:: wikimiki.org ::

Gallec

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia, per a alguns emparentada amb el portuguès i per a altres encara hui el consideren com a variant dialectal del portuguès, formant una llengua comuna altres formes portugueses que existeixen al món, com a Brasil, a Moçambic o a Angola. Al capdavall, el gallec i el portuguès provènen de la mateixa variant del llatí, el galaico-portuguès, desenvolupada a la província romana de Gallaecia (que abastaria el territori actual de Galícia, el nord de Portugal, i territoris fronterers per l'Est a Astúries, Lleó i Zamora, on també es parla). Al segle XIII es considera ja formada la llengua, com a resultat d'assimilació del llatí vulgar parlat pels conqueridors romans al segle II. Malgrat que l'estàrdard oficial considera el gallec una llengua diferenciada, a hores d'ara existeix una corrent lusista que defensa la homogeneïtat del sistema lingüístic galaico-portuguès, i advoca per un acostament gramàtic i ortogràfic d'ambdues estàndards d'una mateixa llengua, o cap la plena adopció de la forma culta del portuguès continental. En el seu moment fou llengua culta fora de Galícia i Portugal, escriuint en gallec, per exemple, el rei Alfons X el Savi, amb les seues "Cantigas de Santa María". El galaico-portuguès tinguè quasi 700 anys d'existència oficial i plena, però les derrotes que patí la noblesa galega en tomar partit per bàndols perdedors a les guerres de poder, a finals del segle XIV i primeries del segle XV s'inicien els Séculos Escuros (Segles Foscos). Durant aquest llarg temps, coincidint amb la introducció d'una noblesa i dominació castellanes a Galícia, s'enceta una opressió i una desaparició pública, oficial, literària, i religiosa del gallec fins el segle XIX. El portugués, per la seua banda, guanyà durant aquest periode d'una protecció i desenvolupament lliure atés que Portugal fou l'únic territori hispànic que romanguè pràcticament lliure del domini castellà. A l'actualitat el gallec és parlat per quasi tres milions de persones, com a llengua minoritzada amb major comprensió i major percentatge d'ús a Espanya. És l'idioma oficial (juntament amb l'espanyol) a la comunitat autónoma de Galícia. També és parlada per una part important de la comunitat galega a l'exterior, escampada per tot arreu del món. Des del punt de vista lusista, en Galícia es parla una llengua que té 200 milions de parlants al món, coneguda com a portugués. Tot i així, el "gallec" del continent europeu, s'hauria d'incloure les parles del nord de Portugal, atès que tènen el mateix substrat i norma lingüística d'auto-identificació de l'Eurorregió Galícia-Nord de Portugal. Cada any, i en honor a Rosalía de Castro, el 17 de maig es celebra el "Dia de les Lletres Gallegues" (Dia das Letras Galegas), dedicat a algun escriptor en aquesta llengua (triat per la Real Academia Galega). Aquest dia és aprofitat pels organismes oficials per a potenciar l'ús i coneixement de la llengua galega. Com a dada d'interés, el 2004 s'inicià la celebració conjunta i continuada d'activitats en defensa de la llengua des del 17 de maig fins el 10 de juny (dia de Camões i de les lletres portugueses]]. L'última dècada del segle XX es descobrir una variant del gallec a la província espanyola de Càceres, en els anomenats Tres Lugaris: Valverde do Fresno, As Ellas, e San Martín de Trebello. Seria una variant del gallec antic portat per colons els segles XII i XIII.

Institucions relacionades

- MNL, Mesa pola Normalización Ligüística.
- ILG, Instituto da Lingua Galega
- [http://www.agal-gz.org Associaçom Galega da Língua]
- [http://www.mdl-galiza.org Movimento Defesa da Língua]
- [http://www.questione.org Questione della Lingua v2]
- [http://gl.wikipedia.org Wikipedia en gallec] Categoria:Galaicoportuguès ja:ガリシア語

Llengua Romànica

Les llengües romàniques són totes aquelles llengües que provenen de l'evolució del llatí vulgar, estès per bona part del que fou l'Imperi Romà, i que hom engloba actualment com una família lingüística dins de la branca itàlica de les llengües indoeuropees. Gairebé totes les llengües romàniques són contigües i sovint formen un continu dialectal que en fa difícil una diferenciació precisa. Així, no existeix un consens universal sobre quines són les llengües romàniques (i què en són mers dialectes), essent sovint més un debat polític que no pas estríctament lingüístic. Anàlogament, la seva classificació en sub-famílies no gaudeix tampoc de consens. Així i tot, una possible llista de les llengües i les seves relacions és:
- grup oriental
- romanès
-
- grup occidental
- dàlmata (E)
- istriot
- italià
- judeoitalià
- napolità
- sicilià
- grup ibero-romànic
- occidental
- galaico-portuguès
-
- fala
-
- gallec
-
- portuguès
- astur-lleonès
-
- asturià
-
- lleonès
-
- mirandès
- castellà
-
- espanyol
-
- extremeny
-
- judeocastellà (lladino)
- oriental
- català (català-valencià-balear)
- judeocatalà (qatalanit, catalanic)
- occità
- gascó
- alvernès
- llemosí
- vivaro-alpí
- llenguadocià
- provençal
- shuadit (judeoprovençal).
- grup pirenaic
- aragonès
- mossàrab (E)
- grup gal.lo-romànic
- francès
- francès
- francoprovençal
- zarphatic (judeofrancès)
- grup reto-romànic
- friülès
- ladí
- romanx
- grup meridional
- sard
- cors Hi ha dialectes pels quals de vegades es reclama l'estatus de llengua a part. Seria el cas del való (respecte el francès), el gascó (respecte l'occità), l'àstur-lleonès (respecte l'espanyol i amb forta influència galaico-portuguesa), l'aragonès (respecte l'espanyol i amb forta influència catalana i gascona), el sicilià (respecte l'italià) i els parlars romanesos al sud del Danubi. Val a dir, que l'arrel d'aquests debats és que els dialectes en qüestió, en molts casos, són llengües de transició entre dues altres llengües romàniques. En altres casos, les llengües de transició s'associen directament com a dialecte d'una de les implicades en la transició, com és el cas del panotxo, considerat dialecte de l'espanyol i llengua de transició entre l'espanyol i el català, o el benasquès, considerat generalment dialecte de l'aragonès o parlar de transició entre aragonès, català i gascó. D'altra banda, el fet que el portuguès i el gallec siguin dues llengües separades és també fortament debatut. Hi ha qui pensa que, sorgides d'un mateix parlar romanç (el galaico-portuguès), el gallec i el portuguès només són dues variants dialectals de la mateixa llengua: la segona que va seguir evolucionant lliurement i la primera que és el fruit de la pressió uniformitzadora d'Espanya, que l'ha dut fins i tot a adoptar una ortografia diferent. En contra del criteri de la major part de la comunitat científica, hom reclama a voltes com a llengües separades el valencià i el moldau malgrat el consens acadèmic que són, respectivament, dialectes del català i del romanès (escrit amb alfabet ciríl·lic entre 1940 i 1989).

