:: wikimiki.org ::

Esport

Esport

En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà. Originalment, el terme esport (de l'anglès sport) s'utilitzava per designar activitats com la pesca esportiva i la cacera, practicades per l'aristocràcia britànica. Més endavant el terme es va estendre per abastar també jocs d'equip i qualsevol activitat atlètica en general. __NOTOC__ A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z

A

Acampada - Aeròbic - Aeròbic karate - Aikido - Aixecament de pesos - Alpinisme - Aquagym - Art marcial - Atletisme - Automobilisme - Esports d'aventura

B

Bàdminton - Baloncorff - Bàsquet - Beisbol - Billar - Billar americà - Bitlles catalanes - Body pump - Bo-jitsu - Botxes - Boxa

C

Caiac - Canotatge - Ciclisme - Ciclisme de carretera - Ciclisme de pista - Ciclisme en pista - Cricket - Cursa - Cursa d'orientació

D

Descens

E

Escacs - Escalada - Esgrima - Espeleologia - Espeleologia subaquàtica - Espeleosub - Esquaix - Esquí - Esquí acrobàtic - Esquí alpí - Esquí aquàtic - Esquí artístic - Esquí artístic i acrobàtic - Esquí de muntanya - Esquí de riu - Esquí de travessa - Esquí nàutic - Esquí nòrdic - Esquí-bob - Esquí-pneumàtic - Excursionisme

F

Futbol - Futbol 7 - Futbol americà - Futbol sala

G

Gimnàstica - Golf

H

Halterofília - Handbol - Hípica - Hoquei

J

Jodo - Judo

K

Karate - Kàrting - Kayakpolo - Kendo - Kick boxing - Kung-fu - Korfball

L

Lluita - Lluita a terra - Lluita grecoromana - Lluita lliure

M

Marató - Motociclisme - Motopolo - Múixing

N

Natació - Natació sincronitzada

O

Cursa d'orientació

P

Pàdel - Paraaquàtic - Paracaigudisme - Paracaigudisme aquàtic - Paracraft - Patinatge - Patinatge sobre gel - Pesca - Petanca - Pentatló - Pentatló modern - Piragüisme - Pilota - Pilota basca - Ping-pong - Pitch%26putt - Polo

R

Raquetes de neu - Rem - Rem en couple o en scull - Rem en punta - Rugbi

S

Salts - Salt amb perxa - Snowboard - Submarinisme - Submarinisme espeleològic - Surf - Surf de neu - Surfesquí

T

Taekwondo - Tennis - Tennis de taula - Tir amb arc - Tir i arrossegament - Tir olímpic - Touch Rugby - Tres per tres - Triatló

V

Vela - Voleibol - Vòlei platja

W

Waterpolo Categoria:Esports Categoria:Espectacles ja:スポーツ ko:스포츠 ms:Sukan simple:Sport th:กีฬา

Jocs

:Aquest article és sobre l'activitat recreativa. Per a uns altres significats, vegeu joc (desambiguació). Un joc és una activitat recreativa que implica un o més jugadors, definida per a) un objectiu a què els jugadors intenten arribar, i b) algun conjunt de regles que determina què poden fer els jugadors. Els jocs es juguen principalment per la diversió o entreteniment, però també poden tenir un paper educatiu o de simulació. Els jocs poden implicar un jugador actuant, però més sovint impliquen competició o cooperació entre dos o més jugadors. Fer una acció que cau a fora de les regles generalment constitueix una falta o trampa. Durant tota la història de la humanitat, la gent ha jugat per entretenir-se a ells mateixos i a altres, i hi ha una varietat enorme de tipus de jocs; per a la informació específica sobre qualsevol tipus, vegeu els enllaços al final d'aquest article. Molts camps tècnics s'apliquen sovint a l'estudi del joc, incloent-hi la probabilitat, l'estadística, l'economia, les etnomatemàtiques, i la teoria de jocs.

Classificació dels jocs

- Jocs de taula
- Jocs de cartes
- Jocs de rol
- Jocs de tauler
- Jocs de simulació
- Joc motor o motriu
- Jocs d'habilitat o enginy
- Jocs d'atzar purs
- Jocs tradicionals
- Jocs infantils
- Videojocs
- Jocs d'ordinador

Vegeu també

Teoria de jocs. Categoria:Jocs ja:ゲーム ko:놀이 ms:Permainan simple:Game th:เกม

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)
Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)

escocès	escocès
(En detall)	En detall

Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)

imatge:Localització del Regne Unit.png

Idioma oficial

anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.

