:: wikimiki.org ::
| Illes Balears |
Illes Balears
Govern de les Illes Balears
Les Illes Balears són un Arxipèlag de la Mediterrània situat enfront de València
Geografia física
L'arxipèlag està format per dos grans grups:
- les Gimnèsies: Menorca, Mallorca i Cabrera (les Balears pròpiament dites en l'antigor), i alguns illots propers (com sa Dragonera i s'illa de l'Aire).
- les Pitiüses: Eivissa i Formentera i els illots que les envolten.
Geografia humana
El turisme a les Balears és l'element més determinant socio-econòmic de les darreres dècades.
El comportament turístic però és diferenciat segons l'illa.
Mallorca i Eivissa han tingut un fluxe turístic més intens i han rebut turístes principalment alemanys i anglesos (a parts iguales).
Menorca ha entrat més tard en la indústria del turisme de masses i ha rebut turistes principalment anglesos.
Formentera ha estat llargament apartada dels efectes de la indústria turística (degut possiblement a la minça mida de l'illa) i ha rebut turistes principalment italians.
En totes les illes el turisme estatal espanyol no representa més d'un quart del total, i a Eivissa és on és més marcat.
Història
El seu poblament, però, és molt més antic, com atesten els famosos talaiots de Mallorca i Menorca, grans apilaments de pedres, de 3 a 6 metres d'alçada.
De fet, el poblament des d'un bon principi és força diferenciat a les Gimnèsies i a les Pitiüses. En les primeres, l'aparició de l'home és més remota (V mil·lenni aC) i es fa de forma més intensa (primer en coves i cases aïllades i després en poblats d'estructura urbana). Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) seran dèbils o bé tardanes. En les segones, l'aparició de l'home és més moderna (mil·lenni II aC) i es fa de manera poc intensa (no seran poblacions sedentàries, sinó més aviat esporàdiques, accidentals o bé estacionals). Les invasions de les grans civilitzacions mediterrànies seran primerenques i notables i causants del primer poblament estable a les illes.
Aquesta diferència rau en la diferent història paleogeogràfica que ha condicionat ecosistemes diferents, molt pobres per als humans en el cas de les Pitiüses, i amb més recursos aprofitables en el cas de les Gimnèsies. Vegeu també: Cultura dels talaiots
Les Balears són de parla catalana, en haver estat repoblades majoriàriament per pagesos rossellonencs, gironins i barcelonins durant la Reconquesta. Malgrat això, les onades migratòries que es van produir durant el segle XX (impulsades pel creixement econòmic que va propiciar la puixant indústria turística), juntament amb la repressió lingüística que es va produir durant el franquisme, han dut al català a convertir-se en una llengua minoritzada (tot i que encara majoritària), tot i el bilingüisme oficialista. Darrerament, cal també afegir l'aparició d'altres llengües en la població resident, producte de les darreres onades migratòries, de caire més internacional (àrab, llatinoamericà, alemany, anglès, italià) que per ara no han condiciobat cap plurilingüisme oficial.
La Corona d'Aragó, durant els segles XII i XIII experimentà un fort procés d'expansió cap a la Mediterrània que la portà a fer seves les terres balears. El jove rei aragonès Jaume I el Conqueridor (tenia 21 anys) va comandar una flota que va desembarcar a Mallorca a finals d'estiu de 1229. Després d'ardents combats que es van prolongar durant mesos, entrà victoriós a la ciutat el 31 de desembre d'aquell any. L'assalt fou seguit d'una matança indiscriminada que va ocasionar un veritable genocidi de la població mallorquina. Tan és així, que els milers de cossos morts i no poguts enterrar van produir una epidèmia entre els conquistadors que provocà nombroses morts. Producte d'això els nobles van voler apoderar-se de tot el botí en compte de sortejar-lo entre la tropa. Això va motivar la revolta de peons i cavallers. Finalment es va fer el repartiment del botí, que durà fins el 30 d'abril de 1230. Gràcies a tot plegat, els musulmans supervivents van tenir temps d'organitzar diferents focus de resistència a les muntanyes, cosa que va fer allargar durant un parell d'anys més les lluites contra els musulmans a Mallorca, que finalment van acabar convertits en esclaus o semi-esclaus.
A rel de tota aquesta destrucció, però també de la debilitat en què havia quedat l'exèrcit de Jaume I, Menorca va demanar el vassallatge de la Corona i així li va ser concedit. D'aquesta manera, Menorca esdevindria un Taifa autònom on la religió i la cultura àrab encara van mantenir-se mig segle més. Però en ple gener de 1287, i amb una flota mig delmada per un fort temporal, Alfons el Franc arribà al port de Maó. El Moixerif va pactar la capitulació de manera que cabdills i nobles pogueren escapar dels catalans a canvi d'entregar a la resta de la població per què l'esclavitzessin.
