:: wikimiki.org ::

Federació

Federació

Una federació (del llatí fœdus, "pacte") és un estat conformat per varies regions autònomes (usualment anomenades "estats"), unides per un govern central ("federal"). En una federació, l'estatus autònom dels estats està afirmat per una constitució pròpia i no pot ser alterat per una decisió unilateral del govern central. Les federacions usualment es conformen per acord entre els estats sobirans i, usualment, no tenen el dret a la secessió de manera unilateral. La forma de govern o l'estructura constitucional de la federació s'anomena "federalisme". La sobirania dels estats membres d'una federació, però, no es il·limitada, ja que cedeixen certs poders econòmics i drets al govern central; perden principalment el poder de controlar els afers i les relacions amb l'estranger de manera autònoma, així com llur estatus internacional com a entitats polítiques independents, encara que n'hi ha excepcions. Històricament, algunes federacions han sorgit d'un acord inicial d'estats separats o recentment independents per resoldre problemes mutus, o per donar defensa mútua, com ha estat el cas dels Estats Units, Suïssa, Canadà i Austràlia. Una vegada que els estats han decidit ingressar o formar part d'una federació, el dret a la secessió, al llarg de la història, ha estat un tema controvertible, que ha ocasionat guerres civils, com fou el cas dels Estats Confederats d'Amèrica als Estats Units, o de Nuevo León, Texas i Yucatan a Mèxic.

Vegeu també

- República federal: federació sota un sistema republicà Categoria:Política ja:連邦

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Enllaços externs

Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano. Categoria:Llatí als:Latein ja:ラテン語 ko:라틴어 simple:Latin language th:ภาษาละติน zh-min-nan:Latin-gí

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Canadà

El Canadà és un estat de l'Amèrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent més septentrional de la Terra, i per la seva extensió és el segon més gran del món, darrere de Rússia. Políticament és una federació de 10 províncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació. La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary, que voreja el milió. Passen també del mig milió d'habitants les ciutats següents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton. Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys. Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Grenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Grenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits per mar són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic, al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oceà Atlàntic.

