:: wikimiki.org ::
| Groc |
GrocEl groc és aquell color que té una longitud d'ona compresa entre els 565 nm i els 590 nm, o bé una mescla de llum roja i verda, que aparenta ser el mateix color. El groc és el complement del blau, i com a tal, els pigments grocs absorbeixen la llum blava.
El groc és també un dels pigments primaris.
Connotacions del groc
- Els groguets són l'equip de futbol Vilareal CF (també referit als seus seguidors).
- En anglès el groc s'associa amb la covardia.
- En alguns països els taxis són de color groc. La pràctica té el seu origen a Nova York, on un taxista pintà el seu taxi de groc després de descobrir que és el color que més facilment es veu de lluny.
- La premsa groga és la sensacionalista de baixa qualitat
- Els llapis típics es pintaven de groc perquè el millor grafit venia de la Xina i aquest color s'associava als xinesos (pel seu emperador)
- Com que està associat a la monarquia, està present en molts escuts
- Una tarja groga en futbol és un avís, a la segona es mostra la vermella i hi ha expulsió
- El mallot groc simbolitza el lideratge en el Tour de França, prova reina del ciclisme
- Un "riure groc" o fins i tot una "persona groga" en les cultures àrab i francesa vol dir falsedat
- En la cromoteràpia s'usa per animar un pacient, ja que és el color del sol, de la llum i l'alegria
- És el color de la mala sort en el teatre
- Com és el to de l'or, té a veure amb la riquesa
Categoria:colors
ja:黄色
simple:Yellow
Color
El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influenciada per els colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions.
La problemàtica del color i el seu estudi és molt amplia i pot ser abordad des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental, fan referència al color pigment i provenen de les ensenyances de l'antiga Academia Francesa de Pintura, que consideraba com colors primaris al vermell, el groc i el blau. En realitat existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment.
El blanc i el negre són anomenats colors acromàtics, ja que el percebem com "no colors".
Els colors produïts per llums (al monitor de l'ordinador, al cinem televisió, etc.) tenen com a colors primaris al vermell, el verd i el blau (RGB), la fusió dels quals creen i composen la llum blanca.
La física del color
La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.
| Color |
Longitud d'ona |
Freqüència |
| roig |
~ 625-740 nm |
~ 480-405 THz |
| taronja |
~ 590-625 nm |
~ 510-480 THz |
| groc |
~ 565-590 nm |
~ 530-510 THz |
| verd |
~ 520-565 nm |
~ 580-530 THz |
| cian |
~ 500-520 nm |
~ 600-580 THz |
| blau |
~ 450-500 nm |
~ 670-600 THz |
| indi |
~ 430-450 nm |
~ 700-670 THz |
| violat |
~ 380-430 nm |
~ 790-700 THz |
|
|
Una superfície que reflexa difosament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra.
El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics.
Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm).
La taula de color no hauria d'interpretar-se com a un llistat definitiu, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.
Sistemes de representació del color
Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser respresentats com a tuples de números, normalmnet tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim un llistat de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromàtic de diferències de color YUV
- Sistema cromàtic XYZ
- Sistema cromàtic IHS
- Sistema cromàtic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificacio Hexadecimal del color
Codificacio Hexadecimal del color
Codificacio Hexadecimal del color
Regularitats als noms de colors
Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (uns onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color).
Categoria:Òptica
ja:色
ko:색
simple:Color
PigmentEn biologia un pigment és una substància que dóna color a certs teixits. Com ara la pell, els ulls i el cabell, en els animals com per exemple la melanina, l'hemoglobina,... Però també se'n troben en vegetals com la clorofila.
En art i indústria, un pigment és una substància colorant tant d'origen natural o
sintètic, orgànic o inorgànic, insoluble i finament polvoritzats, que coloren per superposició. S'utiltzen per a tenyir roba, tinta, plàstic, ...
Es distingeixen els pigments dels tints, perquè els primers són insolubles i els segons són líquids o solubles. Tot i que a vegades la distinció entre uns i altres resulta confusa.
Pigments en éssers vius
Llista no completa
- Melanina
- Hemoglobina
- Urea
Pigments com a material
Llista no completa
- Blau de prússia
- Diòxid de titani
ja:顔料
Nova York
.]]
La Ciutat de Nova York (en anglès City of New York o New York City) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, política, comunicacions, música, moda, i cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consulats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Situada a l'Estat de Nova York (als Estats Units d'Amèrica), la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km2. Amb 8,168,388 residents (2004), és el cor de l'Àrea Metropolitana de Nova York, la qual és una de les conglomeracions més grans del món amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat, convertint-la en un dels llocs més cosmopolitants del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, energia i cosmopolitanisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens, i Staten Island, els quals podrien ser per si sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-estat (que compèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.
La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món en quan a pressupost, sobrepassant de molt a Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de dòlars).
Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple", "The City That Never Sleeps" (La ciutat que mai dorm), o senzillament "The City" (La Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan) són famosos arreu.
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els Lenape, els Manahattoes, Canarsies i Raritan. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa pel comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland) a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint la illa de Manhattan i la illa Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria a Huguenots perquè convertia aquestes terres en un refugi en per buscar la llibertat religiosa.
El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos la van cedir formalment als anglesos amb el Tractat de Breda al final de la segona guerra anglo-holandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del Duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a Rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.
Rei d'Anglaterra.]]
A l'inici de la Guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins el 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquèsos i és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'evacuació".
El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer President dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall del Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins el 1790.
Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran número d'inmigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expendint-se fins a ocupar tota la illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir lErie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agricoles de la meitat oest dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar a Filadelfia com a ciutat més gran del país.
Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts enllaços comercials lligats amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament, va portar a una divisió entre La Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America) que va culminar en els "Aldarulls per el reclutament" (Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nordamericana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esgraonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per milions de persones buscant una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.
1886
En dues fases separades, una el 1874 i l'altre el 1895, la ciutat de Nova York (i el Comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del Comtat de Westchester conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma politica que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formant part del mateix comptat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (Greater New York).
El districte de Brooklyn va incorporar la Ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però recentment enllaçada amb Manhattan pel Pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del Comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del Comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el Comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comptats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comptat de Bronx, fent cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.
Categoria:Ciutats dels Estats Units
ko:뉴욕
ja:ニューヨーク
simple:New York City
zh-cn:纽约市
zh-tw:紐約市
Llapis
Un llapis és un instrument d'escriptura ideat per escriure o dibuixar sobre paper o cartolina. Està format per una barra de grafit rodejat per un compost de fusta, i és aquest grafit el que deixa la marca de l'escriptura. El llapis es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat, utilitzant per a això una goma d'esborrar.
Història
Ja en l'antiguitat, els romans van construir un prototipus de llapis, que consistia en una barra de fusta dotada d'una afilada punta metàl·lica que s'utilitzava per escriure en un papir.
El 1564 es va trobar un dipòsit de grafit a Seathwaite Fell, Anglaterra. Aquest dipòsit tenia la característica que el grafit estava en un estat dur, i és l'únic dipòsit d'aquestes característiques que s'ha trobat fins a l'actualitat.
Com que el grafit d'aquestes mines era útil per la construcció d'armament bèl·lic, concretament per dibuixar motlles, les mines es van posar a disposició i guàrdia de la corona anglesa. Tot i això, el negoci del grafit com a eina d'escriptura es va començar a estendre per tot el món. Foren els italians els primers a posar el grafit dins de la fusta. Posteriorment, es va idear una tècnica més simple, que utilitzava dues peces simètriques de fusta per recobrir el grafit, mètode que encara s'utilitza en l'actualitat.
Com que no es va trobar cap altra font de grafit d'aquestes característiques, Anglaterra es va fer amb el control dels llapis a nivell mundial.
El primer intent de convertir grafit en pols en grafit sòlid tingué lloc a Nuremberg, Alemanya, el 1962, afegint al grafit una mescla de sofre i antimoni. La qualitat, però, no arribava a la dels llapis originals.
El 1795, Nicholas Jacques Conté va descobrir que mesclant el grafit amb argila i coent-ho al foc s'obtenia un grafit de prou qualitat, i que variant les proporcions de la mescla podia obtenir grafit de diferents dureses. Aquest és el mètode que encara s'utilitza avui dia.
Categoria:Escriptura
ja:鉛筆
ko:연필
ms:Pensil
simple:Pencil
Xina
La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat.
Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中
华
人
民
共
和
国), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.
Articles relacionats
- Història de la Xina
- Geografia de la Xina
Categoria:Xina
ja:中国
ms:China
Ciclisme
El Ciclisme és un esport que consisteix en la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.
Història
Història de la bicicleta
Tot i que s'han trobat gravats d'artefactes semblants a la bicicleta de Leonardo da Vinci al Segle XV, hem de remuntar-nos a finals del Segle XVIII per trobar els primers aparells semblants a l'actual bicicleta. El 1690 el comte francès Mede de Sivrac inventà el celecífer, un aparell amb dos rodes, sense manillar ni pedals que no reeixí. A inicis del Segle XIX, el baró alemany Karl Christian Ludwig Drais von Sauerbronn creà la draisiana (1818) caracteritzada per que la roda davantera era mòbil a través d'un manillar. El 1839 l'escocès Kirkpatrick Macmillan incorporà els primers pedals.
El 1865 Pierre i Ernest Michaux idearen la michaulina on incorporaven els pedals a la roda davantera. Per guanyar velocitat, aquesta roda es feia tremendament gran i això obligava a que l'aparell fos massa alt i el risc de caigudes augmentava. El 1879, l'anglès H.J. Lawson ideà la transmissió per pedals amb cadena a la roda del darrere. El 1885, John Kemp Starley crea la bicicleta de seguretat (un model anomenat Rover), amb les rodes molt més petites. Tres anys més tard, John Boyd Dunlop inventa els pneumàtics inflables. Ja a inicis del segle XX la bicicleta s'havia s'havia convertit en un mitjà de transport absolutament popular entre les masses.
