:: wikimiki.org ::
| Física Clàssica |
Física clàssicaLa física clàssica és la basada en els postulats desenvolupats abans de l'aparició de la física quàntica. Presuposa l'existència de un temps i un espai absoluts.
La mecànica clàssica produeix resultats molt acurats en el domini de l'experiència diària, però els experiments acumulats al llarg de la segona meitat del segle XIX demostraren que era incapaç d'explicar satisfactòriament determinats fenòmens, just en el moment en què es pensava que la física era ben a prop de ser una ciència "tancada". Les teories que ampliaren i superaren la física clàssica són la teoria de la relativitat, per a sistemes que es mouen a grans velocitats, a prop de la velocitat de la llum; per la mecànica quàntica per a sistemes d'escales molt petites; i la teoria quàntica relativista per a sistemes que tenen ambdues propietats. De totes maneres la mecànica clàssica es encara útil, perque és més simple i fàcil d'aplicar que les altres teories, i té una molt llarga escala de validesa aproximada.
Els grans camps de la física clàssica són:
- La mecànica clàssica, basada en les lleis de Newton,
:
- en formulació newtoniana,
:
- en formulació de Lagrange i de Hamilton.
- L'electrodinàmica clàssica, basada en les lleis de Maxwell, i els camps derivats, com l'òptica.
- La termodinàmica i la mecànica estadística clàssica.
categoria:Física
Temps:Aquest article tracta del concepte del temps com a successió de moments. Per als fenòmens meteorològics, vegeu temps atmosfèric.
----
temps atmosfèric
El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments.
La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.
El temps en física
En física clàssica, el temps és una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisió qualsevol objecte i la seva història. Això esta força d'acord amb la concepció filosòfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experiència humana. En la Teoria de la relativitat el temps depén de l'observador i per a observadors diferents dos successos A i B poden ocórrer simultaniejament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Només si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succés "causal" abans que el succés "efecte". També la duració d'un procés depén de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensió més de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambdós originats amb l'Univers.
La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme.
Des d'un punt de vista psicològic, la percepció del pas del temps és un aspecte important de la ment humana.
Així, el Temps quantifica o mesura l'intèrval entre events, o la duració dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensió en la qual cada event té una posició definida en una seqüència lineal, però es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).
El temps en filosofia
Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia.
Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat.
La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història.
Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió coumna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció.
Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linialment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el linial, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.
Vegeu també
- Temps sideri: El que es mesura pel moviment aparent de les estreles, i l'origen del qual és el Punt Àries
- Temps solar: Temps vertader: El que es mesura pel moviment aparent del sol
- Temps Universal Coordinat
Categoria:Magnitud física
Categoria:Filosofia
ja:時間
ko:시간
simple:Time
Teoria de la relativitatAlbert Einstein va publicar entre 1905 i 1916 la seva Teoria de la Relativitat.
La primera part del seu estudi es coneix com a Teoria de la Relativitat Especial o Teoria de la Relativitat Restringida.
La segona part es coneix com a Teoria de la Relativitat General.
Teoria de la relativitat especial o restringida
El punt de partida és considerar que no hi ha cap punt fix a l'univers, sinó que tot es mou amb tota la resta. Per tant, no hi ha observadors privilegiats: Les lleis de la natura s'han de expressar de manera que siguin les mateixes per a qualsevol observador, sigui quin sigui l'estat de moviment d'aquest. Això és el Principi de Relativitat.
El segon pas va ser adonar-se que la velocitat de la llum és invariable, no canvia. (Velocitat de la llum: 299.792.458 metres per segon). Tot això ho dedueix de les equacions per l'electromagnetisme de James Clerk Maxwell. El Principi de Relativitat d'Einstein estableix que la velocitat de la llum és una "llei de la natura": Té el mateix valor per a qualsevol observador, sigui quin sigui el seu estat de repòs o moviment. Aquest fet ja havia estat constatat experimentalment per Michelson a 1881, però va ser Einstein qui li va donar una interpretació física.
Les conclusions principals d'aquest primer estudi de la Teoria de la Relativitat són:
- La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat.
Per un objecte que viatja a la velocitat v relativa respecte a un observador inercial, la massa relativa ve donada per
:
On m és la massa invariant en repòs i c és la velocitat de la llum en el buit. Això sovint s'escriu on γ (el factor de Lorentz) és la quantitat donada per
:
- La seva longitud, en el sentit del moviment, disminueix.
:
On L0 és la distància que es mou un mòbil mesurada per un observador estacionari i L1 és la distància mesurada per un observador que viatja a la velocitat v.
