:: wikimiki.org ::
| Illes ABC |
Illes ABCLes illes ABC són un terme que hom empra per designar alhora les illes caribenyes d'Aruba, Bonaire i Curaçao. En el context neerlandès hom les coneix també com a illes de Sotavent (Benedenwindse Eilanden), si bé internacionalment hom les considera illes de Sobrevent.
Totes tres constituïen, juntament amb Sint Maarten, Sint Eustatius i Saba (més al nord, i conegudes en el context neerlandès com a illes de Sobrevent), les Antilles Neerlandeses. Des del 1986, però, Aruba disposa d'un estatus diferenciat, si bé continua formant part del Regne dels Països Baixos.
Estan situades al nord de l'estat de Falcón (Veneçuela) i ordenades d'est a oest: Bonaire, Curaçao i Aruba (ja just sobre la península de Paraguaná).
La llengua que més s'hi parla és el papiamento, si bé el neerlandès hi té un estatus oficial i l'anglès i l'espanyol també hi són emprats.
Enllaços externs
- [http://members.lycos.nl/basmasson/bestanden/kaarten/naa2.gif Mapa de la regió]
- [http://members.lycos.nl/basmasson/bestanden/kaarten/abc2.jpeg Mapa detallat]
Categoria:Antilles Neerlandeses
CaribS'anomena el Carib a l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha. Aquestes illes, anomenades també les Antilles i, antigament, les Índies Occidentals, es disposen en una corba que va des del sud de Florida fins al nord-est de Veneçuela. N'hi ha unes 7.000, entre illes, illots i esculls. S'organitzen en 25 territoris, que inclouen tant estats sobirans com departaments d'ultramar i dependències.
Els territoris del Carib, tant els insulars com els continentals, formen part majoritàriament de l'Amèrica Central, si bé també s'hi inclou la costa nord de l'Amèrica del Sud.
El Carib agafa aquest nom dels caribs, una de les tribus ameríndies que habitaven la regió abans del descobriment d'Amèrica, sobretot les Petites Antilles i una part de les terres veïnes del continent. Ara en queden molt pocs, la majoria en àrees muntanyoses desavinents de les Guaianes i de Veneçuela.
La regió caribenya històricament ha estat famosa pels seus pirates i actualment és una destacada destinació turística.
Organitzacions intergovernamentals de caràcter regional
Llistat d'alguns dels organismes de col·laboració entre les diverses illes caribenyes:
- Agència de Resposta a Emergències i Desastres del Carib (CDERA)
- Associació d'Estats del Carib (AEC)
- Associació Hotelera del Carib (AHC)
- Banc de Desenvolupament del Carib (BDC)
- Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a l'Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL)
- Comunitat del Carib (CARICOM)
- Estats d'Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP)
- Maquinària Regional de Negociació del Carib (MRNC)
- Organització d'Estats del Carib Oriental (OECO)
- Organització del Turisme del Carib (OTC)
- Programa Regional del Carib per a la Competitivitat Econòmica (CPEC)
- Registre d'Adreces d'Internet per a l'Amèrica Llatina i el Carib (LACNIC)
Categoria:Carib
Categoria:Amèrica
ja:西インド諸島
Bonaire
Bonaire és una illa de les Antilles Neerlandeses, la segona més grossa després de Curaçao. Està situada al sude del mar Carib, davant de la costa de Veneçuela. Pertany a les illes ABC. Sa capital és Kralendijk. L'assentament més antic és Rincon.
Història
Els primers habitants de Bonaire foren els indis caiquetio que arribaren a l'illa des del continent cap a l'any 1000. N'hi ha traces a pintures rupestres prop de Lac Baai, a la costa est de Bonaire.
El 1499 desembaracaren a l'illa el 1499 els primers europeus: Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci que la reclamaren per a Espanya. Com que l'illa no tenia or ni era adequada pel cultiu, els espanyols no consideraren necessari establir-hi una colònia. Els indis locals foren traslladats per treballar com a esclaus a Amèrica del Sud. El 1526 els espanyols introduiren bestiar a Bonaire, cosa que acabà comportant l'alliberament de rucs (buriku)i cabres (kabritu) que acabaren esdevenint salvatges. Mentrestant sorgí un petit nucli habitat a Ricón, que situat en una vall fora de l'abast dels pirates. Els seus habitants eren sobretot condemnats i presoners de guerra.