Història del ciclisme
El 31 de maig de 1868 nasqué oficialment la primera competició ciclista, organitzada pels germans Olivier, de la fàbrica de Michaux. Fou una cursa de 1200 metres al voltant del parc Saint Cloud de París i hi participaren 7 ciclistes. La primera, però, cursa semblant a les actuals proves professionals es disputà l'any següent. Fou la primera clàssica de la història i es disputà entre París i Rouen amb una distància de 123 quilòmetres. Prengueren la sortida uns cent participants (cinc d'ells dones) i el vencedor fou el britànic James Moore.
L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya. el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.
El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Herni Desgranges amb un recorregut de 2428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins l'any 1927, però tot i que gaudeix de prestigi, el veritable campió del món oficiós és el campió de la ronda francesa. No és fins el 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol. La principal prova en ruta a Amèrica és la Vuelta Ciclista a Colòmbia apareguda el 1951.
El 1965 la UCI es separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. La UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992, FIAC i FICP es reunificaren de nou dins la UCI que es traslladà a Lausana.
- Veure també: Història del ciclisme a Catalunya
Modalitats
El ciclisme es pot dividir en les següents modalitats:
Ciclisme en carretera
És aquella modalitat que es disputa per carrers, circuits o carreteres. Trobem diferents tipus de competicions:
- Proves d'un dia
- Les clàssiques: proves d'un dia de llarg recorregut disputades entre dues ciutats.
- Els critèriums: curses de fins a 100 quilòmetres que es disputen en un circuit tancat.
- Contra-rellotge individual: els ciclistes recorren una distància sols sortint a intervals de temps vencent el que recorre la distància en menys temps (si es disputa en muntanya rep el nom de crono-escalada).
- Contra-rellotge per equips: com l'anterior però disputada per equips. No hi ha vencedor individual, sinó que ho és l'equip que hagi fet menys temps.
- Proves per etapes
- Son proves de com a mínim dos dies que combinen etapes planes o etapes de muntanya; i etapes en línia o contra-rellotges.
El primer Campionat del Món en carretera es disputà el 1927.
Ciclisme en pista
És aquella modalitat que es disputa en un velòdrom. Es composa de diferents tipus de proves:
- Velocitat: competeixen per parelles sobre una distància de 1000 metres on només els 200 metres darrers compten pel temps.
- Quilòmetre a sortida parada: prova individual contra el rellotge sobre una distància de 1000 metres.
- Persecució individual: competeixen de dos en dos prenent la sortida des de costats oposats del velòdrom intentant donar-se caça mutuament, vencent qui dóna caça o qui acaba primer de recórrer la distància.
- Persecució per equips: igual que en el cas anterior, però competint equips de 4 corredors, on el tercer corredor en arribar a la meta de cada equip marca el temps final.
- Fons per punts: sobre una distància de 50 quilòmetres amb sortida massiva i sprints puntuables cada quilòmetre i mig aproximadament, vencent qui més punts acumula.
- Keirin: prova d'origen japonès on els corredors (uns vuit) disputen un sprint llençat.
- Scratch: cursa individual sobre una distància de 10 o 15 quilòmetres amb 24 participants on només puntua l'sprint final de carrera.
- Eliminació: és una prova semblant a la de fons per punts, però on el darrer corredor de cada sprint intermig ha d'abandonar la prova, fins que queda un únic campió.
El primer Campionat del Món en pista es disputà el 1895.
També anomenada Mountain Bike, és aquella modalitat de ciclisme que es disputa per camins de muntanya (de terra, no asfaltats). Consta de les següents modalitats:
- Camp a través (Cross Country)
- Descens (Downhill)
- Eslàlom (Slalom)
Les primeres competicions es disputaren a la dècada dels 70. El 1990 es disputaren els primers Campionats del Món.
Ciclo-cross
El ciclo-cross és una disciplina del ciclisme que consisteix en curses camp a través en un circuit tancat. El terreny inclou clarianes, obstacles, camins a través del bosc, bassals enfangats i poden circular muntats a la bicicleta o carregant-la a les espatlles si el terreny ho requereix.
El primer campionat del món de ciclo-cross es disputà el 1950.
BMX
El BMX (abreviació de Bicycle Motocross), també anomenat ciclisme acrobàtic, és una versió del motocròs sobre bicicleta. Aquestes són de mida més petita que les normals, cosa que permet major acceleració i control. Existeixen dues modalitats : carrera i estil lliure.
Té el seu orígen a Califòrnia (Estats Units) als anys 70 i els primers Campionats del Món es disputaren el 1993.