Història

La tradició nativa diu que els Primers Pobles (amerindis) han habitat el territori del Canadà des del començament del temps. L'evidència arqueològica mostra que les terres han estat poblades al menys 10.000 anys. Varies expedicions víkings van arribar a les costes canadenques prop de l'any 1000, amb evidències d'un assentament a L'Anse aux Meadows. Els britànics van reclamar el territori canadenc amb l'arribada de John Cabot el 1497, qui va anomenar la regió "Newfoundland". Els francesos van reclamar el territori després de les expedicions de Jacques Cartier (començant el 1534) i de Samuel de Champlain (començant el 1603). El 1604, els primer colons francesos, que serien anomenats acadians, van ser els primers europeus en residir permanentment al Canadà. Poc després es van realitzar més assentaments francesos a la vora del Riu San Llorenç. Els francesos també es van establir al sud, al territori de la Louisiana, a l'oest de les tretze colònies nord-americanes. 1604 Els assentaments britànics van ser establerts a la costa atlàntica i a la Badia de Hudson, i a les tretze colònies que es convertirien en els Estats Units. La lluita per al territori i el control del nou continent va esclatar en diverses guerres durant el segle XVII i XVIII. França va perdre territoris progressivament, i finalment el territori canadenc el 1763 sota el Tractat de París, convertint a tot el territori canadenc en una colònia britànica. Després de la Guerra d'Independència dels Estats Units millers de britànics lleials a l'imperi van deixar las tretze colònies per a establir-se a las colònies britàniques del nord que no van declarar la independència, principalment a Newfoundland, Nova Escòcia, Quebec i l'Illa del Príncep Eduard. Per a rebre als lleials, el govern britànic va crear la colònia de Nova Brunsvic el 1784 i va dividir Quebec en dues províncies: Alt Canadà i Baix Canadà (o Canadà de l'Est i Canadà de l'Oest, avui Ontàrio i Quebec) el 1791. La guerra del 1812 va començar quan les forces dels Estats Units van atacar a les forces britàniques del Canadà per a reduir el control de la Gran Bretanya a Nord-Amèrica. L'abril de 1814 van cremar la ciutat de York (avui Toronto). Els britànics van respondre cremant la ciutat de Washington en un atac sorpresa l'agost de 1814. La guerra va acabar amb el Tractat de Ghent que es va signar el desembre de 1814. Les dues províncies del Canadà (est i oest) es van unificar en la Província del Canadà el 1840, en un intent per a assimilar als canadencs francesos. Després que els Estats Units acceptassin el paral·lel 49 Nord com la frontera amb el territori anomenat Nord-Amèrica Britànica, el govern britànic va crear la Província de la Colúmbia Britànica el 1848. La dècada següent la Província de Canadà va enviar expedicions per a explorar el nord i prendre el control de la Terra de Rupert, que era administrada per la Companyia de la Badia de Hudson, i de l'Àrtic. El 1864 i 1866 els polítics de la Nord-Amèrica Britànica van realitzar tres congressos amb la intenció de crear una unió federal. L'1 de juliol, 1867, tres colònies, Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunsvic, van rebre el dret reial a una constitució, (British North America Act) amb la qual es va crear el Domini del Canadà. El terme "Confederació Canadenca" es refereix a aquesta unificació de tres províncies. Els altres territoris i colònies britàniques aviat es van unir a la confederació. El 1880 el Canadà ja estava format per totes les províncies actuals, a excepció de Newfoundland i Labrador, que s'hi unirien el 1949. El 1919 Canadà es va convertir en membre de la Lliga de Nacions, i el 1926, va prendre el control absolut de les seves relacions amb l'exterior per mitjà de la Declaració de Balfour. El 1931, l'estatut de Westminster va confirmar que cap decret del parlament del Regne Unit seria vàlid al Canadà sense el consentiment dels seus ciutadans (data que es considera com el inici de la independència del Canadà). Les apel·lacions al comitè judicial britànic van acabar el 1949. Finalment, es va crear una constitució pròpia (en un acte anomenat re-patriació de la constitució), quan el govern britànic va aprovar el Decret del Canadà, el 1982, formalitzant la independència del Canadà, encara que es reconeix al cap d'estat britànic i el país pertany a la Comunitat Britànica de Nacions. El moviment per la sobirania de Quebec ha fet que el govern federal convoqués dos referèndums, el 1980 i el 1995, amb el 60% i el 50,6% en contra de la independència de la província.

Geografia

1995dfhdsa+jfdsafhsdjfks+lk dsh++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++'illa de Vancouver a la del Pacífic. Precisament paral·lela a aquesta costa s'alça la serralada que conformen les Muntanyes Rocalloses, que culminen al mont Logan (6.050 m), prop de la frontera amb Alaska; paral·lels a la costa atlàntica hi trobem els estreps septentionals dels Apalatxes. La resta del país està formada per l'anomenat escut canadenc, plataforma rocosa molt rica en matèries primeres, i per extensos boscos i fèrtils praderies. Els rius principals són el Mackenzie i el Sant Llorenç. Comparteix amb els Estats Units quatre dels cinc grans llacs d'Amèrica del Nord: Superior, Huron, Erie i Ontario; altres grans llacs canadencs són el Gran Llac dels Óssos, el Gran Llac dels Esclaus i el llac Winnipeg. Un altre riu és més conegut pels seus caients d'aigua que no pas per ell mateix: el Niàgara i les seves cascades.

Economia

:Article principal:Economia del Canadà+El Canadà forma part del NAFTA, el bloc comercial de l'Amèrica del Nord amb els Estats Units i Mèxic. Els seus principals socis comercials són aquests dos països, i la República Popular de Xina. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++-+++++++ OLA NOIS