Pel què fa a Eivissa, també va ser conquerida per Jaume I, però l'agost del 1236. Els seus habitants també van ser esclavitzats i els seus béns repartits entre els magnats.
Bibliografia consultada:
- CASANOVAS CAMPS, M.A. Història de les Illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1988. 447 p.ISBN 84-273-4044-3
- BELENGUER, E. Història de les Illes Balears. V. II L'època foral i la seva evolució (1230-1715). Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5507-1 (volum II)
Recull de bibliografia:
- vegeu: Bibliografia de la prehistòria balear
Llengua
La llengua pròpia de les illes el català.És la llengua oficial, així com també ho és el castellà.
Política i Administració
Actualment, les illes Balears són una comunitat autònoma de l'Estat espanyol, regides per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. Hi ha tres consells insulars: a Mallorca, a Menorca i a l'arxipèlag de les Pitiüses. També existeixen comarques a Mallorca, si bé no té reconeixement oficial, sí està consensuada pels geògrafs.
La capital de les illes Balears i de l'illa de Mallorca és a la ciutat de Palma (el nom oficial), també anomenada Ciutat de Mallorca (la denominació Palma de Mallorca és del tot rebutjable). Hi ha la seu del Govern Balear i del Consell Insular de Mallorca.
La població de les illes (1-1-2001) era de 878.627 persones, de les quals 545.739 hi havien nascut, 240.955 ho havien fet a les resta de l'Estat espanyol, i 91.933 a la resta del món. Aquests darrers s'han duplicat en nombre entre 1996 i 2001 (71.650 vivien a Mallorca). Font: Institut Balear. Segons el cens del INE del 2001 la població era de 841.669 persones.
Etimologia
Malgrat que durant força temps s'ha pensat que "Balears" provindria del grec ballein que vol dir "llançar", darrerament s'ha canviat de parer i sembla descartat l'origen hel·lènic. El cert és que els grecs sembla ser que van utilitzar la paraula Gimnèsies per referir-se a les illes de Menorca i Mallorca. En canvi, cartaginesos i romans van preferir la denominació de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiüses.
L'origen no és grec sinó púnic. Provindria del plural "ba’ lé yaroh". El substantiu "ba’ lé" vol dir "els que exercitaven l’ofici de” i actua de subjecte del verb "yaroh" que significa "llançar pedres". Ambtot, el significat final seria quelcom així com “els mestres del llançament”. I aquests mestres del llançament no són altres que els foners de les illes. Així doncs Balears vol dir "foners".
Autors clàssics com Plini, Estrabó o Diodor n'han parlat molt d'ells. Però és la narració de Licofront de Calcis, en el seu poema hermètic Alexandra (versos 633-641), quan parla dels fugitius de la guerra de Troia que arribaren a les Balears, que ell anomena Gimnèsies, on es dóna aquesta descripció:
:"I altres, després de navegar com crancs als roquissars Gimnesis envoltats de mar, arrossegaran la seva existència coberts de pells peludes, sense vestits, descalços, armats de tres fones de doble corda. I les mares ensenyaran als seus fills més petits, en dejú, l’art de tirar; ja que cap d’ells tastarà el pa amb la seva boca si abans, amb precisa pedra, no n’encerta un bocí posat sobre un pal com a blanc."
Aquesta fama i possiblement també un excés de població en les darreries de l'època talaiòtica va donar lloc a que molts d'aquests foners illencs acabessin nodrint els exèrcits cartaginès i més tard romà.
La primera menció expressa dels balears en l’exèrcit cartaginès (en lluita amb els grecs de Sicília) la fa Diodor (XIII, 80), referint-se al 406 a.C.
Sembla que el costum d'utilitzar la fona a les illes no es va deixar entre la gent del camp fins ben entrat el segle XX. De fet, l'anomenaven "bassetja", mot d'origen incert, però possiblement preromà, és a dir, contemporani dels foners que van donar nom a les Balears. A Menorca, segons expliquen Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i Casasnovas, existia la tradició fins a no fa gaire que, per entrar en el gremi dels bassetgers, l'aspirant havia d'encertat amb la pedra de la fona i sense errar cap tir els 9 barrrerons d'una barrera o bé els 8 espais buits entre barra i barra (Camps, 1921).
Bibliografia consultada
- ALCOVER, A. M.; MOLL, F. B. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1993. Tom 2, p347
Història Natural
Paleogeografia
Gimnèsies i Pitiüses han tingut una història geogràfica diferent. Durant les glaciacions del quaternari, degut a l'acumulació de l'aigua en forma de glaç en els casquets polars i a les grans serralades, mars i oceans van baixar de ninell. Això va donar que s'unissin Menorca i Mallorca per un cantó, i Eivissa i Formentera per l'altre. Totes les faunes i flores aleshores es van barrejar però entre la Gran Gimnèsia i la Gran Pitiüsa no va ser així perquè va romandre un canal marí de més de 70 km, infranquejable per la fauna terrestre.