Trial
Aquesta modalitat és la versió del trial sobre moto però usant una bicicleta. Els participants tenen que superar uns circuits tancats plens d'obstacles, sense posar els peus a terra.
El primer campionat del món de trial es disputà el 1984. El més gran especialista d'aquesta modalitat ha estat el català Ot Pi.
Ciclisme indoor
Està composat per diverses modalitats esportives molt poc habituals sobre bicicleta, que es disputen en pavellons tancats. Destaquen:
- El ciclisme artístic: que consisteix en actuacions musicals a sobre la bicicleta.
- El ciclo-bol: una mena de futbol sobre bicicleta.
Els primers Campionats del Món de Ciclisme Indoor es disputaren el 1956.
Cicloturisme
Consisteix en la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mitjà d'exercici físic, diversió, transport o turístic.
Competicions
Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes són:
- UCI Pro Tour:
- Proves per etapes
- París-Niça (França)
- Tirrena-Adriàtica (Itàlia)
- Volta al País Basc (Espanya-País Basc)
- Tour de Romandia (Suïssa)
- Giro d'Itàlia (Itàlia)
- Volta Ciclista a Catalunya (Espanya-Catalunya)
- Critèrium del Dauphiné Libéré (França)
- Volta a Suïssa (Suïssa)
- Tour de França (França)
- Tour del Benelux (Bèlgica-Països Baixos-Luxemburg)
- Volta a Alemanya (Alemanya)
- Volta ciclista a Espanya (Espanya)
- Volta a Polònia (Polònia)
- Classiques (proves d'un dia)
- Milà-San Remo (Itàlia)
- Tour de Flandes (Bèlgica)
- Gand-Wevelgem (Bèlgica)
- París-Roubaix (França)
- Amstel Gold Race (Països Baixos)
- La Fletxa Valona (Bèlgica)
- Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica)
- Contra-rellotge per equips d'Eindhoven (Països Baixos)
- HEW Cyclassics (Alemanya)
- Clàssica de Sant Sebastià (Espanya-País Basc)
- Gran Premi de Plouay (França)
- Campionat de Zuric (Suïssa)
- París-Tours (França)
- Giro de Llombardia (Itàlia)
- Fora de Categoria:
- Setmana Catalana de Ciclisme (Espanya-Catalunya)
- Primera Categoria:
- Volta a la Comunitat Valenciana (Espanya-País Valencià)
- G.P. du Midi-Libre (França)
- Trofeu Lluís Puig (Espanya-País Valencià)
- Segona Categoria:
- Cinturó de Mallorca (Espanya-Illes Balears)
- Volta Ciclista a Lleida (Espanya-Catalunya)
- Escalada a Montjuïc (Espanya-Catalunya)
- Tercera Categoria:
- Volta a Mallorca (Espanya-Illes Balears)
- Altres proves:
- Campionat del Món de ciclisme
- Copa del Món de ciclisme
- Jocs Olímpics
Ciclistes famosos
Catalunya
#Marià Cañardo
#Miquel Poblet
#Josep Lluís Laguía
#Pere Muñoz
#Melcior Mauri
#Joan Antoni Flecha
Illes Balears
#Guillem Timoner
#Miquel Mas Gayà
#Margalida Fullana Riera
Espanya
#José Pérez-Francés
#Federico Martín Bahamontes
#Luis Ocaña
#Pedro Delgado
#Miguel Induráin (Navarra)
#Joane Somarriba (País Basc)
França
#Jacques Anquetil
#Raymond Poulidor
#Bernard Hinault
Itàlia
#Fausto Coppi
#Marco Pantani
#Danilo di Luca
Altres
#Eddy Merckx (Bèlgica)
#Lance Armstrong (Estats Units)
Enllaços externs
- [http://www.uci.ch Web de la Unió Ciclista Internacional]
categoria:Ciclisme
TeatreEl teatre és una art escènica en la qual uns actors representen una història fictícia a partir d'un text, gesticulacions i/o música davant d'un públic.
Hi ha diversos subgèneres teatrals:
- La comèdia
- La tragèdia
- El drama
- El melodrama
- La pantomima
- El teatre musical
- El mim
Autors de teatre catalans
- Josep Robrenyo i Tort
- Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra)
- Josep Maria Folch i Torres
- Àngel Guimerà
- Emili Vilanova
- Gabriel Maura
- Ignasi Iglésias
- Adrià Gual
- Santiago Rusiñol
- Joan Puig i Ferrater
- Josep Maria de Sagarra
- Josep Maria Benet i Jornet
- Jordi Teixidor
- Rodolf Sirera
- Alexandre Ballester
- Salvador Espriu
- Joan Brossa
- Sergi Belbel
- Albert Boadella
----
Un teatre també és un edifici on es representen obres teatrals.
Els teatres més antics que encara es conserven corresponen a l'època grega. El teatre grec tenia forma semicircular i es construïa aprofitant la inclinació d'un turó.
