:: wikimiki.org ::

Gaèlic

Gaèlic

El goidèlic, conegut també com a gaèlic, o Q-celta, és una de les dues branques majors en que es divideixen avui les llengues celtes (l'altra es el britònic). El goidèlic o gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament, les llengues goidèliques eren força esteses en la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) es cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país. Hi ha una wikipedia en gaèlic
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També n'hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els primers parlants però en van sobreviure un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la en front de l'anglès tot i ser la seva llengua materna.
- El shelta, tot i ser confós molt sovint amb una llengua goidèlica, no és més que un criptolecte basat en l'irlandès i l'anglès amb una sintaxi principalment anglesa. Categoria:Llengües celtes ja:ゲール語

Llengua Celta

Les llengües celtes (o cèltiques) actuals són descendents dels idiomes parlats pels celtes, que van ocupar antigament gran part d'Europa. Pertanyen al grup indoeuropeu i són les més properes a la branca itàlica. Originàriament es dividien en dos grans grups:
- Continental (branca extingida).
- Insular, dividit en dos grups principals:
- El gaèlic (Q-celta)
- El britònic (P-celta) El gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament eren força esteses a la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) és cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país, a la zona anomenada Gaeltacht (o zona gaelicoparlant). Hi ha una [http://ga.wikipedia.org wikipedia en gaèlic].
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També n'hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els últims parlants nadius però en sobreviu un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la enfront de l'anglès tot i no ser la seva llengua materna. Les llengües britòniques es parlaven antigament a tot Gran Bretanya, però van ser arraconades, des del sud, pels invasors anglosaxons i, des del nord, pels celtes irlandesos, que hi van implantar el gaèlic. La invasió anglosaxona tambe va fer que alguns antics pobladors de la Gran Bretanya es desplacessin cap a la Bretanya, on portaren el seu idioma.
- El gal·lès (y Gymraeg): era parlat el 2001 per aproximadament un 20,5% de la poblacio gal·lesa, un increment del 2% respecte a deu anys enrere. També encara el parlen immigrants gal·lesos a la Patagònia. Hi ha una [http://cy.wikipedia.org wikipedia en gal·lès].
- El bretó (Brezhoneg) el parla avui només una minoria de la població de la Bretanya.
- El còrnic (Kernewek) es parlava a Cornualla. Es va extingir totalment al segle XVIII, però un petit grup de parlants el va ressuscitar a començament del segle XX i avui torna a comptar amb una població d'uns 5.000 habitants que l'han après i l'han tornat a transmetre de pares a fills de manera que aquests ja en saben més que els primers. La seva "reintroducció" rep el suport de diferents partits polítics. Els habitants, però, mai han deixat d'utilitzar mots còrnics encara que sense valor comunicatiu.

Enllaços externs

- [http://www.bibiloni.net/llengues/mapes/illes_brit_hist.htm Distribució Històrica de les llengües celtes] Categoria:Llengües celtes

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

Segle VI

Esdeveniments:

- Extensió del budisme
- Crisi econòmica a Europa, ruralització
- Fundació dels primers monestirs medievals

Personatges importants

- El Papa Gregori

Invents, descobriments, introduccions

- Remodelació dels joc d'escacs
- S'introdueix la seda xinesa a Bizanci Vegeu la Taula anual del segle VI ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle VI ja:6世紀 ko:6세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 6

Galícia

Galícia (la denominació oficial de la qual és en gallec: Galicia) és un dels territoris històrics de la Península Ibèrica. Avui en dia, es una comunitat autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Santiago de Compostel·la (tradicionalment enomenada Sant Jaume de Galícia), qu'està formada per les províncies de La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. Seu govern autonònomic se nomena oficialment Xunta de Galicia (Junta de Galícia en català). Les afinitats culturals i lingüístiques entre gallecs i portuguesos venen de molt lluny, dels temps dels romans, quan els actuals territoris de Galícia i Portugal formaven la província de la Gallaecia. Després, durant l'Edat Mitjana, es va formar la llengua galaicoportuguesa, que va néixer a Galícia i es va estendre cap a migjorn. A partir del segle XV, va haver-hi un cert distanciament idiomàtic entre Galícia i Portugal. En els darrers anys, s'ha obert un debat lingüístic que enfronta dues posicions distintes. D'una banda, hi ha els qui sostenen l'especificitat de la parla gallega. De l'altra, els que defensen que gallecs i portuguesos parlen un mateix idioma.