- El temps passa més a poc a poc. Segons l'equació
:
On T0 és el temps mesurat per un observador estacionari i T1 és el temps mesurat per un observador que viatja a la velocitat v
- La massa és energia i l'energia té massa. Massa i energia estan relacionades per la famosa equació: E=mc2
Segons la nostra experiència, això sembla absurd perquè els moviments amb què nosaltres normalment ens enfrontem tenen unes velocitats relatives molt petites i aquests canvis no es poden apreciar. Per exemple:
- Si llancem una pilota tan ràpidament com puguem, el seu canvi respecte a nosaltres, segons les lleis relativistes, serà de només 2 milionèsimes parts de la seva massa.
- En canvi quan els físics, mitjançant un accelerador de partícules atòmiques com ara el ciclotró, acceleren partícules a velocitats de la meitat de la llum o més, i en mesuren les masses, poden observar que han augmentat, d'acord amb les prediccions de la Teoria de la Relativitat.
Teoria de la relativitat general
És més complicada que la Restringida perquè estudia també els moviments no uniformes.
Abans de la Teoria de la Relativitat restringida formulada per Einstein, el temps es considerava com una magnitud absoluta, que transcorria igual per a tots els objectes. Per això es considerava, d'una banda, l'espai físic de tres dimensions (longitud-latitud-profunditat) i, d'altra banda, el temps.
Com que, segons els resultats de la Teoria de la Relativitat Restringida, el temps depèn de les velocitats relatives dels cossos, Einstein va trobar més convenient de considerar un espai de quatre dimensions (les tres de l'espai geomètric i el temps). Això és el que s'anomena l'espai-temps.
Al mateix temps pensava que l'equivalència empírica entre la inèrcia dels cossos (massa inercial) i la seva càrrega gravitatòria (massa gravitatòria) no podia ser casual, per això va postular que la gravetat no era una força com una altra sinó l'expressió de la pròpia inèrcia dels cossos.
Einstein va arribar a la conclusió que l'espai-temps és corbat, i que la seva curvatura s'incrementa allà on hi hagi un objecte que tingui massa. Aquesta curvatura és la que fa que els objectes es moguin seguint uns camins determinats. D'aquesta manera la Relativitat General esdevé una teoria de la gravitació (gravetat) més complerta i coherent que la de Newton, la qual queda com un cas particular d'aquella.
Com hem indicat, segons la Teoria de la Relativitat, la massa i l'energia són intercanviables. Einstein ho va expressar amb la famosa equació E=mc2 on (E) és l'energia, (m) la massa i (c) la velocitat de la llum. L'equació ens diu que es genera molta energia (E) per cada petita quantitat de massa (m) que desapareix (perquè "m" està multiplicat pel quadrat del valor de la velocitat de la llum, "c", que és un nombre molt gran). Aquesta obtenció de grans quantitats d'energia es produeix durant la fusió nuclear, que té lloc, per exemple, en les explosions nuclears, a les centrals energètiques nuclears i, sobretot, al Sol i als estels.
Referències
- Elektrodynamik der begwegten Körper, Annalen der Physik 17 (1905).
- Théorie du champ. L.Landau, E.Lifchitz. Editions Mir. Moscou 1966
Categoria:Gravetat
Categoria:Relativitat
ja:相対性理論
Velocitat de la llumLa velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s (aproximadament 300.000 km/s.) Convencionalment, s'utilitza la lletra c per denotar aquest valor. En passar a través d'algun material, la velocitat de la llum és inferior a aquest valor. La raó entre c i la velocitat de la llum en un material donat s'anomena índex de refracció.
categoria:Òptica
categoria:Relativitat
als:Lichtgeschwindigkeit
ja:光速度
ko:빛의 속도
ms:Kelajuan cahaya
simple:Speed of light
Lleis de NewtonLes lleis del moviment o d'inercia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, descrivint les causes i formes de moviment dels cossos. Són la base de la mecànica clàssica.
Les tres lleis són les següents:
; Primera llei o llei de la inèrcia : Tot cos lliure, sobre el que no actua cap força, manté el seu estat de moviment, ja sigui en repòs, o ja sigui en moviment rectilini uniforme. (També anomenada principi de Galileo.)
; Segona llei o llei fonamental de la dinàmica : Tot cos sobre el qual actua una força es mou de tal manera que la variació de la seua quantitat de moviment respecte del temps és igual a la força que produeix el moviment. S'expressa
::F = m a
:on m es la massa, F la força, i a l'acceleració. Les dues últimes són quantitats vectorials.
; Tercera llei o llei d'acció i reacció : Sempre que un cos exerceix una força sobre un altre, aquest segon cos exerceix una força igual i de sentit contrari sobre el primer:
::Fij = - Fij
: A més a més (versió forta de la tercera llei), aquestes dues forces es troben sobre la línia que uneix els dos cossos.