Categoria:Teatre
ja:演劇
simple:Theater
zh-tw:劇場
Or
|
|
| General |
|---|
| Nom, símbol, nombre | Or, Au, 79 |
| Sèrie química | Metalls de transició |
| Grup, període, bloc | 11, 6 , d |
| Densitat, duresa Mohs | 19300 kg/m3; 2,5 |
| Aparença | Groc metàl·lic
Imatge:Au_aparença.jpg |
| Propietats atòmiques |
| Pes atòmic | 196,96655 uma |
| Radi mitjà† | 135 pm |
| Radi atòmic calculat | 174 pm |
| Radi covalent | 144 pm |
| Radi de Van der Waals | 166 pm |
| Configuració electrònica | Xe]4f145d106s1 |
| Estats d'oxidació (òxid) | 3, 1 (amfòter) |
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada
en les cares |
| Propietats físiques |
| Estat de la matèria | Sòlid |
| Punt de fusió | 1337,33 K |
| Punt d'ebullició | 3129 K |
| Entalpia de vaporització | 334,4 kJ/mol |
| Entalpia de fusió | 12,55 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 0,000237 Pa a 1337 K |
| Velocitat del so | 1740 m/s a 293.15 K |
| Informació diversa |
| Electronegativitat | 2,54 (Pauling) |
| Calor específica | 128 J/(kg·K) |
| Conductivitat elèctrica | 45,2 x 106/m Ω |
| Conductivitat tèrmica | 317 W/(m·K) |
| 1 potencial d'ionització | 890,1 kJ/mol |
| 2 potencial d'ionització | 1980 kJ/mol |
| Isòtops més estables |
|---|
|
|
†Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic. |
L'or és un element químic de nombre atòmic 79 situat en el grup 11 de la taula periòdica. El seu símbol és Au (del llatí aurum). L'or és un metall de transició bla, brillant, groc, pesat, mal·leable, dúctil i que no reacciona amb la majoria de productes químics, però és sensible al clor i a l'aigua règia. El metall es troba normalment és estat pur i en forma de palletes i dipòsits al·luvials i és un dels metalls tradicionalment empleats per a encunyar monedes. L'or s'empra com estàndar monetari per a moltes nacions i també s'utilitza en la joieria, la indústria i l'electrònica.
Característiques principals
L'or és un element metàl·lic que exhibeix un color groc en brut, però que pot mostrar-se negre, robí o morat en divisions fines. És considerat per alguns com l'element més bell de tots i és el metall més mal·leable i dúctil que es coneix. De fet, una unça (28,35 g) d'or pot modelar-se en un llençol que cobreixi 28 metres quadrats. Com és un metall bla, els aliatges amb altres metalls a fi de proporcionar-li duresa són freqüents.
Es tracta d'un metall molt dens, amb un alt punt de fusió i una alta afinitat electrònica. Els seus estats d'oxidació més importants són +1 i +3. També es troba en l'estat d'oxidació +2, així com en estats d'oxidació superiors, però és menys freqüent.
A més, l'or és un bon conductor del calor i de l'electricitat, i no l'afecta l'aire ni la majoria d'agents químics. Té una alta resistència a l'alteració química per part de la calor, la humitat i la majoria dels agents corrosius, i així està ben adaptat al seu ús en l'encunyació de monedes i en la joieria.
Aplicacions
corrosius
L'or pur és massa bla per a ser usat normalment i s'endureix aliant-lo amb plata i coure. L'or i els seus molts aliatges s'empren força en joieria, fabricació de monedes i com a patró monetari en molts països. A causa de la seva bona conductivitat elèctrica i resistència a la corrosió, així com una bona combinació de propietats químiques i físiques, es va començar a emprar a finals del segle XX com a metall en la indústria.
Altres aplicacions:
- L'or exerceix funcions crítiques en ordinadors, telecomunicacions, naus espacials, motors d'avions a reacció, i molts altres productes.
- La seva alta conductivitat elèctrica i resistència a l'oxidació ha permès un ampli ús com a capes primes electrodipositades sobre la superfície de connexions elèctriques per a assegurar una connexió bona, de baixa resistència.
- Com la plata, l'or pot formar fortes amalgames amb el mercuri que a vegades s'empra en empastats dentals.
- L'or [col·loide|col·loïdal]] (nanopartícules d'or) és una solució intensament acolorida que s'està estudiant en molts laboratoris amb fins mèdics i biològics. També és la forma emprada com a pintura daurada en ceràmiques.
- L'àcid cloroàuric s'empra en fotografia.
- L'isòtop d'or 198Au, d'una vida mitja de 2,7 dies, s'empra en alguns tractaments de càncer i altres malalties.
- S'empra com a recobriment de materials biològics permetent ser vist a través del microscopi electrònic d'escombrat (MES).
- S'empra com a recobriment protector en molts satèl·lits pel fet que és un bon reflector de la llum infraroja.
