:: wikimiki.org ::

Estel

Estel

Un estel és un aparell lleuger que es pot envolar amb l'ajuda del vent; vegeu estel (joguina). Estel també és un nom propi femení. En Astronomia un estel també pot ser un asteroide, un planeta, una estrella, un cometa o un astre.

Estel (joguina)

:Per altres significats d'estel, vegeu l'entrada corresponent. Un estel o milotxa és un aparell, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol estar fet de tela, paper o algun material sintètic lleuger, estès mitjançant una estructura de canyes o algun altre material, i que es control·la amb un fil. Al País Valencià, les milotxes tradicionals de canyes i paper de ceba es coneixen amb el nom de catxerulo o catxirulo, i es comencen a envolar (empinar) generalment des de Setmana Santa, coincidint amb la tradicional menjada de la mona de Pasqua. Més modernament, les milotxes adquireixen gran sofisticació i existeixen competicions i modalitats en les quals el qui envola la milotxa pot ser enlairat uns quants metres durant uns segons per la força de les milotxes. categoria:Joguines categoria:enginyeria ja:凧 ko:연날리기

Asteroide

i el seu satèl·lit Dactyl.]] Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims. L'1 de gener del 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pal·les). La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2 i 3,5 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits. Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Definició

La definició exacta d'asteroide no està determinada. Això crea certa confusió a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Unió Astronòmica Internacional a través del Centre de Planetes Menors utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes més petits que un planeta, més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes. Tot i això, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrònoms. El terme "planeta menor" no porta cap indicació sobre la composició de l'objecte o la seva localització general en el sistema solar. Per raons històriques, el terme "asteroide" porta implícita una composició rocosa de l'objecte i una òrbita interior a la de Júpiter. És per això que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptunià (1992 QB₁), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinònims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca (i no gel) amb òrbites que no van més enllà de la de Júpiter. El terme "objecte transeptunià" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de Neptú. A més, també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Júpiter i Neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua.

Asteroides propers a la Terra

Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides degut al perill que representen per a la Terra. Els tres grups més importants d'asteroides pròxims a la Terra són els asteroides Amor, els asteroides Apol·lo i els asteroides Aton.

Asteroides troians

Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'òrbita de Júpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L₄) i per darrere (L₅) de Júpiter. El planeta Mart té almenys un asteroide troià, (5261) Eureka, que ocupa el punt L₅ del sistema Sol - Mart. El planeta Neptú té dos asteroides troians coneguts. Un d'ells és 2001 QR₃₂₂, descobert el 2001, i l'altre és 2004 UP₁₀ que orbita per davant de Neptú en el seu punt de Lagrange L₄.

Mètode de denominació dels asteroides

L'organisme internacional que es dedica a batejar i catalogar els asteroides és el Centre de Planetes Menors (en anglès, Minor Planet Center o MPC) que pertany a la Unió Astronòmica Internacional. Quan un asteroide és descobert, rep un nom provisional format per l'any del descobriment i una sèrie de dues lletres (i si cal també una o més xifres). Concretament, després de l'any s'afegeixen dues lletres que indiquen: la primera, la quinzena del descobriment i la segona, la seqüència dins de la quinzena. Es comença per AA, es continua fins a AZ i després es passa a AA₁, AB₁, AC₁ i es continua fins a on calgui. D'aquesta manera, 1989 AC, (Tutatis), indica que va ser el tercer (C) asteroide descobert durant la primera quinzena de gener (A) de 1989. Una vegada que l'òrbita s'ha establert amb la suficient precisió com per a poder predir la seua futura trajectòria, se'ls assigna un número (no necessàriament per l'ordre en què van ser descoberts) i, més tard i de forma opcional, un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comitè de la Unió Astronòmica Internacional. Anteriorment, tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana però prompte es va acabar optant per formes més modernes. El primer asteroide que va rebre un nom no mitològic va ser el número 125 de la sèrie, Liberatrix (alliberadora en llatí) en honor de Joana d'Arc, encara que també s'especula que tal nom és un homenatge al primer president de la República Francesa, Adolph Thiers. Per la seua banda, el primer nom masculí, el va rebre el número 433, Eros. Avui en dia, les denominacions són molt menys restringides i van des de noms de ciutats i països com (945) Barcelona, (2247) Hiroshima, (132) Àustria, (1215) Xina i (1279) Uganda fins a noms de persones famoses: (2399) Terradas batejat en memòria d'Esteban Terradas i Illa, (1462) Zamenhof per Ludwik Lejzer Zamenhof o (1000) Piazzia en honor a Giuseppe Piazzi, personatges de ficció: (2309) Mr. Spock pel personatge de la sèrie de TV Star Trek, i altres conceptes com raça, gènere, d'animal i planta, etc. Les efemèrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat "Ephemerides of Minor Planets", que publica l'Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Russa de Ciències de Sant Petersburg.