Criolls

Arran de l'experiència colonialista de certs estats d'Europa a partir de finals del segle XV, les llengües romàniques s'estengueren arreu del planeta (especialment l'espanyol, el portuguès i el francès). A més però, donaren lloc a una sèrie de barreges (ja sigui amb llengües locals o altres llengües estrangeres) que hom coneix com a criolls. En són exemples (en negreta la llengua d'origen i entre parèntesi el país o territori on es parla):
- Basats en el francès
- Crioll haitià
- Patois (crioll de jamaica)
- Basats en l'espanyol
- Chavacano (Filipines)
- Palenquero (Colòmbia)
- Yanito (Gibraltar)
- Basats en el portuguès
- Papiamento (Antilles Neerlandeses i Aruba) Categoria:Llengües romàniques als:Romanische Sprachen ja:ロマンス語 simple:Romance languages

Galícia

Galícia (la denominació oficial de la qual és en gallec: Galicia) és un dels territoris històrics de la Península Ibèrica. Avui en dia, es una comunitat autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Santiago de Compostel·la (tradicionalment enomenada Sant Jaume de Galícia), qu'està formada per les províncies de La Corunya, Lugo, Orense i Pontevedra. Seu govern autonònomic se nomena oficialment Xunta de Galicia (Junta de Galícia en català). Les afinitats culturals i lingüístiques entre gallecs i portuguesos venen de molt lluny, dels temps dels romans, quan els actuals territoris de Galícia i Portugal formaven la província de la Gallaecia. Després, durant l'Edat Mitjana, es va formar la llengua galaicoportuguesa, que va néixer a Galícia i es va estendre cap a migjorn. A partir del segle XV, va haver-hi un cert distanciament idiomàtic entre Galícia i Portugal. En els darrers anys, s'ha obert un debat lingüístic que enfronta dues posicions distintes. D'una banda, hi ha els qui sostenen l'especificitat de la parla gallega. De l'altra, els que defensen que gallecs i portuguesos parlen un mateix idioma.

Història

Els grecs de l'antiguetat, anomenaren aquesta reggió kaleikói (καλλαικoι), el nóm del poble que hi vivia. El topònim prové de la denominació dels pobladors celtes que hi van arribar en dues ones d'immigració succesives, la primera, ca. 1800 a.C. i la segona el segle IV a.C. El topònim va evolucionar a Gallaecia sota l'administració romana, i després a Regnum Gallaecia, el primer dels regnes independents de Roma a Europa. En l'època medieval va ser anomenat Reyno de Galicia.

Llengües

La llengua romance de la major part de Galícia és el gallec, que comparteix la branca antecessora amb el portuguès, i que manté una tradició d'elements celtes. Un moviment lingüístic, anomenat, reintegracionisme, sosté que el gallec i el portugués són dues varietats del mateix idioma, el "gallec-luso-brasiler". Aquest moviment, però, no és acceptat per tots el lingüístistes. No obstant la imposició del castellà especialment en el segle XX, el gallec és parlat pel 80% de la població de Galícia, la qual és gaire 3 milions. Avui dia és la llengua co-oficial de la comunitat, amb el castellà.

