Un espectre electromagnètic és la visualització de les ones electromagnètiques ja siguin de ràdio o televisió, en una pantalla gracies al mesurador de camp, el qual rep les senyals i les transforma en un espectre.
Hi han diferents tipus d'espectre entre ells:
- Espectre d'un canal analògic terrestre.
- Espectre d'un canal analògic de transmissió per cable.
- Espectre d'un canal analògic per satèl·lit.
- Espectre d'un canal digital per cable.
- Espectre d'un canal digital terrestre.
- Espectre d'un canal digital per satèl·lit.
És molt fàcil reconèixer a simple vista un espectre si es analògic o digital ja que aquest últim podríem dir que és uniforme.
El Mesurador de camp o Comprovador de camp és l'instrument elèctric que ens transforma les ones electromagnètiques en Espectres electromagnètics.
A part d'ensenyar-nos els Espectres electromagnètics el mesurador de camp també ens diu en quina freqüència el rep, la intensitat en decibelis(dB) i el canal per qual el rep.
S'empra per orientar antenes de recepció de televisió, ja siguin per televisiò terrestre o parabòliques, per recepció d'emissions via satèl·lit. També és emprat per a localitzar emissions de senyals electromagnètiques, (ones de ràdio, generalment), que en algun moment podessin interferir en canals de socors i emergència.
Categoria:ElectromagnetismeCategoria:TecnologiaCategoria:TelecomunicacionsCategoria:TelevisióCategoria:Ràdio
VHF
VHF acrònim de Very High Frequency
La banda VHF fa servir les freqüències de 47 MHz a 68 MHz i de 174 MHz a 223 Mhz, els quals corresponen als canals del 2 al 4 i del 5 al 11 respectivament.
Aquesta banda està obsoleta pel que fa a transmissions de televisió analògica encara que es pot fer servir per circuits tancats de televisió.
UHF acrònim de Ultra High Frequency
La banda UHF fa servir les freqüències dels 470 MHz als 590 MHz i dels 590 MHz a 862 Mhz els quals corresponen als canals del 21 al 35 i del 36 al 69 respectivament.
Aquesta banda és la que actualment és fan a transmissions de televisió analògica encara que aquesta està pensada aturar-la el 2010 com a molt tard, en aquesta banda també hi ha la televisió digital terrestre.
La Televisió digital terrestre o el seu acronim TDT
La TDT serà l'unica que emetra a espanya a partir del 3 d'abril de 2010.
La TDT a Espanya
Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econòmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002.
El panorama de la TDT a Espanya a començaments de l'any 2005 inclou les emissions en simulcast (emissió simultània de la mateixa programació que el canal analògic) de totes les cadenes d'àmbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco i Cuatro), si bé amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. També hi ha emissions de cadenes autonòmiques de televisió en les comunitats on l'operador públic així ho ha decidit, també amb continguts simulcast.
A més existeixen dues emissores purament digitals d'àmbit nacional, després de les concessions atorgades pel Govern després de concurs públic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'ínfim parc instal·lat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econòmicament inviable davant d'una audiència potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autònomes l'operador públic emet, a més del canal autonòmic analògic en simulcast, una o més emissores únicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econòmics exposats.
Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Terrestre
En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre
D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada analògica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-h orientades a la recepció en dispositius mòbils.
Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades.
Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic.
Altres fets destacats que conté el Pla recentment aprovat són els següents:
- L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).
- La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la pròpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
- Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
- Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.
La TDT a Catalunya:
D'ambit estatal emeten els seguents canals:
- Canal múltiple RGN (TVE1, La 2, Antena 3, Tele 5, Cuatro) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit estatal amb desconnexions provincials.
- Canal 66: A tot l'estat el canal múltiple amb la programació de Veo Televisión i Net TV – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit estatal sense desconnexions.
D'ambit autonomic emeten els següents canals:
- Canal múltiple de la CCRTV (TV3, 33/K3, 3/24, Canal 300 – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit nacional. Actualment, s’estan utilitzant diversos canals en diferents centres emissors per a poder oferir desconnexions territorials.
