:: wikimiki.org ::

Hora

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts. Cada dia té vint-i-quatre hores. 1.- L'hora és el lapse de temps que comprén 60 minuts, o 3600 segons. Un dia té 24 hores. 2.- L'Hora és una mesura de angles utilitzada en Astronomia que equival a 15 º. Té el seu origen en què la Terra en una hora de temps gira 15º. Els seus divisors són:
- 1 hora = 60 Minuts
- 1 Minut =60 segons Una relació útil és 1 º = 4 Minuts La Ascensió recta és un angle que es mesura en hores, minuts i segons. Així AR=3h 25m 13s= 3,4202777.. h= 51,304166..º =51 º 18 ' 15 " Antigues definicions de l'hora:
- Una dotzena part del temps que transcorre des de l'eixida del Sol fins a la seua posta. Com a conseqüència, durant el estiu les hores són més llargues que durant el hivern. Els romans i els grecs usaven esta definició. Més tard, la nit (el temps transcorregut des de la posta del sol fins a la seua eixida) va ser també dividida en dotze hores. Quan un rellotge utilitza aquestes hores, la seva velocitat ha de ser canviada cada matí i vesprada, per exemple canviant el llarg del seu pèndol.
- Un dia solar aparent (entre un migdia i el següent, o entre una posta de sol i la pròxima) té 24 hores. Com a conseqüència, les hores varien un poc, ja que la duració del dia solar aparent varia al llarg del any. Quan un rellotge utilitza estes hores, ha de ser ajustat unes poques vegades durant el mes.
- Un dia solar mitjà té 24 hores. Quan un rellotge exacte utilitza estes hores, no necessita ser ajustat mai. De totes maneres, posat a que la velocitat de la rotació terrestre disminuïx, esta definició va ser abandonada.

Vegeu també

- Fus horari
- Horari d'Hivern i Estiu categoria:Unitats de temps ja:時間 (単位) ko:시간 (단위) simple:Hour

Minut

Un minut (de símbol min o ' ) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons, i cada 60 minuts fan 1 hora. : 1 minut = 1 min = 1' : 1 dia = 24 hores = 1440 minuts : 1 setmana = 7 dies = 10080 minuts : 1 any (que no sigui de traspàs) = 525.600 minuts : 1 minut = 60 segons Un minut també és una unitat de mesura d'angles en el pla, corresponent a cada una de les seixanta parts en que es divideix un grau. Comprent 60 segons angulars. Categoria:Unitats de temps Categoria:Unitats d'angle ja:分 simple:Minute

Temps

:Aquest article tracta del concepte del temps com a successió de moments. Per als fenòmens meteorològics, vegeu temps atmosfèric. ---- temps atmosfèric El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en que aquests esdeveniments tenen lloc. Podem percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments. La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d'hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.

El temps en física

En física clàssica, el temps és una variable que cal afegir a l'espai, per tal de poder situar amb precisió qualsevol objecte i la seva història. Això esta força d'acord amb la concepció filosòfica de Kant, que estableix l'espai i el temps com a necessaris per qualsevol experiència humana. En la Teoria de la relativitat el temps depén de l'observador i per a observadors diferents dos successos A i B poden ocórrer simultaniejament o A "abans" que B per a un primer observador o B "abans" de A per a l'altre observador. Només si dos successos estan lligats causalment tots els observadors veuen el succés "causal" abans que el succés "efecte". També la duració d'un procés depén de l'observador: Paradoxa dels dos germans. La Teoria de la Relativitat, considera el temps com una dimensió més de l'espai i cal treballar amb el concepte d'espai-temps, ambdós originats amb l'Univers. La precisió en la mesura del temps ha anat augmentat amb els avanços tecnològics. Avui en dia, hi ha rellotges basats en certes propietats atòmiques que tenen una precisió enorme. Des d'un punt de vista psicològic, la percepció del pas del temps és un aspecte important de la ment humana. Així, el Temps quantifica o mesura l'intèrval entre events, o la duració dels mateixos. El Temps s'ha percebut com una dimensió en la qual cada event té una posició definida en una seqüència lineal, però es diferencia de les dimensions espacials doncs el "moviment" en el temps sembla estar restringit a un sol sentit (cap endavant).

El temps en filosofia

Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia. Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat. La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història. Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió coumna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció. Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linialment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el linial, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.

Vegeu també

- Temps sideri: El que es mesura pel moviment aparent de les estreles, i l'origen del qual és el Punt Àries
- Temps solar: Temps vertader: El que es mesura pel moviment aparent del sol
- Temps Universal Coordinat Categoria:Magnitud física Categoria:Filosofia ja:時間 ko:시간 simple:Time

Minut

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Astronomia

L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica). L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.

