:: wikimiki.org ::

Espai

Espai

La paraula espai té molts significats:

Física

La definició d'espai dins la física és controvertida. Aquests són alguns dels conceptes emprats per definir espai:
- Estructura definida per les relacions espacials entre objectes.
- Conjunt de totes les posicions on podem situar un objecte. En física clàssica, l'espai és un espai Euclideà i tridimensional, on qualsevol posició pot ser descrita mitjançant coordenades. La teoria de la relativitat, interpreta el temps i l'espai com un tot unitari anomenat espai-temps, formant un sistema tetradimensional.

Astronàutica

espai-temps
- Vegeu: Exploració espacial categoria: Física ko:공간 ja:空間 simple:Space

Física

La Física (del grec φυσικός (phusikos), "natural" i φύσις (phusis), "natura") es la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ample, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forçes fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins finals del segle XIX. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics que van des de les partícules sub-atòmiques de les quals la matèria ordinaria està feta (física de partícules) a l'Univers material com un tot (cosmologia) Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la "ciència fonamental", perque les demés ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els components químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les mol·lecules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques, les quals proveixen el marc lògic on les lleis físiques poden ser formaledes amb precisió i les seues prediccions quantificades. Les teories físiques són gairebé sempre expresades relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides són generalment més complicades que en altres ciències. La diferència entre la física i les matemàtiques és que la física s'ocupa en última instancia de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques s'ocupen de patrons abstractes que no necessiten sostenir-se en ell. La distinció, no obstant, no sempre és obvia. Hi ha una gran quantitat de investigació intermitja entre la física i les matemàtiques, coneguda com física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques.

Visió general de la investigació en la física

Física clàssica

La física clàssica inclou les branques trdicionals i temes que foren reconeguts i prou ben desenvolupats abans del començament del segle XX:
- Mecànica s'ocupa dels cossos sobre els que actuen les forçes i altres cossos en moviments i es pot dividir en estàtica (estudi de les forçes sobre un cos o cossos en repòs), cinemàtica (estudi del moviment sense importar el que el causa) i dinàmica (estudi del moviment i les forçes que l'afecten); a la vegada la mecànica pot dividir-se en mecànica de sòlids i mecànica de fluids. Aquesta última compren branques com la hidrostàtica, hidrodinàmica, aerodinàmica i pneumànica.
- L'acústica, l'estudi del só, sovint es considera una rama de la mecànica perque el só és degut al moviment de les partícules d'aire, o un altre medi, a través el qual les ones sonores poden viajar i per tant pot explicar-se en termes de lleis de la mecànica. Entre les branques més modernes de l'acústica es troba l'ultrasònica, què és l'estudi de les ones sonores a molt alta freqüència, més enllà del nivell d'audició humà.
- L'òptica, l'estudi de la llum, s'encarrega no sols de la llum visible sino també dels radiació infrarroja i violeta, les quals manifesten tots els fenòmens de la llum visible excepte la visibilitat, és a dir, reflexió, refracció, interferència, difracció, dispersió (vejau espectre electromagnètic) i polarització.
- La termodinàmica s'encarrega de les relacions entre el calor (l'energia interna que poseeixen les partícules de les quals es composa una susbstància) i altres formes d'energia.
- L'electromagnetisme ha sigut estudiat com a una branca de la física desde que fou descoberta la conexió entre l'electricitat i el magnetisme a principis del segle XIX. Un corrent elèctric crea un camp magnètic i un camp magnètic canviant indueix un corrent elèctric. L'electrostàtica tracta de les càrregues elèctriques en repòs, l'electrodinàmica de les càrregues en moviment i la magnetostàtica de pols magnètics en repòs.