Ciutat més gran

Superfície
- Total
- % agua

Posició num. 76
244.101 km²
1,3%

Població
- Total (2003)
- Densitat

Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)

Establiment¹

UTC, Estiu: +1 UTC

God Save the Queen (oficiòs)

Domini d'internet

.UK (però en ISO 3166-1 és GB)

Codi telefònic

Prefix telefònic

(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

Esports d'equip

Els esports d'equip son aquells que enfronten dos equips de jugadors, utilitzant algun sistema de puntuacio per decidir l'equip guanyador. La majoria d'esports d'equip es juguen amb pilota. Aquests son alguns dels esports d'equip practicats arreu del mon,
- Bàsquet
- Beisbol
- Corfbol
- Cricket
- Curling
- Futbol
- Futbol americà
- Futbol australià
- Futbol gaèlic
- Handbol
- Hoquei
- Lacrosse
- Polo
- Rugbi
- Shinty
- Voleibol
- Waterpolo categoria:Esports d'equip

A

A és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí. En català es pronuncia com a /a/ menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à.alfabet català
- Bioquímica: Abreviatura de l'Adenina i de l'Alanina
- Electrònica: Abreviatura de l'Amper.
- Física: Abreviatura habitual de l'àrea.
- Unitat de longitud: En majúscula i amb un cercle al damunt (Å) és el símbol de l'àngstrom.
- Matemàtiques i lògica: La A invertida (∀) és el quantificador universal.
- Música: Per als anglesos i els alemanys simbolitza la nota musical la. En aquest sentit és molt poc utilitzat pels catalanoparlants.
- Preposició: Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten la direcció del moviment. També indica lloc puntual en repòs: M'he fet mal a la mà. M'he trobat un gos al carrer. S'usa davant de topònims quan no van precedits per l'article determinat: Xavier viu a Alacant. Tanmateix es prefereix en davant de locatius precedits per un indeterminat o indefinit: He sentit això en una conferència. Podeu seure en aquella cadira.
- SI: en minúscula símbol de l'atto. Categoria:Alfabet llatí als:A ja:A ko:A simple:A

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí. Representa el fonema oclusiu velar sord /k/ davant de les vocals a (casa), o (cosa), u (cullera), i les consonants r (creu) i l (clau) i en posició de tancament de síl·laba (acte, sac), i el fonema consonàntic alveolar fricatiu sord /s/ davant e (cera), i (ciri). Cal recalcar que si el fonema consonàntic velar oclusu sord /k/ va seguit d'una lletra u que respresenta el fonema wau /w/, aleshores el primer d'aquests fonemes no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q). També forma part de dos dígrafs fonètics: nc i ng. En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch. El seu orígen gràfic està en símbols fenicis per representar un arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.
- Bioquímica: en majúscula, símbol de la citosina i de la cisteïna cisteïna
- Informàtica: el llenguatge C es un llenguatge de programació
- Física: en minúscula, una de les constants absolutes, es igual a la velocitat de la llum.
- Música: en la notació germànica, nota do.
- Química: en majúscula, símbol del carboni.
- Matemàtiques: En el sistema de numeració romà, signe que el número 100; amb una ratlla al damunt representa el cent mil. A més és la abreviatura de "centi-" en les unitats de mesura
- Economia: Es posen dues C per designar compte corrent i abreuja els cèntims. Categoria:Alfabet llatí als:C ja:C ko:C simple:C

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants. El seu nom és de. Representa el so /d/ en la majoria de casos. El so /δ/ entre vocals i el so /t/ a final de sil·laba sempre i quan no segueixi una altre consonant sonora. consonants
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'àcid aspàrtic.
- Matemàtiques: en majúscula era utilitzada pels romans per referir-se al número cinc-cents.
- Música: en l'escala anglogermànica correpon a la nota re.
- Química: en majúscula símbol del Deuteri.
- SI: en minúscula símbol de deci. Categoria:Alfabet llatí als:D ja:D ko:D simple:D

E

L' E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.El seu nom és e. Es pronuncia /e/ en tot el territori i depenent de la paraula en concret es pot pronunciar /ε/ a qualsevol lloc del domini lingüístic menys en el català septentrional. Aquesta lletra marca la isoglosa entre el dialecte occidental i l'oriental ja que el primer sempre es pronuncia /e/ en posició àtona mentre que en l'altre es pronuncia com a /ə/. A les illes balears pot arribar a prendre el valor de /ə/ fins i tot en posició tònica, característica que es creu que abans podia tenir tot el parlar oriental. En xipella es pot pronuncia /i/ en alguna plurals i en alguerès sempre es pronuncia /a/ en posició àtona.alguerès Quan seguint les normes d'accentuació s'ha de marcar que la e és tònica es marcarà È è quan es pronunciï /ε/ i É é quan es pronunciï /e/. Tot i que la pronunciació en un o altre sentit pot variar segons el dialecte des del diccionari d'en Pomeu Fabra que està força normativitzat i admès com s'ha d'escriure cada mot depenentment de cada paraula. Només els valencians posen en qüestió algunes paraules. Val a dir que els balears mai veuen reflectit en l'escriptura quan han de prounciar /ə/ tònica i quan no.
- Bioquímica: En majúscula símbol de l'àcid glutàmic.
- Física: en majúscula símbol de l'energia
- Matemàtiques: Nombre e, número natural que serveix de base pels logaritmes neperians.
- SI: En majúscula símbol d'exa.
- Símbol de producte alimentari aprovat per la Unió Europea. Se segueix d'un guió i el número del producte. Categoria:alfabet llatí ja:E ko:E simple:E

