:: wikimiki.org ::

Grup Local

Grup Local

El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en què està inclosa la nostra, la Via Làctia. El grup conté més de 30 galàxies i el seu centre de gravetat està situat en algun punt entre la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda, que són les dues majors. El Grup Local ocupa una extensió aproximada d'uns 10 milions d'anys llum de diàmetre i forma part del supercúmul de Virgo. Dins del Grupo Local es coneixen, com a mínim, tres sistemes amb una galàxia massiva que actúa com a centre al volant de la qual orbiten altres galàxies més petites:
- Sistema d'Andròmeda :
- Galàxia principal: galàxia d'Andròmeda (M31). :
- Galàxies satèl·lit: M32, M110, NGC 147, NGC 185, Andròmeda I, Andròmeda II, Andròmeda III i Andròmeda IV.
- Sistema de la Via Làctia :
- Galàxia principal: Via Làctia. :
- Galàxies satèl·lit: nana de Sagitari, Gran Núvol de Magallanes, Petit Núvol de de Magallanes, nana de l'Óssa Major, nana del Drac, nana de Carina, nana del Sextant, nana d'Sculptor, nana de Fornax, Leo I, Leo II i nana de Tucana.
- Sistema del Triangle :
- Galàxia principal: galàxia del Triangle (M33). :
- Galàxies satèl·lit: nana de Piscis (LGS 3).

El futur del Grup Local

S'ha observat que Andròmeda i la nostra galàxia s'apropen ràpidament a una velocitat d'uns 500.000 km/h, amb un alt risc de col·lisió dins d'uns 3.000 o 5.000 milions d'anys, segons la massa exacta d'ambdues galàxies. Les conseqüències d'un xoc d'aquest tipus són incertes però es creu que, o bé podrien fusionar-se per formar una galàxia el·líptica, o bé es travessarien arrencant-se material una a l'altra. Sigui com sigui, si hi ha col·lisió la forma actual d'ambdues galàxies canviarà per sempre. Pel que respecta al futur del Grup Local globalment, aquest podria quedar integrat al cúmul de Virgo. Aquest cúmul està situat al centre del supercúmul de Virgo.

Galàxies del Grup Local

- Galàxies espirals
- Via Làctia - tipus SBbc
- Galàxia d'Andròmeda (M31, NGC 224) - tipus Sb
- Galàxia del Triangle (M33, NGC 598) - tipus Sc
- Galàxies el·líptiques
- M110 (NGC 205) - tipus E6p
- M32 (NGC 221) - tipus E2
- Galàxies irregulars
- Wolf-Lundmark-Melotte (WLM, DDO221) - tipus Ir+
- IC 10 - tipus KBm o Ir+
- Petit Núvol de Magallanes (SMC, NGC 292) - tipus SB(s)m pec
- Nana de Peixos (LGS3) - tipus Irr
- IC 1613 (DDO 8) - tipus IAB(s)m V
- Nana del Fènix - tipus Irr
- Gran Núvol de Magallanes (LMC) - tipus Irr/SB(s)m
- Leo A (Leo III) - tipus IBm V
- Sextans B (DDO 70) - tipus Ir+IV-V
- NGC 3109 - tipus Ir+IV-V
- Sextans A (DDO 75) - tipus Ir+V
- Galàxies nanes el·líptiques
- NGC 147 (DDO 3) - tipus dE5 pec
- GR 8 (DDO 155) - tipus Im V
- SagDIG (nana irregular de Sagitari) - tipus IB(s)m V
- NGC 6822 (galàxia de Barnard) - tipus IB(s)m IV-V
- Nana d'Aquari (DDO 210) - tipus Im V
- IC 5152 - tipus IAB(s)m IV
- Nana de Pegasus (DDO 216) - tipus Irr in
- Galàxies nanes esferoidals
- Nana de la Balena - tipus dSph/E4
- Andromeda III - tipus dE2
- NGC 185 - tipus dE3 pec
- Andromeda I - tipus dE3 pec(?)
- Nana de l'Esculptor (E351-G30) - tipus dE3
- Andromeda V - tipus dSph
- Andromeda II - tipus dE0
- Nana de Fornax (E356-G04) - tipus dSph/E2
- Nana de Carina (E206-G220) - tipus dE3
- Nana d'Antlia - tipus dE3
- Leo I (nana) (DDO 74) - tipud dE3
- Nana del Sextant - tipus dE3
- Leo II (Leo B) - tipus dE0 pec
- Nana de l'Óssa Major - tipus dE4
- Nana del Dragó (DDO 208) - tipus dE0 pec
- Nana el·líptica de Sagitari - tipus dSph/E7
- Nana de Tucana - tipus dE5
- Nana de Cassiopea (Andromeda VII) - tipus dSph
- Nana esferoidal de Pegàs (Andromeda VI) - tipus dSph
- Nana de l'Óssa Major - tipus dSph
- Identificació poc clara
- Andromeda IV - Galàxia irregular o cúmul estelar (Irr?)
- UGC-A 86 (0355+66) - Galàxia irregular, el·líptica o lenticular (Irr, dE o S0)
- UGC-A 92 (EGB0427+63) - Galàxia irregular o lenticular (Irr o S0)
- Probables no membres
- NGC 404 - Galàxia el·líptica o lenticular (E0 o SA(s)0-)
- NGC 1569 - Galàxia irregular (Irp+ III-IV)
- NGC 1560 (IC 2062) - Galàxia espiral (Sd)
- Camelopardalis A - Galàxia irregular (Irr)
- Nana d'Argo - Galàxia irregular (Irr)
- 2318-42 - Galàxia irregular (Irr)
- UKS 2323-326 - Galàxia irregular (Irr)
- UGC 9128 (DDO 187) - Galàxia irregular (Irp+)
- Nana de Capricorn (Palomar 12) - Cúmul globular de la Via Làctia
- Nana de l'Ossa Major original (Palomar 4) - Cúmul globular de la Via Làctia
- Sextans C Categoria:Galàxies ja:局部銀河群 ko:국부은하군

