Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Euro

Euro

L'euro (codi ISO 4217: EUR; símbol: €) és la unitat monetària de dotze dels vint-i-cinc estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió). Es divideix en 100 cèntims. La introducció de l'euro en substitució de les diverses monedes estatals ha estat la reforma monetària més destacada a Europa en l'època moderna, i es considera una part molt important del procés d'unificació europea.

Estats adherits

Els estats de la zona euro o eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França (i les dependències d'ultramar franceses, excepte els territoris del Pacífic, que usen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal. Mònaco, San Marino i la Ciutat del Vaticà també utilitzen i han encunyat monedes d'euro, tot i que no són pròpiament membres de la Unió Europea, arran dels acords signats amb els estats amb què anteriorment compartien la moneda (Itàlia pel que fa a San Marino i el Vaticà, França pel que fa a Mònaco), en nom de la Unió. Andorra, Montenegro i Kosovo també usaven monedes que foren substituïdes per l'euro (el franc francès i la pesseta en el cas andorrà, el marc alemany pel que fa a Montenegro i Kosovo). Actualment han adoptat l'euro com a moneda d'ús legal sense haver signat cap acord especial amb la Unió que els ho permeti. De tota manera, a l'octubre del 2004 es van encetar les negociacions entre Andorra i la Unió Europea per arribar a un acord monetari que permetria als andorrans encunyar els seus propis euros, tal com fan els altres tres petits estats europeus.

Transició

2004 L'acord per a l'euro i les condicions d'adhesió es van establir el 1992 en el que es coneix com el Tractat de Maastricht. L'euro va començar a funcionar com a unitat monetària l'1 de gener de 1999, quan les taxes de canvi de totes les monedes participants es van fixar en relació amb l'euro. L'euro es va començar a utilitzar físicament en monedes i bitllets a partir de l'1 de gener del 2001. El canvi fixat respecte a les antigues monedes estatals és el següent (per 1 euro):
- 340,750 dracmes gregues (GRD)
- 200,482 escuts portuguesos (PTE)
- 2,20371 florins neerlandesos (NLG)
- 40,3399 francs belgues (BEF)
- 6,55957 francs francesos (FRF)
- 40,3399 francs luxemburgesos (LUF)
- 1936,27 lires italianes (ITL)
- 0,787564 lliures irlandeses (IEP)
- 1,95583 marcs alemanys (DEM)
- 5,94573 marcs finlandesos(FIM)
- 166,386 pessetes espanyoles (ESP)
- 13,7603 xílings austríacs (ATS) (els codis de les monedes, segons la norma ISO 4217, estan formats per dues lletres que corresponen a les inicials, o altres lletres, del nom de l'estat determinat, i una lletra que correspon al nom de la moneda; tingueu en compte que a "DEM", per exemple, DE són les inicials de "Deutschland"; a "NLG", NL vol dir "Nederland", i "G", "Gulden", etc.)

Símbol

ISO 4217 El símbol oficial de l'euro, €, s'inspira en l'alfabet grec, concretament en la lletra èpsilon. S'escollí aquest símbol en referència a la inicial d'Europa, “E”. Les dues línies paral·leles que creuen la lletra simbolitzen l'estabilitat d'aquesta moneda. De les deu propostes que es van presentar a concurs per triar el símbol de la nova moneda, es va escollir el disseny que havia proposat un equip de quatre experts dels quals no s'ha fet públic el nom. Pel que fa al símbol del cèntim de l'euro, no hi ha cap recomanació oficial, i s'acostuma a usar la lletra ce minúscula, c. èpsilon

Bitllets i monedes

El disseny de la cara comuna de les monedes és obra de Luc Luycx, de la Reial Fàbrica de Moneda de Bèlgica. De monedes en circulen d'1, 2, 5, 10, 20 i 50 cèntims i d'1 i 2 euros. El disseny dels bitllets és de Robert Kalina, del Banc Central d'Àustria. Els bitllets que circulen són de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 euros.

Vegeu també


- Unió monetària

Enllaços externs


- [http://www.ecb.int Banc Central Europeu] (en alemany, anglès, danès, eslovac, eslovè, espanyol, estonià, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec) Categoria:Monedes Categoria:Unió Europea Categoria:Economia de la Unió Europea fiu-vro:Õuro ja:ユーロ ko:유로 ms:Euro simple:Euro th:ยูโร zh-min-nan:Euro

