:: wikimiki.org ::

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Valor fonològic: :Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Representa el fonema prepalatal fricatiu sonor davant les lletres e (gerro) i i (ginesta). Per convenció ortogràfica, hom recorre al dígraf gu per a representar el fonema oclusiu velar sonor davant de e (guerra) i i (guineu). També hom recorre al dígraf gü amb dièresi a la ü, per a representar el fonema oclusiu velar sonor /g/ quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (és a dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí). Excepcionalment, en els mots desig, mig i trepig la lletra g representa el fonema prepalatal africat. Precedit de la lletra i serveix per a formar el dígraf ig, que després de les vocals a, e, o, u també representa el fonema prepalatal africat a final de mot (maig, veig, roig, fuig); amb el mateix valor fonològic, també podem trobar aquest dígraf enmig del mot, en posició de tancament de síl·laba, en alguns mots compostos (com Puigcerdà, Puig-reig, etc.). Puig-reig
- Física: en minúscula, símbol de l'acceleració de la gravetat a la Terra a nivell de la mar (aprox. 9'8 m/s²).
- Bioquímica: en majúscula, és el símbol de la guanina i de la glicina.
- Mecànica quàntica: en majúscula, en el sistema d'unitats absolutes de Planck, és la constant gravitacional.
- SI: en majúscula, símbol de giga. Categoria:Alfabet llatí als:G ja:G simple:G

Lletra
Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge. La col·lecció de lletres utilitzades per un llenguatge determinat s'anomena alfabet. En l'alfabet llatí, del qual deriva el català, les lletres poden ser majúscules o minúscules. Lletra també es pot referir l'escriptura: per exemple, lletra cursiva. Una lletra també es una comunicació escrita adreçada a una persona absent (vegeu carta). En concret, una lletra de canvi és un mitja de pagament. Una lletra de batalla és una de les cartes que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança. Lletres, en plural, s'utilitza per referir-se al conjunt d'estudis que es fa a les facultats de lletres. Categoria:Alfabets

Alfabet català

Actualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples: Símbol Nom del símbol A a a (amb les variacions Àà) B b be o be alta C c ce D d de E e e (amb les variacions Éé Èè) F f efa o efe G g ge H h hac I i i (amb les variacions Íí Ïï) J j jota K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger) L l ela o ele M m ema o eme N n ena o ene O o o (amb les variacions Óó Òò) P p pe Q q cu R r erra o erre S s essa o esse T t te U u u (amb les variacions Úú Üü) V v ve o ve baixa W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger) X x ics o xeix Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York) Z z zeta Lletres modificades: Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c) També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü Categoria:Alfabets Categoria:Català

Consonant

Les consonats són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal). Si la consonant és sonora, la vibració de les cordes vocals produeix un element sonor que s'afegeix al primer. Si la consonant és sorda, no hi ha vibració de les cordes vocals: aleshores el so resulta generat exclusivament pel pas de l'aire per les esmentades cavitats superiors de l'aparell fonador.

Classificació de les consonants

Els factors de classificació de les consonants són bàsicament quatre: la sonoritat, el punt d'articulació, el mode d'articulació i la nasalització.

La sonoritat

- Consonants sonores (hi ha vibració de les cordes vocals)
- Consonants sordes (no hi ha vibració de les cordes vocals).

El punt d'articulació

El so d'una consonant és generat, parcialment o total, pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador. Per generar la consonant es produeix un obstacle al pas de l'aire que origina el so consonàntic. Aquest obstacle es pot produir en un lloc variable que s'anomena punt d'articulació. Els punts d'articulació són els següents: :bilabial :labiodental :interdental :dental :alveolar :prepalatal :mediopalatal :velar :faringi

El mode d'articulació

El mode d'articulació es refereix a la manera com s'obstrueix el pas de l'aire, si es deixa sortir de cop explosivament després d'un silenci (oclusiu), si es deixa sortir en un flux continu (fricatiu), si es produeix una explosio seguida d'un flux continu (africat), si es produeix una serie de petites explosions (ròtic), si un flux continu surt pels costats de la llengua (lateral). :oclusiu :fricatiu :africat :aproximant :lateral :ròtic

La nasalització

Categoria:Fonètica ja:子音 ko:닿소리

Fonologia

La fonologia és la ciència que estudia els sons. És una branca de la filologia i actualment té relació amb la síntesi de veu i la lingüística computacional. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir, els son distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les altres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució en síl·labes. Categoria:Fonètica ja:音韻論 ko:음운론

