:: wikimiki.org ::
| Golf Pèrsic |
Golf PèrsicEl golf Pèrsic (en persa خلیج فارس, en àrab الخليج الفارسي) és una part del mar d’Aràbia i està situat entre la península Aràbiga i l'Iran. Ocupa una extensió de 233.000 km² i té una llargada de 989 km. L'estret d’Ormuz n'és la part més estreta (fa 56 km d'amplada) i el separa del golf d'Oman. Les aigües hi són poc fondes i no excedeixen enlloc el 60 metres de profunditat.
La costa nord del golf pertany a l'Iran i la costa sud es divideix entre diversos territoris: la península de Musandam, sota sobirania d'Oman; la part occidental de l'emirat de Ras al-Khaimah, l'emirat d'Umm al-Qaiwain, la part principal de l'emirat de Sharjah, la part principal de l'emirat d'Ajman, l'emirat de Dubai i l'emirat d'Abu Dhabi, coneguts tots aquests com els Emirats Àrabs Units; l'emirat de Qatar, el regne de Bahrain, la costa d'Al-Hasa (Aràbia Saudita), l'emirat de Kuwait i una petita zona de sobirania de l'Iraq, on hi ha les illes de Warba i Bubiyan, que avui pertanyen a Kuwait però que els règims iraquians varen reclamar fins a l'ocupació americana. Al mig del golf i ha diverses illes, de les quals la més important es la iraniana de Qeshm. Algunes illes tenen la sobirania en disputa com les illes Tonb, que reclamen Ras al-Khaimah i l'Iran (que les té ocupades), o Abu Musa (ocupada per l'Iran però que pertanyia abans a Sharjah).
A l'extrem occidental es troba el delta del Shatt al-Arab, que porta les aigües de l'Eufrates i el Tigris.
A les dues guerres entre els Estats Units i l'Iraq (la primera el 1991 per la invasió iraquiana de Kuwait, i la segona el 2003 per deposar Saddam Hussein i controlar el petroli iraquià) se les anomena les Guerres del Golf. Precisament el golf Pèrsic i les seves àrees costaneres són una important font de petroli, i les indústries que s'hi relacionen són les que dominen la regió.
El sumeris li deien la mar Inferior, però després del segle IV aC passa a dir-se'n golf Pèrsic. A partir dels anys setanta els països àrabs van proposar anomenar-lo golf Aràbic, però aquesta proposta no va rebre el suport oficial de les Nacions Unides. El règim iranià dels aiatol·làs va arribar a proposar un nom de consens (golf Islàmic), però finalment s’acceptà el nom de golf Pèrsic universalment. Avui dia també és conegut simplement com el Golf.
Categoria:Mars
Categoria:Golfs
Categoria:Oceà Índic
ja:ペルシア湾
ko:페르시아 만
Persa
- Història: l'Imperi Persa de l'Antiguitat
- Geografia: l'estat d'Iran abans de l'any 1935
- Lingüística: la Llengua Persa
- Zoologia: Un gat persa, una raça de gats
ja:ペルシア帝国
ko:페르시아
Iran:Per a la població aneu a Iran
La República Islàmica d'Iran és un país de l'Orient Mitjà. Fins a 1935 va ser conegut com a Pèrsia.
Fa frontera amb els següents països: Turkmenistan, Afganistan i Pakistan a l'est; Iraq, Turquia, Azerbaidjan i Armènia a l'oest. Al nord és banyat pel Mar Caspi i al sud pel Golf Pèrsic, del qual forma part l'estret d'Hormuz.
Categoria:Esborranys
Categoria:Iran
ja:イラン
ko:이란
ms:Iran
simple:Iran
th:ประเทศอิหร่าน
zh-min-nan:Iran
Oman
El sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia. Fa frontera amb els Emirats Àrabs Units al nord, amb l'Aràbia Saudita a l'oest i amb el Iemen al sud-oest, mentre que a l'est és banyat pel golf d'Oman al nord del cap Ra's al-Hadd i pel mar d'Aràbia al sud d'aquest cap.
Història
Oman és des de fa segles una base per a comerciants. El 1508 Masqat, la seva principal ciutat portuària, passà a mans portugueses. Posteriorment, el 1659 passà a control otomà, perdut el 1741, amb l'arribada de l'actual línia de soldans començada per Achmed Ibn Said.
A començaments del segle XIX Oman cresqué fins a esdevenir una potència, amb possessions a Baluixistan i Zanzíbar, que foren progressivament perdudes. El 1891 esdevingué un protectorar britànic, tot mantenint aquest estatus fins el 1971. L'any anterior, el soldà Said Ibn Taimur va ser enderrocat pel seu fill Qabus bin Said Al Said que ha romàs al poder d'aleshores ençà. Aquest ha provat de millorar la situació econòmica del país i mantenir-se en pau amb la resta de països de l'Orient Mitjà.