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Valor fonològic: :Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Representa el fonema prepalatal fricatiu sonor davant les lletres e (gerro) i i (ginesta). Per convenció ortogràfica, hom recorre al dígraf gu per a representar el fonema oclusiu velar sonor davant de e (guerra) i i (guineu). També hom recorre al dígraf gü amb dièresi a la ü, per a representar el fonema oclusiu velar sonor /g/ quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (és a dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí). Excepcionalment, en els mots desig, mig i trepig la lletra g representa el fonema prepalatal africat. Precedit de la lletra i serveix per a formar el dígraf ig, que després de les vocals a, e, o, u també representa el fonema prepalatal africat a final de mot (maig, veig, roig, fuig); amb el mateix valor fonològic, també podem trobar aquest dígraf enmig del mot, en posició de tancament de síl·laba, en alguns mots compostos (com Puigcerdà, Puig-reig, etc.). Puig-reig
- Física: en minúscula, símbol de l'acceleració de la gravetat a la Terra a nivell de la mar (aprox. 9'8 m/s²).
- Bioquímica: en majúscula, és el símbol de la guanina i de la glicina.
- Mecànica quàntica: en majúscula, en el sistema d'unitats absolutes de Planck, és la constant gravitacional.
- SI: en majúscula, símbol de giga. Categoria:Alfabet llatí als:G ja:G simple:G

H

L' H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària ja que sona muda. El seu nom és hac. avui dia només s'utilitza per paraules estrangeres amb el so /h/ innexistent en català i que segueix mut en la nostra llengua (com en hamster) on en paraules d'origen llatí que perderen el so però no la grafia. Antigament també era utilitzada per separar hiats trahidor i per maracr el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals) consonants
- Bioquímica: en majúscula símbol de la histidina.
- Física: en minúscula se sol fer servir per representar les alçades en les equacions.
- Química: en majúscula, símbol químic de l'Hidrogen.
- SI: en minúscula, símbol d'hecto. Categoria:Alfabet llatí als:H ja:H simple:H

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals. Serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal. La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí) L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol. hac Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig). Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)
- Lingüística: Conjugació que enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius (el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu).
- Bioquímica: símbol de l'isoleucina.
- Matemàtiques: Símbol que representa el nombre imaginari de valor arrel quadrada de -1. En nombres romans té el valor de 1. Si se'n col·loquen dos seguits (II) de 2 i tres seguits (III) de 3. A la dreta d'un altre número li suma 1 valor i a l'esquerra li'n resta.
- Química: I és el símbol de l'element químic Iode Categoria:Alfabet llatí ja:I simple:I

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. El seu so és velar oclusiu sord /k/ (igual que la c i la q en cadira o penques). En l'alfabet català tan sols és utilitzat per paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua.alfabet català
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la lisina.
- Física: en majúscula és el símbol de kelvin.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic potassi.
- SI: en minúscula, és el símbol de kilo. (kg per quilogram, km per quilòmetre). Categoria:Alfabet llatí ja:K ko:K simple:K

L

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela. Representa el so fricatiu lateral, d'articulació velar o alveolar . Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll (ella) que repsenta el so lateral palatal. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot. dígraf El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
- Bioquímica: en majúscula símbol de la leucina.
- Física: en majúscula simbol del nombre leptònic
- Matemàtiques: en els nombres romans té el valor de 50.
- Unitat de volum: en mínúscula és el símbol del litre. Categoria:Alfabet llatí ja:L simple:L

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants. El seu nom és ema. Representa un so labial oclusiu sonor nasal.consonants L'orígen gràfic de la M minúscula és un jeroglífic egipci usat per representar el mar.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la metionina.
- Matemàtiques: en majúscula símbol del mil en els nombres romans.
- Física: en minúscula és el símbol del metre segons el sistema internacional.
- SI: en majúscula, símbol de mega i en minúscula de mili.
- Al cristianisme s'usa per abreujar Maria, la Mare de Déu Categoria:Alfabet llatí ja:M simple:M

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronuncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).u Prové de la lletra grega Omikron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/. És una conjunció dubitativa, que constitueix la proposició connectiva de disjunció. (Sovint seguida de l'adverbi bé) Expressa una alternativa. (Sovint reforçada amb sia) Denota equivalència. En l'escriptura antiga equivalia al pronom ho.
- Química: O és el símbol de l'element químic oxigen
- Astronomia, i Cosmologia: Classe espectral de determinats estels massius. Categoria:Alfabet llatí ja:O ko:O simple:O

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants. El seu nom és pe. Representa el so oclusiu bilabial sord. Davant de l i després de síl·laba tònica es dobla a bona part del somini lingüístic (ample). És muda quan va després d'una m que formi part de la mateixa síl·laba (redempció). Molts cops s'utilitza com a abreviatura de la preposició per.m
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la prolina.
- Química: en majúscula és el símbol de l'element químic fòsfor.
- SI: en majúscula, símbol de peta i en minúscula de pico. Categoria:Alfabet llatí ja:P simple:P