Política

República Popular de XinaCanadà és una federació sota un sistema democràtic parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca Reina Isabel II (qui és la cap d'estat canadenc) amb el títol de Reina de Canadà. Les prerrogatives del cap d'estat són exercides pel governador general, qui és generalment un polític retirat o altre canadenc destacat nominat per la reina amb consell del primer ministre de Canadà. El governador general és una figura no partidista qui té el paper de proveir assentiment real als projectes de llei emeses per la casa de comunes i el senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per a una elecció. Tant la reina com el governador general tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota assessoria del cap de govern canadenc, el primer ministre. El governador general formalment nomina al primer ministre qui és generalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre en torn nomina al gabinet extret per convenció dels membres del partit del primer ministre en la Cambra dels Comuns o el Senat. La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues casa: l'electa Cambra dels Comuns i el Senat, els membres del qual són nominats. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns són convocades pel governador general amb la recomanació del primer ministre, a la seva discreció, però han d'ocórrer en un període no major a cinc anys després de l'última elecció. El parlament federal pot legislar únicament sobre aquelles àrees assignades per la constitució. Hi ha tres partits polítics nacionals principals al Canadà: El Partit Liberal del Canadà (centre), el Partit Conservador del Canadà (dreta) i el Nou Partit Democràtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canadà 32 dels últims 42 anys, i és el partit en el poder avui, dirigit pel primer ministre Paul Martin. L'altre partit que ha governat és el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliança Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canadà, el desembre, de 2003

Divisió administrativa

Províncies i territoris

2003Canadà està conformat per 10 províncies i 3 territoris:
- Colúmbia Britànica
- Alberta
- Saskatchewan
- Manitoba
- Ontàrio
- Quebec
- Nova Brunsvic
- Nova Escòcia
- Illa del Príncep Eduard
- Terranova i Labrador
- Territoris del Nord-Oest
- Yukon
- Nunavut

Àrees metropolitanes més importants

NunavutLes àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants del Canadà són:
- Toronto, població: 5,2 milions
- Mont-real, 3,6 milions
- Vancouver, 2,1 milions
- Ottawa, 1,2 milions
- Calgary, 1,1 milions
- Edmonton, 1,0 milions

Demografia i llengua

La població estimada del Canadà és de 32 milions. La majoria d'aquests viuen al sud del país, amb el 80% a una distància inferiror o igual de 200 km de la frontera amb els Estats Units. La majoria dels canadencs son d'ascendència europea, principalment d'Anglaterra, Irlanda, França, Escòcia, Alemanya i Itàlia. Atès que la taxa de creixement natural és molt baixa, Canadà té una política migratòria molt oberta. Des de la dècada dels vuitanta, milers d'immigrants d'origen asiàtic (principalment de Hong Kong, Xina, Corea del Sud i Índia), s'hi han establert permanentment. Canadà també té una política de reclutament de professionals industrials i empresarials dels països socis del NAFTA, Estats Units i Mèxic, i un programa de feina agrícola temporal amb Mèxic. L'anglès i el francès són les dues llengües oficials del Canadà. Des de 1969 les dues llengües tenen el mateix estatus en el govern federal, i Canadà s'ha redefinit com un país bilingüe i multicultural.
- L'anglès i el francès tenen el mateix estatus al Parlament, a les Corts Federals i en totes les institucions federals.
- Tots el judicis criminals són en anglès o francès.
- Tothom té el dret de rebre els serveis governamentals en anglès o francès.
- Els grups minoritaris reconeguts pel govern tenen el dret de rebre educació en els seus idiomes.
- Encara que el multiculturalisme és la política oficial del govern, per a convertir-se en ciutadà canadenc, els immigrants han de parlar anglès o francès.
- Més del 98% dels canadencs parlen anglès o francès, o ambdós.

Enllaços externs

- [http://www.gc.ca Pàgina Oficial del Govern del Canadà] Categoria:Canadà als:Kanada ja:カナダ ko:캐나다 ms:Kanada simple:Canada th:ประเทศแคนาดา zh-min-nan:Canada

Austràlia

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 milions de quilòmetres quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, però el continent més petit; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprèn, a més, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sud-est, i al nord Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nord, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sud i l'oceà Índic a l'oest. De nord a sud té uns 3.700 quilòmetres, mentre que d'est a oest en té uns 4.000. És la sisena nació més gran del planeta després de Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil, però la seva població no arriba als 20 milions de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, amb 2.228 metres d'altitud. El riu principal és el Murray, amb 2.575 metres de longitud. Políticament és una federació d'estats pertanyent al Commonwealth, amb la reina (o el rei) del Regne Unit com a cap de l'estat. La capital és Canberra, i les ciutats principals, amb més d'un milió d'habitants, són Sydney, Melbourne, Brisbane, Perth i Adelaide. Adelaide