Independentisme

Allí tenen l'equivalent a Maulets, Endavant i a més tenen un partit nacionalista, el BNG que està governant amb el PSdeG. La seua bandera independentista està formada per un fons blanc, amb una franja blava i un estel roig al mig. Estelada Gallega

Enllaços externs

- [http://www.galizaweb.net/historia/index.php Web sobre Història de Galícia] (en gallec)
- [http://www.agal-gz.org Web sobre la lengua gallega] (en gallec)
- [http://br.groups.yahoo.com/group/Portugueses-pela-Galiza-lusofona/ Web sobre la unitat lingüística i cultural de Galícia i Portugal.] (en portuguès) categoria:Galícia ja:ガリシア

Portuguès

El portuguès és una llengua romànica, derivada de l'antic galaicoportuguès, que també ha originat el gallec. Continua essent una llengua molt propera al gallec, i també al castellà. El portuguès és una de les llengües més parlades al món (cap a 176 milions de persones l'any 2000, segons la UNESCO), i la segona llengua romànica en nombre de parlants, després del castellà. Tot i que la llengua té el seu origen a Portugal, el nombre més gran de parlants és al Brasil. També es parla a Angola, Guinea Bissau, São Tomé i Príncipe, Timor Est, Cap Verd, Moçambic i Macau, antiga colònia portuguesa que actualment és una divisió administrativa especial de la Xina. També el parla una minoria de gent a Goa, a l'Índia. El portuguès també és la base de diversos idiomes criolls. És una de les llengües oficials de la Unió Europea i del Mercosur. Les varietats europea i brasilera del portuguès presenten diferències. Disposen de molt de vocabulari quotidià diferent, la pronúncia és més arcaïtzant en el brasiler, que no disposa d'unes vocals tan curtes i sons guturals, i hi ha algunes diferències menors d'ortografia.

Expressions bàsiques

- Bom-dia - Bon dia;
- Boa-tarde - Bona tarda;
- Boa-noite - Bona nit;
- Obrigado - Marcès – ;
- Tchau - Adeu;
- Por favor - Si us plau;
- Bem-vindo - Benvingut;
- Não o entendo - No l'entenc;
- Segunda-feira - Dilluns;
- Terça-feira - Dimartes;
- Quarta-feira - Dimecres;
- Quinta-feira - Dijous;
- Sexta-feira - Divendres;
- Sábado - Dissabte;
- Domingo - Diumenge.

Dialectes de la llengua portuguesa

- Caipira

Enllaços externs

- [http://www.travel.to/portuguese101/ Portuguese 101]
- [http://pt.wikipedia.com Wikipedia en portuguès]
- [http://groups.yahoo.com/group/portugues_asia/ português_ásia] Propagar e restaurar o português na Ásia
- [http://www.agal-gz.org/ Associació Gallega de la llengua] Categoria:Galaicoportuguès ja:ポルトガル語 ko:포르투갈어 simple:Portuguese language th:ภาษาโปรตุเกส zh-min-nan:Portugal-gú

Brasil

El Brasil és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, d'on és el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats i una població de més de 180 milions d'habitants. Té fronteres amb la Guaiana Francesa, el Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. La meitat nord del país està ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. El riu més important de la conca atlàntica és el São Francisco. Al centre del país trobem una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est les cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Bandeira (2.890 m). La capital és Brasília, amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb vora sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Pôrto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d'un milió d'habitants.

Història

El Brasil havia estat habitat per gairebé 6.000 anys per pobles semi-nòmades, abans de l'arribada dels exploradors portuguesos, dirigits per Pedro Álvares Cabral, qui hi van arribar el 1500. Durant els següents tres segles, el territori va ser poblat pels immigrants portuguesos, els quals van explotar els recursos forestals del país, i més tard dels recursos miners. També van desenvolupar l'agricultora de canya de sucre. La feina durant la colònia estava basada en l'esclavatge. Atès que els pobles indígenes eren poc nombrosos, els hisendats van comprar esclaus africans, els quals canviarien la demografia del país. El 1800 la Reina Maria I de Portugal, i el seu fill i regent, el futur Joan VI de Portugal, fugint de la invasió de Napoleó, es van establir al Brasil, amb tota la família reial. Encara que van retornar a Portugal el 1821, aquest període va obrir els ports comercials al Regne Unit, (que havia quedat aïllat per Napoleó) i l'elevació del Brasil a l'estatus de "Regne Unit" amb la corona portuguesa. El príncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència el 7 de setembre, 1822, establint l'imperi independent del Brasil. Ja que el tron romandria en mans de la casa dels Bragança, aquesta era més una divisió de l'imperi portuguès que no pas un moviment d'independència com va ocórrer a la resta del continent americà. Encara que era una monarquia, l'Imperi Brasiler va ser una democràcia a l'estil britànic. La intensa immigració europea va crear les bases per a la industrialització i l'esclavatge va ser gradualment abolit. Pere I, va ser succeït per el seu fill Pere II, el qual es va trobar enmig d'una disputa política entre l'exèrcit i el gabinet, per les crisis causades per la guerra amb el Paraguai (fomentada pel Regne Unit) i no va dubtar en sacrificar el seu poder com a monarca per tal d'evitar una guerra civil entre l'exèrcit i la marina. Va renunciar el 15 de novembre, 1889, i la república federal va ser establerta. A finals del segle XIX i segle XX, Brasil va rebre més de 5 milions d'immigrants europeus i japonesos. En aquest període Brasil es va industrialitzar i va colonitzar i desenvolupar els territoris interiors. La democràcia brasilera va ser reemplaçada per dictadures en tres períodes durant el segle XX. L'últim període, de 1964 al 1985 Brasil va ser governat per generals designats per l'exèrcit. El 1985, la democràcia va ser restablerta.