La menor mida de la Gran Gimnèsia (2000 km2) i un clima més àrid (300 mm) va provocar l'extinció de la fauna terestre i la manca de poblaments vegetals arboris notables.
Flora
La flora de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Es poden distingir 3 components geogràfics:
- L'element florístic tirrènic balear: 17 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic ibèric balear: 14 endemismes catalogats (fins al 1997)
- L'element florístic baleàric: 87 endemismes catalogats (fins al 1997)
En el passat, Gimnèsies i Pitiüses varen tenir ecosistemes diferents.
Les Gimnèsies tindrien boscos d'alzina a l'interior i a les planes costeneres grans boscos de boix balear (Buxus balearica), actualment planta relictual a Mallorca.
les Pitiüses estarien pràcticament despullades de vegetació arbòria (algunes pinedes solament, d'aquí l'origen del mot), ni tampoc del boix balear, i en canvi dominarien els herbassars nitròfils producte de l'efecte abassegador de les dejeccions de la gran quantitat de colònies d'avifauna que tindrien.
Bibliografia consultada
- ALOMAR i CANYELLES, G.; MUS i AMÉZQUITA, M.; ROSSELLÓ i PICORNELL, J.A. Flora endèmica de les Balears. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1997. 294 p. ISBN 84-87389-90-2
Vincles externs
- [http://www.uib.es/depart/dba/botanica/herbari Herbari virtual]: Herbari del Departament de Biologia de la UIB
- [http://www.islapro.com/ecologia/default.htm Codex Plantarum Vascularium Balearicum 2000]: Catàleg de la Flora Vascular de les Illes Balears
Fauna
La fauna de les illes destaca per un gran nombre d'endemismes. Hi ha uns 230 endemismes animals catalogats (fins l'any 2000), 99% són invertebrats.
No cal dir que la informació existent no és la mateixa per a cada tàxon. Els vertebrats són els més ben estudiats. Els invertebrats tenen grups sencers dels que es té poquíssima informació.
En el passat, la fauna de les Gimnèsies i de les Pitiüses era ben diferent. Sembla ser, que llevat de les espècies voladores (aus, rate pinyades i insectes voladors), no compartien quasi cap espècies terestre. Diferents comunitats vegetals, diferents herbívors, diferents carnivors.
Un dels grans esdeveniments faunístics a les illes, relativament recent, ha estat la desaparició de tota una fauna de mamífers insulars endèmica (veure la bibliografia de paleofauna balear).
Durant el Plio-Quaternari es desenvolupà a les Gimnèsies peculiar fauna terrestre:
- Myotragus: espècie amb aparença de cabra, encara que està poc emparentada amb elles
- Eliomys morpheus: la rata cellarda autòctona, un rosegador
- Soriculus hidalgoi: la musaranya autòctona, un insectívor
L'arribada de l'home a les illes va conduir a la desaparició d'aquesta fauna (s'han trobat ossos en les excavacions dels poblats talaiòtics)
A les Pitiüses, a partir del Pleistocè superior, la fauna es troba desproveïda de mamífers terrestres i d'amfibis. Però, és un fauna molt rica en ocells. Algunes desaparicions es van donar just en les primeres albors de presència humana (les darreres evidències de la seva presència són de fa uns 6600 anys):
- Haliaeetus albicilla: l'àguila marina
- Anser sp.: l'oca d'eivissa
Bibliografia consultada
- PONS, G. X.; PALMER, M. Fauna endèmica de les illes Balears. Palma: Institut d'Estudis Baleàrics, 1996. 307 p.;25 cm ISBN 84-87026-56-7
Enllaços externs
General
- [http://www.caib.es Govern de les Illes Balears]
- [http://www.weib.caib.es/Recursos/geo_hist_ib/geohistib.htm Materials didàctics de Geografia i Història]
- [http://www.caib.es/ibae/ibae.htm Institut Balear d'Estadística (IBAE)]
- [http://www.mallorcaweb.net/foners/historia/menu.htm Els foners Balears]
- [http://www.memoriadelesilles.org/ Memòria Històrica de les Illes Balears]
Natura
- [http://www.triplov.com/balear Naturalismo e conhecimiento dae herpetologia balear]: Completa web sobre els rèptils i anfibis de les Balears
- [http://www.islapro.com/ecologia/avium/default.htm Codex Aviorum Balearicum sXXI]: Catàleg de les aus de les illes Balears, i alguna cosa més
- [http://www.geocities.com/ezine2001 La Naturaleza balear a les mans d'un pintor]:Xisco Bernal, un pintor nou a Mallorca.
