:: wikimiki.org ::

Espai-temps

Espai-temps

L'espai-temps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, fusionant el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb el temps. Si bé en el seva concepció original és geomètricament "pla", matemàticament és peculiar, ja que el temps es comporta com una coordenada espacial, però amb valors en els nombres imaginaris. La teoria de la relativitat general de 1915 introduí l'efecte de la gravitació, la qual cosa suposa que l'espai-temps de Minkowski no és pla, sinó que està corbat. Categoria:Física Categoria:Relativitat

Hermann Minkowski

Hermann Minkowski (22 de juny de 1864 - 12 de gener de 1909) va ser un matemàtic alemany d'origen jueu que va desenvolupar la teoria geomètrica dels nombres. Els seus treballs més destacats van ser realitzats en les àrees de la teoria de nombres, la física matemàtica i la teoria de la relativitat. Hermann Minkowski va néixer a Aleksotas, Rússia (actualment Kaunas, Lituania), i va cursar els seus estudis a Alemanya a les universitats de Berlín i Königsberg, on va realitzar el seu doctorat al 1885. Durant els seus estudis a Königsberg al 1883 va rebre el premi de matemàtiques de l'Acadèmia francesa de ciències per un treball sobre les formes cuadràtiques. Minkowski va impartí classes a les universitats de Bonn, Göttingen, Königsberg i Zurich. A Zurich, va ser un dels professors d'Einstein. Minkowski va explorar l'aritmètica de les formes cuadràtiques que concernien n variables. Les seves investigacions en aquest camp el van portar a considerar les propietats geomètriques dels espais n dimensionals. Al 1896 va presentar la seva geometria dels nombres, un mètodo geometric per resoldre problemes a la teoria de nombres. Al 1902 es va incorporar al departament de matemàtiques de la universitat de Göttingen colaborant d'aprop amb David Hilbert. Al 1907 Minkowski es va adonar que la teoria especial de la relativitat, presentada per Einstein al 1905 i basada en treballs anteriors de Lorentz i Poincaré podia entendres millor amb una geometria no euclediana en un espai cuatridimensional, fins aleshores conegut com "espai de Minkowski", en el cual el temps i l'espai no són entitats separades sino variables íntimament lligades a l'espai de cuatre dimensions de l'espai-temps. En aquest espai de Minkowski la transformació de Lorentz adquireix el rang d'una propietat geomètrica de l'espai. Aquesta representació sens dubte va ajudar a Einstein en els seus treballs posteriors que van culminar amb el desenvolupament de la relativitat general. En el seu discurs d'inauguració de la 80 reunió de l'Assemblea general alemana de científics naturals i físics el 21 de setembre de 1908 va pronunciar una frase que ara és cèlebre: :Les idees sobre l'espai i el temps que desitjo mostrarlis avui descansen al terra ferm de la física experimental, en el cual jeu la seva força. Són idees radicals. Així que, l'espai i el temps per separat estan destinats a desapareixer entre les ombres i tan sols una unió d'ambes pot representar la realitat. Minkowski, Hermann Minkowski, Hermann Minkowski, Hermann ja:ヘルマン・ミンコフスキー ko:헤르만 민코프스키

Temps

:Aquest article tracta del concepte del temps com a successió de moments. Per als fenòmens meteorològics, vegeu temps atmosfèric. ---- temps atmosfèric El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.

El temps en física

En física clàssica, el temps és una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisió qualsevol objecte i la seva història. Això esta força d'acord amb la concepció filosòfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experiència humana. En la Teoria de la relativitat el temps depén de l'observador i per a observadors diferents dos successos A i B poden ocórrer simultaniejament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Només si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succés "causal" abans que el succés "efecte". També la duració d'un procés depén de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensió més de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambdós originats amb l'Univers. La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme. Des d'un punt de vista psicològic, la percepció del pas del temps és un aspecte important de la ment humana. Així, el Temps quantifica o mesura l'intèrval entre events, o la duració dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensió en la qual cada event té una posició definida en una seqüència lineal, però es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).