Física moderna

La major part de la física clàssica es preocupa per la matèria i l'energia a una escala normal d'observació; per contra, molta de la física moderna (és a dir, els canvis que portaren les revolucionàries teories de principis del segle XX al món dels físics) s'ocupa del comportament de la matèria i l'energia sota condicions extremes (a velocitats llumíniques o pròximes a la de la llum) o en una escala molt gran o molt menuda. Per exemple, la física atòmica i la nuclear estudien la matèria a l'escala més menuda a la que poden identificar-se els elements químics. La física de partícules treballa a una escala més menuda encara, encarregant-se de les unitats més bàsiques de la matèria. Aquesta branca de la física es també coneguda com física d'alta energia per les energies extremadament elevades que són necessàries per produir molts dels tipus de partícules en enormes acceleradors de partícules. A aquesta escala, no són vàlides les nocions d'espai, temps, matèria i energia a les que estem acostumats. Les dues teories principals en la física moderna presenten un diferent panorama dels conceptes de temps, espai i matèria del que presentava la física clàssica. La teoria quàntica s'ocupa de la natura discreta (en comptes de contínua) de molts fenòmens a nivell atòmic i subatòmic, i dels aspectes complementaris de les ones i partícules en la descripció d'aquestos fenòmens. La teoria de la relativitat tracta de la descripció dels fenòmens que ocorren en el marc de referència que es troba en moviment respecte a un observador; la teoria especial de la relativitat s'encarrega del moviment uniforme en un espai-temps plà i d'objectes movent-se a la velocitat de la llum o prop i la teoria general de la relativitat de moviment accelerat relativament en l'espai-temps corbat i la seua conexió amb la gravitació. Tant la teoria quàntica com la de la relativitat troben aplicacions en totes les àrees de la física moderna.

Física teòrica i experimental

La cultura de la investigació física difereix de les altres ciències en la separació de teoria i experiment. Des del segle XX, la major part dels físics s'han especialitzat o bé en física teòrica o bé en física experimental, i en el segle XX molts pocs han tingut èxit en ambdós camps d'investigació. En contrast, quasi tots els teòrics exitosos en biologia i química han sigut també experimentadors. En línies generals, els teòrics busquen desenvolupar teories que descriguen i interpreten resultats experimentals existents i prediguen amb èxit resultats futurs, mentre que els experimentadors ideen i realitzen experiments per a explorar nous fenòmens i comprovar les prediccions teòriques. Encara que teoria i experiment són desenvolupats independentment, depenen en gran mesura un de l'altre. El progrés en física frequentment ve quan els experimentadors fan un descobriment que les teories existents no poden explicar, necessitant-se aleshores noves teories. De forma similar, idees sorgides de la teoria sovint inspiren nous experiments. En absència d'experiment, la investigació teòrica pot anar en la direcció equivocada. Aquesta és una de les crítiques que ha sigut dirigida cap a la teoria de cordes, una popular teoria en la física d'altes energies per a la qual encara no s'ha ideat cap prova experimental.

Enllaços relacionats

- Acústica
- Antimatèria
- Astrofísica
- Constant física
- dinàmica
- Electromagnetisme
- Estàtica
- Física clàssica
- Física moderna
- Mecànica quàntica
- Teoria de la relativitat
- Teoria dels camps quàntics
- Teoria de la xarxa d'espín
- Força feble
- Força nuclear forta
- Gravitació
- Matèria
- Mecànica
- Metrologia
- Òptica
- Radioactivitat
- Termodinàmica

Enllaços externs

- [http://www.scf-iec.org Societat Catalana de Física]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/F%edsica/ Planes web sobre física (en català)]
- [http://sic.uji.es/serveis/slt/asst/vox/fis.html Diccionari castellà-català de física] Categoria:Física als:Physik ja:物理学 ko:물리학 ms:Fizik simple:Physics th:ฟิสิกส์ zh-min-nan:Bu̍t-lí-ha̍k

Coordenades

Un sistema de coordenades és un conjunt de valors que permeten definir unívocament la posició de qualsevol punt en l’espai respecte a un punt de referència. El conjunt d'eixos, punts o plans, que conflueixen en l'origen i a partir dels quals es calculen les coordenades s'anomena sistema de referència.

Sistemes de coordenades utilitzats

Sistema de coordenades cartesianes

Per convenció, l'origen del sistema de coordenades cartesianes és el punt (0,0…,0). Les coordenades cartesianes es defineixen per dos eixos (X,Y) quan es tracta de fixar punts en el pla i per tres (X,Y,Z) quan es vol fer això en l'espai. Es consideren eixos mutuament perpendiculars que es tallen en l'origen. Les coordenades d'un punt qualsevol vindran donades per les projeccions de la distància entre el punt i l'origen sobre cadascun dels eixos.