El 1633 els Països Baixos conqueriren les illes als espanyols, tot dipositant l'autoritat en Wouter van Twiller, governador dels nous Països Baixos. L'illa passà a ser controlada per la Companyia de les Índies Occidentals. Aquesta importà petits contingents d'esclaus per a l'agricultura (especialment fusta i blat de moro) i l'extració de sal. Els esclaus que treballaven a les salines vivien en unes cabanes al costat dels estanys, amb prou feina superiors als dos metres. Aquestes cabanes encara es poden veure a Bonaire. L'esclavatge hi fou abolit el 1863.
A començaments de segle XIX els Països Baixos perderen dues vegades la sobirania sobre les Antilles en favor del Regne Unit. Quan el 1816 passaren definitivament a mans neerlandeses, el govern neerlandès construí Fort Oranje a Kralendijk per tal de protegir l'illa. El 1868 s'hi afegiren uns fars caracterísitcs. La sal era llavors la principal font d'ingressos de l'illa. La producció n'era tan grossa que hom construí 4 obeliscs per tal de guiar els vaixells fins als estanys de les salines.
El segle XX veié una renovació del port així com la construcció d'un aeroport (Flamingo Airport). El 1936 es concedí el dret de vot als homes. Durant la Segona Guerra Mundial Bonaire (que no passà a sobirania alemanya com la metròpoli) fou utilitzada com a camp de concentració per condemnats alemanys i nazis neerlandesos. El 1954, les Antilles Neerlandeses esdevingueren un membre independent del Regne dels Països Baixos.
Situació social
Demografia
Bonaire té uns 13.000 habitants. La majoria de la població és catòlica, si bé hi ha minories protestant i evangèlica (un 10% de la població).
La llengua més parlada és el papiamento, si bé no és l'oficial, rol que correspon al neerlandès. A més, l'anglès i el castellà també són força parlats.
Economia
Les principals fonts d'ingressos de Bonaire són el turisme i les salines. El primer atreu especialment arran del submarinisme, practicat especialment a les reserves naturals. Al sud de l'illa hi ha estanys emprats com a salines.
Política
Bonaire pertany al Regne dels Països Baixos com a membre de les Antilles Neerlandeses, que són governades des de Willemstad a Curaçao. A més, existeix un govern local de l'illa situat a Kralendijk.
El 10 de setembre del 2004 s'organtitzà un referèndum no vinculant que havia de mostrar la voluntat popular sobre l'estatus futur de l'illa. El 59% dels votants s'inclinaren per una unió directa amb els Països Baixos. Només un 16% preferí romandre com a part de les Antilles Neerlandeses.
Natura
Parc Nacional Washington Slagbaai
Tot el nord de Bonaire és una àrea natural protegida, el Parc Nacional de Washington Slagbaai. El parc és accessible amb cotxe i és ric en ocells i altres animals, entre d'altres les iguanes. La direcció predominant dels vents té molta importància a Bonaire. Així, l'illa compta amb un costat arrecerat del sud-est té i un d'obert al nord-est. Aquest darrer té una vegetació més seca i escassa. Per culpa de l'escassesa de precipitacions Bonaire té moltes plantes adaptades a la sequera, com ara els cactus sen.
Bonaire Marine Park
El Parc Marí Bonaire (Bonaire Marine Park o BMP) és la reserva marina més antiga del món. S'estén des de la costa fina a una profunditat de 20 m al voltant de l'illa, i és gairebé completament oberta als submarinistes. La costa sud-oest disposa d'indrets adequats pel submarinisme que són accessibles des de les platges. El seu finançament prové d'una tarifa de 25 dòlars estatunidencs per persona i any que cal pagar per fer submarinisme. El BMP vetlla per la protecció de la natura però també pel manteniment de les boies i l'orientació dels turistes.
Petit Bonaire
Davant de la costa a l'alçada de Kralendijk hi ha l'illa de Petit Bonaire (Klein Bonaire, o simplement Klein). És plana i només hi creixen mates i cactus. Amb l'increment del turisme generat pel submarinisme aparegueren plans per a desenvolupar-hi complexos hotelers, però la pressió de naturalistes i empresaris locals ho impedí tot aconseguint declarar-la zona protegida.
Petit Bonaire és també un lloc de nidificació de tortugues.
Categoria:Antilles Neerlandeses
Categoria:Illes
ja:ボネール島
Illes de SotaventIlles de Sotavent és una denominació geogràfica imprecisa que s'utilitza en contraposició a illes del Vent o de Sobrevent. El mot «sotavent» és una expressió marinera que indica el costat contrari d'on ve el vent, especialment respecte a una embarcació.