Història
infraroja]
L'or, de símbol Au (del llatí aurum), es coneix des de l'antiguitat. Per exemple, hi ha jeroglífics egipcis de 2600 a C. que descriuen al metall, i també es menciona diverses vegades en l'Antic Testament. S'ha considerat com un dels metalls més preciosos i el seu valor s'ha emprat com a estàndard per a moltes monedes al llarg de la història.
Simbologia de l'or
L'or s'ha emprat com a símbol de puresa, valor, reialesa, etc.
Antic TestamentEl principal objectiu dels alquimistes era produir or partint d'altres substàncies, com el plom, presumiblement utilitzant una substància mitica, anomenada pedra filosofal. Encara que no van aconseguir mai aquest objectiu, els alquimistes promogueren l'interès per la química i posàren els fonaments de la ciència. El simbol que usàven per l'or, era un cercle amb un punt al mig. Aquest simbol, a més ja era el jeroglífic egipci i el caràcter xinès per a representar el sol, així com el seu simbol astrològic.
Moltes competicions premien el guanyador d'aquestes amb una medalla d'or, una de plata per al segon i una de coure per al tercer (aquests tres elements conformen el grup 11 de la taula periòdica dels elements).
Joieria
Els quirats, corresponen al percentatge d'or contingut en el metall.
L'or pur de 24 quirats,´no és molt utilitzat en joieria, sol estar aliat per a simplificar-ne el treball:
- amb niquel (or blanc)
- amb coure i amb plata (or groc o rosat)
- amb coure (or roig)
- amb plata (or verd)
- amb ferro (or gris)
- amb alumini (or violeta)
També es pot utilitzar en forma de fulles per a daurar llibres, estatues,...
Paper biològic
L'or no és un element essencial per a cap ésser viu. Alguns tiolats (o semblants) d'or (I) s'empren com antiinflamatoris en el tractament de l'artritis reumatoide i altres malalties reumàtiques. No es coneix bé el funcionament d'aquestes sals d'or. L'ús d'or en medicina és conegut com crisoterapia.
La majoria d'aquests compostos són poc solubles i és necessari injectar-los. Alguns són més solubles i es poden administrar per via oral, i són millor tolerats. Aquest tractament sol presentar alguns efectes secundaris, generalment lleus, però és la causa principal d'abandó entre els pacients.
Compostos
El triclorur d'or (AuCl3) i l'àcid cloroàuric (HAuCl4) són alguns dels compostos més comuns d'or.
A pesar de ser un metall noble pot formar molts compostos. Generalment l'or presenta els estats d'oxidació +1 o +3. Els complexos que forma solen tenir baixos índexs de coordinació i mostra una alta tendència a la linealitat: L-Au-L.
Forma l'òxid d'or (III), Au2O3, hi ha els halogenurs en els estats d'oxidació +1 i +3, així com complexos d'or en l'estat d'oxidació +1, +3. També hi ha alguns complexos rars d'or en els estats d'oxidació +2 i +5.
També forma cúmuls d'or (compostos cluster). En aquest tipus de compostos hi hi ha enllaços entre els àtoms d'or. A alguns d'aquests compostos se'ls denomina "or líquid".
Abundància i obtenció
efectes secundaris
Pel fet que és relativament inert, es sol trobar com a metall, a vegades com a palletes grans, però generalment es troba en petites inclusions en alguns minerals, vetes de quars, pissarra, roques metamòrfiques i dipòsits al·luvials originats d'aquestes fonts. L'or està àmpliament distribuït i sovint es troba associat als minerals quars i pirita, i es combina amb tel·luri en els minerals calaverita, silvanita i altres. El país de Sud-àfrica és el principal productor d'or cobrint aproximadament dos terços de la demanda global d'or.
L'or s'extreu per lixiviació amb cianur. L'us del cianur facilita l'oxidació de l'or formant-se Au(CN)22- en la dissolució. Per a separar l'or es torna a reduir emprant, per exemple, zinc. S'ha intentat reemplaçar el cianur per algun altre lligant a causa dels problemes mediambientals que genera, però o no són rendibles o també són tòxics.
Hi ha una gran quantitat d'or en els mars i oceans, sent la seva concentració d'entre 0,1 µg/kg i 2 µg/kg, però en aquest cas no hi ha cap mètode rendible per a extreure'l.
Isòtops
Només hi ha un isòtop estable de l'or. També existeixen 18 radioisòtops, sent Au-195 el més estable amb una vida mitja de 186 dies.
Precaucions
El cos humà no absorbeix bé aquest metall, tot i que els seus compostos no solen ser molt tòxics. Fins al 50% de pacients amb artrosi tractats amb medicaments que contenien or han soferts danys hepàtics i renals.