R

La R és la divuitena lletra de l'alfabet català i catorzena de les consonants. El seu nom és erra. Es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni multíple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena
- , carre
- ). Això és molt significatiu en els infinitius (canta
- , córre
- , dormi
- ) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparéixer fins i tot en monosíl·labs (o
- , co
- , ma
- ).ma
- Evoluciona de la lletra grega Rho (Ρ, ρ) a través de l'etrusc la qual evoluciona alhora del símbol semític per cap (Rêš).
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'Arginina.
- Electrònica: símbol de la resistència.
- Geometria: símbol del radi.
- Matemàtiques: símbol dels nombres reals.
- Química orgànica: símbol del radical d'una cadena. Categoria:Alfabet llatí ja:R simple:R

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants. El seu nom és essa. Es pronuncia sibilant alveolar sonor (com sempre la zeta) entre vocals (casa /càzə/) , després de paraules que continguin el mot fons (enfonsar /ənfunzà/) i quan es lliguen paraules que acaben amb essa i que comencen per un so sonor (les dones /ləz donəs/). En canvi si va a començament de mot (sopa) o entre consonant i vocal (cansat) o a final de mot sense lligar-se (és teu) es pronuncia sibilant alveolar sorda (com sempre la ce trencada). Cal dir que en els parlars apitxats només es pronuncia aquest darrer són (les dones /les dones/) i que si es lliga amb una paraula que comença en erra deixa de pronunciar-se (les roques /lə rrokəs/; els ratolins /əl rratulíns/). L'origen de la letra seria semític Šîn (bow) era pronunciat com en català la xeix en xarop. En Grec, aquest fonema no existia però si el de essa de manera que és el so que adoptà la lletra grega, σιγμα (sigma) que n'evolucionà. El nom "sigma" probablement prové de la lletra semítica "Sâmek" i no "Šîn". En etrusc i llatí, el valor de /s/ es va mantenir i només en els idiomes moderns, l' essa va representar altres sons com el de xeix en Hongarès o /z/ en català, anglès, francès i alemany.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la serina.
- En majúscula és el símbol del Siemens.
- En minúscula és el símbol del segon.
- Química: S és el símbol de l'element químic sofre.
- Cinema eròtic: Durant la transició a la democràcia (1977-1984), el cinema eròtic que s'estrenava a Espanya duia l'anagrama S per advertir que podia ferir la sensibilitat de l'espectador
- Al calendari pot ser l'abreviatura de setembre
- Representa el sud
- El dòlar es representa amb una S amb una doble ratlla Categoria:Alfabet llatí ja:S ko:S simple:S

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te. Representació del so consonant dental oclusiu sord. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /d3/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.apitxats Prové de la lletra Tâw que era kúltima de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
- Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la Tesla.
- Química: en majúscula és el símbol del Triti.
- SI: en majúscula símbol de tera. Categoria:Alfabet llatí ja:T simple:T

V

La V és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants. El nom és ve o ve baixa. Representa el fonema fricatiu labiodental sonor ([v]) en les zones en què aquest fonema es conserva i el fonema oclusiu bilabial sonor ([b]) en les zones en què ha desaparegut (on beta i veta es pronuncien igual). Prové de la lletra u majúscula de l'alfabet llatí. Per això en l'escriptura catalana prenormativa es confonien sovint aquestes dues lletres (Dauid).
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la valina.
- Física: En minúscula és el símbol del voltatge i de la velocitat. En majúscula és el símbol del volt en el sistema internacional.
- Matemàtiques: En la numeració romana, signe que representa el número 5.
- Química: V és el símbol de l'element químic vanadi.
- Televisió: És el títol d'una sèrie d'extraterrestres. Categoria:Alfabet llatí als:V ja:V simple:V

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitenta de les consonants. El seu nom és doble ve. En català és una lletra que només és utilitzada en mots d'origen estranger. El seu so sol ser /b/ o /w/ depenent de la paraula d'origen. Com que per la cadència de la lletra catalana /w/ sovint fa de mal pronunciar a començaments de mot no és inusual sentir com la gent pronuncia /gw/ ( William /gwiliam/). Va ser inventat en el segle VII pels escriptors anglosaxons com una fusió de dues lletres u juntes.
- Bioquímica: en majúscula símbol del triptòfan.
- Física: Símbol del treball.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic Tungstè (o wolframi).
- Sistema internacional: Símbol del watt. Categoria:Alfabet llatí als:W ja:W simple:W