ISO 4217

L'ISO 4217 és un estàndard internacional que descriu codis de tres lletres per definir els noms de les monedes establertes per l'Organització Internacional per a l'Estandardització, conegut per les sigles en anglès ISO. Les dues primeres lletres del codi són les dues lletres del codi de països de l'ISO 3166-1 (els quals són molt semblants als que s'utilitzen per a dominis de primer nivell a Internet) i la tercera lletra fa referència a la primera paraula de la pròpia moneda. Així doncs, la moneda del Japó és JPY (JP per Japan i Y de yen). Això elimina el problema causat pels noms de dòlar, franc i lliura, usats en dotzenes de països diferents, tots ells amb valors completament diferents. Igualment, si s'ha produït una revaluació de la moneda, l'última lletra del codi corresponent es canvia per distingir-la de la moneda antiga. En alguns casos, la tercera lletra és la inicial de "nou" en la llengua d'aquell país, per distingir-la de l'antiga moneda que ha estat revaluada; també pot ser que es posi una lletra diferent a la que indica "nou", sobretot en casos en què la moneda ha estat objecte de diverses revaluacions. Exemples de tot això els podem veure en el peso mexicà (MXN) i la lira turca (TRY), en què la darrera N i Y, respectivament, corresponen a l'espanyol nuevo i al turc yeni. Pel que fa als altres canvis, tenim per exemple el ruble rus, que va canviar de RUR a RUB, en què la B prové de la tercera lletra de la paraula "ruble". També hi ha un codi numèric de tres dígits assignat per a cada moneda, de la mateixa manera que cada estat té un codi de tres dígits en l'estàndard ISO 3166-1. La norma ISO 4217 també defineix les relacions entre la unitat monetària principal i les seves subdivisions. Sovint aquestes subdivisions són en cèntims o centèsims, tot i que també els dècims o els mil·lèsims són prou habituals. Algunes monedes no tenen subdivisions. En altres casos, la unitat monetària principal té tan poc valor que la moneda fraccionària ja no s'utilitza (per exemple el sen japonès, el cèntim del ien). Mauritània no fa servir una subdivisió decimal, ja que 1 ouguiya són 5 khoums, i Madagascar té l'ariary, que equival a 5 iraimbilanja. L'ISO 4217 inclou codis no només per a les monedes, sinó també per als metalls preciosos (or, plata, pal·ladi i platí; normalment mesurats en unces) i per a algunes altres entitats usades en les finances internacionals, com per exemple els "drets especials de gir". També hi ha codis utilitzats com a prova (XTS) i per indicar l'absència de transaccions monetàries (XXX). Tots aquests codis comencen amb la lletra "X". Els metalls preciosos usen "X" més el símbol químic del metall; la plata, per exemple, és XAG. Com que l'ISO 3166-1 no assigna mai codis de països que comencin amb "X", l'ISO 4217 pot fer servir els codis començats amb "X" per a monedes no específiques d'un país determinat sense risc de coincidir amb futurs codis de país. Les monedes supranacionals, com el dòlar del Carib oriental, el franc CFP, el franc CFA emès pel BEAC i el franc CFA emès pel BCEAO, també es representen amb codis que comencen amb "X". Amb tot, però, l'euro es representa amb el codi EUR; encara que EU no sigui un codi nacional ISO 3166-1, igualment s'ha fet servir, i per això s'ha hagut d'afegir EU als codis reservats de l'ISO 3166-1 per representar la Unió Europea. El precedent de l'euro, la unitat de compte europea o ecu, tenia el codi XEU. Amb el pas del temps, es van creant noves monedes i se'n deixen d'utilitzar d'altres. Com a resultat, la llista dels codis s'ha d'actualitzar de tant de tant. L'agència de manutenció (MA) de l'ISO 4217, la British Standards Institution, és la responsable de gestionar la llista dels codis.

Codis actuals

A


- AED Dirham dels Emirats Àrabs Units
- AFN Afgani de l'Afganistan
- ALL Lek albanès
- AMD Dram armeni
- ANG Florí de les Antilles Neerlandeses
- AOA Kwanza angolès
- ARS Peso argentí
- AUD Dòlar australià
- AWG Florí d'Aruba
- AZM Manat àzeri

B


- BAM Marc convertible de Bòsnia i Hercegovina
- BBD Dòlar de Barbados
- BDT Taka de Bangla Desh
- BGN Lev búlgar (des del 5 de juliol de 1999)
- BHD Dinar de Bahrain
- BIF Franc de Burundi
- BMD Dòlar de les Bermudes
- BND Dòlar de Brunei
- BOB Boliviano de Bolívia
- BOV Mvdol bolivià (usat com a valor d'inversió)
- BRL Real brasiler
- BSD Dòlar de les Bahames
- BTN Ngultrum bhutanès
- BWP Pula de Botswana
- BYR Ruble bielorús
- BZD Dòlar de Belize

C


- CAD Dòlar canadenc
- CDF Franc congolès
- CHF Franc suís
- CLF Unidades de fomento xilenes (usades com a valor d'inversió)
- CLP Peso xilè xilè
- CNY Renminbi (o iuan) de la República Popular de la Xina
- COP Peso colombià
- COU Unidad de valor real colombiana (afegida al COP)
- CRC Colón costa-riqueny
- CSD Dinar serbi
- CUC Peso convertible cubà (va substituir l'USD com a moneda nacional addicional el novembre del 2004)
- CUP Peso cubà (encara en ús)
- CVE Escut de Cap Verd
- CYP Lliura xipriota
- CZK Corona txeca (Koruna)

D


- DJF Franc de Djibouti
- DKK Corona danesa (Krone)
- DOP Peso dominicà
- DZD Dinar algerià

E


- EEK Corona estoniana (Kroon)
- EGP Lliura egípcia
- ERN Nakfa eritrea
- ETB Birr etíop
- EUR Euro de la Unió Europea

F


- FJD Dòlar de Fiji
- FKP Lliura de les Malvines

G


- GBP Lliura esterlina del Regne Unit
- GEL Lari georgià
- GHC Cedi ghanès
- GIP Lliura de Gibraltar
- GMD Dalasi gambià
- GNF Franc de Guinea
- GTQ Quetzal guatemalenc
- GYD Dòlar de Guyana

H


- HKD Dòlar de Hong Kong
- HNL Lempira hondurenya
- HRK Kuna croata
- HTG Gourde haitià
- HUF Forint hongarès