Economia

L'economia de Brasil és la més gran de l'Amèrica del Sud. El Producte Intern Brut (PPP) del Brasil és el més gran de Llatinoamèrica, i la segona Renda Nacional Bruta més gran de la regió, després de Mèxic. L'economia brasilera posseix sectors desenvolupats d'agricultura, mineria, manufactura i de serveis, amb una ràpida expansió als mercats mundials. Les exportacions més importants de Brasil són cafè, soia, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. Brasil és un membre del Mercosur. Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va créixer només 2,2% anual, ja que el país va absorbir una sèrie de xocs econòmics interns i externs. Però, les polítiques econòmiques dels presidents Cardoso i Lula de Silva van enfortir el sistema financer, evitant el col·lapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una dismunició de la taxa d'atur. La depreciació del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dramàtic de la compta corrent: el 2003 i el 2004 Brasil va experimentar un superàvit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, també van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil és el més gran de Sud-Amèrica. Encara que l'administració econòmica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econòmiques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribució de la riquesa, així com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

Política

La constitució de 1988 dóna ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident són elegits junts per vot popular per un període de quatre anys. El president té poders executius extensos i és alhora cap d'estat i cap de govern, i té la facultat de designar al gabinet. La branca legislativa brasilera, està composta per un Congrés Nacional (Congresso Nacional, en portuguès), integrat pel Senat amb 81 seients, i la Cambra de Diputats (Câmara dos Deputados), amb 513 seients.

Geografia Politica

Llistat d'estats que formen la República Federativa del Brasil. portuguès
- Acre (AC)
- Alagoas (AL)
- Amapá (AP)
- Amazonas (AM)
- Bahia (BA)
- Ceará (CE)
- Distrito Federal (DF)
- Espírito Santo (ES)
- Goiás (GO)
- Maranhão (MA)
- Mato Grosso do Sul (MS)
- Mato Grosso (MT)
- Minas Gerais (MG)
- Pará (PA)
- Paraíba (PB)
- Paraná (PR)
- Pernambuco (PE)
- Piauí (PI)
- Rio de Janeiro (RJ)
- Rio Grande do Norte (RN)
- Rio Grande do Sul (RS)
- Rondônia (RO)
- Roraima (RR)
- Santa Catarina (SC)
- São Paulo (SP)
- Sergipe (SE)
- Tocantins (TO)

Demografia i religió

Brasil és el país de parla portuguesa més gran del món, amb una població de 180 milions. Les àrees metropolitanes més importants a Brasil són:
- São Paulo, 22 milions d'habitants
- Rio de Janeiro, 13 milions
- Belo Horizonte, 5,2 milions
- Porto Alegre, 4,1 milions
- Recife, 3,5 milions
- Salvador, 3,2 milions
- Fortaleza, 3,2 milions
- Brasília, 3,0 milions La majoria de la població brasilera, el 55%, és d'ascendència europea, principalment de Portugal, i una minoria d'Itàlia i Alemanya. El 38% són d'origen africà i europeu (pardos), i el 6% és d'origen africà. Els amerindis i la immigració d'origen asiàtic representen l'1% de la població. Prop del 75% de la població és catòlica romana, el 15% són protestants, la major part d'esglésias pentecostals, l'1% són espiritistes i el 0,5% són Testimonis de Jehovà. El 7% diu no tenir cap religió.

Llengües

El portuguès és la llengua oficial del Brasil, però, la majoria de la població entén l'espanyol. En petites comunitats es parlen llengües dels immigrants europeus com el vènet a Rio Grande do Sul. Hi ha al menys 190 llengües ameríndies. L'analfabetisme arriba al 15%.

Enllaços externs

- [http://www.brasil.gov.br Govern del Brasil] (en portuguès)
- [http://www.embratur.gov.br Turisme del Brasil] (en diversos idiomes)
- [http://www.geographicguide.com/brazil.htm Imatges sobre el Brasil] (en anglès) Categoria:Brasil fiu-vro:Brasiilia ja:ブラジル ko:브라질 ms:Brazil simple:Brazil th:ประเทศบราซิล zh-min-nan:Pa-se

Moçambic

Moçambic (en portuguès Moçambique) és un estat de la costa oriental de l'Àfrica Austral, que limita al nord amb Zàmbia, Malawi i Tanzània, a l'est amb el Canal de Moçambic i amb l'oceà Índic, al sud i a l'oest amb Sud-Àfrica i a l'oest amb Swazilàndia i amb Zimbabwe. Al canal de Moçambic, el país té altres veïs, com ara les Comores, Madagascar, la possessió francesa de Mayotte i les dependèncias de Reunião Juan de Nova, Bassas da Índia i Ilha Europa. La capital n'és Maputo.

Història

Article principal: Història de Moçambic Història de Moçambic

Política

Article principal: Política de Moçambic La Frelimo va ser el moviment que va lluitar per l'alliberament des de l'inici de la dècada de 1960. Rere la independència, la Frelimo va esdevenir un partit polític i va ocupar el poder. Samora Machel va ostentar la presidència del país fins que va morir el 1986. La Frelimo ha romàs en el poder fins avui, ja que ha guanyat les dues eleccions multipartidàries realitzades el 1994 i el 1999. La Renamo és el partit principal de l'oposició.

Divisió administrativa

Article principal: Divisió administrativa de Moçambic Divisió administrativa de Moçambic Moçambic és dividit en 11 províncies: Cabo Delgado, Gaza, Inhambane, Manica, Maputo (ciutat), Maputo, Nampula, Niassa, Sofala, Tete, i Zambezia.

Geografia

Article principal: Geografia de Moçambic

Economia

Article principal: Economia de Moçambic

Demografia

Article principal: Demografia de Moçambic

Cultura

Article principal: Cultura de Moçambic

Tópics diversos

- Àfrica
- Llista de països

Enllaços externs

- [http://www.mozambique.mz Mozambique.mz]
- [http://www.cdi.virconn.com/ Parlament Moçambiquès] Categoria:Moçambic ja:モザンビーク ko:모잠비크 ms:Mozambique zh-min-nan:Moçambique

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental d'Àfrica, que limita amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest. Angola inclou també l'enclavament de Cabinda, al nord, entre el Congo i la República Democràtica del Congo, i és el país més proper a la colònia britànica de Santa Helena. La capital n'és Luanda.