- Canal múltiple atorgat a Emissions Digitals de Catalunya, SA (Citytv, VIDA, PARK i BLACK) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit nacional amb desconnexions territorials.
Televisió analogica o Televisió terrestre existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmisió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC.
La televisió analogica és el mètode tradicional de lliurament de senyal d'emissió de televisió, per ones radiofòniques transmeses a través d'espai obert. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de Washington D.C. el 7 d'abril de 1927. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per Westinghouse anomenada Stratovision, no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió (CATV). El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va començar fins l'ús de satèl·lits de comunicacions als anys 1960 i 1970.
Als Estats Units i gran part de la resta d'Amèrica del Nord també, la televisió terrestre sofria una transformació revolucionària amb la final acceptació de la norma de NTSC perquè el televisors emetessin en color el 1953. Més tard, l'Europa i la resta del món triaven entre el PAL el SECAM, o adoptaven el NTSC.
A més a més a l'amenaça des de CATV, la televisió terrestre analògica és ara també subjecte a competència des de la televisió per satèl·lit i distribució de vídeo i contingut de pel·lícules per Internet. La tecnologia de televisió digital terrestre s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de televisió digital terrestre, especialment HDTV, pot marcar un final a la decadència de recepció de televisió d'emissió via antenes receptores tradicionals, que poden rebre senyals de HDTV sobre l'aire.
Al Regne Unit, les freqüències d'UHF es van utilitzar per primera vegada el 1964 amb la introducció de la BBC2 (com la 2 de TVE). La radiodifusió televisiva en freqüències de VHF es va deixar d´utilitzar el 6 de gener de 1985.
La televisió terrestre està pensada que és deixi d'emetre com a molt tard el 3 d'abril de 2010, l'anomenada apagada analògica.
Per a que hi hagi un so, hi ha d'haver vibracions produïdes per un cos, que es propaguen en tots els medis materials en forma dones sonores. Aquestes ones llançades a l'aire arriben fins a les nostres oïdes, fan vibrar els nostres timpans i aquestes vibracions són interpretades pel nostre cervell, la qual cosa ens permet percebre els sons. Però les ones de so de freqüència àudio s'han de transformar en ones portadores per poder ser emeses per la ràdio. És necessari modificar la freqüència (ritme d'oscil·lació) o l'amplitud (alçada) de l'ona sonora mitjançant un procés anomenat modulació. Aquestes ones portadores són ones electromagnètiques que es propaguen per l'espai. Generalment s'identifiquen mitjançant la seva freqüència:
- MF (Freqüència Mitjana) d'entre 300-3000 kHz amb una longitud d'ona de 1000-100 m.
- UHF (Freqüència Ultraelevada) d'entre 300-3000 MHz amb una longitud d'ona d'1 m - 10 cm.
Els dos components bàsics d'una ràdio són el transmissor i el receptor.
El transmissor genera oscil·lacions elèctriques amb una freqüència de ràdio anomenada portadora.Es pot amplificar l'amplitud o la pròpia freqüència per a variar l'ona portadora. Un senyal modulat en amplitud es composa de la freqüència portadora i dues bandes laterals producte de la modulació. La Freqüència Modulada (FM) produeix més de dues bandes laterals per a cada freqüència de modulació, gràcies a la qual cosa són possibles les complexes variacions que s'emeten en forma de veu o qualsevol altre so en la radiodifusió.
Els components principals d'un receptor de ràdio són:
- Una antena per rebre les ones electromagnètiques i convertir-les en oscil·lacions elèctriques.
- Amplificadors per a augmentar la intensitat de les esmentades oscil·lacions.
- Equips per a la desmodulació.
- Un altaveu per convertir els impulsos en ones perceptibles per l'oïda humana.
