:: wikimiki.org ::

F

L' F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Representa el so labiodental fricatiu sord /f/. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...) consonants Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desparéixer d'entre ells quan també va desapréixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra semítica anomenada wâw.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la fenilalanina.
- Música: en el sistema musical anglogermànic representa el fa. D'aquesta lletra evoluciona gràficament el símbol de la clau de fa.
- Química: en majúscula, símbol que repsenta l'element químic fluor.
- SI: en majúscula, símbol de femto. També, en majúscula, és el símbol del farad. Categoria:Alfabet llatí als:F ja:F ko:F simple:F

Alfabet català

Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples: Símbol Nom del símbol A a a (amb les variacions Àà) B b be o be alta C c ce D d de E e e (amb les variacions Éé Èè) F f efa o efe G g ge H h hac I i i (amb les variacions Íí Ïï) J j jota K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger) L l ela o ele M m ema o eme N n ena o ene O o o (amb les variacions Óó Òò) P p pe Q q cu R r erra o erre S s essa o esse T t te U u u (amb les variacions Úú Üü) V v ve o ve baixa W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York) Z z zeta Lletres modificades: Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c) També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü Categoria:Alfabets Categoria:Català

Consonant

Les consonats són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és sonora, la vibració de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és sorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador.

Classificació de les consonants

Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització.

La sonoritat

- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals).

El punt d'articulació

El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació. Els punts d'articulació són els següents: :bilabial :labiodental :interdental :dental :alveolar :prepalatal :mediopalatal :velar :faringi

El mode d'articulació

El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosio seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una serie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral). :oclusiu :fricatiu :africat :aproximant :lateral :ròtic

La nasalització

Categoria:Fonètica ja:子音 ko:닿소리

Alfabet llatí

L' alfabet llatí: L'alfabet llatí tenia originàriament 23 lletres, però algunes creades a l'edat mitjana com U, W, J han estat incorporades en forces llengües, tot i no utilitzar-se en l'escriptura comuna. Degut a què els romans l'escamparen per tota Europa, que esdevindria amb els mil·lennis una potència colonitzadora, l'alfabet llatí és un dels més escampats arreu del món, i és utilitzat per bona part de les llengües que no disposaven d'alfabet propi fins a l'arribada dels europeus.

Lletres especials i amb diacrítics dels alfabets derivats

- Diacrítics - ´ ` ^ ˆ ˇ ˉ ˘ ˙ ˚ ˛ ˜ ˝ ̃ ̉
- Alemany - äöü ß ÄÖÜ
- Albanès - çë ÇË
- Català - àèò ïü éíóú ç ÀÈÒ ÏÜ ÉÍÓÚ Ç ·
- Castellà - áéíóú ü ñ ÁÉÍÓÚ Ü Ñ
- Danès - æøå ÆØÅ
- Eslovac -
- Esperanto - ĉĝĥĵŝŭ ĈĜĤĴŜŬ
- Estoni - äöü õ ÄÖÜ Õ
- Finès - äö ÄÖ
- Francès - é àèù âêîôû ëï ç É ÀÈÙ ÂÊÎÔÛ ËÏ Ç
- Gaèlic escocès - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Gaèlic irlandès - áéíóú ÁÉÍÓÚ
- Holandès - éó ë ĳ ÉÓ Ë Ĳ
- Hongarès - áéíóú öü őű ÁÉÍÓÚ ÖÜ ŐŰ
- Islandès - áéíóú ð þ æ ö ÁÉÍÓÚÝ Ð Þ Æ Ö
- Italià - àèìòù ÀÈÌÒÙ
- Letó - āīūž ĀĪŪŽ
- Lituà - ąėšųž ĄŲŽ
- Maltès - ċġħż ĊĠĦŻ
- Noruec - æøå ÆØÅ
- Polonès - ąćęłńóśźż ĄĆĘŁŃÓŚŹŻ
- Portuguès - áéíóú âêô ãõ ç ÁÉÍÓÚ ÂÊÔ ÃÕ Ç
- Romanès - âăî şţ ÂĂÎ ŞŢ
- Suec - äåö ÄÅÖ
- Turc - öü ı çğş ÖÜ İ ÇĞŞ
- Txec - áéíóúý ů čďřšťž ÁÉÍÓÚÝ Ů ČĎŘŠŤŽ
- Vietnamita - aáàảãạ ăắằẳẵặ âấầẩẫậ eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oóòỏõọ ôốồổỗộ ơớờởỡợ uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ đ AÁÀẢÃẠ ÂẤẦẨẪẬ ĂẮẰẲẴẶ EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ OÓÒỎÕỌ ÔỐỒỔỖỘ ƠỚỜỞỠỢ UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
- Pīnyīn (Xinès romanitzat) - áàāǎ éèēě íìīǐ óòōǒ úùūǔ üǘǜǖǚ ÁÀĀĂ ÉÈĒĔ ÍÌĪĬ ÓÒŌŎ ÚÙŪŬ ÜǗǛǕǙ Categoria:Alfabet llatí als:Lateinisches Alphabet ja:ラテン文字 ko:로마 문자 th:อักษรละติน zh-min-nan:Lô-má-jī

