:: wikimiki.org ::

Genoma

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular. El genoma de l'ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids. El genoma es refereix només a l'ADN nuclear. Encara que el mitocondri conté ADN (ADN mitocondrial) i, per tant, gens, aquests no són considerats part del "genoma" (vegeu genoma mitocondrial). El terme diploide descriu el nombre complet de còpies del genoma d'una cèl·lula determinada. El genoma no analitza la diversitat genètica o el polimorfisme dels gens d'una espècie. Per exemple, en el genoma humà, la seqüència en principi podria ser determinada amb només la meitat de l'ADN d'una cèl·lula d'un individu. Per conèixer una variació particular o en malalties es requereix la comparació entre individus.

Fites de la història del genoma

- 1866 Es publiquen les lleis de l'herència d'en Gregor Mendel a Proceedings of the Natural History Society of Brunn
- 1868 en Friedrich Miescher, biòleg suís,identifica l'ADN nuclear,nucleina
- Albrecht Kossel Descobreix els àcids nucleics. A aquest bioquímic alemany li va ser atorgat el Premi Nobel de Medicina el 1910 per les seves contribucions en el desxiframent de la química dels àcids nucleics i proteïnes, descobrint els àcids nucleics, bases en la molècula d'ADN,
- 1950 Alfred Hershey i Marta Chase utilitzen virus per confirmar que l'ADN és el material genètic.
- 1951 Primera proteïna seqüenciada: insulina
- 1953 James Watson i Francis Crick posen al descobert l'estructura en doble hèlix de la molècula de l'àcid desoxirribonucleic (ADN)
- 1960 Determinació del codi genètic
- 1982 Fabricació del primer fàrmac basat en la tecnologia de l'ADN recombinat
- 1985 Kay Mullis inventa la Reacció en Cadena de la Polimerasa
- 1995 Primer genoma seqüenciat complet: Haemophilus Influenzae
- 1999 Primer cromosoma seqüenciat complet: el 22
- 24 d'abril del 2003 Es completa la seqüència del Genoma

Algunes dades que ja es van coneixent

- El genoma humà conté al voltant de 3000 milions de bases (A, C, T, y G) i uns 20 000 gens.
- Els gens contenen 3000 bases de mitjana, però la mida varia molt d'un gen a un altre: el més gran conegut en l'ésser humà és el dystrophin amb 2.4 milions de bases.
- La funció de més del 50% dels gens descoberts és desconeguda .
- El 99.9% de la seqüència del genoma humà és idèntica en tots els individus.
- Aproximadament, un 2% del genoma codifica instruccions per a la síntesi proteica.
- Les seqüències repetides que no codifiquen proteïnes formen al voltant del 50% del genoma humà.
- Hi ha seqüències repetides que no tenen una funció directa, sinó que mantenen l'estructura i el dinamisme dels cromosomes.
- El cromosoma 1 és el cromosoma humà més gran (2968 gens) i el cromosoma Y, el més petit (231 gens).
- S'han identificat al voltant de 3 milions de localitzacions on existeixen diferències en les bases de l'ADN en humans, fet que promet revolucionar el procés de recerca de seqüències d'ADN relacionades amb malalties com les cardiopaties, diabetis , artritis i càncers

Complexitat del genoma

Mida d'algunes menes de genomes

Organisme	Mida del Genoma (parells de bases)
Phage λ	5×10⁴
E. coli	4×10⁶
Llevat	2×10⁷
C. elegans	8×10⁷
Drosophila melanogaster	2×10⁸
Homo sapiens	3×10⁹

:Les investigacions dutes a terme fins ara suggereixen que la complexitat del genoma humà no radica en el nombre de gens sinó en com part d'aquests gens són utilitzats per construir diferents productes en un procés que es anomenat alternative splicing (regulació gènica). Una altra raó important d'aquesta complexitat radica en el fet que existeixen milers de modificacions químiques per fabricar proteïnes així com del repertori de mecanismes que regulen aquest procés.

Quins beneficis pot comportar l'estudi del genoma?

- Diagnòstic i prevenció de malalties hereditàries : Tests genètics:Els tests basats en l'ADN són quasi el primer ús comercial i d'aplicació mèdic dels nous descobriments de la genètica. Aquests tests poden ser utilitzats per al diagnòstic de malalties, confirmació diagnòstica, informació del pronòstic, així com del curs de la malaltia, confirmar la presència de malaltia en pacients asimptomàtics i amb diferents graus de certesa, predir el risc de futures malalties en persones sanes i en la seva descendència. ::Vegeu Test genètic
- Estudi de susceptibilitat en les malalties
- Intervenció (tractament) sobre la malaltia: Possibilitats de desenvolupament de tècniques o per tractar malalties hereditàries. El procediment implica substituir, manipular o suplementar els gens no funcionals, per gens funcionals. En essència, la teràpia gènica és la introducció de gens a l'ADN d'una persona per tractar malalties. (vegeu:Teràpia gènica Farmacogenòmica(la possible creació de "fàrmacs a mida" del malalt).