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de alfabet català i vintena de les consonants. En seu nom és i grega. En català només s'utilitza per representar el dígraf ny que representa un so nasal palatal i en pocs estrangerismes com en yacht. En català antic també havia servir per substituir la lletra i en moltes posicions com quan per exemple fa de conjunció. Amb la lletra ela feia el dígraf ly equivalent a l' ella actual.
- Biologia: Cromosoma sexual dels mamífers que determina el sexe masculí i que només es troba en els mascles.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la tirosina.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic Itri.
- SI: en majúscula símbol de yotta i en minúscula símbol de yocto. Categoria:Alfabet llatí als:Y ja:Y simple:Y

Acampada

L' acampada és un esport que consisteix a acampar a l'aire lliure en tendes de campanya. Categoria:Esports d'exterior ja:キャンプ

Aeròbic

L'aeròbic és una modalitat de gimnàstica amb acompanyament musical que consisteix en una sèrie d'exercicis que faciliten l'oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular. categoria:Esports individuals ja:エアロビクス

Aikido

L'aikido és una art marcial japonesa pertanyent a la classificació de gendai budo, nom que reben les arts marcials modernes. Va ser fundat a principis del segle XX pel mestre japonès Morihei Ueshiba, conegut pels aikidoka com a Ō sensei ("Gran Mestre"). La paraula aikido (合気道) està formada per tres vocables japonesos, que signifiquen aproximadament:
- Ai = unió, fusió, coordinació, harmonia
- Ki = energia, esperit, alè vital
- Do = via ,camí, manera de viure En conseqüència es diu que l'aikido és la via que ensenya a establir l'harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l'univers sencer. També es defineix com la via de coordinació de l'energia del cos i la ment: "Unifica't per què puguis establir l'harmonia interna que et permetrà actuar en harmonia amb l'oponent".

Introducció

合気道 Tècnicament hom considera amb un cert consens que l'aikido és fill de la Daito-ryu Aikijutsu (escola de jujutsu el representant més conegut de la qual -a banda de ser professor de Morihei Ueshiba- va ser Sokaku Takeda). A més, Ō sensei va estudiar altres arts marcials, algunes tècniques o estratègies de les quals també van ser incorporades a l'aikido tot fent-lo evolucionar. Encara que n'existeixen estils molt diferents amb molt diferents aproximacions a la pràctica, aquesta se sol caracteritzar pels següents trets:
- No hi ha kata ni pràctica en solitari.
- Una persona (anomenada tori, nage o shite) repeteix les tècniques demostrades per l'instructor ajudada per una o més persones (anomenades uke o aite) que li llencen els atacs "idealitzats" necessaris per a practicar dita tècnica. Al cap d'unes quantes repeticions hi ha una inversió (o rotació en el cas de més d'un "atacant" de papers).
- Les tècniques de "mà buida" se solen complementar o reforçar amb l'aprenentatge de tècniques amb (o contra) armes⁽¹⁾. Per no prendre mal se n'utilitzen unes d'especials anomenades
- Tanto ("sabre petit"), amb la mida i la forma d'un ganivet.
- Bokken ("sabre de fusta").
- Jo ("bastó"), d'uns 120 cm de llargada.
- Bo ("bastó llarg") amb una llargària equivalent a l'alçada del que la utilitza des del terra fins al nas.
- Es troba més a prop de les arts marcials de lluita (per constar "grosso modo" de projeccions i luxacions) que de les de percussió (boxa i/o cops de peu).
- Hom insisteix molt en la continuïtat i la fluïdesa dels moviments, a la respiració i a estar atent a l'"adversari" (tant per percebre el seu atac com per tenir-ne cura).
- No existeix la competició (excepte en l'estil tomiki i els que se'n deriven).

Història

El nom daikido va aparèixer per primera vegada el 1942.
Estils
Hi ha un gran nombre d'interpretacions de què va ensenyar Morihei Ueshiba, la qual cosa ha donat lloc a escissions i diferents estils d'aikido, que es poden classificar en tres grans grups: estils a dins l'aikikai, escoles fora de l'aikikai (creades per alumnes d'O sensei) i noves escoles.
Estils a dins l'aikikai

- Hikitsuchi Michio, que te una visió molt personal de l'ensenyament de l'aikido i va ser l'únic que rebé la transmissió del Masakatsu Bo Jutsu.
- Iwama Riu, creat per Morihiro Saito, que posa un èmfasi especial en l'ensenyament de les bases i en l'ús del bokken i el jo.
Escoles fora de l'Aikikai

- Yoshinkan, (Gozo Shioda)
- Yoseikan, (Minoru Mochizuki)
- Aikibudo, creat per Alain Floquet
- Shodokan, anomenat també tomiki
- Ki Aikido (Koichi Tohei), anomenat també shin shin toitsu aikido
- Manseikan, creat per Kanshu Sunadomari
- Shin'ei taido (Noriaki Inoue)
- Nippon Kan
- Tendo Ryu
- Shin Budo Kai
- Kokikai
- Seidokan
Noves Escoles fora de l'aikikai