I


- IDR Rupia indonèsia (Rupiah)
- ILS Nou sheqel israelià
- INR Rupia índia
- IQD Dinar iraquià
- IRR Rial iranià
- ISK Corona islandesa (Krona)

J


- JMD Dòlar jamaicà
- JOD Dinar jordà
- JPY Ien japonès

K


- KES Xíling kenyà
- KGS Som kirguís
- KHR Riel cambodjà
- KMF Franc de les Comores
- KPW Won nord-coreà
- KRW Won sud-coreà
- KWD Dinar kuwaitià
- KYD Dòlar de les illes Caiman
- KZT Tenge kazakh

L


- LAK Kip laosià
- LBP Lliura libanesa
- LKR Rupia de Sri Lanka
- LRD Dòlar liberià
- LSL Loti de Lesotho
- LTL Litas lituà
- LVL Lats letó
- LYD Dinar libi

M


- MAD Dirham marroquí
- MDL Leu moldau
- MGA Ariary malgaix
- MKD Denar macedoni
- MMK Kyat birmà
- MNT Tögrög mongol
- MOP Pataca de Macau
- MRO Ouguiya maurità
- MTL Lira maltesa
- MUR Rupia de Maurici
- MVR Rupia de les Maldives (Rufiyaa)
- MWK Kwacha malawià
- MXN Peso mexicà
- MXV Unidad de inversión mexicana (o UDI) (usada com a valor d'inversió)
- MYR Ringgit malaisi
- MZM Metical moçambiquès

N


- NAD Dòlar namibi
- NGN Naira nigeriana
- NIO Córdoba nicaragüenc
- NOK Corona noruega (Krone)
- NPR Rupia nepalesa
- NZD Dòlar neozelandès

O


- OMR Rial omanita

P


- PAB Balboa panameny
- PEN Nuevo sol peruà
- PGK Kina de Papua Nova Guinea
- PHP Peso filipí
- PKR Rupia pakistanesa
- PLN Złoty polonès
- PYG Guaraní paraguaià

Q


- QAR Riyal de Qatar

R


- RON Leu romanès (des de l'1 de juliol del 2005, abans ROL)
- RUB Ruble rus
- RWF Franc rwandès

S


- SAR Riyal saudita
- SBD Dòlar de les illes Salomó
- SCR Rupia de les Seychelles
- SDD Dinar sudanès
- SEK Corona sueca (Krona)
- SGD Dòlar Singapur
- SHP Lliura Santa Helena
- SIT Tolar eslovè
- SKK Corona eslovaca (Koruna)
- SLL Leone de Sierra Leone
- SOS Xíling somali
- SRD Dòlar Surinam (des de l'1 de gener del 2004)
- STD Dobra de São Tomé i Príncipe
- SYP Lliura síria
- SZL Lilangeni de Swazilàndia

T


- THB Baht tailandès
- TJS Somoni tadjik
- TMM Manat turcman
- TND Dinar tunisià
- TOP Pa‘anga tongalesa
- TRY Nova lira turca
- TTD Dòlar de Trinitat i Tobago
- TWD Nou dòlar de Taiwan
- TZS Xíling tanzà

U


- UAH Hrívnia ucraïnesa
- UGX Xíling ugandès
- USD Dòlar dels Estats Units
- USN Dòlar dels Estats Units Next day (per a l'endemà) (usat com a valor d'inversió)
- USS Dòlar dels Estats Units Same day (per al mateix dia) (usat com a valor d'inversió) (hi ha fonts que diuen que ja no s'utilitza, però encara surt a la llista de l'ISO 4217-MA)
- UYU Peso uruguaià
- UZS Som uzbek

V


- VEB Bolívar veneçolà
- VND Dong vietnamita
- VUV Vatu de Vanuatu

W


- WST Tala samoà

X


- XAF Franc CFA emès pel BEAC (Banc dels Estats de l'Àfrica Central)
- XAG Unça de plata
- XAU Unça d'or
- XBA Unitat compensatòria europea (EURCO) (unitat per al mercat d'obligacions)
- XBB Unitat monetària europea (EMU-6) (unitat per al mercat d'obligacions)
- XBC Unitat de compte europea 9 (EUA-9) (unitat per al mercat d'obligacions)
- XBD Unitat de compte europea 17 (EUA-17) (unitat per al mercat d'obligacions)
- XCD Dòlar del Carib Oriental
- XDR Drets especials de gir (del Fons Monetari Internacional)
- XFO Franc or (divisa especial)
- XFU Franc UIC (divisa especial)
- XOF Franc CFA emès pel BCEAO (Banc Central dels Estats de l'Àfrica Occidental)
- XPD Unça de pal·ladi
- XPF Franc CFP (per als territoris francesos del Pacífic)
- XPT Unça de platí
- XTS Codi reservat per a proves
- XXX Sense moneda, sense transacció monetària