Galàxia

Una galàxia és un agregat d'uns quants milers de milions d'estrelles i de núvols de gas i pols. Tot indica que al centre de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia. L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet. El mot galàxia ve de la paraula grega gàlactos, que també significa llet. Els diferents materials que constitueixen una galàxia (estels i núvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotació entorn d'un eix amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de les galàxies d'elevada concentració de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distàcia al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Tenen un volum de 10 a 100 Kilopàrsec de radi, mentre la seva massa va de 10⁸, i 10¹² masses solars. L'espai que hi ha entre els diferents estels d'una galàxia s'anomena espai interestel·lar i pot ser gairebé buit de matèria o bé ocupat pels gasos o la pols d'una nebulosa. L'espai que hi ha entre les diferents galàxies s'anomena espai intergalàctic i és pràcticament buit de qualsevol mena de matèria. Segons la teoria del Big Bang, l'Univers s'expandeix: les galàxies s'allunyen les unes de les altres, com un pastís que s'infla en posar-lo al forn. A l'Univers hi ha milers de milions de galàxies (una dècima de bilió, en la part observable amb els actuals telescopis, amb els quals actuals podem detactar galàxies situades fins a una distància de deu mil milions d'anys-llum). anys-llum Les galàxies no es troben distribuïdes uniformement per l'espai sinó que formen agrupacions més o menys nombroses anomenades cúmuls de galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany a un d'aquests cúmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galàxies, entre les quals hi ha també la Galàxia d'Andròmeda. Val a dir que els cúmuls de galàxies es concentren alhora en grans conglomerats anomenats supercúmuls. El nostre grup local és a la part externa d'un supercúmul que comprèn gairebé cinc mil galàxies. Edwin Hubble (encara que Hubble sempre s'estimà més parlar de “nebuloses”, mentre que “galàxies” el mot usat per Shapley s'acabà imposant) va ser el primer astrònom que va plantejar l'existència de les galàxies, a les quals va anomenar Universos illa, en adonar-se que algunes nebuloses no eren tals, sinó formacions estelars molt allunyades. Fins aleshores l'única part coneguda de l'Univers era la Via Làctia. També en va proposar la primera classificació, l'any 1926. Actualment (tot i que hi ha classificacions més complexes) es distingeixen quatre tipus de galàxies: #Galàxia el·líptica #Galàxia espiral #Galàxia espiral barrada #Galàxia irregular La nostra galàxia, la Via Làctia, és del tipus espiral.

