:: wikimiki.org ::
| Hivern |
HivernL'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en el hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.
Característiques
Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. Acostuma a ser una època de més precipitacions, si bé això varia en funció de la regió.
La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.
Simbolisme
En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, malenconiós i d'espera. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord.
Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deesa Persèfone.
Vegeu També
- Primavera
- Estiu
- Tardor
categoria:clima
ja:冬
simple:Winter
Estació:Aquesta pàgina és sobre les estacions meteorològiques o astronòmiques. Per a les estacions de trens o autobusos, consulteu estació (transports).
Una estació és una de les quatre divisions de l'any natural en les zones amb climes temperats.
L'any es divideix en quatre parts (desiguals, però aproximadament iguals): primavera (entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu), estiu (entre el solstici d'estiu i l'equinocci de tardor), tardor (entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern) i hivern (entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera).
La causa de les estacions
La successió de les estacions no es deu com podria creure's, al fet que en el seu moviment el·líptic la Terra s'allunya i acosta al Sol, la qual cosa encara que influïx només causa efectes secundaris. La causa principal és la inclinació de l'eix de gir del globus terrestre . Este eix es troba sempre orientat en la mateixa direcció (excepte el fenomen de la precesió ) i per tant els hemisferis boreal i austral són desigualment il·luminades pel sol. Cada 6 mesos la situació s’inverteix. Si l'eix de la Terra no estiguera inclinat respecte a la Eclíptica , el Sol es trobaria tot l'any sobre l'equador; culminaria tots els dies de l'any a la mateixa altura sobre l'horitzó, que seria igual a la mateixa latitud N i S, i tant menor quant major fóra la latitud h=90-lat . Per tant no hi hauria estacions.
Moviment anual
- Veure: Moviment anual
En realitat el pla de l'eclíptica en el qual es mou aparentment el sol forma un angle de 23°26' amb el pla de l'equador. Per consegüent aquest astre només pot trobar-se en el zenit d'un observador equatorial quan passa per la intersecció d'ambdós plans, línia dels equinoccis, la qual cosa ocorre 20, 21 de Març quan el Sol passa de l'hemisferi sud al nord, i el 22, 23 Setembre quan passa del nord al sud. Entre eixos dos moments, el 22, 23 de Juny el Sol arriba en l'hemisferi boreal la seva màxima declinació (distància angular a l'equador) la qual cosa ocorrerà per a l'hemisferi sud el 21, 22 desembre. El dia que el Sol creua l'equador, el moviment de rotació de la Terra li fa descriure aparentment una trajectòria equatorial, estant 12h per dalt de l'horitzó i 12 per davall en qualsevol latitud . Si és Març a partir d'eixa data el sol culmina mes alt en els llocs del h. nord i cada vegada mes baix sobre l'hemisferi sud . Els dies s'allarguen en el nord i acurten en el sud . Per si fóra poc els rajos solars cauen cada vegada mes perpendiculars en el nord i mes rasants en el sud . La conseqüència d'este procés és un calfament primaveral del nord i un refredament tardorenc del sud la qual cosa prossegueix fins al 22 de juny. En esta data el Sol passa pel solstici d'estiu i s'inicia en el Nord eixe estació mentres en el Sud comença l'hivern.
El sol eixe dia arriba en l'hemisferi nord la seva màxima altura sobre l'horitzó aconseguint al migdia el zenit en el Tròpic de Càncer , és a dir el paral·lel 23°27'N. Totes les regions situades a latitud major que 66°33'N (corresponents al cercle polar Àrtic) reben permanentment la llum del Sol. En la resta de l'hemisferi els dies són els mas llargs i les nits les mas curtes. En l'hemisferi austral al contrari la situació és totalment la contrària , és hivern , els dies curts i les nits llargues , en el cercle polar Antàrtic és nit permanent.
A partir d'eixa data , la declinació solar disminuïx i en conseqüència el sol culmina cada vegada a menor altura en el Nord i a major altura en el Sud. El 22, 23 de Setembre el sol torna a estar en l'Equador i els dies i les nits duren igual en els dos hemisferis. Les temperatures en el nord han anat baixant i apujant en el sud. A l'arribar el 21 de Desembre entra l'hivern en l'hemisferi boreal i l'estiu en l'austral produint-se la situació inversa a la del 21 de juny.
Finalment s'arriba al 21 març on comença novament el cicle anual.
Aquest cicle presenta certes irregularitats inherents a l'òrbita terrestre que és una el·lipse amb el sol ocupant un dels focus.