Altres possibles beneficis de la investigació genètica

- Medicina molecular
- Genòmica microbiana
- Valoracions de risc
- Bioarqueologia , Antropologia , Evolució i estudi de migracions humanes , paleogenètica, principalment a partir de l'ADN fòssil
- Identificació d'ADN
- Agricultura i bioprocessament Categoria:Genètica ja:ゲノム ko:게놈

Cromosoma

Imatge:Cromosoma.jpg

Un Cromosoma és un dels petits cossos en forma de bastonets en nansa en què es divideix la cromatina del nucli cel·lular durant la mitosi, cadascun dels quals es divideix longitudinalment, donant origen a dues nanses bessones iguals; el seu nombre és constant per a una espècie determinada (en els humans 46; dels quals 44 autosòmics, i 2 sexuals). Els cromosomes varen ser descoberts per Karl Wilhelm von Nägeli el 1842. El 1910, Thomas Hunt Morgan va descriure els cromosomes amb els carriers o portadors dels gens. El nom de cromosoma va ser donat per Wilhelm von Waldeyer a 1889(dos acolirit)
- Cromosoma regió p: Designació del braç curt del cromosoma
- Cromosoma regió q: Designació del braç llarg del cromosoma

Figura 1.
- 1 Cromàtida
- 2 Centròmer
- 3 Braç Curt
- 4 Braç Llarg

Imatge:Cromosoma_detallat.png ----

Cromosoma eucariota

Imatge:Plegament del cromosoma.png
- Figura 1: Diferents estats de l'ADN. :(1) Catenària simple d'ADN :(2) Fil de Cromàtida (ADN amb histones). :(3) Cromàtida Condensada durant la interfase amb centròmer. :(4) Cromàtida condensada durant la profase. :(5) Cromosoma durant la metafase.

Constància del nombre de cromosomes

Totes les espècies animals i vegetals tenen un nombre de cromosomes constant i determinat que constitueixen el seu cariotip (llei de la constància numèrica dels cromosomes) El nombre de cromosomes de les diferents espècies és molt variable, p.ex:
- Ascaris megalocephala només té 2 cromosomes
- ceba té 16 cromosomes
- Drosophila melanogaster 8 cromosomes
- Home 46
- Gos 78
Vegeu també

- Genotip
- Genoma
- Citogenètica
- Cariotip
- Aberració cromosòmica
- Glosari relacionat amb el genoma Categoria:Genètica ja:染色体 ko:염색체

Nucleòtid

Els nucleòtids són les unitats estructurals bàsiques dels àcids nucleics, és a dir que els àcids nucleics estan formats per l'encadenament de nucleòtids. També es poden trobar lliures a totes les cèl·lules. Estan compostos per molècules d'àcid fosfòric, un glúcid de cinc carbonis, és a dir, una pentosa, i bases nitrogenades. La pentosa pot ser una ribosa o el seu derivat, la 2-desoxiribosa. La ribosa apareix en els nucleòtids que constitueixen les molècules d'ARN,i la desoxiribosa forma part de les de ADN.

Estructures químiques

Nucleòtids

Desoxinucleòtids

Mitocondri

El mitocondri és l'orgànul cel·lular encarregat de subministrar la major part de l'energia necessària per a l'activitat cel·lular. Els mitocondris, per tant, actuen com a centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzen ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids). Els mitocondris presenten una membrana exterior permeable a ions, metabolits i molts polipèptids. Això és degut a què conté proteïnes que formen porus anomenats porines o VDAC (canal aniònic dependent de voltatge), que permeten el pas de molècules de fins a 10 kD i de diàmetres de 20 Aº. La membrana mitocondrial interna presenta replecs dirigits a l'interior anomenats crestes mitocondrials i que contenen tres tipus de proteïnes:
- Les proteïnes que transporten els electrons a l'oxigen molecular.
- Un complex enzimàtic, l'ATP-sintetassa que catalitza la síntesi d'ATP (fosforilació oxidativa).
- Proteïnes transportadores que permeten el pas d'ions i molècules a través de la membrana interna. Una característica molt peculiar dels mitocondris és que són, únicament, d'origen matern, ja que només l'òvul aporta els mitocondris a la cèl·lula original. Com que el mitocondri té el seu propi ADN, i per tant, el seu propi genoma mitocondrial, podem dir que aquesta informació passa de generació en generació exclusivament a través de les dones. Malgrat això hi ha informes que indiquen que podria ser transmés ocasionalment pel pare (Schwartz and Vissing, 2002). Categoria:Biologia cel·lular ja:ミトコンドリア ko:미토콘드리아

Gregor Mendel

Gregor Johann Mendel (Àustria, 1821 - Brno 1884). Va ser un religiós agustí i naturista que va realitzar els primers experiments d'hibridació cultivant pèsols i amb els quals va posar els ciments de la genètica. Va formular les lleis que porten el seu nom i en les quals es recolza la genètica moderna. Morí a Brno, Imperi austrohongarès al 1884, ciutat que ara forma part de la República Txeca Mendel, Gregor Mendel, Gregor ja:グレゴール・ヨハン・メンデル ko:그레고르 요한 멘델

