Estiu

L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de desembre en el hemisferi sud i el 21 de juny en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de tardor (al voltant del 21 de març en l'hemisferi sud i el 21 de setembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi sud i juny, juliol i agost en l'hemisferi nord. Antigament hi havia cinc estacions en comptes de quatre i per tant aquests mesos no són aplicables.

Característiques

Hi ha un augment fort de la temperatura, que s'explica per la inclinació de l'eix de la Terra, que fa que les zones on és estiu estiguin més a prop del Sol. Acostuma a ser l'època de l'any amb menys precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets. A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.

Simbolisme

En la majoria de països es produeix el període vacacional, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi.

Vegeu també

- Primavera
- Tardor
- Hivern categoria:clima ja:夏 simple:Summer

Estació

:Aquesta pàgina és sobre les estacions meteorològiques o astronòmiques. Per a les estacions de trens o autobusos, consulteu estació (transports). Una estació és una de les quatre divisions de l'any natural en les zones amb climes temperats. L'any es divideix en quatre parts (desiguals, però aproximadament iguals): primavera (entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu), estiu (entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor), tardor (entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern) i hivern (entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera).

La causa de les estacions

La successió de les estacions no es deu com podria creure's, al fet que en el seu moviment el·líptic la Terra s'allunya i acosta al Sol, la qual cosa encara que influïx només causa efectes secundaris. La causa principal és la inclinació de l'eix de gir del globus terrestre . Este eix es troba sempre orientat en la mateixa direcció (excepte el fenomen de la precesió ) i per tant els hemisferis boreal i austral són desigualment il·luminades pel sol. Cada 6 mesos la situació s’inverteix. Si l'eix de la Terra no estiguera inclinat respecte a la Eclíptica , el Sol es trobaria tot l'any sobre l'equador; culminaria tots els dies de l'any a la mateixa altura sobre l'horitzó, que seria igual a la mateixa latitud N i S, i tant menor quant major fóra la latitud h=90-lat . Per tant no hi hauria estacions.

Moviment anual

- Veure: Moviment anual En realitat el pla de l'eclíptica en el qual es mou aparentment el sol forma un angle de 23°26' amb el pla de l'equador. Per consegüent aquest astre només pot trobar-se en el zenit d'un observador equatorial quan passa per la intersecció d'ambdós plans, línia dels equinoccis, la qual cosa ocorre 20, 21 de Març quan el Sol passa de l'hemisferi sud al nord, i el 22, 23 Setembre quan passa del nord al sud. Entre eixos dos moments, el 22, 23 de Juny el Sol arriba en l'hemisferi boreal la seva màxima declinació (distància angular a l'equador) la qual cosa ocorrerà per a l'hemisferi sud el 21, 22 desembre. El dia que el Sol creua l'equador, el moviment de rotació de la Terra li fa descriure aparentment una trajectòria equatorial, estant 12h per dalt de l'horitzó i 12 per davall en qualsevol latitud . Si és Març a partir d'eixa data el sol culmina mes alt en els llocs del h. nord i cada vegada mes baix sobre l'hemisferi sud . Els dies s'allarguen en el nord i acurten en el sud . Per si fóra poc els rajos solars cauen cada vegada mes perpendiculars en el nord i mes rasants en el sud . La conseqüència d'este procés és un calfament primaveral del nord i un refredament tardorenc del sud la qual cosa prossegueix fins al 22 de juny. En esta data el Sol passa pel solstici d'estiu i s'inicia en el Nord eixe estació mentres en el Sud comença l'hivern. El sol eixe dia arriba en l'hemisferi nord la seva màxima altura sobre l'horitzó aconseguint al migdia el zenit en el Tròpic de Càncer , és a dir el paral·lel 23°27'N. Totes les regions situades a latitud major que 66°33'N (corresponents al cercle polar Àrtic) reben permanentment la llum del Sol. En la resta de l'hemisferi els dies són els mas llargs i les nits les mas curtes. En l'hemisferi austral al contrari la situació és totalment la contrària , és hivern , els dies curts i les nits llargues , en el cercle polar Antàrtic és nit permanent. A partir d'eixa data , la declinació solar disminuïx i en conseqüència el sol culmina cada vegada a menor altura en el Nord i a major altura en el Sud. El 22, 23 de Setembre el sol torna a estar en l'Equador i els dies i les nits duren igual en els dos hemisferis. Les temperatures en el nord han anat baixant i apujant en el sud. A l'arribar el 21 de Desembre entra l'hivern en l'hemisferi boreal i l'estiu en l'austral produint-se la situació inversa a la del 21 de juny. Finalment s'arriba al 21 març on comença novament el cicle anual. Aquest cicle presenta certes irregularitats inherents a l'òrbita terrestre que és una el·lipse amb el sol ocupant un dels focus.

