Força de marea

La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat que és responsable de l'existència de les marees. És el resultat de la diferència de potencial gravitacional que existeix al llarg del diàmetre d'un cos. Quan un cos de grandària prou gran és alterat per la força gravitatòria d'un cos més xicotet, la diferència en la magnitud de la força de gravetat entre l'extrem pròxim i el llunyà pot ser gran. Aquest fet altera la forma del cos gran sense canviar el seu volum. Suposant que inicialment la forma era una esfera, la força de marea tendirà a convertir-la en un el·lipsoide .

Vegeu també

- Límit de Roche Categoria:Física

Gravetat

La gravitació és la força d'atracció que existeix entre totes les partícules amb massa. Aquesta força és la que fa que els objectes es mantinguin a la superfície de la Terra, i de fet també que manté unida la terra, o qualsevol altre planeta. Estrictament, cal diferenciar entre gravitació, que és la força universal d'atracció, i gravetat, que és la resultant de l'aquesta força a la superfície de la terra, incloent també les pseudo-forces causades per a rotació de la terra. En la pràctica, els termes gravitació i gravetat se solen usar indistintament. La força d'atracció gravitatòria entre dos objectes depèn de la seva massa, de la distància que els separa, i d'una constant universal, G. Això s'expressa en la Llei de la Gravitació Universal de Newton: :

F = \frac

Segons la teoria de Einstein la gravetat també depèn de la suma de la densitat de l'energia, i del triple de la seva pressió interna. Una pressió positiva, dirigida cap al exterior, augmenta la força de la gravetat, mentre que una pressió negativa (un objecte elàstic estirat) disminueix la gravitació. Un gas de fotons té una pressió igual a una tercera part de la seva densitat energètica, per la qual cosa, la seva atracció gravitatòria doblaria la de una massa equivalent de matèria ordinària. L'absència aparent de gravetat durant els vols espacials es coneix com gravetat zero o microgravetat.

Acceleració de la gravetat

A la Terra, la gravetat acostuma a mesurar-se d'acord amb l'acceleració que proporciona un objecte a la seva superfície. :g = 9,80665 m/s² El valor que acostuma a acceptar-se internacionalment per a l'acceleració de la gravetat (g) a l'hora de fer càlculs és de 9,80665 metres per segon cada segon (m/s²). Per tant, si no considerem la resistència de l'aire, un cos que caigui lliurement prop de la superfície de la terra augmentarà cada segon la seva velocitat en 9,80665 metres per segon. A l'equador, al nivell del mar, l'acceleració de la gravetat és de 9,7799 metres per segon cada segon, mentre que en els pols és superior a 9,83 metres per segon cada segon (m/s²). Les variacions de l'acceleració de la gravetat amb la latitud es deuen a l'acceleració centrífuga associada al moviment de la Terra i al fet que la forma de la Terra no és exactament esfèrica. Vegeu: Teoria de la xarxa d'espín Categoria:Gravetat ja:重力

Marea

Marea és el canvi periòdic de nivell del mar, produït principalment per les forces de marea que exerceixen el Sol i la Lluna. Quan aquest nivell és màxim s'anomena "marea alta" o plenamar, i quan aquest nivell és mínim s'anomena "marea baixa" o baixamar. Dues marees altes successives estan separades per un període de temps de dotze hores i mitja, de manera que entre una plenamar i una baixamar passen sis hores i quart. En els mars tancats o petits (com el Mediterrani) les marees són gairebé imperceptibles, però en els oceans i mars oberts, en canvi, hi pot haver diferències d'alguns metres entre la baixamar i la plenamar. La influència gravitatòria solar pot augmentar o disminuir la intensitat de les marees. Pot originar marees vives si el Sol i la Lluna estan alineats (succeeix dues vegades al mes, en lluna nova i en lluna plena), i marees mortes (quan la Lluna està en quart creixent i en quart minvant). La pressió atmosfèrica també influeix, fins a 15cm. Aquestes marees es denominen marees meteorològiques. Categoria:Ciències de la Terra ja:潮汐 zh-min-nan:Lâu-chúi

Esfera

Una esfera és una superfície formada pel conjunt de punts de l'espai que equidisten d'un altre punt fix anomenat centre, formant una estructura en tres dimensions. La distància constant al centre s'anomena radi de l'esfera. L'equació de l'esfera de radi r, amb el centre a l'origen de coordenades és: x² + y² + z² = r² L'àrea de la superfície de l'esfera de radi r és: A = 4 · π · r² També s'anomena esfera el cos sòlid limitat per la superfície esfèrica. L'esfera es pot entendre com el cos sòlid format per la revolució d'una cercle al voltant del seu diàmetre. El volum delimitat per l'esfera de radi r és: V = 4/3 · π · r³