Origen i història del nom del país

El nom Angola és una corrupció portuguesa de la paraula bantu N’gola, que era el títol dels dirigents nadius de la regió durant el segle XVI, al temps de la colonització portuguesa.

Geografia

Les coordenades geogràfiques d'Angola són: 12º 30' S, 18º 30' E. Angola té una extensió de 1.246.700 km², és a dir, tretze cops i mig més gran que Portugal. Pel que fa a les fronteres angoleses, té 5.198 km repartits de la manera següent: 2.511 km amb la República Democràtica del Congo i d'aquests, 220 km pertanyen a la frontera amb la província de Cabinda), 1.376 km amb Namíbia, 1.110 km amb Zàmbia i 201 km amb el Congo. A més, la costa angolesa mesura 1.600 km. Categoria:Angola ja:アンゴラ ko:앙골라 ms:Angola simple:Angola zh-min-nan:Angola

Portugal

República Portuguesa

	Escut d'armes oficial de Portugal
(En Detall)

Lema nacional: Cap

imatge:Localització_de_Portugal.png

Idioma oficial

Portuguès,a Miranda mirandès

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 109
92.391 km2
0.5%

- Població
- Total (2004)
- Densitat

Posició núm. 75
10.524.145
114 hab/km^{2^(66è)}

Independència
- Declarada
- Reconeguda

del Regne de Lleó
1128
1143

Moneda

Euro¹

Fus horari

Gentilici

Portuguès, portuguesa

.PT

351

(¹) Abans del 1999: Escut

La República de Portugal (República Portuguesa en portuguès), o Portugal, és una república democràtica localitzada a l'oest i sud-oest de la Península Ibèrica al sud-oest d'Europa, per tant, és l'Estat més occidental del continent. Té frontera terrestre amb Espanya per el nord i l'est, i per l'Oceà Atlàntic pel sud i l'oest. A més, Portugal s'estén per diverses illes de l'Atlàntic, tals com les Açores, Madeira i Porto Santo, incloent les illes Salvatges (Ilhas Selvagens). Un ciutadà de Portugal és referit com a portuguès, però també pot rebre el nom de lus, (luso) o lusità (lusitano). El territori portuguès ha sigut testimoni durant els passats 3100 anys d'un constant fluix de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar i colònies es van estendre per tot el globus. El nom de Portugal deriva del nom romà Portus Cale, una barreja de grec i llatí que significa "Port bonic".

Història

Emergint de la Reconquesta com escisió del regne de Lleó en 1111, i com país independent en 1143, i amb la frontera principal del seu territori gairebé sense canviar des del segle_XIII, Portugal sempre va estar lligat al mar. Des del principi, la pesca i el comerç d'ultramar han estat activitats econòmiques importants. L'interès d'Enric el Navegant en l'exploració, juntament amb alguns progressos tecnològics en la navegació, van dur a l'expansió portuguesa i a grans avenços en el seu coneixement geogràfic. Després del seu apogeu com potència mundial durant els segles XV i XVI, Portugal va perdre moltes de les seves riqueses i del seu estatus amb la destrucció de Lisboa en un terratrèmol en 1755, l'ocupació durant les guerres napoleòniques, la pèrdua de la seva colònia brasilera en 1822 i l'ocupació Espanyola de la ciutat portuguesa d'Olivença i la seva comarca (guerra de les Taronges). El 1580 la mort del rei Sebastiá, sense fills, en la batalla de'Alcazarquivir deixa el tron de Portugal vacant i ho hereta el seu cosí Felip II d'Espanya i I de Portugal, sent el primer Rei que uneix tota la Península Ibèrica en un sol Estat. El 1 de desembre de 1640 una revolta a Portugal destrona el rei Felip III de Portugal i IV d'Espanya fent tornar la independència en la jura com a rei Joan IV. Una revolució en 1910 va deposar la monarquia portuguesa, començant un període de republicanisme caòtic (Primera República); en 1926 un cop d'estat militar nacionalista va començar un període de més de cinc dècades de governs feixistes repressius, la figura principal dels quals va ser Antonio d'Oliveira Salazar. El 1974, un cop militar esquerrà i pacífic (la Revoluço dues Cravos, Revolució dels Clavells) va instal·lar un govern que va instituir àmplies reformes democràtiques. A l'any següent Portugal va concedir la independència a les seves colònies a l'Àfrica: Moçambic, Angola, Guinea Bissau, Cap Verd i Sant Tomé i Príncep i havia perdut la seva colònia de Timor Oriental a l'Àsia per una invasió indonèsia. Portugal va ingressar a la Unió Europea en 1986, mentre que altra dependència asiàtica, Macau, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.

Divisió administrativa

Article principal: Subdivisions de Portugal A Portugal es mantenen diversos tipus d'organització territorial. Es basa originàriament en 308 municipis (municípios o concelhos) com a resultat d'agrupacions d'unitats poblacionals anomenades freguesias (parròquies civils, semblant a Andorra). A banda de subdivisions governamentals, persisteixen altres formes com l'organització judicial, regions turístiques, històriques o culturals.