Duració de les estacions

Moviment anual
Estacions en la Terra.

Actualment la línia dels solsticis forma amb l'eix major de l'el·lipse un angle de 10°, la línia dels solsticis i la dels equinoccis dividixen a l'el·lipse en 4 zones, corresponents a les estacions. Per la 2° llei de Kepler la velocitat areolar de la Terra en el seu gir al voltant del sol és constant després àrees mes grans significa que les corresponents estacions tenen major duració. Esta és la causa que les estacions tinguen duració diferent: Per consegüent l'hemisferi boreal es beneficia d'una major duració de la insolació a la primavera i estiu. Aquest fenomen es troba parcialment compensat pel fet que la Terra arriba el seu màxim acostament al sol el 3 o 4 Gener quan l'hemisferi sud és estiu . En definitiva l'hemisferi nord rep un 7% d'insolació mes que el sud gaudint encara que en escassa proporció d'hiverns menys freds i estius menys calorosos que el Sud. La situació esta també compensada per un altre fet no astronòmic , els mars mes abundants en el Sud que en el Nord acumulen calories durant l'estiu i les cedeixen durant l'hivern per mitjà de l'atmosfera, gràcies a ells els hiverns són menys crus i els estius menys tòrrids.

Començament de les estacions

Les estacions varien el seu inici perquè el any civil dura 365 o 366 dies mentres el any astronòmic o tròpic dura 365,2422 dies. Com el any de traspàs dura més que l'astronòmic, després d'un any bixest les estacions comencen més prompte. Després amb cada any normal les estacions retarden el seu inici unes 6 hores, de manera que en els tres anys normals retarden el seu inici 18 hores, fins que un nou any bixest torna el seu inici quasi al moment de començar el cicle. Es calcula el començament de les estacions usant les fórmules següents: Equinocci primavera de l'any I: JD = 1721139,2855 +365,2421376
- I +0,067919
- (I/1000)^{2-0,0027879
- (I/1000)^{3

Solstici d'estiu de l'any I:
JD =1721233,2486 +365,2417284
- I -0,053018
- (I/1000)^{2+0,009332
- (I/1000)^{3

Equinocci tardor de l'any I:
JD =1721325,6978 +365,2425055
- I -0,126689
- (I/1000)^{2+0,0019401
- (I/1000)^{3

Solstici d'hivern de l'any I:
JD =1721414,392 +365,2428898
- I -0,010965
- (I/1000)^{2-0,0084885
- (I/1000)^{3

Després cal convertir la data juliana al calendari gregorià. Restant les dates julianes s'obté la duració de les estacions, excepció feta de la duració de l'hivern; per a obtindre esta última se suma la quantitat aproximada de la duració de l'any tròpic 365,2422 al començament de la Primavera de l'any I obtenint la de l'any I+1 i es resta del començament de l'hivern.

Les estacions en Mart
Igual que en la Terra, l'equador marcià està inclinat respecte al pla de l'òrbita un angle de 25º,19'. Ambdós plans es tallen assenyalant una direcció que s'anomena punt Àries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'òrbita talla ascendentment l'equador del planeta. Ambdós punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocéntriques, en honor al déu Ares). Les mesures sobre l'òrbita o de les Ascensions Rectes As mesures sobre l'Equador. La primavera comença en l'hemisferi Nord en el equinocci de primavera quan el Sol travessa el punt Vernal passant de l'hemisferi Sud al Nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò té també un sentit climàtic. Els dies i les nits duren igual i comença la primavera en l'hemisferi Nord. Esta dura fins que LS=90º solstici d'estiu en què el dia té una duració màxima en l'hemisferi Nord i mínima en el Sud.

Anàlogament, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi Sud és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions.
La diferència entre les seves duracions és major perquè l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. Heus ací la duració de les quatre estacions a Mart:

ESTACIÓ
DURACIÓ A MART
DURACIÓ TERRA

hemisferi boreal
hemisferi austral
Sols
Dies
Dies

primavera
tardor
194
199
92,9

estiu
hivern
178
183
93,6

tardor
primavera
143
147
89,7

hivern
estiu
154
158
89,1

La comparació amb les estacions terrestres mostra que, així com la duració d'estes difereix com a màxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'òrbita, la diferència arriba a ser primerament de 51 sols.

solstici
Estacions en Mart.

Actualment l'hemisferi Nord gaudeix d'un clima més benigne que l'hemisferi Sud. La raó és evident: l'hemisferi Nord té tardors (143 dies) i hiverns (154 dies) curts i a més quan el Sol està en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. A més la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) són llargs, però estant el Sol en el afeli són més freds que els de l'hemisferi Sud. Per a l'hemisferi Sud la situació és la inversa. Hi ha per tant una compensació parcial entre ambdós hemisferis pel fet que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. A causa de la retrogradació del punt Vernal i a l'avanç del periheli, la situació es va decantant cada vegada més.