Duració de les estacions
Actualment la línia dels solsticis forma amb l'eix major de l'el·lipse un angle de 10°, la línia dels solsticis i la dels equinoccis dividixen a l'el·lipse en 4 zones, corresponents a les estacions. Per la 2° llei de Kepler la velocitat areolar de la Terra en el seu gir al voltant del sol és constant després àrees mes grans significa que les corresponents estacions tenen major duració. Esta és la causa que les estacions tinguen duració diferent:
Per consegüent l'hemisferi boreal es beneficia d'una major duració de la insolació a la primavera i estiu. Aquest fenomen es troba parcialment compensat pel fet que la Terra arriba el seu màxim acostament al sol el 3 o 4 Gener quan l'hemisferi sud és estiu . En definitiva l'hemisferi nord rep un 7% d'insolació mes que el sud gaudint encara que en escassa proporció d'hiverns menys freds i estius menys calorosos que el Sud. La situació esta també compensada per un altre fet no astronòmic , els mars mes abundants en el Sud que en el Nord acumulen calories durant l'estiu i les cedeixen durant l'hivern per mitjà de l'atmosfera, gràcies a ells els hiverns són menys crus i els estius menys tòrrids.
Començament de les estacions
Les estacions varien el seu inici perquè el any civil dura 365 o 366 dies mentres el any astronòmic o tròpic dura 365,2422 dies.
Com el any de traspàs dura més que l'astronòmic, després d'un any bixest les estacions comencen més prompte. Després amb cada any normal les estacions retarden el seu inici unes 6 hores, de manera que en els tres anys normals retarden el seu inici 18 hores, fins que un nou any bixest torna el seu inici quasi al moment de començar el cicle.
Es calcula el començament de les estacions usant les fórmules següents:
Equinocci primavera de l'any I:
JD = 1721139,2855 +365,2421376
- I +0,067919
- (I/1000)2-0,0027879
- (I/1000)3
Solstici d'estiu de l'any I:
JD =1721233,2486 +365,2417284
- I -0,053018
- (I/1000)2+0,009332
- (I/1000)3
Equinocci tardor de l'any I:
JD =1721325,6978 +365,2425055
- I -0,126689
- (I/1000)2+0,0019401
- (I/1000)3
Solstici d'hivern de l'any I:
JD =1721414,392 +365,2428898
- I -0,010965
- (I/1000)2-0,0084885
- (I/1000)3
Després cal convertir la data juliana al calendari gregorià. Restant les dates julianes s'obté la duració de les estacions, excepció feta de la duració de l'hivern; per a obtindre esta última se suma la quantitat aproximada de la duració de l'any tròpic 365,2422 al començament de la Primavera de l'any I obtenint la de l'any I+1 i es resta del començament de l'hivern.
Les estacions en Mart
Igual que en la Terra, l'equador marcià està inclinat respecte al pla de l'òrbita un angle de 25º,19'. Ambdós plans es tallen assenyalant una direcció que s'anomena punt Àries (Vernal) en la Terra o punt Vernal de Mart quan l'òrbita talla ascendentment l'equador del planeta. Ambdós punts es prenen com a origen de les longituds solars (aerocéntriques, en honor al déu Ares). Les mesures sobre l'òrbita o de les Ascensions Rectes As mesures sobre l'Equador. La primavera comença en l'hemisferi Nord en el equinocci de primavera quan el Sol travessa el punt Vernal passant de l'hemisferi Sud al Nord (Ls=0 i creixent). En el cas de Mart açò té també un sentit climàtic. Els dies i les nits duren igual i comença la primavera en l'hemisferi Nord. Esta dura fins que LS=90º solstici d'estiu en què el dia té una duració màxima en l'hemisferi Nord i mínima en el Sud.
Anàlogament, Ls = 90°, 180°, i 270° indiquen per a l'hemisferi Nord el solstici d'estiu, equinocci tardorenc, i el solstici hivernal, respectivament mentres que en l'hemisferi Sud és al revés. Per ser la duració de l'any marcià aproximadament doble que el terrestre també ho és la duració de les estacions.