Lletra

Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge. La col·lecció de lletres utilitzades per un llenguatge determinat s'anomena alfabet. En l'alfabet llatí, del qual deriva el català, les lletres poden ser majúscules o minúscules. Lletra també es pot referir l'escriptura: per exemple, lletra cursiva. Una lletra també es una comunicació escrita adreçada a una persona absent (vegeu carta). En concret, una lletra de canvi és un mitja de pagament. Una lletra de batalla és una de les cartes que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança. Lletres, en plural, s'utilitza per referir-se al conjunt d'estudis que es fa a les facultats de lletres. Categoria:Alfabets

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronuncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).u Prové de la lletra grega Omikron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/. És una conjunció dubitativa, que constitueix la proposició connectiva de disjunció. (Sovint seguida de l'adverbi bé) Expressa una alternativa. (Sovint reforçada amb sia) Denota equivalència. En l'escriptura antiga equivalia al pronom ho.
- Química: O és el símbol de l'element químic oxigen
- Astronomia, i Cosmologia: Classe espectral de determinats estels massius. Categoria:Alfabet llatí ja:O ko:O simple:O

U

L' U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u. Representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau). En cas de complir les normés ortogràfiques d'acentuació s'escriurà sempre amb accent tancat Ú. També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:
- Per marcar que és hiat en caos en què la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüd.
- Per provocar la pronuncia de la lletra ü en els dígraf gue /ge/ , gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/, Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble ho. L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve baixa que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una lletra diferent per distingir-ne els dos sons.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'Uracil.
- Química: en majúscula és el símbol de l'element químic Urani
- Matemàtiques: nom del número 1. Símbol de la interjecció. Categoria:Alfabet llatí als:U ja:U simple:U

L

La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela. Representa el so fricatiu lateral, d'articulació velar o alveolar . Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll (ella) que repsenta el so lateral palatal. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot. dígraf El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
- Bioquímica: en majúscula símbol de la leucina.
- Física: en majúscula simbol del nombre leptònic
- Matemàtiques: en els nombres romans té el valor de 50.
- Unitat de volum: en mínúscula és el símbol del litre. Categoria:Alfabet llatí ja:L simple:L

Lletra

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals. Serveix per representar la més tancada i palatal de les vocals. Si està al costat d'un altra vocal pot representar el so de semi-vocal. La i representa dues variacions ortogràfiques diferents. Una és la de í Í que únicament serveix per al so vocàlic (mai el semivocàlic) i que se'n fa ús quan així ho indiquen les normes d'accentuació (pastís, camí) L'altra variació és la dièresi Ï ï de la qual se'n fa ús en cas de separar dues vocals que segons les normes ortogràfiques i d'accentuació haurien d'anar juntes (veïna). En català prenormatiu aquesta situació se solia resoldre amb una hac intercalada (vehina). En aquest cas, la variant en majúscula Ï només pot ser utilitzada si hi està tota la paraula ja que no hi ha cap paraula que comenci per aquest símbol. hac Amb la lletra ge serveix per formar el dígraf ig que després d'una vocal plena serveix per indicar el so palatal africat (maig, roig). Amb la lletra ics serveix per formar el dígraf ix que després d'una vocal plena representa el so palatal fricatiu de fluix, caixa (ja que sense la i expressaria la combinació /ks/ de flux)
- Lingüística: Conjugació que enllaça dos termes que, dins una proposició o grup de mots, fan idèntica funció i expressa l'addició d'allò que denota el segon a allò que denota el primer, o bé enllaça dues proposicions que expressen fets simultanis o successius (el segon essent sovint una conseqüència del primer, o a vegades estant-hi en oposició o esdevenint-se malgrat seu).
- Bioquímica: símbol de l'isoleucina.
- Matemàtiques: Símbol que representa el nombre imaginari de valor arrel quadrada de -1. En nombres romans té el valor de 1. Si se'n col·loquen dos seguits (II) de 2 i tres seguits (III) de 3. A la dreta d'un altre número li suma 1 valor i a l'esquerra li'n resta.
- Química: I és el símbol de l'element químic Iode Categoria:Alfabet llatí ja:I simple:I

Dígraf

Un dígraf és un parell de lletres emprades per representar un únic fonema en una determiada llengüa. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot expressar amb una única lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en questió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix fonema, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals. En català els dígrafs són:
- dj
- ds
- gu (davant e o i)
- ig (al final de paraula)
- ix (després de vocal; en alguns dialectes representa dos sons diferents — no és dígraf)
- ll
- ny
- qu (davant e o i)
- rr
- ss
- tg (davant e o i, fent una sola síl·laba)
- tj
- ts
- tx
- tz Categoria:Escriptura