- Tenshin
Graus i titulacions
Com la majoria d'arts marcials modernes, va adoptar el sistema kiu/dan comú a moltes arts japoneses.
Kiu
Es comença la practica com a mukiu (sense grau) i successivament es poden assolir els graus de gokiu (5è), ionkiu (4rt), sankiu (3r), nikiu(2n),i ikkiu (1r). Aquests graus, despres d'un temps de pràctica i d'un examen o avaluació els sol atribuir el propi professor a dins el dojo. Normalment no es duu un registre oficial extern al propi dojo, i en alguns casos/dojos, es passen diversos graus alhora. També hi ha alguns dojos en que per els nins hi ha més graus, començant al 9è, 10è o 12è, segons els casos. A la majoria de dojos el practicants amb grau kiu fan servir el cinturó blanc, però en alguns casos, i sempre segons la decisió de cada professor es fan servir els mateixos colors que en judo o karate. Els practicants amb grau kiu reben genèricament el nom de mudansha (els que no tenen dan).
Dan
A partir d'aquí es comença amb els graus dan, que modernament van del 1r al 8è (shodan, nidan, sandan, iondan, godan, rokudan, sichidan, hachidan), malgrat actualment hi ha encara alguns antics alumnes d'O Sensei que tenen el kudan (9è) o el judan (10è), que actualment no són atorgats. Per obtenir el shodan es requereix un cert temps de pràctica, haver complert els 16 anys i ser presentat per un professor reconegut. Dins aquest sistema l'aikido té la peculiaritat que tots els kiu solen fer servir el cinturó blanc, i tots els dan el negre.
Titulacions

Japoneses
El sistema de titulacions japonès està format per tres nivells:
- Fukushidoin (assistent). Per accedir a aquest nivell s'ha de tenir com a mínim el 2n Dan. Autoritza a donar classes i en alguns casos a fer exàmens de kiu.
- Shidoin (professor). Com a mínim s'ha de tenir el 4rt dan. Faculta per realitzar exàmens fins a 3r dan, i en cas de ser 5è dan, fins a 4rt.
- Shihan (mestre). Com a mínim s'ha de tenir el 6è dan. Faculta per realitzar exàmens fins a 4rt dan i recomanacions fins a 5è dan. En cas de ser 7è dan, es poden fer recomanacions fins a 6è dan. L'obtenció del grau no implica que automàticament es tengui la titulació, ja que aquesta és atorgada de forma separada al grau per les entitats reconegudes per l'aikikai, excepte en el cas dels shihan, que únicament poden ser nomenats pel mateix aikikai.
Altres països
En alguns casos, al no haver-hi una normativa pròpia de cada país, es fan servir les titulacions japoneses, com és el cas dels Estats Units. En altres casos les autoritats esportives de cada país regulen un sistema nacional de titulacions.
Espanya
Segons la vigent llei de l'esport i la normativa que la desenvolupa, les titulacions d'ensenyament/entrenament esportiu a Espanya estan organitzades en 3 nivells. Per obtenir-les es necessita una certa titulació dins l'ensenyament reglat, un grau en aikido, i fer el corresponent curs, que consta d'una part comuna amb tots els esports i una altra específica d'Aikido. Actualment les competències estan transferides a les comunitats autònomes.
- 1r nivell: Antigament anomenats Monitor-Instructor, actualment s'anomenen Tècnics Esportius de 1r nivell o Tècnic Esportiu Elemental. Son requisits necessaris tenir el 1r dan atorgat per la RFEDJYDA/CSD (Consejo SUperior de Deportes) i la titulació de Graduat en ESO. Aquesta titulació faculta per donar classe a principiants i fer exàmens fins a 3r kiu.
- 2n nivell: Antigament anomenats Professor - Entrenador Nacional
- 3r nivell: Antigament anomenat Mestre - Entrenador Nacional
França
Les competències en titulacions esportives les té Jeunesse et sports, consten d'una part comuna i d'una específica de cada activitat, i estan estructurats en 3 nivells:
- BEES 1: Es requereix el 2n dan, i és equivalent al batxiller en l'ensenyament reglat.
- BEES 2: Es requereix el 4rt dan, i és equivalent a un títol de Tècnic superior (BAC + 2, segons la denominació francesa)
- BEES 3: Es requereix el 6è dan. Actualment no hi ha cap titulat de 3r nivell en aikido
Federacions i associacions
Degut al caràcter no competitiu de l'aikido molts consideren que no és necessària una unitat organitzativa, de manera que això ha donat lloc a la creació de moltes organitzacions sense cap lligam entre elles. Podem considerar que la principal organització a nivell mundial és l'aikikai Foundation, fundada per el 2n Doshu Kishomaru Ueshiba. L'aikikai dona el seu reconeixement a les organitzacions que compleixen una certa normativa, i aquest reconeixement és una condició imprescindible per formar part de la Federació Internacional d'Aikido, entitat aquesta que únicament reconeix a una sola federació per un determinat territori, no coincident necessàriament amb un estat.
Balears
Principalment hi ha dues organitzacions, la Federación Balear de Judo y DA que està dins la Real Federación Española de Judo y DA agrupa la majoria de dojos, i principalment segueix dues línies tècniques, Yoshimitsu Yamada, 8è dan i Gerard Blaize, 7è dan. A mes hi ha altres dues organitzacions: MA-AI (Asociación Cultural Mallorca Aikikai i ASAI (Asociación Aikido Ibiza, que segueixen l'ensenyament den Yasunari Kitaura, 7è Dan. Aquestes dues estan integrades a dins l'ACAE (Asociación Cultural Aikikai de España). També hi ha alguns altres dojos que no formen part de cap d'aquestes organitzacions.
Catalunya
Hi ha diverses organitzacions, principalment la FCJYDA (Federació Catalana de Judo i DA), afliada a la RFEDJYDA, i que no segueix cap línia tècnica en concret. La ACAC (Associació Cultural Aikikai Catalunya), membre de l'ACAE i que segueix l'ensenyament d'en Yasunari Kitaura. L'ACFA Asociación CUltural Feilen AIkido, segueix l'ensenyament den Yoshimitsu Yamada. El Mutokukai Barcelona, segueix l'ensenyament de n'Stephane Benedetti, 6è dan, però no implica cap organització o associació jurídica, ja que els seus membres en alguns casos formen part de la FCJYDA i en altres casos són independents.
Bibliografia