En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinearà al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosió hídrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del "llarg hivern". Amb l'alineació del periheli al solstici d'hivern, tindrem per a l'hemisferi Nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revés en l'hemisferi Sud. Això provocaria que l'extens i gruixut casquet polar Nord, siga transferit a través de l'atmosfera, al casquet polar Sud. En l'operació, la major part dels gels d'aigua i CO₂ es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressió i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situació s'invertiria.

categoria:clima
Categoria:Astronomia

ja:季節

simple:Season

21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 10 dies per a finalitzar l'any.
----

Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN

- 1880 - l'illa de Man (el Regne Unit): s'hi reconeix el sufragi femení: serà el primer lloc del món.

- 1923 - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.

- 1980 - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.

Naixements:
:PAÏSOS CATALANS

- 1850 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
:MÓN

- 1947 - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN

- 1375 - Certaldo (la Toscana, Itàlia): Giovanni Boccaccio, escriptor italià.

- 1935 - Hindäs (Göteborg, Götaland, Suècia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.

- 1940 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc.

- 1945 - Heildelberg (Baden-Württemberg, Alemanya): George Smith Patton, militar estatunidenc.

- 1958 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.

- 1992 - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.

- 2002 - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià.

Efemèrides astronòmiques:

- solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).
Festes i commemoracions:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Desembre

ja:12月21日

ko:12월 21일

simple:December 21

th:21 ธันวาคม

21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.
----

Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS

- 1883 - el Tarròs (l'Urgell): Lluís Companys i Jover, polític català.
:MÓN

- 1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS

- 1937 És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin.

- 1992 - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià.
:MÓN
Festes:
----
Un dia abans / Un dia després

Categoria:Juny

ja:6月21日

ko:6월 21일

simple:June 21

th:21 มิถุนายน

Tardor
La tardor, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en el hemisferi sud i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.

Característiques

És una època d'abundants precipitacions i de descens progressiu de la temperatura.

Moltes plantes perden la clorofil·la com a pas previ a la caiguda de les fulles. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

Simbolisme

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura.

És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional".

Vegeu També

- Primavera

- Estiu

- Hivern

categoria:clima

ja:秋

21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantaunè en els anys de traspàs. Queden 285 dies per a finalitzar l'any.
----

Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS

- 1238 - Xàtiva: el rei Jaume I signa el primer document que confereix lleis pròpies (jutges civils i criminals, la cambra dels jurats de València), a la recent conquestada València. Açò és la llavor dels Furs valencians.

- 2004 - Catalunya del Nord: s'hi celebra la primera tanda per elegir 16 escons dels 31 del Consell General dels Pirineus Orietals i a la regió de Llenguadoc-Rosselló (que inclou la Catalunya del Nord).
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN

- 1980 - Porto Alegre (el Brasil): Ronaldo de Assis Moreira, conegut com Ronaldinho Gaúcho, futbolista brasiler.

Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:

- Naw-Rúz, any nou Bahà'í

----
Un dia abans / Un dia després

Categoria:Març

ja:3月21日

ko:3월 21일

simple:March 21

th:21 มีนาคม

21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 101 dies per finalitzar l'any.
----

Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS

- 1354 - Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.

- 1938 - El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que comdenma el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.

- 5 de novembre - Tarragona (el Tarragonès): l'aviació franquista bombardeja la ciutat.

- 2004 - el Ripollès: s'hi produeix un terratrèmol de 4'2 graus en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.
:MÓN

- 2004 - Nova York: prèviament a la 59a assemblea general de les Nacions Unides, s'hi reuneixen una cinquantena de caps d'estat i de govern encapçalats per l'anomenat 'quintet contra la fam' (Lula da Silva, José Luís Rodríguez Zapatero, Jaques Chirac, Ricardo Lagos i Kofi Annan) per crear un Fons Mundial de Lluita contra la Fam.

Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN

- 1934 - Montréal (el Quebec): Leonard Norman Cohen conegut com Leonard Cohen, cantant melòdic canadenc.

Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes i commemoracions:

- Dia Internacional de l'Alzheimer
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Setembre

ja:9月21日

ko:9월 21일

simple:September 21

th:21 กันยายน

Desembre
El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el desè mes del calendari romà.

Categoria:Desembre

als:Dezember

ja:12月

ko:12월

ms:Disember

simple:December

th:ธันวาคม

Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. El seu nom ve del déu romà Februus, el de la purificació.

