:: wikimiki.org ::
| Força Nuclear Forta |
Força nuclear fortaLa força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'Univers. Les altres tres són la gravitació, l'electromagnetisme i la força nuclear dèbil.
El bosó vectorial intermedi de la força nuclear forta és el gluó. La teoria que explica la força nuclear forta s'anomena cromodinàmica quàntica.
La força nuclear forta és de molt curt abast, uns 10-15 m), i actúa entre els hadrons (protó, neutró, ...). La interacció assegura la cohesió dels nuclis atòmics. Els gluons son els bosons de la força forta.
Categoria:Física de partícules
categoria:Física nuclear
ja:強い相互作用
ko:강한 상호작용
Forces fonamentals
Les forces fonamentals o interaccions fonamentals són quatre;
- Força nuclear feble, també anomenada senzillament força feble o interacció dèbil
- Força electromagnètica
- Força nuclear forta, també anomenada senzillament força forta o interacció forta
- Força gravitatòria
categoria:Física
ja:基本相互作用
ko:기본 상호작용
GravitacióLa gravitació és la força d'atracció que existeix entre totes les partícules amb massa. Aquesta força és la que fa que els objectes es mantinguin a la superfície de la Terra, i de fet també que manté unida la terra, o qualsevol altre planeta.
Estrictament, cal diferenciar entre gravitació, que és la força universal d'atracció, i gravetat, que és la resultant de l'aquesta força a la superfície de la terra, incloent també les pseudo-forces causades per a rotació de la terra. En la pràctica, els termes gravitació i gravetat se solen usar indistintament.
La força d'atracció gravitatòria entre dos objectes depèn de la seva massa, de la distància que els separa, i d'una constant universal, G. Això s'expressa en la Llei de la Gravitació Universal de Newton:
:
Segons la teoria de Einstein la gravetat també depèn de la suma de la densitat de l'energia, i del triple de la seva pressió interna. Una pressió positiva, dirigida cap al exterior, augmenta la força de la gravetat, mentre que una pressió negativa (un objecte elàstic estirat) disminueix la gravitació. Un gas de fotons té una pressió igual a una tercera part de la seva densitat energètica, per la qual cosa, la seva atracció gravitatòria doblaria la de una massa equivalent de matèria ordinària.
L'absència aparent de gravetat durant els vols espacials es coneix com gravetat zero o microgravetat.
Acceleració de la gravetat
A la Terra, la gravetat acostuma a mesurar-se d'acord amb l'acceleració que proporciona un objecte a la seva superfície.
:g = 9,80665 m/s2
El valor que acostuma a acceptar-se internacionalment per a l'acceleració de la gravetat (g) a l'hora de fer càlculs és de 9,80665 metres per segon cada segon (m/s2). Per tant, si no considerem la resistència de l'aire, un cos que caigui lliurement prop de la superfície de la terra augmentarà cada segon la seva velocitat en 9,80665 metres per segon.
A l'equador, al nivell del mar, l'acceleració de la gravetat és de 9,7799 metres per segon cada segon, mentre que en els pols és superior a 9,83 metres per segon cada segon (m/s2). Les variacions de l'acceleració de la gravetat amb la latitud es deuen a l'acceleració centrífuga associada al moviment de la Terra i al fet que la forma de la Terra no és exactament esfèrica.
Vegeu: Teoria de la xarxa d'espín
Categoria:Gravetat
ja:重力
ElectromagnetismePart de la Física que estudia els camps electromagnètics, i els seus efectes sobre les partícules amb càrrega elèctrica.
La teoria del electromagnetisme clàssic va ser desenvolupada per diferents físics en el curs del segle XIX, i va culminar en els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria i descobrí la natura electromagnètica de la llum. L'electromagnetisme clàssic descriu el comportament dels camps electromagnètics usant un conjunt d'equacions conegudes com equacions de Maxwell. La força que els camps electromagnètics exerceixen sobre les partícules carregades es descriu a la llei de Lorentz.
El descobriment de la mecànica quàntica obligà a formular una teoria quàntica del electromagnetisme. Aquesta teoria, completada la dècada del 1940, s'anomena electrodinàmica quàntica.