Y


- YER Rial iemenita

Z


- ZAR Rand sud-africà
- ZMK Kwacha zambià
- ZWD Dòlar zimbabwès

Codis obsolets


- ADP Pesseta andorrana (substituïda per l'euro)
- AFA Afgani (substituït per l'AFN)
- ALK Lek albanès (substituït per l'ALL)
- AON Nou kwanza angolès (substituït per l'AOA)
- AOR Kwanza angolès reajustat (substituït per l'AOA)
- ARP Peso argentí (substituït per l'ARY, i després per l'ARS)
- ARY Peso argentí (substituït per l'ARS)
- ATS Xíling austríac (substituït per l'euro)
- BEC Franc belga (convertible)
- BEF Franc belga (substituït per l'euro)
- BEL Franc belga (financer)
- BGJ Lev búlgar A/52 (substituït pel BGN)
- BGK Lev búlgar A/62 (substituït pel BGN)
- BGL Lev búlgar A/99 (substituït pel BGN)
- CNX Dòlar del Banc Popular Xinès (substituït pel CNY)
- CSJ Corona txecoslovaca (Koruna) A/53
- CSK Corona txecoslovaca (Koruna) (substituïda pel CZK i el SKK)
- DDM Marc de l'RDA (República Democràtica Alemanya) (substituït pel DEM)
- DEM Marc alemany (Deutsche Mark) (substituït per l'euro)
- ECS Sucre equatorià (substituït per l'USD)
- ECV Unidad de valor constante equatoriana (usada com a valor d'inversió) (discontínua)
- ESA Pesseta espanyola (compte A)
- ESB Pesseta espanyola (compte B)
- ESP Pesseta espanyola (substituïda per l'euro)
- FIM Marc finlandès (Markka) (substituït per l'euro)
- FRF Franc francès (substituït per l'euro)
- GRD Dracma grega (substituïda per l'euro)
- GWP Peso de Guinea Bissau (substituït pel XOF)
- IEP Lliura irlandesa (substituïda per l'euro)
- ITL Lira italiana (substituïda per l'euro)
- LUF Franc luxemburguès (substituït per l'euro)
- MGF Franc malgaix (substituït pel MGA)
- MXP Antic peso mexicà (substituït pel MXN)
- NLG Florí neerlandès (substituït per l'euro)
- PLZ Antic złoty polonès (substituït pel PLN)
- PTE Escut portuguès (substituït per l'euro)
- ROL Antic leu romanès (substituït pel RON)
- RUR Antic ruble rus (substituït pel RUB)
- SRG Florí de Surinam (substituït pel SRD)
- SUR Ruble soviètic
- SVC Colón salvadorenc (substituït per l'USD)
- TPE Escut de Timor
- XEU Ecu (unitat de compte europea) (substituïda per l'EUR)
- YUD Nou dinar iugoslau (substituït pel YUM)
- YUM Dinar iugoslau (substituït pel CSD)
- ZAL Rand financer sud-africà (usat com a valor d'inversió) (discontinu)
- ZRN Nou zaire (substituït pel CDF)
- ZRZ Zaire (substituït pel ZRN, i després pel CDF)

Vegeu també

Llistat de monedes del món Categoria:Monedes Categoria:Normes ISO ja:ISO 4217 ko:ISO 4217 th:ISO 4217

Estat

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs


- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats


- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
  - Llistat de països per superfície
  - Llistat de països per població
  - Llista de països per PIB (PPA)
  - Llista de països per PIB (nominal)
  - Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
  - Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
  - Àfrica
  - Amèrica
  - Àsia
  - Europa
  - Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Unió Europea

La Unió Europea o UE és una organització internacional d'estats europeus, establerta pel Tractat de Maastricht. La Unió Europea és l'organització internacional més poderosa que existeix actualment, d'alguna manera similar a un estat, tot i que no del tot, ja que els estats membres mantenen representacions diplomàtiques a altres estats. Alguns experts creuen que no s'hauria de considerar com una organització internacional, més aviat una entitat sui generis'.

Problemes actuals

Els assumptes més importants que preocupen a la Unió Europea en l'actualitat són l'ampliació cap al sud i l'est (vegeu més avall), la constitució europea, proposada per la Convenció, la relació de la unió amb els Estats Units d'Amèrica i la participació a l'Euro d'aquells estats membres actualment fora de la zona euro.

Orígens

El motiu original per la fundació (del que més tard seria) la Unió Europea va ser el desig de reconstruir Europa després dels tràgics esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, i prevenir que Europa caigués víctima de la plaga de la guerra.

Mètodes

Per aconseguir aquest objectiu, la Unió Europea intenta crear una infrastuctura que atravessa les fronteres dels estats. Els estàndards harmonitzats creen un mercat més gran i més eficient, perque els estats membres poden crear una única unió aduanera sense pèrdua de salut (econòmica) o seguretat. Per exemple, els estats on la gent no pot posar-se mai d'acord a l'hora de menjar poden no obstant arribar a acords sobre els estandards d'etiquetatge i higiene. El poder de la Unió Europea va més enllà de les seves fronteres ja que per vendre-hi, es útil seguir els seus estàndars (CE, conformité europeéne). Una vegada les fàbriques, grangers i mercaders d'un país no membre compleixen la normativa, la gran part dels costos associats a l'entrada a la UE es veuen reduït al mínim. Quan s'harmonitzen les lleis per convertir-se en un membre de ple dret es crea més benestar (al eliminar els costos aduaners), invertint només mínimament en el canvi de les lleis. Per aquest motiu, alguns especialistes han començat a comparar la UE amb un virus informàtic

Concepte

En l'actualitat, la Unió Europea és un conjunt de 25 Estats (Maig de 2004), que mantenen entre si especials relacions econòmiques i polítiques de cooperació i integració. Les especials relacions econòmiques es fonamenten en la llibertat de trànsit de mercaderies, treballadors i capitals, així com en l'establiment d'una moneda única per tots els estats membres (la denominada Eurozona). Les especials relacions polítiques es tradueixen en l'establiment d'un mateix Ordenament Jurídic, superior a les legislacions nacionals, i en l'existència i funcionament dels seus propis organismes polítics i institucions, superiors als dels Estats membres.

