:: wikimiki.org ::

Golf De Finlàndia

Golf de Finlàndia

El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, estonià: Soome laht, rus: Finskij zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia. Allí, a l'extrem oriental del golf, hi ha la ciutat de Sant Petersburg, la segona del país. Altres ciutats importants banyades pel golf són Hèlsinki i Tallinn, capitals dels seus respectius estats. Categoria:Geografia d'Europa ja:フィンランド湾 ko:핀란드 만

Finès

El finès (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia. És la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes i s'escriu amb l'alfabet llatí. És un idioma proper a l'estonià i a l'hongarès.

Sistema de sons i escriptura

El finès actual té 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouäöy). Les consonants són:
- p oclusiva bilabial sorda, com en català
- v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
- m nasal bilabial, com en català
- t oclusiva dental sorda, com en català
- d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocàlica catalana de cada
- n nasal alveolar, com en català
- s fricativa alveolar sorda, com ss en català
- k oclusiva velar sorda, com en català
- ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
- h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
- j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
- l lateral alveolar, com en català
- r ròtica alveolar, com en català A més, té valor fonològic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura. Els sons consonàntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura. La vocal ä representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya). A més, les vocals també poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura. L'accent es fa recaure a la primer síl·laba de la paraula.

Harmonia vocàlica

La fonologia finesa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. En finès, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (äöy), o neutrals (ei). Cada vocal anterior té una corresponent parella posterior (a/ä,o/ö,u/y). Només pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula només contingui o bé vocals anteriors o bé vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la síl·laba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.
- Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)a → posahtaa
- Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: räj+ahta+(t)a → räjähtää.
- Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals següents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta) → sihahtaa cf. sih+ise+(t)a → sihistä

Morfosintaxi

El finès és una llengua que té un complex sistema de flexió que no afecta només els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinció de gènere gramatical. El plural es forma amb una T. Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absència d'un temps específic per a designar el futur. L'ordre sintàctic és relativament lliure, però predomina el de subjecte - verb - objecte. Morfològicament, es tracta d'una llengua aglutinant.

Història

Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nòrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religió propis. El primer text escrit amb seguretat en finès és una fórmula màgica de l'Edat Mitjana. El finès estàndard està molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigració. Categoria:Llengües finoúgriques ja:フィンランド語 ko:핀란드어

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides. Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.

Escriptura

El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències. ja:ロシア語 ko:러시아어 ms:Bahasa Russia simple:Russian language th:ภาษารัสเซีย

Mar Bàltic

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak. Els països que l'envolten són (començant per la Península Escandinava i seguint en sentit horari):
- Suècia
- Finlàndia
- Rússia (regió de Sant Petersburg)
- Estònia
- Letònia
- Lituània
- Rússia (regió de Kaliningrad)
- Polònia
- Alemanya
- Dinamarca La seva superfície és de 432.800 km², i inclou dues grans entrades: el golf de Finlàndia, entre el sud d'aquest país i Estònia, i el golf de Bòtnia, entre la costa oriental de Suècia i l'occidental de Finlàndia. Geològicament, és molt poc antiga: només existeix des del VIè mil·lenni aC. És molt poc profunda (la mitjana és de 57 m; la fondària màxima són 459 m al nord de l'illa sueca de Gotland), cosa que, unida a la poca obertura a l'oceà, en fa la renovació de les aigües molt lenta i hi afavoreix els problemes de contaminació. La salinitat de la Bàltica és molt baixa comparada amb la d'altres mars o oceans; de fet, es pot considerar intermèdia entre l'aigua dolça i la salada. Aquest fet s'explica per la seva alta latitud (no pateix gaire evaporació), combinada amb una gran aportació d'aigua dolça per part de molts rius, que per culpa de la ja esmentada estretor de la seva comunicació amb l'oceà és molt difícil d'evacuar i renovar amb aigua salada. Aquesta baixa salinitat té unes fortes implicacions biològiques, amb moltes espècies que són diferents de les seves homòlogues en altres mars. Dels països que l'envolten, només les Repúbliques Bàltiques i Polònia hi drenen enterament. A més, també Txèquia, Eslovàquia, Ucraïna i Bielorússia hi acaben aportant aigua (indirectament).