- [http://www.talayots.com/portal/catala/index.htm La cultura talaiòtica a les Balears]
Categoria:Illes Balears
Categoria:Arxipèlags
ja:バレアレス諸島
Palma
Palma
|
|
Localització de Palma respecte Mallorca
Mallorca |
| Gentilici | palmesà/ana, ciutadà/ana |
| Població (2004) | 379.898 habitants |
| Superfície | 213,55 Km2 |
| Densitat (2004) | 1.779 hab/Km2 |
| Altitud | 0 m |
| Nuclis de població | Palma, es Molinar, es Coll d'en Rebassa, Can Pastilla, Platja de Palma, s'Arenal, ses Cadenes, es Pil·larí, s'Aranjassa, Sant Jordi, sa Casa Blanca, Son Ferriol, son Castelló i can Valero (polígons industrials), Secar de la Real, Son Sardina, Establiments, Son Rapinya, sa Vileta, Gènova, Cala Major, Sant Agustí i Cas Català |
| Patró | Sant Sebastià (21 de gener) |
| Batllessa | Catalina Cirer Adrover (PP) (2003) |
Palma, o ciutat de Mallorca, és la capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat, l'anomenà Palma. Amb el rei Jaume I s'anomenà Mallorca. Amb el Decret de Nova Planta es recuperà oficialment el nom romà, que, també oficialment, al segle XIX es transformà en Palma de Mallorca. Per antonomàsia tradicionalment també s'anomena Ciutat.
Territori
El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i el mar mediterrani.
Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, Estells, Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.
Clima
Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitja anual de 17ºC amb una mitjana anual de precipitacions de 450 l/m2.
Història
Hom creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionariament per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans i més tard pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa. Es conserven restes de la muralla romana i de l'aràbiga i vestigis monumentals de l'aràbiga com el palau de l'Almudaina i els banys àrabs.
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit.
El 1229 fou conquerida pel rei Jaume I, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abarcava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).
Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogué alguns dels principals monuments: el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Sant Francesc i Sant Domingo, reformà el palau de l'Almudaina i començà la catedral de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera.
La seva privilegiada situació geogràfica li va permetre un intens comerç amb Catalunya, el País Valencià, Provença, els pobles del Magrib, els ducats italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or per a la ciutat. A la Llotja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació. El Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat vigent en el comerç marítim.
A principi del segle XVI, la rebel·lió forana (o revolta de les Germanies) i els freqüents atacs dels pirates turcs i berbers van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII.
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segons meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.
Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió es plasmà en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va acabar amb el perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.
Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el poder adquisitiu.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, tant africana com americana.
Transports
Aire
La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, que també compta amb una base militar. Es tracta del tercer aeroport de l'Estat espanyol en nombre de passatgers, només per darrera del de Barcelona i el de Madrid. Aquest aeroport té connexions regulars amb les ciutats més importants de l'Estat espanyol, com Madrid i Barcelona, així com als altres aeroports de les Illes Balears (Eivissa i Maó). Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment en destí al Regne Unit i Alemanya.
Per a vols privats resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.
Mar
El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues Estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. Des d'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.
La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.
Carretera
Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accesos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació de desvia el trànsit fora del casc urbà. Actualmente, s'està considerant l'opció de crear el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma.
Les línies regulars d'autobusos en destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes elles operen des de l'Estació d'autobusos oberta al carrer Eusebi Estada, i en pocs mesos serà l'estació intermodal de la Plaça Espanya la que utilitzi aquest servei.
Ferrocarril
Palma disposa de dues Estacions de ferrocarril operades per dues companyies diferentes i ambdues situades a la plaça d'Espanya.
L'Estació del ferrocarril d'Inca és operada per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). Des d'allà operen els ferrocarrils de les línies Palma-Inca-Sa Pobla i Palma-Inca-Manacor. Actualment aquesta estació està efectuant importants obres de soterrament de les vies i instal·lacions que el 2007 l'han de convertir en una estació intermodals on operaran, apart d'aquestes dues línies de tren, els autobusos i el metro.
L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. L'utilitzen els trens de la línia Palma-Bunyola-Sóller.
Transports interurbans
Les línies d'autobusos interurbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.
Els taxis necessiten llicència municipal per operar per la ciutat. Actualment són de color blanc.
Està previst que el 2007 entri en servei la primera línia del Metro de Palma que unirà la plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. Igualment està en estudi la implantació d'un tramvia que uneixin S'Arenal amb l'Aeroport de Son Sant Joan, passant per la Platja de Palma.
Palmesans il·lustres
Han nascut a la ciutat els següents personatges:
- Ramon Llull, filòsof i escriptor.
- Anselm Turmeda, escriptor.
- Jafudà Cresques, cartògraf.
- Abraham Cresques, cartògraf.
- Valerià Weyler, militar.
- Antoni Barceló, capità de marina.
- Antoni Maura Montaner, polític.
- Llorenç Villalonga, escriptor.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Eusebi Estada, enginyer.