Enllaços externs
- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Au/index.html webelements.com - Or (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Au.html environmentalchemistry.com - Or (en anglès)]
- [http://www.e-gold.com/ Or com un afer no governamental (en anglès)] diner electrònic
- [http://www.kitco.com Preus de l'or i economia (en anglès)]
----
L'or també és un color, un tipus de groc emprat a l'heràldica. En gravat es representa mitjançant punts fins repartits per la superficie del camp o figura.
----
A la indústria musical, el disc d'or és un certificat que s'ofereix per un determinat nombre de discos venuts. A espanya la SGAE n'ofereix un als músics que venen més de 50.000 còpies. Als Estats Units és la RIAA que ofereix el disc d'or si un disc aconsegueix vendre almenys 500.000 còpies.
----
Categoria:Elements químics
categoria:Metalls
ja:金
ms:Emas
simple:Gold
th:ทองคำ
Categoria:ColorsArticles relacionats amb els colors.
Categoria:Òptica
ja:Category:色名
ko:분류:색 이름
Peer2PeerGeneralmente per peer-to-peer (o P2P) si intende una rete di computer o qualsiasi rete che non possiede client o server fissi, ma un numero di nodi equivalenti (peer, appunto) che fungono sia da client che da server verso altri nodi della rete.
Questo modello di rete è l'antitesi dell'architettura client-server. Mediante questa configurazione qualsiasi nodo è in grado di avviare o completare una transazione. I nodi equivalenti possono differire nella configurazione locale, nella velocità di elaborazione, nella ampiezza di banda e nella quantità di dati memorizzati. L'esempio classico di P2P è la rete per la condivisione di file (File sharing).
In Microsoft tendono a definire con il termine peer–to–peer una rete di due o più computer in cui tutti gli elaboratori occupano la stessa posizione gerarchica. Tale modalitá è normalmente conosciuta con il termine Gruppo di Lavoro, in antitesi alle reti in cui è presente un dominio centralizzato.
Utilizzo
Il termine può essere tecnicamente applicato a qualsiasi tipo di tecnologia di rete e di applicazioni che utilizzano questo modello (come per esempio il protocollo NNTP utilizzato per il trasferimento delle notizie Usenet), ARPANET, applets java live chat decentralizzate o le BBS di Fido Net. Il termine comunque si riferisce alle reti di file sharing (condivisione file) come Gnutella, FastTrack, e l'ormai defunto Napster che forniscono, o per Napster forniva, il libero scambio (e qualche volta anonimo) di file tra i computer connessi a Internet.
Alcune reti e canali, come per esempio Napster, OpenNap o IRC usano il modello client-server per alcuni compiti ( per esempio la ricerca ) e il modello peer-to-peer per tutti gli altri. Reti come Gnutella o Freenet, vengono definite come il vero modello di rete peer-to-peer in quanto utilizzano una struttura peer-to-peer per tutti i tipi di transazione.
Quando il termine peer-to-peer venne utilizzato per descrivere la rete Napster, implicava che la natura a file condivisi del protocollo fosse la cosa più importante, ma in realtà la grande conquista di Napster fu quella di mettere tutti i computer collegati sullo stesso piano. Il protocollo "peer" era il modo giusto per realizzarlo.
Controversie legali
I tipi di file maggiormente condivisi in questa rete sono gli mp3, o file musicali, e i DivX i file contenenti i film. Questo ha portato molti, soprattutto le compagnie discografiche e i media, ad affermare che queste reti sarebbero potute diventare una minaccia contro i loro interessi e il loro modello industriale. Di conseguenza il peer-to-peer divenne il bersaglio legale delle organizzazioni che riuniscono queste aziende, come la RIAA e la MPAA. Per esempio il servizio di Napster venne chiuso da una causa intentata dalla RIAA. Sia la RIAA che la MPAA spesero ingenti quantità di denaro al fine di convincere i legislatori ad approvare restrizioni legali. La manifestazione più estrema di questi sforzi risale al Gennaio 2003, quando venne introdotto, negli U.S.A., un disegno di legge dal Californian Rapresentative Berman nel quale si garantivano, al detentore del copyright, i diritti legali per fermare i computer che distribuivano materiale tutelato dai diritti d'autore. Il disegno di legge venne respinto da una commissione governativa Statunitense nel 2002, ma Rep Berman lo ripropose nella sessione del 2003.
Da quel momento in poi le reti "peer-to-peer" si espansero sempre di più, si adattarono velocemente alla situazione e divennero tecnologicamente più difficili da smantellare, spostando l'obiettivo delle major sugli utenti. Qualcuno ha cominciato ad affermare che queste reti potevano diventare un modo per consentire a malintenzionati di nascondere la propria identità. Altri dicevano che per essere completamente immuni dalle major fosse necessario creare una rete wireless ad hoc in cui ogni unità o computer fosse connessa in modo equivalente (peer-to-peer sense) a quella vicina.
