:: wikimiki.org ::

Estrela

Estrela

Un estel és un aparell lleuger que es pot envolar amb l'ajuda del vent; vegeu estel (joguina). Estel també és un nom propi femení. En Astronomia un estel també pot ser un asteroide, un planeta, una estrella, un cometa o un astre.

Estel (joguina)

:Per altres significats d'estel, vegeu l'entrada corresponent. Un estel o milotxa és un aparell, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol estar fet de tela, paper o algun material sintètic lleuger, estès mitjançant una estructura de canyes o algun altre material, i que es control·la amb un fil. Al País Valencià, les milotxes tradicionals de canyes i paper de ceba es coneixen amb el nom de catxerulo o catxirulo, i es comencen a envolar (empinar) generalment des de Setmana Santa, coincidint amb la tradicional menjada de la mona de Pasqua. Més modernament, les milotxes adquireixen gran sofisticació i existeixen competicions i modalitats en les quals el qui envola la milotxa pot ser enlairat uns quants metres durant uns segons per la força de les milotxes. categoria:Joguines categoria:enginyeria ja:凧 ko:연날리기

Astronomia

L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.

Branques de l'astronomia

L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars. Categoria:Astronomia ja:天文学 ko:천문학 ms:Astronomi simple:Astronomy th:ดาราศาสตร์

Asteroide

i el seu satèl·lit Dactyl.]] Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims. L'1 de gener del 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pal·les). La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2 i 3,5 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits. Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.

Definició

La definició exacta d'asteroide no està determinada. Això crea certa confusió a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Unió Astronòmica Internacional a través del Centre de Planetes Menors utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes més petits que un planeta, més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes. Tot i això, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrònoms. El terme "planeta menor" no porta cap indicació sobre la composició de l'objecte o la seva localització general en el sistema solar. Per raons històriques, el terme "asteroide" porta implícita una composició rocosa de l'objecte i una òrbita interior a la de Júpiter. És per això que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptunià (1992 QB₁), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinònims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca (i no gel) amb òrbites que no van més enllà de la de Júpiter. El terme "objecte transeptunià" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de Neptú. A més, també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Júpiter i Neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua.

Asteroides propers a la Terra

Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides degut al perill que representen per a la Terra. Els tres grups més importants d'asteroides pròxims a la Terra són els asteroides Amor, els asteroides Apol·lo i els asteroides Aton.

Asteroides troians

Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'òrbita de Júpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L₄) i per darrere (L₅) de Júpiter. El planeta Mart té almenys un asteroide troià, (5261) Eureka, que ocupa el punt L₅ del sistema Sol - Mart. El planeta Neptú té dos asteroides troians coneguts. Un d'ells és 2001 QR₃₂₂, descobert el 2001, i l'altre és 2004 UP₁₀ que orbita per davant de Neptú en el seu punt de Lagrange L₄.