Història

Originalment, aquesta institució es coneixia com a Comunitat Econòmica Europea (1957) (informalment anomenada Mercat Comú al Regne Unit). Més tard, es va canviar el nom a Comunitat Europea (arran de l'Acta Única Europea el 1986) i finalment Unió Europea (arran del Tractat de Maastricht el 1992). La UE ha evolucionat d'un organisme comercial a una aliança econòmica i política. Fets històrics més importants: #Com a precedents importants cal destacar la Declaració Schuman (9 de maig de 1950) i el Tractat de París (18 d'abril de 1951), pel qual es constitueix la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer (CECA) entre sis Estats: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. #Comunitat Econòmica Europea (1957-1986) #
- El 25 de març de 1957, els sis Estats membres de la CECA van signar el Tractat de Roma i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). #
- Al llarg dels anys següents, la CEE va anar incorporant progressivament més Estats: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit el 1973, Grècia el 1981, i Espanya i Portugal el 1986. #Comunitat Europea (1986-1992) #
- Acta Única Europea (1986). #
- La CE es va ampliar amb la incorporació del territori de l'Alemanya de l'Est el 1990, com a conseqüència de la reunificació alemanya. #Unió Europea (des de 1992) #
- Tractat de Maastricht de 1992. #
- Ampliació: Àustria, Finlàndia i Suècia el 1995. #
- Tractat d'Amsterdam de 1999. #
- Tractat de Niça de 2001. #
- L'ampliació de 2004 (1 de maig de 2004) amb la incorporació de Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. #
- Constitució Europea 2004 (pendent de ratificació per part dels estats membres). #Ús oficial de la llengua catalana #
- 16 de novembre de 2005: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.

Estats membres i ampliació a l'est

Desde de Maig de 2004, la Unió Europea esta formada per 25 estats membres. L'Any 1950 els sis membres fundadors eren:
- Alemanya (Occidental)
- França
- Itàlia
- Holanda
- Bèlgica
- Luxemburg Dinou estats es van unir més endavant en successives amplicacions:
- 1973: Irlanda, el Regne Unit i Dinamarca
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal
- 1995: Finlàndia, Suècia i Austria
- 2004: Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Xipre, Malta, Hongria i Eslovènia. Nota: l'any 1990 el territori de la Unió Europea es va ampliar de facto quan l'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental es van unificar. Es preveu una nova ampliació en l'any 2007 (data provisional, sense acord fixe) cap a Bulgària i Romania. Les negociacions amb Turquia depenen del criteri del consell de ministres, que ha de pendre una decisió aquest any (2004). Altres negociacions han començat amb la resta de països balcànics com Croàcia (un estat candidat), Bòsnia-Herzegovina i Macedònia tot i que Sèrbia i Montenegro de moment es troba apartada.

Economia

En l'actualitat (maig de 2005), la UE, considerada com un bloc d'integració econòmica, té la segona economia més gran del món, amb un PIB de 12,32911 bilions de dòlars (9,760974 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbaoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=5&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=998&S=PPPWGT&CMP=0&x=47&y=18]. L'economia dels EUA, classificada com la primera, té un PIB de 12,332296 bilions de dòlars (9,7633902 bilions d'euros) [http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2005/01/data/dbcoutm.cfm?SD=2005&ED=2005&R1=1&R2=1&CS=3&SS=2&OS=C&DD=0&OUT=1&C=914-446-612-666-614-672-311-946-213-137-911-962-193-674-122-676-912-548-313-556-419-678-513-181-316-682-913-684-124-273-339-921-638-948-514-686-218-688-963-518-616-728-223-558-516-138-918-353-748-196-618-278-522-692-622-694-156-142-624-449-626-564-628-283-228-853-924-288-233-293-632-566-636-964-634-182-238-453-662-968-960-922-423-714-935-862-128-716-611-456-321-722-243-965-248-718-469-724-253-576-642-936-643-961-939-813-644-199-819-184-172-524-132-361-646-362-648-364-915-732-134-366-652-734-174-144-328-146-258-463-656-528-654-923-336-738-263-578-268-537-532-742-944-866-176-369-534-744-536-186-429-925-178-746-436-926-136-466-343-112-158-111-439-298-916-927-664-846-826-299-542-582-443-474-917-754-544-698-941&S=PPPWGT&CMP=0&x=31&y=14]. Es preveu que l'economia de la UE creixerà més durant la pròxima dècada a mesura que més països afegeixin a la unió -principalment ja que la majoria dels nous membres estan per sota de la mitjana de la unió, i per això s'espera un que creixement del PIB ràpid els ajudarà a aconseguir arribar a la dinàmica de la europa unida. No obstant això, el PIB per càpita de la unió caurà a curt termini. Vegeu Pressupost de la Unió Europea