Branques de l'astronomia

L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica

Vegeu també

- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.

Enllaços externs

- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars. Categoria:Astronomia ja:天文学 ko:천문학 ms:Astronomi simple:Astronomy th:ดาราศาสตร์

Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema solar, per ordre de proximitat al Sol. La seva òrbita és molt poc excèntrica: és una el·lipse molt semblant a una circumferència, d'un radi d'uns 150 milions de km. Gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana de 29,8 km per segon, i la distància mitjana que la separa del Sol és de 149.600.000 km. La Terra realitza els següents moviments de forma simultània:
- Translació sobre la seva òrbita al voltant del Sol.
- Rotació sobre el seu propi eix, que determina els dies i les nits, amb una duració de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons.
- Precessió i nutació. El seu diàmetre equatorial és de 12.756,270 km. És l'únic planeta conegut on existeix vida. La Terra posseix un únic satèl·lit natural, la Lluna.

Composició i estructura

La composició de la Terra en massa és: La Terra està composta de diverses capes amb diferents composicions químiques i comportament geològic:
- Escorça: és la capa més superficial i té una profunditat que varia entre els 12 km, en els oceans, fins als 80 km en cratons (porcions més antigues dels nuclis continentals). Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents.
- Mantell: és una capa intermèdia entre l'escorça i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Està compost per peridotita.
- Litosfera: és la part més superficial que es comporta de manera elàstica. Té un gruix de 250 km i comprèn l'escorça i la porció superior del mantell.
- Astenosfera: és la porció del mantell que es comporta de manera fluïda.
- Nucli: és la capa més profunda del planeta i té un gruix de 3.475 km. Està compost d'un aliatge de ferro i níquel i és en esta part on es genera el camp magnètic terrestre. El nucli es subdivideix al seu torn en el nucli intern, el qual és sòlid, i el nucli extern, el qual és líquid.

La hidrosfera

- Vegeu: Hidrosfera. La Terra és l'únic planeta en el nostre sistema solar que té una superfície líquida. L'aigua cobreix un 71% de la superfície de la Terra (97% d'ella és aigua de mar i 3% aigua dolça). Formant cinc oceans i set continents. La Terra està realment a la distància del Sol adequada per a tenir aigua líquida en la superfície. No obstant sense el efecte hivernacle, l'aigua en la Terra es congelaria. Al principi el Sol emetia menys radiació que ara, però els oceans no es van congelar perquè l'atmosfera de primera generació de la Terra posseïa molt més CO₂ i per tant més efecte hivernacle. En altres planetes, com Venus, l'aigua va desaparèixer perquè la radiació solar ultraviolada trenca la molècula i el ió hidrogen, que és lleuger, escapa de l'atmosfera. Aquest efecte és lent, però inexorable. Esta és una hipòtesi que explica per què Venus no té l'aigua. En l'atmosfera de la Terra, un tènue capa de ozó en l'estratosfera l’absorbeix la majoria d'esta radiació ultraviolada reduint l'efecte . L'ozó, protegeix a la bioesfera del perniciós efecte de la radiació ultraviolada . La magnetosfera també és un escut que ens protegeix del vent solar. La massa total de la hidrosfera és aproximadament 1,4·10²¹ kg.

L'atmosfera

- Vegeu: Atmosfera terrestre. La Terra té una espessa atmosfera composta en un 78% de nitrogen, 21% de oxigen, i 1% d'argó, més traces d'altres gasos com anhídrid carbònic i vapor d'aigua. L'atmosfera actua com una manta que deixa entrar la radiació solar però no deixa escapar la radiació terrestre.(Efecte hivernacle). Gràcies a ella la temperatura mitjana de La Terra és d'uns 17ºC. La composició atmosfèrica de la Terra és inestable i es manté per la biosfera. Així, la gran quantitat d'oxigen lliure s'obté per la fotosíntesi de les plantes, que per l'acció de l'energia solar transforma CO₂ en O₂. L'oxigen lliure a l'atmosfera és una conseqüència de la presència de vida, i no al revés. Les capes de l'atmosfera són: la troposfera, l'estratosfera, la mesosfera, la termosfera, i l'exosfera. Les seves altituds varien amb els canvis estacionals. La massa total de l'atmosfera és aproximadament 5,1·10¹⁸ kg.