Enllaç extern

- [http://www.astrored.org Astrored] Categoria:Galàxies ja:銀河 ko:은하 ms:Galaksi simple:Galaxy th:กาแล็กซี

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia de forma espiral on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d'estels (alguns estudis recents li atribueixen més de 400 mil milions d'estels iguals o semblants al nostre Sol, i els seus planetes, juntament amb milers de nebuloses. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d'estels que hi ha a la part central d'una galàxia. estels L'aspecte lletós de la part central de la nostra galàxia observada a ull nu des de la Terra en va originar el nom de Via Làctia, és a dir camí de llet La Via Làctia és un gegant entre les galàxies: té una massa d'entre 750 mil milions i un bilió masses solars. Té forma de llentia, amb un diàmetre d'uns 100.000 anys-llum i un gruix d'uns 10.000 anys-llum. El nostre sistema solar es troba a uns 30.000 anys-llum del centre de la galàxia. Els diferents materials que constitueixen la Via Làctia (estels i núvols de gas i pols) estan animats d'un moviment de rotació entorn de l'eix més curt amb una velocitat angular que és més elevada com més a prop del centre es troben. En determinades zones de la Via Làctia d'elevada concentració de pols i gas es produeix el naixement de nous estels. La densitat d'estels (és a dir, la quantitat que hi ha per unitat de volum) també depèn de la distància al centre galàctic: és més elevada com més a prop del centre. Hi ha dues galàxies petites i molt properes que en certa manera es poden considerar galàxies satèl·lit de la Via Làctia, o fins i tot fragments que se n'han desprès: s'anomenen núvols de Magallães. La galàxia més a prop de la Via Làctia és una de petita anomenada SagDEG, a uns 80.000 anys-llum; la galàxia gran més a prop és la galàxia d'Andròmeda (M31), que és a uns 2'9 milions d'anys-llum. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les constel·lacions. categoria:Galàxies ja:銀河系 ko:우리 은하 simple:Milky Way th:ทางช้างเผือก

Any-llum

Un any-llum és una unitat de longitud que s'usa per a mesurar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies. Un any-llum equival a la distància que la llum recorre en un any que és d'aproximadament 9,46 bilions de quilòmetres, això és, 9,46·10¹⁵ metres. Més exactament, un any de llum (o any-llum, abreujat al) es defineix com la distància que recorrre un fotó, in vacuo i sense la influència de cap camp gravitatori o electromagnètic, en un any julià (365,25 dies o 31.557.600 segons). Atès que la velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s, un any-llum és aproximadament igual a 9,46 × 10¹⁵ m = 9,46 petametres. L'any-llum s'usa, principalment, en la divulgació de l'astronomia. Els profesionals d'aquesta ciència, en canvi, fan servir el pàrsec i el seu múltiple, el megapàrsec. categoria:Any Categoria:Unitats de longitud ja:光年 ko:광년 ms:Tahun cahaya simple:Light year th:ปีแสง

Gran Núvol de Magallanes

El Gran Núvol de Magallanes (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies. Està situada a només uns 179.000 anys llum, només més allunyada de nosaltres que les galàxies nanes del Ca Major i de Sagitari. Igual que passa amb el Petit Núvol de Magallanes, és possible que originalment fos una galàxia espiral barrada que s'ha anat deformant progressivament a causa dels efectes gravitatoris de la Via Làctia. De fet, les observacions semblen indicar que part de la seva barra central encara existeix. El sud de la barra central sembla estar connectat amb el Petit Núvol de Magallanes a través d l'anomenat pont magallànic. També contribueix al corrent magallànic, una estructura clarament "arrencada" de la galàxia per l'atracció de la Via Làctia. Dins la galàxia es troba la nebulosa Taràntula (NGC 2070), una de les regions de formació d'estrelles més actives de tot el Grup Local, i moltes nebuloses i cúmuls oberts i globulars. Es pot observar des de l'hemisferi sud, entre les constel·lacions de Dorado i Mensa. Malgrat ser coneguda des de temps prehistòrics pels habitants de l'hemisferi sud, el primer a escriure'n fou l'astrònom persa Abd-al-Rahman al-Sufí el 964. L'expedició de Magallanes (Magalhaes) al voltant del món la donà a conèixer a Europa i li donà el nom actual.