Qabus bin Said Al Said
Categoria:Oman
ja:オマーン
ko:오만
ms:Oman
th:ประเทศโอมาน
zh-min-nan:Oman
Abu Dhabi
Abu Dhabi (en àrab أبوظبي, transcrit ʼAbū Ẓaby) és el més gran dels set emirats que conformen els
Emirats Àrabs Units, amb 73.548 km2 de superfície. És també una ciutat homònima d'aquest emirat que fa de capital de l'estat, situada a la part central de la costa del golf Pèrsic dels EAU, a 24º 28' N i 54º 22' E. La ciutat s'estén damunt una illa en forma de T que sobresurt de la costa. Hi viuen un milió de persones (segons l'estimació de l'any 2000, el 80% de les quals són forasters que hi resideixen temporalment. Abu Dhabi és una ciutat moderna de grans gratacels i disposa d'un aeroport internacional.
L'emirat va formar part, des del segle XIX, del protectorat britànic conegut amb el nom d'Estats del Pacte o Trucial States i, arran de la independència dels Emirats Àrabs Units al 1971, en va esdevenir la capital.
El xeic d'Abu Dhabi, Khalifa bin Zayed al Nahayan, és també el president dels EAU.
L'economia es basa gairebé exclusivament en la producció de petroli, ja que explota els jaciments de la regió des del 1959. Anualment produeix uns 100 milions de tones de cru. També són conegudes les seves emissions filatèliques.
Categoria:Emirats Àrabs Units
Categoria:Capitals d'estats independents
ja:アブダビ
Qatar
Qatar és un estat de l'Orient Mitjà, situat a la riba sud del Golf Pèrsic que només fa frontera amb l'Aràbia Saudita (al sud).
Categoria:Qatar
Categoria:Orient Mitjà
ja:カタール
ko:카타르
ms:Qatar
simple:Qatar
th:ประเทศกาตาร์
Bahrain
Bahrain és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic. La capital és Al-Manama.
Antic protectorat britànic, el 1971 es va declarar independent. És una monarquia hereditària encapçalada per la figura de l'emir.
Categoria:Bahrain
ja:バーレーン
ko:바레인
ms:Bahrain
simple:Bahrain
th:ประเทศบาห์เรน
zh-min-nan:Bahrain
Kuwait
Kuwait és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic. Per terra, fa frontera amb l'Iraq al nord i l'Aràbia Saudita al sud.
Políticament és un emirat semi-hereditari que, si bé disposa d'una constitució i un parlament, aquest només és escollit per un 15% de la població (excloent-hi, d'entre d'altres, totes les dones o els soldats).
Ric en petroli, el país és membre de l'OPEP.
Fou conquerit per l'Iraq el 1990 si bé després de la Primera Guerra del Golf recuperà la independència.
Guerra del Golf
Categoria:Kuwait
ja:クウェート
ko:쿠웨이트
ms:Kuwait
th:ประเทศคูเวต
zh-min-nan:Kuwait
Iraq
La República Federal de l'Iraq és un estat del Pròxim Orient, situat al Golf Pèrsic.
Limita amb l'Iran, Síria, Kuwait, l'Aràbia Saudita, Jordània i Turquia.
Rius importants:
- Tigris
- Eufrates
Històricament hi va estar situada Babilònia.
La població majoritària es distingeix per ser àrab, però hi ha grups ètnics com els kurds i religiosos com els musulmans xiïtes i sunnites.
Províncies
L'Iraq està dividit en 18 províncies (muhafazat, en singular muhafazah):
thumb
Esdeveniments
- 15 d'octubre de 2005 - S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
Categoria:Iraq
ja:イラク
ko:이라크
ms:Iraq
simple:Iraq
th:ประเทศอิรัก
zh-min-nan:Iraq
Shatt al-ArabEl Shatt al-Arab (en àrab شط العرب) o Arvand (anomenat اروندرود: arvandrūd en persa) és un riu format a la ciutat d'Al-Qurna (Iraq) per la unió de l'Eufrates i el Tigris, que corren junts els últims 170 km fins arribar al golf Pèrsic. Aigües avall de la ciutat iraquiana de Bàssora forma la disputada frontera entre l'Iraq i l'Iran.
El Tractat d'Erzerum de 1847 entre Pèrsia i l'Imperi Otomà hi va reconèixer la sobirania turca però amb drets de navegació per als perses. Els desacords fronterers entre Pèrsia i els otomans van durar des del segle XVII fins el 1914, i després van continuar entre l'Iraq i l'Iran. El 1980, l'Iraq va envair l'Iran per aquesta qüestió, però en acabar la guerra el 1988 no es va produir cap modificació territorial.
Els ports principals són la ciutat iraquiana de Bàssora i les iranianes de Khorramshahr i Abadan.
