:: wikimiki.org ::

Guerra

Guerra

La guerra és l'enfrontament entre països, o d'altres organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes. De vegades, es fa la distinció entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal de guerra. Al llarg de la Història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar balanços de poder, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes economiques o territorials, o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però amb un important factor econòmic. Militarment, l'objectiu en la guerra és la victòria sobre l'enemic. Per això, cal establir una superioritat armamentística i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici. La pràctica totalitat de guerres causen gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també en la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, aquestes convencions s'ignoren molt sovint en la pràctica. La diferència entre la guerra en aparença i la guerra a la pràctica es basa en que les parts enfrontades intenten mantenir una imatge d'honor i legitimitat de la seva causa, mentre practiquen una sistemàtica transgressió de tota norma de respecte humà. La guerra parteix de la visió més extrema de que la fi justifica els mitjans.

Enllaços relacionats

- Conflictes armats Categoria:Guerra ja:戦争 ms:Peperangan simple:War

País

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs

- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats

- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Drets humans

ja:人権 zh-min-nan:Jîn-kôan Els drets humans són, segons la teoria jurídica del iusnaturalisme, drets inalienables i pertanyents a tots els éssers humans. Aquesta teoria afirma que aquests drets són necessaris per a assegurar la llibertat i el manteniment d'una qualitat de vida digna, i estan garantits a totes les persones en tot moment i lloc. Els drets inalienables no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts (per exemple, un no pot vendre's com esclau). Els drets inalienables només poden ser assegurats o violats. Els drets humans poden ser dividits en dues categories, drets humans positius i negatius. Els drets negatius poden ser expressats com un dret humà positiu, però no en viceversa. Per exemple, el dret d'un nounat a tenir pares que ho cuidin només pot ser expressat positivament.

Història

Els drets humans apareixen per primera vegada en la política anglesa com una exigència burgesa de tenir alguna classe de seguretat contra els abusos de la corona i limitant el poder dels monarques sobre els seus ciutadans creant una sèrie de principis sobre els quals els monarques no podien legislar o decidir. Amb el naixement de l'Assemblea de l'ONU, i la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, el concepte de Drets humans s'universalitza. Per la seva naturalesa, els Drets Humans apareixen simplement amb la humanitat, perquè aquests són inherents a l'home, però no han estat reconeguts com a tals fins a la Revolució Francesa, arribant posteriorment a la deguda importància en la cultura jurídica internacional. Cal esmentar, però, que en l'actualitat aquests drets es vulneren.

Classificació

Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és l'anomenada tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.
- Primera generació Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Aquest primer grup ho constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, entre els quals figuren:
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen iguals drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
- Segona generació La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa de els quals, l'Estat de Dret pansa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
- Tercera generació Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.

Definició liberal moderna dels Drets Humans

Dintre de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
- Tots els individus deurien poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus deuen prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes. Desafortunadament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement passant alguns drets per damunt per a promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem. Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: "La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora."

Veure també

- Declaració Universal dels Drets Humans

Enllaços externs

- [http://www.sodepau.org/cat/ Solidaritat Pau Desenvolupament]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Garzón demana una comissió de la veritat]
- [http://www.derechos.org/ Derechos Human Rights]
- [http://www.derechos.org/nizkor/ Equip Nizkor] Categoria:Drets humans Categoria:Dret

Conflicte Armat

Llistat cronològic dels principals conflictes armats en la Història.

Antiguitat

- Primera guerra messènia d´Esparta ( 740-720 aC )
- Segona guerra messènia d´ESparta ( 660-640 aC )
- Guerres mèdiques ( 500-479 aC )
- Batalla de Marató (490 aC)
- Guerra del Peloponès ( 431-404 aC )
- Guerres samnites de Roma ( 343-290 aC )
- Primera guerra púnica ( 264-241 aC )
- Segona guerra púnica ( 218-201 aC )
- Segona guerra macedònica ( 200-197 aC )
- Tercera guerra macedònica ( 171-168 aC )
- Tercera guerra púnica ( 149-146 aC )
- Guerra de Jugurta ( 111-105 aC )
- Guerres socials de Roma ( 91-89 aC )
- Guerres contra Mitridates ( 88-63 aC )
- Guerra de les Gàlies ( 58-51 aC )
- Guerra civil romana ( 49-46 aC )