Categoria:Electromagnetisme
ja:電磁気学
ko:전자기학
BosóEls bosons son partícules de spin enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Els bosons, segons el model estàndard de la física, son las partícules transmissores de les forces: els fotons per al electromagnetisme; els bosons W i Z, per a la força dèbil; els gluons per a la força nuclear forta. A altes energies, o dit d'una altra manera, a distàncies menors que el diàmetre del protó, l'electromagnetisme, i la força dèbil son dos aspectes de la força electrodèbil. Es considera que el fotó, i el gluó, no tenen massa.
Totes les partícules elelmentals són o bosons o fermions.
Els bosons, a l'invers, dels fermions no estan subjectes al principi d'exclusió de Pauli: un nombre il·limitat de partícules poden ocupar el mateix estat al mateix temps. Això explica per que, a baixes temperatures, els bosons se comporten de forma molt diferent que els fermions; totes les partícules tenen tendència a congregar-se totes juntes al més baix estat d'energia possible, formant un condensat de Bose-Einstein.
La estadística B-E (Bose-Einstein) va ser introduïda pels fotons el 1920 per Bose, i generalitzada per Einstein per als àtoms el 1924.
Exemples de bosons
- Fotons, són els intermediaris en la força electromagnètica
- Bosons W i Z, són els intermediaris en la interacció dèbil
- Gluons
- Àtoms d'Heli-4
- Bosons de Higgs
- Fonons
La funció de distribució de Bose-Einstein
la funció de distribució f(E) és la probabilitat de que una partícula sia en estat d'energia, per l'estadística B-E es com segueix:
fBE(E) = 1 / (A exp(E/kBT) – 1)
on
:E és l'energia
:kB és la constant de Boltzmann
:T és la temperatura absoluta
:A és una constat de normalització
Vegeu
- Accelerador de partícules
Categoria:Física de partícules
ja:ボース粒子
ko:보오존
HadróEn física de partícules s'anomena un hadró a les partícules que són sensibles a la força nuclear forta. Els hadrons es composen de quarks i per tant no són partícules elementals. Segons el número de quarks que composen els hadrons, també anomenats quarks de valéncia, es classifiquen en:
- Barions formats per 3 quarks.
- Mesons formats per 2 quarks.
Categoria:Física de partícules
Protó
El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva de 1.6 × 10-19 coulomb i massa de 1.6726231 × 10-27 kg (aproximadament 1800 vegades més pesant que l'electró). El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks (uud). L'antipartícula corresponent, l'antiprotó, té les mateixes característiques que el protó però càrrega elèctrica negativa.
Juntament amb els neutrons, els protons formen part del nucli atòmic, mentre que els electrons es mouen al seu voltant. El nucli de l'isòtop més comú de l'hidrogen està format per un sol protó. En química i bioquímica, s'utilitza el terme protó per a referir-se a l'ió de l'hidrogen en dissolució aquosa.
Categoria:Àtom
Categoria:Física nuclear
Categoria:Física de partícules
ja:陽子
ko:양성자
ms:Proton
th:โปรตอน
Nucli atòmicEl nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum comparativament molt petit. Està format per barions, concretament per protons i neutrons, en nombre variable, però sempre més neutrons que protons. En són una excepció el nucli de l'hidrogen ordinari (format per un únic protó i els dels àtoms més lleugers, en què el nombre de protons i el de neutrons és igual. El nombre de protons s'anomena nombre atòmic) i és el paràmetre que determina a quin element químic correspon l'àtom. El nombre de neutrons d'àtoms del mateix element pot ser variable: els nuclis amb el mateix nombre atòmic, però diferent nombre de neutrons, s'anomenen isòtops.
La força que manté units els barions que formen el nucli atòmic, els quals s'anomenen nucleons, és la força nuclear forta.
Alguns àtoms es descomponen espontàniament mitjançant processos radioactius que consisteixen en l'emissió d'electrons (rajos beta) o nuclis d'heli (rajos alfa) altament energètics. Alguns nuclis són extremadament estables, en canvi d'altres es descomponen molt ràpidament. L'estabilitat d'un nucli atòmic depèn del nombre total de nucleons (els elements de nombre atòmic superior al del plom són tots radioactius i el plom i els que tenen un nombre atòmic inferior no ho solen ser) i també de la proporció entre el nombre de protons i neutrons: per això en un mateix element, diferents isòtops poden tenir una vida mitjana diferent.