Divisió administrativa
A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats" des de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regit per un regidor responsable, popularment anomenat "batlle de barri". Cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte des d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera s'ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:
- Nord
- Centre
- Ponent
- Llevant
- Platja de Palma
Cal destacar la barriada d'Establiments
Enllaços externs
- [ Informació de l'Institut Balear d'Estadística]
- [http://www.a-palma.es/index.htm Pàgina de l'Ajuntament]
Categoria:Mallorca
Català
::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català
El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia.
Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que
:«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».
Nombre de parlants al món
Territoris on la llengua té estatus oficial
Territoris on la llengua no té ple estatus oficial
Total
Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.
Pàgines que s'hi relacionen
- Dialectes del català
Parlars amb empremta de la llengua catalana
- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)
Manifests
- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat]
Categoria:Català
ja:カタルーニャ語
ko:카탈루냐어
simple:Catalan language
ÀreaL' àrea és una quantitat que expressa la mida d'una regió de l'espai. L' àrea de superfície es refereix a la suma de tots els costats d'un objecte. L' àrea és la derivada del volum i l'antiderivada de la longitud.
L' àrea també és una unitat de mesura (vegeu més avall).
De fet, tot i que el concepte d'àrea és bàsic en geometria, la seva definició no és trivial, i es dona com a evident en la majoria de textos.
Unitats
Algunes de les unitats més utilitzades per mesurar l'àrea son:
- metre quadrat (m2) - És una unitat derivada del SI
- àrea - 100 m2
- hectàrea - 10.000 m2
- quilòmetre quadrat - 1.000.000 m2
- fanecada - 833,33 m2
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Area
Area
Area
ja:面積
simple:Area
zh-cn:面积
zh-tw:面積
Quilòmetre quadratUn quilòmetre quadrat o km², és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat. És una de les unitats derivades del SI.
1 km² equival a;
- la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat
- 1 000 000 metres quadrats (m²)
- 100 hectàrees
- 0.386 102 milles quadrades
- 247.105 381 acres
Inversament;
- 1 m² = 0.000 001 km²
- 1 hectàrea = 0.01 km²
- 1 milla quadrada = 2.589 988 km²
- 1 acre = 0.004 047 km²
Per exemple, Catalunya té una superfície de 32 114 km².
categoria:Unitats de superfície
ja:平方キロメートル
DensitatVegi's també densitat de població
----
La densitat, de símbol ρ (lletra rho de l'alfabet grec), i a vegades abreviada com a d, és la relació que existeix entre la massa i el volum d'un cos. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos.
Fórmula general:
:ρ = m / V
Les unitats de mesura en el Sistema Internacional és el quilogram per metre cúbic (kg/m3). Però per motius històrics i pràctics, normalment es mesura en grams per centímetre cúbic (g/cm3).
Densitat de l'aigua a 3.98 °C = 1000 kg/m3 = 1 g/cm3
Densitat d'algunes substàncies
Densitat d'un punt P d'un medi continu
La densitat en un medi continu és una magnitud, escalar, no fonamental, definida en cada punt material.
Sigui P un punt material d'un medi continu. Sigui una successió de volums materials, de volum Vi (decreixents) i de massa mi, tals que tots continguin el punt P en el seu interior.
Anomenem densitat del punt P al límit de la succesió dels quocients quan Vi tendeix a 0 (recordeu que en un medi continu no s'hi contemplem les mol·lècules subatòmiques ni res).
Categoria:Magnitud física
Category:Propietats químiques
ja:密度
GentiliciEls gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Acostumen a tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de.
N'hi ha que són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no.
Les diferents variants s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.
Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis són:
- -à, -ana
- Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
- València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).
- Manresa: manresà, manresana (manresans, manresanes).
- -í, -ina
- Cervera: cerverí, cerverina (cerverins, cerverines).
- Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
- Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
- -enc, -enca
- Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
- Terrassa: terrassenc, terrassenca (terrassencs, terrassenques).
- Penedès: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
- -ès, -esa
- Maó: maonès, maonesa (maonesos, maoneses).
- Perpinyà: perpinyanès, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
- Ripoll: ripollès, ripollesa (ripollesos, ripolleses).
- -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
- Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
- Castalla: castellut, castelluda (castelluts, castelludes).
- Benilloba: benillobut, benillobuda (benillobuts, benillobudes).
- -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
- Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
- Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
- Ibi: ibier, ibiera (ibiers, ibieres).
Altres sufixos:
- -tà, -tana (-tans, -tanes). Exemples:
- Xiva: xivatà, xivatana (xivatans, xivatanes).
- Lleida: lleidatà, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
- la Pobla de Segur: poblatà, poblatana (poblatans, poblatanes).
- -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
- Sóller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).
- -aire (-aires). Exemple:
- Canet de Rosselló: canetaire (canetaires).