Digamma

Digamma és una lletra obsoleta de l'alfabet grec que té un valor numèric de 6. Quan s'usa com a nombre, digamma s'escriu usant la stigma (ς), una fusió de sigma i tau. Quan s'usa com a lletra, la seva forma d'F recorda a dues gammes superposades (d'on surt el seu nom) i el valor d'una /w/. Categoria:Alfabet grec als:Ϝ ja:Ϝ

Química

La Química és la ciència que estudia la composició, l'estructura i les propietats i de les substàncies materials, així com les transformacions entre aquestes.

Branques de la Química

- Bioquímica
- Química Analítica
- Química Física
- Química Inorgànica
- Química Orgànica

Conceptes

- Radical químic
- Taula periòdica
- Element químic
- Compost químic
- Àtom
- Molècula
- Punt isoelèctric
- Quimiometria

Història de la Química

- Alquímia
- Químics famosos
- Premis Nobel de Química

Enllaços externs

- [http://scq.qo.ub.es/scq/index.html Societat Catalana de Química]
- [http://dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/Qu%edmica/ planes web sobre química (en català)]
- [http://www.chem.qmw.ac.uk/iupac/ plana web de l'IUPAC (en anglès)] categoria:Química als:Chemie ja:化学 ko:화학 ms:Kimia simple:Chemistry th:เคมี

Majúscula

La majúscula és la versió més gran de les lletres d'un determinat alfabet. En l'alfabet llatí, les lletres majúscules són: A, B, C, ... X, Y, Z Originalment els alfabets grec i llatí només tenien una única forma per a cada una de les lletres (que correspon a les actuals majúscules). Les minúscules (a, b, c, ... x, y, z) van aparèixer més tard per deformació de les majúscules en l'escriptura cursiva. Actualment, les majúscules es fan servir:
- Com a primera lletra dels noms propis (i dels substantius en general en alguns idiomes com l'alemany)
- Al començament de les frases
- Per a les inicials
- A vegades, per a destacar els títols i encapçalaments
- A vegades, en signes i etiquetes
- Per als numerals romans

Enllaços externs

- [http://www.iecat.net/institucio/presidencia/OCAL/pdf/Majuscules.pdf Majúscules] (IECat) (PDF)
- [http://www.blues.uab.es/gab-llengua-catalana/cat/assessorament/public/zmaju1.htm Les majúscules i les minúscules]. (Proposta del Gabinet de Llengua Catalana (UAB) (HTML)
- [http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/majus/docs/majus.pdf Majúscules i minúscules]. (Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya) (PDF) Categoria:Escriptura ja:大文字

Fluor

Oxigen - Fluor - Neó
F Cl Br I	imatge:F_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Fluor, F, 9