Noms

La mar rep diferents denominacions depenent de la llengua:
- Mar Bàltica és la forma habitual en les llengües romàniques, les eslaves (polonès, rus, caixubi), les bàltiques i l'anglès.
- Mar de l'Est és com l'anomenen totes les llengües germàniques excepte l'anglès, a més del finès (que, tot i tenir-hi els parlants majoritàriament a l'oest, aquests estigueren sota domini suec durant molts segles, i des de la perspectiva sueca sí que queda a l'est, la mar).
- Mar de l'Oest és el nom que se li dóna en estonià. Els diversos noms de la mar en les llengües dels països que l'envolten són, doncs:
- Östersjön (suec)
- Itämeri (finès)
- Балтийское море, Baltískoie More (rus)
- Läänemeri (estonià)
- Baltijas jūra (letó)
- Baltijos jūra (lituà)
- Morze Bałtyckie o Bałtyk (polonès)
- Bôłt (caixubi)
- Ostsee (alemany)
- Østersøen (danès)

Ciutats

Les grans ciutats costaneres bàltiques, per ordre de població, són:
- Sant Petersburg (Rússia), 4.700.000 hab.
- Estocolm (Suècia), 743.703 hab. (àrea metropolitana, 1.823.210 hab.)
- Trójmiasto o les Tres Ciutats (Polònia) (àrea metropolitana, 1.035.000 hab.), que inclou
- Gdansk (Polònia), 462.700 hab.
- Gdynia (Polònia), 255.600 hab.
- Hèlsinki (Finlàndia), 559.716 hab. (àrea metropolitana, 980.000 hab.)
- Riga (Letònia), 760.000 hab.
- Szczecin (Polònia), 413.600 hab.
- Tallinn (Estònia), 401.774 hab.
- Kaliningrad (Rússia), 400.000 hab.
- Malmö (Suècia), 259.579 hab.
- Kiel (Alemanya), 250.000 hab.
- Lübeck (Alemanya), 216.100 hab.
- Rostock (Alemanya), 212.700 hab.
- Klaipeda (Lituània), 194.400 hab.
- Turku (Finlàndia) 175.000 hab. Ports importants (tot i no ser grans ciutats):
- Swinoujscie (Polònia), 50.000 hab.
- Ventspils (Letònia), 44.000 hab.
- Baltisk (Rússia), 20.000 hab.
- Hanko (Finlàndia), 10.000 hab. Categoria:Mars d'Europa ja:バルト海 ko:발트 해 simple:Baltic Sea th:ทะเลบอลติก

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres. La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km² l'any. El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats. Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del Cercle Polar Àrtic, i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el sol de mitjanit: durant dies i dies, com més cap al nord més. Al punt més septentrional del país, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Història

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII. Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...). 1892 El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la guerra de 1941–1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país. Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

Regions

right Article detallat : Regions de Finlàndia

Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. El/la president/a de la República disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) està dirigit pel primer ministre, que és escullit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia. El Parlament de Finlàndia és (Eduskunta en finès o Riksdag en suec) unicameral i està compost per 200 diputats, i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel.lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel.lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües. El parlament, des de que el sufragi universal( dones també) ha estat instaurat en 1906, ha estat dominat per els partits agraris( partit centrista Maalaisliitto), Social-demòcrates (SDP) i comunistes ( aliança d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per l'influència de corrents antisocialistes (en el sentit sovètic) que en d'altres països similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS. La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depent d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit ( aquest últim no té constitució).