Esdeveniments de febrer:

- El 14 de febrer és el dia dels enamorats o Sant Valentí

Dites:
El febrer de cap o de cua l'ha de fer (es diu perquè sempre hi ha alguna maltempsada en aquest mes).

Endevinalles:
De dotze germans que som, sóc el segon. Però no t'enganyo si et dic que de tots sóc el més petit.

Vegeu els temes referents als diferents dies del mes:

Febrer: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 (29)

Categoria:Febrer

ja:2月

ko:2월

ms:Februari

simple:February

th:กุมภาพันธ์

Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom prové del nom de de l'emperador romà Juli Cèsar (Iulius Caesar, en llatí).

Categoria:Juliol

ja:7月

ko:7월

ms:Julai

simple:July

th:กรกฎาคม

Temperatura
f. Magnitud termodinàmica que indica el grau de calor d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre.

Físicament, la temperatura està relacionada directament amb l'energia cinètica dels àtoms, molècules, etc. que formen el cos. Així, les molècules d'un cos calent vibraran amb més rapidesa que les d'un cos fred.

Per altra banda la temperatura és el nivell d'escalfor d'un cos. Es mesura emprant un aparell anomenat termòmetre.

Unitats
Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;

- L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (k).

- L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C)

- L'escala fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa.

Categoria:Magnitud física
Categoria:Termodinàmica
Categoria:Meteorologia

ja:温度
ko:온도

th:อุณหภูมิ

Sol

El Sol és la estrela més pròxima a la Terra pel que també és l'astre més brillant.
----
La seva presència o absència en el cel determina el dia o la nit respectivament. La energia radiada pel Sol és aprofitada pels sers fotosintètics que constituïxen la base de la cadena tròfica. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en funcionament els processos climàtics.

A pesar de ser una estrela mitjana, és l'única que es resol a simple vista, amb un diàmetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en el afeli. El que dóna un diàmetre mitjà de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són tals que es veuen, aproximadament, amb la mateixa grandària aparent en el cel.

El planeta Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar orbiten el Sol. Altres cossos que orbiten el Sol inclouen asteroides, meteorits, cometes, objectes del cinturó de Kuiper, del Núvol d'Oort i, també, pols.

Es va formar fa uns 4500 milions d'anys i al final de la seva vida, dintre d’uns 5000 milions d’anys, s'apagarà.

Característiques
any
El Sol és un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, que significa que és una mica més gran i calent que un estel mitjà, però molt menor que un gegant vermell. Una estrella G2 té una vida a la seqüència principal de 10 milers de milions d'anys.

En el centre del Sol, la densitat és aproximadament 1,5 × 10⁵ kg/m³, les reaccions termonuclears (fusió) converteixen l'hidrogen en heli. 3,9 × 10⁴⁵ àtoms passen per reaccions nuclears cada segon. Això allibera energia que fuig de la superfície del Sol com a llum. És possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades bombes d'hidrogen. En un futur podria esdevenir-se que la energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat.

Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no és un sòlid. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causa que les línies del camp magnètic s'entortolliguin amb el temps, provocant la formació de les dramàtiques taques solars i prominències solars.

La corona solar té 10¹¹ àtoms/m³, i la fotosfera té 10²³ àtoms/m³.

Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produits a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicicó teòrica, un problema que es denominà problema dels neutrins solars. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir.

Per a obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'Agència Espacial Europea i la NASA van posar en òrbita l'observatori SOHO (Solar and Heliospheric Observatory) el 2 de desembre de 1995.

Naixement i mort del Sol
Més informació en: Evolució estel·lar

El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de núvols de gas i pols que ja contenien residus de generacions anteriors de estrelas. Gràcies a la metalicitat de tal gas, del seu disc circumstelar van sorgir, més tard, els planetas, asteroides i cometes del sistema solar. En l'interior del Sol es produïxen reaccions de fusió en les que els àtoms de hidrogen es transformen en heli produint-se l'energia que irradia la nostra estrela. Actualment, el Sol es troba en plena seqüència principal, fase en què seguirà uns 5.000 milions d'anys més cremant hidrogen de manera estable. Quan l'hidrogen del seu nucli siga molt menys abundant aquest es contraurà i s'encendrà la capa de hidrogen adjacent, però açò no bastarà per a retindre'l. Seguirà compactant-se fins que la seva temperatura siga prou elevada com per a fusionar el heli del nucli (uns 100 milions de graus). Al mateix temps, les capes exteriors de l'embolcall se n'aniran expandint gradualment. S'expandiran tant que, a pesar de l'augment de brillantor de la estrela, el seu temperatura efectiva disminuirà, situant el seu llum en la regió roja del espectre. El Sol s'haurà convertit en una gegant roja. El radi del Sol, per a llavors, serà tan gran que haurà engolit a Mercuri, Venus i, possiblement, a la Terra. Durant la seva etapa com gegant roja (uns 1.000 milions d'anys) el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat. En els últims moments de la seva vida el vent solar s'intensificarà i el Sol es desprendrà de tot el seu embolcall, la qual, formarà, amb el temps, una nebulosa planetària. El nucli i les seves regions més pròximes es comprimiran més fins a formar un estat de la matèria molt concentrat en el que les repulsions de tipus quàntic entre els electrons extremadament pròxims (degenerats) frenaran el col·lapse. Quedarà llavors, com a romanent estel·lar, una nana blanca de carboni i oxigen que s'anirà refredant gradualment.