Mètode de denominació dels asteroides

L'organisme internacional que es dedica a batejar i catalogar els asteroides és el Centre de Planetes Menors (en anglès, Minor Planet Center o MPC) que pertany a la Unió Astronòmica Internacional. Quan un asteroide és descobert, rep un nom provisional format per l'any del descobriment i una sèrie de dues lletres (i si cal també una o més xifres). Concretament, després de l'any s'afegeixen dues lletres que indiquen: la primera, la quinzena del descobriment i la segona, la seqüència dins de la quinzena. Es comença per AA, es continua fins a AZ i després es passa a AA₁, AB₁, AC₁ i es continua fins a on calgui. D'aquesta manera, 1989 AC, (Tutatis), indica que va ser el tercer (C) asteroide descobert durant la primera quinzena de gener (A) de 1989. Una vegada que l'òrbita s'ha establert amb la suficient precisió com per a poder predir la seua futura trajectòria, se'ls assigna un número (no necessàriament per l'ordre en què van ser descoberts) i, més tard i de forma opcional, un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comitè de la Unió Astronòmica Internacional. Anteriorment, tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana però prompte es va acabar optant per formes més modernes. El primer asteroide que va rebre un nom no mitològic va ser el número 125 de la sèrie, Liberatrix (alliberadora en llatí) en honor de Joana d'Arc, encara que també s'especula que tal nom és un homenatge al primer president de la República Francesa, Adolph Thiers. Per la seua banda, el primer nom masculí, el va rebre el número 433, Eros. Avui en dia, les denominacions són molt menys restringides i van des de noms de ciutats i països com (945) Barcelona, (2247) Hiroshima, (132) Àustria, (1215) Xina i (1279) Uganda fins a noms de persones famoses: (2399) Terradas batejat en memòria d'Esteban Terradas i Illa, (1462) Zamenhof per Ludwik Lejzer Zamenhof o (1000) Piazzia en honor a Giuseppe Piazzi, personatges de ficció: (2309) Mr. Spock pel personatge de la sèrie de TV Star Trek, i altres conceptes com raça, gènere, d'animal i planta, etc. Les efemèrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat "Ephemerides of Minor Planets", que publica l'Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Russa de Ciències de Sant Petersburg.

Classificació per grup espectral

Els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre òptic, que correspon a la composició de la seva superfície, i tenint en compte també el seu albedo. Amb aquest mètode obtenim els tipus següents:
- Tipus C: el 75% dels asteroides coneguts. Tenen albedos menors de 0,04, són extremadament foscos, semblants a meteorits. Sembla que continguen un elevat percentatge de carboni.
- Tipus D: Aquest tipus d'asteroides tenen un albedo molt baix (0,02-0,05). Són molt rojos en longituds d'ona llargues, potser a causa de la presència de materials amb gran quantitat de carboni. Són molt rars de trobar al cinturó principal i se'n troben amb major freqüència a distàncies superiors a 3,3 unitat astronòmiques del Sol. El seu període orbital és la meitat del de Júpiter, és a dir estan en ressonància 2:1 amb aquest planeta.
- Tipus S: Aquest tipus representa al voltant del 17% dels asteroides coneguts. Tenen un albedo de 0,14 de mitjana. La seua composició metàl·lica està formada fonamentalment per silici.
- Tipus M: Inclou la majoria de la resta d'asteroides. Són asteroides brillants (albedo 0,10-0,18), quasi exclusivament formats per níquel i ferro. Hi ha altres grups d'asteriodes rars. El nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats:
- Tipus T: Es caracteritzen per un baix albedo (0,04-0,11).
- Tipus E
- Tipus R
- Tipus V: Per Vesta.

Satèl·lits asteroidals

Alguns asteroides tenen satèl·lits, com per exemple l'asteroide (243) Ida i el seu satèl·lit asteroidal Dactyl. El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb més d'un satèl·lit. Es tracta de l'asteroide (87) Sílvia i els seus dos satèl·lits Ròmul i Rem. Ròmul es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el Telescopi Keck II de 10 metres de Mauna Kea (Hawaii). Té 18 km de diàmetre i orbita a una distància de 1.370 km de Sílvia en un temps de 87,6 hores. Rem té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, tardant 33 hores en completar una òrbita al voltant de Sílvia.

Vegeu també

- Llista d'asteroides
- Cinturó d'asteroides
- Planeta menor Categoria:Planetes menors ja:׀¡»ף׀ַ ko:¼ַׂא¼÷ ms:Asteroid simple:Asteroid th:´ַׂא₪ֳׂ׀ֻל¹יֲֽ

Planeta

Un planeta és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament. Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis. L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó. Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són nou: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol. L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis. Categoria:Astronomia als:Planet ja:惑星 ko:행성 ms:Planet simple:Planet th:ดาวเคราะห์ zh-min-nan:He̍k-chheⁿ

Estrella (astronomia)

Una estrella o estrela és una esfera de plasma en un equilibri semblant al equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear.Les estrelles (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre. Les estrelles emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que el veiem blanc. Tanmateix,en moltes estrelles es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques, sobre tot les vermelles, com és el cas de Betelgeuse o bé d’Antares. El Sol és clarament groguenc. Això és degut a que la nostra estrella emet més llum groga no pas d’altres colors.