El temps en filosofia

Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia. Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat. La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història. Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió coumna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció. Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linialment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el linial, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.

Vegeu també

- Temps sideri: El que es mesura pel moviment aparent de les estreles, i l'origen del qual és el Punt Àries
- Temps solar: Temps vertader: El que es mesura pel moviment aparent del sol
- Temps Universal Coordinat Categoria:Magnitud física Categoria:Filosofia ja:時間 ko:시간 simple:Time

Isaac Newton

] Sir Isaac Newton (25 de desembre de 1642 - 20 de març de 1727) va ser un alquimista, matemàtic, científic, i filòsof anglès. Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687), on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la terra, i del cel. Newton també creà un model matemàtic per les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Volia també ampliar les seves lleis argumentant que les òrbites (com les dels estels amb cua) no eren solament el·líptiques; sinó també podien ser hiperbòliques, i parabòliques. Newton també demostrà que la llum blanca estava composta d'una mescla dels altres colors. Són també notables els seus arguments a favor que la llum està composta de partícules.

Biografia

Va néixer el 25 de desembre de 1642 (corresponent al 4 de gener de 1643 del nou calendari) en Woolsthorpe, Lincolnshire, Anglaterra . Va realitzar els seus primers estudis universitaris en 1661, al Trinity College de Cambridge. Al començament dels seus estudis, es va interessar en primer lloc per la química, i aquest interès, segons es diu, es va manifestar al llarg de tota la seva vida. Durant el seu primer any d'estudis, i probablement per primera vegada, va llegir una obra de matemàtiques sobre la geometria de Euclides, el que va despertar en ell el desig de llegir altres obres. El seu primer tutor va ser Benjamin Pulleyn, posteriorment professor de grec en la universitat. En 1663, Newton va llegir la Clavis mathematicae de Oughtred, la traducció de la Geometria de René Descartes de Van Schooten, l'Òptica de Kepler, l'Opera mathematica de Vieta, editades per Van Schooten i, en 1644, l'Aritmètica de Wallis que li serviria com introducció a les seves investigacions sobre les sèries infinites, el teorema del binomi i certes quadratures. En 1663 Newton va conèixer a Isaac Barrow, qui li va fer classe com primer Professor Lucasià de Matemàtiques. En la mateixa època, Newton va entrar en contacte amb els treballs de Galileu, Fermat, Huygens i altres, a partir probablement de l'edició de 1659 de la traducció de la Geometria de Descartes per Van Schooten. Des de finals de 1664, Newton sembla disposat a contribuir personalment al desenvolupament de les matemàtiques. Aborda llavors el teorema del binomi, a partir dels treballs de Wallis, i el càlcul de fluxions. Després, a l'acabar els seus estudis de batxiller, ha de tornar a la granja familiar a causa d'una epidèmia de pesta bubònica. Retirat amb la seva família durant els anys 1665-1666, coneix un període molt intens de descobriments: descobreix la llei de l'invers del quadrat, de la gravitació, desenvolupa el seu càlcul de fluxions, generalitza el teorema del binomi i posa de manifest la naturalesa física dels colors. No obstant això, Newton guarda silenci sobre els seus descobriments i reprèn els seus estudis en Cambridge en 1667. De 1667 a 1669, emprèn activament investigacions sobre òptica i és elegit fellow del Trinity College. En 1669, Barrow renúncia a la seva Càtedra Lucasiana de Matemàtiques i Newton li succeeix i ocupa aquest lloc fins a 1696. El mateix any envia a John Collins, per mitjà de Barrow, el seu "Analysis per aequationes numero terminorum infinits". Per a Newton, aquest manuscrit representa la introducció a un potent mètode general, que desenvoluparà més tard: el seu càlcul diferencial i integral. Newton va descobrir els principis del seu càlcul diferencial i integral cap a 1665-1666, i durant el decenni següent va elaborar almenys tres enfocaments diferents de la seva nova anàlisi. Des de 1684, el seu amic Halley li incita a publicar els seus treballs de mecànica, i finalment, gràcies a la sustentació moral i econòmic d'aquest últim i de la Royal Society, publica en 1687 la seva cèlebre Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, obra que va marcar un punt d'inflexió en la història de la ciència, i a més va aconseguir que el seu autor perdés el seu temor a la publicació de les seves teories. En 1672 va publicar una obra sobre la llum amb una exposició de la seva filosofia de les ciències, on va aconseguir demostrar que la llum blanca estava formada per una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, blau i violeta) fent passar la llum a través d'un prisma. Aquests experiments li van dur a formular la seva teoria general sobre la llum que, segons ell, està formada per corpuscles i es propaga en línia recta i no per mitjà d'ones. Aquest llibre que va ser severament criticat per la major part de les seves contemporanis, entre ells Robert Hooke (1638-1703) i Huygens, qui sostenien idees diferents sobre la naturalesa de la llum. Aquesta crítiques van provocar el seu recel a les publicacions pel que es va retirar a la solitud del seu estudi en Cambridge. Des de 1673 fins a 1683, Newton va ensenyar àlgebra i teoria d'equacions, però sembla que assistien pocs estudiants als seus cursos. Mentrestant, Isaac Barrow i l'astrònom Edmund Halley (1656-1742) reconeixien els seus mèrits i l'estimulaven en els seus treballs. Cap a 1679, va verificar la seva llei de la gravitació universal, de la qual va deduir la força gravitatòria entre la Terra i la Lluna i va demostrar que era directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància, multiplicant aquest quocient per una constant anomenada constant de gravitació universal. :