Premi Nobel De Medicina

Guanyadors del premi Nobel de Medicina o Fisiologia: :2004 Linda B. Buck i Richard Axel; pel descobriment dels receptors odorífics i la organització del olfacte. :2003 Paul Lauterbur i Sir Peter Mansfield; pels seus descobriments en el camp de la imatge per ressonància magnètica :2002 Sydney Brenner, H. Robert Horvitz, John E. Sulston; Per establir l'ordre precís en el qual les cèl·lules del cuc C. elegans es divideixen i moren, i per elucidar el procés de la mort cel·lular programada (apoptòsis). :2001 Leland H. Hartwell, R. Timothy Hunt, Paul M. Nurse :2000 Arvid Carlsson, Paul Greengard, Eric R Kandel :1999 Günter Blobel :1998 Robert F. Furchgott, Louis J. Ignarro, Ferid Murad :1997 Stanley B. Prusiner :1996 Peter C. Doherty, Rolf M. Zinkernagel :1995 Edward B. Lewis, Christiane Christiane Nüsslein-Volhard, Eric F. Wieschaus :1994 Alfred G. Gilman, Martin Rodbell :1993 Richard J. Roberts, Phillip A. Sharp :1992 Edmond H. Fischer, Edwin G. Krebs :1991 Erwin Neher, Bert Sakmann :1990 Joseph E. Murray, E. Donnall Thomas :1989 J. Michael Bishop, Harold E. Varmus :1988 Sir James W. Black, Gertrude B. Elion, George H. Hitchings :1987 Susumu Tonegawa :1986 Stanley Cohen, Rita Levi-Montalcini :1985 Michael S. Brown, Joseph L. Goldstein :1984 Niels K. Jerne, Georges J.F. Köhler, César Milstein :1983 Barbara McClintock pel treball amb els transposons. :1982 Sune K. Bergström, Bengt I. Samuelsson, John R. Vane :1981 Roger W. Sperry, David H. Hubel, Torsten N. Wiesel :1980 Baruj Benacerraf, Jean Dausset, George D. Snell :1979 Allan M. Cormack, Godfrey N. Hounsfield :1978 Werner Arber, Daniel Nathans, Hamilton O. Smith :1977 Roger Guillemin, Andrew V. Schally, Rosalyn Yalow :1976 Baruch S. Blumberg, D. Carleton Gajdusek :1975 David Baltimore, Renato Dulbecco, Howard Martin Temin :1974 Albert Claude, Christian de Duve, George E. Palade :1973 Karl von Frisch, Konrad Lorenz, Nikolaas Tinbergen :1972 Gerald M. Edelman, Rodney R. Porter :1971 Earl W. Sutherland, Jr. :1970 Sir Bernard Katz, Ulf von Euler, Julius Axelrod :1969 Max Delbrück, Alfred D. Hershey, Salvador E. Luria :1968 Robert W. Holley, Har Gobind Khorana, Marshall W. Nirenberg :1967 Ragnar Granit, Haldan Keffer Hartline, George Wald :1966 Peyton Rous, Charles Brenton Huggins :1965 François Jacob, André Lwoff, Jacques Monod :1964 Konrad Bloch, Feodor Lynen :1963 Sir John Carew Eccles, Alan Lloyd Hodgkin, Andrew Fielding Huxley :1962 Francis Harry Compton Crick, James Dewey Watson, Maurice Hugh Frederick Wilkins :1961 Georg von Békésy :1960 Sir Frank Macfarlane Burnet, Peter Brian Medawar :1959 Severo Ochoa, Arthur Kornberg :1958 George Wells Beadle, Edward Lawrie Tatum, Joshua Lederberg :1957 Daniel Bovet :1956 André Frédéric Cournand, Werner Forssmann, Dickinson W. Richards :1955 Axel Hugo Theodor Theorell :1954 John Franklin Enders, Thomas Huckle Weller, Frederick Chapman Robbins :1953 Hans Adolf Krebs, Fritz Albert Lipmann :1952 Selman Abraham Waksman :1951 Max Theiler :1950 Edward Calvin Kendall, Tadeus Reichstein, Philip Showalter Hench :1949 Walter Rudolf Hess, Antonio Caetano De Abreu Freire Egas Moniz :1948 Paul Hermann Müller :1947 Carl Ferdinand Cori, Gerty Theresa, née Radnitz Cori, Bernardo Alberto Houssay :1946 Hermann Joseph Muller :1945 Sir Alexander Fleming, Ernst Boris Chain, Sir Howard Walter Florey :1944 Joseph Erlanger, Herbert Spencer Gasser :1943 Henrik Carl Peter Dam, Edward Adelbert Doisy :1939 Gerhard Domagk :1938 Corneille Jean François Heymans :1937 Albert von Szent-Gyorgyi Nagyrapolt :1936 Sir Henry Hallett Dale, Otto Loewi :1935 Hans Spemann :1934 George Hoyt Whipple, George Richards Minot, William Parry Murphy :1933 Thomas Hunt Morgan :1932 Sir Charles Scott Sherrington, Edgar Douglas Adrian :1931 Otto Heinrich Warburg :1930 Karl Landsteiner :1929 Christiaan Eijkman, Sir Frederick Gowland Hopkins :1928 Charles Jules Henri Nicolle :1927 Julius Wagner-Jauregg :1926 Johannes Andreas Grib Fibiger :1924 Willem Einthoven :1923 Frederick Grant Banting, John James Richard Macleod :1922 Archibald Vivian Hill, Otto Fritz Meyerhof :1920 Schack August Steenberg Krogh :1919 Jules Bordet :1914 Robert Bárány :1913 Charles Robert Richet :1912 Alexis Carrel :1911 Allvar Gullstrand :1910 Albrecht Kossel :1909 Emil Theodor Kocher :1908 Ilya Ilyich Mechnikov, Paul Ehrlich :1907 Charles Louis Alphonse Laveran :1906 Camillo Golgi, Santiago Ramón y Cajal :1905 Robert Koch :1904 Ivan Petrovich Pavlov :1903 Niels Ryberg Finsen :1902 Ronald Ross :1901 Emil Adolf von Behring categoria:Llistats categoria:Premis Nobel de Medicina o Fisiologia ja:ノーベル生理学・医学賞 ko:노벨 생리학·의학상 zh-min-nan:Nobel Seng-lí-ha̍k I-ha̍k Chióng