Sistema de coordenades polars

Les coordenades polars es defineixen per un eix que passa per l'origen, anomenat eix polar. La primera coordenada és la distància entre l'origen i el punt considerat, mentre que la segona és l'angle que formen l'eix polar i la recta que passa per tots dos punts.

Sistema de coordenades cilíndriques

El sistema de coordenades cilíndriques és una generalització del sistema de coordenades polars pla, al que s'afegeix un tercer eix de referència perpendicular als altres dos. La primera coordenada és la distància que hi ha entre l'origen i el punt, la segona és l'angle que forman l'eix i la recta que passa per tots dos punts, mentre que la tercera és la coordenada que determina l'altura del cilindre.

Sistema de coordenades esfèriques

El sistema de coordenades esfèriques està format per tres eixos mutuament perpendiculars que es tallen en l'origen. La primera coordenada és la distància entre l'origen i el punt, essent les altres dues els angles que cal girar per arribar a la posició del punt.

Coordenades geogràfiques

Corresponen al concepte de la latitud i la longitud. Són els paràmetres que determinen la posició d'un punt de la superfície terrestre. Les línies de referència són l'equador terrestre i un meridià inicial (el de Greenwich per conveni). La longitud d'un punt P de la superfície terrestre és l'arc d'equador comprès entre el punt d'intersecció del meridià inicial de Greenwich amb l'equador i el punt d'intersecció del meridià local de P amb l'equador. La latitud de P és l'arc del meridià local de P comprès entre l'equador i P, mesurat de 0° a 90° a cada hemisferi a partir de l'equador. La forma real de la Terra fa que l'extensió d'un grau de longitud o de latitud sigui diferent en diferents punts geogràfics per la qual cosa per a més exactitud s'han fet correccions del càlcul de la latitud. La posició geogràfica d'un punt queda completament establerta en especificar l'altitud. La latitud i la longitud poden mostrar-se en tres formats equivalents (sigles en anglès):
- Graus.Decimals Decimal Degree (DD) exemple 41.333- 106..500
- Graus:Minuts Degree Minute (DM) exemple 41:20- 106:30
- Graus:Minuts:Segons Degree Minute Second (DMS) exemple 41:20:00- 106:30:00

Coordenades astronòmiques

Són els paràmetres que determinen la posició d'un astre a l'esfera celeste. Es tracta de determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, sobre l'anomenada esfera celeste. Així calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit que són anomenats entre altres: celestial, horitzontal, equatorial, eclíptic, galàctic, extragalàctic, supergalàctic i binari. Categoria:Cartografia ko:좌표계 ja:座標

Espai-temps

L'espai-temps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, fusionant el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb el temps. Si bé en el seva concepció original és geomètricament "pla", matemàticament és peculiar, ja que el temps es comporta com una coordenada espacial, però amb valors en els nombres imaginaris. La teoria de la relativitat general de 1915 introduí l'efecte de la gravitació, la qual cosa suposa que l'espai-temps de Minkowski no és pla, sinó que està corbat. Categoria:Física Categoria:Relativitat