Geografia i clima

Quasi un terç del territori és al nord del Tròpic de Capricorn, cosa que implica que un 70% del país sigui terra àrida o semiàrida, amb grans extensions de terreny deshabitades. Un 20% de la superfície del país està ocupada pels 12 deserts principals d'Austràlia. La pluviositat mitjana anual és de 465 mm, però depèn molt del lloc concret. La població habita les costes, on el clima és molt més agradable. Hi ha condicions tropicals humides a l'extrem nord, temperatures càlides i suaus a les costes centrals de l'est i l'oest, i fred a les costes meridionals de Tasmània. Però en general totes aquestes zones del país gaudeixen d'estius càlids i hiverns relativament suaus, i rarament hi neva.

Extensió i població per estats i territoris

Categoria:Austràlia ms:Australia ko:오스트레일리아 ja:オーストラリア simple:Australia th:ประเทศออสเตรเลีย zh-min-nan:Ò-tāi-lī-a

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a l'est de l'estat de Nou Mèxic i a l'oest de Louisiana. El Riu Gran o Riu Brau fa de frontera amb Mèxic. La capital de Texas és Austin i té una extensió 691.000 km2. Va formar part d'Espanya, després va formar part de Mèxic, més endavant va ser estat independent i finalment forma part dels Estats Units.

Ciutats importants

- Austin
- Brownsville
- Dallas
- Eagle Pass
- El Paso
- Fort Worth
- Houston
- Laredo
- Lubbock
- Marshall
- McAllen
- Midland
- Odessa
- San Antonio
- Tyler

Universitats

L'estat es seu de moltes universitats, agunes d'entre les més importants dels Estats Units.

Enllaços externs

- [http://aics-usa.org American Institute for Catalan Studies, a Texas] ja:テキサス州 ko:텍사스 주 simple:Texas th:มลรัฐเทกซัส

Mèxic

Mèxic és un país d'Amèrica del Nord. El seu nom oficial és Estats Units Mexicans (Estados Unidos Mexicanos, en castellà), ja que està constituït com una federació d'estats. La seva capital és la Ciutat de Mèxic.

Origen del nom

El nom del país prové del nom de la seva ciutat capital la ciutat de Mèxic. L'origen d'aquest nom, però, no es coneix amb precisió. D'acord amb alguns filòlegs, Mèxic es deriva de Mexitli el nom del déu de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminació -co, significa lloc o regió. Altres propostes linguïstiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana de Mèxic prové de la transcripció del nàhuatl al castellà antic, i per tant, la pronunciació original de la x era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria Meixico.