La diferència entre les seves duracions és major perquè l'excentricitat de l'òrbita marciana és molt major que la terrestre. Heus ací la duració de les quatre estacions a Mart:
| ESTACIÓ |
DURACIÓ A MART |
DURACIÓ TERRA |
| hemisferi boreal |
hemisferi austral |
Sols |
Dies |
Dies |
| primavera |
tardor |
194 |
199 |
92,9 |
| estiu |
hivern |
178 |
183 |
93,6 |
| tardor |
primavera |
143 |
147 |
89,7 |
| hivern |
estiu |
154 |
158 |
89,1 |
La comparació amb les estacions terrestres mostra que, així com la duració d'estes difereix com a màxim en 4,5 dies, a Mart, a causa de la gran excentricitat de l'òrbita, la diferència arriba a ser primerament de 51 sols.
Actualment l'hemisferi Nord gaudeix d'un clima més benigne que l'hemisferi Sud. La raó és evident: l'hemisferi Nord té tardors (143 dies) i hiverns (154 dies) curts i a més quan el Sol està en el periheli la qual cosa donada l'excentricitat de l'òrbita del planeta, fa que siguen més benignes. A més la primavera (194 dies) i l'estiu (178 dies) són llargs, però estant el Sol en el afeli són més freds que els de l'hemisferi Sud. Per a l'hemisferi Sud la situació és la inversa. Hi ha per tant una compensació parcial entre ambdós hemisferis pel fet que les estacions de menys duració tenen lloc estant el planeta en el periheli i llavors rep del Sol més llum i calor. A causa de la retrogradació del punt Vernal i a l'avanç del periheli, la situació es va decantant cada vegada més.
En 2.940 anys terrestres el periheli s'alinearà al solstici d'hivern. Carl Sagan va proposar en 1971, per a conciliar l'evident erosió hídrica amb l'actual escassetat de vapor d'aigua, la teoria del "llarg hivern". Amb l'alineació del periheli al solstici d'hivern, tindrem per a l'hemisferi Nord, curts hiverns i molt benignes (per la seva proximitat al periheli) i llargs estius. Al revés en l'hemisferi Sud. Això provocaria que l'extens i gruixut casquet polar Nord, siga transferit a través de l'atmosfera, al casquet polar Sud. En l'operació, la major part dels gels d'aigua i CO2 es trobarien en forma de vapor en l'atmosfera, produint un efecte hivernacle. S'elevaria la temperatura superficial, augmentaria la pressió i durant uns pocs milers d'anys s'interrompria el "llarg hivern" per a donar lloc a una "curta primavera". Al cap de 27.850 anys la situació s'invertiria.
categoria:clima
Categoria:Astronomia
ja:季節
simple:Season
21 de junyEl 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1883 - el Tarròs (l'Urgell): Lluís Companys i Jover, polític català.
:MÓN
- 1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1937 És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin.
- 1992 - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià.
:MÓN
Festes:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juny
ja:6月21日
ko:6월 21일
simple:June 21
th:21 มิถุนายน
21 de desembreEl 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 10 dies per a finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1880 - l'illa de Man (el Regne Unit): s'hi reconeix el sufragi femení: serà el primer lloc del món.
- 1923 - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
- 1980 - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1850 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català.
:MÓN
- 1947 - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1375 - Certaldo (la Toscana, Itàlia): Giovanni Boccaccio, escriptor italià.
- 1935 - Hindäs (Göteborg, Götaland, Suècia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.
- 1940 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc.
- 1945 - Heildelberg (Baden-Württemberg, Alemanya): George Smith Patton, militar estatunidenc.
- 1958 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.
- 1992 - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.
- 2002 - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià.
Efemèrides astronòmiques:
- solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).
Festes i commemoracions:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Desembre
ja:12月21日
ko:12월 21일
simple:December 21
th:21 ธันวาคม
EquinocciL'Equinocci és cada un dels dos punts de l'esfera celeste en què l' eclíptica talla a l'equador celest. Durant els equinoccis el Sol està situat sobre l'equador celest , tenint la nit i el dia la mateixa duració en tot el món. La paraula equinocci ve del llatí i significa "nit igual".
Hi ha dos equinoccis a l'any,
- Equinocci vernal: En l'hemisferi nord és l'equinocci que es produïx al voltant del 21 de març quan el Sol creua l'equador celeste, passant de l'hemisferi sud al nord. La declinació solar és zero passant de negativa a positiva.
- Equinocci de tardor En l'hemisferi nord és l'equinocci que es produïx al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l'equador celeste passant de l'hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero passant de positiva a negativa.
En l'hemisferi del sud, estos noms s'intercanvien.
Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l'equador celeste talla a l'eclíptica. Dos vegades a l'any, el sol, fent el seu moviment aparent anual sobre l'eclíptica, creua el pla de l'equador de la Terra. Estos dos punts són els equinoccis. S'anomenen respectivament punt vernal o Àries i punt autumnal o Balança. L'instant en què el sol travessa cada punt de l'equinocci pot calcular-se amb exactitud. L'equinocci realment és un moment particular, en compte d'un dia sencer.
Moviment diürn del sol
En els equinoccis el sol ix exactament per l'Est i es pon exactament per l'Oest, sent les longituds del dia i la nit iguals. En el moviment diürn mitja circumferència ocorre per dalt de l'horitzó (dia) i l'altra mitja per davall (nit).
L'equinocci de març
- En l'equador el sol eixe dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit, del lloc.
- En el Tròpic de Càncer el sol culmina al Sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eixe dia que és 66°33.'
- En el Tròpic de Capricorn el sol culmina al Nord on aconseguix la seva altitud màxima d'eixe dia que és 66°33.'
- En el pol Nord el sol passa d'una nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.
- En el pol Sud el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.
L'equinocci de setembre
- En l'equador el sol eixe dia descriu un semicercle màxim de l'est a l'oest passant pel zenit, del lloc.
- En el Tròpic de Càncer el sol culmina al Sud, on aconseguix la seva altitud màxima d'eixe dia que és 66°33.'
- En el Tròpic de Capricorn el sol culmina al Nord on aconseguix la seva altitud màxima d'eixe dia que és 66°33.'
- En el pol Nord el sol passa d'un dia de 6 mesos de duració a una nit de 6 mesos.
- En el pol Sud el sol passa d'un nit de 6 mesos de duració a un dia de 6 mesos.
Vegeu també
- Solstici
- Precessió
Categoria: Astronomia
ja:分点
21 de setembreEl 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 101 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1354 - Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.
- 1938 - El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que comdenma el cop militar, però no aten les peticions d'ajuda.
- 5 de novembre - Tarragona (el Tarragonès): l'aviació franquista bombardeja la ciutat.
- 2004 - el Ripollès: s'hi produeix un terratrèmol de 4'2 graus en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.
:MÓN
- 2004 - Nova York: prèviament a la 59a assemblea general de les Nacions Unides, s'hi reuneixen una cinquantena de caps d'estat i de govern encapçalats per l'anomenat 'quintet contra la fam' (Lula da Silva, José Luís Rodríguez Zapatero, Jaques Chirac, Ricardo Lagos i Kofi Annan) per crear un Fons Mundial de Lluita contra la Fam.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1934 - Montréal (el Quebec): Leonard Norman Cohen conegut com Leonard Cohen, cantant melòdic canadenc.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes i commemoracions:
- Dia Internacional de l'Alzheimer
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Setembre
ja:9月21日
ko:9월 21일
simple:September 21
th:21 กันยายน
MesUn mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre 28 i 31 dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura 29 dies i mig. En un any hi ha 12 lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta.
En català, cada mes té un nom d'origen llatí. Així, el juny era el mes dedicat a Juno, el juliol, el dedicat a Juli Cèsar, l'agost a Cèsar August.
Cada més agrupa un mínim de quatre setmanes.
Tant l'any en el Calendari Gregorià, com en el Calendari julià, té dotze mesos:
- gener, amb 31 dies;
- febrer, amb 28 dies o 29 en Any de traspàs ;
- març, amb 31 dies;
- abril, amb 30 dies;
- maig, amb 31 dies;
- juny, amb 30 dies;
- juliol, amb 31 dies;
- agost, amb 31 dies;
- setembre, amb 30 dies;
- octubre, amb 31 dies;
- novembre, amb 30 dies;
- desembre, amb 31 dies.
Un codi mnemotècnic per recordar les longituds dels mesos és sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'índex de la seva mà esquerra contra el nuc de l'índex de la seva mà dreta. Llavors, començant amb gener i el nuc xicotet de la seva mà esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt.
El mes en Astronomia
El mes és una unitat de temps, usada en el calendari que és el període que tarda la Lluna a donar una volta al voltant de la Terra.
El moviment de la Lluna en la seva òrbita és molt complicat i el seu període no és constant. És més, en moltes cultures ( calendari hebreu i calendari musulmà ) el principi del mes coincideix amb la primera aparició del creixent lunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horitzó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la longitud geogràfica exacta així com la latitud, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc., Per consegüent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisió. La majoria dels jueus segueix un calendari precalculat.
Mes sinòdic
El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. És el període de temps perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies . La causa de les fases de la Lluna és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies.
De les excavacions els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el Paleolític. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.