La Terra en el Sistema solar

La Terra tarda 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons (dia sideral) a girar al voltant de l'eix de rotació que passa pel Pol Nord i el Pol Sud. Tarda 24 hores en dos passos del Sol pel mateix meridià (dia solar mitjà). Així a causa del moviment real de rotació de la Terra hi ha un moviment aparent de l'est a l'oest a una velocitat de 15º/hr = 15'/min, és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada dos minuts. La Terra gira al voltant del Sol en 365,2564 dies solars mitjans (any sideral). Açò dóna un moviment del Sol respecte a les estrelles fixes a una velocitat de 1º/dia és a dir un diàmetre del Sol o de la Lluna cada 12 hores, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. La Terra té un satèl·lit natural, la Lluna que orbita al voltant de la Terra cada 27 1/3 dies. Així que hi ha un moviment de la Lluna respecte al Sol i les estrelles fixes a una velocitat d'aproximadament 12º/dia, és a dir un diàmetre de la Lluna cada hora, en la direcció oposada al de la rotació diària del cel. Vist des del pol Nord de la Terra, el moviment de la Terra, i la Lluna així com els seus moviment de rotació són tots directes (en sentit contrari a les agulles del rellotge). El pla de l'Equador i el pla de la Eclíptica formen un angle d'uns 23,5 graus. Això causa les estacions en la Terra. El pla de l'òrbita de la Lluna està inclinat aproximadament 5 graus respecte a la Eclíptica. Si no és així hi hauria un eclipsi de Sol i un de Lluna tots els mesos.

La Lluna

- Vegeu: Lluna. La Lluna té un quart del diàmetre de la Terra. Quan comparem aquesta relació planeta-satèl·lit amb les de la resta de planetes dels sistema solar, veiem que no n'hi ha cap que tingui un satèl·lit tan gran en relació a la mida del planeta, excepte el sistema Plutó-Caront. L'atracció gravitatòria entre la Terra i la Lluna causa les marees a la Terra. El mateix efecte a la Lluna fa que el seu període de rotació siga igual que el període orbital. Com a resultat, la Lluna sempre presenta la mateixa cara a la Terra. En el seu moviment al voltant de la Terra diferents fraccions de la Lluna són il·luminades pel Sol, presentant un cicle complet de fases lunars. La Lluna pot causar una variació moderada del clima terrestre. La simulacions per ordinador mostren que la força d'atracció de la Lluna cap a la protuberància equatorial de la Terra causen una estabilització de la inclinació de l'eix de rotació, produint una variació moderada del clima. Sense esta estabilització alguns científics pensen que l'eix de rotació podria ser caòticament inestable, com pareix ocórrer en el planeta Mart. Si l'eix de rotació de la Terra s'acostara a l'eclíptica, la variació estacional del clima seria summament severa. Un pol apuntaria directament cap al Sol durant estiu i mentres per a l'altre seria nit permanent en hivern. Els científics que han estudiat l'efecte pensen que això causaria la desaparició de la vida, afectant animals i plantes grans. La Lluna vista des de la Terra, té la mateixa grandària angular que el Sol (el Sol és 400 vegades més gran, però està 400 vegades més lluny que la Lluna). Açò permet que hi haja eclipsis de sol totals. L'origen de la Lluna és desconegut, però la hipòtesi més acceptada actualment és que es va formar per la col·lisió d'un protoplaneta de la grandària de Mart quan la Terra era jove. Esta hipòtesi explica (entre altres coses) la falta de ferro a la Lluna. La Terra té també almenys un satèl·lit coorbital, l'asteroide 3753 Cruithne.

La biosfera

- Vegeu: Biosfera. La Terra és l'únic lloc que es coneix amb vida. Les formes de vida del planeta Terra formen la "biosfera". La biosfera va començar a evolucionar fa aproximadament 3.500 milions d'anys (3,5·10⁹ anys). La Hipòtesi Gaia o teoria de Gaia és un model científic de la biosfera terrestre formulat pel biòleg James Lovelock i que suggereix que la vida sobre la Terra organitza les condicions climàtiques per a afavorir el seu propi desenvolupament. vida vida vida

Pàgines relacionades

- Astronomia
- Sistema Solar
- Història de la Terra en un dia
- Tectònica de Plaques
- Geologia
- Geografia
- Climes de la Terra
- Població humana Categoria:Planetes ja:地球 ko:지구 ms:Bumi simple:Earth th:โลก zh-min-nan:Tē-kiû

Temps

El temps en física

El temps en filosofia

Vegeu també

Minut (angle)

És un angle utilitzat en Astronomia que equival a 15 Minuts sexagesimales o 1/4 de º. Equival a l'angle que gira la Terra en 1 minut de temps.