Classificació per grup espectral

Els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre òptic, que correspon a la composició de la seva superfície, i tenint en compte també el seu albedo. Amb aquest mètode obtenim els tipus següents:
- Tipus C: el 75% dels asteroides coneguts. Tenen albedos menors de 0,04, són extremadament foscos, semblants a meteorits. Sembla que continguen un elevat percentatge de carboni.
- Tipus D: Aquest tipus d'asteroides tenen un albedo molt baix (0,02-0,05). Són molt rojos en longituds d'ona llargues, potser a causa de la presència de materials amb gran quantitat de carboni. Són molt rars de trobar al cinturó principal i se'n troben amb major freqüència a distàncies superiors a 3,3 unitat astronòmiques del Sol. El seu període orbital és la meitat del de Júpiter, és a dir estan en ressonància 2:1 amb aquest planeta.
- Tipus S: Aquest tipus representa al voltant del 17% dels asteroides coneguts. Tenen un albedo de 0,14 de mitjana. La seua composició metàl·lica està formada fonamentalment per silici.
- Tipus M: Inclou la majoria de la resta d'asteroides. Són asteroides brillants (albedo 0,10-0,18), quasi exclusivament formats per níquel i ferro. Hi ha altres grups d'asteriodes rars. El nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats:
- Tipus T: Es caracteritzen per un baix albedo (0,04-0,11).
- Tipus E
- Tipus R
- Tipus V: Per Vesta.

Satèl·lits asteroidals

Alguns asteroides tenen satèl·lits, com per exemple l'asteroide (243) Ida i el seu satèl·lit asteroidal Dactyl. El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb més d'un satèl·lit. Es tracta de l'asteroide (87) Sílvia i els seus dos satèl·lits Ròmul i Rem. Ròmul es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el Telescopi Keck II de 10 metres de Mauna Kea (Hawaii). Té 18 km de diàmetre i orbita a una distància de 1.370 km de Sílvia en un temps de 87,6 hores. Rem té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, tardant 33 hores en completar una òrbita al voltant de Sílvia.

Vegeu també

- Llista d'asteroides
- Cinturó d'asteroides
- Planeta menor Categoria:Planetes menors ja:׀¡»ף׀ַ ko:¼ַׂא¼÷ ms:Asteroid simple:Asteroid th:´ַׂא₪ֳׂ׀ֻל¹יֲֽ

Planeta

Un planeta és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament. Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis. L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó. Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són nou: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol. L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis. Categoria:Astronomia als:Planet ja:惑星 ko:행성 ms:Planet simple:Planet th:ดาวเคราะห์ zh-min-nan:He̍k-chheⁿ

Estrella (astronomia)

Una estrella o estrela és una esfera de plasma en un equilibri semblant al equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear.Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre. Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que el veiem blanc. Tanmateix,en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobre tot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d’Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és degut a que la nostra estrella emet més llum groga no pas d’altres colors.

Temperatura d'un estel

Els astrònoms calculen la temperatura de les estrelles segons el color que tenen. Les blaves són més calentes que les grogues, i les grogues són més calentes que les vermelles. Després de molts estudis, entre els que cal destacar els de la nord-americana Annie J. Cannon de l’observatori de Harvard a Boston, s’ha establert la següent classificació de les estrelles segons el seu espectre:
- Color blau, com I Cephei
- Color blanc-blau, com Spica
- Color blanc, com Vega
- Color blanc-groc, com Proció
- Color groc, com la nostra estrella, el Sol
- Color taronja, com Arcturus
- Color vermell, com Betelgeuse
La temperatura de superfície d'una estrella, és a dir, la de la superfície que emet la llum que nosaltres veiem, és molt menor (ex: 8.000 graus Kelvin en el Sol) que la del nucli del estel, on pot arribar a varies desenes de milions de graus. Pel que fa a la mida, una estrella, pot arribar a ser tan petita com la Terra. Aleshores s’anomena nana blanca. Quan es fa encara més petita ja no s’anomena estrella, llavors és un púlsar, que és la resta d’una estrella. Perquè ens hem poguem fer una idea, el Sol és una estrella mitjana.