Enllaços i referències

- [http://www.seds.org/messier/xtra/ngc/lmc.html Informació sobre l'LMC] a la web SEDS (en anglès).
- [http://www.extrasolar-planets.com/astronomie/magellan.php Informació sobre l'LMC] a la web Extrasolar-Planets (en alemany). Categoria:Galàxies ja:大マゼラン銀河

Supercúmul de Virgo

El supercúmul de Virgo, o supercúmul local és un supercúmul de galàxies que conté al Grup Local i, per tant, a la Via Làctia. Té una forma de disc aplanat amb un diàmetre d'uns 200 milions d'anys llum. Conté uns 100 cúmuls i agrupacions de galàxies i està dominat pel cúmul de Virgo a prop del seu centre. El nostre Grup Local està situat en un extrem i s'acosta cap al cúmul de Virgo. Observant l'efecte gravitatori global del cúmul sobre les diferents galàxies s'estima la massa total del supercúmul en unes 10¹⁵ masses solars (2 × 10⁴⁶ kg). Com la seva lluminositat és massa petita per explicar aquesta massa, es creu que bona part del supercúmul està format per matèria fosca. Cap al centre del supercúmul s'ha detectat una anomalia gravitatòria coneguda com el Gran Atractor. Es sospita que, igual que els cúmuls s'agrupen en supercúmuls, els supercúmuls s'agrupen en hipercúmuls. Aquests hipercúmuls serien la segona estrutura més gran de l'univers, després de la Gran Barrera. Categoria:Galàxies

M110

M110 (NGC 205) és una galàxia el·líptica-esferoidal que forma part del Grup Local de galàxies i és satèl·lit de la gran galàxia d'Andròmeda. Fou descoberta per Charles Messier l'any 1773, tot i que inicialment no la inclogué al seu catàleg. Està situada aproximadament a la mateixa distància que la galàxia d'Andròmeda (uns 2,9 milions d'anys llum). El seu tipus és E6, amb l'afegit d'una p ("peculiar") a causa d'un conjunt poc habitual d'estructures fosques, que probablement són núvols de pols. A M110 es pot observar un sistema destacable de 8 cúmuls globulars a l'halo que l'envolta.

Enllaços i referències

- [http://www.seds.org/messier/m/m110.html Informació sobre M110] a la web SEDS (en anglès). Categoria:Galàxies Categoria:Objectes Messier ja:M110

Gran Núvol de Magallanes

Enllaços i referències

Categoria:Galàxies

Vegeu també: Galàxia Categoria:Astronomia ja:Category:銀河 ko:분류:은하

National History Day

National History Day is a competition where students compete for prizes ranging from cash to trophies to college scholarships. The Junior division consists of students Grades 6-8, and Senior division consists of students Grades 9-12. The National History Day takes place in June, with fourteen categories can be chosen. Competitors from different schools, led by their teachers, compete in one of these topics in intense competitions which are judged individually.

First Category

The First Category is Individual Performance where a single person writes, and memorizes a script with dialogue relating to the topic chosen. They are judged on many things, including knowledge of lines, staying within the ten minute time limit, Historical Value, questioning, and that the competitor has a Research Analysis and Bibliography.

Second Category

The Second Category is Group Performance where 2 or more people have direct dialogue on the topic they have chosen, which must also be memorized, and the guidelines are the same as Individual Performance.

Third Category

The third Category, individual exhibit, is when one person builds, and accesorizes an exhibit on their chosen topics. The Exhibit category has a stage unique to it called Run-offs, and this is the first stage of judging. The Exhibit makers are judged by their captions, design, and several other factors, including the Research Analysis and Bibliography discussed in Performance.

Fourth Category

The Fourth Category is Group Exhibit where two or more people build an exhibit, and write their analysis and bibiliography. This category also has run-offs, with the same rules as Individual Exhibit.

Fifth Category

The fifth category is Individual Documentary, where a single person builds a documentary presentation, with still pictures, music, and narraration. The recording of a documentary only adds up to 10 minutes. The guidelines are about music relating to topic, historical value, analysis and bibiliography, time limit, and picture or voice quality.

Sixth Category

The Sixth category is Group Documentary, where two or more people build a documentary composed of pictures, music, and alternating narraration. When narrarating, the documenters usually divide the dialouge in the documentary in two. The Documentaries are judged by basically the same guifelines as Individual Documentary.