Grau sexagesimal

Un grau sexagesimal és la norantena part de l'angle recte. Es relaciona amb el radiant_(angle) per mitjà de:

1^0=\frac =\frac \approx 0,01745 rad

1 rad=\frac =\frac\approx

Els seus divisors són:
- 1 Grau sexagesimal = 60 minuts sexagesimals
- 1 minut sexagesimal = 60 segons sexagesimals En una calculadora, quan sobre un angle actua una funció trigonomètrica este ha d'estar en graus i part decimal de grau. sin (47º 52 ' 38 ")= sin (47,877222..)=0,741709.. Així 32,4762 º = 32º 28 ' 34,32 " on els divisors del segon sexagesimal si usen el sistema decimal. Vegeu també:
- Radiant (angle)
- Grau centesimal Categoria:Unitats d'angle ja:度 (角度) simple:Degree (geometry)

Ascensió recta

L'ascensió recta és una de les coordenades equatorials que s'utilitzen per a localitzar els astres sobre l'esfera celeste, equivalent a la longitud terrestre (coordenada geogràfica). L'ascensió recta es mesura a partir del punt vernal en hores (una hora és igual a 15 graus), minuts i segons, cap a l'Est (sentit horari) al llarg de l'equador celeste. El punt vernal coincideix amb la posició del Sol a l'equinocci de primavera o equinocci vernal. S'acostuma a representar amb el símbol

\alpha

. L'altra coordenada del sistema equatorial és la declinació. Categoria:Astrometria ja:赤経 ko:적경 th:ไรต์แอสเซนชัน

Ocàs

Un astre, i el Sol en particular, està en l'ocàs quan travessa el pla de l'horitzó i passa del nostre hemisferi visible al no visible. És a dir, quan la seva altura és zero, passant de positiva a negativa. Per al Sol, això determina la fi del dia. Les estreles circumpolars no tenen ortus ni ocàs. Amb el transcurs de l'any, el Sol va canviant el lloc per on ix i es pon. Així, en els equinoccis es pon per l'oest i per a l'hemisferi nord en primavera i estiu (declinació positiva) es pon entre el nord i l'oest, mentre en tardor i hivern (declinació negativa) el seu ocàs és entre el sud i l'oest. La refracció per l'atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha post: crepuscle vespertí. Dita refracció allarga el dia i acurta la nit. Mesurat des del migdia, l'ocàs es caracteritza per un angle horari H, on cos(H)=-tan(F)
- tan(D), sent F la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H. Categoria:Fenòmens astronòmics

Hivern

L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de juny en el hemisferi sud i el 21 de desembre en l'hemisferi nord), i acaba amb el equinocci de primavera (al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sud i el 21 de març en l'hemisferi nord). No obstant, a vegades és considerat com els mesos sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sud i desembre, gener i febrer en l'hemisferi nord.

Característiques

Es caracteritza per un descens de la temperatura, més acusat quan més a prop dels pols o a més altitud. Acostuma a ser una època de més precipitacions, si bé això varia en funció de la regió. La natura s'adapta a l'estació, sigui amb la hibernació d'alguns animals o la pèrdua de les fulles en els vegetals de fulla caduca. És un període on moltes espècies migren cap a llocs més càlids.

Simbolisme

En l'art acostuma a relacionar-se amb un temps més pausat, malenconiós i d'espera. El fred i la neu s'associen a l'aïllament personal. L'única excepció és el període de Nadal a l'hemisferi nord. Hi ha diverses explicacions mítiques per a l'hivern. Destaca la història de la mitologia grega associada a la deesa Persèfone.

Vegeu També

- Primavera
- Estiu
- Tardor categoria:clima ja:冬 simple:Winter

Nit

- La nit és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus del dia següent. La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol ja s'ha posat: crepuscle vespertí. Dita refracció allarga el dia i escurça la nit. Mesurat des del migdia l'ocàs es caracteritza per un angle horari H on
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
sent F és la latitud del lloc i D la declinació solar. L'ortus ocorre a un angle horari -H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any essent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Este efecte s'accentua més quan major és la latitud. En l'equador sempre duren el mateix. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.
- La nit és l'escenari típic de les històries de por, ja que la nit se sol associar al perill, als bandits i animals perillosos que s'oculten després de la foscor. Així mateix, es diu que criatures fantàstiques com els homes llop i els vampirs són més poderosos a la nit. Fins i tot hi ha criatures fantàstiques malvades de què es diu que no suporten la llum solar. Categoria:Dia ja:夜 simple:Night

