:: wikimiki.org ::

Gravetat

Gravetat

La gravitació és la força d'atracció que existeix entre totes les partícules amb massa. Aquesta força és la que fa que els objectes es mantinguin a la superfície de la Terra, i de fet també que manté unida la terra, o qualsevol altre planeta. Estrictament, cal diferenciar entre gravitació, que és la força universal d'atracció, i gravetat, que és la resultant de l'aquesta força a la superfície de la terra, incloent també les pseudo-forces causades per a rotació de la terra. En la pràctica, els termes gravitació i gravetat se solen usar indistintament. La força d'atracció gravitatòria entre dos objectes depèn de la seva massa, de la distància que els separa, i d'una constant universal, G. Això s'expressa en la Llei de la Gravitació Universal de Newton: :

F = \frac

Segons la teoria de Einstein la gravetat també depèn de la suma de la densitat de l'energia, i del triple de la seva pressió interna. Una pressió positiva, dirigida cap al exterior, augmenta la força de la gravetat, mentre que una pressió negativa (un objecte elàstic estirat) disminueix la gravitació. Un gas de fotons té una pressió igual a una tercera part de la seva densitat energètica, per la qual cosa, la seva atracció gravitatòria doblaria la de una massa equivalent de matèria ordinària. L'absència aparent de gravetat durant els vols espacials es coneix com gravetat zero o microgravetat.

Acceleració de la gravetat

A la Terra, la gravetat acostuma a mesurar-se d'acord amb l'acceleració que proporciona un objecte a la seva superfície. :g = 9,80665 m/s² El valor que acostuma a acceptar-se internacionalment per a l'acceleració de la gravetat (g) a l'hora de fer càlculs és de 9,80665 metres per segon cada segon (m/s²). Per tant, si no considerem la resistència de l'aire, un cos que caigui lliurement prop de la superfície de la terra augmentarà cada segon la seva velocitat en 9,80665 metres per segon. A l'equador, al nivell del mar, l'acceleració de la gravetat és de 9,7799 metres per segon cada segon, mentre que en els pols és superior a 9,83 metres per segon cada segon (m/s²). Les variacions de l'acceleració de la gravetat amb la latitud es deuen a l'acceleració centrífuga associada al moviment de la Terra i al fet que la forma de la Terra no és exactament esfèrica. Vegeu: Teoria de la xarxa d'espín Categoria:Gravetat ja:重力

Força

Una força o F és una acció que realitza una perturbació en la quantitat de moviment o direcció d'un mòbil. El concepte de força és descrit per la segona llei de Newton. F = m
- a La unitat del SI per a la força és el Newton (N), que equival a kg·m·s⁻² Segons la tercera llei de Newton, a cada força li correspon una d'idèntica magnitud i sentit oposat. Aquesta llei es coneguda com llei d'acció-reacció.

Tipus de forces

Els físics consideren que hi ha només quatre tipus de forces fonamentals o interaccions fonamentals a la natura, amb les quals es poden explicar tots els fenòmens observats: la força nuclear forta, la força electromagnètica, la força nuclear dèbil i la gravetat. Els altres tipus de forces considerades tradicionalment en física o enginyeria són expressions macroscòpiques de les quatre forces fonamentals. Alguns exemples són la força de fricció o de fregament, la força d'arrossegament o la forces recuperadores que es posen de manifest en molles o pèndols. La pressió és una magnitud física que indica la força aplicada per unitat de superfície.

Forces conservatives i no conservatives

Una força conservativa és aquella força el treball de la qual no depèn del recorregut realitzat, sinó que depèn exclusivament de la posició inicial i final del cos. Són forces conservatives la força gravitatòria, la força elàstica, la força elèctrica...