F = G \frac

Va tenir a més la gran intuïció de generalitzar aquesta llei a tots els cossos de l'univers, amb el que aquesta equació es convertia en la llei de gravitació universal. A més va establir la compatibilitat entre la seva llei i les tres de Kepler sobre els moviments planetaris. En 1687, Newton va defensar els drets de la Universitat de Cambridge contra el Rei Jacob II i, com resultat tangible de l'eficàcia que va demostrar en aquesta ocasió, va se elegit membre del Parlament en 1689, en el moment que el rei era destronat i obligat a exiliar-se. Va mantenir el seu escó en el Parlament durant diversos anys sense mostrar-se, no obstant, molt actiu durant els debats. Durant aquest temps va prosseguir els seus treballs de química, en els quals es va revelar molt competent, encara que no publiqués grans descobriments sobre el tema. Es va dedicar també a l'estudi de la hidrostàtica i de la hidrodinàmica a més de construir telescopis. Després d'haver estat professor durant prop de trenta anys, Newton va abandonar el seu lloc per a acceptar la responsabilitat de Director de la Moneda en 1696. Durant els últims trenta anys de la seva vida, va abandonar pràcticament les seves investigacions i es va consagrar progressivament als estudis religiosos. Va ser elegit president de la Royal Society en 1703 i reelegit cada any fins a la seva mort. En 1705 va ser fet cavaller per la Reina Ana, com recompensa als serveis prestats a Anglaterra. Els últims anys de la seva vida es van veure aombrats per la desgraciada controvèrsia, d'envergadura internacional, amb Leibniz a propòsit de la prioritat de la invenció de la nova anàlisi. Acusacions mútues de plagi, secrets dissimulats en criptogrames, cartes anònimes, tractats inèdits, afirmacions sovint subjectives d'amics i partidaris dels dos gegants enfrontats, zels manifests i esforços desplegats pels conciliadors per a aproximar als clans adversos, això es va acabar amb la mort de Leibniz en 1716. Després d'una llarga i atroç malaltia, Newton va morir durant la nit del 20 de març de 1727, i va ser enterrat en l'abadia de Westminster enmig dels grans homes d'Anglaterra. Newton va opinar sobre la seva vida el següent: "No se com puc ser vist pel món, però al meu entendre, m'he comportat com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut." Newton va ser respectat durant tota la seva vida com cap altre científic, i prova d'això van ser els diversos càrrecs amb que se li va honrar: en 1689 va ser elegit membre del Parlament, en 1696 se li va encarregar la custòdia de la Casa de la Moneda, en 1703 se li va nomenar president de la Royal Society i finalment en 1705 va rebre el títol de Sir de mans de la Reina Ana. La gran obra de Newton culminava la revolució científica iniciada per Nicolau Copèrnic (1473-1543) i inaugurava un període de confiança sense límits en la raó, extensible a tots els camps del coneixement.