Història

Els grecs de l'antiguetat, anomenaren aquesta reggió kaleikói (καλλαικoι), el nóm del poble que hi vivia. El topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que hi van arribar en dues ones d'immigració succesives, la primera, ca. 1800 a.C. i la segona el segle IV a.C. El topònim va evolucionar a Gallaecia sota l'administració romana, i després a Regnum Gallaecia, el primer dels regnes independents de Roma a Europa. En l'època medieval va ser anomenat Reyno de Galicia.

Llengües

La llengua romance de la major part de Galícia és el gallec, que comparteix la branca antecessora amb el portuguès, i que manté una tradició d'elements celtes. Un moviment lingüístic, anomenat, reintegracionisme, sosté que el gallec i el portugués són dues varietats del mateix idioma, el "gallec-luso-brasiler". Aquest moviment, però, no és acceptat per tots el lingüístistes. No obstant la imposició del castellà especialment en el segle XX, el gallec és parlat pel 80% de la població de Galícia, la qual és gaire 3 milions. Avui dia és la llengua co-oficial de la comunitat, amb el castellà.

Independentisme

Allí tenen l'equivalent a Maulets, Endavant i a més tenen un partit nacionalista, el BNG que està governant amb el PSdeG. La seua bandera independentista està formada per un fons blanc, amb una franja blava i un estel roig al mig. Estelada Gallega

Enllaços externs

- [http://www.galizaweb.net/historia/index.php Web sobre Història de Galícia] (en gallec)
- [http://www.agal-gz.org Web sobre la lengua gallega] (en gallec)
- [http://br.groups.yahoo.com/group/Portugueses-pela-Galiza-lusofona/ Web sobre la unitat lingüística i cultural de Galícia i Portugal.] (en portuguès) categoria:Galícia ja:ガリシア

Irlanda

Canadà

El Canadà és un estat de l'Amèrica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent més septentrional de la Terra, i per la seva extensió és el segon més gran del món, darrere de Rússia. Políticament és una federació de 10 províncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjançant una acta de confederació. La capital és Ottawa, seu del Parlament i residència oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat és superada en nombre d'habitants per Toronto (amb més de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb més de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary, que voreja el milió. Passen també del mig milió d'habitants les ciutats següents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton. Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys. Té fronteres terrestres amb els Estats Units d'Amèrica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relació. Igualment, les illes de Grenlàndia (possessió danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessió francesa) hi són properes. En concret, Grenlàndia està separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els límits per mar són, a l'oest, amb l'oceà Pacífic, al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oceà Atlàntic.