Categoria:Física clàssica
ja:ニュートン力学
ko:뉴턴의 운동법칙
ms:Hukum-Hukum Pergerakan Newton
ÒpticaL’òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum des que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum. És a dir, es fixa en com es crea, com es mou pels diferents medis i quins aparells cal utilitzar per detectar-la de la millor manera possible. Depenent del fenomen que siga matèria d'estudi, del nivell d'aproximació que calgui i de la mesura dels obstacles que trobe a la seua trajectòria, l'òptica usarà uns formalismes o uns altres.
Així es pot distingir l'òptica clàssica, que estudia la llum com si fóra una ona, es recolza en la teoria electromàgnetica de la llum. Quan la llum travessa escletxes de mesura microscòpica es pot estudiar mitjançant l'òptica de rajos o òptica geomètrica. Quan els fenòmens que són estudiats no entren dins del camp de l'electromagnetisme clàssic perquè les mesures dels objectes i sistemes que s'estudien són d'escala atòmica s'ha de cercar un altra òptica per explicar-los adequadament; aquesta nova classe d'òptica és coneguda com Òptica Quàntica.
Els principis de l'òptica són utilitzats per a construir dispositius que ens permeten una millor visió en circumstàcies concrtes com ara;
- Per a augmentar les capacitats visuals:
- El microscopi
- El telescopi
- Els binocles
- ...
- Per a corregir els defectes visuals (veure oftalmologia):
- Les ulleres
- Les lents de contacte
- ...
Vegeu:
- Línies d'absorció
categoria:Òptica
ja:光学
ko:광학
ms:Optik
TermodinàmicaLa Termodinàmica és la part de la Física que estudia els fenòmens físics relacionats amb la calor i la temperatura, és a dir, el moviment desordenat de les partícules que formen la matèria.
Temes relacionats
- Cicle termodinàmic
- Principi Zero de la termodinàmica
- Primer Principi de la termodinàmica
- Segon Principi de la termodinàmica
- Tercer Principi de la termodinàmica
- Zero absolut
- Temperatura
Categoria:Termodinàmica
ja:熱力学
ko:열역학
th:อุณหพลศาสตร์
Categoria:FísicaLa Física (del grec φύσις (fysis), "natura") és la Ciència que estudia la Natura.
Categoria:Ciències Experimentals
als:Kategorie:Physik
ja:Category:物理学
ko:분류:물리학
ms:Kategori:Fizik
th:Category:ฟิสิกส์
Australian Agency for International DevelopmentThe Australian Agency for International Development (AusAID) is the Australian organisation responsible for delivering most non-military foreign aid. It is an autonomous federal agency under the portfolio of the Department of Foreign Affairs and Trade. It is based in the national capital, Canberra, and has representation in 25 Australian diplomatic missions overseas. It aims to support the Australian national interest by reducing poverty and support sustainable development in developing countries, and provides ministerial advice, support and planning to that effect.
The agency has seen a variety of names and formats. It was founded in 1974 under the Whitlam Labor government as the Australian Development Assistance Agency (ADAA) to fulfill a role that had previously been the responsibility of several departments. It was renamed the Australian Development Assistance Bureau (ADAB) and brought under the Foreign Affairs and Trade portfolio in 1976 under the Fraser Liberal government. It became the Australian International Development Assistance Bureau (AIDAB) under the Hawke government in 1987, before being given its current name by the Keating government in 1995. It has also seen repeated cuts to aid contributions during its lifetime, as the level of 0.47% of gross domestic product during the Whitlam years was slashed to 0.33% under the Hawke, Keating and Howard. Cuts have not been limited to aid levels either; in mid-1996, the Keating government slashed the agency's budget by 24% amidst a round of cost-cutting measures.
Among the agency's stated goals are improving health and education services, fighting corruption, improving security, engaging in the fight against HIV/AIDS and improving the effectiveness of government organisations through training and other assistance. It actively works with the United Nations and the World Bank, as well as a variety of non-government organisations, such as the Australian Red Cross and World Vision in order to co-ordinate the delivery of aid services.
Tenders providing services associated with aid programs have been generally limited to firms from Australia or New Zealand, or firms doing substantial business in those countries; only in 2005 did the agency liberalise its guidelines to allow firms from the recipient country to apply for some tenders. The agency is considerably more liberal with construction contracts, allowing bidding from any company worldwide, though this has the effect of shutting out many potential bidders from recipient countries. The agency also supports the liberalisation of trade as a means of supporting economic development, and encourages this through its work; a policy which has been the cause of some controversy.
It is currently operating programs in five separate regions: Papua New Guinea, South Asia (Bangladesh, Bhutan, India, the Maldives, Nepal, Pakistan and Sri Lanka), East Asia (Burma, Cambodia, China, East Timor, Indonesia, Laos, Mongolia, the Philippines, Thailand and Vietnam), the Pacific (the Cook Islands, Fiji, Kiribati, Micronesia, Nauru, Niue, Samoa, the Solomon Islands, Tokelau, Tonga, Tuvalu and Vanuatu) and the Middle East (Afghanistan and Iraq).