Història

:Article principal: Història de Mèxic Durant més de 3000 anys, diverses civilitzacions americanes es van desenvolupar a Mèxic, l'olmeca, la maia i l'asteca, que hi van bastir grans ciutats. Els maies tenien amplis coneixements d’astronomia, com es pot comprovar a les ruïnes d'un observatori d’aquella època a Yucatan, un estat al sud-est de Mèxic. Els espanyols van arribar a Mèxic el 1519, van derrotar els asteques el 1521, i van establir la colònia de la Nova Espanya. Aquesta va ser la colònia més poblada i més pròspera d’Amèrica, comptant amb 6 milions d’habitants el 1800, dels quals gairebé més la meitat eren espanyols o descendents d'espanyols (criolls). El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla, un sacerdot catòlic, va declarar la independència de Mèxic. Diversos generals se li van unir, però la presència espanyola al país era tan forta que la guerra va ser llarga, i no acabà sinó al 1821, data en la qual l'exèrcit reialista (lleial al rei d'Espanya) i l'exèrcit independentista o republicà es van unir proclamant la independència. Mèxic es va constituir en una monarquia parlamentària, creant el primer Imperi Mexicà. Aquest sistema de govern no duraria ni un any, ja que les forces republicanes van prendre el poder. Així Mèxic va quedar constituït com una República Federal. El govern mexicà va permetre l’entrada d’immigrants nord-americans i anglesos a l’estat de Texas per poblar les zones deshabitades. Els immigrants havien de jurar lleialtat al govern mexicà, però mai no ho van fer, sinó que es van rebel·lar en contra del govern, i amb suport dels Estats Units, es van independitzar de Mèxic el 1836 i el 1845 es van unir als Estats Units com un estat més. La independència de Texas també va ser la resposta al govern centralista de Antonio López de Santa Anna, el qual va limitar l'autonomia dels estats de la federació. Altres estats van declarar la secessió del país com Yucatán i Nuevo León, però, van ser re-integrats al país quan la constitució federal, que donava garantia de l'autonomia dels estats, va ser re-instaurada. Uns anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials del nou estat de Texas, Estats Units va envair Mèxic en la Guerra d'Invervenció Nord-Americana, a la fi de la qual van prendre un terç del territori mexicà, incloent-hi els estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah i Nevada. Nevada El 1862, i amb el suport dels conservadors mexicans que volien reinstaurar el sistema monàrquic a Mèxic, França va envair Mèxic. Encara que els francesos van ser derrotats en la Batalla de Puebla el 5 de maig, 1862, les forces franceses van retornar el any següent, i aquesta vegada van prendre el control del país amb els conservadors mexicans. El arxiduc Maximilià d'Habsburg va ser nomenat l'emperador "Maximilià I de Mèxic". Benito Juárez, president abans de la invasió, va lluitar en contra dels invasors, i el 1867 l'exèrcit republicà va guanyar el control del país, i es va restaurar el govern republicà. A finals del segle XIX, sota el govern pro-europeu de Porfirio Diaz, Mèxic va experimentar un impressionant creixement econòmic. La inversió estrangera va permetre el desenvolupament de la indústria petroliera així com la construcció del sistema ferroviari. Aquest període de pau relativa és conegut com al "Porfiriato". No obstant això, la classe alta en va ser l’única beneficiada, mentre milers d’indígenes seguien vivint en pobresa extrema. La desigualtat social, així com la insistència del president a reelegir-se per cinquena ocasió, van provocar manifestacions iniciant així la Revolució Mexicana el 20 de novembre, 1910. Després de la revolució, els generals es van organitzar en un partit, anomenat el Partit Revolucionari Institucional, el partit més fort en la política mexicana fins a la fi del segle XX. Durant les dècades de 1930 a 1970 Mèxic va tenir un nou creixement econòmic, però no suficient per a igualar el creixement demogràfic. També en aquesta època Mèxic va rebre milers d’immigrants sud-americans així com a un gran nombre de espanyols i catalans refugiats després de la Guerra Civil Espanyola. Guerra Civil Espanyola Després de la crisi del petroli las dècades de 1970 i 1980, l’economia mexicana es va col·lapsar, duent a molta gent a la pobresa. En aquesta època el Partit Revolucionari Institucional, qui havia guanyat gairebé tots els llocs públics del país, va començar a perdre en moltes eleccions. Abans de 1990 ja havia perdut eleccions per a governadors d’estats, i el 1995 ja no tenia la majoria en la Càmera de Diputats. Finalment, el 2000 va perdre, després de més de 70 anys, les eleccions presidencials, on va guanyar Vicente Fox, del Partit Acció Nacional. L'1 de gener, 1994 Mèxic, els Estats Units i el Canadà van crear el NAFTA, una Zona de Lliure Comerç per a Nord-Amèrica. El 23 de març, 2005, els presidents del tres països van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.

Geografia

Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-AmèricaMèxic està situat en la zona sud-occidental del continent nord-americà. Mèxic s'estén 3000 km de nord-oest a sud-est. Mèxic limita al nord amb els Estats Units, al sud-est amb Guatemala i Belize, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el Golf de Mèxic i la mar Carib. Baja California al nord-oest, és una península de 1.250 km (de nord cap al sud), que forma el Golf de Califòrnia, també conegut com a Mar de Cortés. A l'est el Golf de Mèxic està format per una altra península, la península del Yucatán. La major part del territori és muntanyós: dues cadenes de muntanyes s'estenen de nord a sud, anomenades Sierra Madre oriental i occidental. La Sierra Nevada travessa el centre del país d'oest a est, on es troben els punts més alts, com ara el Popocatépetl, amb més de 5.000 metres d'altitud, i el Pic d'Orizaba el més alt del país. El terreny i el clima varien, desèrtic al nord, muntanyós al centre, i tropical al sud. Els rius principals dels país són: Río Bravo del Norte (Río Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, Pánuco i Yaqui.