Sèrie química

Halogens

Grup, període, bloc

17, 2 , p

Densitat

1,696 kg/m³

Aparença

gas pàl·lid verd-groc
Imatge:F_aparença.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

18,9984032 uma

Radi mig^†

50 pm

Radi atòmic calculat

42 pm

Radi covalent

71 pm

Radi de Van der Waals

147 pm

Configuració electrònica

He]2s²2p⁵

Estats d'oxidació (òxid)

-1 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica

Propietats físiques

Estat de la matèria

Gas (no magnètic)

Punt de fusió

53,53 K

Punt d'ebullició

85,03 K

Volum molar

11,20 ×10^-6 m³/mol

Entalpia de vaporització

3,2698 kJ/mol

Entalpia de fusió

0,2552 kJ/mol

Pressió de vapor

Sense dades

Velocitat del so

Sense dades

Informació diversa

Electronegativitat

3,98 (Pauling)

Calor específica

824 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

Sense dades

Conductivitat tèrmica

0,0279 W/(m·K)

1r potencial d'ionització

1681,0 kJ/mol

2n potencial d'ionització

3374,2 kJ/mol

3r potencial d'ionització

6050,4 kJ/mol

4t potencial d'ionització

8407,7 kJ/mol

5è potencial d'ionització

11022,7 kJ/mol

6è potencial d'ionització

15164,1 kJ/mol

7è potencial d'ionització

17868 kJ/mol

8è potencial d'ionització

92038,1 kJ/mol

9è potencial d'ionització

106434,3 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
¹⁹F	100%	F és estable amb 10 neutrons

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9 situat en el grup dels halogens (grup 17) de la taula periòdica . El seu símbol és F. És un gas a temperatura ambient, de color groc pàl·lid, format per molècules diatòmiques F₂. És el més electronegatiu i reactiu de tots els elements. En forma pura és altament perillós, causant greus cremades químiques en contacte amb la pell.

Característiques principals

El fluor és un gas corrosiu de color groc pàl·lid, fortament oxidant. És l'element més electronegatiu i reactiu i forma compostos amb pràcticament tot la resta d'elements, incloent els gasos nobles xenó i radó. Fins i tot en absència de llum i a baixes temperatures, el fluor reacciona explosivament amb l'hidrogen. Sota un raig de fluor en estat gasós, el vidre, metalls, aigua i altres substàncies, cremen en una flama brillant. Sempre es troba en la natura combinat i té tal afinitat per altres elements, inclús el silici, que no es pot guardar en recipients de vidre, ja que reacciona amb ell malmetent el recipient. En dissolució aquosa, el fluor es presenta normalment en forma de ió fluorur, F^-. Altres formes són fluorocomplexes com el [FeF₄]^-, o el H₂F⁺. Els fluorurs són compostos en els que l'ió fluorur es combina amb algun ió carregat positivament. El fluor és un element químic essencial per al ser humà.

Aplicacions

- El politetrafluoroetilè (PTFE), també denominat tefló, s'obté a través de la polimerització de clorodifluorometà, el qual s'obté a partir de la fluoració del corresponent derivat halogenat amb fluorur d'hidrogen, HF.
- També a partir de HF s'obtenen clorofluorocarburs (CFCs) (prohibits per la seva contribució en el forat de la capa d'ozó), hidroclorofluorocarburs (HCFCs) e hidrofluorocarburs (HFCs).
- S'empra fluor en la síntesi de l'hexafluorur d'urani, UF₆, que s'empra en l'enriquiment en ²³⁵U, usat en apliacions d'energia nuclear.
- El fluorur d'hidrogen s'empra en l'obtenció de criolita sintètica, Na₃AlF₆, la qual s'usa en el procés d'obtenció d'alumini.
- Hi han distintes sals de fluor amb variades aplicacions. El fluorur de sodi, NaF, s'empra com a agent fluorant; el difluorur d'amoni, NH₄HF₂, s'empra en el tractament de superfícies, anoditzat de l'alumini, o en la indústria del vidre; el trifluorur de bor, BF₃, s'empra com a catalitzador; etc.
- Alguns fluorurs s'afegeixen a la pasta de dents i a l'aigua potable per a la prevenció de la càries.
- S'empra fluor monoatòmic en la fabricació de semiconductors.
- L'hexafluorur de sofre, SF₆, és un gas dielèctric amb aplicacions electròniques. Aquest gas contribueix a l'efecte hivernacle i està inclòs en el Protocol de Kioto.