Past projects have included rebuilding the shattered Cambodian legal system, bridging the Mekong River between Thailand and Laos, reintroducing the Przewalski's Horse (a Mongolian national symbol which had become extinct in the wild) to the nation, and a child health program in the mountains of Laos which slashed infant mortality in the region by 75%.
External links
- [http://www.ausaid.gov.au/ Official website]
- [http://www.positivenegative.net.au/ PositiveNegative: a photographic exhibition covering their work fighting HIV/AIDS]
Category:Government of Australia
Category:International development agencies
Karty grafiki yciorys samsung true tone NLP sylwester
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Opisthograptis luteolata
De hagedoornvlinder (Opisthograptis luteolata) behoort tot de kleinere spanners. Hij heeft een opvallend citroengele kleur met aparte vlekken langs de vleugelrand. Vooral de middelste vlek is scherp getekend. De voorvleugel is ongeveer 1,5 cm lang.
Voorkomen
Ze zijn vrij algemeen verbreid in Nederland en komen voor in tuinen, parken, vochtige beekdal<
|
Microcebus lehilahytsara
Microcebus lehilahytsara is een lemur uit het noorden van Madagaskar die in 2005 is beschreven. Volgens genetische data is hij verwant aan de groep van de rode muismaki (M. rufus), de kleine dwergmuismaki (M. myoxinus) en M. ber
|
Nilgiritragus
De Nilgirithargeit (Nilgiritragus hylocrius) is een holhoornige uit de berggraslanden van de Nilgiriheuvels en het zuidelijke deel van de West-Ghats in Tamil Nadu en Kerala (Zuid-India). Vrijwel alle exemplaren zijn in drie geïsoleerde populaties geconcentreerd (
|
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (13 januari 1941 - ) was de burgemeester van Barcelona tussen 1987 en 1999. Sinds 29 december is hij de 127e president van Catalonië als gevolg van een akkoord tussen de socialisten (spaansenationalisten) in het Catalaanse parlement (PSC-PSOE) en de republikeinen en groenen (catalaansenationalisten) (ERC en ICV-EA).
Catalonië is een stukje van Spanje vanaf 1714. Catalonië is niet
|
Rechter in handelszaken
Een rechter in handelszaken of een handelsrechter is in België een lekenrechter, die bij de rechtbank van koophandel wordt aangesteld. Deze rechters zijn vaak niet-juristen en worden gekozen uit het bedrijfsleven en blijven daar vaak hun werkzaamheden verder uitoefenen. De bedoeling is dat zij vooral de praktische kennis uit de economie in de Read More... |
Hosdent-sur-Mehaigne
Hosdent-sur-Mehaigne is het gehuchtje van het dorp Latinne in de gemeente Braives, tussen Hannuit, Borgworm en Hoei in de provincie Luik.
Geschiedenis
In de jaren 850-870 was Hosdent waarschijnlijk een geschenk van de zoon van Karel de Grote aan de Duitse
|
Handelsrechter
Een rechter in handelszaken of een handelsrechter is in België een lekenrechter, die bij de rechtbank van koophandel wordt aangesteld. Deze rechters zijn vaak niet-juristen en worden gekozen uit het bedrijfsleven en blijven daar vaak hun werkzaamheden verder uitoefenen. De bedoeling is dat zij vooral de praktische kennis uit de economie in de Read More... |
Origin Of Symmetry
Origin of Symmetry is de tweede plaat van de Britse rockgroep Muse. De plaat zorgde voor de grote doorbraak in West-Europa en Japan. Bekendste singles zijn New Born, dat lange tijd op nummer 1 stond in alternatieve hitparades, en Bliss. De plaat wordt gekemerkt door een hoge dosis pathos en bombast.
De cd werd gereleased op 18/06/2001.
Tracklist
Alle nummers door Matthew Bellamy, op track 10 na welke die gedaan
|
Lynx (geslacht)
De lynxen (Lynx) vormen een geslacht van een aantal middelgrote katten uit de familie der katachtigen (Felidae). In oudere classificaties wordt dit geslacht beschouwd als een ondergeslacht van het geslacht Felis. Lynxen hebben een brede, gevoerde poten om over sneeuw
|
Rechter in sociale zaken
Een rechter in sociale zaken of een sociale rechter is in België een lekenrechter, die bij de arbeidsrechtbank wordt aangesteld. Deze rechters zijn vaak niet-juristen en worden gekozen uit de patronale en syndicale wereld en en blijven daar vaak hun werkzaamheden verder uitoefenen. De bedoeling is dat zij vooral de praktische kennis uit de
|
|