Estructura del Sol
El sol no es el sol perque sigui es sol perque ues al sol hi viu deu tot poderos, el sol fa llum esta format per mexeros TONTO EL QUE LO LEA Com tots els cossos de suficient massa el Sol posseeix una forma esfèrica i a causa del seu lent moviment de rotació, té també un lleu aplatament polar. Com en qualsevol gran cos esfèric, totes les partícules que el constituïxen tendeixen a caure cap al centre per la força gravitacional, però no totes poden fer-ho perquè són rebutjades per la força de pressió de radiació i la pressió del gas. Pel fet que estes forces es compensen, l'estrella ni es col·lapsa cap a dins sobre si mateixa ni es disgrega. És l'anomenat equilibri hidrostàtic. El Sol presenta una estructura en capes esfèriques o en "capes de ceba". La frontera física i les diferències químiques entre les distintes capes són difícils d'establir. Sí es pot no obstant establir una funció física que és diferent per a cada una de les capes. En l'actualitat, l'Astronomia disposa d'un model d'estructura solar que explica satisfactòriament la majoria dels fenòmens observats. Segons este model, el Sol està format per: 1) nucli, 2) zona radiant, 3) zona convectiva, 4) fotosfera, 5) cromosfera, 6) corona i 7) vent solar.

Nucli solar
Ocupa uns 139.000 km del radi solar, 1/5 del mateix, i és en esta zona on es verifiquen les reaccions termonuclears que proporcionen tota l'energia que el Sol produïx. La nostra estrela està constituïda per un 81 % de hidrogen, 18 % de heli i l'1 % restant que es reparteix entre altres elements. En el seu centre es calcula que hi ha un 49 % de hidrogen, 49 % de heli i el 2 % restant en altres elements que serveixen com catalitzadors en les reaccions termonuclears. El físic austríac Fritz Houtermans i el astrònom anglès Robert d'Escourt Atkinson (1898-1982) van unir els seus esforços per a veure si la producció d'energia en l'interior del Sol i en les estrelas es podia explicar per les transformacions nuclears que originen les temperatures extremadament altes del seu interior. Temperatures que són de l'orde de 10 a 20 milions de graus. Així, les reaccions de fusió són les fonts d'energia del Sol i les estrelas. Va ser en 1938 quan Hans Albrecht Bethe (1906- ) en Estats Units i Carl Friedrich von Weizsäker, en Alemanya, simultàniament i independentment van trobar el fet notable que el grup de reaccions en què intervenen carboni i nitrogen constituïxen un cicle, que es repetix una vegada i una altra, mentres dura el hidrogen. A este grup de reaccions se les coneix com "cicle de Bethe o del carboni", que és equivalent a la fusió de quatre protons en un nucli de heli. En estes reaccions de fusió hi ha una pèrdua de massa, açò és, el hidrogen consumit pesa més que el heli produït. Eixa diferència de massa es transforma en energia segons l'equació de Einstein. E = mc², on E és l'energia, m la massa i c la velocitat de la llum. Estes reaccions nuclears transformen el 0,7 % de la massa afectada en fotons, amb una longitud d'ona curtíssima i per tant molt energètics i penetrants. El cicle ocorre en les etapes següents:

₁H¹ + ₆C¹² → ₇N¹³;

₇N¹³ → ₆C¹³ + e⁺ + neutrí;

₁H¹ + ₆C¹³ → ₇N¹⁴;

₁H¹ + ₇N¹⁴ → ₈O¹⁵;

₆O¹⁵ → ₇N¹⁵ + e⁺ + neutrí, i finalment

₁H¹ + ₇N¹⁵ → ₆C¹² + ₂He⁴.

Sumant totes les reaccions i cancel·lant els termes comuns, tenim

4 ₁H¹ → ₂He⁴ + 2e⁺ + 2 neutrins + 26,7 MeV.