Categoria:Rius d'Àsia
categoria:Orient Mitjà
Eufrates
L'Eufrates es un riu que en gran part discorre per l'Iraq. Es diu Frat en turc i Ufratu en persa. A l'Antic Testament se’l esmenta com a Phrat.
Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murat Su (Eufrates oriental), a Turquia, i baixa cap el sud-sud-oest per les muntanyes del Taurus o Taure, passant per Síria i Iraq, i desaigua al Golf Pèrsic, després de 2780 km
Afluents de nord a sud: Kuruk, Tohma, Gok, Birecik (Turquia), Balikh i Khabur (Síria).
Categoria:Rius d'Àsia
ja:ユーフラテス川
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
2003 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.
:MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961).
:MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2003
ja:2003年
ko:2003년
ms:2003
simple:2003
th:พ.ศ. 2546
zh-min-nan:2003 nî
PetroliEl petroli (del llatí petrus, pedra, i oleum, oli; "oli de pedra") és una mescla complexa no homogènia d'hidrocarburs, composts formats per hidrogen i carboni. Difereixen molt entre si, des de groguencs i líquids a negres i viscosos. Aquestes diferències són degudes a les relacions entre els tipus d'hidrocarburs. És un recurs natural no renovable, i actualment també és la principal font d'energia als països desenvolupats.
Els components químics del petroli se separen i obtenen per destil·lació mitjançant un procés de refineria. D'ell s'extrauen diferents productes, entre altres: propà i butà, gasolina, querosè, gasoil o dièsel, fueloil, olis lubricants, asfalts, carbó de coc, etc.
Aquesta mescla d'hidrocarburs apareix generalment associada a grans bambolles de gas natural, en jaciments tancats durant milers d'anys sota terra, coberts pels estrats superiors de la corfa terrestre.
Origen
Teoria biogènica
Segons aquesta teoria, el seu probable origen està en l'acumulació d'enormes quantitats de restes prehistòrics d'animals marins i de vegetals terrestres. Durant milions d'anys, mesclats amb sediments, davall la intensa acció de la compressió i el calor generat, es transformen en petroli i en gas. Aquest petroli i gas, per desplaçament, passa a impregnar roques mes porosas i permeables i s'acumula formant una bossa de cru, que sovint se situa entre una bossa de gas i una bossa d'aigua salada. D'allí, aquest petroli i gas es poden extraure mitjançant perforació i bombar-se fins al seu emmagatzemament previ al seu refinament.
Composició
El petroli està compost d'hidrocarburs, composts d'hidrogen i carboni, en la seua majoria parafines, naftens i aromàtics, que caracteritzen aqueix petroli. Junt amb quantitats variables de derivats hidrocarbonats de sofre, oxigen i nitrogen. Quantitats variables de gas dissolt i xicotetes proporcions de components metàl·lics. També pot contenir aigua en suspensió o en emulsió i sals. Els seus components útils s'obtenen per destil·lació en la refineries de petroli. Els components no desitjats: sofre, oxigen, nitrogen, metalls, aigua, sals, etc,... s'eliminen mitjançant processos fisicoquímics.
Extracció
S'extrau mitjançant la perforació d'un pou sobre el jaciment. Si la pressió de la bossa de gas és prou, forçarà l'eixida natural del petroli a través del pou que es connecta mitjançant una xarxa de oleoductes cap al seu emmagatzemament, el seu transport mitjançant vaixells petroliers i el seu refinament. Durant la vida del jaciment, la pressió descendirà i serà necessari usar altres tècniques per a l'extracció del petroli. Aqueixes tècniques inclouen l'extracció mitjançant bombes, la injecció d'aigua o la injecció de gas, entre altres.
Història del Petroli
Des de l'antiguitat el petroli apareixia de forma natural en certes regions terrestres com són els països d'Orient Mitjà.
Fa 6.000 anys els asiris i babilonis l'usaven per a apegar rajoles i pedres; els egipcis, per a greixar pells; i les tribus precolombines de Mèxic van pintar escultures amb ell.
En 1859 Edwin L. Drake va perforar el primer pou de petroli, prop de Titusville, en Pennsilvània, quedant-se aquesta com la data del "descobriment" del petroli.
El 14 de setembre de 1960 en Bagdad, (Iraq) es constitueix la OPEP.
Situació actual
Els principals productors de petroli són Aràbia Saudita, Iraq, Kuwait, Veneçuela, Mèxic, Rússia, Estats Units i el Regne Unit, entre d'altres.
La combustió dels seus derivats produeix productes residuals: partícules, CO2, SOx (òxids de sofre), NOx (òxids nitrosos), etc. Els vessaments de petroli suposen una forta amenaça al medi ambient marí.
A causa de la importància fonamental per a la indústria manufacturera i el transport, l'increment del preu del petroli pot ser responsable de grans variacions en les economies locals i provoca un fort impacte en l'economia global.