- AIKIDO O la armonía de la naturaleza (en espanyol). Mitsugi Saotome. Editorial Kairós. ISBN 84-7245-306-5
- Aikido. La práctica (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-68-3
- Budo.Las enseñanzas del fundador del Aikido (en espanyol). Morihei Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-73-X
- El espíritu del Aikido (en espanyol). Kishomaru Ueshiba. Editorial Eyras. ISBN 84-85269-61-6
- Aikido. Le livre du debutant (en francès). Stephane Benedetti. Editorial du Soleil Levant.
- Aikido. Etiquette et transmission (en francès).Nobuyoshi Tamura. Editorial du Soleil Levant.
- Aikido. Recherche du geste vrai (en francès). Gérard Blaize. Editorial Sedirep.
- Aikido. Des paroles et des écrits du foundateur a la pratique (en francès). Gérard Blaize. Editorial Gérard Blaize.
Enllaços externs

En català

- [http://dmoz.org/World/Catal%c3%a0/Esports/Arts_marcials/Aikido Secció "Aikido" a l´Open Directory Project]
- [http://www.fedecatjudo.es/aikido.htm Federació Catalana de Judo i Disciplines Asociades]
- [http://www.mallorcaweb.net/aikido Aikido als Països Catalans]
En altres llengües

Informació general

- [http://www.aikidofaq.com The Aikido FAQ] (en anglès)
Comunitats

- [http://groups.msn.com/aikidokasindependientes Aikidokas Independientes] (en castellà)
- [http://faserline.com/aikiforum AikiForum] (en castellà)
- [http://www.aikiweb.com AikiWEB] (en anglès)
Federacions

- [http://www.aikikai.or.jp Aikikai Honbu Dojo] (en japonès/anglès)
- [http://www.aikido-international.org International Aikido Federation] (en anglès)
- [http://www.feaikido.net Real Federación Española de Judo y Deportes Asociados] (en castellà)
Notes
# El Hombu Dojo d'Aikikai (considerat per molts aikidokes el centre neuràlgic i normalitzador, que marca la línia "tradicional" de l'aikido) ha eliminat definitivament l'entrenament amb armes del currículum oficial. Categoria:Aikido ja:合気道 ms:Aikido

Aixecament de pesos

halterofília.

Aquagym

L' aquagym és una Activitat Física que consisteix en la pràctica d'exercicis aeròbics en el medi aquàtic, amb un suport musical. D'una banda, els objectius generals del aquagym són la millora de la condició cardiorespiratòria, el treball de la força i la resistència muscular, la millora de la flexibilitat i el treball de la coordinació motriu global, ritme i agilitat. D'altra banda, existixen altres objectius específics com són la reeducació de la respiració, la millora de la postura i la relaxació. Categoria:Esports aquàtics