Forces elementals

- Força nuclear feble, també anomenada senzillament força feble o interacció dèbil
- Força electromagnètica
- Força nuclear forta, també anomenada senzillament força forta o interacció forta
- Força gravitatòria Això és un esborrany, ajudeu-nos a fer-lo créixer fins que es converteixi en un article. categoria:Física categoria:Física clàssica simple:Force (physics)

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Constant física

Segons la Ciència una constant física és una quantitat que té un valor numèric fixe. Això contrasta amb les constants matemàtiques, que son nombres que no estan directament implicats en la mesura de magnituds físiques. Les constants físiques poden ser adimensionals, es a dir, nombres en el seu sentit propi, però en la majoria d'ocasions les constants, en física, s'expressen com un nombre lligat a unes dimensions. Hi ha moltes constants físiques, algunes de les més famoses son: la constant de Planck, la constant gravitacional, i la constant d'Avogadro, (més coneguda com a Nombre d'Avogadro). Les constants prenen moltes formes: la longitud de Planck representa una distancia física fonemental; la velocitat de la llum in vacuum significa el límit màxim de velocitat en el univers; i la constant α, o constant d'estructura fina, que caracteritza la interacció entre els electrons i els fotons, i és adimensional. Paul Adrien Maurice Dirac, el 1937 va ser el primer que va especular amb el fet de que les constants poden haver canviat amb el temps. Fins avui no hi ha cap conclusió definitiva en aquest aspecte, car les proves que se presenten d'aquest fet estan dins els límits estadístics de les mesures. Si les constants físiques fossen diferents probablement no hi hauria vida intel·ligent: sembla com si hi hagués una sintonia molt refinada per produir la vida intel·ligent. Vegeu: llistat de constants físiques. Categoria:Constants físiques ja:物理定数 ko:물리 상수

Constant Gravitacional

La Constant Gravitacional és una constant que apareix a la fórmula de la gravitació universal postulada per Isaac Newton, i a la teoria de la gravetat basada en la Teoria de la Relativitat d'Einstein: F = G·M·m / d² on F es la força, G es la constant universal gravitacional, M es la massa, la major, i m es la massa menor de les dues considerades, d es la distancia entre els centres de massa. (equació postulada per Isaac Newton) A la llei d'Einstein de la gravitació, la força de la gravetat no depèn només de la massa. També depèn de altres formes d'energia, i de la pressió Té el següent valor: G=6,67259 × 10^-11m³s^-2kg^-1 Aquest petit nombre és l'atracció en newtons entre dos cossos d'una massa d'1 kg cada un, separats una distància d'1 m. Categoria:Gravetat

Acceleració

L' acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos que es mou en relació amb el temps. Es defineix com acceleració el quocient entre la diferència del vector velocitat i el període de temps transcorregut. Per calcular l'acceleració mitjana d'un moviment, o quan l'acceleració és constant, s'utilitza la següent formula: :

\vec a=\frac=\frac

L'acceleració instantània, es calcula emprant períodes de temps molt petits. Quan es tracta de moviments rectilinis, es calcula com la derivada de la funció velocitat respecte del temps: :

\mathbf = \frac

Acceleració centrípeta

L'acceleració centrípeta és un cas especial d'acceleració que es dóna en els moviments circulars. Sempre és perpendicular a la direcció del moviment, i té la propietat de canviar la direcció del vector velocitat sense variar el seu mòdul. Si un cos es mou seguint una trajectòria circular de radi r amb una velocitat lineal v, es calcula amb la següent fórmula: :

a_c=\frac

Amb la velocitat angular,

\omega \

, s'utilitza: :

a_c= \omega ^2 \cdot r \

Categoria:Magnitud física Categoria:Cinemàtica ja:加速度 ko:가속도 simple:Acceleration th:ความเร่ง

Equador terrestre

La línia equatorial o equador és una línia imaginària que dona la volta a un planeta (o qualsevol altre cos celest) mantenint-se equidistant dels dos pols. És una circumferència que divideix l'objecte en dues parts iguals o hemisferis i és perpendicular a l'eix de rotació del mateix. Per definició, la latitud de l'equador es 0º.