En castellà (islas de Sotavento) i en neerlandès (Benedenwindse Eilanden) s'utilitza per les illes al sud de les Petites Antilles, davant de la costa de Veneçuela. Són les illes neerlandeses d'Aruba, Bonaire i Curaçao, i les veneçolanes Margarita i Tortuga entre d'altres.
En anglès (Leeward Islands) s'aplica a les illes del nord de les Petites Antilles: des de les illes Verges Britàniques fins a Dominica, la major part de les quals formaven part de la colònia britànica, desprès territori, de les «Leeward Islands». En canvi, localment s'utilitza el criteri d'integrant-les en les illes de Sobrevent. També s'utilitza en anglès el nom de Leeward Islands per la cadena d'illots nord-occidentals de les illes Hawaii.
En francès (Îles Sous-le-Vent) s'utilitza principalment per les illes occidentals de l'arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia. Les més importants són: Huahine, Raiatea, Tahaa i Bora Bora.
En portuguès (Ilhas do Sotavento) són les illes meridionals de l'arxipèlag de Cap Verd: Maio, Santiago, Fogo i Brava.
Vegeu també
- A les Antilles:
- Petites Antilles
- Illes ABC
- A la Polinèsia:
- Illes de la Societat: illes del Vent i illes de Sotavent
- Illes de Sotavent (Hawaii)
- A l'Àfrica:
- República de Cap Verd.
Categoria:Arxipèlags
1986Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 26 d'abril - Catàstrofe a la cental nuclear de Txernòbil (Ucraïna – ex-URSS)
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de juny - Barcelona: Joan Oliver, poeta català que signava les obres com "Pere Quart" (n. 1899).
:MÓN
- 28 de febrer - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
- 7 de març - Santa Fe (Nou Mèxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca (n. 1887).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1986
ja:1986年
ko:1986년
ms:1986
simple:1986
th:พ.ศ. 2529
Països Baixos
Els Països Baixos (Nederland en neerlandès i Nederlân en frisó) són un estat d´Europa occidental situat a la desembocadura dels rius Rin i Mosa. Limiten al nord i a l´oest amb el Mar del Nord, al sud amb Bèlgica i a l´est amb Alemanya.
El sistema de govern és una monarquia constitucional.
Els Països Baixos formen juntament amb l'illa caribenca d'Aruba (status a part) i les Antilles Neerlandeses el Regne dels Països Baixos.
Forma part juntament amb Bèlgica i Luxemburg del Benelux.
Noms
Si bé el nom oficial del país correspon al català Països Baixos (o, més estrictament, "País Baix" en la versió curta i "Regne dels Països Baixos" en la més llarga si bé no totalment equivalent, puix que inclou Aruba i les Antilles neerlandeses), el nom Holanda (que n'és només una regió actualment partida en dues províncies) és bastament emprat com a equivalent seu a nivell informal per part de no neerlandesos. Aquest fet pot provocar malestar entre neerlandesos no holandesos, des de catòlics de les províncies sud (Limburg, Brabant) fins a frisons de llengua i cultura diferents (no holandesos).
En català, el malentès s'engrandeix pel fet que tradicionalment, la llengua neerlandesa ha estat coneguda amb el nom d'holandès, cosa que afavoreix l'etiquetar-ne tots els seus parlants (no belgues) com a 'holandesos', encara que siguin, posem per cas, d'Eindhoven o Groningen. Aquesta confusió, comuna a d'altres llengües romàniques (castellà, francès) no es dóna per exemple amb l'anglès, on es distingeix entre la llengua (Dutch), el gentilici (Netherlander, si bé Dutch o Dutchman també són emprats) el país (Netherlands), i la regió (Holland).
Història
(vegeu Història dels Països Baixos per una exposició més completa)
Acceptada la seva indepedència per Espanya el 1648, les Províncies Unides esdevingueren una de les més importants potències marítimes i econòmiques del segle XVII. Durant aquest període (conegut localment com a segle d'or) els Països Baixos establiren colònies a diversos continents.
Després d'una curta dominació francesa sota Napoleó, el Regne dels Països Baixos prengué el seu status actual com a monarquia constitucional el 1815 durant el regnat de Willem I, si bé incloïa també els actuals Luxemburg i Bèlgica.
El 1830 Bèlgica s'establí com a regne independent. En morir Willem III el 1890 sense descendència masculina i accedir la reina Wilhemina al poder, Luxemburg adoptà un rei diferent del dels Països Baixos per culpa de la llei sàlica, esdevenint així plenament independent.
