:: wikimiki.org ::

Força

Força

Una força o F és una acció que realitza una perturbació en la quantitat de moviment o direcció d'un mòbil. El concepte de força és descrit per la segona llei de Newton. F = m
- a La unitat del SI per a la força és el Newton (N), que equival a kg·m·s⁻² Segons la tercera llei de Newton, a cada força li correspon una d'idèntica magnitud i sentit oposat. Aquesta llei es coneguda com llei d'acció-reacció.

Tipus de forces

Els físics consideren que hi ha només quatre tipus de forces fonamentals o interaccions fonamentals a la natura, amb les quals es poden explicar tots els fenòmens observats: la força nuclear forta, la força electromagnètica, la força nuclear dèbil i la gravetat. Els altres tipus de forces considerades tradicionalment en física o enginyeria són expressions macroscòpiques de les quatre forces fonamentals. Alguns exemples són la força de fricció o de fregament, la força d'arrossegament o la forces recuperadores que es posen de manifest en molles o pèndols. La pressió és una magnitud física que indica la força aplicada per unitat de superfície.

Forces conservatives i no conservatives

Una força conservativa és aquella força el treball de la qual no depèn del recorregut realitzat, sinó que depèn exclusivament de la posició inicial i final del cos. Són forces conservatives la força gravitatòria, la força elàstica, la força elèctrica...

Forces elementals

- Força nuclear feble, també anomenada senzillament força feble o interacció dèbil
- Força electromagnètica
- Força nuclear forta, també anomenada senzillament força forta o interacció forta
- Força gravitatòria Això és un esborrany, ajudeu-nos a fer-lo créixer fins que es converteixi en un article. categoria:Física categoria:Física clàssica simple:Force (physics)

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment, moment lineal o impuls que un cos té com a resultat de que sobre ell ha incidit una força. La definició matemàtica del moment lineal és; ::p = m· v , p i v són vectorials. on: :p = moment lineal :m = massa :v = velocitat lineal Si derivem el p respecte del temps trobem la segona Llei de Newton, la llei de la dinàmica: ::dp/dt = m · dv/dt = m · a = F on: :F = força :m = massa :a = acceleració lineal D'on deduim fàcilment que la força és igual a la variació del moment lineal respecte del temps. categoria:Física clàssica

Massa

La massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms. Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes) Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents. A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.

Massa inercial

La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents. Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials m_A (coneguda) i m_B (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem F_AB, i la força de B sobre A, que denotarem F_BA. Segons la segona llei de Newton, F_AB = m_A·a_A F_BA = m_B·a_B on a_A i a_B són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió. La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir, F_AB = - F_BA. Així, la massa de B (m_B) és igual a: m_B=-m_A (a_A/a_B) Així, mesurant a_A i a_B podem determinar m_B en termes de m_A. S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.

Massa gravitacional

Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals M_A i M_B, separades una distància |r_AB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud: | F |= G (M_A·M_B) /(|r_AB|·|r_AB|) on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud: | F | = Mg.

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna: a = (m/M)g Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.

Quant de Massa

Segons Planck la massa té un valor mínim (m_p):

m_p = \sqrt

on m_p és la massa de Planck,

\hbar

és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 ^-11 N·m²/kg². aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 ^-8 kg Vegeu: Unitats de Planck

Enllaç extern

- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck] Categoria:Mecànica Categoria:Magnitud física ja:質量 ko:질량 simple:Mass

Si

- Química; Si és el símbol de l'element químic Silici
- Música; Si és la setena i última nota músical, segons el sistema de notació musical llatí

Forces fonamentals

Nom de l'interacció	Magnitud relativa	Comportament
Força nuclear forta	10⁴⁰	1/r⁷
Força electromagnètica	10³⁸	1/r²
Força nuclear feble	10¹⁵	1/r⁵ to 1/r⁷
Gravetat	10⁰	1/r²

