:: wikimiki.org ::

Gener

Gener

Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Ianus, és protector romà de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou). Esdeveniments del Gener:
- L' 1 de gener és el primer dia de l'any: Cap d'any, en algunes contrades els padrins obsequien els fillols amb els diners nous. Festa de la circumcisió del Senyor, l'Emmanuel. Onomàstica dels que es diuen Manuel.
- El 5 de gener és tradicional dur la mainada a veure pasar la cavalcada dels Reis
- El 6 de gener se celebra el dia dels Tres Reis Mags d'Orient.

Calendari d'esdeveniments

Gener 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Categoria:Gener ja:1月 ko:1월 ms:Januari simple:January th:มกราคม

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre 28 i 31 dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura 29 dies i mig. En un any hi ha 12 lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. En català, cada mes té un nom d'origen llatí. Així, el juny era el mes dedicat a Juno, el juliol, el dedicat a Juli Cèsar, l'agost a Cèsar August. Cada més agrupa un mínim de quatre setmanes. Tant l'any en el Calendari Gregorià, com en el Calendari julià, té dotze mesos:
- gener, amb 31 dies;
- febrer, amb 28 dies o 29 en Any de traspàs ;
- març, amb 31 dies;
- abril, amb 30 dies;
- maig, amb 31 dies;
- juny, amb 30 dies;
- juliol, amb 31 dies;
- agost, amb 31 dies;
- setembre, amb 30 dies;
- octubre, amb 31 dies;
- novembre, amb 30 dies;
- desembre, amb 31 dies. Un codi mnemotècnic per recordar les longituds dels mesos és sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'índex de la seva mà esquerra contra el nuc de l'índex de la seva mà dreta. Llavors, començant amb gener i el nuc xicotet de la seva mà esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt.

El mes en Astronomia

El mes és una unitat de temps, usada en el calendari que és el període que tarda la Lluna a donar una volta al voltant de la Terra. El moviment de la Lluna en la seva òrbita és molt complicat i el seu període no és constant. És més, en moltes cultures ( calendari hebreu i calendari musulmà ) el principi del mes coincideix amb la primera aparició del creixent lunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horitzó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la longitud geogràfica exacta així com la latitud, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc., Per consegüent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisió. La majoria dels jueus segueix un calendari precalculat.

Mes sinòdic

El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. És el període de temps perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies . La causa de les fases de la Lluna és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. De les excavacions els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el Paleolític. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

Mes sideral

El període real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes s'anomena mes sideral, perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en la esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia, i Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracteritzant una constel·lació, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.

Mes tròpic

És costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Així el mes tròpic és lleugerament més curt que el mes sideral.

Mes anomalístic

Com totes les òrbites, la òrbita de la Lluna és una el·lipse en compte d'un cercle. No obstant, l'orientació (així com la forma) d'esta òrbita no és fix. En particular, la posició dels punts extrems (la línia dels àpsides: perigeu i apogeu), dóna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra més temps a passar pel mateix àpside perquè aquest es va mou cap avant durant la revolució. Aquest període més llarg s'anomena mes anomálistic , i té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diàmetre de la Lluna varia amb aquest període, i per consegüent este tipus de mes té alguna rellevància per a la predicció dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duració, i aparença depenen en el diàmetre exacte de la Lluna.

Mes draconític

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el mes draconític mes que té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentres la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipsi.

Les longituds dels mesos astronòmics

La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular. Vàlid per a la època 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemèrides): Categoria:Calendari Categoria:Unitats de temps ja:月 (暦) simple:Month

Any

L’any és el període de temps que triga la Terra a fer una volta al Sol. Podem definir l'any amb més exactitud segons criteris diversos. Això origina un gran nombre de tipus diferents d'any. Des d'un punt de vista astronòmic hi ha tres tipus d'any, segons com es defineixi la revolució de la Terra al voltant del Sol:
- L'any sideri (365'256 dies)
- L'any tròpic o solar (365'2422 dies)
- L'any anomalístic (365'259 dies) En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que tenen un nombre enter de dies. Hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques actuals. D'altra banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. El llatí també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església Catòlica fins al Concili Vaticà Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llati, però, és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà, i per això, no es pot considerar una llengua completament morta.