Proteïna

. L'estrutura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristalografia de raigos X l'any 1958, fet pel que van rebre el Premi Nobel de Química.]] Les proteïnes són un dels constituents primaris dels organismes vius i dels virus. Poden tenir funcions estructurals, o actuar com a enzims. Des d'un punt de vista químic, les proteïnes són polipèptids, és a dir, llargues cadenes de residus d'aminoàcids, connectats entre ells per mitja d'enllaços peptídics. Hi ha quatre nivells d'organització estructural en les proteïnes:
- estructura primària: determinada pel tipus d'aminoàcids que en formen part i la seva seqüència.
- estructura secundària: estabilitzada per mitjà de ponts d'hidrogens entre els grups C=O i NH presents en l'esquelet de la proteïna.
- estructura terciària: estructura tridimensional de la molècula, determinada principalment per les interaccions entre les cadenes laterals dels residus constituents.
- estructura quaternària: unió de varies subunitats (polipèptids) per formar una proteïna funcional. Categoria:Proteïnes ja:蛋白質 ko:단백질 simple:Protein th:โปรตีน zh-min-nan:Nn̄g-pe̍h-chit

ADN

L'Àcid DesoxiriboNucleic (més conegut per la sigla ADN, o DNA en anglès) constitueix el material genètic dels organismes (juntament amb l'altre Àcid nucleic, l'ARN). És el component químic primari dels cromosomes i el material del qual estan formats els gens. En els bacteris i altres organismes unicel·lulars, l'ADN està distribuït per la cèl·lula. En els eukaryotes, la majoria de l'ADN és dins del nucli cel·lular, però també n'hi ha certa quantitat en els mitocondris i els cloroplasts, que els permet la replicació autònoma. En els bacteria i archaea, en canvi, es troba dispers a la zona del nucleol. Va ésser identificat inicialment el 1968 per Friedrich Mischer, biòleg suís, en els nuclis de les cèl·lules del pus obtingut de les venes quirúrgiques llençades i en l'esperma de salmó. Va anomenar a aquesta substància nucleina, encara que no va ser reconeguda fins al 1943 mitjançant l'experiment realitzat per Oswald Avery. L'ADN és un polimer format per una cadena de nucleòtids, cada un dels quals conté un sucre, un fosfat i una de les quatre bases possibles en l'ADN;
- Adenina (A)
- Timina (T)
- Citosina (C)
- Guanina (G)

Estructura molecular

Encara que moltes vegades és anomenat "la molècula de l'herència", l'ADN no és una molècula simple. Són parells de molècules agrupades que s'uneixen a altres parells, formant una estructura en forma de doble hèlix. Aquesta doble hèlix conté dues fileres d'ADN complementàries, enllaçades entre elles per ponts d'hidrogen. Cada filera d'ADN és una cadena de nucleòtids, cadascun dels quals conté un sucre, un fosfat i una de les quatre bases nitrogenades esmentades anteriorment. Cada base només forma ponts d'hidrogen amb una de les altres quatre bases, de manera que l'adenina sempre anirà enllaçada frontalment (a l'altre costat de la doble hèlix) amb la timina, i la citosina amb la guanina. Per tant, si sabem el contingut d'una de les fileres d'ADN, podem deduir l'altra filera complementària. D'aquesta manera, si aconseguim separar les dues fileres de la doble hèlix, en un medi adequat, podrem obtenir a partir de cada filera una molècula d'ADN complerta. Aquesta forma de duplicar l'ADN és anomenada la tècnica de la PCR. Les molècules de sucre i de fosfat queden a la part externa de l'ADN, actuant com a columna vertebral de l'ADN, i a l'interior queden les bases nitrogenades unides cadascuna amb la seva complementària. Categoria:àcids nucleics ja:デオキシリボ核酸 ko:DNA ms:DNA simple:DNA th:ดีเอ็นเอ

Virus

:Un significat alternatiu de virus, és un virus informàtic. virus informàtic (baix a la dreta). Els virus depenen de la cèl·lula hosta que infecten per reproduir-se. Quan un virus es troba fora d'una cèl·lula hosta, els virus consisteixen d'àcid nuclèics (en blau), envoltats per una protecció protèica, o càpsida.]] Un virus és una xicoteta partícula que pot infectar altres organismes. Els virus són paràsits intracel·lulars. Sols poden reproduir-se invadint i formant part d'altres cèl·lules, ja que no disposen de les eines necessàries per la seua auto-reproducció. El terme virus, normalment, es refereix a aquelles partícules que infecten eucariotes (organismes pluricel·lulars i molts organismes unicel·lulars), mentre que el terme bacteriòfag o fag, s'utilitza per descriure aquelles partícules capaces d'infectar procariotes (bacteris i altres organismes semblants). Típicament, els virus duen una xicoteta quantitat d'àcids nucleics (ADN o ARN) envoltats per alguna forma de protecció, que pot ser protèica o de proteïnes i lípids.