Le prospettive del peer-to-peer dal punto di vista della computer science
Tecnicamente, le applicazione peer-to-peer dovrebbero implementare solo protocolli di peering che non riconoscono il concetto di "server e di "client". Tali applicazioni o reti "pure" sono in realtà molto rare. Molte reti e applicazione che si descrivono come peer-to-peer fanno però affidamento anche su alcuni elementi "non-peer", come per esempio il DNS. Inoltre, applicazioni globali utilizzano spesso protocolli multipli che fungono simultaneamente da client, da server, e da peer. Reti "peers" completamente decentralizzate sono state utilizzate per molti anni, per esempio USENET (1979) e FidoNet 1984.
La SUN aggiunse degli oggetti in linguaggio Java per velocizzare rapidamente lo sviluppo delle applicazioni P2P a partire dal 1990. In questo modo i programmatori poterono realizzare delle piccole applicazioni chat in real time, prima che divenisse popolare la rete di Instant Messaging. Questi sforzi culminarono con l'attuale progetto JXTA.
I sistemi e le applicazioni Peer-to-peer suscitarono grande attenzione da parte dei ricercatori di computer science. Alcuni importanti progetti di ricerca comprendono il Chord lookup service, ARPANET, IL PAST storage utility, il CoopNet content distribution system e OceanStore (vedi sotto i Collegamenti esterni).
I protocolli peer-to-peer e le applicazioni
Formato:
- rete/protocollo
- applicazione che usa la rete
- BitTorrent protocollo
- BitTorrent
- BitTorrent++
- ABC
- Azureus
- BitAnarch
- SimpleBT
- BitTorrent.Net
- Shareaza
- Direct Connect rete
- NeoModus Direct Connect
- DC++
- BCDC++
- CZDC++
- eDonkey rete
- eAnt
- aMule
- eDonkey2000
- eMule
- mlDonkey
- Shareaza
- FastTrack protocollo
- Kazaa, Kazaa Lite, K++ Diet Kazaa
- Grokster
- iMesh
- giFT
- Freenet rete
- Freenet
- Frost
- Entropy (con sua propria rete)
- Gnutella rete
- Acquisition (Mac OS)
- BearShare
- Gnucleus
- Limewire (Java)
- Morpheus
- Phex
- Swapper
- Shareaza
- XoloX
- gtk-gnutella (Unix)
- Gnutella2 rete (Mike's Protocol)
- Shareaza
- MLDonkey
- Gnucleus
- Morpheus
- Adagio
- Kademlia tipologia di rete (le varie implementazioni non sono compatibili tra loro)
- eMule la usa in aggiunta alla rete eDonkey
- Azureus lo usa per i torrent tracker-less (o quando il tracker è down)
- MANOLITO/MP2P network
- Blubster
- Piolet
- RockItNet
- Napster network
- OpenNap
- Lopster
- WinMX
- Napigator
- FileNavigator
- WPNP network
- WinMX
- Joltid PeerEnabler
- Joltid
- Altnet
- Bullguard
- Sharman Networks (KaZaA)
- altri networks
- Akamai
- Alpine
- Ares Galaxy
- Audiogalaxy network
- The Bridge
- Carracho
- Chord
- The Circle
- Dexter
- EarthStation 5 network
- Evernet
- FileTopia
- GNUnet
- Grapevine
- Groove
- Hotwire
- IRC @find and XDCC.
- JXTA
- konspire2b
- MojoNation Mnet
- MUTE
- OpenFT
- Overnet network
- Scribe
- SongSpy network
- Soulseek
- SquidCam (http://www.squidsoft.com/)
- Swarmcast
- Waste
- Winny (Giapponese)
Una generazione più recente di sistemi peer-to-peer è stata definita "metacomputing" e viene classificata come "middleware" e sono :
- Legion
- Globus
- Condor
Vedi anche: Servent, Compulsory licensing
Collegamenti esterni
- [http://www.openp2p.com/ OpenP2P] (in inglese)
- [http://www.wired.com/news/business/0,1367,41775,00.html Wired News: Still Plenty of Music Out There] - Una panoramica sui più comuni software P2P (in inglese).
- [http://www-106.ibm.com/developerworks/java/library/j-p2pcol.html Sviluppatori IBM Developer Works: The practice of peer-to-peer computing]
Computer science research
- [http://www.pdos.lcs.mit.edu/chord/ Chord lookup service]
- [http://www.research.microsoft.com/~antr/PAST/ PAST distributed storage utility]
- [http://research.microsoft.com/~padmanab/projects/coopnet/ CoopNet cooperative content distribution system]
- [http://www-2.cs.cmu.edu/~kunwadee/research/p2p/links.html More peer-to-peer research resources]
- [http://shumans.com Advanced Peer-Based Technology Business Models] - P2P Industry Model from M.I.T.
- [http://www.oceanstore.org OceanStore Project]
categoria:Reti telematiche
categoria:Peer2peer
ja:P2P
ko:P2P
ms:Rakan-ke-rakan
poker blackjack sitemap.html online casinos szkoy policealne
|
|
|
|