E

L' E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.El seu nom és e. Es pronuncia /e/ en tot el territori i depenent de la paraula en concret es pot pronunciar /ε/ a qualsevol lloc del domini lingüístic menys en el català septentrional. Aquesta lletra marca la isoglosa entre el dialecte occidental i l'oriental ja que el primer sempre es pronuncia /e/ en posició àtona mentre que en l'altre es pronuncia com a /ə/. A les illes balears pot arribar a prendre el valor de /ə/ fins i tot en posició tònica, característica que es creu que abans podia tenir tot el parlar oriental. En xipella es pot pronuncia /i/ en alguna plurals i en alguerès sempre es pronuncia /a/ en posició àtona.alguerès Quan seguint les normes d'accentuació s'ha de marcar que la e és tònica es marcarà È è quan es pronunciï /ε/ i É é quan es pronunciï /e/. Tot i que la pronunciació en un o altre sentit pot variar segons el dialecte des del diccionari d'en Pomeu Fabra que està força normativitzat i admès com s'ha d'escriure cada mot depenentment de cada paraula. Només els valencians posen en qüestió algunes paraules. Val a dir que els balears mai veuen reflectit en l'escriptura quan han de prounciar /ə/ tònica i quan no.
- Bioquímica: En majúscula símbol de l'àcid glutàmic.
- Física: en majúscula símbol de l'energia
- Matemàtiques: Nombre e, número natural que serveix de base pels logaritmes neperians.
- SI: En majúscula símbol d'exa.
- Símbol de producte alimentari aprovat per la Unió Europea. Se segueix d'un guió i el número del producte. Categoria:alfabet llatí ja:E ko:E simple:E

I

G

Dièresi

La paraula dièresi deriva del grec diarein que té el significat de "dividir". En llengua catalana hi ha tres accepcions de "dièresi": El signe diacrític, la llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong i el nom genèric amb el qual són designats els diferents procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgènics. Aquest article tracta del signe diacrític.

Ús general

La dièresi és un signe consistent en dos petits puntents col·locats sobre una vocal, per indicar que se n'ha d'alterar la pronunciació. Tot i la semblança gràfica, no s'ha de confondre amb l'umlaut. En llengües com el francès o el grec, marca que la segona vocal pertany a una síl·laba diferent que la primera. Usualment la vocal que porta dièresi és tònica. En espanyol o portuguès, en canvi, indica que s'ha de pronunciar la U de determinats dígrafs (com GÜE, per exemple). En català, també s'usa per trencar un diftong quan les normes de l'ortografia no permeten accentuar (com per exemple "països"). Hi ha excepcions a aquest ús:
- Les paraules acabades en US, UM
- Mots començats pels prefixos "anti-" "co-" "contra-" "re-" "semi" seguits de vocal: exemple "reunir" però es posa dièresi en reïx i reüll
- En els mots acabats en vocal + els sufixos "-isme" "-ista" exemple egoisme però es posa dièresi en proïsme i lluïsme
- En els verbs acabats en vocal + IR, els temps de futur, condicional infinitiu i gerundi i també la forma de present de subjuntiu dels verbs acbatsd en vocal + AR. Categoria:Signes diacrítics <---> ja:分音記号

Vocal

Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor. Aquestes cavitats només actuen com a ressonadors, alterant els harmònics del so activat per les cordes vocals. La vocal s'oposa a la consonant. Hi ha tres factors de classificació de les vocals, en funció de com la cavitat bucal i la cavitat nasal alteren els harmònic|harmònics del so produït per les cordes vocals: el punt d'articulació (que depèn de la posició de la llengua), la labialització (que depèn de la posició dels llavis) i la nasalització (que depèn de la participació o no de la cavitat nasal com a ressonador). En acústica els diferents formants de cada vocal es veuen com a parts fosques d'un espectograma. Són els sons més estudiats. Una vocal pot unir-se amb altres en la pronunciació i formar així un diftong o un triftong, presents en la majoria de llengües. Cal remarcar que la pronunciació de les vocals varia molt entre els diferents idiomes. Els signes per representar-les són els que més sovint tenen un signe diacrític

Vocals a les diferents llengües

A certes llengües, particularment les semítiques, tendeixen a marcar inflexions, i no s'acostumen a escriure en els seus alfabets (anomenats abjads). En les altres llengües, les vocals són un fonema essencial de la paraula. Les vocals són especialment importants en llengües que disposen de poques consonats (com ara el maori o el hawaià) o llengües on la proporció de consonants és relativament petita (com ara el sedang, parent del vietnamès que distingeix 55 sons vocàlics diferents). El japonès és una de les poquíssimes llengües que conté vocals sordes. En moltes llengües, entre elles el català, no es pot tenir uns síl·laba sense vocal, ja que actuen com a nucli. De fet, una vocal sola pot formar una síl·laba i fins i tot una paraula completa.