En cada cas s'ha de triar el que ens resulti més adequat fonèticament, i moltes vegades és només qüestió de tradició el fet que s'usi una forma o una altra.
Nocions ortogràfiques
No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de l'ús de les majúscules.
gentilicis d'habitants de l'univers
Mercuri : Mercurià.
Venus: Venusià.
Terra: Terrícola.
Lluna: Selenita.
Mart: Marcià.
Júpiter: Jupiterià.
Saturn: Saturnià.
Neptú: Neptunià.
Plutó: Plutonià.
Nota: De manera genèrica podem dir extraterrestres.
Categoria:Lingüística
1 de marçL'1 de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 305 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1957 - Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies".
- 1983 - Illes Balears: hi entra en vigor l'Estatut d'autonomia.
- 1991 - Madrid: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 2002 - Espanya: les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n'és l'única moneda de curs legal.
- 2005 - Calvià (Mallorca): Inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
:MÓN
- 1493 - Pontevedra (Galícia): hi arriba la carabel·la "La Pinta", de retorn d'Amèrica: es dóna la primícia de l'èxit de l'expedició de Cristòfor Colom.
- 1871 - França: enderroquen l'emperador Napoleó III.
- 1896 - França: el físic Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat.
- 1983 - Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.
- 1994 - Europa: neix lEuropa dels Quinze: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1444 - Florència (Itàlia): Sandro Botticelli, pintor italià.
- 1852 - Petilla de Aragón (Navarra): Santiago Ramón y Cajal, biòleg, Premi Nobel de Medicina.
- 1904 - Clarinda, (Iowa, USA): Glenn Miller, compositor estatunidenc.
- 1922 - Jerusalem (Palestina): Isaac Rabin, cap d'estat d'Israel.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
----
Un dia abans (anys comuns) / Un dia abans (anys de traspàs) / Un dia després
Categoria:Març
ja:3月1日
ko:3월 1일
simple:March 1
th:1 มีนาคม
ISO 3166-2La ISO 3166-2 és la segona part de l'estàndard de la ISO 3166. És un sistema de geocode creat per a xifrar els noms de subdivisions dels països (entitats territorials), així com també les àrees depenents. El propòsit de l'estàndard és establir una sèrie mundial d'abreviatures curtes per als llocs, per al seu ús en etiquetes de paquets, envasos i altres objectes similars. Un codi alfanumèric curt pot servir per a indicar clarament una localització d'una forma més convenient i menys més ambigua que el topònim complet.
| grandària
| alpha
| numèric
| alpha-numèric
|
constant
1 Caràcter
| Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
AR, BO, CR, EC, FJ, GM, KI, KM, LS, LU, MG, NE, RW, SL, ST, TG, TM, VE
|
GA, IS, AT
|
PA
|
constant
2 Caracters
| Lliure: CH, US
Parcialment lliure: AL, ID
ISO - Copyright:
sense classificar:
AE, AM, AU, BI, BJ, BN, BR, BS, BW, BY, CA, CD, CF, CL, CM, CV, CZ, DE, DJ, ER, ET, FI, GE, GH, GN, GT, GW, GY, HN, HT, HU, IN, IT, IQ, JO, KW, LA, LB, LR, LT, LV, LY, MD, MU, MW, NA, NG, NI, NL, NP, OM, PK, PL, QA, SB, SH, SK, SN, SO, SR, SV, SY, SZ, TJ, TL, UY, UZ, WS, YE, YU, ZA, ZW
|
Lliure:
Parcialment lliure: TN
ISO - Copyright:
sense classificar:
BD, BG, BH, CI, CN, CU, CY, DO, DZ, EE, GR, HR, IR, JM, JP, KR, LK, MM, MY, NO, PT, SA, SD, TR, TZ, UA, UM, VN, ZM
|
Free: FR Unsorted: BT
|
constant
3 Caracters
|
Lliure:
Parcialment lliure: KP
ISO - Copyright: MA
sense classificar:
AO, AF, BA, BE, BF, CS, FM, GB, KZ, MD, MH, MX, NZ, PE, PG, PH, TT, TW
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
DK, KE, SI, UG, VU
|
|
barrejat
1,2 Caracters
| Free:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
no system?: ES, GQ, IE, IL
1 per a regions, 2 per a capitals: KG
1 per a cabdals, 2 per a departments: RO
1 com regla general, 2 per a excepcions SE
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
KH
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
TH
|
barrejat
2,3 Caracters
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright: CO
sense classificar:
?:BZ, EG, TD
2 per a repúbliques, 3 per a ciutats, regions, districtes: RU
2 per a ciutats, 3 per a divisions subregionals: AZ
2 per a Capitals, 3 altres: ??
|
|
MR, MV
|
barrejat
1,3 Caracters
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
MZ
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
MN
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:
ML
|
barrejat
1,2,3 Caracters
|
|
|
Lliure:
Parcialment lliure:
ISO - Copyright:
sense classificar:CG, PY
|
Categoria:Normes ISO
ja:ISO 3166-2
th:ISO 3166-2
Jaume Matas Palou
Jaume Matas Palou és un polític balear. President del PP de les Illes Balears i home de confiança de l'expresident de Balears Gabriel Cañellas.