L'energia neta alliberada en el procés és 26,7 MeV, o siga prop de 6,7 x 10¹⁴ Joules per kg de protons consumits. El carboni actua com a catalitzador, perquè al final del cicle es regenera. Una altra reacció de fusió que ocorre en el Sol i en les estrelas, és el cicle de Critchfiel o protó-protó. Charles Critchfiel en 1938 era un jove físic alumne de George Gamow (1904-1968) en la Universitat de George Washington, va tindre una idea completament diferent, a l'adonar-se que en el xoc entre dos protons molt ràpids pot ocórrer que un dels protons perd la seua càrrega positiva i es convertisca en un neutró, que roman unit a l'altre protó, constituint un deuteró, és a dir un nucli de hidrogen pesat. La reacció és: ₁H¹ + ₁H¹ → ₂H² + e⁺ + neutrí; ₁H¹ + ₁H² → ₂He³; ₂He³ + ₂He³ → ₂He⁴ + 2 ₁H¹.- El primer cicle es dóna en estrelas més calents i amb major massa que el Sol i la cadena protó-protó en les semblants al Sol. Quant al Sol, fins a l'any 1953 es va creure que la seua energia era produïda exclusivament pel enllustre de Bethe, però s'ha demostrat en estos últims anys que la calor solar procedix en un 99 % del cicle protó-protó.

Arribarà un dia en què el Sol esgote tot el hidrogen en la regió central al transformar-lo en heli, la pressió serà incapaç de sostindre les capes superiors i la regió central tendirà a contraure's gravitacionalment, calfant-se cada vegada més les capes adjacents. L'excés d'energia produïda farà que les capes exteriors del Sol tendisquen a expandir-se i refredar-se i el nostre astre rei es convertirà en una estrela gegant roja. El diàmetre del Sol pot arribar a arribar i sobrepassar al de l'òrbita de la Terra amb la qual cosa, qualsevol forma de vida s'haurà extingit. Quan la temperatura de la regió central abast aproximadament 100 milions de graus, començarà a produir-se la reacció del heli en carboni, fins que el primera s'esgote, amb la qual cosa es verificarà el mateix procés que a l'esgotar-se el hidrogen. D'esta manera el nucli començarà a contraure's, fins a convertir-se el nostre Sol en una nana blanca i, més tard, al refredar-se totalment, en una nana negra.

Zona radiant
És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació cap al límit exterior de la zona radiativa. Esta zona està composta de plasma, és a dir, grans quantitats de hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la perifèria (6000 graus en la fotosfera), és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la perifèria que no al revés. Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la velocitat de la llum a arribar la superfície i manifestar-se com a llum visible.

Zona convectiva
Esta regió s'estén per damunt de la zona radiant i en ella els gasos solars deixen d'estar ionitzats i els fotons són absorbits amb facilitat tornant-se el material opac al transport de radiació. Per tant el transport d'energia es realitza per convecció en la que la calor es transporta de manera no homogènia i turbulenta pel propi fluid. Els fluids es dilaten al ser calfats i disminuïxen la seva densitat per tant es formen corrents ascendents de material des de la zona calfada fins a la zona superior i regions descendents de material des de les zones exteriors freds establint-se corrents convectivas. Així a uns 200.000 quilòmetres baix la fotosfera del Sol, el gas es torna opac per efecte de la disminució de la temperatura; en conseqüència, absorbeix els fotons procedents de les zones inferiors i es calfa a expenses de la seva energia. Es formen així seccions convectives de turbulència, que les parcel·les de gas calent i lleuger pugen fins a la fotosfera, on novament l'atmosfera solar es torna transparent a la radiació i el gas calent cedeix la seva energia en forma de llum visible, refredant-se abans de tornar a descendir a les profunditats. L'anàlisi de les oscil·lacions solars ha permès establir que esta zona s'estén fins a estrats de gas situats a la profunditat indicada anteriorment. L'estudi de les oscil·lacions solars constituïx la heliosismología.

Fotoesfera
La fotosfera és la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons mes fosc. A causa de l'agitació de la nostra atmosfera, estos grànuls pareixen estar sempre en agitació. Ja que el Sol és gasós, la fotosfera és un poc transparent: pot ser observada fins una profunditat d'uns centenars de quilòmetres abans de tornar-se completament opaca. Encara que el limbe del Sol apareix prou nítid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un telescopi, es nota fàcilment que la brillantor del disc solar disminuïx cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe és conseqüència que el Sol és un cos gasós amb una temperatura que disminuïx amb la distància al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, més calenta i per tant més lluminosa. Però al mirar cap al limbe, la direcció visual de l'observador és quasi tangent a la vora del disc solar i està mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan més fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes més profundes en la base de la fotosfera; per esta raó, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera té uns 100 o 200 km de profunditat.

El signe mes evident d'activitat en la fotosfera són les taques solars.

