L'hidrogen (del llatí: Hydrogenium) és un element químic amb símbol H i nombre atòmic 1. Forma un gas diatòmic (H₂) inodor, incolor i altament inflamable. És l'element més lleuger i el més abundant en l'univers, atès que es troba en quantitats massives en les estrelles. Pot reaccionar amb la majoria d'elements, forma part de l'aigua i de la major part de compostos orgànics. Industrialment, s'utilitza en la producció d´amoníac, com a gas lleuger en aerostàtica i recentment en cèl·lules de combustible d'hidrogen. Al laboratori, l'hidrogen és preparat fent reaccionar metalls com ara el Zinc amb àcids. La fabricació industrial es basa normalment en la descomposició del gas natural. També es pot obtenir per l'electròlisi de l'aigua; és un mètode simple, però ineficient. Els científics, estan buscant noves maneres de produir-ne. Una d'elles, seria la utilització d'una alga verda. Altres mètodes prometedors inclouen la conversió de derivats de la biomassa com ara la glucosa o el sorbitol, reacció que es pot realitzar a baixa temperatura gràcies a la utilització d'un nou catalitzador.

Característiques destacades

L'hidrogen és l'element químic més lleuger, i el seu isòtop més comú conté un sol protó i un sol electró.

Gas hidrogen

A temperatura i pressió estàndard, un àtom d'hidrogen, es combina espontàniament amb un altre àtom d'hidrogen per a formar un gas diatòmic H₂, amb un punt d'ebullició de només 20.27° K i un punt de fusió de 14.02° K. Aquestes mòlecules de gas hidrogen estan formades per dos àtoms units mitjançant un enllaç químic simple, aportant cadascun llur electró. Estructura del gas hidrogen H - H

Hidrogen metall

Sota pressions extremadament altes, com les que hi ha al centre de les dels planetes gegants (p.e. Júpiter), les molècules perden la seva identitat i l'hidrogen es converteix en un metall líquid. Sota pressions extremadament baixes (com les que es troben a l'espai exterior), l'hidrogen tendeix a existir com a àtoms individuals, ja que no troba altres àtoms als quals unir-se. Els núvols de H₂, solen anar associats amb fenòmens de formació d'estrelles. Aquest element, juga un paper important en els fenòmens energètics de l'univers, a través de la Reacció protó-protó i del Cicle del carboni i nitrògen. Aquests són processos de fusió nuclear, que alliberen grans quantitats d'energia a partir de la combinació de dos àtoms d'hidrogen en un d'Heli.

Aplicacions

Alguns processos industrials, requereixen de grans quantitats d'hidrogen, com ara el procés de Haber per a la producció d'amoníac, la hidrogenació de greixos i olis, i per a la producció de metanol. L'hidrogen és utilitzat també en la hidrosealquilització, la hidrodessulfuració l'hidrocracking. Altres usos;
- Producció d'àcid clorhídric, la reducció de menes metàl.liques
- És usat com a combustible per a cohets
- L'hidrogen líquid (a temperatura molt baixa), és usat per a la recerca criogènica, com ara els estudis de superconductivitat
- Com que l'hidrogen és catorze vegades i mitja més lleuger que l'aire era usat per a inflar globus i dirigibles. L'explosió d'un dirigible a Hindenburg va convèncer el públic que el gas era massa perillós per a aquests propòsits.
- El deuteri és utilitzat en reaccions nuclears com a moderador per reduir l'energia dels neutrons. Els compostos de deuteri s'utilitzen en química i biologia per estudiar els efectes dels isòtops en les reaccions i com a marcador químic.
- El triti, produït en reactors nuclears, s'utilitza per a construir bombes d'hidrogen. També és sovint usat com a marcador químic en laboratoris, i com a font de radiació en pintures lluminoses.
- L'hidrogen està començant a ser utilitzat com a combustible en motors de combustió interna. Hom pensa que la cèl·lula de combustible d'hidrogen pot ser una opció de cara al futur com a combustible net.

Història

L'hidrogen (del francès Hydrogène, que provenia del grec hydor, aigua i gennasin, generar) fou generat per primera vegada per Theophratus Bombastus von Hohenheim (1493–1541), conegut com Paracelsus, mesclant metalls amb àcids. Tot i que no reconegué el gas explosiu que generava com a hidrogen. Al 1671, Robert Boyle describí la reacció entre dues peces de ferro i àcids diluïts, durant la qual es generava hidrogen. El 1776, Henry Cavendish es topà amb l'hidrogen quan experimentava amb àcids i mercuri. Fou el primer a reconèixer l'hidrogen com una substància discreta, classificant-lo com a "inflamable" i descrivint que si es cremava en aire s'obtenia aigua. Tot i que cometé l'error de classificar-lo com un compost de mercuri, i no de l'àcid, fou capaç de descriure acuradament bastantes propietats clau de l'hidrogen. Més tard Antoine Lavoisier li donaria el nom d'hidrogen i demostrà que l'aigua es composava d'hidrogen i oxigen. En aquell temps s'utilitzava àcid sulfúric i ferro per a generar hidrogen, i una de les primeres utilitzats de l'element fou per a omplir zeppelins. Harold C. Urey descobrí el deuteri, un isòtop de l'hidrogen, destil·lant successivament la mateixa mostra d'aigua. Per aquest descobriment fou guardonat amb el Premi Nobel al 1934, en aquest mateix any, el tercer isòtop de l'hidrogen, el triti fou descobert. Degut a la seva relativament simple estructura, l'hidrogen s'utilitza per a mostrar i modelar com treballa un àtom.

Abundància i obtenció

L'hidrogen és l'element més abundant, constituïnt el 75% de la massa i el 90% dels àtoms de l'univers. Es troba en abundància en les estrelles i en els planetes gegants gasosos (com ara Júpiter); per contra, en l'atmosfera terrestre es troba només en una proporció d'1ppm en volum. La font més comú d'hidrogen és l'aigua, formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen (H₂O). Altres fonts són la major part dels compostos orgànics, incloent-hi totes les formes de vida conegudes, els combustibles fòssils i el gas natural. El metà, producte de la descomposició orgànica, està adquirint una creixent importància com a font d' hidrogen. L'hidrogen s'obté de diverses formes:
- Electròlisi de l'aigua; actualment s'investiga la fotòlisi de l'aigua.
- Reformat d'hidrocarburs amb vapor d'aigua.
- Atac de metalls amb hidròxid sòdic o hidròxid potàssic.
- Atac de metalls (Zinc i Alumini) amb àcids (àcid sulfúric o àcid clorhídric).

Compostos

L'hidrogen té una electronegativitat intermitja (2,2) de manera que pot formar compostos en què siga l'element amb major o menor caràcter metàl·lic. Tant amb els elements metàl·lics dels grups 1 i 2 com amb els no metalls dels grups 15, 16 i 17 forma hidrurs. En els primers és present en forma de H^- mentre que en els segons ho fa com a ió H⁺, per la qual cosa aquests últims tenen caràcter àcid. Alguns compostos binaris són amoníac (NH₃), hidrazina (N₂H₄), aigua (H₂O), aigua oxigenada (H₂O₂), sulfur d'hidrogen (H₂S), etc. Amb el carboni (element del grup 14) forma una immensa quantitat de compostos, els hidrocarburs i derivats que són l'objecte d'estudi de la química orgànica.

Formes

En condicions normals, el gas hidrogen és una mescla de dos tipus d'hidrogen diferents en funció de la direcció del spin dels seus electrons i nuclis. Aquestes formes es coneixen com orto- i para-hidrogen. L'hidrogen normal està compost per un 25% de la forma para- i un 75% de la forma orto-, la considerada "normal", encara que no puga obtenir-se en estat pur. Ambdues formes tenen energies lleugerament diferents, la qual cosa provoca que les seues propietats físiques no siguen idèntiques; així per exemple, la forma para- té punts de fusió i ebullició 0,1 K més baixos que la forma orto-. A pressions molt elevades pren la forma d'hidrogen metàl·lic. Es creu que el nucli del planeta Júpiter estaria format per aquesta mena d'hidrogen.

Isòtops

L'hidrogen és l'únic element químic que té noms, i símbols químics, distints per als seus diferents isòtops.
- Protí: és l'isòtop més comú de l'hidrogen, el seu nucli atòmic, conté un protó i cap neutró
- Deuteri (D): el seu nucli atòmic, conté un protó i un neutró. El deuteri té una abundància natural compresa entre 0,0184 i el 0,0082% (IUPAC).
- Triti (T): el seu nucli atòmic conté un protó i dos neutrons. És radioactiu.
- Hidrogen-4: Fou sintetitzat bombardejant triti amb nuclis de deuteri a alta velocitat. Decau per emissió de neutrons i té un període de semidesintegració de 9.93696x10^-23 segons. L'espín de l'àtom d'hidrogen-4 és de 2-.
- Hidrogen-5: Al 2001, es detectà hidrogen-5 en el bombardeig d'àtoms d'hidrogen amb ions pesats. Decau per emissió de neutrons i té un període de semidesintegració de 8.01930x10^-23 segons.
- Hidrogen-6: Decau per triple emissió de neutrons i té un període de semidesintegració de 3.26500^-22 segons.
- Hidrogen-7: Fou creat al laboratori RIKEN ([http://physicsweb.org/articles/news/7/3/3 article]) al Japó, col·lisionant un feix d'àtoms d'heli-8 d'alta energia dirigit a hidrogen criogenitzat d'on es detectà tritons (els nuclis de l'àtom de triti) i neutrons provinents de la desintegració de l'hidrogen-7. El mateix mètode usat per a produir i detectar hidrogen-5. Els valors marcats amb # són valors esperats, i no han pogut ser comprovats experimentalment. Els spins entre parèntesis no han estat demostrats fermament.

Precaucions

L'hidrogen és un gas extremadament inflamable. Reacciona violentament amb el fluor i el clor, especialment amb el primer, amb el qual la reacció és tan ràpida i imprevisible que no es pot controlar. L'aigua pesada és tòxica per a la majoria de les espècies, encara que la dosi mortal és molt gran.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/H/index.html webelements.com]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/H.html environmentalchemistry.com]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ela001.html És Elemental] Categoria:Elements químics ja:水素 ko:수소 ms:Hidrogen simple:Hydrogen th:ไฮโดรเจน

Heli

Hidrogen - Heli
He Ne
	350px Taula complerta

General

Heli, He, 2

18, 1 , p

Densitat, duresa Mohs

0,1785 kg/m³, sense dades

Aparença

Incolor
Imatge:Gas_incolor.jpg

Propietats atòmiques

Pes atòmic

4,002602 uma

Radi mitjà^†

sense dades

Radi atòmic calculat

31 pm

Radi covalent

32 pm

Radi de Van der Waals

140 pm

Configuració electrònica

1s²

Estats d'oxidació (òxid)

0 (desconegut)

Estructura cristal·lina

Hexagonal

Propietats físiques

0,95 K (26 atm)

4,22 K

Entalpia de vaporització

0,0845 kJ/mol

Entalpia de fusió

5,23 kJ/mol

Pressió de vapor

No aplicable

Velocitat del so

970 m/s a 293. 15 K

Informació diversa

Electronegativitat

Sense dades (Pauling)

Calor específica

5193 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

Sense dades

Conductivitat tèrmica

0,152 W/(m·K)

1^erPotencial d'ionització

2372,3 kJ/mol

2 Potencial d'ionització

5250,5 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN (%)	Període de semidesintegració	CD	ED (M eV)	PD
³He	0,000137	He és estable amb 1 neutró
⁴He	99,999863	He és estable amb 2 neutrons
⁶He	Sintètic	806,7 ms	β^-	3,508	⁶Li

^†Calculat a partir de distintes longituds d'enllaç covalent, metàl·lic o iònic.

L' Heli és un element químic de nombre atòmic 2 i símbol He. A pesar que la seva configuració electrònica és 1s², l'heli no figura en el grup 2 de la taula periòdica, al costat del hidrogen en el bloc s, sinó que es col·loca en el grup 18 del bloc p, ja que al tindre el nivell d'energia complet, presenta les propietats d'un gas noble, és a dir, és inert (no reacciona) i igual que aquests, és un gas monoatòmic incolor i inodor. L'heli té el menor punt d'evaporació de tots els elements químics, i només pot ser solidifcat sota pressions molt grans. És a més, el segon element químic en abundància en l'univers, després de l'hidrogen, trobant-se en la atmosfera traces degudes a la desintegració d'alguns elements. En alguns dipòsits naturals de gas es troba en quantitat suficient per a l'explotació, emprant-se per a l'ompliment de globus i dirigibles, com a líquid refrigerant de materials superconductors criogènics i com a gas envasat en el busseig a gran profunditat.

Característiques principals

En condicions normals de pressió i temperatura l'heli és un gas monoatòmic, podent-se liquar només en condicions extremes (d'alta pressió i baixa temperatura). Té el punt de solidificació més baix de tots els elements químics, sent l'únic líquid que no pot solidificar-se abaixant la temperatura, ja que roman en estat líquid en el zero absolut a pressió normal. De fet, la seva temperatura crítica és de tan sols 5,19 K. Els sòlids ³He i ⁴He són els únics en els que és possible, incrementant la pressió, reduir el volum més del 30%. La calor específica del gas heli és molt elevada i l'heli vapor molt dens, expandint-se ràpidament quan s'escalfa a temperatura ambient. L'heli sòlid només existix a pressions de l'ordre de 100 MPa a 15 K (-248,15 ºC). Aproximadament a aquesta temperatura, l'heli sofreix una transformació cristal·lina, de estructura cúbica a estructura hexagonal compacta; en condicions més extremes, es produïx un nou canvi, empaquetant-se els àtoms en una estructura cúbica centrada en el cos. Tots aquest empaquetats tenen energies i densitats semblants, devent-se els canvis a la forma en què els àtoms interactuen.

Aplicacions

estructura cúbica L'heli és més lleuger que l'aire i a diferència del hidrogen no és inflamable, sent però el seu poder ascensional un 8% menor que el d'aquest, per la qual cosa s'empra com a gas de farcit en globus i zepelins publicitaris, d'investigació atmosfèrica i inclús per a realitzar reconeixements militars. Encara sent l'anterior la principal l'heli té més aplicacions:
- Les atmosferes heli-oxigen s'empren en la immersió a gran profunditat, ja que l'heli és inert, menys soluble en la sang que el nitrogen i es difon 2,5 vegades més de pressa que aquest, la qual cosa reduïx el temps requerit per a la descompressió, encara que aquesta ha de començar a major profunditat, i elimina el risc de necrosi per nitrogen (borratxera de les profunditats).
- Pel seu baix punt de liqüefacció i evaporació pot utilitzar-se com refrigerant en aplicacions a temperatura extremadament baixa com en imants supercondutors i investigació criogènica a temperatures pròximes al zero absolut.
- En cromatografia de gasos s'usa com a gas portador inert.
- La atmosfera inert d'heli s'empra en la soldadura per arc i en la fabricació de cristalls de silici i germani, així com per a pressuritzar combustibles líquids de coets.
- En túnels de vent supersònics.
- Com agent refrigerant en reactors nuclears.
- L' heli líquid troba cada vegada major ús en les aplicacions mèdiques de la imatge per ressonància magnètica (RMI).

Història

L'heli va ser descobert de forma independent pel francés Pierre Janssen i l'anglés Norman Lockyer, en 1868 a l'analitzar l'espectre de la llum solar durant un eclipsi solar ocorregut aquell any, i trobar una línia d'emissió d'un element desconegut. Eduard Frankland va confirmar els resultats de Janssen i va proposar el nom helium per al nou element, en honor al déu grec del sol (helis) a què es va afegir el sufix -ium ja que s'esperava que el nou element fóra metàl·lic. Al 1895 Sir William Ramsay va aïllar l'heli descobrint que no era metàl·lic, a pesar de tot això el nom original es va conservar. Els químics suecs Nils Langlet i Per Theodor Cleve van aconseguir també, per la mateixa època, aïllar l'element. Al 1907 Ernest Rutherford i Thomas Royds van mostrar que les partícules alfa són nuclis d'heli. En 1908 el físic alemany Heike Kamerlingh Onnes va produir heli líquid refredant el gas fins a 0,9 K, el que li va fer mereixedor del premi Nobel. En 1926 el seu deixeble Willem Hendrik Keesom va aconseguir per primera vegada solidificar l'heli.

Abundància i obtenció

L'heli és el segon element més abundant del univers després de l'hidrogen i constitueïx al voltant del 20% de la matèria de les estrelles, en el procés de fusió nuclear del qual juga un important paper. L'abundància d'heli no pot ser explicada per la generada en les estrelles, encara que és consistent amb el model del Big bang, creient-se que la major part de l'heli existent es va formar en els tres primers minuts de l'univers. En l'atmosfera terrestre hi ha de l'orde de 5 ppm i es troba també com producte de desintegració en diversos minerals radioactius d'urani i tori. A més està present en algunes aigües minerals, en gasos volcànics i en certs jaciments de gas natural dels Estats Units, dels que prové la majoria de l'heli comercial. L'heli pot sintetitzar-se bombardejant nuclis de liti o bor amb protons a alta velocitat.

Compostos

Atés que l'heli és un gas noble, en la pràctica no participa en les reaccions químiques, encara que sota la influència de descàrregues elèctriques o bombardejat amb electrons forma compostos amb el wolframi, iode, fluor i fòsfor.

Isòtops

L'isòtop més comú de l'heli és el ⁴He, el nucli del qual està constituït per dos protons i dos neutrons. La seva excepcional estabilitat nuclear es deu al fet que té un nombre màgic de nucliassos, és a dir, una quantitat que es distribuïx en nivells complets (de mode anàleg a com es distribuïxen els electrons en els orbitals). Nombrosos nuclis pesats es desintegren emetent un nucli de ⁴He; aquest procés, que es denomina desintegració alfa i pel que al nucli emès se'l anomena partícula alfa, és l'origen de la majoria de l'heli terrestre. L'heli té un segon isòtop, el ³He, així com altres més pesats que són radioactius. L'heli-3 és pràcticament inexistent en la terra, atés que la desintegració alfa produïx exclusivament nuclis d'heli-4 i tant aquests com l'heli atmosfèric escapen a l'espai en períodes geològics relativament curts. Aquests dos isòtops es van produir en el Big bang00 i quantitats significatives se segueixen produint per mitjà de la fusió de l'hidrogen en les estrelles seguint la cadena protó-protó.
Formes
L'heli líquid (heli-4) es troba en dos formes distintes: heli-4 I i heli-4 II, entre els que es produïx una brusca transició a 2.1768 K (punt lambda) a la pressió de vapor. L'He-I, per damunt d'eixa temperatura és un líquid normal, però l'He-II, per davall d'ella, no s'assembla a cap altra substància convertint-se en un superfluid les inusuals característiques del qual es deuen a efectes quàntics, un dels primers casos en què s'han observat a escala macroscòpica. L'heli-II té una viscositat nul·la pel que fluïx amb facilitat a través de fiíssims capil·lars a través de què l'heli-I no pot fluir, i té a més una conductivitat tèrmica molt major que qualsevol altra substància. Exhibix un efecte font, de manera que si se submergix parcialment un tub amb un extrem capil·lar en heli-II i s'escalfa el tub per a superar el punt lambda, l'heli-I s'abocarà per l'extrem lliure del tub a manera de font, produint-se un flux constant d'heli-II a través del capil·lar cap al tub escalfat. Inversament, quan es força el pas d'heli-II a través d'un capil·lar, el líquid es refreda. Els polsos de calor es propaguen a través del líquid de forma anàloga a com ho fa el so, un fenomen a què es denomina, per això, segon so. A més, l'heli-II té la capacitat de reptar, de manera que qualsevol sòlid en contacte amb ell es cobreix amb un capa d'entre 50 i 100 àtoms de gruix a través de la qual el líquid pot fluir a una velocitat que depèn de la temperatura, de fet si se submergix parcialment un atuell amb el fons estanc en un llit d'heli-II, aquest reptarà per les parets exteriors de l'atuell omplint-la fins que els nivells en aquests dos s'igualen, aquesta propietat dificulta per raons òbvies la construcció de recipients per a l'heli-II.
Precaucions
Els dipòsits d'heli gas de 5 a 10 K han d'emmagatzemar-se com si continguessin líquid a causa del gran increment de pressió que es produïx al escalfar el gas a temperatura ambient.
Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/He/index.html WebElements.com]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/He.html EnvironmentalChemistry.com]
- [http://education.jlab.org/itselemental/ela003.html És Elemental] Categoria:Elements químics ja:ヘリウム ko:헬륨 ms:Helium simple:Helium th:ฮีเลียม

Taula periòdica

La taula periòdica dels elements és una disposició tabular dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent. D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i períodes (fileres) amb propietas físiques i químiques similars. En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de mes a la dreta (grup 18). La primera taula periòdica moderna va ser concebuda simultàniament per Lothar Meyer i Dmitry Ivanovich Mendeleev. La figura següent és una taula periòdica moderna amb els elements químics coneguts.

Grup

Període

1
H

2
He

3
Li

4
Be

5
B

6
C

7
N

8
O

9
F

10
Ne

11
Na

12
Mg

13
Al

14
Si

15
P

16
S

17
Cl

18
Ar

19
K

20
Ca

21
Sc

22
Ti

23
V

24
Cr

25
Mn

26
Fe

27
Co

28
Ni

29
Cu

30
Zn

31
Ga

32
Ge

33
As

34
Se

35
Br

36
Kr

37
Rb

38
Sr

39
Y

40
Zr

41
Nb

42
Mo

43
Tc

44
Ru

45
Rh

46
Pd

47
Ag

48
Cd

49
In

50
Sn

51
Sb

52
Te

53
I

54
Xe

55
Cs

56
Ba

71
Lu

72
Hf

73
Ta

74
W

75
Re

76
Os

77
Ir

78
Pt

79
Au

80
Hg

81
Tl

82
Pb

83
Bi

84
Po

85
At

86
Rn

87
Fr

88
Ra

-

-

103
Lr

104
Rf

105
Db

106
Sg

107
Bh

108
Hs

109
Mt

110
Ds

111
Rg

112
Uub

113
Uut

114
Uuq

115
Uup

116
Uuh

117
Uus

118
Uuo

- Lantànids

57
La

58
Ce

59
Pr

60
Nd

61
Pm

62
Sm

63
Eu

64
Gd

65
Tb

66
Dy

67
Ho

68
Er

69
Tm

70
Yb

- Actínids

89
Ac

90
Th

91
Pa

92
U

93
Np

94
Pu

95
Am

96
Cm

97
Bk

98
Cf

99
Es

100
Fm

101
Md

102
No

Sèries químiques
Metalls alcalins	Alcalinoterris	Lantànids	Actínids	Metalls de transició
Metalls del bloc p	Metal·loides	No metalls	Halògens	Gasos Nobles

Codificació de colors per nombre atòmics :
- Elements numerats en blau són líquids a Temperatura i Pressió Estandars (TPE);
- Marcats en verd son gasos a (TPE);
- Marcats en negre son sòlids a (TPE);
- Marcats en vermell son Sintètics (tots son sòlids a (TPE));
- Marcats en gris no han estat descoberts

Enllaços externs

- [http://www.enodisoft.tk EQTabla] Taula periòdica amb informació en català, gràfiques i recursos.
- [http://www.webelements.com Webelements: Informació (en anglès) de tots els elements de la taula periòdica ]
- [http://www.uib.es/secc6/slg/gt/taula_periodica.htm Llistat dels elements i traducció a diverses llengües] Categoria:Química Categoria:Elements químics als:Periodensystem ja:周期表 ko:주기율표 ms:Jadual berkala simple:Periodic table th:ตารางธาตุ

Llista d'elements per símbol

Llista d'elements químics ordenats alfabèticament segons el seu símbol

Enllaços relacionats

: Taula periòdica : element químic; Inclou la llista dels elements ordenats per nom : nombre atòmic; Inclou la llista dels elements ordenats per nombre atòmic Categoria:Elements químics Categoria:Llistats ja:元素の記号順一覧 ko:기호 순 원소 목록 simple:List of elements by symbol th:รายชื่อของธาตุตามสัญลักษณ์

Nombre atòmic

El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic. S'utilitza per classificar els elements químics coneguts en la taula periòdica.

Llista d'elements químics per nombre atòmic

- 1 Hidrogen (H)
- 2 Heli (He)
- 3 Liti (Li)
- 4 Beril·li (Be)
- 5 Bor (B)
- 6 Carboni (C)
- 7 Nitrogen (N)
- 8 Oxigen (O)
- 9 Fluor (F)
- 10 Neó (Ne)
- 11 Sodi (Na)
- 12 Magnesi (Mg)
- 13 Alumini (Al)
- 14 Silici (Si)
- 15 Fòsfor (P)
- 16 Sofre (S)
- 17 Clor (Cl)
- 18 Argó (Ar)
- 19 Potassi (K)
- 20 Calci (Ca)
- 21 Escandi (Sc)
- 22 Titani (Ti)
- 23 Vanadi (V)
- 24 Crom (Cr)
- 25 Manganès (Mn)
- 26 Ferro (Fe)
- 27 Cobalt (Co)
- 28 Níquel (Ni)
- 29 Coure (Cu)
- 30 Zinc (Zn)
- 31 Gal·li (Ga)
- 32 Germani (Ge)
- 33 Arsènic (As)
- 34 Seleni (Se)
- 35 Brom (Br)
- 36 Criptó (Kr)
- 37 Rubidi (Rb)
- 38 Estronci (Sr)
- 39 Itri (Y)
- 40 Zirconi (Zr)

- 41 Niobi (Nb)
- 42 Molibdè (Mo)
- 43 Tecneci (Tc)
- 44 Ruteni (Ru)
- 45 Rodi (Rh)
- 46 pal·ladi (Pd)
- 47 Argent (Ag)
- 48 Cadmi (Cd)
- 49 Indi (In)
- 50 Estany (Sn)
- 51 Antimoni (Sb)
- 52 Tel·luri (Te)
- 53 Iode (I)
- 54 Xenó (Xe)
- 55 Cesi (Cs)
- 56 Bari (Ba)
- 57 Lantani (La)
- 58 Ceri (Ce)
- 59 Praseodimi (Pr)
- 60 Neodimi (Nd)
- 61 Prometi (Pm)
- 62 Samari (Sm)
- 63 Europi (Eu)
- 64 Gadolini (Gd)
- 65 Terbi (Tb)
- 66 Disprosi (Dy)
- 67 Holmi (Ho)
- 68 Erbi (Er)
- 69 Tuli (Tm)
- 70 Iterbi (Yb)
- 71 Luteci (Lu)
- 72 Hafni (Hf)
- 73 Tàntal (Ta)
- 74 Tungstè (W)
- 75 Reni (Re)
- 76 Osmi (Os)
- 77 Iridi (Ir)
- 78 Platí (Pt)
- 79 Or (Au)
- 80 Mercuri (element) (Hg)

- 81 Tal·li (Tl)
- 82 Plom (Pb)
- 83 Bismut (Bi)
- 84 Poloni (Po)
- 85 àstat (At)
- 86 Radó (Rn)
- 87 Franci (Fr)
- 88 Radi (Ra)
- 89 Actini (Ac)
- 90 Tori (Th)
- 91 Protactini (Pa)
- 92 Urani (U)
- 93 Neptuni (Np)
- 94 Plutoni (Pu)
- 95 Americi (Am)
- 96 Curi (Cm)
- 97 Berkeli (Bk)
- 98 Californi (Cf)
- 99 Einsteini (Es)
- 100 Fermi (Fm)
- 101 Mendelevi (Md)
- 102 Nobeli (No)
- 103 Laurenci (Lr)
- 104 Rutherfordi (Rf)
- 105 Dubni (Db)
- 106 Seaborgi (Sg)
- 107 Bohri (Bh)
- 108 Hassi (Hs)
- 109 Meitneri (Mt)
- 110 Darmstadi (Ds)
- 111 Unununi (Uuu)
- 112 Ununbi (Uub)
- 113 Ununtri (Uut)
- 114 Ununquadi (Uuq)
- 115 Ununpenti (Uup)
- 116 Ununhexi (Uuh)
- 117 Ununsepti (Uus)
- 118 Ununocti (Uuo)

Articles relacionats

: Taula periòdica : llista d'elements per símbol : element químic; conté una llista d'elements per nom Categoria:Propietats químiques Categoria:Llistats als:Ordnungszahl ja:原子番号 ko:원자 번호 th:เลขอะตอม

Sèrie química

Un grup d'elements equival a una columna de la Taula Periòdica. N'hi ha 18 a la Taula Periòdica estandard. Molts d'aquests grups coincideixen amb sèries químiques conegudes ja abans de la taula periòdica. Tots els elements d'un grup tenen la mateixa configuració electrònica de la seva capa de valència. Això fa que tinguin propietats fisiques i químiques similars. La IUPAC recomana numerar els periodes amb nombres de l'1 al 18 d'esquerra a dreta. També existeixen dos sistemes de numeracio obsolets (un de la IUPAC i un altre de la CAS, que feien sevir nombres romans). Els grups de la Taula Periòdica són els següents (entre parèntesi, numeracions obsoletes de la IUPAC i de la CAS).
- Grup 1 (IA,IA): els metalls alcalins
- Grup 2 (IIA,IIA): metalls alcalinoterris
- Grup 3 (IIIA,IIIB)
- Grup 4 (IVA,IVAB)
- Grup 5 (VA,VB)
- Grup 6 (VIA,VIB)
- Grup 7 (VIIA,VIIB)
- Grup 8 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 9 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 10 (VIIIA,VIIIB)
- Grup 11 (IB,IB)
- Grup 12 (IIB,IIB)
- Grup 13 (IIIB,IIIA): el grup del bor
- Grup 14 (IVB,IVA): el grup del carboni
- Grup 15 (VB,VA): Pnictogens (no és un nom recomanat per la IUPAC) o grup del nitrogen
- Grup 16 (VIB,VIA): Calcogens
- Grup 17 (VIIB,VIIA): Halogens
- Grup 18 (VIIIB,VIIIA): Gasos nobles Categoria:Grups d'elements químics ja:元素の族 ko:주기율표 족 th:หมู่ในตารางธาตุ

No metall

Els no-metalls són una de les tres categories principals d'elements (les altres dues són metalls i metal·loides). Es troben a la part superior dreta de la taula periòdica (excepte l'hidrogen).
- Hidrogen (H)
- Carboni (C)
- Nitrogen (N)
- Oxigen (O)
- Fluor (F)
- Fòsfor (P)
- Sofre (S)
- Clor (Cl)
- Seleni (Se)
- Brom (Br)
- Iode (I)
- Àstat (At) Els no-metalls solen ser aïllants o semic-conductors. Poden formar enllaços iònics amb metalls, o bé enllaços covalents amb d'altres no-metalls. Els seus òxids són àcids. Categoria:grups d'elements químics ja:非金属元素 ko:비금속 th:อโลหะ

Grup de la taula periòdica

Període de la taula periòdica

En la taula periòdica dels elements, un periode és una filera de la taula. El període al que pertany un element ve donat pel nombre de capes electròniques que té. El nombre atòmic dels elements de cada període augmenta regularment d'esquerra a dreta. Elements adjacents en un període tenen massa atòmica semblant però, com que pertanyen a grups diferents, solen tenir diferent comportament químic.
- Període 1
- Període 2
- Període 3
- Període 4
- Període 5
- Període 6
- Període 7 categoria:Grups d'elements químics ja:元素の周期 ko:주기율표 주기 th:คาบในตารางธาตุ

Elements del grup 1

Els metalls alcalins són els elements del grup 1 de la taula periòdica (excloent l'Hidrogen (H)),
- Liti (Li)
- Sodi (Na)
- Potassi (K)
- Rubidi (Rb)
- Cesi (Cs)
- Franci (Fr) Tots ells tenen un sol electró en la seva capa de valència; per tant, d'acord amb la regla de l'octet de Lewis, tendeixen a perdre aquest electró i formar un catió. Són d'aspecte argentat, tous, i de baixa densitat.Reaccionen amb halògens per formar sals iòniques, i amb aigua per formar hidròxids bàsics alcalins. Categoria:Grups d'elements químics ja:第1族元素 ko:알칼리 금속 ms:Logam Alkali th:โลหะแอลคาไล

Elements del període 1

Un element del període 1 es un dels elements químics de la primera filera (o període) de la taula periòdica dels elements. Aquestos són:

Elements químics del primer periode
e^--conf.
Grup	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18
# Nom	1 H																	2 He

Metalls alcalins	Alcalinoterris	Lantànids	Actínids	Metalls de transició
Altres metalls	Metal·loides	No metalls	Halògens	Gasos nobles

Elements del període 1 - Elements del període 2 - Elements del període 3 - Elements del període 4 - Elements del període 5 - Elements del període 6 - Elements del període 7 Categoria:Grups d'elements químics ja:第1周期元素 th:ธาตุคาบ 1

Densitat

Vegi's també densitat de població ---- La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos. Fórmula general: :ρ = m / V Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m³). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm³). Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m³ = 1 g/cm³

Densitat d'algunes substàncies

Substància	Densitat en g/cm³
Iridi	22.65
Osmi	22.61
Platí	21.45
Or	19.30
Urani	19.05
Mercuri	13.58
Pal·ladi	12.023
Plom	11.34
Plata	10.49
Coure	8.92
Ferro	7.87
Estany	7.31
Diamant	3.50
Alumini	2.70
Magnesi	1.74
Aigua de mar	1.025
Aigua	1.000
Alcohol etílic	0.790
Gasolina	0.730
Aerogel	0.003
Aire	0.0012

Densitat d'un punt P d'un medi continu

La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material. Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior. Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients

mi/Vi

quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).

=\lim

Categoria:Magnitud física Category:Propietats químiques ja:密度

Quilogram per metre cúbic

El quilogram per metre cúbic és la unitat del SI per a la densitat i es representa per kg/m³. On kg és de quilogram i m³ de metre cúbic. La densitat de l'aigua és d'uns 1000 kg/m³ (donat que un metre cúbic d'aigua pesa cap a una tona). Per convertir de g/cm³, la unitat de densitat del sistema mètric, a kg/m3, cal multiplicar per 1000 (o dividir per 1000 per fer l'operació inversa). No obstant, un gram per litre és un valor idèntic a kg/m³. Categoria:Unitats derivades del SI ja:キログラム毎立方メートル ko:킬로그램 매 세제곱미터

Color

El color és la sensació causada per la llum quan aquesta interactua amb l'ull, el cervell i la nostra experiència. La percepció del color es veu altament influenciada per els colors adjacents en l'escena visual. El terme color també s'empra per destacar la propietat dels objectes que generen aquestes sensacions. La problemàtica del color i el seu estudi és molt amplia i pot ser abordad des del camp de la física, la percepció fisiològica i psicològica, la significació cultural, l'art, la indústria, etc. El coneixement que tenim i hem adquirit sobre el color a l'escola elemental, fan referència al color pigment i provenen de les ensenyances de l'antiga Academia Francesa de Pintura, que consideraba com colors primaris al vermell, el groc i el blau. En realitat existeixen dos sistemes de colors primaris: colors primaris llum i colors primaris pigment. El blanc i el negre són anomenats colors acromàtics, ja que el percebem com "no colors". Els colors produïts per llums (al monitor de l'ordinador, al cinem televisió, etc.) tenen com a colors primaris al vermell, el verd i el blau (RGB), la fusió dels quals creen i composen la llum blanca.

La física del color

La radiació electromagnètica és una mescla de radiació de distintes longituds d'ona i intensitats. Quan aquesta radiació té una longitud d'ona compresa dins el rang visible dels humans (aproximadament de 380 nm a 740 nm), s'anomena llum. L'espectre de la llum emmagatzema la intensitat de cada longitud d'ona. L'espectre complet de la radiació provinent de un objecte determina l'aparença visual d'eixe objecte, incloent-hi el color percebut. Com ara veurem, hi ha més diversitat espectral que sensacions de color. De fet hom pot definir un color com el conjunt de tots els espectres que ens proporcionen la mateixa sensació de color.

Color	Longitud d'ona	Freqüència
roig	~ 625-740 nm	~ 480-405 THz
taronja	~ 590-625 nm	~ 510-480 THz
groc	~ 565-590 nm	~ 530-510 THz
verd	~ 520-565 nm	~ 580-530 THz
cian	~ 500-520 nm	~ 600-580 THz
blau	~ 450-500 nm	~ 670-600 THz
indi	~ 430-450 nm	~ 700-670 THz
violat	~ 380-430 nm	~ 790-700 THz

Una superfície que reflexa difosament la llum de totes les longituds d'ona per igual és percebuda com a blanca, mentre que una superfície que absorbeix totes les longituds d'ona i no en reflexa cap ho serà com a negra. El conegut espectre de l'arc de Sant Martí conté tots aquells colors que consisteixen en llum visible de sols una longitud d'ona, l'espectre pur o colors monocromàtics. Les freqüències són aproximacions i venen donades en terahertz (THz). Les longituds d'ona, vàlides al buit, en nanòmetres (nm). La taula de color no hauria d'interpretar-se com a un llistat definitiu, l'espectre pur dels colors és continu i el fet de partir-lo en distints colors depèn de la cultura i dels gustos. Tanmateix, la intensitat de l'espectre de colors pot alterar la seva percepció considerablement. Per exemple, un taronja groguenc de baixa intensitat és marró i un groc verdós a baixa intensitat és verd oliva.

Sistemes de representació del color

Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu la manera en que els colors poden ser respresentats com a tuples de números, normalmnet tres o quatre valors o components de color. A continuació tenim un llistat de models o sistemes que descriuen maneres de modelar els colors.
- Sistema de colors espectrals primaris RGB
- Sistema de televisió NTSC
- Sistema cromàtic de diferències de color YUV
- Sistema cromàtic XYZ
- Sistema cromàtic IHS
- Sistema cromàtic IHS
- CMYK
- HSV
- Codificacio Hexadecimal del color Codificacio Hexadecimal del color Codificacio Hexadecimal del color

Regularitats als noms de colors

Els noms dels colors tenen una relació molt estreta amb la llengua i la cultura de cada zona. Tot i així, hi ha una certa regularitat pel que fa als tons considerats bàsics (uns onze): les cultures que només tenen dues paraules per als colors parlen de "blanc-clar" i "fosc-negre". El següent en freqüència d'ús és el vermell i després un terme que signifiqui o bé blau o bé verd (en molts idiomes són un mateix color). Categoria:Òptica ja:色 ko:색 simple:Color

Radi atòmic

El radi atòmic és la distància desde el centre del nucli atòmic a l' orbital electrònic més extern d'un àtom que estiga en equilibri. Se sol mesurar en picòmetres o en Àngstroms. Els radis atòmics són anomenats radis covalents quan es tracta d'elements no metalics i radis metàlics quan es tracta de metalls. Tècnicament, el radi atòmic es la meitat de la distància entre dos àtoms adjacents. Categoria:Propietats químiques ja:原子半径 ko:원자 반지름

Picòmetre

El picòmetre (símbol pm) és una unitat de longitud del SI que és igual a 10^-12 metres. S'usa principalment per mesurar distàncies a escala atòmica. Els diàmetres del àtoms van aproximadament dels 30 als 600 pm. :1 pm = 1 x 10^-12 metres = 0,000 000 000 001 metres :1 pm = 1000 femtòmetres :100 pm = 1 àngstrom :1000 pm = 1 nanòmetre categoria:Unitats de longitud ja:ピコメートル

Radi covalent

En química, es denomina radi covalent a la meitat de la distància entre dos àtoms iguals que formen un enllaç covalent. Normalment s'expressa en picòmetres (pm) o àngstroms (Å).

Articles relacionats

- Radi iònic categoria:Propietats químiques ja:共有結合半径 ko:공유 반지름 th:รัศมีโควาเลนต์

Configuració electrònica

El terme configuració electrònica, és usat en la química per a referir-se a la distribució dels electrons, en els orbitals al voltant del nucli d'un o més àtoms.

Orbitals, estats i funcions d'ona

Com que els electrons són fermions, estan sotmesos al Principi d'exclusió de Pauli, el qual afirma que dos fermions no poden ocupar el mateix estat quàntic a la vegada. Aquesta és la regla fonamental que determina la col·locació dels electrons en un àtom. Una vegada un electró ha ocupat un estat, el següent electró ha d'ocupar un estat mecanoquàntic diferent. categoria:Propietats químiques ja:電子配置

Òxid

Un òxid és un compost químic que conté un o diversos àtoms d'oxigen, presentant l'oxigen un estat d'oxidació -2, i altres elements. Per exemple són òxids l'òxid nítric (NO), o el diòxid de nitrogen (NO₂). Els òxids són molt comuns i variats en l'escorça terrestre. Els òxids es poden sintetitzar normalment directament per mitjà de processos d'oxidació, per exemple, amb magnesi: ::2Mg + O₂ -> 2 MgO. O bé amb fòsfor: :: P₄ + 5O₂ -> 2 P₂O₅ Segons les seves propietats àcides es classifiquen en:
- Òxids àcids; per exemple el diòxid de carboni, CO₂.
- Òxids bàsics; per exemple l'òxid de calci, CaO.
- Òxids amfòters; per exemple el diòxid de titani, TiO₂, o l'òxid d'alumini (III), Al₂O₃.

Articles relacionats

- Peròxid
- Hidròxid
- Oxoàcid
- Oxosal Categoria:Compostos químics Categoria:Òxids ja:酸化物

Amfòter

El terme amfòter aplicat a la química, descriu una substància que pot reaccionar indistintament amb un àcid o amb una base. Alguns exemples són els aminoàcids o l'aigua. Forces metalls, com el zinc, l'estany, l'alumini i el beril·li, tenen òxids amfotèrs. Per exemple, l'òxid de zinc (ZnO) reacciona de manera diferent segons el pH de la solució; En medi àcid; :ZnO + 2H⁺ --> Zn²⁺ + H₂O En medi bàsic: :ZnO + H₂O + 2OH^- --> [Zn(OH)₄]^2- Aquest efecte, es pot utilitzar per a separar cations d'elements diferents, com és el zinc i el manganès Articles relacionats;
- Amfipròtic
- Amfòlit
- Zwitterió Categoria:Química

Estructura cristal·lina

En mineralogia i cristal·lografia, l'estructura cristal·lina és l'arranjament únic dels àtoms en un cristall Categoria:Propietats químiques Categoria:Física de l'estat sòlid Categoria:Cristal·lografia ja:結晶構造

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la Unitat de temperatura del Sistema Internacional. Es defineix en base a 2 factors, # Zero kelvin correspon al zero absolut, que es la temperatura mínima que es pot aconseguir, i correspon a la manca de moviment a nivell molecular. Aquesta temperatura correspon a -273,15 graus centígrads, i a -459.67 graus Fahrenheit # Un kelvin correspon a 1/273.16 de la temperatura termodinàmica del punt triple de l'aigua. Un kelvin és equivalent a un grau centígrad. Actualment, l'escala Celsius es defineix a partir del kelvin Aquesta unitat s'anomena kelvin (o K) en honor a William Thomson, que va ser nomenat Lord Kelvin. El nom correcte de la unitat es kelvin (començat amb minuscula), i no grau kelvin o ° K com a vegades hi ha qui ho escriu per analogia amb el grau centígrad. Categoria:Unitats del SI Categoria:Unitats de temperatura ja:ケルビン ko:켈빈 simple:Kelvin th:เคลวิน

Kelvin

Metre cúbic per mol

En química, el volum molar o V_m d'una substància és el volum que ocupa un mol d'aquella substància. Es pot calcular amb el pes atòmic o pes molècular, dividit per la seva densitat. Com que la unitat del SI pel volum és el metre cúbic (m³), la unitat del SI pel volum molar és metre cúbic per mol (m³/mol). A vegades també s'usa la unitat centímetres cúbics per mol (cm³/mol) una mesura un milió de vegades més petita. El volum molar, es calcula habitualment en condicions normals de pressió i temperatura (273.15 K i 1 atm). El seu valor, dependrà, no només de la temperatura i de la pressió, sinó que també depèn de l'fase i l'al·lòtrop de que es tracti. El volum molar d'un gas ideal en condicions normals, és de; 22.414 l/mol, és a dir 0.022414 m³/mol Categoria:Propietats químiques ja:モル体積

Entalpia de vaporització

La calor de vaporització (també anomenada entalpia de vaporització) és la quantitat d'