Responsabilitat principals

Com el canviant nom de la Unió Europea (de Comunitat Econòmica Europea a Comunitat Europea i finalment Unió Europea) suggereix, ha evolucionat amb el temps d'una unió primordialment econòmica fins a una unió cada cop més política. Aquesta tendència és visible principalment en el cada cop més gran nombre d'àrees de polítiques que recauen dins la UE: el poder polític s'ha dirigit en nombrosos camps dels estats membre cap a la UE. Aquesta visió de centralització cada cop més forta es contrarestra amb dos fets. En primer lloc, alguns estats membres tenen una tradició domèstica de governs regionals forts. Això ha derivat cap a un enfocament més important de la política regional i les regions europees. Es va crear un comité de les regions com a part del tractat de Maastricht. A més a més, les polítiques que recauen en la UE cobreixen diferentes formes de cooperació:
- Procés de decisió autònom: Els estats membres han concedit a la comissió europea poder per pendre decisions en algunes àrees com a defensa de la competència, control a les ajudes estatals i liberalització.
- Harmonització: Les lleis dels estats membres s'harmonitzen a través del procés legislatiu comunitari, que involucra la comissió europea, el parlament europeu i el consell de ministres. La conseqüència es que la llei comunitari està cada cop més present dins dels sistemes legals dels estats membres.
- Cooperació: Els estats membres , que es reuneixen en el consell de ministres es posen d'acord a cooperar i coordinar les seves polítiques interiors. La tensió entre la UE i els estats membres sobre les competències que els corresponen és una constant en el desenvolupament de la UE. (vegeu Intergovernamentalisme vs supranacionalisme, euroescepticisme). Tots els estats membres han d'adaptar la seva legislació per acostar-la amb la el marc legal comú europeu, conegut com Acquis Communautaire. (Vegeu també Associació Europea de LLiure Comerç, Espai Econòmic Europeu , i espai aeri europeu).

Institucions


- Parlament Europeu.
- Consell de la Unió Europea.
- Comissió Europea.
- Tribunal de Justícia.
- Tribunal de comptes.
- Banc Central Europeu.
- Comitè Econòmic i Social.
- Comitè de les Regions.
- Banc Europeu d'Inversions.
- Defensor del Poble Europeu.
- Europol.

Llengües oficials

Hi ha una vintena de llengües oficials a la UE: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, holandès, hongarès, letó, lituà, maltès, gaèlic irlandès (2007), polonès, portuguès, suec i txec, però el català no és llengua oficial.

Demografia

Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea

Enllaços externs


- [http://www.europa.eu.int Pàgina oficial de la Unió Europea]
- [http://euabc.com EUABC] - online dictionary on the EU, includes "Reader-friendly EU Constititution" (in European languages, you may contribute too)
- [http://euobserver.com EUobserver] - observing the EU, news, comments, sources, newsletter by e-mail (english) categoria:Unió Europea fiu-vro:Õuruupa Liit ja:欧州連合 ko:유럽 연합 ms:Kesatuan Eropah simple:European Union th:สหภาพยุโรป zh-min-nan:Europa Liân-bêng

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2. Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia 1
- Àustria
- Azerbaidjan 2
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia2
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia
- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia3
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia4
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia5
- Ucraïna
- Xipre 1
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen


- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links


- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland ) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA va passar a formar part de la RFA, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg i Munic.

Història

Article principal: Història d'Alemanya L'idioma alemany i l'orgull alemany es remunten a fa més de mil anys, però l'estat conegut actualment com a Alemanya fou unificat com una nació estat moderna molt recentment: el 1871. Aquest fou el segon Reich alemany, sovint traduït per "imperi", encara que també significa "regne". Abans de la seva unificació el 1871, Alemanya era una unitat cultural però no realment política. En aquest període s'hi poden distingir les fases següents:
- Primer Reich (conegut durant gran part de la seva existència com el Sacre Imperi Romà de la Nació Alemanya). Va sorgir el 843 de la divisió de l'Imperi Carolingi (que havia estat fundat el 25 de desembre del 800 per Carlemany) i va existir en diverses formes fins el 1806, quan va ser dissolt com a conseqüència de les guerres napoleòniques.
- Unificació alemanya. Després de les guerres napoleòniques, Prússia va anar ampliant els seus territoris fins que va forjar l'Imperi Alemany, encara que excloent-ne Àustria, la qual es va mantenir com un imperi multiètnic durant uns 50 anys més. Aquests són els períodes més importants de la història de l'Alemanya unificada:
- Segon Reich (l'Imperi Alemany). Es fundà el 18 de gener del 1871 a Versalles i va durar fins el 9 de gener del 1918. Va tenir només tres emperadors.
- República de Weimar (primera república alemanya). Es va instaurar després de la Primera Guerra Mundial.
- Dictadura Nazi (anomenat Tercer Reich pels nazis mateixos, encara que era una dictadura). Va durar 12 anys, des del 1933 fins al 1945.
- Segona república alemanya:
  - Alemanya dividida. Després de la Segona Guerra Mundial, Alemanya va quedar dividida en dos estats republicans: la República Federal d'Alemanya (corresponent als sectors ocupats pels EUA, França i el Regne Unit) i la República Democràtica Alemanya (al tros ocupat pel soviètics).
  - Alemanya reunificada. Des del 3 d'octubre del 1990, Alemanya torna a ser un sol Estat.

Govern i política

Article principal: Govern i política d'Alemanya Alemanya és una república federal democràtico-parlamentària, el sistema polític de la qual és definit en la seua constitució de 1949 (amb esmenes), anomenada Grundgesetz (llei fonamental):
- Poseeix un sistema parlamentari, en què el cap de govern, el Bundeskanzler (canceller), és electe.
- El parlament, anomenat Bundestag (dieta federal), és elegit cada quatre anys per sufragi popular en un sistema complex el qual combina representació directa i proporcional. Els 16 Bundesländer són representats a nivell federal pel Bundesrat (consell federal), el qual —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procedimient legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.
- La funció de cap d'Estat la compleix el Bundespräsident (president federal), els poders del qual es limiten a feines cerimonials i representatives. En l'àmbit de la Unió Europea, Alemanya té la representació més nombrosa al Parlament Europeu en virtut de la seua condició de país més poblat de la Unió. A més, actualment un dels vice-presidents de la Comissió Europea és alemany.