Vida d'un estel

Les estrelles, però, no són eternes, també tenen la seva vida i la seva extinció. L'evolució d'una estrella sol ser la següent, #Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols. #Es fa gegant. Es produeixen reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes). #En la seva seqüència principal tenim l'estel amb planetes. L'estel segueix estable mentre es consumeix la seva matèria. #L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. #Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un Gegant Roig. #Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. #Es transforma en una Nova. Llença materials cap a l'exterior. #El que resta, es contreu considerablement. #Esdevé una Nana. Es fa molt petita i densa i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. categoria:Estrelles categoria:Astronomia ja:恒星 ko:항성 ms:Bintang simple:Star th:ดาวฤกษ์

Cometa

] . El nucli està encés a l'esquerra, i núvols de gas i pols són visible.]]

Origen

Els cometes, junt amb els asteroides, planetes i els seus satèl·lits, formen part del nostre Sistema Solar. Són cossos sòlids molt semblants als asteroides però amb distinta composició, i descriuen òrbites tan allargades, que aquells que rodegen el Sol, tornen al cap de molts anys, tants que inclús alguns només se'ls ha vist una única vegada. Altres són destruïts per l'acció de la gravetat del Sol, a causa de la seua xicoteta massa. Etimologia, del llatí Cometa i el grec Kometes, cabellera. Els astrònoms han trobat que els cometes provenen principalment de dos llocs; el Cinturó de Kuiper, localitzat més enllà de la òrbita del planeta Plutó i la núvol d'Oort, situada encara més lluny, a la mitat de distància entre nosaltres i Alfa Centauri (la estrela més pròxima al Sol.)

Estudi i composició

Va ser després de l'invent del telescopi que els astrònoms van començar a estudiar als cometes amb més detall, advertint llavors que la majoria d'estos tenen aparicions periòdiques. Edmund Halley va ser el primer a adonar-se d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa Halley en 1758, per al qual va calcular que tenia un període de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. Els cometes a causa del seu xicoteta grandària i òrbita molt allargada, fa que els vegem molt poc de temps i només quan estan prop del Sol. Els cometes estan compostos de aigua, diòxid de carboni (gel sec), amoníac, metà (gas natural), ferro, magnesi i silicats. A causa de les baixes temperatures dels llocs on viuen, estes substàncies que componen al cometa es troben congelades, raó per la qual es diu comunament que estan compostos de gel brut. Arriben a tenir diàmetres d'algunes desenes de quilòmetres -la muntanya més alta en la Terra, l'Everest, té aproximadament 9 quilòmetres d'altura. Quan es descobreix un cometa es veu aparèixer com un punt lluminós, amb un moviment perceptible del fons d'estreles, anomenades estreles fixes . La primera cosa que es veu és el nucli o cap. Després, quan l'astre s'acosta més al Sol, comença a desenvolupar el que coneixem com la cua del cometa, que li confereix un aspecte fantàstic. Els fotons que provenen del Sol fan que les substàncies que formen al cometa es comencen a calfar i se sublimen, passant directament de gel a gas, a causa de la subtilesa dels gasos originats en la cabellera i el xoc amb la llum solar o vent solar (el Sol produïx un vent constituït de partícules que són dispersades en totes direccions), aquells es projecten cap arrere, el que motiva la formació de la cua, la qual sempre apunta en direcció oposada al Sol. El xoc dels fotons que rep el cometa com una pluja, a banda de calor, aporten llum, sent visible a l'exercir el cometa de pantalla. Les cues dels cometes arriben a ser de grandàries considerables, aconseguint mils i inclús milions de quilòmetres. En el cas del cometa Halley en la seva aparició de 1910, la seva cua va arribar a mesurar prop de 30 milions de quilòmetres - la Terra té un diàmetre d'aproximadament 12 mil quilòmetres. Cada vegada que un cometa passa prop del Sol es desgasta, pel fet que el material que va perdent ja mai és reposat. S'espera que, com a mitjana, un cometa passe unes 2 mil vegades pel Sol abans d'evaporar-se completament. Al llarg de la trajectòria d'un cometa, este va deixant grans quantitats de xicotets fragments de material. Quan la Terra travessa l'òrbita d'un cometa, estos fragments cauen a l'atmosfera en forma de estreles fugaces o també anomenades pluja d'estreles. Al maig i octubre es poden observar les pluges d'estreles produïdes pels fragments que va deixar el cometa Halley. De la cabellera emergeixen, espentades per la intensa radiació solar, dos cues tènues i brillants: una de gas i una altra de pols, estenent-se milions de quilòmetres. Els astrònoms suggereixen que els cometes retenen, en forma de gel i pols, la composició de la nebulosa primitiva amb què es va formar el Sistema Solar i de la qual es van condensar després els planetes i les seues llunes. Per esta raó l'estudi dels cometes pot donar indicis de les característiques d'aquell núvol primordial.