Cromosfera
La Cromosfera és la regió de la atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar. La seua observació a simple vista només és possible durant la fase total d'un eclipsi de sol.

Corona solar
La corona solar és la part més exterior de la cromosfera solar, mesura més un milió de quilòmetres i pot observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol i denominat coronógraf. Fins a 1930 l'única forma d'observar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el Sol totalment. Gràcies a la invenció, en 1930 d'un enginyós dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats coronógrafs, es va poder estudiar de forma més accessible el fenomen de la corona solar.

La densitat de la corona solar és un bilió de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre i la seua temperatura aconseguix els dos milions de graus (mentres que la fotosfera té una temperatura aproximada de 6000ºC).

La corona solar està composta per xicotetes partícules que eventualment són llançades a l'espai per l'intens camp magnètic solar produint el vent solar i, en fenòmens d'ejecció intensos, tempestats elèctriques en la Terra. Estos àtoms llançats, al xocar amb la part superior de la nostra atmosfera són els causants de les aurores en les regions polars Nord i Sud.

Tots els detalls estructurals de la corona són degudes al camp magnètic del Sol.

Durant un eclipsi, en 1870, Charles Young observant l'espectre de llum de la corona va identificar un traç verd l'origen del qual no va poder ser explicat. Entre les hipòtesis que van circular en l'època es va parlar d'un suposat element químic desconegut que no estaria disponible en la Terra. En 1940 Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produïdes per l'espectre de materials desconeguts sinó d'àtoms altament ionitzats d'elements disponibles en la Terra com el ferro.

Vent solar
El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de la atmosfera d'una estrela.

La composició elemental del vent solar en el nostre sistema solar és idèntica a la de la corona del Sol: un 73% de hidrogen i un 25% de heli, amb algunes traces d'impureses. Les partícules es troben completament ionitzades formant un plasma molt poc dens. En les proximitats de la Terra, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889km/s, sent la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matèria cada segon en forma de vent solar.

Les partícules de vent solar que són atrapades en el camp magnètic terrestre, mostren tendència a agrupar-se en els cinturons de Van Allen i poden provocar les Aurores boreals i les Aurores australs quan xoquen amb la atmosfera terrestre prop dels pols geogràfics. Altres planetes que tenen camps magnètics semblants als de la Terra també tenen les seves pròpies aurores.

El vent solar forma una "bambolla" en el mitjà interestel·lar (hidrogen i heli gasosos en l'espai intergalàctic). El punt en què la força exercida pel vent solar no és prou important com per a desplaçar el mitjà interestel·lar, es coneix com heliopausa i es considera que és el "vora" més exterior del sistema solar. La distància fins a l'heliopausa no és coneguda amb precisió i probablement depèn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del mitjà interestel·lar, però se sap que està molt més enllà de l'òrbita de Plutó.

Energia solar
La major part de l'energia utilitzada pels sers vius procedeix del Sol, les plantes l’absorbeixen directament i realitzen la fotosíntesi, els herbívors absorbeixen indirectament una xicoteta quantitat d'esta energia menjant les plantes, i els carnívors absorbeixen indirectament una quantitat més xicoteta menjant als herbívors.

La majoria de les fonts d'energia usades per l'home deriven indirectament del Sol. Els combustibles fòssils preserven energia solar capturada fa milions d'anys per mitjà de fotosíntesi, l'energia hidroelèctrica usa l'energia potencial d'aigua que es va condensar en altura després d'haver-se evaporat per la calor del Sol, etc.

No obstant, l'ús directe de energia solar per a l'obtenció de energia no està inclús molt estès pel fet que els mecanismes actuals no són prou eficaç.

Precaucions necessàries per a observar el Sol

- No mirar mai directament el Sol sense la deguda protecció, pot causar lesions i cremades greus en els ulls i inclús la ceguera permanent.

- Les ulleres de sol, filtres fets amb pel·lícula fotogràfica velada, polaritzadors, gelatines, CD's o vidres fumats NO ofereixen la suficient protecció als ulls.

- Una bona protecció la proporcionen els filtres MYLAR^® o equivalents. Les ulleres utilitzades per a la soldadura a l'arc amb vidres de densitats 14 a 16, són idònies per a aquest fi. Les mateixes precaucions han de tenir en compte si s'utilitzen aparells òptics. Els filtres han d'anar col·locats en la part frontal i mai en l'ocular.

Precaució: mirar directament el Sol pot danyar la retina, i provoca ceguesa.

Simbolisme

El sol és un símbol principal en la majoria de cultures. Pot ser un principi masculí, com a la majoria del Mediterrani, o femení, com a l'Àsia, per exemple. Sol tenir relació amb el gènere que té la paraula en cada llengua.