Història

La tradició nativa diu que els Primers Pobles (amerindis) han habitat el territori del Canadà des del començament del temps. L'evidència arqueològica mostra que les terres han estat poblades al menys 10.000 anys. Varies expedicions víkings van arribar a les costes canadenques prop de l'any 1000, amb evidències d'un assentament a L'Anse aux Meadows. Els britànics van reclamar el territori canadenc amb l'arribada de John Cabot el 1497, qui va anomenar la regió "Newfoundland". Els francesos van reclamar el territori després de les expedicions de Jacques Cartier (començant el 1534) i de Samuel de Champlain (començant el 1603). El 1604, els primer colons francesos, que serien anomenats acadians, van ser els primers europeus en residir permanentment al Canadà. Poc després es van realitzar més assentaments francesos a la vora del Riu San Llorenç. Els francesos també es van establir al sud, al territori de la Louisiana, a l'oest de les tretze colònies nord-americanes. 1604 Els assentaments britànics van ser establerts a la costa atlàntica i a la Badia de Hudson, i a les tretze colònies que es convertirien en els Estats Units. La lluita per al territori i el control del nou continent va esclatar en diverses guerres durant el segle XVII i XVIII. França va perdre territoris progressivament, i finalment el territori canadenc el 1763 sota el Tractat de París, convertint a tot el territori canadenc en una colònia britànica. Després de la Guerra d'Independència dels Estats Units millers de britànics lleials a l'imperi van deixar las tretze colònies per a establir-se a las colònies britàniques del nord que no van declarar la independència, principalment a Newfoundland, Nova Escòcia, Quebec i l'Illa del Príncep Eduard. Per a rebre als lleials, el govern britànic va crear la colònia de Nova Brunsvic el 1784 i va dividir Quebec en dues províncies: Alt Canadà i Baix Canadà (o Canadà de l'Est i Canadà de l'Oest, avui Ontàrio i Quebec) el 1791. La guerra del 1812 va començar quan les forces dels Estats Units van atacar a les forces britàniques del Canadà per a reduir el control de la Gran Bretanya a Nord-Amèrica. L'abril de 1814 van cremar la ciutat de York (avui Toronto). Els britànics van respondre cremant la ciutat de Washington en un atac sorpresa l'agost de 1814. La guerra va acabar amb el Tractat de Ghent que es va signar el desembre de 1814. Les dues províncies del Canadà (est i oest) es van unificar en la Província del Canadà el 1840, en un intent per a assimilar als canadencs francesos. Després que els Estats Units acceptassin el paral·lel 49 Nord com la frontera amb el territori anomenat Nord-Amèrica Britànica, el govern britànic va crear la Província de la Colúmbia Britànica el 1848. La dècada següent la Província de Canadà va enviar expedicions per a explorar el nord i prendre el control de la Terra de Rupert, que era administrada per la Companyia de la Badia de Hudson, i de l'Àrtic. El 1864 i 1866 els polítics de la Nord-Amèrica Britànica van realitzar tres congressos amb la intenció de crear una unió federal. L'1 de juliol, 1867, tres colònies, Canadà, Nova Escòcia i Nova Brunsvic, van rebre el dret reial a una constitució, (British North America Act) amb la qual es va crear el Domini del Canadà. El terme "Confederació Canadenca" es refereix a aquesta unificació de tres províncies. Els altres territoris i colònies britàniques aviat es van unir a la confederació. El 1880 el Canadà ja estava format per totes les províncies actuals, a excepció de Newfoundland i Labrador, que s'hi unirien el 1949. El 1919 Canadà es va convertir en membre de la Lliga de Nacions, i el 1926, va prendre el control absolut de les seves relacions amb l'exterior per mitjà de la Declaració de Balfour. El 1931, l'estatut de Westminster va confirmar que cap decret del parlament del Regne Unit seria vàlid al Canadà sense el consentiment dels seus ciutadans (data que es considera com el inici de la independència del Canadà). Les apel·lacions al comitè judicial britànic van acabar el 1949. Finalment, es va crear una constitució pròpia (en un acte anomenat re-patriació de la constitució), quan el govern britànic va aprovar el Decret del Canadà, el 1982, formalitzant la independència del Canadà, encara que es reconeix al cap d'estat britànic i el país pertany a la Comunitat Britànica de Nacions. El moviment per la sobirania de Quebec ha fet que el govern federal convoqués dos referèndums, el 1980 i el 1995, amb el 60% i el 50,6% en contra de la independència de la província.

Geografia

1995dfhdsa+jfdsafhsdjfks+lk dsh++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++'illa de Vancouver a la del Pacífic. Precisament paral·lela a aquesta costa s'alça la serralada que conformen les Muntanyes Rocalloses, que culminen al mont Logan (6.050 m), prop de la frontera amb Alaska; paral·lels a la costa atlàntica hi trobem els estreps septentionals dels Apalatxes. La resta del país està formada per l'anomenat escut canadenc, plataforma rocosa molt rica en matèries primeres, i per extensos boscos i fèrtils praderies. Els rius principals són el Mackenzie i el Sant Llorenç. Comparteix amb els Estats Units quatre dels cinc grans llacs d'Amèrica del Nord: Superior, Huron, Erie i Ontario; altres grans llacs canadencs són el Gran Llac dels Óssos, el Gran Llac dels Esclaus i el llac Winnipeg. Un altre riu és més conegut pels seus caients d'aigua que no pas per ell mateix: el Niàgara i les seves cascades.

Economia

:Article principal:Economia del Canadà+El Canadà forma part del NAFTA, el bloc comercial de l'Amèrica del Nord amb els Estats Units i Mèxic. Els seus principals socis comercials són aquests dos països, i la República Popular de Xina. ++++++++++++++++++++++++++++++++++++++-+++++++ OLA NOIS

Política

República Popular de XinaCanadà és una federació sota un sistema democràtic parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca Reina Isabel II (qui és la cap d'estat canadenc) amb el títol de Reina de Canadà. Les prerrogatives del cap d'estat són exercides pel governador general, qui és generalment un polític retirat o altre canadenc destacat nominat per la reina amb consell del primer ministre de Canadà. El governador general és una figura no partidista qui té el paper de proveir assentiment real als projectes de llei emeses per la casa de comunes i el senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per a una elecció. Tant la reina com el governador general tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota assessoria del cap de govern canadenc, el primer ministre. El governador general formalment nomina al primer ministre qui és generalment el líder del partit polític amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre en torn nomina al gabinet extret per convenció dels membres del partit del primer ministre en la Cambra dels Comuns o el Senat. La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues casa: l'electa Cambra dels Comuns i el Senat, els membres del qual són nominats. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns són convocades pel governador general amb la recomanació del primer ministre, a la seva discreció, però han d'ocórrer en un període no major a cinc anys després de l'última elecció. El parlament federal pot legislar únicament sobre aquelles àrees assignades per la constitució. Hi ha tres partits polítics nacionals principals al Canadà: El Partit Liberal del Canadà (centre), el Partit Conservador del Canadà (dreta) i el Nou Partit Democràtic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canadà 32 dels últims 42 anys, i és el partit en el poder avui, dirigit pel primer ministre Paul Martin. L'altre partit que ha governat és el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Aliança Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canadà, el desembre, de 2003