Equador terrestre

L'equador de la Terra té una llargada real d'aproximadament 40.070 km. L'equador és un dels cinc cercles principals de latitud basats en la relació entre la rotació de la Terra i el pla de l'òrbita al voltant del Sol. A més, l'equador és l'únic paral·lel que és alhora un cercle màxim. El Sol en el seu moviment estacional a través del cel passa directament sobre l'equador dues vegades cada any, en els equinoccis vernal i tardoral que tenen lloc al març i al setembre respectivament. En aquestes dates i sobre la línia de l'equador, els raigs de Sol són perpendiculars a la superfície de la Terra. Els llocs situats a prop de l'equador experimenten l'alba i el crepuscle més ràpids del món. Tan sols duren uns pocs minuts. Aquests llocs també tenen una quantitat de temps dia/nit relativament constant cada dia de l'any, comparat amb llocs més al nord o al sud. Categoria:Cartografia Categoria:Astronomia ja:赤道 ms:Garisan Khatulistiwa th:เส้นศูนย์สูตร zh-min-nan:Chhiah-tō

Segon

El segon (s) és una unitat de temps, una de les set unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com a la duració de 9,192,631,770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133. Històricament el segon es va definir com 1/86 400 d'un dia solar mitjà. El 1956, el Comité Internacional de Pesos i Mesures va redefinir en funció de l'any tròpic, ja que la translació de la Terra al voltant del Sol és més estable que la rotació. El 1967 es va establir la definició actual, basada en l'estructura hiperfina del cesi 133. categoria:Unitats del SI categoria:Unitats de temps ja:秒

Categoria:Gravetat

Categoria:Física

Lukas Mössner

Lukas Mössner (
- 14. März 1984) ist ein österreichischer Bundesliga-Fußballspieler aus Klangen (bei St. Pölten). In der Saison 2005/2006 spielt er beim SV Mattersburg, vorher beim SC Freiburg Amateure, jeweils als Stürmer. Mössner, Lukas Mössner, Lukas Mössner, Lukas Mössner, Lukas

venice luxury hotels gry sportowe hoteles en Praga gu Links gu Links

:: RELATED NEWS ::

Cafe (disambiguation)
Cafe may refer to the following:
- Coffee house - a small restaurant where drinks and snacks are sold
- Visual Cafe - a set of Java tools by Symantec
- Cafe (JCL) - a Job Control Language CAFE can also refer to the following acronyms:
-

Rubber-tired underground
Rubber-tyred metro is a form of rail transport, but using some road technology: the vehicles have wheels with rubber tyres, but using a set of two parallel concrete (e.g. Lille, Toulouse) or corrugated steel (e.g. Read More...

Sean O' Grady
Sean O' Grady (born February 10, 1959) is a former boxer who was born in Austin, Texas. The son of boxing trainer Pat O' Grady and boxing promoter Jean O' Grady, Sean moved around a lot when he was a younger kid, but his family settled in Oklahoma

Lye

- Lye is a caustic solution, rich in potassium carbonate (potash), used for glass and soap making. It may be:
- sodium hydroxide (soda lye) or
- (less commonly) potassium hydroxide (potash lye).
- Lye, West Midlands is the name of a small town in

Vice and Virtue Ministry
During the reign of the Taliban in Afghanistan, the Vice and Virtue Ministry set and inforced the moral standards for the society. Utilizing a squad of over 30,000 men, shopkeepers were forced to close during prayer time, video and cassette tapes were banned, television and kite-flying were outlawed, and schools for females were shut down. The squads openly harassed women if their head-to-toe burqa veils revealed skin and men if their beards did not meet the required length. Spanish— are a BSN basketball team based in Bayamón, Puerto Rico. The Cowboys are one of the greatest teams in the BSN's history, They are tied with the Atleticos

Boolean
The adjective Boolean (sometimes boolean) is used in several contexts:
- A boolean value is a truth value, either "true" or "false", often coded 1 and 0, respectively.
- A boolean-valued function of one variable is characterized by a subset of the domain: the elements for which the function value is "true".
- For a boolean-valued function of two variables see binary relation.
- For use in mathematics, see Boolean algebra

Mesodma

- M. ambigua
- M. formosa
- M. garfieldensis
- M. hensleighi
- M. primaeva
- M. pygmaea
- M. senecta
- M. thompsoni Mesodma is a genus of extinct mammal that lived during the upper Cretaceous and Paleocene periods of North America<