Escrits de Newton

- Method of Fluxions (1671)
- Opticks (1704)
- Arithmetica Universalis (1707)
- Philosophiae Naturalis Principia Mathematica Newton, Isaac Newton, Isaac Newton, Isaac ja:アイザック・ニュートン ko:아이작 뉴턴 ms:Isaac Newton simple:Isaac Newton th:ไอแซก นิวตัน

Gravitació

La gravitació és la força d'atracció que existeix entre totes les partícules amb massa. Aquesta força és la que fa que els objectes es mantinguin a la superfície de la Terra, i de fet també que manté unida la terra, o qualsevol altre planeta. Estrictament, cal diferenciar entre gravitació, que és la força universal d'atracció, i gravetat, que és la resultant de l'aquesta força a la superfície de la terra, incloent també les pseudo-forces causades per a rotació de la terra. En la pràctica, els termes gravitació i gravetat se solen usar indistintament. La força d'atracció gravitatòria entre dos objectes depèn de la seva massa, de la distància que els separa, i d'una constant universal, G. Això s'expressa en la Llei de la Gravitació Universal de Newton: :

F = \frac

Segons la teoria de Einstein la gravetat també depèn de la suma de la densitat de l'energia, i del triple de la seva pressió interna. Una pressió positiva, dirigida cap al exterior, augmenta la força de la gravetat, mentre que una pressió negativa (un objecte elàstic estirat) disminueix la gravitació. Un gas de fotons té una pressió igual a una tercera part de la seva densitat energètica, per la qual cosa, la seva atracció gravitatòria doblaria la de una massa equivalent de matèria ordinària. L'absència aparent de gravetat durant els vols espacials es coneix com gravetat zero o microgravetat.

Acceleració de la gravetat

A la Terra, la gravetat acostuma a mesurar-se d'acord amb l'acceleració que proporciona un objecte a la seva superfície. :g = 9,80665 m/s² El valor que acostuma a acceptar-se internacionalment per a l'acceleració de la gravetat (g) a l'hora de fer càlculs és de 9,80665 metres per segon cada segon (m/s²). Per tant, si no considerem la resistència de l'aire, un cos que caigui lliurement prop de la superfície de la terra augmentarà cada segon la seva velocitat en 9,80665 metres per segon. A l'equador, al nivell del mar, l'acceleració de la gravetat és de 9,7799 metres per segon cada segon, mentre que en els pols és superior a 9,83 metres per segon cada segon (m/s²). Les variacions de l'acceleració de la gravetat amb la latitud es deuen a l'acceleració centrífuga associada al moviment de la Terra i al fet que la forma de la Terra no és exactament esfèrica. Vegeu: Teoria de la xarxa d'espín Categoria:Gravetat ja:重力

Categoria:Relativitat

La Teoria de la relativitat d'Albert Einstein descriu les lleis de la física a velocitats properes a les de la llum (relativitat especial) i a la presència de forts camps gravitatoris (relativitat general). Categoria:Física ja:Category:相対性理論

1778.

17. stoljeće | 18. stoljeće | 19. stoljeće
1740-1749 | 1750-1759 | 1760-1769 | 1770-1779 | 1780-1789 | 1790-1799 | 1800-1809
1773 | 1774 | 1775 | 1776 | 1777 | 1778 | 1779 | 1780 | 1781 | 1782 | 1783

----

Događaji

Rođenja

- 6. prosinca - Joseph Louis Gay-Lussac, francuski fizičar i kemičar († 1850.)