Significa la llum i el poder. En l'alquímia es relaciona amb l'or i s'escriu com un cercle amb un punt enmig (el mateix signe que a l'astrologia).

A vegades s'ha usat com a al·legoria de Jesús, ja que "mor" i "ressucita" (es pon i surt cada dia per a l'ull humà), està al Cel i irradia llum.

En molts indrets va ser venerat com un déu. A Egipte era Ra i va ser el primer culte monoteista. Al panteó de la mitologia grega era Apol·lo. També és una divinitat important a les cultures precolombines d'Amèrica.

Pàgines que s'hi relacionen

- Energia solar

- Corona solar

- Fotosfera

- Cromosfera

- Vent solar

- Lluminositat solar

- Variació solar

- Massa solar

- Taques solars

- Fàcules

- Ejecció de la corona

- Erupcions solar

- Prominències solars

- Ejecció de la corona

- Analema

categoria:Estrelles
Categoria:Sistema Solar

als:Sonne

ja:太陽
ko:태양

ms:Matahari

simple:Sun

th:ดวงอาทิตย์

zh-min-nan:Ji̍t-thâu

Tardor
La tardor, primavera d'hivern, santmiquelada (santamiquelada) o més poèticament autumne és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el equinocci de tardor (entre el 20 i el 21 de març en el hemisferi sud i entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en l'hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de març, abril i maig en l'hemisferi sud i setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord.

Característiques

És una època d'abundants precipitacions i de descens progressiu de la temperatura.

Moltes plantes perden la clorofil·la com a pas previ a la caiguda de les fulles. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

Simbolisme

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura.

És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional".

Vegeu També

- Primavera

- Estiu

- Hivern

categoria:clima

ja:秋

Hivern
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en el hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

Característiques

Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. Acostuma a ser una època de més precipitacions, si bé això varia en funció de la regió.

La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.

Simbolisme

En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, malenconiós i d'espera. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.

Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deesa Persèfone.

Vegeu També

- Primavera

- Estiu

- Tardor

categoria:clima

ja:冬

simple:Winter

Steve Davis (trombonist)
Steve Davis (born in 1967) is an American jazz trombonist who plays hard bop, post-bop, and standards. He studied jazz at The Hartt School of the University of Hartford; Jackie McLean, head of the African-American music program, recommended him to Art Blakey, whose Jazz Messengers he joined in 1989. After Blakey's death, he joined the Hartt faculty in 1991.

He has also played and recorded with Avishai Cohen, Chick Corea, Freddie Hubbard, McLean, Cecil Payne, and Michael Weiss, among many others.

He has recorded several albums as leader, including Portrait in Sound (2000).

Davis, Steve
Davis, Steve

tablice appartamenti bruxelles dating ads site last minute egipt systemy zarz�dzania}}}}}}}}

:: RELATED NEWS ::

US-DEU
Unie svobody - Demokratická unie (US-DEU) je liberální pravicová politická strana. O jejím vzniku bylo rozhodnuto v lednu 1998 po rozkolu uvnitř ODS. Současným (říjen 2005) předsedou strany je Pavel Němec.

Externí linky

- [http://www.unie.cz/ Oficiální stránk

Jekatěrinburk
Jekatěrinburg, rusky: Екатеринбу́рг, je páté největší město Ruské fedeace, má 1 305 000 obyvatel (odhad 2005) a je sídelním městem Sverdlovské oblasti a celého Uralského federálního okruhu. M

Johan Galtung
Johan Galtung (
- 24. říjen 1930, Oslo, Norsko) je norským profesorem Institutu Transcend, jehož je spoluzakladatelem. Pro něj také, spolu s ostatními, vyvinul metodu Transcend "nenásilné transformace konfliktů k míru a rozvoji". Je považován za průkopníka Souhvězdí Štít Sobieského (Scutum) je malé souhvězdí poblíž nebeského rovníku. Bylo zavedeno až v roce 1690 v díle Firmamentum Sobiescianum od Johanna Hevelia a je nazváno podle polského krále Jana Sobieského (1629 - 1696), který ochránil Evropu před vpádem Turků. Ochránil před nimi Vídeň v

Dick Francis
Dick Francis (
- 31. října 1920 v městečku Lawrenny, v jižním Walesu) anglický žokej a spisovatel detektivních románů V roce 1939 narukoval do Královského letectva a ve druhé světové válce byl nejprve leteckým mechanikem, později pilotem bombardéru. Rok

Enterprise (raketoplán)
Raketoplán Enterprise (OV-101) je prvním americkým raketoplánem, postaveným pro NASA.

Vznik

Raketoplán se měl dříve jmenovat Constitution (ústava), ale fanoušci sci-fi seriálu Star Trek uskutečnili petici, díky níž se jeho název nakonec změnil na Ente

Read More...