Les forces fonamentals o interaccions fonamentals són quatre;
- Força nuclear feble, també anomenada senzillament força feble o interacció dèbil
- Força electromagnètica
- Força nuclear forta, també anomenada senzillament força forta o interacció forta
- Força gravitatòria categoria:Física ja:基本相互作用 ko:기본 상호작용

Força nuclear forta

La força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'Univers. Les altres tres són la gravitació, l'electromagnetisme i la força nuclear dèbil. El bosó vectorial intermedi de la força nuclear forta és el gluó. La teoria que explica la força nuclear forta s'anomena cromodinàmica quàntica. La força nuclear forta és de molt curt abast, uns 10^-15 m), i actúa entre els hadrons (protó, neutró, ...). La interacció assegura la cohesió dels nuclis atòmics. Els gluons son els bosons de la força forta. Categoria:Física de partícules categoria:Física nuclear ja:強い相互作用 ko:강한 상호작용

Gravetat

La gravitació és la força d'atracció que existeix entre totes les partícules amb massa. Aquesta força és la que fa que els objectes es mantinguin a la superfície de la Terra, i de fet també que manté unida la terra, o qualsevol altre planeta. Estrictament, cal diferenciar entre gravitació, que és la força universal d'atracció, i gravetat, que és la resultant de l'aquesta força a la superfície de la terra, incloent també les pseudo-forces causades per a rotació de la terra. En la pràctica, els termes gravitació i gravetat se solen usar indistintament. La força d'atracció gravitatòria entre dos objectes depèn de la seva massa, de la distància que els separa, i d'una constant universal, G. Això s'expressa en la Llei de la Gravitació Universal de Newton: :

F = \frac

Segons la teoria de Einstein la gravetat també depèn de la suma de la densitat de l'energia, i del triple de la seva pressió interna. Una pressió positiva, dirigida cap al exterior, augmenta la força de la gravetat, mentre que una pressió negativa (un objecte elàstic estirat) disminueix la gravitació. Un gas de fotons té una pressió igual a una tercera part de la seva densitat energètica, per la qual cosa, la seva atracció gravitatòria doblaria la de una massa equivalent de matèria ordinària. L'absència aparent de gravetat durant els vols espacials es coneix com gravetat zero o microgravetat.

Acceleració de la gravetat

A la Terra, la gravetat acostuma a mesurar-se d'acord amb l'acceleració que proporciona un objecte a la seva superfície. :g = 9,80665 m/s² El valor que acostuma a acceptar-se internacionalment per a l'acceleració de la gravetat (g) a l'hora de fer càlculs és de 9,80665 metres per segon cada segon (m/s²). Per tant, si no considerem la resistència de l'aire, un cos que caigui lliurement prop de la superfície de la terra augmentarà cada segon la seva velocitat en 9,80665 metres per segon. A l'equador, al nivell del mar, l'acceleració de la gravetat és de 9,7799 metres per segon cada segon, mentre que en els pols és superior a 9,83 metres per segon cada segon (m/s²). Les variacions de l'acceleració de la gravetat amb la latitud es deuen a l'acceleració centrífuga associada al moviment de la Terra i al fet que la forma de la Terra no és exactament esfèrica. Vegeu: Teoria de la xarxa d'espín Categoria:Gravetat ja:重力

Pressió

La Pressió (de símbol p), en física és la mesura de la força per unitat de superfície. :

p =  \frac

En el Sistema Internacional (SI) les unitats de pressió es mesuren en newtons per metre quadrat, denominats pascals. La pressió a vegades es mesura, no com la pressió absoluta, sinó com la pressió per damunt de la pressió atmosfèrica, també denominada pressió normal. Les obsoletes unitats manomètriques de pressió, com els mil·límetres de mercuri, estan basades en la pressió exercida pel pes d'algun tipus estàndard de fluid sotmés a certa gravetat estàndard. Són intents de definir les lectures d'un manòmetre. Les unitats de pressió manomètriques, no han de ser utilitzades per a propòsits científics o tècnics, a causa de la falta de repetibilitat inherent a les seves definicions. La densitat de força f (= ∂F/∂V) és igual al gradient de la pressió:

\mathbf = \nabla \mathbf

; si fa referència a la força gravitacional, la densitat de la força és el pes específic.