Divisió administrativa

Províncies i territoris

2003Canadà està conformat per 10 províncies i 3 territoris:
- Colúmbia Britànica
- Alberta
- Saskatchewan
- Manitoba
- Ontàrio
- Quebec
- Nova Brunsvic
- Nova Escòcia
- Illa del Príncep Eduard
- Terranova i Labrador
- Territoris del Nord-Oest
- Yukon
- Nunavut

Àrees metropolitanes més importants

NunavutLes àrees metropolitanes amb població superior al milió d'habitants del Canadà són:
- Toronto, població: 5,2 milions
- Mont-real, 3,6 milions
- Vancouver, 2,1 milions
- Ottawa, 1,2 milions
- Calgary, 1,1 milions
- Edmonton, 1,0 milions

Demografia i llengua

La població estimada del Canadà és de 32 milions. La majoria d'aquests viuen al sud del país, amb el 80% a una distància inferiror o igual de 200 km de la frontera amb els Estats Units. La majoria dels canadencs son d'ascendència europea, principalment d'Anglaterra, Irlanda, França, Escòcia, Alemanya i Itàlia. Atès que la taxa de creixement natural és molt baixa, Canadà té una política migratòria molt oberta. Des de la dècada dels vuitanta, milers d'immigrants d'origen asiàtic (principalment de Hong Kong, Xina, Corea del Sud i Índia), s'hi han establert permanentment. Canadà també té una política de reclutament de professionals industrials i empresarials dels països socis del NAFTA, Estats Units i Mèxic, i un programa de feina agrícola temporal amb Mèxic. L'anglès i el francès són les dues llengües oficials del Canadà. Des de 1969 les dues llengües tenen el mateix estatus en el govern federal, i Canadà s'ha redefinit com un país bilingüe i multicultural.
- L'anglès i el francès tenen el mateix estatus al Parlament, a les Corts Federals i en totes les institucions federals.
- Tots el judicis criminals són en anglès o francès.
- Tothom té el dret de rebre els serveis governamentals en anglès o francès.
- Els grups minoritaris reconeguts pel govern tenen el dret de rebre educació en els seus idiomes.
- Encara que el multiculturalisme és la política oficial del govern, per a convertir-se en ciutadà canadenc, els immigrants han de parlar anglès o francès.
- Més del 98% dels canadencs parlen anglès o francès, o ambdós.

Enllaços externs

- [http://www.gc.ca Pàgina Oficial del Govern del Canadà] Categoria:Canadà als:Kanada ja:カナダ ko:캐나다 ms:Kanada simple:Canada th:ประเทศแคนาดา zh-min-nan:Canada

Manx

El manx, o gaèlic manx, és una llengua celta que s'havia parlat a l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit. Es va originar inicialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. Al segle V, els goidèlics o gaèlics, procedents d'Irlanda, van envair l'illa i hi van dur la seva llengua cèltica, que amb els segles va evolucionar fins a conformar el gaèlic manx. L'aïllament de l'illa de la parla gaèlica i la dependència d'Anglaterra des del segle XIV va provocar que la llengua escrita (principi del segle XVII) adoptés una grafia basada en l'anglesa i no pas en la gaèlica. El manx data dels voltants del segle V i els seus parlants l'anomenaven Yn Ghaelg / Yn Ghailck. Al 1800, a l'illa, gairebé tothom parlava gaèlic manx. Al 1874 els parlants eren 12.000. A principis del segle XX el nombre de parlants només era de 4.400 (el 10% de la població de l'illa). El darrer parlant nadiu, Ned Maddrell, va morir el 1974. Però hi ha hagut una revifalla de la llengua a nivell escolar i diverses persones l'han après com a segona llengua. Els primers parlants nadius de manx (bilingües amb l'anglès) han aparegut despres de 30 anys, vailets els quals han crescut amb pares els quals els han parlat la llengua als seus fills per tal de reviure'l. L'immersió a l'educació primària en Manx és subvencionada pel govern de l'illa de manx .A les escoles de l'illa existeix l'assignatura de Manx . El manx s'empra pel Tynwald, el parlament de l'illa, les noves lleis són llegides en manx i anglès El manx és reconegut per la Carta Europea per a les Llengües Minoritàries. És també una de les llengües reconegudes pel consell Britànic-Irlandès. Avui dia ja no és pas cap llengua morta, i és parlada per prop de 300 persones. categoria:llengües celtes als:Manx ja:マン島語