Economia

Finlàndia té una alta industralització i en gran part una economía de lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyería, metalls, telecomunicacions,(especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalent a gairebé un terç del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn en importacions, com ara matèries primes, i alguns components per béns manufacturats. A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació per la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic al 2002, però va disminuïr en el 2003 a causa de la depressió global. D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

Dades

Capital : Hèlsinki (559 330 habitants)
Altres ciutats importants : Espoo, Tampere, Vantaa, Turku, Oulu, Kuopio.
Població : 5 219 732 habitants (finals 2003). 0-14 anys : 18 %; 15-64 anys : 66,97 %; + 65 anys : 15,03 %
Superfície : 338 145 km²
Densitat : 15 hab./km²
Fronteres terrestres : 2 628 km (Rússia 1 313 km; Noruega 729 km; Suècia 586 km
Litoral : 1 126 km
Extremitats d'altitud : 0 m > + 1 328 m
Esperança de vida dels homes : 74 anys (2001)
Esperança de vida de les dones : 81 anys (2001)
Taxa de creixement de la població : 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat : 10,69 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat : 9,75 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat infantil : 3,79 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat : 1,7 nens/dona (2001)
Taxa de migració : 0,61 ‰ (2001)
Independència : 6 de decembre 1917 (antiga possessió russa)
Línies de telèfon: 2,56 milions (2003)
Abonaments de mòbil: 4,74 milions (2004)
Aparells de ràdio : 7,7 milions (1997)
Aparells de televisió : 3,2 milions (1997)
Connexió a Internet : 1,29 milions (2003)
Nombre de proveïdors d'accès a Internet : 23 (2000)
Nombre de saunes : estimat a 2 milions, finals de 2003
Carreteres : 78 197 km (de les quals 49 789 km asfaltades) (2003)
Víes ferroviàries : 5 851 km (de les quals 2 400 electrificades) (2003)
Víes navegables : 6 675 km
Nombre d'aeroports : 159 (dels quals 70 amb pistes asfaltades) (2000)
Categoria:Finlàndia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Soomõ [[got:

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленингра́д, 1924–1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914–1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic. Fundada pel tsar Pere el Gran el 1703 com la "finestra d'Occident", va funcionar com a capital del país durant el període imperial de la seva història fins al 1918. Amb uns 4.700.000 habitants (2002), actualment és la segona ciutat més gran de Rússia, la quarta més gran d'Europa, un important centre cultural europeu i el principal port rus al Bàltic. Sant Petersburg és la ciutat més septentrional del món amb més d'un milió d'habitants. El centre urbà fou declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat; la ciutat, que durant més de 200 anys va ser el centre polític i cultural de Rússia, actualment és encara impressionant, i sovint és anomenada "la capital del Nord" (северная столица). Entre els seus monuments destaquen l'antic Palau d'Hivern (que alberga el museu de l'Ermitage), la fortalesa Petropàvlovskaia (o de Sant Pere i Sant Pau), les catedrals de Sant Isaac, Kazan i Smolni i l'església de la Resurrecció (o del Salvador, o del Vessament de la Sang). Sant Petersburg és el centre administratiu de Leningrad Oblast i del districte federal Nord-occidental (Северо-западный федеральный округ). Categoria:Ciutats de Rússia als:Sankt-Petersburg ja:サンクトペテルブルク ko:상트페테르부르크

Tallinn

Tallinn és la capital d'Estònia. La ciutat està situada al golf de Finlàndia, davant per davant de Helsinki, que és 80 km al nord. Compta amb uns 400.000 habitants, gairebé un terç de la població total del país. Fou una ciutat hanseàtica. El 1980, mentre encara formava part de la Unió Soviètica, acollí proves nàutiques dels Jocs Olímpics que se celebraren a Moscou.

Enllaços externs

- [http://www.tallinn.ee Pàgina oficial de la ciutat] (en estonià, rus i anglès) Categoria:Estònia Categoria:Capitals d'estats independents ko:탈린 ja:タリン

Categoria:Geografia d'Europa

Categoria:Europa Categoria:Geografia

Fiorano al Serio

Fiorano al Serio è un comune di 2.902 abitanti della provincia di Bergamo.