Etimologia

La paraula ve del llatí virus, fent referència a verí o altres substàncies nocives. En l'actualitat, s'utilitza per descriure virus biològics i com a metàfora d'altres elements que es reprodueixen com un paràsit, com per exemple algunes idees. El terme virus informàtic s'ha convertit en altre concepte molt usat recentment.

Estructura i anatomia d'un virus

Els virus estan compostos per una càpsida vírica de proteínes que envolta l'àcid nucleic, que pot ser ADN o ARN. Aquesta estructura, al mateix temps, pot estar redejada per l'envoltura vírica, una capa lipídica amb diferents proteínes, depenent del virus. Alguns virus poden arribar a ser molt grans, concretament alguns que existeixen com a paràsits metabòlics dins la cèl·lula hosta. Per exemple, el virus Mimivirus sobreviu dins les amebes que poden ser trobades en l'aigua de les torres de refrigeració. Mimivirus té un ADN de unes 800 parelles de kilobases, més gran que el genoma de diversos bacteris.

Replicació viral

Els virus són acelulars i no usen ATP, per tant deuen utilitzar els mecanismes i metabolisme de la cèl·lula hosta per tal de reproduir-se. Aquesta és la raó per la qual els virus són anomenats paràsits intracel·lulars. Abans de que un virus entre en la cèl·lula hosta, és anomenat virió. Els virions poden transmetir-se d'una hosta a una altra per contacte directe o mitjançant un vector, o transportador. Dins de l'organisme, els virus poden entrar a les cèl·lules de diverses maneres. Per exemple, els bacteriòfags, virus de bacteris, poden adderir-se en llocs concrets de la membrana cel·lular i, un cop situades, els enzims fan un xicotet forat en la membrana. És aleshores quan el virus injecta el seu material genètic en la cèl·lula. Altres virus com el VIH, entren en l'hosta per endocitosi, i aleshores forcen a la cèl·lula a reproduir nous virus fins arribar a la mort d'aquesta. Hi han tres maneres diferents de que la informació continguda en el genoma d'un virus es puga reproduir.
- Els virus que contenen ADN dins de la càpsida, un cop han introduït l'ADN dins la cèl·lula hosta, l'ADN del virus comença a replicar-se junt amb el de la cèl·lula hosta.
- Alguns virus que contenen ARN en la càpsida utilitzen l'enzim ARN replicasa per fer centenars de còpies del seu ARN dins de la cèl·lula hosta.
- Finalment, els retrovirus, que també conenen ARN en la càpsida, usen l'enzim transcriptasa inversa per sintetitzar una cadena d'ADN a partir del ARN que contenen. Després la cadena d'ADN sintetitzada serà replicada usant els mecanismes de la cèl·lula hosta. Així doncs, els pasos que típicament un virus segueix per reproduir-se són: # Addesió, o de vegades absorció: El virus s'addereix als receptors de la membrana cel·lular. # Penetració: L'àcid nucleic del virus es desplaça cap al citoplasma de la cèl·lula hosta. La càpsida dels bacteriòfags es manté a l'exterior, mentres que, molts virus que infecten a animals, la càpsida entra cap a la cèl·lula infectada. # Replicació: El genoma víric conté tota la informació necessària per produir nous virus. Un cop dins de la cèl·lula hosta, el virus indueix que aquesta sintetitze els components necessaris per la seua replicació. # Ensamblació: Els nous components virals sintetitzats són ensamblats per formar nous virus. # Alliberament: Els nous virus creats són alliberats a l'exterior de la cèl·lula, per poder infectar altres cèl·lules. Quan el virus ha entrat en la cèl·lula, immediatament indueix a l'hosta a que comence a sintetitzar les proteínes necessàries per la reproducció del virus. L'hosta produeix tres classes de proteínes: els enzims usats en la replicació d'àcids nucleics, les proteínes usades per construir el recubriment del virus; i proteínes lítiques, usades per trencar la membrana cel·lular per fer l'alliberament dels nous virus creats. El producte víric final és ensamblat espontàniament. Totes les parts són sintetitzades de manera independent pel host i són unides juntes per sort. Aquest auto-ensamblament, alguns cops, és ajudat per carabines moleculars, o altres proteínes sintetitzades per l'hosta que ajuden a unir les parts de la càpsida. Els nous virus sintetitzats abandonen la cèl·lula, per exocitosi o lisolisi. Alguns virus animals indueixen que la el reticle endoplasmàtic de l'hoste sintetitze unes proteínes anomenades glicoproteínes, que són recolectades al llarg de la membrana cel·lular. El virus aleshores eix de la cèl·lula per aquests llocs, aquest procés es coneix com exocitosi. D'altra banda, els bacteriòfags deuen obrir o trencar la membrana cel·lular per ser alliberats. Al final d'aquest procés la cèl·lula mor.