Enllaços externs

Existeix una Viquipèdia en llatí: [http://la.wikipedia.org (pàgina principal)]
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang] - Diccionari llatí-català/català-llatí / castellano-català/català-castellano. Categoria:Llatí als:Latein ja:ラテン語 ko:라틴어 simple:Latin language th:ภาษาละติน zh-min-nan:Latin-gí

1 de gener

L'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
- 1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
- 2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea. :MÓN
- 1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
- 1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
- 1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
- 1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
- 1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
- 1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
- 1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
- 1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
- 1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
- 1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
- 1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
- 1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
- 1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
- 1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
- 1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
- 1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
- 1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
- 1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
- 1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
- 1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
- 1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
- 1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 1989 - Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
- 1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
- 1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
- 1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
- 1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà.
- 2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

- Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
- La circumscisió de Jesús: és l'onomàstica dels Manuels i Manueles perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:gener ja:1月1日 ko:1월 1일 ms:1 Januari simple:January 1 th:1 มกราคม

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Cap d'any

El cap d'any és el primer dia de l'any en el calendari Gregorià. Actualment és l'1 de gener. En la majoria dels països és festiu. Encara es celebra com una festa religosa el 14 de gener per aquells que encara segueixen el calendari Julià com ara algunes de les esglésies ortodoxes orientals conegudes com del calendari antic. Categoria:Festes Categoria:Calendari

Circumcisió

La circumcisió és la remoció total o parcial del prepuci, que cobreix el penis, deixant descobert el gland. En la majoria de casos el frenet també és remogut. El mot "circumcisió" ve de les paraules llatines circum -que significa "al voltant"- i caedere -que significa "tallar". La circumcisió es realitza per diverses raons: culturals, mèdiques i religioses.

Raons Culturals

A finals del segle XIX, es va començar a realitzar la circumcisió "neo-natal" (és a dir, just després del naixement) al Regne Unit. Aquesta pràctica quirúrgica es va fer popular a gairebé tots els països anglosaxons, especialment als Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, Irlanda i Austràlia. Avui també és molt popular a Corea del Sud. També es practica, encara que en percentatges molt menors, a Mèxic i alguns països de Centreamèrica. La circumcisió neo-natal és recomanada només per raons d'higiene. El penis produeix una substància nomenada smegma que a l'acumular-se produeix una olor desagradable i infeccions urinàries. També alguns estudis mèdics suggereixen que el percentatge de càncer de penis en homes circumcidats és molt menor que en homes no circumcidats. En els últims vint anys, les comunitats mèdiques d'aquests països no promouen més la circumcisió neo-natal, però encara és molt popular als Estats Units on gairebé el 80% dels homes són circumcidats. A l'Europa continental la cirumcisió neo-natal no es realitza.

Raons Mèdiques

Europa La circumcisió es recomana quan un home pateix de fimosi, situació en la qual el prepuci és molt estret i l'erecció és molt dolorosa. També és recomanada quan un home sofreix de constants infeccions urinàries (produïdes per l'excessiva acumulació de smegma) i en casos de balanopostitis crònica.

Raons religioses

La circumcisió és una pràctica tradicionalment requerida pel judaisme, i es realitza en el decurs d'una cerimònia coneguda amb el nom de "Brit Milah". Es realitza al vuitè dia d'haver nascut. En la religió islàmica també es practica la circumcisió. Encara que no n'hi ha referències en l'Alcorà, s'esmenta en el hadit, que explica la llei islàmica. No hi ha una data per a la circumcisió per als musulmans. En alguns països es realitza al naixement, en altres el vuitè dia, i en altres fins als onze o tretze anys. Categoria:Anatomia Categoria:Sexologia Categoria:Judaisme Categoria:Islam ja:割礼

Onomàstica

L' Onomàstica és la part de la Lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns. L'Onomàstica se subdivideix en la Toponímia, que estudia els noms propis d'elements geogràfics, i l'Antroponímia, que estudia els noms propis de persona. A aquestes dues grans disciplines se n'hi afegeixen d'altres que estudien els noms propis que queden fora d'aquestes dues branques principals, com ara l'estudi dels noms propis d'animals (la Zoonímia), l'estudi dels noms propis de les obres d'art, etc. Pàgines que s'hi relacionen:
- Toponímia
- Antroponímia
- Zoonímia
- Lèxic
- Semàntica Categoria:onomàstica

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 360 dies per finalitzar l'any i 361 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1728 - fundació de l'Universitat de La Habana (Cuba).
- 1892 - creació a Nova York, del Partido Revolucionario Cubano, on son com a principal caps José Martí i Tomás Estrada Palma.
- 1906 - Un terratremol destrueix la ciutat de Nicaragua.
- 1917 - Islandia obté de Dinamarca una limitada autonomia administrativa.
- 1959 - Alaska es converteix en el 49 estat dels estats units.
- 1984 - Richard Stallman comença a desenvolupar el GNU.
- 1985 - Neixen en un hospital de París els dos primers trimigènits europeos concebuts per fecundació "in vitro".