Economia

:Article principal: Economia de Mèxic D'acord amb el Banc Mundial, Mèxic té la renda per càpita (RNB per càpita) més alta de Llatinoamèrica i s'ha consolidat com un país de renda mitja-alta. A més, és l'únic país llatinoamericà que pertany a la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD). No obstant això, la distribució de la riquesa del país no és equitativa i la divisió entre rics i pobres, nord i sud, grans ciutats i pobles indígenes, és gran. Encara així el país va tenir una increïble recuperació de l'última crisi financera de 1994-1995. Mèxic és la dotzena economia més gran del món (d'acord a la [http://www.worldbank.org/data/databytopic/GDP.pdf la mesura del Banc Mundial del Producte Intern Brut de la Nació]) i un dels principals països exportadors de matèria primera i manufactura a nivell internacional. L'activitat econòmica del país està en gran mesura fusionada amb la dels Estats Units d'Amèrica, els quals consumeixen més del 85% de les exportacions mexicanes. El PIB del 2004 va créixer més de 4%, però la taxa d'atur va arribar gairebé al 4% en el mateix any, la més alta dels últims 10 anys. Des de mitjans de la dècada dels anys vuitanta el país s'ha inclinat per un model econòmic neoliberal amb una forta èmfasi en l'obertura comercial a altres mercats, la qual cosa ha convertit al país en el líder mundial en acords de lliure comerç, havent signat convenis d'aquest tipus amb 40 països en 12 diferents Tractats. La seva associació comercial principal està en el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA), integrat per Estats Units, Canadà i Mèxic. Mèxic també compta amb tractats de lliure comerç amb la Unió Europea dels 25, Israel, Noruega, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa, Japó i alguns països de l'Amèrica Llatina, i és soci observador i futur membre associat del Mercosur.

Política

La Constitució actual de Mèxic es va escriure el 1917. La Constitució estableix que Mèxic és una República Federal amb branques de govern legislativa, executiva i judicial, clarament separades. La branca executiva està representada pel President de la República, elegit cada 6 anys, sense reelecció. La branca legislativa està representada pel Congrés de la Unió, que està dividit en la Cambra de Diputats i el Senat. Finalment, la branca judicial està representada per la Cort Suprema de Justícia de la Nació. Els partits politics més importants a Mèxic són:
- Partit Revolucionari Institucional (PRI), establert el 1929, unint als generals de la Revolució Mexicana de 1910-1917. És un partit de centre-esquerra o social-demòcrata.
- Partit Acció Nacional (PAN), creat el 1939. És un partit de centre-dreta.
- Partit de la Revolució Democràtica (PRD) creat el 1989. És un partit d'esquerra. L'actual president de la república, Vicente Fox, va ser un candidat del PAN, encara que en la Cambra de Diputats i en el Senat, el PRI té majoria. Per a les eleccions presidencials del 2006 el candidat favorit és del PRD.

Divisió administrativa

:Article principal: Estats de Mèxic Estats de Mèxic

Estats

Mèxic és una federació d'estats. Està dividit en 31 estats i el Districte Federal. Els estats de Mèxic són:

Ciutats importants

estats de Mèxic Les següents són les àrees metropolitanes amb més d'1 milió d'habitants a Mèxic: #Ciutat de Mèxic (22,1 milions d'habitants) #Guadalajara (4,0 milions) #Monterrey (3,8 milions) #Puebla (2,2 milions) #Tijuana (1,3 milions) #León (1,2 milions) #Ciudad Juárez (1,2 milions) #Toluca (1,2 milions) #Torreón (1,1 milions)

Demografia

Mèxic és el país castellanoparlant més gran del món, amb un població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.