Temperatura d'un estel

Els astrònoms calculen la temperatura de les estrelles segons el color que tenen. Les blaves són més calentes que les grogues, i les grogues són més calentes que les vermelles. Després de molts estudis, entre els que cal destacar els de la nord-americana Annie J. Cannon de l’observatori de Harvard a Boston, s’ha establert la següent classificació de les estrelles segons el seu espectre:
- Color blau, com I Cephei
- Color blanc-blau, com Spica
- Color blanc, com Vega
- Color blanc-groc, com Proció
- Color groc, com la nostra estrella, el Sol
- Color taronja, com Arcturus
- Color vermell, com Betelgeuse
La temperatura de superfície d'una estrella, és a dir, la de la superfície que emet la llum que nosaltres veiem, és molt menor (ex: 8.000 graus Kelvin en el Sol) que la del nucli del estel, on pot arribar a varies desenes de milions de graus. Pel que fa a la mida, una estrella, pot arribar a ser tan petita com la Terra. Aleshores s’anomena nana blanca. Quan es fa encara més petita ja no s’anomena estrella, llavors és un púlsar, que és la resta d’una estrella. Perquè ens hem poguem fer una idea, el Sol és una estrella mitjana.

Vida d'un estel

Les estrelles, però, no són eternes, també tenen la seva vida i la seva extinció. L'evolució d'una estrella sol ser la següent, #Es forma l'estel a partir d'un núvol de gas i pols. #Es fa gegant. Es produeixen reaccions nuclears. Masses de gas i pols es condensen al seu entorn (protoplanetes). #En la seva seqüència principal tenim l'estel amb planetes. L'estel segueix estable mentre es consumeix la seva matèria. #L'estel comença a dilatar-se i refredar-se. #Creix, engolint els planetes, fins convertir-se en un Gegant Roig. #Es torna inestable i comença a dilatar-se i encongir-se alternativament fins que explota. #Es transforma en una Nova. Llença materials cap a l'exterior. #El que resta, es contreu considerablement. #Esdevé una Nana. Es fa molt petita i densa i brilla amb llum blanca o blava, fins que s'apaga. categoria:Estrelles categoria:Astronomia ja:恒星 ko:항성 ms:Bintang simple:Star th:ดาวฤกษ์

Astre

Un astre és un cos celeste, cos que pot individualitzar-se dels altres en l'Univers. Principals tipus d'astres:
- Satèl·lit
- Planeta
- Asteroide o planetoide
- Estel o estrella
- Estel o estrella de neutrons
- Forat negre Pàgines que s'hi relacionen:
- El sistema solar
- Les galàxies
- Astronomia Categoria:Astronomia

Cynane

Cynane (in Greek Kυνανη or Kυνα; killed 323 BC) was half-sister to Alexander the Great, and daughter of Philip II by Audata, an Illyrian woman. Her father gave her in marriage to her cousin Amyntas, by whose death she was left a widow in 336 BC. In the following year Alexander promised her hand, as a reward for his services, to Langarus, king of the Agrianians, but the intended bridegroom was carried off by sickness. Cynane continued unmarried, and employed herself in the education of her daughter, Adea or Eurydice, whom she is said to have trained, after the manner of her own education, to martial exercises. When Philip Arrhidaeus was chosen king, 323 BC, Cynane determined to marry Eurydice to him, and crossed over to Asia accordingly. Her influence was probably great, and her project alarmed Perdiccas and Antipater, the former of whom sent his brother Alcetas to meet her on her way and put her to death. Alcetas did so in defiance of the feelings of his troops, and Cynane met her doom with an undaunted spirit. In 317 BC, Cassander, after defeating Olympias, buried Cynane with Eurydice and Arrhidaeus at Aegae, the royal burying-place.