Unitats de pressió i els seus factors de conversió
	Pascal	bar	N/mm²	kp/m²	kp/cm² (=1 drec)	atm	Torr = MmHg
1 Pa(scal) (N/m²)=	1	10^-5	10^-6	0.102	0.102×10^-4	0.987×10^-5	0.0075
1 bar (daN/cm³) =	100.000	1	0.1	10200	1.02	0.987	750
1 N/mm² =	10⁵	10	1	1.02×10⁵	10.2	9.87	7500
1 kp/m² =	9.81	9.81×10^-5	9.81×10^-6	1	10^-4	0.968×10^-4	0.0736
1 kp/cm² (1 drec) =	98100	0.981	0.0981	10000	1	0.968	736
1 atmosfera (760 Torr) =	101325	1.103	0.1013	10330	1.033	1	760
1 Torr =	133	0.00133	1.33×10^-4	13.6	0.00132	0.00132	1

Articles relacionats

- Isòbara
- Conversió d'unitats

Enllaços externs

- http://www.ex.ac.uk/trol/scol/ccpress.htm Conversor per a unitats de pressió (en anglès)
- http://www.npl.co.uk/pressure/punits.html Unitats de pressió (en anglès) Categoria:Magnitud física ja:圧力 ko:압력 ms:Tekanan

Força nuclear feble

La força nuclear feble, també anomenada força feble, interacció feble, força nuclear dèbil, força dèbil o interacció dèbil, és una de les quatre forces fonamentals. És de molt curt abast, menys de 10^-15 m, i de molt petita intensitat, 10¹⁴ vegades inferior a la interacció forta. El seu curt abast s'explica per la gran massa de les partícules de la interacció feble ( aprop de uns 90 GeV). Es manifesta principalment en la desintegració β associada a la radioactivitat. La interacció electrodèbil és el resultat de la unificació de les interaccions dèbil, i electromagnètica. El model estàndard de la física de partícules unifica parcialment les forces electromagnètica, i dèbil: a altes energies, o, dit de manera equivalent, a distàncies menors que el diàmetre dels protons, totes dues són només aspectes de una única força electrodèbil. La força feble actua per medi del bosó W (W⁺, i W^-), i el bosó Z (Z⁰). La interacció dèbil afecta als:
- Neutrins
- Leptons amb càrrega
- Quarks La interacció dèbil permet a tots els leptons, i quarks, i a les seves antipartícules, intercanviar energia, massa, i càrrega. Categoria:Física de partícules categoria:Física nuclear ja:弱い相互作用 ko:약한 상호작용

Força nuclear forta

Esborrany

Un esborrany en la Viquipèdia és un article molt curt, generalment d'un paràgraf o menys. La majoria de la gent odia els esborranys tot i que possiblement siguin un mal necessari: molts excel·lents articles de la Viquipèdia van començar com a esborranys.

Com podeu fer bons esborranys

En principi, els esborranys són una contribució valuosa, però cal evitar que la Viquipèdia sigui només una col·lecció d'esborranys. Seria bo de tenir en compte els següents aspectes:
- Si només podeu o voleu escriure un paràgraf sobre un tema, procureu donar una petita definició i la informació més rellevant sobre el tema. No comenceu els articles amb informació sobre temes secundaris. Intenteu de posar-hi si més no una dada no trivial !
- Els esborranys són una bona manera de començar a organitzar alguna àrea de coneixement que encara no estigui ben representada a la Viquipèdia (p.ex., períodes històrics, personatges importants per algun motiu, corrents artístics...)
- Penseu que estem fent una enciclopèdia i no un diccionari. Un article només amb una definició està bé si hi ha possibilitats d'ampliar-lo mes endavant. Però no fa gaire servei tenir definicions de paraules corrents i sense cap possibilitat d'afegir-hi contingut enciclopèdic.
- La idea de fer un esborrany és que més endavant s'ampliï i acabi essent un article interessant. Però ara mateix ens trobem que hi ha molts esborranys i poca gent que contribueixi a expandir-los. Escriure pocs articles extensos pot ser una contribució millor que no pas afegir molts esborranys.
- Feu-vos responsables dels vostres esborranys. Si al cap d'un temps ningú més no hi ha treballat, penseu a treballar-hi vosaltres mateixos !