Origen

L'origen dels virus no està del tot clar, però actualment hi ha una hipòtesi molt suportada que afirma que els virus són uns derivats dels hostes als que infecten, originant-se a partir d'elements transferibles com els plàsmids o els transposons. També s'ha hipotitzat que poden ser microbis extremadament reduïts, que van aparèixer de manera separada en el mateix brou de cultiu on va surgir la vida i les primeres cèl·lules. I inclús, que les diferents classes de virus van aparèixer a través de diferents mecanismes. Altres partícules infeccioses, amb una estructura encara més simple que la dels virus, són: els viroids, els virusoids i els prions.

Malalties víriques humanes

Hi han molts exemples de malalties viriques humanes, entre d'altres podem citar: constipat comú, causat per una varietat de virus relacionats; la SIDA, causat pel virus HIV; o el herpes simplex. Recentment s'ha demostrat que el càncer cervical també està causat, com a mínim parcialment, pel papillomavirus, representant la primera evidència en humans entre el càncer i un agent infecciós. L'habilitat dels virus de causar efectes epidèmics devastarors en les societats humanes, ha conduït a la fabricació d'armes biològiques amb virus. Per exemple la verola, que hui en dia és una malaltia infecciosa sense importància, es va usar de manera indirecta com a arma biològica contra els Nadius Americans en les colonitzacions britàniques i espanyoles. No està clar quants Nadius Americans van morir per la verola després de l'arribada de Cristòfor Colom a les Amèriques, però ha quedat constància que el nombre va ser molt gran. El dany causat per aquesta malaltia va ajudar significativament als intents europeus de desplaçar i conquerir la població nadiva. Es calcula per exemple que entre el 80 i 95% de la població Hawaiiana va morir principalment per verola i també per altres malalties. Els virus són molt difícils de matar, ja que usen els mecanismes cel·lulars de l'hosta per dur a terme les seues funcions. Les aproximacions mèdiques més eficients per la lluita contra els virus, són les vacunes, i fàrmacs per atenuar els símptomes derivats de l'infecció vírica. Cal recordar que els antibiòtics no presenten cap efecte en contra dels virus i el seu ús en contra de les infeccions víriques sols beneficia a les resistències de certs bacteris cap a determinats antibiòtics. Normalment la manera més prudent d'actuar és començar un tractament amb antibiòtics mentre s'esperen els resultats dels anàlisis que determinen si l'infecció és virica o deguda a bacteris.

Estudi i aplicacions dels virus

Els virus com a eina per explorar els mecanismes cel·lulars bàsics

Els virus són importants per l'estudi de la biologia cel·lular i molecular, per que aporten sistemes simples que poden ser usats per manipular i investigar les funcions de molts tipus de cèl·lules. Aquest tipus d'estudis han aportat importants models per a la recerca en biologia, com replicació d'ADN, transcripció, processament d'ARN, i transport de proteínes. Els retrovirus, contenen ARN en les partícules víriques, però sintetitzen còpies d'ADN en les cèl·lules infectades. Els retrovirus són un bon exemple de com els virus poden jugar un important paper com models en la recerca en biologia. Els estudis d'aquests virus van ser els primers estudis que van mostrar el procés de síntesi de ADN a partir de RNA, un mètode fonamental per a la transferència de material genètic, present tant en eucariotes com en procariotes.

Els virus com a eina en enginyeria genètica

Els geneticistes usualment utilitzen virus i derivats de virus per introduir ADN en les cèl·lules que estan estudiant. També poden ser usats en enginyeria genètica per introduir el material genètic necessari per crear transgènics. És una eina habitual per reproduir material genètic que en permeti el seu estudi, formant les anomenades genoteques. Alguns dels virus més utilitzats amb aquestes finalitats són l'M13 i el fag λ, i alguns dels derivats més coneguts serien els fagèmids i còsmids.

Éssers vius?

Els virus segresten els mecanismes de reproducció de les cèl·lules hostes per replicar-se i així completar el seu cicle de vida. Sovint són considerats com quelcom a mig camí entre la vida i el món inorgànic. Poden reproduir-se, i inclús, mostrar herència, però necessiten usar els mecanismes de l'hostes, per si sols no són capaços de fer res. El que si que està clar és que són paràsits (vius o no), i com a tots els paràsits, tenen un limitat subconjunt de possibles hostes, de vegades, fins i tot, un determinat tipus de cèl·lula d'una espècie. La majoria dels científics es neguen a considerar-los com a éssers vius purs per les seves capacitats reproductives amb l'argument que llavors caldria també considerar vius altres entitats autoreplicatives més simples com ara els viroids, els prions, els transposons o fins i tot els cristalls i el foc. En una de les moltes definicions que proven de descriure els éssers vius es diu que són maquines termodinàmiques amb capacitat de mantenir l'entropia interna a base de crear-ne encara més al seu exterior. És una definició de la que els virus en quedarien del tot excloses.