Seventh Catgeory

The final category, Historical Paper, is the only category that is not divided among Group or Individual. Historical Papers are written on a topic chosen, which can only be written by one individual, and they also must write a Research Analyses and a Bibliography. The other 7 are simply the Senior Divisions exact same categories with the same guidelines. Questioning from judges, which lasts about 5 minutes, directly follows the presentation. The History Day has three levels, Regionals, where the top three of every category advance to States (42 in all), where the top three of each category are narrowed even further to go to the big event, National History Day. The national competition is held at the University of Maryland. Here, the best of the best of these competitors compete for one of the 14 top spots from each category. Prizes are vast and varying.

Themes of History Day From 2002-2008

- Revolution, Reaction, Reform in History 2002
- Rights and Responsibilities in History 2003
- Exploration, Encounter, Exchange in History 2004
- Communication in History: The Key to Understanding 2005
- Taking a Stand in History 2006
- Triumph and Tragedy in History 2007
- The Individual in History 2008 Topics have ranged anywhere from in 2005, E.S.P. to Helen Keller to Sign Language to NASA. National History Day is the ultimate gathering of dedicated students tackling a historical topic and following through with it. Some of them work on these projects for a whole year, and it is a great experience for any person. One notable thing about the yearly topics is that they are broad enough to cover many historical aspects. Also, National History Day is a ton, I mean a ton of work if you are planning to be cometitive. I've been working on mine for 3.5 months. I think mine is awesome. Here's a hint, if you are doing your project on a PC,use Windows Movie Maker to create you project. My friend didn't and he still thinks his is better than mine. He is doing Jackie Ribinson and the Cuban Giants with a friend. His is okay but mine is way cooler. I am planning to beat him, him and his little dog too!(hahahahahahahahaha) Just Kidding!

External links

- [http://www.nationalhistoryday.org/ The Offical Site of National History Day]

online spielautomaten nauka po�ciel reykjavik hotels Bramy gara�owe

:: RELATED NEWS ::

Voiron
Catégorie:Commune de l'Isère Voiron est une commune française, située dans le département de l'Isère et la région Rhône-Alpes. Située à 25 km au

Description lagrangienne
Pour décrire mathématiquement les propriétés d'un fluide en mouvement, deux systèmes cohabitent, l'un et l'autre présentant des avantages dans des situations particulières. Il s'agit de la description lagrangienne et de la description eulérienne. La description lagrangienne consiste à observer les modifications des propriétés d'une particule fluide que l'on suit dans son mouvement. Dans le cadre de cette description, et

\rho

désignant la densité du

Xavier Noiret-Thomé
Xavier Noiret-Thomé est un peintre français, né le 2 février 1971 à Charleville-Mézières.

Biographie

Après des études à l'École Régionale des Beaux-Arts de Rennes de 1990 à monocotylédones comprenant 800 espèces réparties en 17 genres environ :
- Aloe, Asphodeline, Asphodelus, Astroloba, Bulbine, Bulbinella, Chamaealoë, Chortolirion, Eremurus, Gasteria, Haworthia, Hemiphylacus, Herpolirion, Jodrellia, Kniphofia, Lomatophyllum, Paradisea, Poellnitzia, Simethis, Trachyandra. Ce sont des plantes herbacées, des arbustes ou des formes arborescentes, pérennes, parfois succulentes. C'est une famille largement répandue, bien représenté

Djelfa
Catégorie:Ville d'Algérie Catégorie:Wilaya d'Algérie Djelfa est une ville algérienne de près de 800 000 habitants et se trouvant à 290 km au sud d'Alger, dans le wilaya (province) du même nom. Altitude 1240m, climat sec e

Canton de La Bastide-Clairence
La Bastide-Clairence

Composition

Le canton regroupe 5 communes:
- Ayherre
- Briscous
- Isturits
- La Bastide-Clairence
- Urt

Histoire

Voir aussi

Description eulérienne
Pour décrire mathématiquement les propriétés d'un fluide en mouvement, deux systèmes cohabitent, l'un et l'autre présentant des avantages dans des situations particulières. Il s'agit de la description lagrangienne et de la description eulérienne. La description eulérienne consiste à se place en un point fixe du milieu à l'étude et à observer les modifications des propriétés du fluide qui défile en ce point. Dans le cadre de cette description, les propriétés locales du fluide sont fonction de

\overrightarro