Velocitat

En física, la velocitat és una mesura vectorial del moviment d'un mòbil, incloent la direcció d'aquest moviment. Es defineix com el quocient entre el vector desplaçament i el temps que ha trigat el cos en realitzar el desplaçament. En el llenguatge quotidià, velocitat se sol referir a l'escalar de la velocitat física, o velocitat lineal, que considera només la intensitat del moviment, però no la seva direcció. En el SI s'usa la unitat derivada metre per segon (m/s) per a mesura-la. En mecànica, la velocitat mitjana

\vec \mathbf

d'un cos que sofreix un desplaçament

\Delta \vec \mathbf

en un període de temps

\Delta \mathbf

es pot calcular amb la següent equació:

\vec \mathbf=\frac

La velocitat instantània

\vec \mathbf

d'un objecte es refereix a la velocitat en un punt i un moment determinats. Per calcular-la s'agafen períodes de temps molt petits. Quan el moviment es rectilini, es pot calcular a partir de la derivada següent:

\mathbf=\frac

Si utilitzem coordenades polars per descriure un moviment, apareix el concepte de velocitat angular,

\omega

. Es defineix com la variació que sofreix la variació de la coordenada angle (geometria),

\mathbf

, en funció del temps.

\omega=\frac

Un objecte sense moviment en el sistema de referència tindrà velocitat 0. Si la velocitat en l'espai és constant i sense canvi de direcció, hom parla de moviment constant rectilini. És per la velocitat que s'expliquen conceptes físics com la quantitat de moviment, l'energia cinètica o fins i tot la teoria relativista postulada per Einstein, en la qual es té en compte que el màxim treball produit per una massa ve donat per la màxima velocitat que pot assolir. Com que la llum és el viatger més ràpid de l'univers, això ens indica l'energia que conté qualsevol massa. En general, a qualsevol procés que inclogui una repetició en el temps, es pot parlar del concepte velocitat;
- Velocitat radial; velocitat a la qual un objecte dóna voltes a un punt de referència. La unitat del S.I és l'Hertz (o voltes per segon), però també pot ser expressada en revolucions per minut rpm, graus/segon, ...
- La velocitat d'impressió d'una impressora es sol expressar en pàgines per minut (ppm).
- La velocitat de lectura/gravació dels CDs i DVDs, es basen en la velocitat estàndard de lectura d'un CD de música (74 minuts). Per tant; 1x = 74 min, 2x = 37 min, 4x = 18.5 min, ... Categoria:Magnitud física Categoria:Cinemàtica ja:速度 ko:속도 simple:Velocity

Temps solar

El temps solar està basat en la idea que, quan el Sol arriba al seu punt més alt en el cel, al migdia.
- El temps solar aparent està basat en el dia solar aparent, el qual és l'interval entre dos tornades successives del sol al meridià local. El temps solar pot ser mesurat amb un rellotge de sol.
- El temps solar mitjà està basat en un sol fictici que viatja a una velocitat constant al llarg de l'any. La duració del dia solar mitjà és de 24 hores i és constant durant tot l'any. La duració d'un dia solar varia al llarg del any. Açò se deu al fet que la òrbita terrestre és una el·lipse, i no un cercle, i que la Terra es mou més ràpid quan s'acosta al Sol i més lentament quan s'allunya d'ell. (veure Lleis de Kepler). A causa d'açò, els dies solars aparents són més curts en març i setembre que en juny o desembre. La diferència entre el temps solar aparent i el temps solar mitjà, és anomenada Equació de temps i a vegades arriba a ser de 15 minuts,

Vegeu també:

- Any de traspàs
- Hora
- Rellotge
- Temps Categoria:Astronomia ja:太陽時

Mes

Un mes és cada un dels dotze períodes de temps, d'entre 28 i 31 dies, en què es divideix l'any. Inicialment mes era sinònim de llunació, que aproximadament dura 29 dies i mig. En un any hi ha 12 lunacions i sobren 10 dies. Primer aquests dies sobrers no eren de cap mes, però amb el temps es van anar repartint entre els diferents mesos, fins a arribar a la situació actual, en què mes i llunació no coincideixen. La duració dels mesos es va establir de forma aleatòria: per exemple, el juliol i l'agost tenen tots dos 31 dies perquè es va considerar que el mes dedicat a Cèsar August no havia de tenir menys dies que el dedicat a Juli Cèsar; i el febrer, darrer mes de l'any romà, es va quedar amb menys dies que la resta. En català, cada mes té un nom d'origen llatí. Així, el juny era el mes dedicat a Juno, el juliol, el dedicat a Juli Cèsar, l'agost a Cèsar August. Cada més agrupa un mínim de quatre setmanes. Tant l'any en el Calendari Gregorià, com en el Calendari julià, té dotze mesos:
- gener, amb 31 dies;
- febrer, amb 28 dies o 29 en Any de traspàs ;
- març, amb 31 dies;
- abril, amb 30 dies;
- maig, amb 31 dies;
- juny, amb 30 dies;
- juliol, amb 31 dies;
- agost, amb 31 dies;
- setembre, amb 30 dies;
- octubre, amb 31 dies;
- novembre, amb 30 dies;
- desembre, amb 31 dies. Un codi mnemotècnic per recordar les longituds dels mesos és sostindre els seus dos punys amb el nuc de l'índex de la seva mà esquerra contra el nuc de l'índex de la seva mà dreta. Llavors, començant amb gener i el nuc xicotet de la seva mà esquerra, el nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt.