Exploració espacial

La Exploració espacial o cursa espacial és la competició que es va establir entre els Estats Units i la Unió soviètica per la l’exploració de l’espai. Encara que es tractava d’una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ven establertes entre el 1957,llançament de l'Sputnik i 1975 acoblament dels mòduls Apollo i Soyuz. Soyuz El 4 d'octubre de 1957 la Unió Soviètica va aconseguir posar en òrbita al voltant de la terra, per primera vegada en la història, un enginy de fabricació humana lSputnik. Tot i que oficialment es tractava d’un acte científic més durant l' any geofísic internacional, el fet va ser rebut pels Estats Units com una amenaça a la seva superioritat en els camps militars i de comunicacions. Molts diaris dels Estats Units van donar la notícia posant l’accent en el fet que els Rojos havien llançat un objecte que els podria amenaçar. La Guerra freda estava en els seus moments culminants i coincidint en els moments més intensos de la cursa espacial es desenvoluparia, el 1961 la crisi dels míssils soviètics a Cuba que va estar a les portes de portar el món a una guerra nuclear. La cursa espacial va esdevenir un mitjà eficaç de propaganda per a les dues superpotències, i un desvetllament de les possibilitats de la tecnologia ideada per a l'espai per a usos civils i militars. La crítica bàsica sobre aquest tipus de competició incidia sobre la inconveniència de l'alt cost econòmic d’aquestes operacions Els origens de la tecnologia necessària per enlairar un enginy a l’espai exterior es troben en la utilització de coets com una arma ja durant el segle XI. Potser no va ser casualitat que un rus Konstantin Tsiolkovsky, el 1880 i un nordamericà Robert Goddard el 1926 fossin respectivament els primers en teoritzar i dissenyar coets de combustible líquid capaços d’arribar a l’espai extraterrestre. Els govern Nazi alemany va ser el primer, l'any 1942 en fer enlairar coets i utilitzar-los com a míssils (V2) contra els aliats. El científic principal responsable de la construcció d'aquestes armes era Wernher von Braun que després de la guerra va ser incorporat junt amb altres científics de les instal·lacions alemanyes de Peenemünde i sense objeccions al programa científic nordamericà dins l’anomenada Operation Paperclip. A la Unió soviètica l’homòleg a Von Braun era l'enginyer en cap Sergei Korolev, responsable del llançament de l'Sputnik i dissenyador del programa per portar cosmonautes a la lluna. La mort de Korolev el 1967 va representar un seriós entrebanc en les aspiracions soviètices en la cursa espacial. Només quatre mesos després del llançament de l'Sputnik els americans van llançar el seu primer satel·lit l'Explorer I i el 1958 l’SCORE el primer satèl·lit de comunicacions. A partir d'aleshores es van anar succeint els fets destacats: els primers animals, homes, dones o sortides a l’exterior de la càpsula, etcètera. La URSS portava la iniciativa i els Estats Units donaven immediatament la rèplica. Però quan l’objectiu va ser portar un astronauta a la lluna els soviètics van començar a mostrar signes de defalliment i fer declaracions polítiques, ja que no existia una agència espacial soviètica, de desinterès sobre la qüestió. Els presidents nordamericans ja des dels temps de J.F.Kennedy havien fet de l'arribada (i tornada) de la lluna una qüestió d’estat i la agència espacial americana NASA tenia enorme influència. Quan l'Apollo 11 va alunitzar el juliol de 1969 molta gent va sentir d’una banda que aquell era un els moments claus de la humanitat i de l'altra que la cursa entre les superpotències s'havia acabat. Les posteriors missions tripulades a la lluna organitzades per la NASA no van despertar tan interès en l'audiència televisiva i encara que la URSS va ser la primera a enviar una sonda al misteriós planeta Venus, l'anomenada Venera 7, el 1971 el fet va passar sense despertar gaires emocions populars. . El final oficial de la cursa espacial va tenir lloc el 17 de juliol de 1975 amb la trobada a l'espai de les tripulacions de les naus Apollo i Soyuz. El fet era remarcable des del punt de vista polític ja que encara no havia començat el procés de canvi de règim polític a la URSS. A principis de la dècada dels 80 del segle XX l’administració del President Reagan va idear un pla de defensa estratègic basat en les aplicacions militars de la cursa espacial que encara que va ser molt contestat i criticat dins i fora dels Estat Units només el va aturar l'esfrondament cap a 1989 del règim comunista de la URSS. Categoria:Història

Categoria:Física

La Física (del grec φύσις (fysis), "natura") és la Ciència que estudia la Natura. Categoria:Ciències Experimentals als:Kategorie:Physik ja:Category:物理学 ko:분류:물리학 ms:Kategori:Fizik th:Category:ฟิสิกส์

Health care in Ireland

Health care in the Republic of Ireland is governed by the Health Act 2004, which established a new body to govern the national health service in the Republic of Ireland, the Health Service Executive. The new health service came into being offically on 1st January, 2005, however the new structures are in the process of being established.

Department of Health & Children

Main article : Minister for Health & Children. The Department of Health & Children has responsibility for setting overall policy with regard to the health service.