Història

Protocol de Kioto El fluor (del llatí fluere, que significa "fluir") formant part del mineral fluorita, CaF₂, va ser descrit en 1529 per Georigius Agricola pel seu ús com fundent, empleat per a aconseguir la fusió de metalls o minerals. En 1670 Schwandhard va observar que s'aconseguia gravar el vidre, quan aquest era exposat a fluorita que havia sigut tractada amb àcid. Karl Scheele i molts investigadors posteriors, per exemple Humphry Davy, Gay-Lussac, Antoine Lavoisier o Louis Thenard, van realitzar experiments amb l'àcid fluorhídric (alguns d'aquests van acabar en tragèdia). No es va aconseguir aïllar-lo fins a molts anys després, pel fet que quan se separava d'algun dels seus compostos, immediatament reaccionava amb altres substàncies. Finalment, en 1886, el químic francés Henri Moissan el va aconseguir aïllar. La primera producció comercial de fluor va ser per a la bomba atòmica del Projecte Manhattan, en l'obtenció d'hexafluorur d'urani, UF₆, empleat per a la separació d'isòtops d'urani. Aquest procés es continua emprant per a apliacions d'energia nuclear.

Abundància i obtenció

El fluor és l'halogen més abundant en l'escorça terrestre, amb una concentració de 950 ppm. En l'aigua de mar està es troba en una proporció d'aproximadament 1,3 ppm. Els minerals més importants en els que està present són la fluorita, CaF₂, la fluorapatita, Ca₅(PO₄)₃F i la criolita, Na₃AlF₆. El fluor s'obté mitjançant electròlisi d'una mescla de HF i KF. Es produeix l'oxidació dels fluorurs: :2F^- - 2e^- → F₂ En el càtode es descarrega hidrogen, per la qual cosa és necessari evitar que entrin en contacte aquests dos gasos perquè no hi hagi risc d'explosió.

Compostos

- S'empren nombrosos compostos orgànics en els que s'han substituït formalment àtoms d'hidrogen per àtoms de fluor. Hi ha distintes formes d'obtenir-los, per exemple mitjançant reaccions de substitució d'altres halògens: CHCl₃ + 2HF → CHClF₂ + 2HCl
- Els CFCs s'han emprat en una àmplia varietat d'aplicacions, per exemple com a refrigerants, propel·lents, agents espumants, aïllants, etc., però pel fet que contribueixen a la destrucció de la capa d'ozó s'han anat substituint per altres compostos químics, com els HCFs. Els HCFCs també s'empren com a substituts, però també destrueixen la capa d'ozó, encara que en menor mesura a llarg termini.
- El politetrafluoroetilè (PTFE), és un polímer denominat comunment tefló.
- L'àcid fluorhídric és una dissolució de fluorur d'hidrogen en aigua. És un àcid dèbil, però molt més perillós que àcids forts com el clorhídric.
- L'hexafluorur d'urani, UF₆, és un gas a temperatura ambient que s'empra per a la separació d'isòtops d'urani.
- El fluor forma compostos amb altres halògens presentant l'estat d'oxidació -1, per exemple, IF₇, BrF₅, BrF₃, ClF, etcètera.
- La criolita natural, Na₃AlF₆, és un mineral que conté flúorurs. S'extreia en Groenlàndia, però ara està pràcticament esgotada, per la qual cosa s'obté sintèticament per a ser empleada en l'obtenció d'alumini.