Temes relacionats

- Llistat no exhaustiu de virus categoria:Virus als:Virus (Medizin) ja:ウイルス ko:바이러스 ms:Virus simple:Virus

ADN

Estructura molecular

Proteïna

1953

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 28 de febrer - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
- 26 de març - Pittsburgh (Pennsilvània, USA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
- 2 de maig - Amman (Jordània): Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des de l'11 d'agost de l'any anterior, n'ocupa el tron en complir 18 anys.
- 30 de desembre - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 25 de febrer - Madrid: José María Aznar, polític espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de març - Moscou (Rússia): Sergei Prokofiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891) || Moscou (Rússia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Josif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1953年 ko:1953년 ms:1953 simple:1953 th:พ.ศ. 2496

Francis Crick

Francis Harry Compton Crick (8 de juny de 1916 - 29 de juliol de 2004) va ser un dels descobridors de l'estructura de la molècula d'ADN. Va néixer a Northampton, Anglaterra, i es va graduar en física el 1937. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar en mines magnètiques i acústiques. Acabada la guerra, va començar a estudiar biologia Al 1951 va començar a treballar amb James D. Watson a l'Universitat de Cambridge a Anglaterra. Utilitzant la recerca en raigs X de Rosalind Franklin, Watson i Crick van proposar una estructura helicoïdal per l'ADN. Per aquest treball, publicat el 1953, van rebre el premi Nobel de Medicina el 1962. Crick va fer d'altres paortacions importants en el camp de la biologia molecular, per exemple en el mecanisme de la síntesi de proteïnes i el codi genètic. Més endavant va passar a treballar en Neurociència, en particular sobre els mecanismes que produeixen la consciència. Crick, Francis Crick, Francis Crick, Francis ja:フランシス・クリック ko:프랜시스 크릭

ADN

Estructura molecular

Codi genètic

En genètica, el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències d' àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes. gairebé tots els éssers vius coneguts, utilitzen el mateix codi genètic, anomenat codi genètic estàndard, tot i que alguns organismes presenten variacions menors d'aquest codi.

Característiques

- És universal. És a dir, la interpretació dels codons per aminoàcids és igual en totes les cèl·lules; des dels bacteris fins a l'home, tots els gens són interpretats de la mateixa manera. Només existeixen algunes excepcions en uns pocs triplets en mitocondris i alguns protozous.
- No és ambigu, ja que cada triplet té el seu propi significat.
- Tots els triplets tenen sentit, bé codifiquen un aminoàcid o bé indiquen terminació de lectura.
- Està degenerat, ja que hi ha diversos triplets per a un mateix aminoàcid, és a dir hi ha codons sinònims. Això representa un avantatge, ja que encara que es produís un error en la còpia d'un nucleòtid, podria seguir la colinearitat entre el triplet i l'aminoàcid. D'altra banda, si només hagués vint triplets amb sentit, un simple error d'un triplet probablement ho convertiria en un triplet sense sentit, i així s'interrompria la biosíntesi.
- Manca de solapament, és a dir, els triplets no comparteixen bases nitrogenades
- És unidireccional, ja que els triplets es llegeixen en el sentit 5´-3´.

Taula 1: Taula de codons d'ARN

Aquesta taula mostra els 64 codons i els aminoàcids per als que codifiquen.
		U	C	A	G
		2ona base
1era base	U	UUU (Phe/F)Fenilalanina UUC (Phe/F)Fenilalanina UUA (Leu/L)Leucina UUG (Leu/L)Leucina, Start	UCU (Ser/S)Serina UCC (Ser/S)Serina UCA (Ser/S)Serina UCG (Ser/S)Serina	UAU (Tyr/Y)Tirosina UAC (Tyr/Y)Tirosina UAA Ochre (Stop) UAG Amber (Stop)	UGU (Cys/C)Cisteïna UGC (Cys/C)Cisteïna UGA Opal (Stop) UGG (Trp/W)Triptòfan
	C	CUU (Leu/L)Leucina CUC (Leu/L)Leucina CUA (Leu/L)Leucina CUG (Leu/L)Leucina, Start	CCU (Pro/P)Prolina CCC (Pro/P)Prolina CCA (Pro/P)Prolina CCG (Pro/P)Prolina	CAU (His/H)Histidina CAC (His/H)Histidina CAA (Gln/Q)Glutamina CAG (Gln/Q)Glutamina	CGU (Arg/R)Arginina CGC (Arg/R)Arginina CGA (Arg/R)Arginina CGG (Arg/R)Arginina
	A	AUU (Ile/I)Isoleucina, Start² AUC (Ile/I)Isoleucina AUA (Ile/I)Isoleucina AUG (Met/M)Metionina, Start¹	ACU (Thr/T)Treonina ACC (Thr/T)Treonina ACA (Thr/T)Treonina ACG (Thr/T)Treonina	AAU (Asn/N)Asparagina AAC (Asn/N)Asparagina AAA (Lys/K)Lisina AAG (Lys/K)Lisina	AGU (Ser/S)Serina AGC (Ser/S)Serina AGA (Arg/R)Arginina AGG (Arg/R)Arginina
	G	GUU (Val/V)Valina GUC (Val/V)Valina GUA (Val/V)Valina GUG (Val/V)Valina, Start²	GCU (Ala/A)Alanina GCC (Ala/A)Alanina GCA (Ala/A)Alanina GCG (Ala/A)Alanina	GAU (Asp/D)Àcid aspàrtic GAC (Asp/D)Àcid aspàrtic GAA (Glu/E)Àcid glutàmic GAG (Glu/E)Àcid glutàmic	GGU (Gly/G)Glicina GGC (Gly/G)Glicina GGA (Gly/G)Glicina GGG (Gly/G)Glicina