Ostrvo Vejk

Otok Wake (isto tako poznat kao Atol Wake) je koraljni atol (s obalom dužine 12 milja (19,3 kilometara)) u Sjevernom Pacifiku, koji se nalazi na otprilike dvije trećine puta od Honolulua (2.300 milja ili 3.700 km zapadno) do Guama (1.510 milja ili 2.430 km istočno). To je neorganizirana, neinkorporirana teritorija Sjedinjenih Država kojom upravlja Ured za otočne poslove pri Sekretarijatu unutrašnjih poslova. Wake se nalazi zapadno od Međunarodne datumske granice te je jedan dan ispred 50 američkih država. Pristup otoku je ograničen i sve aktivnosti otoku su upravljane od strane američkog ratnog zrakoplovstva, američke vojske i Chugach McKinley, Inc., civilne tvrtke koja upravlja i održava vojne baze. Iako se Wake službeno naziva otokom, u stvari se sastoji od tri otoka (Wake, Wilkes i Peale) koji okružuju centralnu lagunu. Korištenje izraza otok za atol je posljedica nastojanja američke ratne mornarice da prije drugog svjetskog rata Wake razlikuje od ostalih atola koji su bili u posjedu Japana. Najveći otok (isto tako poznat kao Otok Wake) je središte aktivnosti na atolu i ima poletno-sletnu-stazu dugu 9800 stopa. Iako je otoke 20.10. 1568. otkrio španski moreplovac Alvaro de Mendana Neyra, ime su dobili po Samuelu Wakeu, kapetanu britanske škune koja je otoke posjetila godine 1796. Na njemu je godine 1840. američka mornarica poslala naučnu ekspediciju, a godine 1866. je tamo nasukan Libelle, brod koji je uglednu opernu pjevačicu Annu Bishop, prevozio iz San Francisca u Hong Kong. SAD su otok anektirale godine 1899, a godine 1935. je na njemu Pan Am sagradio malo naselje zvano "PAA-Ville", koje je trebalo postati usputna stanica za hidroavione na putu za Kinu. U januaru 1941. američka ratna mornarica je, u sklopu priprema za eventualni rat s Japanom, započela gradnju pomorske baze, a u augustu je tamo ustanovljen mali garnizon marinaca. 8.12. 1941. Japanci su, nakon napada na Pearl Harbor, izvršili prvi zračni napad na Wake, a tri dana kasnije pokušali desantom zauzeti otok. Iako inferiorniji brojem i skoro bez teškog oružja, branitelji su taj napad odbili i pri tome potopili japanski razarač Hayate - prvi veći brod koji je Japan izgubio u drugom svjetskom ratu. Iako beznačajan u strateškom smislu, taj je događaj slavljen kao prva saveznička pobjeda na Pacifiku i bitno je doprinio popravljanju morala ozbiljno načetog u početnim fazama rata. 17.12. 1941. je američki admiral Kimmel naredio da se na Wake pošalju pojačanja, pa je formirana operativna grupa koja se sastojala od dva nosača. Pet dana kasnije je William S. Pye, strahujući od gubitaka koje bi ona dobila daleko od svoje baze, operativna grupa dobila naredbu da se povuče. Dan kasnije su Japanci izvršili drugi desant, ovaj put podržani s daleko većim brojem brodova. Branitelji su opet pružili žestoki otpor, potopili dva patrolna broda i Japancima nanijeli ogromne gubitke, ali nisu bili u stanju spriječiti iskrcavanje. Dan kasnije, garnizon se predao. Od tada pa do kraja rata Wake je ostao u japanskom posjedu, ali je stalno bio metom pomorskih i zračnih napada s Otoka Midway. U potonjima je sudjelovao i budući američki predsjednik George H.W. Bush. Japanski garnizon se predao 4.9. 1945., a nakon rata je njegov zapovjednik Shigematsu Sakaibara osuđen i pogubljen zbog masakra 98 zarobljenih američkih civilnih radnika koji se dogodio 1943. Nakon rata je otok služio kao važna pomorska baza, te za testiranje raketa.

Vanjski linkovi

- [http://www.airnav.com/airport/PWAK AirNav - Wake Island Airfield] : Airport details, facilities and navigational aids
- [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/wq.html CIA World Factbook] : CIA World Factbook
- [http://www.richardsramblings.com/archives/2002/09/000164.html History of Wake Island] : Richard's ramblings
- [http://www.astronautix.com/sites/waksland.htm Rocket launches at Wake Island]
- [http://www.ibiblio.org/hyperwar/USMC/USMC-M-Wake.html The Defense of Wake] : USMC historical monograph
- [http://www.ibiblio.org/hyperwar/USMC/Wake/USMC-M-Wake-VI.html Surrender of Wake by the Japanese] : Marines in World War II
- [http://www.smdc.army.mil/KWAJ/logistics/wake.html U.S. Army Strategic and Missile Defense Command] : Logistics, flight schedules, facilities
- [http://dict.die.net/wake%20island/ Wake Island] : Dictionary Definition
- [http://www.pacificwrecks.com/provinces/wake.html Wake Island] : Pacific Wreck Database Category:Vanjski teritoriji Category:SAD Category:Otoci zh-min-nan:Wake-tó ja:ウェーク島

online slots narty szwajcaria cukrzyca tapety motorola darmowe statystyki

:: RELATED NEWS ::

2005 World Youth Day
The 20th World Youth Day 2005 was a Catholic youth festival that started on August 16 and continued until August 21, 2005 in Cologne, Germany. It was the first World Youth Day and foreign trip of The 20th World Youth Day 2005 was a Catholic youth festival that started on August 16 and continued until August 21, 2005 in Cologne, Germany. It was the first World Youth Day and foreign trip of July 26 1799 in Taunton, Massachusetts - died May 26 1862 in Somerville, Massachusetts) was the inventor of a low-friction tin-based metal alloy, Babbitt metal, that is used extensively in engine