Durant la Primera Guerra Mundial els Països Baixos romangueren neutrals, fet que no es repetí durant la Segona Guerra Mundial, en ser ocupats per Alemanya durant 5 anys.
El 1953 el país patí unes inundacions desastroses que motivaren l'inici del les obres del Pla Delta.
El 1957 esdevingué membre fundador de la Comunitat Econòmica Europea que finalment esdevingué la Unió Europea. Alhora que altres països que en són membres, adoptà l'euro el 2001, tot abandonant la seva anterior moneda, el florí.
Economia
Article principal: Economia dels Països Baixos
Els Països Baixos tenen una economia oberta i moderna, fortament basada en el comerç exterior, especialment amb Alemanya, gràcies al seu paper de nus de comunicacions europeu, amb, d'entre d'altres, el port més important del continent (Rotterdam). Les indústries més importants són l'alimentària, la química, la petrolera i la fabricació d'aparells electrònics. L'agricultura, tot i tenir poc pes en el total econòmic, té més pes que en altres països desenvolupats, gràcies a una mecanització acusadíssima, que, tot i ocupar menys del 4% de la població activa produeix grans superàvits de menjar per a la indústria alimentària. El país se situa tercer a nivell mundial en valor d'exportacions agrícoles, darrera només dels Estats Units i França.
Cultura
Llengües
Els Països Baixos tenen dues llengües oficials: el neerlandès (arreu) i el frisó (a la província de Frísia, al costat del neerlandès).
A més, tant el limburguès com una sèrie de dialectes del baix saxó (groninguès, drentès, stellingwerfès, sallandès, twentès, veluwès i achterhoekès) tenen el reconeixement de "llengua regional".
Unes 17.500 persones empren la llengua de signes neerlandesa, que encara espera reconeixement oficial.
En el món de l'empresa i l'educació l'ús de l'anglès és força estès. Així per exemple el segon cicle de la majoria de carreres universitàries (4t i 5è cursos, allà anomenats Master) és impartit en anglès i no pas en neerlandès.
A més, la presència de molts immigrants ha dut moltes altres llengües al país. Hi són notables el malai i el crioll sranan, papiamentu (d'entre les llengües provinents d'antigues colònies o actuals territoris associats al Regne dels Països Baixos), i el turc, el kurd, l'àrab i el berber (d'entre les llengües dutes per immigrants econòmics del Nord d'Àfrica o Anatòlia).
Literatura
Dels Països Baixos podem destacar autors que, partint del clàssic pensador Baruch Spinoza (1632-1677), arriben als més contemporanis, com ara Annie M. G. Schmidt (1911-1995), Harry Mulisch (1927) o Cees Nooteboom (1933).
Festes i dies festius
Províncies
A efectes administratius els Països Baixos estan dividits en 12 províncies:
- Brabant Septentrional (capital: 's-Hertogenbosch)
- Drenthe (capital: Assen)
- Gelderland (capital: Arnhem)
- Groningen (capital: Groningen)
- Frísia (capital: Ljouwert)
- Flevoland (capital: Lelystad)
- Holanda Meridional (capital: l'Haia)
- Holanda Septentrional (capital: Haarlem)
- Limburg (capital: Maastricht)
- Overijssel (capital: Zwolle)
- Utrecht (capital: Utrecht)
- Zelanda (capital: Middelburg)
Middelburg
A més, el país també està dividit en 483 municipis.
Enllaços externs
- [http://casalcatala.nl/ Casal català dels Països Baixos]
Categoria:Països Baixos
Categoria:Unió Europea
ja:オランダ
ko:네덜란드
ms:Belanda
nb:Nederland
simple:Netherlands
zh-min-nan:Kē-tē-kok
Veneçuela
Veneçuela és una república de la part septentrional l'Amèrica del Sud que limita al nord amb el mar Carib i amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. Prop de la costa veneçolana es troben els estats caribenys d'Aruba, les Antilles Neerlandeses i Trinitat i Tobago.
La capital n'és Caracas i les ciutats principals són Maracaibo, Barquisimeto, Valencia, Maracay i Ciudad Guayana.
Història
A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, el país va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, el Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana.
Per la major part del segle XIX i del segle XX la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes.
El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resisitir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Pérez, Rafael Caldera.
Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en espanyol). Va a promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord a la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.
Economia
El sector petrolier domina l'economia veneçolana, representant un terç del Producte Intern Brut de la nació, el 80% de les exportacions i més de la meitat de la renda del govern. Veneçuela és membre de la OPEP, de la Comunitat Andina de Nacions i del G-3. El govern de Chávez promou la integració sud-americana en oposició a la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques proposada pel president dels Estats Units, George W. Bush.