Història de l'estudi dels cometes

Estudi d’òrbites

No es va establir definidament fins en el Segle_XVI si els cometes eren fenòmens atmosfèrics o objectes interplanetaris, període en què Tycho Brahe va realitzar estudis que van revelar que estos havien de provindre fora de l'atmosfera terrestre. Després en el Segle_XVII, Edmond Halley utilitza la teoria de la gravitació, desenvolupada per Isaac Newton, per a intentar calcular les òrbites de els cometes. Permetent-li descobrir que un d'ells tornava a la proximitat del Sol cada 76 o 77 anys aproximadament. Prompte, este va començar a anomenar-se Cometa Halley, i de fonts antigues se sap que ha sigut observat per humans des de 66 DC. El segon cometa que és va descobrir que tenia òrbita periòdica va ser el Cometa Encke, en 1821. Com el cometa d'Halley, va tenir el nom del seu calculador, el matemàtic alemany i físic Johann Encke, que va descobrir que era un cometa periòdic. El cometa d'Encke té el més curt període d'un cometa, només 3.3 anys, i per consegüent té el nombre més gran d'aparicions registrades. Va ser també el primer cometa l'òrbita del qual era influenciada per forces que no eren del tipus gravitacional. A pesar de tot, ara és un cometa molt tènue per a ser visible a simple vista, va poder haver sigut un cometa brillant alguns milers d'anys arrere, abans que la seva superfície de gel fóra evaporada. No obstant, no s'ha sabut si ha sigut observat abans de 1786, però anàlisi millorada de la seva òrbita primerenca suggereixen que correspon a observacions mencionades en fonts antigues.

Estudi de les seves característiques físiques

No va ser fins al període de l'era espacial que la composició dels cometes va ser provada. A principis del Segle XIX, un matemàtic alemany, Friedrich Wilhelm Bessel va originar la teoria que havien objectes sòlids en estat de evaporació: de l'estudi del seu brillo, Bessel va exposar que els moviments no-gravitacionals del Cometa Encke van ser causats per forces de doll creades com a material evaporat de la superfície de l'objecte. Esta idea va ser oblidada per més de cent anys, i després Fred Lawrence Whipple independentment va proposar la mateixa idea en 1950. El model proposat per ambdós prompte va començar a ser acceptat per la comunitat científica. Va ser confirmat quan una armada de vehicles espacials va volar a través del núvol lluminós de partícules que rodejaven el nucli congelat del Cometa Halley en 1986 per a fotografiar el nucli i van observar els dolls de material que s'evaporava. Després la sonda Deep Space 1 va volar prop del Cometa Borrelly el 21 de Setembre del 2001, confirmat que les característiques del Cometa Halley són comuns en altres cometes també.