Com a substàncies alternatives als combustibles derivats del petroli hem de citar el biodièsel, oli combustible amb característiques comparables al dièsel que s'extrau principalment de les llavors oleaginoses de diferents plantes o el bioetanol, alcohol procedent de restes vegetals, que es pot utilitzar mesclant-lo amb altres combustibles o per a la fabricació d'èters, que són bases per a fabricar combustibles més ecològics.
Reserves
Si l'extracció continua al mateix ritme que en el 2002, llevat que es trobaren nous jaciments, les reserves mundials durarien aproximadament 42 anys. Es calcula que queden unes 143.000 milions de tones (1,05 bilions de barrils)
Category:Petroli
ja:石油
ko:석유
Nacions Unides
L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 191 estats del món en formen part.
El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.
Història
El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.
Estats Units]]
La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.
Estructura
L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.
Viena]]
Disposa de cinc òrgans principals:
- L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
- El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
- El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
- La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
- El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.
L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.
Propòsit
Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:
- Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
- Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
- Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
- Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.
Finançament
El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:
- Estats Units, 22%
- Japó, 19,3%
- Alemanya, 9,82%
- França, 6,50%
- Regne Unit, 5,57%
- Itàlia, 5,09%
- Canadà, 2,57%
- Espanya, 2,53%
- Brasil, 2,39 %
- Corea del Sud, 1,85 %
- Països Baixos, 1,73%
- Austràlia, 1,62 %
- Xina, 1,53 %
- Suïssa, 1,27 %
- Rússia, 1,20 %
- Bèlgica, 1,12 %
- Mèxic, 1,08 %
- Suècia, 1,02%
Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.
Enllaços externs
- [http://www.un.org/spanish/ ONU]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.
Articles Relacionats
- Unesco
Categoria:Organització de les Nacions Unides
ja:国際連合
ko:국제 연합
ms:Pertubuhan Bangsa-Bangsa Bersatu
simple:United Nations
th:สหประชาชาติ
zh-min-nan:Liân-ha̍p-kok
Categoria:Mars
categoria:Hidrografia Extensible Firmware InterfaceEFI is een afkorting van Extensible Firmware Interface en is een ontwikkeling van Intel, bedoeld om op den duur het BIOS te vervangen, dat al sinds de introductie van de IBM PC in 1981 geen grote veranderingen meer heeft ondergaan.
Het eerste platform dat gebruik maakte van EFI was de IA-64 architectuur van Intel. Sindsdien wordt de techniek ook wel eens gebruikt in de nieuwere chipsets voor de thuiscomputer.
Dankzij EFI hoeft er voor een bepaald stuk hardware niet voor ieder besturingssysteem een aparte driver geschreven te worden. EFI neemt alle communicatie met hardware voor zijn rekening, en dus hoeft er alleen een driver voor EFI geschreven te worden. Een ander groot voordeel van EFI is de aanwezigheid van een shell, met ongeveer dezelfde mogelijkheiden als MS-DOS 3.2 had.
Categorie:Computer
heavy metal Hotele w Rzym BIELIZNA mieszne filmy dieta
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Koïchiro Matsuura
Koichiro Matsuura sejak diangkat bulan Nopember tahun 1999 telah melakukan reformasi didalam tubuh sekertariat UNESCO dan perbaikan kualitas serta telah merealisasikan reformasi atas Amerika (th 2003)yang telah menarik diri dari peranannya dengan alasan ketidak-disiplinan, polarisasi (ketidak-netralan) politik. Sementara itu pertimbangan warisan dunia yang selama ini diobjekan pada warisan yang berwujud saja seperti peninggalan bersejarah dan sebagainya ada pada titik yang telah cenderung condong ke Eropa. Dalam hal ini beliau (Matsuura) telah berusaha meresolusikan/memberlakukan (th 2003) ko
|
Perjamuan Terakhir
Dalam agama Kristen. Perjamuan terakhir adalah saat makan terakhir antara Yesus dan murid-muridnya sebelum kematiannya. Perjamuan terakhir telah menjadi subyek dari banyak lukisan, mungkin yang paling terkenal oleh Leonardo da Vinci.
Leonardo da Vinci
Peringatan Perjamuan terakhir
Dua kejadian dalam Perjamuan terakhi
|
Paus Urbanus VI
Paus Urbanus VI (lahir dengan nama Bartolomeo Prignano; Napoli, sekitar 1318–Roma, 15 Oktober 1389) adalah Paus dari 8 April 1378 sampai 15 Oktober
|
Paus Urban VI
Paus Urbanus VI (lahir dengan nama Bartolomeo Prignano; Napoli, sekitar 1318–Roma, 15 Oktober 1389) adalah Paus dari 8 April 1378 sampai 15 Oktober
|
|