Etnografia

Mèxic és ètnicament divers. El 79% de la població es mestissa, és a dir d'ascendència europea i d'ascendència indígena. L'11% és indígena, segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és predominantment indígena. El 9% és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Rússia i Polònia). L'1% restant inclou turcs, japonesos, libanesos i xinesos. La migració sud-coreana ha augmentat els últims cinc anys. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política. A Mèxic és on el més gran nombre de nord-americans viu fora dels Estats Units. Això és causa de la integració econòmica de ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), i també perque els petits pobles mexicans són considerats com a excel·lents llocs pels jubilats, com San Miguel de Allende, la població del qual el 50% són nord-americans.

Llengües

La llengua oficial de Mèxic és el castellà. No obstant això, més del 7% de la població parla una llengua indígena. El govern reconeix 62 llengües indígenes, i l’educació primària és bilingüe en les comunitats indígenes. Les llengües indígenes més importants a Mèxic són el nàhuatl i el maia. L'anglès s’ha convertit en la segona llengua en importància a Mèxic i és parlada principalment als estats que tenen frontera amb els Estats Units i a les grans ciutats. De les llengües que van portar les immigrants europeus, el cas del vènet mereix atenció. Els immigrants de la regió del Vèneto es van establir a Chipilo, a l’estat de Puebla. Avui, les ciutadans de Chipilo encara parlen el vènet, fent-la una llengua minoritària a Puebla. Un altre cas interessant és el cas de la llengua plautdietsch parlada pels descendents dels immigrants menonites d'Alemanya i dels Països Baixos als estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic. El català és parlat només pels immigrants o descendents dels immigrants que hi van arribar després de la Guerra Civil Espanyola, i que es van establir principalment a la Ciutat de Mèxic i a Guadalajara.

Religió

La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic). El mormonisme ha estat creixent sobretot a les ciutats fronteres amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.

Educació

Alfabetisme

Mèxic ha assolit impressionants avanços en eduació en els últims vint anys. L'any 2004, l'alfabetització general era del 92%, i l'alfabetització del joves (edat 15-24) era del 96%. L'eduació primària i secundària és gratuïta i obligatoria a tot el país. Hi ha programes d'educació bilingües i interculturals per a les comunitats indígenes.

Educació a distància

Mèxic va ser el primer país del món en establir en els anys setanta, un sistema d'educació secundària a distància per a les petites comunitats i petits pobles. L'any 2005 aquest sistema comptava amb prop de 30,000 escoles connectades, 3 milions d'alumnes i 300.000 professors que reben aquesta programació educativa en videoconferències i teleconferències transmeses per via satel·lital. Aquestes escoles es coneixen a Mèxic com a telesecundarias. El sistema mexicà transmet la seva programació també a certs països de l'Amèrica Central i a Colòmbia, i és utilitzat al sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe.

Universitats

Les cinc universitats més importants a Mèxic són:
- [http://www.unam.mx Universitat Autònoma Nacional de Mèxic] UNAM, Ciutat de Mèxic.
- [http://www.itesm.mx Institut Tecnològic de Monterrey] ITESM, Monterrey.
- [http://www.udlap.mx Universidad de las Américas] UDLA, Puebla.
- [http://www.uia.mx Universidad Iberoamericana] UIA, Ciutat de Mèxic
- [http://www.uag.mx Universitat Autònoma de Guadalajara] UAG, Guadalajara.

Premis Nobel

- Literatura: Octavio Paz, 1990
- Química: Mario Molina, 1995
- Pau: Alfonso García-Robles, 1982

Destinacions turístiques importants

Enllaços externs

Govern

- [http://www.gob.mx Govern de Mèxic, en castellà]
- [http://www.presidencia.gob.mx Web del President de Mèxic, en castellà]
- [http://www.inegi.gob.mx Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática, en castellà]
- [http://http://www.sre.gob.mx/barcelona/ Consulat de Mèxic a Barcelona]

Periòdics i agències d'informació

- [http://www.reforma.com Reforma]
- [http://www.eluniversal.com.mx El Universal]
- [http://www.imagen.com.mx Imagen Informativa]