Nascut a Palma el 1956, estudià economia i ciències empresarials (especialitat en hisenda pública) a la Universitat de València. Després d'ingressar al cos d'inspectors d'hisenda i de treballar als negocis familiars, entrà en política el 1989, en el qual fou nombrat director general de pressupostos del Govern Balear. D'aquesta manera es guanyà la confiança del president d'aleshores, Gabriel Cañellas (PP).
Fou Conseller d'Economia i Hisenda, en una època marcada pels escàndols polítics (cas Túnel de Sóller i Brokerval) en els quals algunes persones molt pròximes a les seves esferes foren imputats. Afavorit per la dimissió de Gabriel Cañellas com a president, i posteriorment per la de Cristòfol Soler Cladera, que per allunyar-lo de pretensions al poder (perquè el considerava massa proper a l'expresident Gabriel Cañellas) intentà destituïr-lo com a Conseller d'Economia i Hisenda i nombrar-lo Conseller d'Agricultura, acabà la legislatura com a president des del 1996 al 1999 quan perdé la majoria absoluta a les eleccions autonòmiques i la presidència del govern a favor del socialista Francesc Antich. Durant el seu mandat es donà un altra escandol conegut com a MAPAU, en el que s'organitzà una trama per captar vots d'emigrants.
Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient en el segon govern de José María Aznar, època en que va crear una gran pol.lèmica amb el Plan Hidrológico Nacional, i amb la concessió irregular per disfrutar una piscina a favor den Pedro José Ramirez, director del periòdic El Mundo. El 2003 es tornà a presentar a les eleccions autonòmiques al Parlament Balear, que guanyà per majoria absoluta, pel que tornà a recuperar la presidència del govern.
Matas Palou, Jaume
Matas Palou, Jaume
Categoria:Presidents de les Illes Balears
Categoria:Illes Balears
Govern de les Illes BalearsEl Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins el 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març. També s'ha de tenir en compte la Llei 27/1997, de 4 d'agost, per la que es cediren tributs a la CAIB (C. A. de les Illes Balears).
La iniciativa de reforma del Estatut d'Autonomia correspon, entre altres, al Govern de la Comunitat Autònoma.
Composició
El Govern de les Illes Balears està format pel president de la Comunitat Autònoma i els seus consellers.
El president de la Comunitat Autònoma és elegit pel Parlament Balear d'entre un dels seus diputats per un període de quatre anys, que és renovable. És anomenat pel rei d'Espanya mitjançant llei orgànica que es publica tant al BOE com al BOIB. Representa la màxima representació institucional de la CAIB i és responsable de la seva acció de govern davant del Parlament Balear, juntament amb els consellers, davant del qual haurà de reunir comptes a les sessions de control. En cas de malaltia, defunció o qualsevol altre impediment podrà ser substituït pel vicepresident, el president del parlament o bé pel conseller de més edat. El seu cessament també serà publicat tant al BOE com al BOIB. El president reb el títol de Molt honorable senyor de manera vitalícia.
Els consellers són elegits i nomenats pel president, que fins el 1999 només en podia designar un màxim de deu. El seu nomenament es publica al BOIB a través de llei orgànica. No és necessari que siguin membres del Parlament Balear. Cada conseller és responsable de l'àrea de govern que el president li assigna, però també en podrà designar sense cartera. Els consellers deixen l'exercici dels seus càrrecs quan són cessats pel president o bé quan aquest és cessat. Els consellers reben el títol dHonorable senyor de manera vitalícia.
Presidents
- Gabriel Canyelles i Fons (PP, 1983-1995)
- Cristòfol Soler i Huguet (PP, 1995-1996)
- Jaume Matas i Palou (PP, 1996-1999 i des de 2003)
- Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 1999-2003)
Conselleries (legislatura 2003 - 2007)
- Relacions Institucionals: Marta Estaràs Ferragut (PP)
- Turisme: Joan Flaquer Riutort (PP)
- Obres Públiques, Habitatge i Transports: Margarita Isabel Cabrer González (PP)
- Medi Ambient: Jaume Font Barceló (PP)
- Interior: José María Rodríguez Barberá (PP)
- Economia, Hisenda i Innovació: Lluís Àngel Ramis de Ayreflor Cardell (PP)
- Comerç, Indústria i Energia: Josep Joan Cardona (PP)
- Treball i Formació: Cristóbal Huguet Sintes (PP)
- Educació i Cultura: Francesc Fiol Amengual (PP)
- Agricultura i Pesca: Margalida Moner Tugores (PP)
- Salut i Consum: Aina Maria Castillo Ferrer (PP)
- Presidència i Esports: Maria Rosa Puig Oliver (PP)
Enllaços externs
- [http://www.caib.es Enllaç al lloc del Govern de les Illes Balears]
Categoria:Illes Balears
ArxipèlagUn arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic.