¹El codó AUG codifica la methionine i també serveix com a lloc d'iniciació: el primer AUG a la regió codificant dels RNAm és on comença la traducció a proteïna.
²És un codó d'inici només als procariotes.

Taula 2: Taula de codons inversa

Aquesta taula mostra els 20 aminoàcids que s'utilitzen en les proteïnes, i els codons que els codifiquen.
Ala	A	GCU, GCC, GCA, GCG	Leu	L	UUA, UUG, CUU, CUC, CUA, CUG
Arg	R	CGU, CGC, CGA, CGG, AGA, AGG	Lys	K	AAA, AAG
Asn	N	AAU, AAC	Met	M	AUG
Asp	D	GAU, GAC	Phe	F	UUU, UUC
Cys	C	UGU, UGC	Pro	P	CCU, CCC, CCA, CCG
Gln	Q	CAA, CAG	Ser	S	UCU, UCC, UCA, UCG, AGU,AGC
Glu	E	GAA, GAG	Thr	T	ACU, ACC, ACA, ACG
Gly	G	GGU, GGC, GGA, GGG	Trp	W	UGG
His	H	CAU, CAC	Tyr	Y	UAU, UAC
Ile	I	AUU, AUC, AUA	Val	V	GUU, GUC, GUA, GUG
Start		AUG, GUG	Stop		UAG, UGA, UAA

Enllaços externs

- [http://www.ebi.ac.uk/emboss/transeq/ Transeq] Servei per a traduir àcids nucleics a proteïna Categoria:Genètica ja:コドン ko:코돈

PCR

La Reacció en cadena de la polimerasa, coneguda com a PCR per les seves sigles en anglès, és una tècnica de biologia molecular, que el seu objectiu és obtenir un gran nombre de còpies d'un fragment d'ADN particular, partint d'un mínim, en teoria, d'una única còpia d'aquest fragment. Aquesta tècnica serveix per amplificar ADN. Després de l'amplificació, resulta molt més senzill identificar amb una molt alta probabilitat virus i/o bacteris causant d'una malaltia, identificar persones (cadàvers, criminals...) o fer investigació científica sobre l'ADN amplificat. Aquests usos derivats de l'amplificació han fet que es converteixi en una tècnica molt estesa, amb el consegüent abaratament de l'equip necessari per a portar-la a terme. Aquesta tècnica es fonamenta en la propietat natural de l'ADN polimerasa per replicar segments de ADN, i usa cicles d'alta i baixa temperatura per desnaturalitzar les cadenes bicatenàries d'ADN recent formades entre si després de cada fase de replicació i, a continuació, deixar que tornin a unir-se a les polimerases mitjançant una baixada de temperatura perquè tornin a duplicar-les. En un principi s'uilitzava la polimerasa de l' E. coli per la repliacció. Però com que després de l'escalfament quedava desnaturalitzada i s'havia d'afegir a cada cicle es va canviar per la polimerasa de Termus aquaticus (polimerasa taq) que suporta omlts de cicles sense desnaturalitzar-se.

Enllaç extern

- http://www.gene-quantification.info - The reference in real-time PCR
- [http://laguna.fmedic.unam.mx/~evazquez/0403/dna%20polimerasa.html ADN polimerasa] Categoria:Biologia molecular ja:PCR

1995

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m³/dia d'aigua. :MÓN
- 10 de gener - París (França): el rei d'Espanya, Joan Carles I el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 17 de gener - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem Fullana i Hada d’Efak conegut com Guillem d’Efak, escriptor i cantant dels Setze Jutges mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, cantant de la Nova Cançó i actor de cinema valencià (n. 1942). :MÓN
- 3 de març - Salt Lake City (Utah, USA): John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).

Pàgines que s'hi relacionen:

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1995 ja:1995年 ko:1995년 ms:1995 simple:1995 th:พ.ศ. 2538

Category:Augustus Pablo albums

Articles about albums released by Augustus Pablo. Pablo, Augustus

hosting mia�d�yca wynajem szko�y policealne motorola gry java

:: RELATED NEWS ::

Ľubomír Javorský
MUDr. Ľubomír Javorský (
- 23. september 1949, Veľký Šariš – † 7. november 2005, Košice) bol lekárom, politikom a ministrom zdravotníctva Slovenska. Ľubomír Javorsky bol ženatý a mal tri deti. Zomrel v

Minister zdravotníctva

Ministerstvo zdravotníctva riadi a za jeho činnosť zodpovedá minister zdravotníctva, ktorého vymenúva prezident na návrh predsedu vlády. Ministrom zdravotníctva je od 16. októbra 2002 nominant Aliancie nového obč