Sistemes vocàlics

La majoria de llengües tenen d'entre 3 i 7 vocals, essent les 5 següents les més comunes:A, E, I, O, U. Se solen representat segons el triangle vocàlic de l'AFI. Aquesta configuració és la més comuna perquè representa l'ús més eficaç de l'espai vocàlic, de manera que petites variacions en una vocal no produeixen confusions. Com a exemple, el castellà i el grec modern l'empren. El llatí ja tenia una configuració semblant, si bé distingia entre vocals curtes i llargues. No tots els seus derivats foren tan frugals com el castellà, però, ja que el francès distingeix 16 vocals (incloent-hi les nasals). D'entre les llengües europees, les germàniques són particularment riques en sons vocàlics, amb el suec al capdavant amb 17 vocals. A l'altre extrem de l'espectre, els dialectes tsuizi i abzui de l'abkhaz coneixen només dues vocals. Totes les llengües naturals inclouen alguna mena d'a. Categoria:Fonètica ja:母音 ko:홀소리 roa-rup:Vocală

E

U

Fonologia

Mot

S'ha discutit molt sobre la definició del concepte de paraula o mot. Exposarem, doncs, el sentit que se li dóna habitualment: és un segment de tira fònica que en l'escriptura representem entre dos espais consecutius. El problema se'ns presenta si volem una definició basada en la parla i independent de la llengua escrita, ja que en la llengua oral no hi ha cap pausa entre mots, només entre frases i parts de frases (que indiquem amb signes de puntuació a l'escriptura). Segons això, una paraula o mot és un monema que en el moment de construir frases pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase; o bé un conjunt de monemes consecutius inseparables entre ells però que com a conjunt poden col·locar-se com un conjunt aïllat dels altres elements de la frase. En exemple del primer cas seria "caragol", un monema que pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase: es tracta doncs d'un mot monomonemàtic (tradicionalment anomenat mot primitiu). Un exemple del segon cas seria "recaragoladíssimes", un segment de tira fònica format per 6 monemes (re-caragol-ad-íssim-e-s), que a l'hora de formar frases són un conjunt ordenat i inseparable, però que agafat com a conjunt també pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase, exactament igual com el mot que només té un monema. Es tracta doncs d'un mot polimonemàtic; els mots polimonemàtics poden ser derivats, compostos o derivats i compostos alhora, com és el cas de "recaragoladíssimes". En ambdós casos, aquesta seqüència de monemes ha de tenir sentit semàntic, gramatical, o totes dues coses alhora. La part de la Lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots o paraules s'anomena Morfologia. categoria:Lingüística

Categoria:Gruppi musicali acid jazz

Categoria:Gruppi musicali jazz

gry rpg po�ciel Casino sylwester w g�rach darmowe statystyki

:: RELATED NEWS ::

Interair South Africa
Interair South Africa is an airline based in Johannesburg, South Africa. It operates scheduled passenger services from Johannesburg to regional destinations. Its main base is Jan Smuts International Airport (JNB), Johannesburg.

Code Data

- IATA Code: D6
- Wiltshire, England situated around 7 miles south of Salisbury. The River Avon flows through Downton, and is the source of occasional flooding in the village. Downton is the home of Hop Back Brewery, brewers of Summer Lightning, Crop Circle, G.

LSE Students Union
The London School of Economics Students' Union (LSESU) is the representative and campaigning body for students at LSE to the London School of Economics and to other bodies, covering areas such as quality of education, hall of residence provision, fees, equalities and accessibility for students with disabilities and other related areas. It also provides welfare support, through an Advice and Counselling Centre and various support funds. Moreover, it has around 150 societies and 30 sports clubs, three bars, a cafe, a Media Group (c

Wikipedia:Articles for deletion/2004 Los Angeles Lakers

This page is an archive of the discussion about the proposed deletion of the article below. This page is no longer live. Further comments should be made on the article's talk page rather than here so that this page is preserved as an historic record.
The result of the debate was delete. Joyous 19:44, Mar 19, 2005 (UTC)

Wikipedia:Categories for deletion/Category:Fish by nationality
The following discussion comes from Wikipedia:Categories for deletion. This is an archive of the discussion only; please do not edit this page. -Kbdank71 16:26, 11 Mar 2005 (UTC)

:Category:Fish by nationality

I made this category. Now changed to :Category:Fish by region - a little more practical. Also I ended up with three

John Gardiner
Sir John Eliot Gardiner (born April 20, 1943, Fontmell, Dorset, England) is a prominent British conductor famous for his performances of Baroque music on early instruments. Gardiner took up the baton at age fifteen. As an undergraduate at Cambridge University he studied music and founded the Monteverdi Choir in 1964. After graduating, he studied with