Amministrazione comunale

Categoria:Comuni della provincia di Bergamo Categoria:Comuni della Lombardia Categoria:Comuni italiani

apartment madrid narty austria Pozycjonowanie Doda i Virgin online casinos

:: RELATED NEWS ::

Militäreisenbahn
Eine Militäreisenbahn war eine Eisenbahn, welche zur Ausbildung von Offizieren, Unteroffizieren und Soldaten der Eisenbahn-Brigaden diente. Eine solche Bahn wurde 1877 zwischen Berlin und dem Schießplatz Kummersdorf in Betrieb genommen. Sie war in der Anfangszeit nur eingeschränkt für den öffentlichen Verkehr nutzbar. Zwischen 1

Kessler
Kessler oder Keßler ist der Nachname mehrerer Personen:
- Alice und Ellen Kessler (die "Kessler-Zwillinge";
- 1936), zwei deutsche Tänzerinnen und Schauspielerinnen
- Beatrice Kessler (
- 1949), Schweizer Schauspielerin
- Bruce Kessler (
- 1936), amerikanischer Regisseur
- Dé Kessler (1891-1943), niederländischer Fußballspieler
-

McComb
McComb ist eine Stadt im US-Bundesstaat Mississippi und liegt im Pike County. Die Hauptstadt Jackson liegt nördlich von McComb. Die Stadt hat 13,337 Einwohner (Stand 2000). McComb wurde im Jahre 1872 gegründet und nach Colonel Henry Simpson McComb benannt.

Söhne und Töchter der Stadt

- Bo Diddley
-

Keßler
Kessler oder Keßler ist der Nachname mehrerer Personen:
- Alice und Ellen Kessler (die "Kessler-Zwillinge";
- 1936), zwei deutsche Tänzerinnen und Schauspielerinnen
- Beatrice Kessler (
- 1949), Schweizer Schauspielerin
- Bruce Kessler (
- 1936), amerikanischer Regisseur
- Dé Kessler (1891-1943), niederländischer Fußballspieler
-

Notker der Stammler
Notker I. (Notker Balbulus oder Notker der Stammler,
- um 840 in Heligau oder Jonschwil, † 6. April 912 in Sankt Gallen) war ein bedeutender Gelehrter und Dichter der karolingischen Zeit. Sein Leben wird von Read More...

AJP
AJP bedeutet:
- Apache JServ Protocol, dient zur Kommunikation zwischen dem Apache-Webserver und einer JServe-Engine (z.B. Tomcat, JBOSS, OC4J, ...)
- American Journal of Pathology
- American Journal of Physics
- American Journal of Physiology
- 16. April 1882 in Plasy bei Plzeň, † 11. Dezember 1945 in Prag) war ein nationalsozialistischer Parteipolitiker. Nach dem Besuch der Realschule im

Wörterbuch der elsässischen Mundarten
Das Wörterbuch der elsässischen Mundarten enthält den wissenschaftlich bearbeiteten Wortschatz der elsässischen Bezirke Ober- und Unterelsass und dokumentiert – wie das Lothringische Wörterbuch – besonders die von der Schriftsprache abweichenden Wörter und Wendungen. Somit ist es als Idiotikon zu charakterisieren.

D'Alembertsches Prinzip
Das d’Alembertsche Prinzip bezieht sich auf die Transformation in beschleunigte Bezugssysteme (keine Inertialsysteme). Um die Gültigkeit der physikalischen Gesetze zu erhalten, werden neue Kräfte (Scheinkräfte, Trägheitskräfte) zur Beschreibung im beschleunigten Bezugssystem eingeführt (z. B. Zentrifugal- oder

Neonetwork
NeoNetwork (auch NEOnet) ist ein neuartiges Filesharing-Netz, das laut Hersteller einfachere und schnellere Downloads als je zuvor ermöglicht. Es ist dezentralisiert, ähnlich wie Kademlia, was die Abschaltung stark erschwert. Der momentan einzige Filesharing-Client, der diese Netz unterstützt ist Morpheus. In desem Netz können auch Dateien gefunden werden, die in anderen