Pàgina que s'hi relaciona:
- escorça atòmica
Categoria:Àtom
Categoria:Física nuclear
ja:原子核
ko:원자핵
th:นิวเคลียสอะตอม
GluL'Àcid glutàmic, o glutamat, és un aminoàcid (Glu) és important en processos de post-traducció de les proteïnes dependents de la vitamina K perquè pateix una carboxilació cap a àcid gamma-carboxiglutàmic.
Category:Bioquímica
Category:Compostos químics
ja:グルタミン酸
BosóEls bosons son partícules de spin enter que, per tant, satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Els bosons, segons el model estàndard de la física, son las partícules transmissores de les forces: els fotons per al electromagnetisme; els bosons W i Z, per a la força dèbil; els gluons per a la força nuclear forta. A altes energies, o dit d'una altra manera, a distàncies menors que el diàmetre del protó, l'electromagnetisme, i la força dèbil son dos aspectes de la força electrodèbil. Es considera que el fotó, i el gluó, no tenen massa.
Totes les partícules elelmentals són o bosons o fermions.
Els bosons, a l'invers, dels fermions no estan subjectes al principi d'exclusió de Pauli: un nombre il·limitat de partícules poden ocupar el mateix estat al mateix temps. Això explica per que, a baixes temperatures, els bosons se comporten de forma molt diferent que els fermions; totes les partícules tenen tendència a congregar-se totes juntes al més baix estat d'energia possible, formant un condensat de Bose-Einstein.
La estadística B-E (Bose-Einstein) va ser introduïda pels fotons el 1920 per Bose, i generalitzada per Einstein per als àtoms el 1924.
Exemples de bosons
- Fotons, són els intermediaris en la força electromagnètica
- Bosons W i Z, són els intermediaris en la interacció dèbil
- Gluons
- Àtoms d'Heli-4
- Bosons de Higgs
- Fonons
La funció de distribució de Bose-Einstein
la funció de distribució f(E) és la probabilitat de que una partícula sia en estat d'energia, per l'estadística B-E es com segueix:
fBE(E) = 1 / (A exp(E/kBT) – 1)
on
:E és l'energia
:kB és la constant de Boltzmann
:T és la temperatura absoluta
:A és una constat de normalització
Vegeu
- Accelerador de partícules
Categoria:Física de partícules
ja:ボース粒子
ko:보오존
Categoria:Física de partículesLa física de partícules és la branca de la física que s'ocupa d'estudiar els constituents fonamentals de la matèria.
Vegeu els articles física de partícules i partícula.
Categoria:Física Waterfall (M. C. Escher)Waterfall is a lithograph print by the Dutch artist M.C. Escher which was first printed in October, 1961. It shows an apparent paradox where water from the base of a waterfall appears to run downhill before reaching the top of the waterfall.
paradox
paradox
While most two-dimensional artists use relative proportions to create an illusion of depth, Escher here and elsewhere uses conflicting proportions to create the visual paradox. Waterfall has the structure of a Penrose triangle, an impossible object designed independently by Roger Penrose and Oscar Reutersvärd.
The image depicts a village or part of a small city with an elevated aqueduct and waterwheel as the main focus. The aqueduct begins at the waterwheel and flows behind it. The walls of the aqueduct step downward, suggesting that it slopes downhill. The aqueduct turns sharply three times, first to the left, then straight forward and finally to the left again. We are looking down at the scene diagonally, which means that from our perspective the aqueduct appears to be slanted upward. We are also looking across it diagonally from the lower right, which means from our perspective the two left-hand turns are directly in line with each other, while the waterwheel, the forward turn and the end of the aqueduct are all in line. The second left-hand turn is supported by pillars from the first, while the other two corners are supported supported by a tower of pillars that begins at the waterwheel. The water falls off the edge of the aqueduct and over the waterwheel in an infinite cycle. (In his notes on the picture, Escher points out that some water must be periodically added to this apparent perpetual motion machine to compensate for evaporation.) The two support towers continue above the aqueduct and are topped by two compound polyhedra. The one on the left is a compound of three cubes. The one on the right is a stellation of a rhombic dodecahedron.