Districtes

Tradicionalment, una organització encara utilitzada és el districte (distrito), la vigència de les quals és semblant a les províncies d'Espanya. N'hi ha 18 districtes juntament amb dues regions autònomes (regiões autónomas).
- Districte d'Aveiro
- Districte de Beja
- Districte de Braga
- Districte de Bragança
- Districte de Castelo Branco (Castell Blanc)
- Districte de Coïmbra
- Districte d'Évora
- Districte de Faro
- Districte de Guarda
- Districte de Leiria
- Districte de Lisboa
- Districte de Portalegre
- Districte de Porto
- Districte de Santarém
- Districte de Setúbal
- Districte de Viana do Castelo (Viana del Castell)
- Districte de Vila Real
- Districte de Viseu I les regions autònomes de:
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira

NUTS

Posteriorment, els NUTS (Nomeclaturas de Unidades Territoriais para fins Estatísticos) designen les subregions estadístiques en que s'organitza el territori. N'hi ha de tres nivells:

NUTS I

- Portugal continental; que abarca tots els districtes i regions del territori peninsular.
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira

NUTS II i III

Madeira
- Regió Nord (Norte)
- Alto Trás-os-Montes (14 municipis; 8171 km2; 223259 habitants)
- Ave (8 municipis; 1245 km2; 509969 habitants)
- Cávado (6 municipis; 1246 km2; 393064 habitants)
- Douro (19 municipis; 4110 km2; 221853 habitants)
- Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km2; 276814 habitants)
- Grande Porto (5 municipis; 815 km2; 1260679 habitants)
- Minho-Lima (10 municipios; 2219 km2; 250273 habitants)
- Tâmega (15 municipis; 2621 km2; 551301 habitants)
- Regió Centre(Centro)
- Baixo Mondego (8 municipis; 2063 km2; 340342 habitants)
- Baixo Vouga (12 municipis; 1802 km2; 385725 habitants)
- Beira Interior Norte (9 municipis; 4063 km2; 115326 habitants)
- Beira Interior Sul (4 municipis; 3749 km2; 78127 habitants)
- Cova da Beira (3 municipis; 1375 km2; 93580 habitants)
- Dão-Lafões (15 municipis; 3489 km2; 286315 habitants)
- Médio Tejo (10 municipis; 2306 km2; 226070 habitants)
- Oeste (12 municipis; 2221 km2; 338711 habitants)
- Pinhal Interior Norte (14 municipis; 2617 km2; 138543 habitants)
- Pinhal Interior Sul (5 municipis; 1903 km2; 44804 habitants)
- Pinhal Litoral (5 municipis; 1746 km2; 251014 habitants)
- Serra da Estrela (3 municipis; 868 km2; 49896 habitants)
- Regió de Lisboa
- Grande Lisboa (9 municipis; 1382 km2; 1947249 habitants)
- Península de Setúbal (9 municipis; 1581 km2; 714589 habitants)
- Regió de l'Alentejo
- Alentejo Central (14 municipis; 7228 km2; 173401 habitants)
- Alentejo Litoral (5 municipis; 5303 km2; 99976 habitants)
- Alto Alentejo (15 municipis; 6248 km2; 127025 habitants)
- Baixo Alentejo (13 municipis; 8545 km2; 135105 habitants)
- Lezíria do Tejo (11 municipis; 4273 km2; 240832 habitants)
- Regió de l'Algarve
- Algarve (16 municipis; 4995 km2; 395208 habitants)
- Regió Autònoma de les Açores
- Região Autónoma dos Açores
- Regió Autònoma de Madeira
- Região Autónoma da Madeira

Àrees Urbanes

Una pròxima organització administrativa de Portugal que està en procés d'implementació és el d'àrees urbanes. Sorgeixen de la unió de municipis (concelhos). N'hi ha de tres tipus:
- Grans Àrees Metropolitanes (Grandes Áreas Metropolitanas - GAM) Amb un mínim de nou municipis i 350.000 habitants
- GAM de Lisboa
- GAM de Porto
- GAM de Minho
- GAM d'Aveiro
- GAM de Coimbra
- GAM de l'Algarve
- GAM de Viseu
- Comunitats Urbanes (Comunidades Urbanas - ComUrb) Agrupacions d'entre 150.000 i 350.000 habitants.
- Comunitats Intermunicipals (Comunidades Intermunicipais - ComInter) Agrupacions de menys de 150.000 habitants. Encara resta per decidir algunes àrees urbanes.

Geografia

Article principal: Geografia de Portugal Geografia de Portugal Les fronteres de Portugal les marquen, en bona mesura, les muntanyes i els rius. L'interior és muntanyenc i descendeix cap a les planes litorals, cultivades profusament. El punt més alt del territori portuguès és la muntanya del Pico, situada a l'illa homònima (illes Açores, que té més de 2,000 metres d'alçada. Portugal és travessat per tres grans rius, els naixement dels quals és a Espanya i la desembocadura a les ciutats principals del país. El clima portuguès varia amb l'alçada i oscil•la entre les temperatures elevades i l'ambient sec de les regions del sud i unes temperatures mitjanes més baixes amb un ambient humit a la zona nord. Les pluges són constants durant tot l'any tret del període comprès entre juliol i agost, durant el qual són pràcticament nul•les.

Ciutats Principals

Lisboa (vora 550.000 habitants - 2.300.000 habitants a la Gran Lisboa ) és la capital, la ciutat més gran del país així com el port marítim principal. Va ser la Capital Europea de la Cultura al 1994 i la seu de l'Exposició Internacional de 1998, al'EXPO 98". Altres ciutats importants són les de Porto, (vora 260.000 habitants - 1.000.300 mil habitants al Gran Porto) la segona ciutat i port marítim, Coimbra (vora de 105.000), centre important a nivell industrial i universitari, i la Vila Nova de Gaia (que forma part del Gran Porto), vora 300.000 habitants. Faro, Évora, Braga i Aveiro són pols regionals importants.