Paper biològic

El fluor és un oligoelement en mamífers en la seva forma de fluorur. S'acumula en ossos i dents donant-los una major resistència. S'afegeixen fluorurs en petites quantitats en pastes dentals i en aigües de consum per a evitar l'aparició de càries.

Isòtops

El fluor té un únic isòtop natural, el ¹⁹F. Aquest isòtop té un nombre quàntic de spin nuclear d'1/2 i es pot emprar en espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear. Se sol emprar com compost de referència el triclorofluorometà, CFCl₃.

Precaucions

El fluor i el HF han de ser manejats amb gran atenció i cal evitar totalment qualsevol contacte amb la pell o amb els ulls. Tant el fluor com els ions fluorur són altament tòxics. El fluor presenta una característica olor acre i és detectable en unes concentracions tan baixes com 0,02 ppm, valor inferior als límits d'exposició recomanats en el treball.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/F/index.html WebElements.com - Fluor]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/F.html EnvironmentalChemistry.com - Fluor]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ele009.html És Elemental - Fluor] Categoria:Elements químics ja:フッ素 ko:플루오르 th:ฟลูออรีน

Si

- Química; Si és el símbol de l'element químic Silici
- Música; Si és la setena i última nota músical, segons el sistema de notació musical llatí

Majúscula

Enllaços externs

Femto

Femto (símbol f) és un prefix del Sistema Internacional que indica un factor de 10^-15, o 1/1 000 000 000 000 000 o el què és el mateix 0,000 000 000 000 001. Confirmat el 1964, el mot prové del danès femten, que significa quinze. Per exemple; : 1 femtòmetre = 1 fm = 10^-15 metres = 0,000 000 000 000 001 metres : 1 femtosegon = 1 fs = 10^-15 segons = 0,000 000 000 000 001 segons Categoria:Prefixos del SI ja:フェムト

Farad

El farad (símbol F) es la unitat de capacitància elèctrica (anomenada així en honor de Michael Faraday. Un condensador té un valor de un farad quan un coulomb de càrrega produeix un potencial de un volt. En unitats del SI és: :

C\cdot V^ = m^\cdot kg^\cdot s^4\cdot A^2

Degut a que el farad es una unitat molt gran, el valor d'un condensador s'expressa sovint en microfards (μF), nanofarads (nF), o picofarads (pF). No s'ha de confondre el farad amb el faraday, una unitat de càrrega desplaçada a l'actualitat per el coulomb. Categoria:Unitats d'electricitat ja:ファラド ko:패럿

Categoria:Alfabet llatí

Categoria:Alfabets Categoria:Llatí

Norrland (by)

Byn Norrland ligger i Bjärtrå socken, Kramfors kommun, i Ångermanland. Mittemot Kramfors, på Ångermanälvens norra strand vid orten Lungvik, bildar landet en halvö, östra stranden heter Hallsta,Norrland, den södra stranden Kinnmergen och på de inre, bördiga delarna ligger byn. Här finns påvisat boende från järnåldern: på Norrland 4/14 ligger en grupp med fyra gravhögar, på Norrland 4/6 ligger en 2,25 meter hög och 24 meter bred gravkulle, där kanske en storman från vendeltiden ligger begravd. Byborna var främst bönder och fiskare, ibland skeppare och handelsmän under vintern. Skogsbruk har också varit viktigt, och det finns en fortfarande aktiv såg i Lungvik. Här på huvudgården Norrland 4 föddes och levde släkten Nordlander från Bjärtrå under mer än trehundra år. Kategori:Svenska byar Kategori:Kramfors kommun

online casinos Parkiet jastrz�bia g�ra pensjonat gospodarka po�ciel

:: RELATED NEWS ::

Olejek zapachowy
Olejek eteryczny jest to substancja wonna pochodzenia roślinnego. Pod względem składu jest to mieszanina rozmaitych związków chemicznych : ketonów, aldehydów, alkoholi, estrów, laktonów,

Prestige
M/t Prestige - to jednokadłubowy tankowiec greckiego armatora (główny udziałowiec z Wielkiej Brytanii) pływający pod banderą Bahamów, który o 8 rano 19 listopada 2002 roku

Edward Stachura
Edward Stachura (właściwie Edward Jerzy Stachura, dla przyjaciół Sted) - (ur. 18 sierpnia 1937 - zm. 24 lipca 1979) polski poeta, pisarz, pieśniarz i wędrowiec (outsider) zaliczany do grona poetów przeklętych

Read More...