El mes en Astronomia

El mes és una unitat de temps, usada en el calendari que és el període que tarda la Lluna a donar una volta al voltant de la Terra. El moviment de la Lluna en la seva òrbita és molt complicat i el seu període no és constant. És més, en moltes cultures ( calendari hebreu i calendari musulmà ) el principi del mes coincideix amb la primera aparició del creixent lunar Lluna nova després de l'ocàs damunt de l'horitzó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la longitud geogràfica exacta així com la latitud, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc., Per consegüent no poden predir-se el principi i longituds de mesos en estos calendaris amb precisió. La majoria dels jueus segueix un calendari precalculat.

Mes sinòdic

El concepte tradicional sorgeix amb el cicle de fase de la lluna. És el període de temps perquè la Lluna repetisca consecutivament la mateixa fase, val ~29.53 dies . La causa de les fases de la Lluna és que veiem la part de la Lluna que s'il·lumina pel Sol i això depèn de la seva posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ja que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) en tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este període més llarg s'anomena sinòdic . A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre aproximadament 29.27 i aproximadament 29.83 dies. De les excavacions els investigadors han deduït que els nostres avantpassats comptaven el temps usant les fases de la Lluna ja en el Paleolític. El mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.

Mes sideral

El període real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes s'anomena mes sideral, perquè és el temps que pren la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en la esfera celeste. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Aquest tipus de mes ha aparegut entre les cultures en el Mig Est, Índia, i Xina de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracteritzant una constel·lació, durant cada dia del mes de manera que se segueix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.

Mes tròpic

És costum especificar posicions de cossos celestials amb respecte equinocci vernal. A causa de precessió dels equinoccis, este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Així el mes tròpic és lleugerament més curt que el mes sideral.

Mes anomalístic

Com totes les òrbites, la òrbita de la Lluna és una el·lipse en compte d'un cercle. No obstant, l'orientació (així com la forma) d'esta òrbita no és fix. En particular, la posició dels punts extrems (la línia dels àpsides: perigeu i apogeu), dóna una volta en aproximadament nou anys. La Lluna empra més temps a passar pel mateix àpside perquè aquest es va mou cap avant durant la revolució. Aquest període més llarg s'anomena mes anomálistic , i té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/2 dies. El diàmetre de la Lluna varia amb aquest període, i per consegüent este tipus de mes té alguna rellevància per a la predicció dels eclipsis (veure Saros) on la magnitud, duració, i aparença depenen en el diàmetre exacte de la Lluna.

Mes draconític

L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la eclíptica: té una inclinació d'aproximadament cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els nodes ascendent i node descendent. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el mes draconític mes que té una longitud mitjana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els eclipsis: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentres la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment es menja el Sol o Lluna durant l'eclipsi.

Les longituds dels mesos astronòmics

La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular. Vàlid per a la època 2000 (1 gener. 2000 12:00 Temps d'efemèrides): Categoria:Calendari Categoria:Unitats de temps ja:月 (暦) simple:Month

Fus horari

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques. Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres. Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

Llista de fusos horaris i àrees compreses

Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.

UTC-11

- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana

UTC-10

- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-

UTC-9:30
-

- Polinèsia Francesa: illes Marqueses

UTC-9

- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-

UTC-8

- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)

UTC+1

- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-

:El Central European Time es descomposa en :
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i :
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya (Excepte Illes Canàries)
- França
- Hongria
- Itàlia
- Liechtenstein
- Luxemburg
- República de Macedònia
- Malta
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa

UTC+2

- Botswana
- Burundi
- Cisjordània
- Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba)
- Xipre
- Egipte
- Franja de Gaza
- Israel
- Jordània
- Lesotho
- Líban
- Líbia
- Malawi
- Moçambic
- Ruanda
- Sud-àfrica
- Swazilàndia
- Síria
- Zàmbia
- Zimbabwe
- Estònia EET - Eastern European Time
- Lituània EET - Eastern European Time
- Bielorússia EET - Eastern European Time
-
- Bulgària EET
-
- Finlàndia EET
-
- Grècia EET
-
- Letònia EET
-
- Moldàvia EET
-
- Romania EET
-
- Rússia (Zona 1, inclou Kalingrad) EET
-
- Turquia EET
-
- Ucraïna EET
-

UTC+3

- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Iraq
-
- Kenya
- Kuwait
- Madagascar
- Mayotte
- Qatar
- Somàlia
- Sudan
- Tanzània
- Uganda
- Iemen
- Rússia: Zona 2, inclou Moscou i Sant Petersburg MSK - Hora de Moscou
-

UTC+3:30

- Iran
-

UTC+4

- Emirats Àrabs Units
- Geòrgia
-
- Kazakhstan (Oest)
-
- Maurici
- Oman
- Reunion
- Rússia (Zona 3
- )
- Seychelles

UTC+4:30

- Afganistan

UTC+5

- Armènia
- Azerbaidjan
-
- Kazakhstan (Centre)
-
- Kirguizistan
-
- Maldives
- Pakistan
- Rússia (Zona 4
- , inclou Ekaterinburg i Perm)
- Tadjikistan
- Turkmenistan
- Uzbekistan

UTC+5:30

- Índia

UTC+5:45

- Nepal

UTC+6

- Bangladesh
- Butan
- Kazakhstan (Est)
-
- Rússia (Zona 5
- , inclou Novosibirsk i Omsk)
- Sri Lanka

UTC+6:30

- Illes Cocos
- Myanmar

UTC+7

- Cambodja
- Illes Christmas (Austràlia)
- Indonèsia (Oest)
- Laos
- Rússia (Zona 6
- )
- Tailàndia
- Vietnam

UTC+8

- Brunei Darussalam
- Xina
- Hong Kong
- Indonèsia (Centre)
- Macau
- Malàisia
- Mongòlia
-
- Filipines
- Rússia (Zona 7
- )
- Singapur
- Taiwan Nota: Xina té el mateix horari en tota la extensió del seu territori, i per tant aquesta zona horària és excepcionalment ampla. En un dels extrems de la Xina, el sol està en el seu màxim a les 3 pm mentre que a l'altra extrem el màxim és a les 11 am.
- Austràlia AWST - Australian Western Standard Time
- Zona oest de l'illa

UTC+9

- Indonèsia (Est)
- Japó (Japan Standard Time - JST)
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- Palau
- Rússia (Zona 8
- , inclou Yakutsk)
- Timor Oriental

UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)

- Austràlia (Broken Hill, NSW; Nord; Sud
- )

UTC+10

- Illes Cook
- Guam
- Micronèsia (Yap i Chuuk)
- Illes Marianes del Nord
- Papua Nova Guinea
- Rússia (Zona 9
- , inclou Vladivostok)
- Austràlia AEST - Australian Eastern Standard Time)
- Territori capital d'austràlia (el centre de l'illa)
- , Nova Gal·les del Sud
- , Queensland, Victoria
- , Tasmània
-

UTC+10:30

- Austràlia (illa Lord Howe
- )(DST només 0:30)

UTC+11

- Micronèsia (Kosrae i Pohnpei)
- Nova Caledònia
- Rússia (Zona 10
- )
- Illes Salomó
- Vanuatu

UTC+11:30

- Illa de Norfolk

UTC+12

- Fiji
-
- Kiribati (Illes Gilbert)
- Nauru
- Nova Zelanda (Aotearoa)
-
- Rússia (Zona 11
- )
- Tuvalu
- Illa de Wake
- Wallis i Futuna

UTC+12:45

- Nova Zelanda (Aotearoa) (Illes Chatham
- )

UTC+13

- Kiribati (Illes Fènix)
- Tonga

UTC+14

- Kiribati (Illes Line) Categoria:Temps ja:標準時 ko:시간대 ms:Zon masa simple:Time zone th:เขตเวลา

Categoria:Unitats de temps

Aquesta categoria, inclou unitats per a mesurar el temps categoria:Unitats de mesura ja:Category:時間の単位 ko:분류:시간의 단위 ms:Category:Unit Masa

Template:Airtemp-mil-no

low cost car hire warsaw bars and cafes realplayer Online Casino Pozycjonowanie

:: RELATED NEWS ::

28 Februari
28 Februari punika, dinten ingkang kaping 59 miturut Kalèndher Gregorian.

Kadadosan Wigati

- 1974 - Sasampunipun pitung taun, Amerika Serikat kaliyan Mesir ngwontenaken hubungan diplomatik malih.