Cometes famosos

Alguns dels més famosos cometes:
- cometa Biela : a finals del segle XIX es va partir en dos , i més tard en fragments minúsculs, donant lloc a una pluja d'estreles, amb el que va parèixer per sempre.
- cometa Borrelly
- cometa Coggia : Va obtenir molta fama a causa de la seva extraordinària bellesa.
- cometa Encke
- cometa Hale-Bopp
- cometa Halley : descriu la seva òrbita cada 76 anys. En 1910 la seva aproximació a la Terra, va comportar que la seva cua fregara amb les capes superiors de l'atmosfera.
- cometa Humason
- cometa Hyakutake
- cometa Ikeya-Seki
- cometa Luxell : al passar prop de Júpiter, va perdre part de la seva massa i va patir pertorbacions importants en la seua òrbita.
- cometa Mrkos
- cometa Shoemaker-Levy 9 : En 1993 es va fragmentar per l'intens camp de Júpiter i acaba impactant al juliol de 1994 contra ell.
- Gran cometa de 1811
- cometa 1843
- cometa 1882
- cometa Tempel 1: la sonda espacial Deep Impact va llançar un projectil sobre este cometa per a estudiar la composició del seu nucli.
- cometa Tempel-Tuttle Cometa que dona lloc a la pluja d'estreles anomenada Leònides
- cometa Kohoutek
- cometa West

Anècdotes

Són els astres que més han cridat l'atenció dels homes, tant per la seva bellesa com per la seva sobtada aparició i misteriosa destrucció o desaparició, amb el resultat que els van atribuir malignes influències, o se "concretaven" en la realització d'alguna profecia. Estes errònies creences han perdurat en algun sector de la societat fins als nostres dies a pesar que fa molt de temps que es coneix la naturalesa exacta dels cometes. Els retorns del cometa Halley també han provocat al llarg de la història curioses anècdotes. Històricament l'aparició d'un cometa va ser considerat un presagi important:

A Xina

En el segle XXVII abans de la nostra era, l'emperador Huang-Ti va fer construir un observatori i en el segle XXIV abans de la nostra era els astrònoms Ho e Hi van establir un calendari basat en els astres amb un any de 366 dias. En el segle XXII a. C. Ho e Hi (no es tracta dels mateixos astrònoms, potser eren noms de famílies, o títols) pareix que entregats als plaers de la beguda, van perdre la vida per no predir un eclipsi solar. També astròlegs de la Xina antiga van perdre la seva posició o vida per no haver sigut capaços de predir l'aparició en el cel d'algun cometa.

Època grega

L'any 372aC va aparèixer un cometa del què Aristòtil afirma que tenia una cua de 60º, per a Diodor de Sicília anunciava la decadència dels lacedemonis, i segons Èfor la destrucció pel mar de les viles d'Hèlice i Bura en Aquea. Plutarc relata que per a Timoleón de Corinti el cometa de l'any 343aC va ser el presagi de l'èxit de l'expedició contra Sicília. Naturalment per als sicilians el presagi va resultar ser funest. Del cometa que va aparèixer l'any 134aC es va dir que anunciava el naixement del rei Mitridates. Els historiadors Sozomeno i Sòcrates compten que l'any 400dC va aparèixer un cometa amb forma d'espasa, que va brillar sobre Constantinoble en el moment de les grans desgràcies, que l'amenaçava la perfídia de Gainas.

Època romana

L'any 66aC, com relata l'historiador Josefo, quatre anys abans de la destrucció de Jerusalem va aparèixer un brillant cometa, avui sabem que es tracta del cometa Halley. Els romans van creure que el cometa que va aparèixer a la mort de Juli Cèsar l'any 44aC era la seva ànima. L'historiador Seutonio atribuïx a la maligna influència dels cometes els errors comesos per Neró, aconsellat per l'astròleg Babilus, qui va assegurar que la mort de Claudio havia sigut anunciada per un cometa. A pesar d'allò que s'ha arrelat d'estes creences, va haver-hi gent en l'antiguitat que no van acceptar l'influx cometari sobre les persones, un d'ells és l'emperador Vespasià: Quan els metges el van reprendre perquè trobant-se greument malalt despatxava els assumptes d'estat els va respondre: És necessari que un emperador sal de peu. Al veure que els cortesans contemplaven el cometa va dir rient-se: aquesta estrela amb cabellera no m'afecta; més prompte amenaça al rei de Pàrtia que també la té mentres que jo estic calb. A causa del seu estat de salut, no al cometa, Vespasià va morir poc després l'any 79dC.