Edat Mitjana

- Invasió d´Europa pels huns (375-451)
- Guerra dels ostrogots contra Bizanci (535-553)
- Conquesta del regne visigot pels musulmans (711-732)
- Guerra de Carlemany contra els saxons (772-814)
- Conquesta normanda d´Anglaterra (1066-1071)
- Primera Croada (1096-1099)
- Segona croada (1147-1149)
- Tercera croada (1189-1192)
- Quarta croada (1202-1204)
- Batalla de Muret (12 de setembre de 1213)
- Cinquena croada (1228-1229)
- Conquesta catalana de Mallorca (1229-1232)
- Conquesta catalano-aragonesa del País Valencià (1233-1245)
- Sisena croada (1248-1254)
- Setena croada (1270)
- Croada contra els albigesos (1209-1229)
- Guerres imperials a Itàlia (1154-1186)
- Invasió d'Europa pels mongols (1236-1241)
- Conquesta catalana de Sicília o Vespres sicilianes (1282-1287)
- Croada contra Catalunya (1283-1285)
- Conquesta catalana de Sardenya (1323-1324)
- Guerra dels cent anys (1339-1453)
- Batalla de Llucmajor (1349)
- Revolta sarda contra la dominació catalana (1347-1388)
- Guerres hussites (1419-1485)
- Caiguda de Constantinoble (1453)
- Guerra Civil Catalana (1462-1472)

Segle XVI

- Revolta de les Germanies (1519-1523)

Segle XVII

- Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)
- Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1659)
- Guerra d'Independència portuguesa (1640-1668)

Segle XVIII

- Avalot de les Quintes - (1773)
- Guerra de Successió Espanyola

Segle XIX

- Guerra del Francès (1808-1814)
- Primera guerra carlina o Guerra dels set anys (1833-1840)
- Segona guerra carlina o Guerra dels matiners (1846-1849)
- Guerra d'Intervenció Nord-Americana (1846-1848)
- Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessió (1861-1865)
- Guerra franco-prussiana (1870-1871)
- Tercera guerra carlina o Guerra civil espanyola (1872-1875)
- Independència de Cuba (1898)
- Guerra de la Triple Aliança (1864-1870)

Segle XX

Fins a 1925

- Guerra russo-japonesa (1904)
- 1a. Guerra Balcànica (1912)
- 2a. Guerra Balcànica (1913)
- I Guerra Mundial (1914-1918)
- Rebel·lió a Irlanda contra els anglesos (1916)
- Jerusalem i un nou canvi de domini (1917)
- Guerra Civil Russa (1918-1922)
- Desastre d'Annual (1921)
- Sagnant repressió d'Anglaterra a l'Índia (1919)

1926-1950

- Xina: l'inici d'un llarg conflicte (1927)
- Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
- II Guerra Mundial (1939-1945)
- Conflicte fronterer entre Perú i l'Equador (1941)
- Insurrecció Georgiana de Texel (1945)
- Matances entre hindús i pakistanesos al Punjab (1947)
- 1a. Guerra araboisraeliana (1948)
- Guerra de Corea (1950)

1951-1975

- Sagnant rebel·lió Mau-Mau a Kenya (1952)
- Guerra del Vietnam contra el domini de França (1954)
- Guerra de Suez al Mitjà Orient (1956)
- Rebel·lió a Hongria contra el comunisme (1956)
- Guerra de la independència d'Algèria (1956-1962)
- Guerra civil al Congo (1960)
- Invasió de Bahía de Cochinos (1961)
- Conflicte de Xipre (1963)
- Intervenció dels EUA a la República Dominicana (1965)
- Guerra del Vietnam i EUA (1964-1975)
- Guerra araboisraeliana dels Sis Dies (1967)
- Guerra Civil a Biafra (1967)
- Rebel·lió a Txecoslovàquia contra el comunisme (1968)
- Guerra àrab-israeliana del Yom Kippur (1973)
- Guerra Civil a Angola (1975)

1976-2000

- Guerra Civil al Líban (1977)
- Intervenció russa a l'Afganistan o Invasió soviètica de l'Afganistan (1979-1989).
- Guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988)
- Atac israelià a l'Iraq (1981)
- Conflicte de Paquisha (1981)
- Israel envaeix el sud del Líban (1982)
- Guerra de les Malvines (1982)
- Intervenció dels EUA a Grenada (1983)
- Incidents dels EUA amb Líbia (1986)
- Intervenció dels EUA a Panamà (1989)
- Guerra de Iugoslàvia (1991-1995)
- Guerra del Golf contra l'Iraq (1990-1991)
- Rússia i el conflicte de Txetxènia (1993)
- Guerra del Cenepa (1995)
- Kosovo i la intervenció de l'OTAN (1999)

Segle XXI

- Guerra d'Afganistan (2001)
- Guerra civil a Costa d'Ivori (2002- )
- Guerra d'Iraq (2003) Categoria:Llistats Categoria:Guerres

Categoria:Guerra

categoria:Bel·licisme als:Kategorie:Krieg ja:Category:戦争 ko:분류:전쟁

Acorn Disc File System

Das Advanced Disc File System (ADFS) ist ein Dateisystem das von der Firma Acorn für ihr Betriebssystem RISC OS entwickelt wurde. Im Gegensatz zum älteren Disc File System (DFS) des RISC OS-Vorgängers ARTHUR hat es keine Probleme mehr mit Fragmentierung. Unter Linux lässt sich dieses Dateisystem problemlos mounten.

Weblinks

- [http://www.arm.linux.org.uk/armlinux/acorn/installing.shtml Installing ARM Linux on Acorn Machines]
- [http://www.arm.linux.org.uk/armlinux/acorn/installing.shtml Guide to ARMLinux Chapter 9. Linux Overview]
- [http://www.bitesizeinc.net/index.php/howto.Filesystems.19 How To Filesystems] Kategorie:Dateisystem

suplementy keno poker Ci��a hotel a Venezia

:: RELATED NEWS ::

Aussig

Statistics
Area:	93.9 km²
Population:	94,204 (2003)
Map
Map of the Czech Read More...
Internet encyclopedia project The idea to build a free encyclopedia using the Internet can be traced at least to the 1993 Interpedia proposal; it was planned as an encyclopedia on the Internet to which everyone could contribute materials. The project never left the planning stage and it was overtaken by the explosion of the World Wide Web, the emergence of high-quality Warring States Period (Japan) The Warring States Period (traditional Chinese: 戰國時代, simplified Chinese: 战国时代 pinyin Zhànguó Shídài) takes place from sometime in the 5th century BC to the unification of China by Qin in Read More...
Spring and Autumn Period period The Spring and Autumn Period () represented an era in Chinese history between 722 BC and 481 BC. The period takes its name from the Spring and Autumn Annals, a chronicle of the period whose authorship was traditionally attributed to Confucius. During the Spring and Autumn Period, power became decentralized. This period was filled with battles and annexation of some 170 smaller states. The slo Read More...
Imfundo Imfundo is the team within the British Department for International Development which creates partnerships to deliver information technology-based activities supporting gender equality and universal primary education in sub-Saharan Africa. The name Imfundo is from the Nguni languages of southern Africa. It means "The acquisition of knowledge; the proces Read More...
PPM PPM or ppm may mean: - parts per million, a measure of concentration - pages per minute, a measure of speed often used to market printers or photocopiers - portable pixmap, a graphics file format - Prediction by Partial Matching, a compression algorithm used in computer science - Read More...
Portable Pixmap File Format The portable pixmap file format (PPM), the portable greymap file format (PGM) and the portable bitmap file format (PBM) specify rules for exchanging graphics files. They provide very basic functionality and serve as a least-common-denominator for converting pixmap, greymap, or bitmap files between different platforms. The Netpbm file conversion package refers to them collectively as the PNM format. Take the example of Read More...
Full spectrum dominance Full-spectrum dominance is the ability of United States armed forces, operating alone or with allies, to defeat any adversary and control any situation across the range of military operations. To achieve this dominance, the U.S. must invest in and develop new military capabilities, namely dominant maneuvers, precision engagement, fo Read More...
'Kopspijkers' Kopspijkers is a talk show that has been running on Dutch public television since 1996. A recipient, in 2003, of the annual Zilveren Nipkow best-show award from Dutch television critics, the programme is produced by the left-of-centre public broadcas Read More...
Product Rule (Calculus) In mathematics, the product rule of calculus, which is also called Leibniz's law (see derivation), governs the differentiation of products of differentiable functions. It may be stated thus: : $(fg)'=f'g+fg' \,$ or in the Leibniz notation thus: : $(uv)=u+v.$ Discovery by Leibniz Dis Read More...

Guerra

Enllaços relacionats

País

Organització política de l'estat

El estats del món

A

B

C

D

E

F

G

H

I

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

S

T

U

V

X

Z

Enllaços externs

Articles relacionats

Drets humans

Història

Classificació

Definició liberal moderna dels Drets Humans

Veure també

Enllaços externs

Conflicte Armat

Antiguitat

Edat Mitjana

Segle XVI

Segle XVII

Segle XVIII

Segle XIX

Segle XX

Fins a 1925

1926-1950

1951-1975

1976-2000

Segle XXI

Categoria:Guerra

Acorn Disc File System

Weblinks

Discovery by Leibniz