Mes sideral
El període real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes s'anomena mes sideral, perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en la esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia, i Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracteritzant una constel·lació, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.
Mes tròpic
És costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Així el mes tròpic és lleugerament més curt que el mes sideral.
Mes anomalístic
Com totes les òrbites, la òrbita de la Lluna és una el·lipse en compte d'un cercle. No obstant, l'orientació (així com la forma) d'esta òrbita no és fix. En particular, la posició dels punts extrems (la línia dels àpsides: perigeu i apogeu), dóna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra més temps a passar pel mateix àpside perquè aquest es va mou cap avant durant la revolució. Aquest període més llarg s'anomena mes anomálistic , i té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diàmetre de la Lluna varia amb aquest període, i per consegüent este tipus de mes té alguna rellevància per a la predicció dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duració, i aparença depenen en el diàmetre exacte de la Lluna.
Mes draconític
L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el mes draconític mes que té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentres la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipsi.
Les longituds dels mesos astronòmics
La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular.
Vàlid per a la època 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemèrides):
Categoria:Calendari
Categoria:Unitats de temps
ja:月 (暦)
simple:Month
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies. El seu nom ve donat per la deesa romana Juno
Esdeveniments del juny
- El 23 de juny se celebra la revetlla de Sant Joan.
- El 28 de juny se celebra més tímidament la revetlla de Sant Pere.
Dies del juny: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
Categoria:Juny
ja:6月
ko:6월
ms:Jun
simple:June
th:มิถุนายน
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom prové del nom de de l'emperador romà Juli Cèsar (Iulius Caesar, en llatí).
Categoria:Juliol
ja:7月
ko:7월
ms:Julai
simple:July
th:กรกฎาคม
Agost::Per informació sobre el municipi vegeu Agost (Alacantí)
----
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Se l'anomena així en honor de l'emperador romà Cèsar August (Caesar Augustus, en llatí).
Categoria:Agost
als:August
ja:8月
ko:8월
ms:Ogos
simple:August
th:สิงหาคม
Desembre
El desembre és el dotzè mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve del fet d'haver estat el desè mes del calendari romà.
Categoria:Desembre
als:Dezember
ja:12月
ko:12월
ms:Disember
simple:December
th:ธันวาคม
Gener
Gener és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom ve del llatí ianuarius, relatiu al déu Ianus, és protector romà de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou).
Esdeveniments del Gener:
- L' 1 de gener és el primer dia de l'any: Cap d'any, en algunes contrades els padrins obsequien els fillols amb els diners nous. Festa de la circumcisió del Senyor, l'Emmanuel. Onomàstica dels que es diuen Manuel.
- El 5 de gener és tradicional dur la mainada a veure pasar la cavalcada dels Reis
- El 6 de gener se celebra el dia dels Tres Reis Mags d'Orient.
Gener 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Categoria:Gener
ja:1月
ko:1월
ms:Januari
simple:January
th:มกราคม
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. El seu nom ve del déu romà Februus, el de la purificació.
Esdeveniments de febrer:
- El 14 de febrer és el dia dels enamorats o Sant Valentí
Dites:
El febrer de cap o de cua l'ha de fer (es diu perquè sempre hi ha alguna maltempsada en aquest mes).
Endevinalles:
De dotze germans que som, sóc el segon. Però no t'enganyo si et dic que de tots sóc el més petit.
Vegeu els temes referents als diferents dies del mes:
Febrer: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 (29)
Categoria:Febrer
ja:2月
ko:2월
ms:Februari
simple:February
th:กุมภาพันธ์
NadalEl Nadal és la festivitat cristiana que comprén el temps entre l'advent i epifania.És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important en la que es celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes la Catòlica i la Protestant celebren el Nadal el 25 de desembre. Per la seva banda l’Església Ortodoxa el celebra el 7 de gener, ja que no va acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l’època romana.
No obstant el seu origen marcadament religiós, és una festa celebrada per tot el món fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó.
En català la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa ”misa de Crist” i en algunes llengües germàniques, com l’alemany, la festa s’anomena Weihnacht, que significa ”nit de benedicció”
A l'hemisferi nord coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, el Nadal és més bé un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, Santa Claus / Papa Noël / Father Christmas, els pesebres, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.
El Nadal a Catalunya
A Catalunya, el Nadal disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és el Tió de Nadal també anomenat Tronca o simplement Tió. Un altre seria el fet de celebrar Sant Esteve el dia després de Nadal per poder-se reunir així amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar el Nadal.