Època medieval

En temps medievals va continuar la por als cometes que van continuar anunciant morts de reis, arribant-se inclús a crear cometes imaginaris per a justificar-les. Un d'ells va ser el de l'any 814 -inexistent- que es va dir va anunciar la mort de Carlemany. El retorn de l'Halley l'any 837, va anunciar la mort del rei Lluís I de França. Això sí, ho va fer amb tres anys d'anticipació perquè el monarca va morir l'any 840. El pintor italià Giotto va posar un cometa (probablement el del Halley) en el seu Naixement de Jesús. Paracels en 1664 assegurava que el cometa que va aparèixer era una advertència a Alfons IV rei de Portugal.En el Segle XVII Kepler creia que els cometes eren emanacions de la Terra, és a dir un fenomen atmosfèric. Amb estes idees queda clar que el que hi havia establit les lleis amb què es movien els planetes, no es preocupara del moviment dels cometes. Es deu als esforços de Tycho Brahe, Newton i Edmund Halley que l'estudi dels cometes a la categoria de moviments planetaris. Newton va inventar un procediment per a determinar els elements de les òrbites cometaries amb poques observacions. Edmund Halley va coronar el seu treball calculant les òrbites de 24 cometes de què es tenien dades suficients. Al comparar-les entre si, va veure que algunes eren tan paregudes que pareixien correspondre al mateix astre. El cometa de 1682, acabat d'observar, va parèixer ser el mateix que els de 1607 i o 1531, pel que va predir la seva tornada per a finals de 1758 o principis de 1759. Newton i Halley ja difunts no van poder observar la tornada del cometa.

Època moderna

Per a precisar més la tornada del cometa Halley el matemàtic francès Alexis Clairaut va usar fórmules matemàtiques perfeccionades. Ell es va encarregar de determinar l'àlgebra del problema per a saber com els planetas influïen amb la seva acció gavitatoria en la tornada del cometa. La tasca del càlcul va anar a càrrec de l'astrònom francès Joseph Lalande i de la matemàtica Hortensia Lepaute. Després de dedicar durant mig any tot el seu temps a calcular van trobar junt amb Clairaut que, Júpiter retardava la tornada del cometa 518 dies i Saturn uns 100 dies, així que està revolució de l'Halley seria quasi dos anys mes llarga que l'anterior. Van calcular el pas pel periheli per a abril de 1759 amb un error d'un mes. El cometa va fer el seu pas el 12 de març de 1759 i des de llavors se'l coneix com cometa Halley en honor al seu primer calculador. L'astrònom Guillaume Li Gentil de tornada de l'Índia on havia anat a observar el Trànsit de Venus de 1761, va portar d'allí una nova planta encara sense nom en Europa, en honor a la matemàtica que havia col·laborat en el càlcul de la tornada de l'Halley li va posar el nom de hortènsia. Del cometa Halley, es coneixen 31 aparicions des de l'any 2315aC fins a la més recent de 1986. on va ser observat per sondes espacials. El famós astrònom Joseph Lalande en la seua obra Réflexions sur les comètes conta que en certs casos els cometes poden arribar a xocar amb la Terra, molta gent va entendre que havia predit que un cometa provocaria la fi del món i es va provocar un temor de grans proporcions el que va forçar el rei a donar l'orde al científic que explicara per al gran públic el sentit del seu escrit. El retorn del cometa de Carles V va ser anunciat per al 13 de juny de 1857. Eixe dia el cometa havia de xocar amb la Terra i produir la fi del món. En els pobles i inclús en París es parlava del cometa amb horror. També es va anunciar la destrucció de la Terra el 12 d'agost de 1872. En temps mes recents, com la tornada de l'Halley a principis del segle XX, la proximitat del seu pas va crear una por que va impulsar la creació d'un important mercat per a "màscares anticometa" i altres artefactes suposadament dissenyats per a protegir-se d'unes possibles emanacions tòxiques. Va haver-hi gent que es va suïcidar a Europa central i oriental, per la psicosi creada pels periòdics que en el moment en què la Terra passara per dins de la cua del cometa les persones de la Terra quedarien enverinats. En 1997 en el pas del cometa Hale-Bopp es van escampar rumors que una gran nau extraterrestre estaria seguint el seu pas, el que va incitar un suïcidi en massa entre els seguidors de la secta de La Porta del Cel. A pesar que la ciència ha aclarit la naturalesa dels cometes, encara hi ha segments de la població que tenen creences astrològiques, en les quals un cometa apareix com un presagi. D'altra banda, en la ciència-ficció els autors i directors els representen equivocadament com a objectes candents, en compte de gelats.