Wiyosan

Séda

Dinten Riyadi saha Dinten Ageng

Kapurih Mangga Ugi Dipunpriksani

:Februari punika, dinten ingkang kaping 60 ing warsa kabisat miturut Kalèndher Gregorian. Tanggal punika namung wonten ing taun-taun ingkang angkanipun saged dipara dados 4, kados ta 1992, 1996, utawi 2004, kajawi taun-taun abad. Taun abad punika

30 Februari
Dalam kalender Gregorian, Februari berisi 28 atau 29 hari. Tetapi tiga kali dalam sejarah terjadi kejadian di mana di beberapa negara, bulan tersebut mempunyai 30 hari. Dunia Swedia (yang termasuk Finlandia saat itu) berencana untuk mengganti dari kalender Julian ke kalender Gregorian mulai tahun 170

Pythagoras
Pythagoras (basa Yunani: Πυθαγόρας) (582 SM – 496 SM), punika salah satunggiling filsuf Yunani kina. Piyambakipun punika gadhah panggalih menawi dhasar sedaya barang punika "angka". Karepipun matematika punika saged dipunanggé dados pathokan kangg�

Wikipedia Jawa. Mengenai bahasa Jawa
Bahasa Jawa adalah bahasa yang digunakan penduduk suku Jawa|suku bangsa Jawa terutama di beberapa bagian Banten terutama di kabupaten Serang dan Tangerang, Jawa Barat khususnya kawasan Pantai utara terbentang dari pesisir utara Karawang, Subang, Indramayu dan Cirebon, Jawa Tengah & Jawa Timur di Indonesia.

Penyebaran Bahasa Jawa

Penduduk Jawa yang berpindah ke Malaysia turut membawa bahasa dan kebudayaan Jawa ke Malaysia, sehingga terdapat kawasan pemukiman mereka yang dikenal dengan nama kampung Jawa, padang Jawa. Di samping itu, masyarakat pengguna Bahasa Jawa juga tersebar di

Gethuk goreng
Gethuk gorèng sajatinipun dipunpanggihi tanpa sengaja déning pak Sanpirngad satunggiling bakul sekul ing taun (1918) ing tlatah Sokaraja. Rikala samanten gethuk ingkang dipunsadé mboten pajeng, dados piyambakipun pados akal supados taksih saged dipunkonsumsi. Lajeng gethuk ingkang mboten telas dipunsadé dipun-gorèng kaliyan dipunsadé malih. Jabulipun panganan modhèl énggal punika dipunremeni para tiyang ingkang tumbas. Kala samanten gethuk gorèng saged

Gethuk
Gethuk iku panganan cilik (kudhapan) sing utamané digawé saka puhung (singkong). Gethuk iku panganan sing gampang ditemoni ing Jawa Tengah lan Jawa Wétan.

Bahan - bahan

Bahan sing diperlokaké kanggo nggawé gethuk iku:
- Banyu kanggo nggodhog
- Puhung
- Uyah
- Gula pasir / Gula jawa
- Bahan pawarna
- Klapa diparut

Dewi Sartika
Dewi Sartika (Bandhung, 4 Desember 1884 - Tasikmalaya,

Hora

Vegeu també

Minut

Temps

El temps en física

El temps en filosofia

Vegeu també

Minut

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

Astronomia

Branques de l'astronomia

Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada

Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat

Vegeu també

Enllaços externs

Terra

Composició i estructura

La hidrosfera

L'atmosfera

La Terra en el Sistema solar

La Lluna

La biosfera

Pàgines relacionades

Temps

El temps en física

El temps en filosofia

Vegeu també

Minut (angle)

Grau sexagesimal

Ascensió recta

Ocàs

Hivern

Característiques

Simbolisme

Vegeu També

Nit

Velocitat

Temps solar

Vegeu també:

Mes

El mes en Astronomia

Mes sinòdic

Mes sideral

Mes tròpic

Mes anomalístic

Mes draconític

Les longituds dels mesos astronòmics

Fus horari

Llista de fusos horaris i àrees compreses

UTC-11

UTC-10

UTC-9:30 -

UTC-9

UTC-8

UTC-7

UTC-6

UTC-5

UTC-4

UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)

UTC-3

UTC-2

UTC-1

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

UTC+1

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time -

UTC+2

UTC+3

UTC+3:30

UTC+4

UTC+4:30

UTC+5

UTC+5:30

UTC+5:45

UTC+6

UTC-9:30
-

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-