Smrti

- 10. siječnja - Carl von Linne, švedski botaničar (
- 1707.)
- 29. ožujka - Baltazar Adam Krčalić, hrvatski povjesničar, teolog i pravnik (
- 1715.)
- 30. svibnja - Voltaire, francuski književnik, povjesničar i filozof (
- 1694.)
- 2. kolovoza - Jean Jacques Rousseau, francuski književnik i filozof (
- 1712.) Category:Godine ko:1778년 ms:1778

Prague hotels zbiorniki tworzywowe wagi elektroniczne pozycjonowanie stron teksty

:: RELATED NEWS ::

Wilhelm Kralik von Meyrswalden
Wilhelm Kralik Ritter von Meyrswalden (
- 17. Dezember 1807 in Kaltenbach, Böhmen; † 9. Mai 1877 in Winterberg, Böhmen) war ein böhmischer Glasfabrikant. Wilhelm Kralik wuchs in bescheidenen Verhältnissen auf. Sein Vater Wenzel Kralik (
- 1769 in Mehlhüttl, † 24. Mai 1835 in Neugebäu) war Tischler, Gastwirt und Büchsenmacher. Auch die Lebensdate

Heinz Werner Schimanko
Heinz Werner Schimanko (
- 16. Februar 1944 in Wien; † 22. November 2005 ebendort) war eine der schillerndsten Figuren des Wiener Nachtlebens. Der Eigentümer zahlreicher Hotels und Bars galt vielen als der ungekrönte Nachtclub-König von Wien.

Leben

Schimanko stammte aus armen Verhältnissen und

Bořeň
Der Bořeň (deutsch Borschen) ist ein 539 m hoher Felsberg südlich von Bílina (Bilin) im Böhmischen Mittelgebirge in Nordböhmen (Tschechien). Typisch ist die Form eines liegenden Löwen, davon leitet sich auch die Bezeichnung Biliner Löwe ab. Markant sind die steilen, bis 100m hohen gegliederten Felswände aus Phonolith (Klingstein), welche auch a

Great Central Lake
Der Great Central Lake ist ein Süßwassersee auf Vancouver Island in British Columbia in Kanada. Der See hat eine Fläche von 51 km² und eine maximale Tiefe von 294 m. Er entstand währen der letzten Eiszeit.

Weblinks

- [http://www.ilec.or.jp/database/nam/nam-34.html Great Central Lake in der World Lake Database] Kategorie: See in Kanada

Wikipedia:Formatvorlage: Sparkasse (Deutschland)
Die Sparkasse Musterstadt ist eine öffentlich-rechtliche Sparkasse mit Sitz in Musterstadt in Bundesland. Ihr Geschäftsgebiet ist der Landkreis Musterstadt.

Organisationsstruktur

Die Sparkasse Musterstadt ist eine Anstalt des öffentlichen Rechts. Rechtsgrundlagen sind das

Metrophil
Kategorie:Wikipedia:Löschkandidat Die Diskussion über diesen Antrag findet auf der Löschkandidatenseite statt.
Hier der konkrete Grund, warum dieser Artikel nicht den Qualitätsanforderungen entsprechen soll: Hoax -- Harro von Wuff 02:53, 25. Nov 2005 (CET) ---- Als metrophil (sinngemäß: die U-Bahn
Read More...

Julica
Julia ist ein weiblicher Vorname. Er bedeutet "aus dem Geschlecht der Julier" und leitet sich somit aus dem antiken Rom und von Julius Caesar ab. Der Name Julia ist in zahlreichen Sprachen bekannt mit entsprechenden Ableitungen: Juliet(te), Hülya, (s.u.) etc und kann sogar im Japanischen problemlos ausgesprochen werden.

Herkunft und Bedeutung des Namens

die Jugendliche, die Heitere, die Glänzende Lateinisch: "vom (altrömischen) Geschlecht der Julier" nach dem Enkel Kinderbuch Wie Kater Zorbas der kleinen Möwe das Fliegen beibrachte des chilenischen Schriftstellers Luis Sepùlveda handelt von den Erlebnissen einer Hamburger Hafenkatze.

Handlung

Der Kater Zorbas verspricht einer sterbenden Möwe, sich um ihr Ei und das daraus schlüpfende Küken zu kümmern. Drei Versprechen ringt sie ihm ab: das Ei nicht zu fressen, für das Ei zu sorgen, bis das Küken schlüpft, und der ihm da