Vegeu també

Astrogeologia Categoria:Sistema Solar ja:彗星 ko:혜성 ms:Komet simple:Comet th:ดาวหาง

Astre

Un astre és un cos celeste, cos que pot individualitzar-se dels altres en l'Univers. Principals tipus d'astres:
- Satèl·lit
- Planeta
- Asteroide o planetoide
- Estel o estrella
- Estel o estrella de neutrons
- Forat negre Pàgines que s'hi relacionen:
- El sistema solar
- Les galàxies
- Astronomia Categoria:Astronomia

Bismarck (ND)

Bismarck is the capital of North Dakota, a state of the United States of America. It is named for the German chancellor Otto von Bismarck. As of the 2000 census, it has a population of 55,532, and is North Dakota's second-largest city. It is the county seat of Burleigh County, and sits directly across the Missouri River from Mandan, North Dakota. The local newspaper is the Bismarck Tribune. Bismarck Municipal Airport serves the city. Bismarck has two hospitals: Medcenter One Health Systems and St. Alexius Medical Center. Bismarck is also home to the North Dakota State Penitentiary.

Overview

In Bismarck, like most cities, the primary transportation mode is by automobile, although there is a transit system available. The city is served by one U.S. highway, U.S. 83, and one interstate highway, Interstate 94, which runs through the northern part of the city. The Burlington Northern Santa Fe Railroad serves the Bismarck - Mandan area, running east/west through the city. Bismarck has a large park system, with many exercise trails. Sertoma Park is one of the well-known parks in Bismarck, spanning over three miles along the Missouri River, which separates Bismarck and its sister city, Mandan. Along with four miles of biking trails, Sertoma Park is also home to the Dakota Zoo, and Super Slide Amusement Park.

Geography

Bismarck is located at 46°48'48" North, 100°46'44" West (46.813343, -100.779004). According to the United States Census Bureau, the city has a total area of 71.0 km² (27.4 mi²). 69.6 km² (26.9 mi²) of it is land and 1.3 km² (0.5 mi²) of it is water. The total area is 1.90% water.

Media

The city newspaper is the Bismarck Tribune which was established in 1873. There are six television stations based in Bismarck:
- KBME channel 3/DTV channel 22 (PBS)
- KFYR channel 5/ATSC ch. 31 (NBC)
- KXMB channel 12/ATSC ch. 23 (CBS)
- KBMY channel 17/ATSC ch. 16 (ABC)
- KNDX channel 26 (Fox & UPN)
- K46DY channel 46 (TBN) Bismarck is home to a number of radio stations including:
- FM Stations
- KCND 90.5 FM (Public Radio)
- KBFR 91.7 FM (Religious)
- KYYY 92.9 FM (Top 40)
- KQDY 94.5 FM (Country)
- KBYZ 96.5 FM (Classic Rock)
- KKCT 97.5 FM (Top 40, New Music)
- KACL 98.7 FM (Oldies)
- KLBE 100.7 FM (Christian Rock)
- KSSS 101.5 FM (Modern Rock)
- KNDR 104.7 FM (Christian)
- KJIT 106.7 FM (Christian)
- AM Stations
- KFYR 550 AM (News/Talk)
- KXMR 710 AM (Sports)
- KBMR 1130 AM (Country)
- KLXX 1270 AM (Talk)

Demographics

As of the census of 2000, there are 55,532 people, 23,185 households, and 14,444 families residing in the city. The population density is 797.4/km² (2,065.2/mi²). There are 24,217 housing units at an average density of 347.7/km² (900.6/mi²). The racial makeup of the city is 94.78% White, 0.28% Black or African American, 3.39% Native American, 0.45% Asian, 0.03% Pacific Islander, 0.17% from other races, and 0.89% from two or more races. 0.75% of the population are Hispanic or Latino of any race. The top six ancestries in the city are: German (57.9%), Norwegian (18.2%), Russian (7.7%), Irish (7.2%), English (5.0%), Swedish (4.3%). There are 23,185 households out of which 30.2% have children under the age of 18 living with them, 50.1% are married couples living together, 9.3% have a female householder with no husband present, and 37.7% are non-families. 31.0% of all households are made up of individuals and 10.5% have someone living alone who is 65 years of age or older. The average household size is 2.32 and the average family size is 2.94. In the city, the population is spread out with 23.5% under the age of 18, 11.1% from 18 to 24, 29.1% from 25 to 44, 22.4% from 45 to 64, and 13.8% who are 65 years of age or older. The median age is 36 years. For every 100 females there are 93.9 males. For every 100 females age 18 and over, there are 91.8 males. The median income for a household in the city is $39,422, and the median income for a family is $51,477. Males have a median income of $33,804 versus $22,647 for females. The per capita income for the city is $20,789. 8.4% of the population and 5.7% of families are below the poverty line. Out of the total population, 9.5% of those under the age of 18 and 7.4% of those 65 and older are living below the poverty line.