Below the mill is a garden of bizarre, giant plants. This is actually a magnified view of a cluster of moss and lichen which Escher drew in ink as a study in 1942.
The background seems to be an endlessly climbing expanse of terraced farmland.
External links
- [http://www.mcescher.nl/Shopmain/Foto/Posters/e15.jpg Waterfall] image in the official M. C. Escher Web site.
- [http://irtc.org/anims/2000-07-15.html Animated 3D version of Waterfall] that includes views from a variety of perspectives.
- [http://www.georgehart.com/virtual-polyhedra/escher.html Escher polyhedra] George Hart discusses Escher's use of polyhedra in "Waterfall" and other prints.
See also
- Belvedere
- Lithography
- Printmaking
- Paradox
Category:Works of art by M. C. Escher
Sennik online statystyki Barcellona hotel Architekci wntrz online casinos
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Vieno (francia departemento)
Geografio > Eŭropo > Francio > Puatuo-Ĉarentoj > Vienne < Francaj departementoj
-----
:Tiu ĉi artikolo temas pri la francia departemento. Vidu ankaŭ Vieno (franca urbo).
Vieno estas departemento de Historio > Jarcentoj > 5-a jarcento a.K. > -400
----
Eventoj
- Agesilaus la 2-a iĝas reĝo de Sparto
- Batalo de Cunaxa: Cyrus la juna ribelas kontraŭ Artakserkso la 2-a
|
ABC de Sennaciismo
ABC de Sennaciismo estas socipolitika eseo, originale verkita en esperanto de Viktoro KOLĈINSKI sub la kaŝnomo V. ELSUDO. Tiu libro estis papere eldonita de SAT en 1924, kaj jam reeldonita en 1926. En 2004 ĝi estis rete eldonita sur la paĝoj de la sennaciisma frakcio de SAT.
|
Oberschöna
Oberschöna estas komunumo kiu apartenas al la regiona subdistrikto Freiberg en Saksio, Germanio.
---Sidenote START---
Geografio
La vilaĝo Oberschöna situas 6 km okcidente de
|
AMD
AMD (Advanced Micro Devices, Inc.) estas produkta firmao en Sunnyvale, Kalifornio. La firmao produktas procesoron kaj fulmmemorojn. Ĝi estis komence alliveranto de la Usona Defenda Ministerio. (La tenderon akiris la firmao Intel, sed la regularo de la armeo antaŭskribis 3 akirfontojn, tiel la armeo devigis Intel-on, licenci az x86
|
Regiona subdistrikto (Germanio)
Regiona subdistrikto (RS) estas politika kaj administra unuo en Germanio. Hierarkie ĝi troviĝas la ebenoj administra distrikto, federacia lando kaj la federacio (=Germanio).
Sur la sama ebeno kiel la regiona subdistrikto ekzistas urboj sen aparteno al RS (kreisfreie Städte).
Regiona subdistrikto subdividiĝ
|
Tri Gorĝoj Baraĵo
Akvoenergio estas riĉa en Jangzi-rivero, kaj la akvoutiliga artiko de la Tri Gorĝoj estas ŝlosila inĝenieraĵo de sinteza jungado kaj ekspluato de Jangzi-rivero. La sidejo de la Inĝenieriaĵo ĉe la Tri Gorĝoj estis elektata en Sandouping, interna loko de Yichang, urbo de la ĉina meza provinco Hubei, ĉe la meza baseno de Jangzi-rivero.
Post la finkonstruado de la
|
Situaciismo
Situaciista Internacio ("Internationale situationniste" en la franca) estis kultura kaj revolucia movado ekzistinta de 1957 ĝis 1972 en kelkaj okcidentaj landoj (interalie Francio, Italio, Germanio, Usono...). La plej elstaraj membroj kaj teoriistoj estis Guy DEBORD kaj | |
