:: wikimiki.org ::
| Golf De Bengala |
Golf de BengalaEl golf de Bengala és un mar que forma la part nord-occidental de l'oceà Índic. La seva forma és semblant a la d´un triangle, i limita a l'est amb la península de Malacca i a l'oest amb el subcontinent indi. Al "vèrtex" septentrional del golf es troben l'estat indi de Bengala Occidental i Bangladesh, d'aquí el seu nom. Els extrems meridionals arriben fins a l'estat insular de Sri Lanka, a l'oest, i el territori indi de les illes Andaman i Nicobar a l'est.
Molts dels rius principals de l'Índia van de l'oest cap a l'est i desguassen al golf de Bengala: al nord, el Ganges (o Ganga), el Meghna i el Brahmaputra, i al sud el Mahanadi, el Godavari, el Krishna i el Kaveri (de vegades transcrit Cauvery). La jungla forestal de Sundarbans està situada al delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. El riu birmà Irauadi (també transcrit sovint com a Irrawaddy) també desemboca al golf de Bengala.
Els principals ports indis del golf són Chennai (abans Madràs), Vishakhapatnam, Kolkata (abans Calcuta) i Pondicherry.
Vegeu també: Illes Andaman
Categoria:Mars
Categoria:Golfs
Categoria:Oceà Índic
ja:ベンガル湾
ko:벵골 만
Mar]
El mar és una massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
A l'hora d'anomenar les diferents zones en què es pot subdividir el mar, les àrees d'una superfície molt gran s'anomenen oceans i les d'una superfície molt més petita s'anomenen mars. Vegeu els diferents oceans amb els diversos mars en què se subdivideixen o que tenen associats.
oceans
Alguns exemples de mars;
- Mar Mediterrani
- Mar Roig
- Mar Negre
Mar Negre
Articles relacionats
- Oceà
- Port
- Platja
- Categoria de mars
Categoria:hidrografia
ja:海
ko:바다
ms:Laut
simple:Sea
zh-min-nan:Hái
Índia
L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.
L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.
L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.
És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear.
Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.
L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.
Geografia i clima
1947
Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.
A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.
Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.
El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.
Divisió administrativa
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.
Estats:
Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry
Territori de la capital nacional:
- Delhi
Llengües
A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.
També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.
Religió
Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.
Pàgines que s'hi relacionen
- Ciutats de l'Índia
India
als:Indien
[[got:
Sri Lanka
Sri Lanka és un país asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan.
1972
Categoria:Sri Lanka
ja:スリランカ
ko:스리랑카
ms:Sri Lanka
th:ประเทศศรีลังกา
zh-min-nan:Sri Lanka
IrauadiL'Irauadi (en birmà Ayeyarwady) és un riu que creua Myanmar de nord a sud durant 2.100 km. És navegable en la major part (uns 1.600 km) i es fa servir per al reg a tota la regió que creua.
Neix a l'estat de Kachin, a la confluència entre el Mali Hka (o Nam Kiu en shan), que ve de l'Himàlaia, i el N'Mai Hka.
Desemboca a l'oceà Índic, on forma un delta a l'oest de Yangon anomenat les Boques de l'Irawady.
El seu nom sembla que ve del sànscrit airavati, que vol dir "riu Elefant" (riu Gran). El nom es transcriu habitualment segons la forma anglesa Irrawaddy.
Al riu s’hi troba una espècie única de dofí, el dofí de l'Irawady (Orcaella brevistosus), que viu a la desembocadura.
Categoria:Myanmar
ja:エーヤワディー川
Categoria:Mars
categoria:Hidrografia
Categoria:Oceà Índic
Categoria:Oceans Speed skating at the 1932 Winter OlympicsAt the 1932 Winter Olympics, four speed skating events were contested. For the first and only time in the olympic history, the speed skating were held as packstyle events. This competition form was not common in Europe, and gave the runners from USA and Canada a major adventage over the European rivals, and only two medals went to Europeans.
500 m speed skating, Men
1500 m speed skating, Men
5000 m speed skating, Men
10000 m speed skating, Men
Category:1932 Winter Olympics
Category:Speed skating
Bramy garaowe porady budowlane gry rpg Sennik online madrid accommodation
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
Portail:Grèce
|
|