Categoria:Mitjans de comunicacióCategoria:TecnologiaCategoria:EntretenimentCategoria:TelecomunicacionsCategoria:Ràdioja:電波
Ràdio FM
La Ràdio FM no vol dir res més que funciona a traves de Freqüència Modulada.
La banda FM fa servir les freqüències dels 87,5 Mhz als 108 Mhz.
En aquesta banda hi retransmeten la majoria d'emissores de radio a Catalunya.
La radiació electromagnètica, o ones electromagnètiques són ones produïdes per l’oscil·lació o acceleració d'una càrrega elèctrica.
Les ones electromagnètiques tenen components elèctrics i magnètics, n'hi ha de molts tipus. Així, la radiació electromagnètica es pot ordenar en un espectre que s'estén des d'ones de freqüències molt elevades fins a freqüències molt baixes. La llum, per exemple, és només una part de l'espectre electromagnètic.
L'espectre electromagnètic està composat per:
- Raigs gamma - Raigs X (els que s'utilitzen per fer radiografies)
- Radiació ultraviolada (és perillosa pels éssers vius; la capa d'ozó absorbeix gairebé tot aquest tipus de radiació)
- Llum - Raigs Infraroigs - Microones (com les utilitzades en els forns microones)
- Ones de ràdio
A diferència de les ones sonores, les ones electromagnètiques no necessiten un medi material per propagar-se. Aquestes ones poden travessar l'espai interplanetari i interestel·lar i arribar a la Terra des del Sol i les estrelles.
Vegeu també espectre electromagnèticcategoria:FísicaCategoria:Electromagnetismeja:電磁波ko:전자기파
Temura - (hebr. תמורה "zamiana, przemiana"). Jedna z kabalistycznych metod pracy z tekstem (razem z gematrią i notarikonem) mająca na celu m. in. odgadywanie kolejnych imion Boga. Polega na kolejnym przestawianiu (permutacji) liter w wyrazach podlegających badaniu tak, że danej literze odpowiada poprzedzająca ją lub następująca po niej. Efektem takich działań jest stworzenie anagramu.
Dexter, Iowa
Dexter is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 689.
Geography
2000
Dexter is located at 41°30'56" North, 94°13'38" West (41.515617, -94.227115).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 3.1 km²
Granger, Iowa
Granger is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 583.
Geography
2000
Granger is located at 41°45'42" North, 93°49'26" West (41.761672, -93.823921).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 1.3 km²
Grimes, Iowa
Grimes is a city located in Polk County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 5,098.
Geography
2000
Grimes is located at 41°40'59" North, 93°47'4" West (41.682939, -93.784438).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 23.3 km²
Linden, Iowa
Linden is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 226.
Geography
2000
Linden is located at 41°38'37" North, 94°16'13" West (41.643709, -94.270294).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 2.0 km²
Minburn, Iowa
Minburn is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 391.
Geography
2000
Minburn is located at 41°45'22" North, 94°1'42" West (41.756048, -94.028319).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 0.7 km²
Perry, Iowa
Perry is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 7,633.
Geography
2000
Perry is located at 41°50'24" North, 94°5'60" West (41.840107, -94.099978).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 9.6 km²
Redfield, Iowa
Redfield is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 833.
Geography
2000
Redfield is located at 41°35'28" North, 94°11'43" West (41.591065, -94.195338).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 3.6 km&s
Urbandale, Iowa
Urbandale is a city located in Polk County, and partially in Dallas County, in the state of Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 29,072.
History
Urbandale incorporated as a city on April 16, 1917. In its early days Urbandale served as a streetcar
Van Meter, Iowa
Van Meter is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 866.
Geography
2000
Van Meter is located at 41°31'53" North, 93°57'19" West (41.531505, -93.955338).
According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 1.6 km
Waukee, Iowa
Waukee is a city located in Dallas County, Iowa. As of the 2000 census, the city had a total population of 5,126, but a special census conducted by the city in 2004 counted 8,132 residents.
Geography
2004
Waukee is located at 41°36'32" North, 93°51'55" West (41.608974, -93.865320).
According to the United