El Nadal al País Valencià
Com trets, potser no exclusius, del País Valencià, podem destacar-ne la tradició de dinar olla (putxero) amb pilotes el dia de Nadal, i també el costum de donar les estrenes la vespra de Nadal als infants segons van cantant nadales.
Altres celebracions associades a les festes de Nadal
A banda de la celebració del 25, el Nadal inclou altres festivitats, el cap d'any, que també és celebrat amb gran força i l'última celebració la marca la dels Tres Reis Mags d'Orient que entre el dia cinc i el sis de gener porta regals a tots els infants. En el món llatí Els sants innocents de doble significat.
Gastronomia
El Nadal s'associa també amb un bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà, etc, o d'altres que es consumeixen amb més gana o asuiditat: fruits secs, cava, etc.
Enllaços externs
- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/natal.html Història del Nadal]
categoria:Celebracions cristianes
ja:クリスマス
ko:크리스마스
ms:Krismas
simple:Christmas
Mitologia grega
La mitologia grega està formada per un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religió, coneixien aquestes històries, les quals formaven part del seu patrimoni cultural.
La mitologia grega és absolutament complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena.
Déus
Els déus del Panteó grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els déus hel·lènics eren impredictibles, per això unes vegades tenien un estricte sentit de la justícia i unes altres eren cruels i venjatius. S'arribava a aconseguir el seu favor per mitjà de sacrificis i de pietat, però aquests procediments no eren sempre efectius, ja que els déus eren molt volubles.
Heròdot afirma que Homer i Hesíode van ser qui van donar nom als déus i van assignar a cadascun d'ells la seva tasca o comesa, alhora que els donaven la forma i els atributs. Tot i reconeixent la importància de la font, no podem oblidar que Homer recull en els seus escrits una tradició oral que es remunta a diverses generacions, que aquests autors es limiten a fixar entre els anys 850 a 750 aC.
Els citats autors van descriure als déus com a arquetips de la Humanitat. L'escultura grega i, en general el seu art, s'encarregarien de retratar els déus Olímpics amb una perfecció i bellesa que ha arribat als nostres dies com a models artístics; ara bé, aquells déus també eren arquetips de la realitat humana en totes les seves accepcions i, per tant, també la realitat religiosa del poble.
Déus de l'Olimp
Els déus olímpics eren els déus principals de la mitologia grega. A més de Zeus, que era el més important de tots ells, hi havia Afrodita (amb Eros), Apol·lo, Ares, Àrtemis, Atena, Demèter (i Persèfone), Dionís, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posidó.
Però aquests déus no havien dominat sempre sobre els altres, sinó que es van imposar per la força sobre uns déus més antics, els Titans, que estaven sota el control de Cronos. Entre aquests déus hi havia: Ceo, Clímene, Crio, Euribia, Febe, Hiperió, Iapetus, Mnemòsine, Oceà, Rea, Tetis i Tia.
Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaçant els primers déus, que estaven encapçalats per Urà. Aquests déus representaven les forces més fonamentals de la natura: el cel (Urà), la terra (Gea), la mort (Tànatos), etc.
Deïtats menors
- Asclepi
- Hècate
- Hermafrodita
- Latona
- Morfeu
- Les Nereides
- Les nimfes
- Pan
Semidéus i mortals
En la mitologia grega destaquen 3 fets successius que van centrar moltes de les històries dels semidéus i els mortals:
#L'expedició de Jàson i els argonautes. Alguns dels molts participants d'aquest viatge van ser: Heracles, Medea i Orfeu (casat amb Eurídice).
#Els set contra Tebes. Els seus protagonistes van ser: Antígona, Èdip i altres.
#La Guerra de Troia. Alguns dels personatges més importants són: Agamèmnon, Aquil·les, Euríale i Nissos, Hèctor, Hel·lena, Leda, Menelau, Paris, Patrocle, Penèlope, Proteu, Telèmac i Ulisses.
De la resta de mites en destaquen aquests:
- Les aventures de Perseu: Andròmeda, Dànae i les Hespèrides.
- A Creta: Ariadna, Dèdal, Europa, Ícar i Minos.
- A Atenes: Egeu, Teseu i Hipòlit.
