Freqüència

La freqüència es la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps. Per calcular la freqüència, es fixa un interval de temps, es conta el nombre de vegades que ocorre l'esdeveniment en eixe interval i aleshores es divideix aquesta quantitat per la llargària de l'interval de temps. En unitats del SI, el resultat es mesura en Hertz, anomenat així pel físic alemany Heinrich Rudolf Hertz. 1 Hz vol dir que un esdeveniment es repeteix una vegada cada segon. Altres unitats que s'han usat per mesurar la freqüència són els cicles per segon i les revolucions per minut (rpm). El pols es mesura en batecs per minut. Un altre mètode alternatiu per calcular la freqüència es mesurar el temps entre dos esdeveniments consecutius (el període) i llavors calcular la freqüència com la inversa d'aquest temps: :

f = \frac

on T es el periode. categoria:Magnitud física Categoria:Electricitat ja:周波数 ko:진동수 th:ความถี่

Temps

:Aquest article tracta del concepte del temps com a successió de moments. Per als fenòmens meteorològics, vegeu temps atmosfèric. ---- temps atmosfèric El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.

El temps en física

En física clàssica, el temps és una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisió qualsevol objecte i la seva història. Això esta força d'acord amb la concepció filosòfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experiència humana. En la Teoria de la relativitat el temps depén de l'observador i per a observadors diferents dos successos A i B poden ocórrer simultaniejament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Només si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succés "causal" abans que el succés "efecte". També la duració d'un procés depén de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensió més de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambdós originats amb l'Univers. La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme. Des d'un punt de vista psicològic, la percepció del pas del temps és un aspecte important de la ment humana. Així, el Temps quantifica o mesura l'intèrval entre events, o la duració dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensió en la qual cada event té una posició definida en una seqüència lineal, però es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).

El temps en filosofia

Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia. Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat. La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història. Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió coumna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció. Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linialment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el linial, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.

Vegeu també

- Temps sideri: El que es mesura pel moviment aparent de les estreles, i l'origen del qual és el Punt Àries
- Temps solar: Temps vertader: El que es mesura pel moviment aparent del sol
- Temps Universal Coordinat Categoria:Magnitud física Categoria:Filosofia ja:時間 ko:시간 simple:Time

Hertz

L’hertz (símbol Hz) es la unitat del SI de la freqüència. Es diu així en honor al físic alemany Heinrich Rudolf Hertz, qui va fer algunes contribucions importants a la ciència en el camp de l’electromagnetisme. Un hertz simplement significa "un (succés) per segon"; 100 Hz significa "cent (cicles) per segon", i així succesivament. La unitat pot aplicar-se a qualsevol succés periòdic (per exemple es pot dir que els tics d’ un rellotge van a 1 Hz). La inversa de la freqüència es el temps (període). Una freqüència d’1 Hz es equivalent a un període d’1 segon, així com una freqüència d’1 MHz ho és a un període d’1 microsegon. Antigament (abans de la 2ª Guerra Mundial), als articles sobre transmissions de ràdio i electrònica es parlava de cicles per segon (cps) i multiples.

Múltiples del SI

:1 kilohertz (símbol kHz) = 10³ Hz = 1 000 Hz :1 megahertz (símbol MHz) = 10⁶ Hz = 1 000 000 Hz :1 gigahertz (símbol GHz) = 10⁹ Hz = 1 000 000 000 Hz :1 terahertz (símbol THz) = 10¹² Hz = 1 000 000 000 000 Hz :1 petahertz (símbol PHz) = 10¹⁵ Hz = 1 000 000 000 000 000 Hz :1 exahertz (symbol EHz) = 10¹⁸ Hz = 1 000 000 000 000 000 000 Hz Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de freqüència Categoria:Electricitat ja:ヘルツ (単位) ko:헤르츠

Segon

El segon (s) és una unitat de temps, una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com a la duració de 9,192,631,770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133. Històricament el segon es va definir com 1/86 400 d'un dia solar mitjà. El 1956, el Comité Internacional de Pesos i Mesures va redefinir en funció de l'any tròpic, ja que la translació de la Terra al voltant del Sol és més estable que la rotació. El 1967 es va establir la definició actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133. categoria:Unitats del SI categoria:Unitats de temps ja:秒

Pols

- Anatomia: Batec del corrent sanguini. Vegeu el pols sanguini.
- Anatomia: Per extensió, part del cos entre la mà i l'avantbraç, o bé entre l'ull i l'orella.
- Física: Suspensió de particules en l'aire o el buit. Vegeu la pols (partícules).
- Geografia: Contrada del municipi d'Ordis (Alt Empordà).

Categoria:Magnitud física

Aquesta categoria identifica magnituds físiques que poden ser mesurades per un Físic Categoria:Física ja:Category:物理量 ko:분류:물리량

Karl Friedrich Gauss

Jochann Karl Friedrich Gauss (30.4. 1777. - 23.2. 1855.) je njemački matematičar i naučnik poznat po ključnom doprinosu razvoju teorije brojeva, analize, diferencijalne geometrije, geodezije, magnetizma, astronomije i optike. Uz Arhimeda, Newtona i Eulera se smatra jednim od najvećih matematičara u historiji.

Karty grafiki Odszkodowanie Nieruchomo�ci ��d� alkomaty encyklopedia

:: RELATED NEWS ::

Categoría:Localidades de Rusia
Categoría:Rusia R he:קטגוריה:רוסיה: ערים ja:Category:ロシアの都市