Health Service Executive

The Health Service Excecutive (HSE) manages the delivery of the entire health service as a single national entity. Currently the HSE is continuing to manage the health service under the Health Act 1970 structres. The Health Boards no longer exist as corporate entities, however the structures which existed remain as divisions of the HSE until a plan of reorganisation is complete. Each former health board area operates as a division of the HSE and the former chief executive officer of each health board is now known as a chief officer for the HSE region. When the HSE reorganisation plan is completed, there will be three main directorates:
- The National Hospitals Office, which will manage the hospitals service under a number of hospital networks.
- The Primary, Community, and Continuing Care Directorate, which will be in charge of the community care service. This will be in turn divided into four Regional Health Offices.
- The National Shared Services Centre.

Delivery

The delivery of heath care in Ireland is currently a major concern of national politics, health care is typically delivered in a mix of private and public systems with most infrastructure been in private hands. The health care system is often critised for been ad-hoc and fragmentary in nature and not taking advantage of economies of scope. Health insurance is available to the population for those who want to avail of it. Vhi Healthcare and BUPA Ireland, and VIVAS Health a third player provide health insurance. The provision of health insurance has been controversial in Ireland for a number of years and more so recently, because "risk equalisation" has not been implemented, and it is claimed this would go to some length in creating more even profit margins and risk management between the two main competitors. Although, it is also claimed that Vhi Healthcare is simply trying to strenghten and maintain its market dominance by using risk equalisation to extract large payments from its main competitor BUPA Ireland. Free healthcare is provided under the General Medical Services (GMS) scheme for those who earn below a certain income, and for all over the age of seventy irrespective of income. A medical card is provided by the HSE to those entitled to participate in the scheme. This system of health provision is often critised as it is reactionary rather than preventive in treating patents. A significant proportion of the population is covered by either health insurance or the General Medical Services, whilst many employed people pay the health contribution under the Pay Related Social Insurance system that is adminstered by the state and gives few benefits.

Primary healthcare

Primary healthcare in Ireland in provided by general practitioners (GPs) who generally operate as sole traders or in practices with up to two other GPs and sometimes practice nurses. GPs generally charge on a per consultation fee basis. Because of the sole trader nature of GP practice in Ireland this is often critised as not bringing together various other medical disciplines that can be easily dispensed in the community and complement each other such as baby, child and dental care which even in very small towns or villages may use different facilities and not be near each other.

Hospitals

See also: List of hospitals in Ireland Hospitals in Ireland generally exist as voluntary organisations (operated by trusts or foundations), though some, such as James Connolly Memorial Hospital at Blanchardstown, are operated directly by the Health Service Executive. Some are teaching hospitals operated in conjunction with a university. Hospitals in Ireland generally offer a full range of healthcare including accident and emergency services. One ongoing dispute is a proposal that some local hospitals will in future only offer certain services while major hospitals will offer the full range. This is a matter of much political debate in Ireland.

External link

- [http://www.hse.ie Official site - HSE] Category:Healthcare in Ireland

aliasy �mieszne zdj�cia zujer kreatyna Hotel Genoa

:: RELATED NEWS ::

Теорема Хана — Банаха
Теорема Хана—Банаха — является классической теоремой функционального анализа, она может быть сформулирована следующим образом: Любой линейный функционал

f(x)

, определенный на подпространстве

L

Кома (медицина) — угрожающее жизни состояние, характеризующееся полной утратой сознания.
- Кома (оптика) — искажение изображения в оптических системах.
- Содружество Независимых Государств

СНГ
Содру́жество незави́симых госуда́рств (СНГ) — межгосударственное объединение, образованное Белоруссией, Россией и

Томь
Томь:
- Томь — река, приток Оби.
- Томь — река, приток Зеи.
- ] Уша́йка — река в Томской области, правый приток России (по состоянию на 1 августа 2005):

См. также

Кома (оптика)
Ко́ма (от греч. kóme — волосы) — одна из аберраций оптических систем; заключается в том, что каждый участок оптической системы, удалённый от её

Кома (медицина)
Кома (коматозное состояние) (от греч. kōma — глубокий сон) — остро развивающееся тяжелое патологическое состояние, характеризующееся прогрессирующим угнетением функций ЦНС с утратой сознания, нарушением реакции на внешние раздражители, нарастающими расстройствами дыхания, кровообращения и других функций жизнеобесп�

Кома (комета)
Кома (от греч. kóme — волосы) — пыль и газ из нейтральных молекул, окружающие ядро кометы. Вместе "кома" и "ядро" образуют "голову" кометы. С приближением кометы к Солнцу "голова" увели