- Ganimedes
- Ió
- Mides
- Les Plèiades
Animals i monstres
Aquestes són algunes criatures mítiques importants:
- La cabra Amaltea
- Els centaures
- El ca Cèrber
- Els ciclops
- L'Esfinx
- L'au Fènix
- Les Gòrgones
- Els grifons
- Les Harpies
- L'Hidra de Lerna
- L'Hipocamp
- Les làmies
- La Medusa
- El Minotaure
- El cavall alat Pegàs
- La Quimera
- Els sàtirs
- Les sirenes
El món mitològic
Aquests són alguns llocs mitològics:
- L'oracle de Delfos
- L'Hades
- El Mont Helicó
- La font Hipocrene
- Les fonts de l'Oceà
- L'Olimp
- La ciutat de Temiscira
Alguns objectes mitològics:
- L'Argos
- El Caduceu
- La copa d'Hígia
- La vara d'Esculapi
Pàgines que s'hi relacionen
- Mitologia grecoromana
- Mitologia romana
Enllaços externs
- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/novo/mitologia_grega/mitologia_grega_menu.html Mitologia Grega (Português)]
Categoria:Mitologia grega
ja:ギリシア神話
ko:그리스 신화
PersèfoneEn la mitologia grega, Persèfone (Περσεφονη) era una deessa, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels Inferns.
Quan Persèfone era jove s'anomenava Core que significa «donzella». Hades, déu del món subterrani, estava enamorat d'ella i un dia que Core va sortir a recollir flors, Hades la va raptar per convertir-la en la seva esposa. Quan Demèter es va adonar que la seva filla havia desaparegut, es va posar a buscar-la per tot el món durant nou dies i nou nits, però no la va trobar. Al final va demanar ajuda a Zeus, que li va explicar lo que havia passat, i que Coré ja no era una donzella sinó l'esposa d'Hades i s'anomenava Persèfone. Això va fer enrabiar a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra va prohibir que les plantes creixessin i aviat tot el món va ser un desert. Al final, Zeus va ordenar a Hades que retornés a Persèfone a la seva mare, però això ja no era possible perquè, mentre Persèfone havia estat als Inferns, havia menjat sis grans d'una magrana i tot aquell que provava l'aliment dels morts ja no podia abandonar aquell món. Però com que Persèfone només havia menjat sis grans, es va acordar que podria passar 6 mesos de l'any al món dels vius i l'altra meitat de l'any al món dels morts (altres versions diuen 3 i 9 mesos, respectivament).
Persèfone tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell (el fil del destí).
A Roma se la va identificar amb Prosèrpina i el seu equivalent egipci era Isis. Totes tres simbolitzen el mateix, la llavor que penetra profundament en la terra fins que germina, brota i torna a sortir a la llum del sol.
Es sol representar com una noia jove amb un ram de narcisos a la mà (les flors que collia quan la van raptar) o asseguda en un tron de fusta (com a reina dels Inferns) o també al costat d'Hades, dalt d'un carro tirat per quatre cavalls negres.
Categoria:Mitologia grega
ja:ペルセポネ
EstiuL'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'estiu (al voltant del 21 de desembre en el hemisferi sud i el 21 de juny en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de tardor (al voltant del 21 de març en l'hemisferi sud i el 21 de setembre en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de desembre, gener i febrer en l'hemisferi sud i juny, juliol i agost en l'hemisferi nord.
Antigament hi havia cinc estacions en comptes de quatre i per tant aquests mesos no són aplicables.
Característiques
Hi ha un augment fort de la temperatura, que s'explica per la inclinació de l'eix de la Terra, que fa que les zones on és estiu estiguin més a prop del Sol. Acostuma a ser l'època de l'any amb menys precipitacions, o de molt curta durada. El risc de sequera augmenta en molts indrets.
A la natura, es produeix la fructificació de la majoria de plantes, per això és important per a l'agricultura.
Simbolisme
En la majoria de països es produeix el període vacacional, tant pel que fa a l'escola com a la majoria de feines. Per això s'associa a una època de diversió i de relaxament, oposat a la rutina que impera durant la resta de l'any. Nombrosos llibres s'ocupen de l'estació com un temps de descobertes, de canvi.
Vegeu també
- Primavera
- Tardor
- Hivern
categoria:clima
ja:夏
simple:Summer
Categoria:Clima
Categoria:Meteorologia
ja:Category:気候
ko:분류:기후 Mme du DeffandMarie Anne de Vichy-Chamrond, marquise du Deffand (1697 - September 23, 1780) was a French hostess and patron of the arts.