Economia

Article principal: Economia de Portugal Des de l'1 de gener de 1998 l'Euro (EUR). L'1 de gener de 2002, els bitllets i les monedes d'euro van substituir l'Escut (PTE). La taxa de conversió és d'1 Euro = 200,482 escuts.

Demografia

Article principal: Demografia de Portugal La població portuguesa és una combinació de diversos elements ètnics, els ibers, els romans, els visigots i, més avant, els àrabs. Portugal, inclosos els arxipèlags de les Açores i de Madeira té una població estimada en 9,865,114 persones, amb una densitat de 107 persones per quilòmetre quadrat. L'idioma oficial, emprat per gairebé tota la població, és el portuguès. El Mirandès és oficial en certes comarques del nord-est. Categoria:Portugal Categoria:Unió Europea als:Portugal ja:ポルトガル ko:포르투갈 ms:Portugal simple:Portugal th:สาธารณรัฐโปรตุเกส zh-min-nan:Portugal

Astúries

Astúries és una comunitat autònoma espanyola uniprovincial, que té la forma d'un Principat on el Príncep d'Astúries és l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocès, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen castellà encara que també asturià. La seva capital és la ciutat d'Oviedo i Gijón és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.

Localització

Es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i el mar Cantàbric al nord.

Demografia

La població actual es caracteritza per posseir la més alta tassa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa tassa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la població està disminuint, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. El 1900 la població era de 650.000 i el 1800 de 350.000.

Història

Article principal: Història d'Astúries. Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el mesolític es va desenvolupar una cultura original, l'Asturiense, introduient-se a continuació l'Edad de Bronze, caracteritzada pels megalits i túmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotmès a la influència cultural celta. La conquesta romana entre el 29 i 19 aC, va fer entrar Astúries a la Història. Desprès de més d'un segle sense presència estrangera, els visigots varen ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, como havia succeit amb Roma y Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el 722 una independència de facte com a Regne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix el Principat d'Astúries. En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del blat de moro americà en el segle següent. El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael de Riego se subleva a Cádiz proclamant la Constitució de 1812. A partir de 1830 comença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval. El 6 d'octubre de 1934 es va produir una rebel·lió principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern. La guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del 19 de julio, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Desprès de 20 anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialització de la regió.

Art

Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona pre-romànica (Art asturà) amb monuments com Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo). L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella). El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo. Entre els pintors del segle XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).

Gastronomia

Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xoriço, botifarró, cansalada, i pernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou. Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet. La beguda asturiana per excel·lència és la sidra.

Literatura

Entre les seves personalitats cal destacar:
- Alejandro Casona
- Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
- Leopoldo Alas Clarín (1851-1901)
- Ramón Pérez de Ayala (1880-1962)
- Mariano Antolín Rato (Gijón, 1943)

Música

La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.

Entorn natural

Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:
- Cima de L'Angliru
- Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)
- Picos de Europa
- Reservas de la Biosfera
- Parque Natural de Redes
- Parque Natural de Somiedo
- Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos

Articles relacionats

- Llistat de municipis d'Astúries
- Llistat de províncies d'Espanya

Pàgines que s'hi relacionen

- Bable
- Art d'Astúries
- Llistat d'escriptors d'Astúries
- Gastronomia asturiana
- Música d'Astúries Categoria:Astúries
- [http://grado.grao.net Fotografias Nature d’Astúries] ja:アストゥリアス州

Lleó

:Aquest és un article sobre l'animal. També hi ha un article sobre la constel·lació Lleó ---- El Lleó, Panthera leo, és un mamífer de la família dels Felidae. El lleó mascle es bo de conèixer per la seva melena i pot arribar a pesar més de 250 kg. Les femelles son molt més petites i pesen devers 180 kg. Els lleons son carnívors i viuen en grups familiars que consisteixen en femelles emparentades, les seves cries dels dos sexes i un mascle sense llaços sanguinis que s'aparella amb les femelles adultes. Les femelles s'ocupen de caçar mentres que els mascles es dediquen principalment a protegir els llímits del seu territori. Els mascles són expulsats del grup a l'arribar a la maduresa. Els lleons son polígams i la femella cria cada 18 o 26 mesos en estat natural; en captivitat, els lleons es reprodueixen una vegada a l'any. Després d'una gestació de 110 dies, la femella té entre un i quatre lleonets, que neixen amb un pèl espès i clapat. En captivitat, un lleó pot viure fins als 30 anys d'edat, però en llibertat la mitjana són 12 anys pels mascles i 16 per les femelles.

Hàbitat

El seu lloc natural són les grans planures africanes, però actualment és una espècie amenaçada, i la seva presència es redueix als parcs nacionals de Kenya, Tanzània i Sud-àfrica. Dins el parc nacional de Serengeti (Tanzania) la densitat es d'un lleó per km2, mentres que al cràter del Ngorongoro pot arribar fins a 2,4.

Alimentació

El lleó s'alimenta principalment de carn que caça amb la manada.