Organització territorial

Comissió Europea

Economia

Article principal: Economia d'Alemanya Categoria:Alemanya als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany) és un país d’Europa occidental, membre de la Unió Europea des de la seva fundació. Limita al nord amb els Països Baixos, a l’est amb Alemanya i el Gran Ducat de Luxemburg, al sud amb França i a l’oest amb el Mar del Nord. Els seus habitants s’anomenen belgues i culturalment hi podem distingir els flamencs, (+/- 60% de la població, de llengua neerlandesa habitant principalment a Flandes ), els francòfons (+/- 40% de la població, dels quals un 80% són valons i un 20% brussel·lencs francòfons) i els de parla alemanya (habitant als cantons de l’est, a la frontera amb Alemanya).

Història

Article principal: Història de Bèlgica El territori on s'assenta Bèlgica va ser ocupada pels romans de Juli Cèsar (segle I aC), inclosa dins la província de la Gallia però essent només romanitzada en profunditat al sud (actual Valònia de llengua llatina). Fou separada de la Gàl·lia per August formant part de la província de Gallia Belgica que s’extenia molt més enllà de la Bèlgica actual. Un cop desaparegut l'imperi romà, i les successives grans invasions dels pobles germànics, la regió va esdevenir el centre del primer reialme franc, amb capital a Tournai, fins que el rei Clovis dels Francs l’abandona per París. La cristianització massiva començà el 630 amb el suport de monjos celtes Sota l'impuls de Carlemany, nat a Lieja, la vall del Mosa esdevingué el centre polític i econòmic del l'imperi Carolingi, el més gran imperi post-romà amb capital a Aquisgrà La divisió de l'imperi amb el Tractat de Verdum després de la mort de Carlemany va dividir Europa i també el territori de la futura Bèlgica, quedant dividit entre el regne de Carles I el Calb a l’oest de l'Escalda incloent el comtat de Flandes i el de Lotaríngia , posteriorment unit al Sacre-Imperi Romà. Dins la futura Bèlgica, es desenvolupen múltiples feus quasi independents com els comtats de Flandes, Hainaut, Looz i Namur, els ducats del Brabant i Limburg i el principat de Lieja. Cal remarcar que tots aquestes entitats polítiques englobaven territoris d’ambdós constats de la frontera lingüística, que no ha esdevingut frontera política fins al segle XX. Es comencen a desenvolupar a partir del segle X nombroses ciutats, especialment a Flandes (Bruges, Gant, Ypres, Tournai) i a la vall del Mosa (Huy, Namur, Dinant i Lieja) mentre la urbanització del centre de Bèlgica és més lent amb algunes ciutats brabançones més tardanes (Brussel·les, Lovaina, Malines). La indústria de la llana i el comerç marítim, amb la Lliga Hanseàtica converteixen la regió amb el cor econòmic i comercial d’Europa, ajudada per la navegació fluvial a l’Escalda i entre el Rin i el Mosa. En aquesta època es produeixen nombrosos enfrontament entre les viles flamenques, que els governs de rics burgesos gaudien de força autonomia, i el rei de França, com la Batalla dels Esperons d’Or l’11 de juliol de 1302, considerada com el naixement de la nació flamenca, on les tropes franceses van rebre una severa derrota. Després de la Guerra dels Cent Anys, els comptats i ducat del futur territori belga a excepció del principat de Lieja passen a estar sota dominació borgonyona. És d’aquesta època el naixement del nom de Països Baixos. Els ducs de Borgonya designaren a tots els seus territoris a l’actual Bèlgica i Holanda amb aquest nom amb relació amb les terres altes del comptat de Borgonya. Després de la mort de Carles el Temerari, els territoris passaren en mans dels Habsburg espanyols, els anomenats Països Baixos espanyols, les 17 províncies. Després de una llarga dominació espanyola, la història de Bèlgica, encara no com a entitat independent però com un espai territorial semblant a l’actual, es pot considerar que comença amb la ruptura al 1579 de les 17 províncies, un cop les Províncies Unides de la Unió d’Utrech (actuals Països Baixos) reformistes i protestants van assolir la independència dels espanyols. Les províncies del sud de la Unió d’Arras, catòliques i fartes dels excessos dels calvinistes del nord, resten sota el domini de Felip II. Durant el segle XVII va ser el camp de batalla d’Europa entre un imperi espanyol en decadència, les Províncies Unides desitjant consolidar la seva independència ajudades per una Anglaterra volent limitar l’expansió francesa. Durant les sis guerres que s’hi produïren entre 1635 i 1713, els espanyols van anar perdent territoris, com el Flandes francès, l’Artois o l’Hainaut francès. La Guerra de Successió Espanyola acaba amb la pèrdua dels seus territoris, amb el Tractat d’Utrech al 1713, que cedeix les Províncies del sud als Habsburg d’Àustria. Durant aquest segle XVIII les diferents ciutats, comptats i marquesats dels Països Baixos del sud s’administren de forma força independent. Durant la llarga pau, reformen l’agricultura, les finances i fan renéixer la indústria i comerç. A finals del segle XVIII, França, s’annexiona els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja. S’aboleixen les institucions pròpies, privilegis i un decret declara els futurs belgues ciutadans francesos sota les lleis i institucions franceses. S’endeguen tota