, anomenats sabors (u, d, s, c, t, b). No es presenten mai sols, sinó formant partícules compostes. Tenen espín 1/2, i càrrega elèctrica fraccionària.
- Partícules portadores de les interaccións. Tenen espín sencer i càrrega elèctrica zero (excepte el bosó W, que té càrrega elèctrica de +-e).
- Fotó. Portador de la interacció electromagnètica.
- Gluó. Portador de la interacció forta.
- Bosons W i Z. Portadors de la interacció feble.
- Gravitó. Portador de la interacció gravitatòria. (Especulació teòrica.)
- Partícula de Higgs. Té espín zero. (Especulació teòrica.)
Les partícules subatòmiques compostes es classifiquen en:
- Barions. Formats per l'agregació de 3 quarks, anomenats també quarks de valéncia. Els barions més importants són:
- Protó. Té càrrega +e.
- Neutró. Té càrrega zero (elèctricament neutre).
- Mesons. Formats per 2 quarks de valéncia.
Els Barions i els Mesons formen la família dels hadrons.
Per a cada partícula trobem la seva corresponent antipartícula, amb igual massa i espín però amb totes les càrregues de signe oposat.
Els protons, neutrons, i electrons són les partícules que es combinen entre sí per formar els àtoms, amb els quals està formada tota la matèria habitual.
Física estadística
Segons la física estadística les partícules es divideixen en:
- fermions: es caracteritzen per tenir espín semienter i per tant complir el principi d'exclusió de Pauli (veure: estadística de Fermi-Dirac).
- bosons: es caracteritzen per tenir espín enter i per tant per seguir l'estadística de Bose-Einstein.
La branca de la física que estudia les partícules és la física de partícules.
Categoria:Física de partícules
ja:粒子
ElectróL'electró és una partícula subatòmica, amb càrrega elèctrica negativa de -1.6 × 10-19 coulombs i massa de 9.10 × 10-31 kg. Es representa habitualment com a e-. La seva antipartícula és el positró, idèntic a l'electró però amb càrrega elèctrica positiva. L'electró forma part d'un tipus de partícules subatòmiques anomenades leptons, que es consideren partícules fonamentals. Té un spin d'1/2; per tant, és un fermió i compleix la mecànica estadística de Fermi-Dirac.
Juntament amb protons i neutrons, l'electró és una de les partícules constituents dels àtoms. Protons i neutrons formen el nucli atòmic, mentre que els electrons, molt més lleugers, es mouen al seu voltant formant l'escorça.
categoria:Àtom
categoria:Leptons
ja:電子
ko:전자
simple:Electron
th:อิเล็กตรอน
1925 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 20 de març - Dissolució de la Mancomunitat de Catalunya, com a conseqüència del cop d'estat de Primo de Rivera, que instaurà una dictadura militar.
- 6 de juny - Catalunya: detenen diversos membres de Bandera Negra acusats d'un atemptat frustat contra Alfons XIII (complot del Garraf).
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1925年
ko:1925년
ms:1925
simple:1925
th:พ.ศ. 2468
Categoria:Física de partículesLa física de partícules és la branca de la física que s'ocupa d'estudiar els constituents fonamentals de la matèria.
Vegeu els articles física de partícules i partícula.
Categoria:Física Herbrechtingen
Herbrechtingen is een plaats in de Duitse deelstaat Baden-Württemberg, gelegen in het district Heidenheim. De stad heeft ongeveer 13.200 inwoners.
Geografie
Herbrechtingen heeft een oppervlakte van 58,63 km² en ligt in het zuidwesten van Duitsland.
Categorie:Baden-Württemberg
kultura yciorys Sklep Zoologiczny prace magisterskie warsaw hotels
|
|
|
|