Tr21
Tr21 to pierwszy produkowany w Polsce parowóz, opracowany przez zespół polskich inżynierów przy współpracy z Biurem Konstrukcyjnym Fabryki Lokomotyw StEG w Wiedniu (Staats Eisenbahn Gesellschaft) w 1921 roku. W latach 1922 - 1925 Fabryka Lokomotyw w Chrzanowie (Fablok) wyprodukowała 108 szt., a 40 szt. powstało w Belgijskich zakładach Cockerilla oraz Haine St.

Tytuł naukowy
Tytuł naukowy - to system certyfikatów i związanych z nimi tytułów, które otrzymuje się po udowodnieniu, że osiągnęło się odpowiedni do danego tytułu poziom wiedzy i zdolności umysłowych. Tytułów naukowych nie należy mylić z tytułami zawodowymi, które nie poświadczają ogólnych zdolności umysłowych i poziomu wiedzy, lecz tylko nabycie zbioru określonych umiejętności potrzebnych do wykonywania danego zawodu, ani też ze stopniami naukowymi. Nadawanie t

Tytuł zawodowy
Tytuł zawodowy - system certyfikatów i tytułów, które otrzymują osoby, które (przynajmniej teoretycznie) dowiodły, że posiadają określony zasób wiedzy i umiejętności potrzebnych do wykonywania danego zawodu. Tytułów zawodowych nie należy mylić z tytułami naukowymi, które są dowodem posiadania określonego poziomu wiedzy i ogólnie rozumianych zdolności intelektualnych i nie dają zwykle (oprócz stanowisk szkolnych i akademickich) żadnego formalnego prawa do wykonywan

Lokomobila
Lokomobila (z łac. locus mobilis) - początkowo był to przewoźny zespół napędowy, zawierający: kocioł parowy, maszynę parową i urządzenie transmisyjne (np. koło pasowe), konstrukcyjnie zbliżony do małego parowozu ale bez własnego napędu. W miarę rozwoju konstrukcji dodawano

Jedynkowy system liczbowy
Jedynkowy system liczbowy - najprostszy, możliwy system liczbowy. Do zapisu liczb w tym systemie stosuje się wyłącznie jeden znak oznaczający liczbę "1". Kolejne liczby tworzy się przez powtarzanie tego znaku tyle razy, ile wynika to z wartości danej liczby. Tak więc np: 3 w systemie jedynkowym jest równe "111", a 10 = "1111111111". System jedynkowy jest w praktyce bardzo niewygodny, już przy stosunkowo niedużych liczbach takich jak np. "1000" zapisywanie ich w systemie jedynkowym byłoby bardzo uciążliwe. Systemem tym pos�

Lombardia
Lombardia to kraina historyczna i region administracyjny w północnych Włoszech, między Szwajcarią na północy a rzekami: Pad na południu, Ticino na zachodzie, Micino na wschodzie. Jej nazwa pochodzi od germańskiego plemienia <

Amsterdam
Amsterdam to największe miasto Holandii i jej stolica konstytucyjna. 720 tys. mieszk. (zesp. miejski 1,13 mln). Położony na rz. Amstel i jej odnogami (liczne kanały i wyspy), częściowo poniżej poziomu morza, jest miastem pełnym zabytków i muzeów o wielkiej wartości. Główny ośrodek finansowy kraju (giełda, banki itp.), przem. spoż, elektron., chemiczny.