She was born at the Chateau of Chamrond near Charolles (département of Saône-et-Loire) of a noble family. Educated at a convent in Paris, she showed great intelligence and a sceptical, cynical turn of mind. The abbess, alarmed at the freedom of her views, arranged for Jean Baptiste Massillon to visit and reason with her, but he accomplished nothing. Her parents married her at twenty-one years of age to her kinsman, Jean Baptiste de la Lande, marquis du Deffand, without consulting her inclination. The marriage was an unhappy one, and the couple separated in 1722.
Madame du Deffand is said by Horace Walpole (in a letter to Thomas Gray) to have been for a short time the mistress of the regent, the duke of Orleans. She appeared in her earlier days to be incapable of any strong attachment, but her intelligence, her cynicism and her esprit made her the centre of attraction of a brilliant circle. In 1721 began a friendship with Voltaire, but their regular correspondence dates only from 1736. She spent much time at Sceaux, at the court of the duchesse du Maine, where she contracted a close friendship with the president Hénault. In Paris she was the rival of Madame Geoffrin, but the members of her salon were drawn from aristocratic society more than from literary circles. There were exceptions: Voltaire, Montesquieu, Fontenelle and Madame de Staal-Delaunay were among the habitués. When Hénault introduced D'Alembert, Madame du Deffand was captivated by him. She tolerated the encyclopaedists only for his sake.
In 1752 she retired from Paris, intending to remain in the country, but she was persuaded by her friends to return. She had taken up residence in 1747 in apartments in the convent of Saint-Joseph in the rue Saint-Dominique, which had a separate entrance from the street. When she lost her sight in 1754, she engaged Mademoiselle de Lespinasse to help her in entertaining. This lady's wit made some of the guests, including D'Alembert, prefer her society to that of Madame du Deffand, and Mademoiselle de Lespinasse would receive visitors for an hour before the appearance of her patron. When this was discovered, Mademoiselle de Lespinasse was dismissed (1764), and the salon was broken up, for she took with her D'Alembert, Turgot and the literary clique. From this time Madame du Deffand very rarely received any literary men. The principal friendships of her later years were with the duchesse de Choiseul and with Horace Walpole, the latter becoming the strongest and longest-lasting of all her attachments. In this period, she developed qualities of style and eloquence of which her earlier writings had given little promise. In the opinion of Sainte-Beuve the prose of her letters ranks with that of Voltaire as the best of that classical epoch without excepting any even of the great writers.
Walpole refused at first to acknowledge the closeness of their intimacy from an exaggerated fear of the ridicule attaching to her age, but he paid several visits to Paris expressly for the purpose of enjoying her society, and maintained a close and most interesting correspondence with her for fifteen years. On her death, she left her dog Tonton to the care of Walpole, who was also entrusted with her papers. Of her innumerable witty sayings the best known is her remark on the cardinal de Polignac's account of St Denis's miraculous walk of two miles with his head in his hands--Il n'y a que le premier pas qui coûte (The distance doesn't matter; it is only the first step that is the most difficult.).
The Correspondance inédite of Madame du Deffand with D'Alembert, Hénault, Montesquieu, and others was published in Paris (2 vols.) in 1809. Letters of the marquise du Deffand to the Hon. Horace Walpole, afterwards earl of Orford, from the year 1766 to the year 1780 (4vols.), edited, with a biographical sketch, by Miss Mary Berry, were published in London from the originals at Strawberry Hill in 1810.
The standard edition of her letters is the Correspondance complète de la marquise du Deffand ... by M. de Lescure (1865); the Correspondence inédite with M. and Mme de Choiseul and others was edited in 1859 and again in 1866 by the marquis de Sainte-Aulaire. Other papers of Madame du Deffand obtained at the breaking up of Walpole's collection are in private hands. Madame du Deffand returned many of Walpole's letters at his request, and subsequently destroyed those which she received from him. Those in his possession appear to have been destroyed after his death by Miss Berry, who printed fragments from them as footnotes to the edition of 1810. The correspondence between Walpole and Madame du Deffand thus remains one-sided, but seven of Walpole's letters to her are printed for the first time in the edition (1903) of his correspondence by Mrs Paget Toynbee, who discovered a quantity of her unedited letters. See Sainte-Beuve, Causeries du lundi, vols. i. and xiv.; and the notice by M. de Lescure in his edition of the correspondence.
This entry was originally from the 1911 Encyclopedia Britannica.
Deffand, Marie Anne de Vichy-Chamrond, marquise du
Deffand, Marie Anne de Vichy-Chamrond, marquise du
gry sportowe Zamwienia publiczne pharmacy tablice metal
|
|
|
|