Simbologia a l'art romànic

Se suposa al lleó com a depositari sagrat del coneixement i altres vegades com a gran enemic al que cal destruir, per això la seva representació a l'art romànic té quasi sempre una doble lectura. El lleó representa Crist; unes vegades perdona i altres castiga. En el Camí de Sant Jaume, al tros de Castella i Lleó, és habitual veure en els capitells la presència gairebé constant del simbolisme del lleó, que representa sobre tot al sol. El lleó és com el sol, que destrueix amb la seva gran potència; però l'esser humà que sigui capaç de vèncer-lo s'apoderarà d'aquesta potència. La simbologia del lleó que està devorant un ésser humà, ens explica com el posa en contacte amb les seves entranyes per poder conèixer la seva saviesa i els secrets més profunds. Categoria:Felins ja:ライオン ko:사자 th:สิงโต

Zamora

Zamora es una ciutat espanyola, capital de la provincia del mateix nom. Es troba al noroest aprop de la frontera amb Portugal. Pertany a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i l'atravesa el riu Duero.
- La seva població esta al voltant dels 65.000 habitants.

Enllaços externs

- [http://www.ayto-zamora.org/ Ajuntament de Zamora]
- [http://www.guiazamora.com/ Guía de Zamora]
- [http://www.zamoradipu.es/ Diputació de Zamora]
- [http://www.laopiniondezamora.es/ La Opinión de Zamora] Categoria:Castella i Lleó

Segle II

Esdeveniments:

Personatges importants

- Trajà, emperador romà
- Galè, famós metge

Invents, descobriments, introduccions

- Invenció del paper a la Xina Vegeu la Taula anual del segle II ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle II ja:2世紀 ko:2세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 2

Alfons X el Savi

Alfonso X el Savi (Toledo 1221 - Sevilla 1284), rei de Castella i de Lleó (1252-1284). Fill de Ferran III de Castella i de Beatriu de Suàbia, va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romà-Germànic a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Rabat. Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu nét, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans. A pesar d'haver decretat el des-heretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, aquest es va fer finalment amb el tron a la mort del seu pare. Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia, Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Set Partides.

Política cultural

Va fomentar l'activitat cultural amb l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec/lleonès), així com el Lapidario i els Llibres d'escacs, daus i taules. Alfons X va realitzar també la primera reforma (normalització) ortogràfica del castellà, idioma que va adoptar com oficial del regne en detriment del llatí. L'Escola de Traductors va aglutinar a un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica al rescatar textos de l'antiguitat i abocar-los a les llengües occidentals, posant així els pilars del renaixement científic en l'Europa medieval.

Enllaços externs

- [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] a la Biblioteca Cervantes.

Obres de l'escola d'Alfonso X en la xarxa

- [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes. Categoria:Reis de Castella Categoria:Reis de Lleó ja:アルフォンソ10世

Segle XIV

Esdeveniments:

- Inici de l'Imperi otomà
- Epidèmia de pesta negra i fam a Europa
- Comença la dinastia Ming a la Xina
- Crisi a l'església catòlica: els antipapes
- Imperi de Mali

Personatges importants

- Petrarca, poeta
- Boccaccio, pintor

Invents, descobriments, introduccions

- Rellotge mecànic Vegeu la Taula anual del segle XIV ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIV ja:14世紀 ko:14세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 14

Segle XV

Esdeveniments:

- El Renaixement influeix en la filosofia, ciència i art.
- S'estableix la Inquisició espanyola.
- Johannes Gutenberg inventa la imprempta a Europa (ja existia a la Xina des del segle XI).

Personatges importants

- Leonardo da Vinci, inventor i pintor italià.
- Enric VIII, rei d'Anglaterra funda la dinastia Tudor.
- Cristòfor Colom, descobreix Amèrica.

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XV ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XV ja:15世紀 ko:15세기 simple:15th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 15

Segle XIX

Esdeveniments:

- 1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romano-Germànic
- 1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
- 1830 - França ocupa Algèria
- 1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
- 1848 - Publicació del manifest comunista de Karl Marx
- 1885 - Pesentació del Memorial de greuges

Personatges importants

- Karl Marx
- Baudelaire
- Charles Darwin

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XIX ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIX als:19. Jahrhundert ja:19世紀 ko:19세기 simple:19th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 19 zh-min-nan:19 sè-kí

Portugal

República Portuguesa

	Escut d'armes oficial de Portugal
(En Detall)

Lema nacional: Cap

imatge:Localització_de_Portugal.png

Idioma oficial

Portuguès,a Miranda mirandès

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 109
92.391 km2
0.5%

- Població
- Total (2004)
- Densitat

Posició núm. 75
10.524.145
114 hab/km^{2^(66è)}

Independència
- Declarada
- Reconeguda

del Regne de Lleó
1128
1143

Moneda

Euro¹

Fus horari

Gentilici

Portuguès, portuguesa

.PT

351

(¹) Abans del 1999: Escut

Història

Divisió administrativa

Districtes

NUTS

Posteriorment, els NUTS (Nomeclaturas de Unidades Territoriais para fins Estatísticos) designen les subregions estadístiques en que s'organitza el territori. N'hi ha de tres nivells:

NUTS I

- Portugal continental; que abarca tots els districtes i regions del territori peninsular.
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira

NUTS II i III

Àrees Urbanes

Geografia

Ciutats Principals

Economia

Demografia

Espanyol

- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona

Galícia

Història

Llengües

Independentisme

Enllaços externs

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 228 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1705 - Vic (Osona): els vigatans es reuneixen a l'església de Sant Sebastià amb representants dels aliats per preparar el pacte de Gènova contra Felip V. :MÓN
- 1940 - Segona Guerra Mundial: Alemanya pren la ciutat de Brusseles (Bèlgica).
- 1995 - França: Jacques Chirac accedeix al càrrec de President de la República Francesa.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1845 - Folgueroles (O