References

- Smith, William (editor); Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, [http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/0920.html "Cynane"], Boston, (1867)

Note

Arrian, Anabasis Alexandri, [http://websfor.org/alexander/arrian/book1a.asp i. 5]; Photius, Bibliotheca, [http://www.tertullian.org/fathers/photius_03bibliotheca.htm cod. 92]; Athenaeus, Deipnosophistae, [http://digicoll.library.wisc.edu/cgi-bin/Literature/Literature-idx?type=turn&entity=Literature000801890080&q1=cynna&pview=hide xiii. 5]; Diodorus Siculus, Bibliotheca, xix. 52; Polyaenus, Stratagemata, [http://remacle.org/bloodwolf/erudits/polyen/huit.htm viii. 60]; Aelian, Varia Historia, [http://remacle.org/bloodwolf/historiens/elien/13.htm xiii. 36] --------- Category:Ancient Greeks Category:Alexander the Great

oty�o�� samsung true tone liczniki zujer rozst�py

:: RELATED NEWS ::

Eresia Montanista
Il Montanismo fu un movimento pentecostale diffuso da Montano e dalle seguaci Massimilla e Priscilla a metà del II secolo nella regione della Frigia (nell'attuale Turchia) e poi in tutta l'Asia minore e in <

Dimorfismo sessuale
Si chiama dimorfismo sessuale l'insieme di differenze fra esemplari maschi e femmine di una stessa specie che non riguardano gli organi genitali (le differenze riguardanti questi ultimi sono dette dicotomie sessuali). Esempio: nella specie Homo sapiens i maschi sono mediamente più pesanti, più robusti e più forti delle femmine, che da parte loro hanno il bacino più largo e più inclinato all'indietro, spalle più strette, una diversa distribuzione del grasso corporeo e voce più acuta. Altri esempi di

IP spoofing
In una rete di computer, con il termine di IP spoofing si indica una tecnica tramite la quale si crea un pacchetto IP nel quale viene falsificato l'indirizzo IP del mittente. Nell'header di un pacchetto IP si trova uno specifico campo, il Source Address, il cui valore indica l'indirizzo IP de

315 AC

Eventi

- Viene fondata la città portuale macedone di Salonicco; il suo nome è scelto in onore di Tessalonica, figlia di Filippo II di Macedonia e sorella del re Filippo III di Macedonia.
- Battaglia di Ciuna, la Repubblica romana sconfigge i Sanniti.

Corvidae
La famiglia dei Corvidi (Corvidae) comprende diverse specie diffuse quasi su tutto il globo. Quelle che maggiormente scorgiamo in territorio europeo sono principalmente 10:
- corvo comune (Corvus frugilegus);
- corvo imperiale (Corvus corax);
- cornacchia grigia (Corvus cornix);
- cornac

318 AC

Eventi

- Tolomeo I di Egitto occupa la Palestina
- Antigono I Monoftalmo sconfigge una flotta di Poliperco
- In Cina lo stato Qin ottiene il controllo del fertile bacino Sichuan

Nati

- Pirro d'Epiro (data alternativa Read More...

Mercenari
I Mercenari sono un esercito del wargame tridimensionale Warhammer Fantasy Battle. I Mercenari (o Compagnie di Ventura) sono il più grande insieme di feccia e soldati a pagamento. Quando non è impegnato in una guerra civile, il Mercenario è sempre pronto ad accompagnare carovane e invasioni.

Geografia

Benchè siano in ogni razza del mondo di Warhammer, i Mer

319 AC

Eventi

- Poliperco succede ad Antipatro come reggente di Macedonia

Nati

- Antigono II Gonata (+ 239 AC), re macedone (data approssimata)
- Pirro d'Epiro (+ 272 AC) (data alternativa 318