Manera de trobar un esborrany

A vegades quan un viquipedista troba una entrada que pot ser considerada un esborrany hi escriu el següent text al final: Això és un esborrany, ajudeu-nos a fer-lo créixer fins que es converteixi en un article. El codi wiki necessari per generar automaticament el text anterior és aquest:

La millor manera de trobar els esborranys és mirar el llistat d'articles que contenen el codi d'esborrany. Potser encara hi ha planes que no utilitzen el codi mediawiki. Podeu trobar-les mirant el llistat d'[http://ca.wikipedia.org/w/wiki.phtml?title=Especial:Whatlinkshere&target=Viquip%C3%A8dia:Esborrany articles que enllacen cap a aquesta plana]. Per descomptat, hi ha molts d'articles que són esborranys (o ni això!) i no estan catalogats com a tals. Podeu ajudar igualment expandint aquests articles, o si més no etiquetant-los com a esborranys.

Classificació d'esborranys

Podeu trobar totes les plantilles per a classificar els esborranys a ;
- :Categoria:Plantilles per a esborranys Esborrany ja:Wikipedia:スタブ ko:위키백과:토막글 ms:Wikipedia:Rencana stub sempurna simple:Wikipedia:Stub zh-min-nan:Wikipedia:Phí

Girly girl

Girly girl is a slang term for a girl or woman who chooses to dress and behave in a traditionally feminine style, such as wearing pink or floral dresses, blouses and skirts, wearing make-up, talking about relationships and other activities which are associated with the traditional gender role of a girl. In addition to wearing feminine clothing and cosmetics, people may sometimes stereotype someone as a "girly girl" for decorating (whether it be their room or the clothing they wear) with a lot of pink. It is an informal term, and in most contexts, it is at least mildly derogatory. The term has become more common as a term of disdain or abuse among some people, particularly tomboys and some feminists, since the "second wave" of feminism in the 1960s and '70s, after which unisex clothing and/or behaviour started to become more prevalent among females. Whether "traditionally feminine" traits are inherently repressive or harmful to women is a matter of some debate.

Lack of equivalent for boys

Unlike the term girly girl, there is little currency for the title "boyish boy" despite the fact that its notion is captured well in the traditional saying "Boys will be boys". This saying illustrates the notion because in the sentence the first use of "boys" is simply descriptive of male children while the second use refers to normative expectations of such children. "Boyish boys" are boys that associate strongly with other boys and, at least until puberty, are disdainful of girls. Key to the behaviour of such boys are exhibitions of strength, participation in team sports, display of competitive behaviour, emphasis on courage and general commitment to such values as truth and stoicism. Traditionally boyish boys are as disdainful of sissies or effeminancy as of girls. While such boys have met standard expectations of male behaviour there has been some criticism of this role in recent years. Feminists see this model of male formation and behaviour as inimical to girls since it clearly involves disparagement of them. Similarly, gay men have tended to see this model of maleness as homophobic. Despite the fact that these attacks have much in their favour the popularity of this model of male formation persists and recent moral theory has indicated that flawed as this model be may it does incorporate genuinine values that are worthy of rescue and re-articulation in such forms as the metrosexual and the new man.

Força

Tipus de forces

Forces conservatives i no conservatives

Forces elementals

Quantitat de moviment

Massa

Massa inercial

Massa gravitacional

Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional

Quant de Massa

Enllaç extern

Si

Forces fonamentals

Força nuclear forta

Gravetat

Acceleració de la gravetat

Pressió

Articles relacionats

Enllaços externs

Força nuclear feble

Força nuclear forta

Esborrany

Com podeu fer bons esborranys

Manera de trobar un esborrany

Classificació d'esborranys

Girly girl

Lack of equivalent for boys

See also