Illa de Man

Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa de la mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Pertany a la Corona del Regne Unit (British Crown Dependency). Tradicionalment s'hi parlava manx, si bé el seu darrer parlant nadiu morí el 1974, i ara hi domina l'anglès (tot i certs intents de revifalla).

Lligams

- [http://www.iomguide.com/ Isle of Man Guide ] Website sobre l'illa
- [http://www.manxies.net/forums Manxies.net forums] La parla de l'illa.
- [http://maps.google.com/maps?ll=54.201050,-4.550400&spn=0.522537,0.764923&t=k&hl=en Google Maps Satellite Photo]
- [http://www.manxforums.com Manx Discussion Forums ] Forum de Man
- [http://www.isle-of-man.com/places.shtml Informació de Llocs de l'illa]
- [http://groups.yahoo.com/group/IsleofMan/ IsleofMan Email group ]amb fotografies i adreces de l'illa
- [http://www.gov.im Manx Government Website] Cobreix diversos aspectes de la vida a Man, com la pesca o la legislació financera
- [http://www.tynwald.org.im Tynwald.org] Govern de Man
- [http://www.manxradio.com/ Manx Radio] Ràdio de l'illa
- [http://www.corpun.com/manx.htm Birching in the Isle of Man 1945-1976] Sobre alguns càstigs a l'illa.
- [http://www.manxscenes.com/ Manx Scenes.com] Llibreria fotogràfica
- [http://www.isle-of-man.com/manxnotebook/ Manx Notebook] Arxiu d'Història de Man
- [http://www.isleofmanaccommodation.com/ Isle of Man Accommodation]
- [http://www.manxradio.com/webcammap.aspx Isle of Man Webcams] Via Manx Radio Website.
- [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/im.html The World Factbook listing for the Isle of Man]
- [http://travel.holidays.com/#isleofman Viatges a l'illa de Man - Links] Categoria:Regne Unit Categoria:illes ja:マン島 ko:맨 섬 zh-min-nan:Mannin

Criptolecte

Un criptolecte és una llengua parlada i apresa per només uns determinats membres d'una població amb la intenció de comunicar-s'hi d'una manera que resulti ininteligible per als que no pertanyen al grup. En són exemples el shelta dels travellers irlandesos, el lunfardo dels barris baixos de Buenos Aires o el polari dels homosexuals britànics dels anys 50 i 60. Categoria:Llengües

Categoria:Llengües celtes

Categoria:llengües indoeuropees

Category:Scottish sculptors

Sculptors Category:British sculptors Category:Arts in Scotland

accommodation in valencia online casinos dieta hotels edinburgh uk snowboard austria

:: RELATED NEWS ::

Загрузка
Завантаження 1) (load, loading) - пересилання даних з носія даних в основну пам`ять; 2) (Download) Сервіс мережі Інтернет, що забезпечує копіювання Фай�

Зрозумілість
Зрозумілість - властивість алгоритму, яка полягає в тому, що його вказівки є зрозумілими для виконавця. Категорія:Інформаційні технології

Заперечення
Заперечення (negation) - булева операція, результат якої має булеве значення, протилежне булевому значенню операнда. Категорія:Інформаційні технології

Запам'ятовування
Запам`ятовування (storage) - процес фіксації інформації в пам`яті ЕОМ. Категорія:Інформаційні технології

Тютюнник Григорій Михайлович
Тютюнник Григорій Михайлович (23 квітня 1920 - 29 серпня 1961) - український письменник, прозаїк, поет Народився України. Українською Івано-Франківськ, CтaНіcлaв, російською Ивано-Франковск [івано-франковск], Cтaниcлaвъ [станіслав], польською Stanisławów [станісуавув], німецькою Stanislau
Read More...

Ідентифікатор
Ідентифікатор (identifier) - лексична одиниця, яка використовується як ім`я елементу мови програмування; ім`я, що присвоюється даному в вигляді послідовності латинських букв, цифр, спецзнаків. Ідентифікатор, як правило, починається з букви.