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1865 - Ramon Casas, pintor català
- 1881 - Pau Gargalló, escultor català
- 1942 - Terenci Moix, escriptor català :MÓN
- 1717 - William Wildman Shute Barrington, Britanic (1793)
- 1779 - Zebulon Pike, explorador d'Estats Units (1813)
- 1846 - Rudolf Christoph Eucken, escriptor alemany (1926)
- 1855 - King Camp Gillette, inventor d'Estats Units (1932)
- 1865 - Julio Garavito Armero, astronom colombià (1920)
- 1880 - Nikolay Medtner, compositor rús (1951)
- 1893 - Paramahansa Yogananda, guru indí (1952)
- 1900 - Yves Tanguy, pintor francès (1955)
- 1902 - Stella Gibbons, novelista anglès (1989)
- 1904 - Jeane Dixon, astróleg d'Estats Units (1997)
- 1909 - Stephen Kleene, matemàtic d'Estats Units (1994)
- 1910 - Jack Lovelock, atleta de Nova Zelanda (1949)
- 1910 - Hugh Brannum, actor (1987)
- 1913 - Jean-Pierre Aumont, actor francès (2001)
- 1914 - George Reeves, actor americà (1959)
- 1915 - Arthur H. Robinson, cartógraf canadenc (2004)
- 1920 - Arturo Benedetti Michelangeli, pianista italià (1995)
- 1921 - Friedrich Dürrenmatt, escriptor suís (1990)
- 1928 - Ali Bhutto, President del Pakistan (1979)
- 1931 - Alfred Brendel, pianista australià
- 1932 - Umberto Eco, escriptor italià
- 1932 - Raisa Gorbachev, dona de Mikhail Gorbachev (1999)
- 1942 - Maurizio Pollini, pianista italià
- 1946 - Diane Keaton, actriu d'Estats Units

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1387 - Barcelona: Pere III el Cerimoniós, comte de Barcelona i rei d'Aragó.
- 1960 - Sant Celoni (el Maresme): Francesc Sabaté i Llopart, conegut com Quico Sabater, militant anarquista i maqui, assassinat per la Guàrdia Civil d'Espanya. :MÓN
- 1922 - Ernest Shackleton, explorador britanic de l'Antàrtida.
- 1981 - Lanza del Vasto, pacifista italià.

Festes:

- Vigília del dia dels Reis d'Orient: en aquest dia es fa en molts llocs la cavalcada d'arribada dels Reis, que porten regals a la mainada.
- Nit de Naps a Arenys de Munt i Arenys de Mar (el Maresme). ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Gener ja:1月5日 ko:1월 5일 simple:January 5

Tres Reis Mags d'Orient

Els Tres Reis Mags d'Orient, són treis reis que venien d'orient, que, segons el Nou Testament, repartiren regals a Jesús al seu naixement, i, com és ben sabut pels nens, des d'aleshores, vénen entre el dia cinc i sis de gener i reparteixen regals als nens que han fet bondat, segons els ha explicat els seu patge Gregori. Els tres reis són:
- El rei Melcior és de pell clara, perquè ve d'un país on la gent tenia la pell d'aquest color. Tot i ser el més jove dels tres reis té l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs, ja que el Jesuset el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut. Reparteix les galindaines entre els nens.
- El rei Gaspar és de pell clara i té els cabells castanys, perquè ve d'un país on la gent és així. Com Melcior va vestit segons l'estil gòtic. Reparteix les joguines entre els nens.
- El rei Baltasar és de pell negra i va vestit segons l'estil dels àrabs, perquè ve d'un país on la gent és així. S'encarrega de repartir el carbó entre els nens que no han fet bondat. Vénen cada any amb els seus camells des d'Orient fins a les cases dels nens. Les recorren totes en una sola nit. Cal preparar-los menjar i beure per als camells, ja que és l'única nit que menjaran. Els nens que saben de lletra els han d'escriure una carta en la qual els demanen tot el que desitgen. Els Reis actuaran d’acord amb aquesta carta i segons com s'hagin portat.

Recorreguts i cavalcades

Els reis mags són màgics per moltes raons, entre elles, perquè poden repartir tots els regals en una sola nit, ajudats pels seus patges. A diverses poblacions també tenen altres ajudants específics com a Cornellà de Llobregat, a on es el Mag Maginet qui prepara la seva arribada o a Terrassa el patge Xiu-Xiu (Hassim Jezzabel per al rei Gaspar, rei al que serveix). A Alcoi se celebra una cavalcada molt vistosa, la més antiga del món, i els reis i els patges desfilen per la població, repartint els regals als infants directament.

Origen històric

Segons el Nou Testament, tres reis d'Orient van portar regals a Jesús, guiats per una estrella. Categoria:Mitologia catalana

Tres Reis Mags d'Orient

Recorreguts i cavalcades

Origen històric

Segons el Nou Testament, tres reis d'Orient van portar regals a Jesús, guiats per una estrella. Categoria:Mitologia catalana

1 de gener

L'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN