:: wikimiki.org ::

Hiragana

Hiragana

L'hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats a l'escriptura japonesa junt amb el katakana. També se sol utilitzar l' hiragana per referir-se a qualsevol dels caràcters del sil·labari. Aquests caràcters, i contràriament als kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. El sil·labari hiragana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'. L'hiragana s'empra a l'escriptura de paraules japoneses, partícules i desinències verbals; en contrast amb el katakana que s'utilitza per a paraules estrangeres i onomatopeies. És per això que l'hiragana és el primer sil·labari que aprenen els nens nipons. A mesura que aprenen els kanji, els estudiants van reemplaçant els caràcters sil·làbics en favor dels caràcters xinesos.

Caràcters hiragana bàsics

A I U E O _ あ (a) い (i) う (u) え (e) お (o) K か (ka) き (ki) く (ku) け (ke) こ (ko) S さ (sa) し (xi) す (su) せ (se) そ (so) T た (ta) ち (txi) つ (tsu) て (te) と (to) N な (na) に (ni) ぬ (nu) ね (ne) の (no) H は (ha) ひ (hi) ふ (fu) へ (he) ほ (ho) M ま (ma) み (mi) む (mu) め (me) も (mo) Y や (ya) ゆ (yu) よ (yo) R ら (ra) り (ri) る (ru) れ (re) ろ (ro) W わ (wa) を (wo / o) N ん (n) Anteriorment existien un altres dos caràcters hiragana: ゐ (wi) ゑ (we) Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. [NOTA SOBRE LA PRONUNCIACIÓ: Les vocals es pronuncien com en castellà. Quant a les consonants, la 'h' es pronuncia como en anglès. La 'r' és sempre suau, com la 'r' de 'mira', ¡però NO la 'rr' de 'mirra'. La 'w' es pronuncia com la 'u' de 'quadre'.]

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de la G, Z, D y B) o la mig impura P. En el primer cas, el de les consonants sonores, s'empra el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dues traces diagonals curtes a la part superior dreta del caràcter. Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'utilitza també en la part superior dreta del caràcter. G が (ga) ぎ (gi) ぐ (gu) げ (ge) ご (go) Z ざ (za) じ (ji) ず (zu) ぜ (ze) ぞ (zo) D だ (da) ぢ (ji) づ (zu) で (de) ど (do) B ば (ba) び (bi) ぶ (bu) べ (be) ぼ (bo) P ぱ (pa) ぴ (pi) ぷ (pu) ぺ (pe) ぽ (po)

Diftongs

Per una altra part, quan una síl·laba s'uneix amb ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual. YA YU YO K きゃ (kya) きゅ (kyu) きょ (kyo) S しゃ (sha) しゅ (shu) しょ (sho) T ちゃ (cha) ちゅ (chu) ちょ (cho) N にゃ (nya) にゅ (nyu) にょ (nyo) H ひゃ (hya) ひゅ (hyu) ひょ (hyo) M みゃ (mya) みゅ (myu) みょ (myo) R りゃ (rya) りゅ (ryu) りょ (ryo) G ぎゃ (gya) ぎゅ (gyu) ぎょ (gyo) J じゃ (ja) じゅ (ju) じょ (jo) B びゃ (bya) びゅ (byu) びょ (byo) P ぴゃ (pya) ぴゅ (pyu) ぴょ (pyo) [La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (っ) davant de la consonant en qüestió. Només es doblen les consonants k, s, t, p.
Exemples: よっか (yokka, dia 4 del mes), ざっし (zasshi, revista), だった (datta, passat del verb ser), にっぽん (nippon, Japó). La pronunciació és: yok-ka, zas-shi, dat-ta, nip-pon, és dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ん davant. Exemples: おんな (onna, dona), うんめい (unmei, destí).
De la mateixa manera que en castellà, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemples: せんぱい (senpai, fórmula de respecte a la gent gran), こんばん (konban, aquesta tarda).

Vocals llargues

Finalment, existeixen vocals llargues, que es formen de la següent manera:
- (Síl·laba en -a) + a: おかあさん (okaasan = mare)
- (Síl·laba en -i) + i: おにいさん (oniisan = germà gran)
- (Síl·laba en -u) + u: じゅう (juu = deu)
- (Síl·laba en -e) + e: おねえさん (oneesan = germana gran)
- (Síl·laba en -e) + i: せんせい (sensei = professor, mestre)
- (Síl·laba en -o) + o: おおきい (ookii = gran)
- (Síl·laba en -o) + u: おうじ (ouji = príncep)

Observacions

- La 'n' (ん) es considera una síl·laba, i els dos kana 'ji' (じ i ぢ) tenen la mateixa pronunciació, de la mateixa manera que els dos kana 'zu' (ず i づ). Així, hi ha un total de 112 síl·labes en japonès, de les quals 44 són pures, 25 impures i 33 diftongs.
- La 'o' llarga es pot escriure 'oo' (おお) o bé 'ou' (おう), i la 'e' llarga es pot escriure 'ee' (ええ) o bé 'ei' (えい).

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:平仮名 ko:히라가나 ms:Hiragana th:ฮิระงะนะ

Escriptura japonesa

Per factors històrics, els japonesos fan gran ús de diversos tipus d'escriptura:
- Kana (o sil·labaris)
- Hiragana
- Katakana
- Furigana
- Kanji (o ideogrames) Tamé fan servir un tipus d'escriptura per a la romanització, o transcripció a neologismes de l'alfabet romà:
- Romaji Categoria:Escriptura japonesa ja:日本語の表記体系

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana. Alguns dels caràcters, anomenats manyōgana (万葉仮名) en honor a la col·lecció de poemes del segle VIII Manyōshū (万葉集), posseeixen només valor fonètic. Altres funcionen com a ideogrames, es dir sustenten el valor conceptual de la paraula i un tercer grup són híbrids entre els dos sistemes anteriors, o sigui, tenen una part de recolzament fonètic i una altra d'aproximació al concepte requerit. L'aparició dels kanji al Japó daten del segle IV; foren introduïts al país a través de Corea i varen començar a ser adoptats pels japonesos per registrar la seva pròpia llengua que, fins llavors, mancava de forma escrita.

Lectura dels kanji

Els kanji tenen dues categories de significats i pronúncies, que es coneixen com "lectures": les lectures on (音読み o on'yomi) i les lectures kun (訓読み o kun'yomi). Les lectures on es deriven de les pronúncies xineses del caràcter, i se solen emprar quan el kanji forma part d'una paraula composta. Les lectures kun s'utilitzen normalment quan el kanji està sol o seguit de hiragana. La major part dels kanji té al menys una lectura on i una lectura kun. Alguns kanji tenen una tercera lectura menys coneguda anomenada lectura nanori, que s'utilitza per a noms de persones. Existeixen excepcions a aquestes regles, ja que molts kanji no tenen lectura kun' i uns pocs no tenen lectura on. Alguns utilitzen la lectura kun, i no la lectura on, per formar paraules compostes. Si els kanji no estan acompanyats de hiragana, se solen llegir de dos en dos i amb la lectura on. La paraula "kanji" (漢字) n'és un perfecte exemple, i la seva pronúncia prové de la paraula xinesa "hanzi".
Kanji i furigana
Els kanji ocasionalment van acompanyats per furigana, que són caràcters hiragana escrits al costat dels kanji, per facilitar-ne la lectura. S'utilitza el furigana sobre tot en llibres per a nens i en els manga (còmics japonesos) per afavorir l'aprenentatge dels caràcters. També s'utilitza el furigana per a caràcters kanji que no estan inclosos al llistat dels 1945 kanji més utilitzats (Jōyō kanji). Categoria:Escriptura japonesa ja:日本における漢字

Katakana

El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana. També se sol emprar katakana per a referir-se a qualsevol dels caràcters de dit sil·labari. Aquests caràcters, al contrari que els kanji, no tenen cap valor conceptual, sinó únicament fonètic. Gràficament, presenten una forma angulosa i geomètrica. El sil·labari katakana consta de 46 caràcters que representen síl·labes formades per una consonant i una vocal, o bé una única vocal. L'única consonant que pot anar sola és la 'n'.

Usos del katakana

- El katakana s'empra per escriure paraules preses d'altres idiomes (principalment de l'anglès en temps recents), així com en onomatopeies.
- També s'utilitza el katakana per a ressaltar una paraula concreta, sent en aquest sentit equivalent a nostres cometes o a l'escriptura cursiva.
- Finalment, s'escriuen en katakana els noms d'animals en textos científics, mentre que en altres textos aquests mateixos només s'escriuen en kanji o hiragana. Realment, els dos sil·labaris són equivalents, encara que cadascun té usos diferents. En l'alfabet català hi ha alguna cosa semblat amb les majúscules i minúscules en el sentit que les grafies i els usos són distints.

Caràcters katakana bàsics

A I U E O _ ア (a) イ (i) ウ (u) エ (e) オ (o) K カ (ka) キ (ki) ク (ku) ケ (ke) コ (ko) S サ (sa) シ (xi) ス (su) セ (se) ソ (so) T タ (ta) チ (txi) ツ (tsu) テ (te) ト (to) N ナ (na) ニ (ni) ヌ (nu) ネ (ne) ノ (no) H ハ (ha) ヒ (hi) フ (fu) ヘ (he) ホ (ho) M マ (ma) ミ (mi) ム (mu) メ (me) モ (mo) Y ヤ (ya) ユ (yu) ヨ (yo) R ラ (ra) リ (ri) ル (ru) レ (re) ロ (ro) W ワ (wa) ヲ (wo / o) N ン (n) Anteriorment existien altres dos caràcters katakana: ヰ (wi) ヱ (we) Tanmateix, han caigut en desús i ja no s'utilitzen. Alguns caràcters katakana tenen certes semblances, com ocorre amb so (ソ) n (ン), xi (シ) i tsu (ツ), u (ウ) i wa (ワ). Altres, com he (ヘ) i mo (モ), s'assemblen als equivalents en hiragana ( へ i も respectivament) La r en japonès sempre és suau, es pronuncia com la r a mira, mai com a mirra.

Formació de nous sons mitjançant nigori

Existeix un accent diacrític en japonès anomenat nigori, i serveix per formar consonants sonores o impures (cas de les G, Z, D i B) o la mig impura P.
En el primer cas, el de les consonants sonores, s'utilitza el dakuten (゛) (濁点), que es representa amb dos traços diagonals curts a la part superior dreta del caràcter.
Per formar el so P, s'utilitza el handakuten (半濁点) (゜), que té forma de cercle i s'escriu també en la part superior dreta del caràcter. G ガ (ga) ギ (gi) グ (gu) ゲ (ge) ゴ (go) Z ザ (za) ジ (ji) ズ (zu) ゼ (ze) ゾ (zo) D ダ (da) ヂ (ji) ヅ (zu) デ (de) ド (do) B バ (ba) ビ (bi) ブ (bu) ベ (be) ボ (bo) P パ (pa) ピ (pi) プ (pu) ペ (pe) ポ (po)

Diftongs

Per un altra part, quan una síl·laba s'uneix amb un ya, yu, yo, es poden formar diftongs. En aquest cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriurà més petit del que és habitual. YA YU YO K キャ (kya) キュ (kyu) キョ (kyo) S シャ (xa) シュ (xu) ショ (xo) T チャ (txa) チュ (txu) チョ (txo) N ニャ (nya) ニュ (nyu) ニョ (nyo) H ヒャ (hya) ヒュ (hyu) ヒョ (hyo) M ミャ (mya) ミュ (myu) ミョ (myo) R リャ (rya) リュ (ryu) リョ (ryo) G ギャ (gya) ギュ (gyu) ギョ (gyo) J ジャ (ja) ジュ (ju) ジョ (jo) B ビャ (bya) ビュ (byu) ビョ (byo) P ピャ (pya) ピュ (pyu) ピョ (pyo) [La pronunciació d'aquesta y és com la de la i a novio en castellà (byo) o quiosc (kyo). Un altre exemple és la u en algunes paraules angleses en què sona com yu: huge (hyu)]

Consonants dobles o geminades

Les consonants dobles es formen escrivint un 'tsu' petit (ッ) davant de la consonante en qüestió. En un principi només es doblaven les consonants k, s, t, p (de la mateixa manera com passa amb l'hiragana).
En les llengües europees, i particularment en anglès, hi ha moltes paraules que acaben en una consonant que es pronuncia de forma brusca. L'escriptura japonesa està formada per síl·labes de tipus "consonant-vocal", i l'adaptació d'aquests sons consonàntics finals provoca que puguin doblar-se consonants com b, d, f, g i h.
Exemples: ペット (petto, de l'anglès pet, mascota), カッパ (kappa, del castellà capa), ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit), バッグ (baggu, de l'anglès bag, bossa), マッハ (mahha, de l'alemany Mach).
La pronunciació és: pet-to, kap-pa, bed-do, bag-gu, mah-ha, és dir, la consonant sona dues vegades.
Quant a les consonants nasals ('m', 'n'), es doblen escrivint ン al davant.
De la mateixa manera que en català, la 'n' ん es pronuncia 'm' davant de 'p' o 'b'. Exemple: ナンバー (nanbaa, de l'anglès number, nombre).

Vocals llargues

El katakana es representen les vocals llargues mitjançant un guió llarg (ー a l'escriptura horitzontal, ｜ a l'escriptura vertical). Si la paraula és japonesa, també s'hi poden formar les vocals llargues de forma anàloga a com es fa en l'hiragana. Exemples:
- ミスター (misutaa, mister)
- スーパーマーケット (suupaamaaketto, de l 'anglès supermarket, supermercat)
- ショーイチ o bien ショウイチ (Shōichi, encara que normalment s'escriuria en kanji o hiragana).

Observacions sobre el katakana

Transcripció de romaji a katakana

Abans de tot cal recalcar que les paraules estrangeres s'escriuen en katakana de forma fonètica, respectant la pronunciació original. Això és a vegades difícil ja que el japonès té un sistema sil·làbic que és de tipus consonant + vocal (CV), essent la n (ン) l'única consonant que pot anar sola. Les conseqüències són que els grups de consonants (com en estrany), així com les consonants finals (matar) i certes síl·labes (com cí en buit) només es poden aproximar. Per transcriure una consonant sola o seguida d'una altra consonant, s'escull el caràcter que tingui el valor de la consonant + u. Això és així per què en japonès la u es pronuncia dèbilment. Tanmateix, com tu i du no existeixen en japonès, la t i la d soles es transcriuen com to i do respectivament. Exemples: キス (kisu, de l'anglès kiss, petó) i ヒント (hinto, de l'anglès hint, pista). Si se pronuncia aquesta consonant de forma sobtada o accentuada, llavors pasarà a ser una consonant doble en katakana. Exemple: ベッド (beddo, de l'anglès bed, llit). Els sons que no existeixen en japonès se substituiran pels que més s'hi assemblin.
- La l se substitueix per r. Exemple: ラウラ (Laura)
- La j castellana se sustitueix per h. Exemple: ホセ (José)
- El so θ (th en anglès thin) se substitueix per s, i ð (th en anglès then) se sustitueix per z.
- La v se sol substituir per b. Exemple: ボイス (boisu, de l'anglès voice, veu)

Nous sons incorporats al japonès mitjançant estrangerismes

En general, són estrangerismes les paraules que comencen per "P", i en menor mesura les que contenen una "P" simple (tanmateix, la doble "P" no és rara en japonès). També són estrangerismes totes les paraules que contenen un so de recent incorporació.

Síl·labes de recent incorporació al katakana

- Síl·labes ti (ティ) i di (ディ). Es formen mitjançant el caràcter te o de més una i petita. Exemple: ビルディング (birudingu, de l'anglès building, edifici).
- Síl·labes tu (トゥ) i du (ドゥ). Es formen mitjançant el caràcter to o do més una u petita. Exemple: トゥール (tūru, de tour).
- Síl·labes tsa (ツァ), tsi (ツィ), tse (ツェ) i tso (ツォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en TS és tsu (ツ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per la vocal corresponent. Exemple: イルパラッツォ (Iruparattso, o Ilpalazzo, un personatge del manga Excel Saga).
- Síl·labes fa (ファ), fi (フィ), fe (フェ) i fo (フォ). En el japonès tradicional l'única síl·laba en F és fu (フ). Per formar aquests nous sons només cal afegir un petit caràcter per a la vocal corresponent. Exemple: オックスフォード (Okkusufōdo, Oxford).
- Síl·labes wi (ウィ) i we (ウェ). Les síl·labes tradicionals wi i we ja no s'empren en japonès, en lloc seu s'escriu una u més una i o una e petita. Exemple: ウィキペディア (Wikipedia).
- Síl·labes va (ヴァ), vi (ヴィ), vu (ヴ), ve (ヴェ) i vo (ヴォ). El caràcter vu és simplement un caràcter u amb nigori. Per formar la resta de sons només cal afegir un caràcter petit per a la vocal corresponent. Exemples: デジャ·ヴ (déjà vu), ラヴェンダー (ravendaa, de l'anglès lavender, lavanda). Fins i tot hi ha l'és de "スィ" (su + i petita) per representar el so "si" en algunes paraules estrangeres com "merci" (メルスィ, mercès en francès). La forma tradicional "メルシ" (merushi) és, tanmateix, tres vegades més comuna (Google).

Diftongs

- Els diftongs també poden acabar en e. A l'escriptura això es representa amb la síl·laba habitual a i (ki, shi, etc.) més una e petita. Exemples: チェ (che)、シェ (she)、ジェ (je).
- Els diftongs amb ti i di són possibles: s'escriu te o de més un petit caràcter ya, yu, e o yo. Exemple: デューティ・フリー (dyūti furii, duty free).

Vegeu també

- Kana Categoria:Sil·labaris Categoria:Escriptura japonesa ja:片仮名 ko:가타카나 ms:Katakana th:คะตะคะนะ

Kanji

Lectura dels kanji

英屬安圭拉

安圭拉是小安地列斯群島北部的英國屬地，以伊麗莎白二世為國家元首，總督代理之。島上的主要行業是漁業和觀光業。軍事防衛是英國的責任。安圭拉人多為新教徒和非洲裔。 Category:英国 Category:岛屿 ja:アンギラ ko:앵귈라 zh-min-nan:Anguilla

Sepsa Dorota Rabczewska zak�ady sportowe thrifty car rental Dorota Rabczewska

:: RELATED NEWS ::

Byzanz an der Donau
Byzanz an der Donau ist ein geflügeltes Wort und Archäologen, vergleichbar den "Vandalen vor Rom" und wird als Arbeitshypothese von einer Forschungsrichtung vor allem österreichischer und ungarischer

Metro Alpin
Die Metro Alpin ist eine vollständig unterirdisch verlaufende Standseilbahn oberhalb von Saas Fee im Schweizer Kanton Wallis. Obwohl sie nicht der klassischen Definition einer U-Bahn im Sinne eines Massenverkehrsmittels in städtischem Gebiet entsprich

Magellan (Band)
Magellan ist eine kalifornische Musikgruppe, die dem Bereich zwischen Progressive Rock und Progressive Metal zugerechnet wird.

Bandgeschichte

1991 wurde das erste Album "Hour of Restoration" veröffentlicht. Wie auf allen (folgenden) Magellan Alben war und ist Trent Gardner der Mastermind, der alle Musik und die Texte schreibt. Bruder Wayne steuert Teile dazu bei. Das Album kam auf dem neuen Magna Carta Label heraus und war h

Kategorie:Kirchengebäude im Oberbergischen Land
Siehe auch: WikiProjekt Oberbergisches Land ---- Hinweis:
Diese Liste entsteht im Rahmen des WikiProjektes Oberbergisches Land. Wenn Sie hier einen bestehenden Artikel vermissen, müssen Sie den gewünschten Artikel bearbeiten und Kategorie:Kirchengebäude im Oberberg

Yakutat
Yakutat ist eine selbständige Gemeinde in Alaska. Im Jahr 2000 bestand die Bevölkerung aus 808 Personen.

Lage

Yakutat liegt auf 59 Grad 32' 42" nördlicher Breite und 139 Grad 42' 1" westlicher Länge. Yakutat ist eine isolierte Ortschaft im Tiefland am Golf von Alaska. Es liegt 340 km nordwestlich der Stadt Juneau an der Yakutat Bucht. Yakutat hat ei

Wikipedia:WikiProjekt Imperialismus und Weltkriege/Qualitätsoffensive/Kritikarchiv
Hier findet man die Verbesserungsvorschläge, Kritiken usw. vergangener Themen aus der Qualitätsoffensive des Projekts Imperialismus und Weltkriege

Kritik/Verbesserungsvorschläge am/zum Artikel Schlacht von Cambrai

keine Kritik usw.

Kritik/Verbesserungsvorschläge am/zum Artikel Dritte

Read More...

Lippenstift
Der Lippenstift ist ein im 19. Jahrhundert entstandenes Kosmetikutensil zum Färben der Lippen, das überwiegend von Frauen benutzt wird. Der älteste Fund, der auf das Färben von Lippen hindeuten lässt, stammt aus dem Jahr 3500 vor Christus. Bei Ausgrabungen in der sumerischen Stadt Ur entdeckten Forscher eine Art Lippensalbe. Dass Königinnen wie N

Friedreich-Ataxie
Die Friedreich-Ataxie (Friedreichsche Ataxie, Morbus Friedreich) ist eine degnerative Erkrankung des Zentralnervensystems. Sie wurde nach dem Pathologen Nikolaus Friedreich benannt, der die Krankheit erstmals 1863 in Heidelberg dokumentierte. Der griech. Begriff Ataxie beschreibt ein Unvermögen zur koordinierten Bewegung von Muskeln und Muskelgruppen. Eigentlich ist die Ataxie ein Symptom unt

SWR4
SWR4 ist der Name zweier eigenständiger Radio-Landesprogramme des SWR:
- SWR4 Baden-Württemberg
- SWR4 Rheinland-Pfalz Beide Programme entstanden 1998 im Zuge der Fusion des SDR mit dem SWF zum neuen Südwestrundfunk (SWR). Die beiden Programme h

Heinrich Beaufort
Heinrich Beaufort (
- 1375; † 1447) wurde als zweiter Sohn von John of Gaunt und Catherine Swynford in Anjou geboren. Schon als Kind war er für eine kirchliche Laufbahn vorgesehen. Um 1390 erklärte sein Cousin Richard II. ihn und seine drei Geschwiste

Hiragana

Caràcters hiragana bàsics

Formació de nous sons mitjançant nigori

Diftongs

Consonants dobles o geminades

Vocals llargues

Observacions

Vegeu també

Escriptura japonesa

Kanji

Lectura dels kanji

Kanji i furigana

Katakana

Usos del katakana

Caràcters katakana bàsics

Formació de nous sons mitjançant nigori

Diftongs

Consonants dobles o geminades

Vocals llargues

Observacions sobre el katakana

Transcripció de romaji a katakana

Nous sons incorporats al japonès mitjançant estrangerismes

Síl·labes de recent incorporació al katakana

Diftongs

Vegeu també

Kanji

Lectura dels kanji

Kanji i furigana

英屬安圭拉

Bandgeschichte

Lage

Kritik/Verbesserungsvorschläge am/zum Artikel Schlacht von Cambrai

Kritik/Verbesserungsvorschläge am/zum Artikel Dritte Read More...

Kritik/Verbesserungsvorschläge am/zum Artikel Dritte

Read More...