una sèrie de reformes inspirades en la igualtat i uniformitat, en bona part conservades fins els nostre dies: organització de l’estat civil, igualtat davant els impostos i lleis, jerarquia i administració de la justícia. S’inicia la industrialització de Valònia (carbó, siderúrgica, tèxtil) mentre creix el descontent per les reformes, el despotisme de Napoleó, i el forçós enrolament dels joves en l’exercit napoleònic. La derrota de Napoleó a la batalla de Waterloo davant l’aliança dels prussians i els anglesos de Wellington acaba amb el domini francès. El Congrés de Viena al 1818 reunifica els antics Països Baixos més el Gran Ducat de Luxemburg, formant el Regne dels Països Baixos, sota el rei Guillem I d’Orange. Les fèrtils terres de Flandes, la indústria minera, siderúrgica i tèxtil valona troben sortida i exportació en una Holanda de canals i ports o en el riu Escalda que torna a estar obert permetent l’expansió del port d’Anvers. Políticament, creix l’oposició al rei, pel seu excessiu poder, la poca llibertat religiosa, els privilegis dels neerlandesos i l'aprovació de la constitució (Llei fonamental) malgrat el refús dels belgues. La Revolució Belga 1830, s’inicia el 15 d’agost” al Teatre de la Moneda. Lluites oposen els holandesos als brussel·lencs i altres voluntaris belgues entorn a Brussel·les. Finalment la revolta és general i els holandesos són vençuts. La Conferència de Londres reconeix, el desembre de 1830, una Bèlgica independent, de la qual s’havia ja fet càrrec un govern provisional que convoca un Congrés Nacional de Notables, per elaborar la constitució. La constitució belga fou sancionada el 7 de febrer de 1831. El Congrés va oferir la corona reial a Leopold de Saxe-Coburg-Gotha. Durant el segle XIX, disposant de carbó i ferro, es desenvolupa la revolució industrial essent durant alguns anys la segona potència econòmica mundial. El rei Leopold II (successor i fill de Leopold 1r, 1865) dirigeix a títol personal la colonització del Congo per assegurar suficients matèries primeres per a Bèlgica. L’actual República Democràtica del Congo (Congo Kinshasa, ex-Zaire) esdevé el seu domini personal. El 1885 Leopold II esdevé oficialment cap d’Estat del Congo, que no cedirà a Bèlgica fins al 1908. Durant la Primera Guerra Mundial, al 1914 Bèlgica és ocupada per una Alemanya en guerra contra França. La violació de la imposada neutralitat belga desencadena l’entrada del Regne Unit a la guerra. Malgrat una ferma resistència, l’exèrcit belga dirigit pel rei Albert I és ràpidament vençut i el país ocupat excepte els territoris darrera la línia de l’Yser. Després de la guerra, Bèlgica rebé les antigues colònies alemanyes de Ruanda i Burundi Durant el període d’entreguerres, Bèlgica com tot Europa pateix les conseqüències de una forta crisi econòmica. En 1940, Bèlgica torna a ésser ocupada per Alemanya a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Després de només 18 dies de batalla, el rei Leopold II decideix la capitulació en contra de la voluntat del govern refugiat a Londres, en una actitud que fou considerada com una traïció. La resistència a l’ocupació és desenvolupà especialment a Valònia mentre el govern a l’exili declara el rei, que roman a Bèlgica oficialment com a presoner de guerra, no apte per desenvolupar el càrrec, condició que no s’anul·larà després de l’alliberació. Després de la guerra, al 1950 el govern del partit catòlic organitzà un referèndum sobre la “qüestió reial” amb un resultat global favorable al seu retorn. Però la forta derrota a Valònia, especialment a Lieja (amb més d’un 80% de vots en contra) i a l’Hainaut, fan que el retorn del rei provoqui greus insurreccions, amb atemptats a les mines i alts forns valons i diversos morts en enfrontaments amb les forces d’ordre. S’arriba a plantejar un govern secret a Valònia que declari la independència. L’abdicació del rei, titllat de col·laboracionista pels valons, en favor del seu fill Balduí I permet salvar la unitat belga. Aquests fets marcaran de tota manera el final de l’unitarisme belga. Després de la segona guerra mundial, Bèlgica esdevé membre fundador de l’OTAN i de la Comunitat Econòmica Europea, avui ja Unió Europea Als anys seixanta, sota la pressió del moviment flamenc, Bèlgica s’enfronta a majors demandes de descentralització de l’estat, evolucionant progressivament cap un estat federal. Els conflictes lingüístics són cada cop més importants, arribant al zenit amb l’escissió de la secció francòfona de la Universitat de Lovaina i la creació d’una nova ciutat (Louvain-la-Neuve) en territori való per acollir la nova Universitat Catòlica de Lovaina. Finalment es fixà una frontera lingüística que esdevé frontera política (que mai havia estat) amb la creació de les regions (Valona, Flamenca i de Brussel·les Capital) i les comunitats (flamenca, francòfona i gemanòfona) arribant al delicat i consensuat equilibri actual, no exempt de friccions i reivindicacions entre comunitats.

Política

Article principal: Política de Bèlgica Bèlgica és un Estat Federal i una monarquia constitucional, de la qual Albert II n’és rei en l’actualitat. El federalisme és aplicat a Bèlgica sota una forma molt específica, havent tanmateix certes característiques de confederació</