Education

K-12

The Bismarck public school system has 15 elementary schools, 3 middle schools, and 2 high schools. There are also a number of private schools in the city.

Higher Education

The University of Mary is the largest degree-granting institution in the city. Bismarck State College is a member of the North Dakota University System. Bismarck is also home to United Tribes Technical College and a satellite campus of Aakers College.

External links

Category:Major cities in North Dakota Category:Cities in North Dakota Category:U.S. state capitals Category:Burleigh County, North Dakota Category:Bismarck-Mandan

gadu programy p2p witaminy Venezia alberghi Kredyt hipoteczny

:: RELATED NEWS ::

Stanczyk
] Stańczyk (ungefär 1480-1560) var den mest kända gycklaren i polsk historia. Han anställdes av tre polska kungar: Alexander, Sigmund den gamle, och Sigmund Augustus. Vissa historiker tror att namnet "Stańczyk" ä

Tiamin
Tiamin, eller vitamin B₁ som det även kallas, är ett viktigt co-enzym vid metabolism av kolhydrater. Viktigt för normal funktion av hjärna och nerver. Reglerar hjärtfunktionen och pulsådrornas spänningstillstånd. Verkar svagt vattendrivande. Förbättrar inlärnings- och upp

Hässlögymnasiet
Hässlögymnasiet, gymnasieskola i Västerås med flyginriktning. H. är beläget på F1:s gamla flottiljområde vid Hässlö flygfält ca sex kilometer från Västerås centrum. Här bedrivs utbildning på gymnasienivå till trafikflygare och flygtekniker (inom ramen för det naturvetenskapliga programmet) samt flygmekaniker (inom ramen för Fordons- och Elprogrammen). De naturvetenskapliga utbildningarna är riksrekryterande. Vid Hässlögymnasiet bedrivs dessutom vida

F 1 Hässlö
F 1 Hässlö, eg. F 1 eller Västmanlands flygflottilj, en f.d. flygflottilj. Flottiljen sattes upp första juli 1929 och var ett av Flygvapnets första förband. Från och med 1930 var flottiljen placerad vid Hässlö flygfält sex kilometer utanför centrala Västerås. Här bedrevs verksamheten fram till nedläggningen 1983. Kategori:Flygflottiljer

Annales-skolan
Annales-skolan är en ursprungligen fransk forskarskola inom historievetenskapen, som till skillnad från marxisternas strikt historiematerialistiska uppfattning, även betonar enskilda individers betydelse för den historiska utvecklingen. I historieskrivningen väver man även in andra samhälleliga, filosofiska och kontextuella faktorer. Man går så att säga tillbaka till annalerna.

Västmanlands flygflottilj
F 1 Hässlö, eg. F 1 eller Västmanlands flygflottilj, en f.d. flygflottilj. Flottiljen sattes upp första juli 1929 och var ett av Flygvapnets första förband. Från och med 1930 var flottiljen placerad vid Hässlö flygfält sex kilometer utanför centrala Västerås. Här bedrevs verksamheten fram till nedläggningen 1983. Kategori:Flygflottiljer

Albaniens turism
Turismen utgör en relativt liten del av Albaniens ekonomi. Landet är i sin helhet oexploaterat som turistland och med förhållandevis opåverkade miljöer; investeringsbehovet är dock stort för att tillgodose resenärernas krav då faciliteter ofta är av låg kvalitet.

Naturturism

I Albanien finns unika naturfenomen som Komani eller nationalparken Llogara. Den mest populära attraktionen inom

Storfinland
(mörkblått), Östkarelen (blågrått), Finnmark (grönt) samt Tornedalen (violett)]] Storfinland, det tänkta rike som eftersträvades av vissa grupper i högern och i nationella grupperingar i Finland