Divisió administrativa
Veneçuela és una república federal composta per 23 estats, un Districte Capital, seu de la capital nacional, Caracas i les dependèncias federals (illes principalment). Veneçuela reclama el territori de la Guaiana Esquiba, que actualment pertany a la Guyana.
Els estats veneçolans són:
Guyana
- Amazonas
- Anzoátegui
- Apure
- Aragua
- Barinas
- Bolívar
- Carabobo
- Cojedes
- Delta Amacuro
- Falcón
- Guárico
- Lara
- Mérida
- Miranda
- Monagas
- Nueva Esparta
- Portuguesa
- Sucre
- Táchira
- Trujillo
- Vargas
- Yaracuy
- Zulia
Enllaços externs
- [http://www.goviernoenlinea.ve Pàgina del Govern], en espanyol
Categoria:Veneçuela
ja:ベネズエラ
ko:베네수엘라
ms:Venezuela
simple:Venezuela
th:ประเทศเวเนซุเอลา
zh-min-nan:Venezuela
PapiamentoEl papiamento és una llengua criolla caribenya parlada a les illes ABC basada essencialment en el portuguès. Son nombre de parlants supera les 300.000 persones.
Orígens de la llengua
Els orígens de la llengua són encara incerts, parlant-se a vegades d'un fruit de la barreja que hi havia als centres de tràfic d'esclaus de la Companyia de les Índies Occidentals, i a vegades del portuguès que parlaven els jueus sefardites i els seus esclaus que escaparen del Brasil.
Hom troba quatre grans influències lingüístiques en el papiamento (mostrats en ordre d'importància decreixent):
- llengües romàniques: portuguès i posteriorment castellà
- llengües germàniques: neerlandès i darrerament també anglès
- llengües africanes
- arawak (llengüa ameríndia dels habitants locals abans de l'arribada dels europeus)
Origen del nom papiamento
El mot papiamento prové del verb papia, que significa parlar, i "-mento", sufix que indica la formació d'un substantiu en papiamento. Com que la llengua té dos sistemes d'escriptura (veure més avall), és conegut també com a papiamentu.
La paruala papia prové del portuguès papear (parlar) i ja apareix en altres criolls que en deriven, com ara el papia Kristang, de Cap Verd.
Dialectes i estatus
El papiamento té tres dialectes, un per a cada gran illa on és parlat: Aruba, Curaçao i Bonaire. A l'hora d'escriure'l, però, existeixen dos estàndards acceptats: un de més fonètic emprat a Bonaire i Curaçao i un de més etimològic (a vegades hom diu més influït pel castellà) a Aruba.
Si bé la llengua oficial a les Antilles Neerlandeses és el neerlandès, a la pràcitca és el papiamento la llengua que hi és més parlada, especialment a les ABC (a Sint Eustatius, Sint Maarten i Saba les llengües més parlades són l'anglès, el francès i el castellà).
Des del 2004 el papiamento és llengua oficial d'Aruba al costat del neerlandès.
Vocabulari
La major part del vocabulari papiamentès deriva del portuguès i el castellà, sovint sense poder-se distingir precisament si de l'un o l'altre per culpa de sa similitud (i és per això que hom el coneix a voltes com a un crioll ibero-romanç). Això constitueix dos terços del vocabulari, mentre que una quarta part és d'origen neerlandès i la resta pot ser atribuïda a altres llengües.
Exemples de paraules d'origen ibèric indeterminat:
- por fabor = si's plau - Portuguès/Castellà por favor
- señora = senyora - Portuguès senhora, Castellà señora
- batata = patata - Portuguès/Castellà, batata
- cua? = quin? - Portuguès, qual; castellà, cuál
- cuanto? = com? - Portuguès, quanto; castellà, cuánto
L'existència d'un acabament vocàlic amb [u] és clarament atribuïble al portuguès (fonèticament. Per exemple, al propi nom de la llengua), mentre que la diftongació al castellà. El caràcter "ñ" s'explica per una posterior influència castellana.
Altres mots tenen una influència compartida, com per exemple Subrino (nebot); en portuguès és Sobrinho mentre que en castellà és Sobrino. La pronúncia d'\u\ a "su-" és atribuïble al portuguès, mentre que l'\n\ de "-no" al castellà.