Zona i segment esfèrics

Una zona esfèrica és la part de la superfície esfèrica delimitada per dos plans paral·lels que tallen l'esfera, formant dos cercles anomenats bases. L'àrea de la zona esfèrica, d'una esfera de radi r, delimitada per dues bases separades per una altura h és: A = 2 · π · r · h Un segment esfèric és el sòlid delimitat per una zona esfèrica i els dos plans paral·lels que el delimiten. El volum del segment esfèric, d'una esfera de radi r, delimitat per dues bases, de radis a i b respectivament, separades per una altura h és: V = 1/6 · π · h · (h² + 3·a² + 3·b²) Com a cas especial de zona esfèrica, un casquet esfèric és una zona esfèrica delimitada per un sol pla que talla l'esfera (un dels dos plans anteriors seria tangent, o amb una base de radi 0). En aquest cas, l'àrea del casquet és calcula com per a un segment de dos bases, i el volum del casquet seria simplement: V = 1/6 · π · h · (h² + 3·a²) Un hemisferi és un casquet esfèric delimitat per un sol pla que passa per un cercle màxim de l'esfera.

Fus i tascó esfèrics

Un fus esfèric o lúnula és una de les dues parts (oposades i simètriques) de la superfície esfèrica delimitada per dos cercles màxims que es tallen. L'àrea d'un fus esfèric, d'una esfera de radi r, amb una longitud angular de θ (l'angle de tall dels cercles màxims, en radians) és: A = 2 · r² · θ Un tascó esfèric o cunya és el sòlid delimitat per un fus esfèric, i els dos plans que el delimiten, que es tallen a l'eix de l'esfera. El volum d'una cunya esfèrica, d'una esfera de radi r, amb una longitud angular de θ (en radians) és: V = 2/3 · r³ · θ

Triangle esfèric

Un triangle esfèric és una part de la superfície esfèrica delimitada per tres cercles màxims que es tallen. L'àrea d'un triangle esfèric, d'una esfera de radi r, amb angles L, M i N (mesurats en radians) és: A = r² · (L + M + N - π) On la magnitud (L + M + N - pi) s'anomena excés esfèric, i és l'excès sobre pi de la suma dels tres angles del triangle esfèric (els tres angles d'un triangle sobre el pla euclidià sumen sempre pi, en canvi els tres angles d'un triangle esfèric sumen sempre més gran de pi). Categoria:Geometria ja:球 ja:球面 simple:Sphere

Categoria:Física

La Física (del grec φύσις (fysis), "natura") és la Ciència que estudia la Natura. Categoria:Ciències Experimentals als:Kategorie:Physik ja:Category:物理学 ko:분류:물리학 ms:Kategori:Fizik th:Category:ฟิสิกส์

Gustav Lehmann

Gustav Lehmann (
- 12. Juni 1853 in Brück; † 7. März 1928 in Templin) war ein deutscher Pädagoge und Botaniker. Der gebürtige Brandenburger Gustav Lehmann war ab 1880 Lehrer am Joachimsthalschen Gymnasium, und kam mit diesem 1912 nach Templin wo er zu Lehr- und Versuchszwecken einen Botanischen Garten (Schulgarten) an der Schule anlegte (heutiger Lehmann-Garten). Für seine Verdienste wurden Gustav Lehmann am 29. Dezember 1913 der Titel "Professor" verliehen. Der äußerst fachkundige, aber dennoch sehr bescheidene Mann, war sehr beliebt. Bei seinen Schülern wurde er liebe-, aber respektvoll "Papa-Lehmann" oder kurz "Papalemann" genannt. Professor Gustav Lehmann starb am 07. März 1928 und wurde in der Nähe des Botanischen Gartens beigesetzt. Sein Grab ist heute wieder vorhanden. Lehmann, Gustav Lehmann, Gustav Lehmann, Gustav Lehmann, Gustav

narty szwajcaria mp3 download Rolety Venezia alberghi online casinos

:: RELATED NEWS ::

Opa Ages
The Gaming Age Forums (often referred to as GAF) are a popular video game internet discussion forum, originally founded as an adjunct to (but now largely independent of) Gaming Age, a game news site. It is now independently hosted and administered, and most of the readers do not frequent the original Gaming Age site. While GAF is a typical vBulletin forum in structure, in practice is serves as a place