Altres

- [http://orfeocatala.com/ Orfeó Català de Mèxic] Categoria:Mèxic ja:メキシコ ko:멕시코 ms:Mexico simple:Mexico th:ประเทศเม็กซิโก zh-min-nan:México

Categoria:Política

Categoria:Ciències socials ja:Category:政治 ko:분류:정치 zh-min-nan:Category:Chèng-tī

5. apríl

Narodenia

- 1588 - Thomas Hobbes, anglický filozof, mechanistický materialista, teoretik štátu a práva
- 1916 - Gregory Peck, významný americký filmový herec
- 1920 - Arthur Hailey, britský spisovateľ
- 1953 - Michal Sýkora, slovenský komunálny politik

Úmrtia

- 1987 - Juraj Bosák slovenský matematik
- 2005 - Saul Bellow americký spisovateľ Apríl 05 ja:4月5日 ko:4월 5일 simple:April 5 th:5 เมษายน

WARSAW diety Zam�wienia publiczne appartamenti bruxelles sluby

:: RELATED NEWS ::

Phonograph Cylinder
The earliest method of recording and reproducing sound was on phonograph cylinders. Commonly known simply as "records" in their era of greatest popularity (c. 1888 - 1915), these cylinder shaped objects had an audio recording engraved on the outside surface which could be reproduced when the cylinder was played on a mechanical phonograph. The competing disc-shaped gramophone record

Brimhall Nizhoni, New Mexico
Brimhall Nizhoni is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 373.

Geography

Brimhall Nizhoni is located at 35°46'11" North, 108°37'51" West (35.769810, -108.630803). According to the United States Census Bureau, the CDP has a total area of 42.3 Navajo: Kinłitsosinil) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 1,077.

Geography

2000 Church Rock is located at 35°32'6" North, 108°36'42" West (35.534961, -108.611593). According

Crownpoint, New Mexico
Crownpoint (Navajo: Tʼiistsʼóóz Ńdeeshgizh) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 2,630.

Geography

2000 Crownpoint is located at 35°41'9" North, 108°8'54" West (35.685890, -108.14

Gallup, New Mexico
Gallup (Navajo: Naʼnízhoozhí) is a city located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the city had a total population of 20,209. It is the county seat of McKinley County. Gallup residents are known as Gallupians. Route 66 runs through Gallup and the

Nakaibito, New Mexico
Nakaibito (Navajo: Naakaii Bitoʼ) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 455.

Geography

Nakaibito is located at 35°47'15" North, 108°48'28" West (35.787565, -108.807911). According to the United States

Navajo, New Mexico
Navajo (Navajo: Niʼiijíhí) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico, United States. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 2,097.

Geography

2000 Navajo is located at (35.905617, -109.028733).

Pueblo Pintado, New Mexico
Pueblo Pintado (Navajo: Kinteel Chʼínílíní) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 247.

Geography

2000 Pueblo Pintado is located at 35°56'36" North, 107°37'44" West (35.943300, -107.628

Ramah, New Mexico
Ramah (Navajo: Tłʼohchiní) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico, USA. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 407.

Geography

2000 Ra

Rock Springs, New Mexico
Rock Springs (Navajo: Chéchʼízhí) is a census-designated place located in McKinley County, New Mexico. As of the 2000 census, the CDP had a total population of 558.

Geography

Rock Springs is located at 35°36'34" North, 108°49'35" West (35.609485, -108.826376). According to the United S

Federació

Vegeu també

Llatí

Enllaços externs

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Canadà

Història

Geografia

Economia

Política

Divisió administrativa

Províncies i territoris

Àrees metropolitanes més importants

Demografia i llengua

Enllaços externs

Austràlia

Geografia i clima

Extensió i població per estats i territoris

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Texas

Ciutats importants

Universitats

Enllaços externs

Mèxic

Origen del nom

Història

Geografia

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Ciutats importants

Demografia

Etnografia

Llengües

Religió

Educació

Alfabetisme

Educació a distància

Universitats

Premis Nobel

Destinacions turístiques importants

Platges

Ciutats amb arquitectura colonial

Ruïnes pre-colombines

Enllaços externs

Govern

Periòdics i agències d'informació

Altres

Categoria:Política

5. apríl

Narodenia