Paraules d'origen portuguès:
- sapatu = sabata - Portuguès, sapato; castellà, zapato
- saya = faldilla - Portuguès, saia; castellà falda
- bisiña = veí - Portuguès, Vizinho, Vizinha; castellà, vecino
Paraules d'origen castellà:
- siudat = ciutat - Castellà, ciudad
- sombré = barret - Castellà, sombrero
- karsón = pantalons- Castellà, calzón
Paraules d'origen neerlandès:
- apel = poma - Neerlandès, appel
- blou = blau - Neerlandès, blauw
- buki = llibre - Neerlandès, boek
Enllaços externs
- [http://www.papiamento.com/ Informació general sobre el papiamento] (en anglès)
- [http://www.leren.nl/rubriek/talen/papiamento/ Enllaços per aprendre papiamento] (en neerlandès)
- [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=PAE Explicació a ethnologue.com] (en anglès)
- [http://www.websters-online-dictionary.org/definition/Papiamen-english/ Diccionari anglès-papiamento]
- [http://www.donamaro.nl/papiamentu/ Traductor anglès-papiamento en línia]
- [http://www.diarioaruba.com/ Diari d'Aruba] (en papiamento)
Categoria:Aruba
Categoria:Antilles Neerlandeses
Categoria:Llengües
Anglès::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva)
----
L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.
Extensió
L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris.
També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes).
És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.
Història
L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare.
L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.
Vocabulari
Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000.
Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%
Sistema d'Escriptura
L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.
Principals dialectes
- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)
Altres enllaços
- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
Categoria:Anglès
als:Englische Sprache
ja:英語
ko:영어
ms:Bahasa Inggeris
simple:English language
th:ภาษาอังกฤษ
zh-min-nan:Eng-gí
Espanyol
- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona Communes of the Saône-et-Loire départementThe following is a list of the 573 communes of the Saône-et-Loire département, in France.
(CUCM) Communauté urbaine Creusot-Montceau, created in 1970.
(CAC) Communauté d'agglomération Chalon Val de Bourgogne, created in 2001.
Saône-et-Loire
-
depresja Rolety Kwiaciarnia d prace magisterskie slots
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Bar Rock (Bristol County, Massachusetts)
Bar Rock is a small barren rock within Rhode Island Sound, in Westport, Massachusetts, USA. The rock is off the connector of Horseneck and Gooseberry Neck at the Horseneck Beach State Reservation. It's just north of the state reservation's campground.
(C
|
Harmony in My Head
"Harmony in My Head" is a song by the Buzzcocks. It was released as a single in 1979. It is a rarity because it is sung by its writer Steve Diggle.
The song title was also used as the name of a radio show in 2004 on Indie 103.1. The show was hosted by Henry Rollins.
Read More... |
Harry Escombe
Harry Escombe (July 25, 1838 - December 27, 1899), South African statesman, a member of a Somersetshire family, was born at Notting Hill, London, and was educated at St Paul's School.
After four years in a stockbroker's
|
|
Faisal Alam
Faisal Alam is a gay Pakistani American who founded the Al-Fatiha Foundation, an organization dedicated to advancing the cause of gay, lesbian and transgender Muslims.
Alam arrived in the United States from Pakis
|
Busou Renkin
Buso Renkin (武装錬金 Busō Renkin literally "Weapon Alchemist") is a manga series made by Nobuhiro Watsuki. It was serialized in the weekly Japanese manga anthology Shonen Jump, with eight tankōbon volumes of it published so far in
|
List of Jean-Michel Jarre concerts
This article concerns the list of major concerts held by Jean-Michel Jarre, including summary and a tracklisting of each venue.
Place De La Concorde
Jean-Michel Jarre's first concert, held on 14th July of 1979, celebrating the Bastille Day. 1 million spectators attended this concert, setting up a new record for Jean-Michel to the Guinness Book of Records. A rare VHS + LP single with tracks proposed as concert tracks were released.
Tracklisting
- Equinoxe 1
- Oxygene
|
Timeline of Muslim Occupation of the Iberian Peninsula
Invasion (710-756)
- 710 - The Berber General Tariq ibn Ziyad takes Tangier. Several Muslim expeditions raid across the straits into Hispania Baetica (modern Andalusia), including a fairly la
|
Stanislovas Narutavičius
Stanislovas Narutavičius (born 1862 in Brevikai, Telšiai County - died 1932 in Kaunas) was a member of State Council in Lithuania. He, among others, signed the Lithuania Indepedence Act of February 16, 1918.
Narutavičius was the brother of Gabriel Narutowicz.
| |