Llista d'arxipèlags
- l'arxipèlag d'Estocolm (Suècia)
- l'arxipèlag de Göteborg (Suècia)
- l'arxipèlag de Turku (Finlàndia)
- l'arxipèlag de Fernando de Noronha (Brasil)
- les Açores (Portugal)
- les Bahames
- Cap Verd
- les Filipines
- les illes Åland (Finlàndia)
- les illes Aleutianes (Estats Units)
- les illes Àrtiques (Canadà)
- les illes Balears (Espanya)
- les illes Canàries (Espanya)
- les illes del Canal (Regne Unit i Irlanda)
- les illes Fox (Estats Units)
- les illes Galápagos (Equador)
- les illes Hawaii (Estats Units)
- les illes Kerguelen (França)
- les Illes Malvines o illes Falkland (Regne Unit))
- les Illes Òrcades del Sud (Regne Unit)
- les Illes Shetland (Regne Unit)
- Insulíndia (Indonèsia, Malàisia i Papua Nova Guinea)
- el Japó
- Juan Fernández (Xile)
- els Keys de Florida (Estats Units)
- les Maldives
- Malta
- la Polinèsia Francesa
- Nova Zelanda
- la Terra del Foc
Vegeu també
- Geografia
- Geomorfologia
Categoria:Arxipèlags
ja:列島
GimnèsiesLes Gimnèsies és com es denominen les dues més grans illes de les Balears: Menorca i Mallorca.
És així com denominaven els grecs a les illes habitades pels talaiòtics. Els grecs reclutaven als foners mallorquins i menorquins per formar llurs tropes lleugeres, que les anomenaven gymnetes (gymnos, en grec significa nu) al·ludint no tant a la completa nuesa, sinó a l'escassetat del seu equip militar comparat, per exemple, amb els hoplites, d'armament pesant. Per tant, i segons els autors clàssics com Licofront, les illes dels gymnetes no podien rebre altre nom que el de Gimnèsies.
Les fonts clàssiques (Timeu) també expliquen que els seus habitants utilitzaven l'oli de llentiscle per ungir-se. També ho feien els gymnetes (amb oli d'oliva, però) per fer exercicis físics, igual que ho feien els gimnastes (gymnoi) d'Olímpia.
Els fenicis van denominar a aquestes dues illes amb un nom diferent: Balears. Els romans (com en altres casos) van preferir aquest topònim al dels grecs i això va fer que la denominació de Gimnèsies es perdés. La unitat administrativa que donà l'imperi romà a Gimnèsies i Pitiüses, amb el nom dinsulae Baliares va condicionar que a la llarga les Balears fossin conegudes com el conjunt d'illes de l'arxipèlag. Tot i així, un cop van passar a l'Administració provincial romana es va utilitzar indistintament el topònim. Així, Livi distingeix entre Baliaris maior i Baliaris minor, que posteriorment donaran lloc a les denominacion de Maiorica i Minorica, tot seguint l'accepció primigènia de la paraula.
Modernament s'ha reprès la denominació antiga de Gimnèsies, sobretot en cercles acadèmics i científics, on és habitual recórrer a les arrels greco-llatines per elaborar cultismes i tecnicismes.
Si bé fa 2500 anys la necessitat era saber distingir entre les illes poblades i les depoblades, entre les conqueribles i explotables i les que només podien ser objecte de transaccions o intercanvis, actualment la necessitat científica és una altra. La història natural i l'ecologia de les illes fa necessari distingir dos tipus de realitats diferents: unes illes més àrides que estarien desposseïdes de vegetació i ocupades per les aus (Pitiüses) i unes illes més plujoses amb abundant vegetació arbòria i proveïdes de mamífers (Gimnèsies). Curiosament, i potser per això s'utilitzi la mateixa terminologia que els grecs, aquests fets naturals varen condicionar el poblament humà, i pertant, expliquen la distribució restringida a les illes de Mallorca i Menorca de la cultura talaiòtica.
Bibliografia consultada:
- BELENGUER, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I)
Categoria:Illes Balears
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes Balears, per això també se l'anomena la Balear Major.
Prehistòria
A Moleta (Sóller), i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat al any 5200 aproximadament.
Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes.
Els balears eren bons foners, i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ser que lluitaren al costat d'Aníbal, el general cartaginès que quasi derrotà als romans, arribant a combatre gaire bé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps es la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill inminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats en dones, i vi.
Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a. C. Quintus Cecilius Metelus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar, i sotmetre als balears.
- Regne de Mallorca
- Rei de Mallorca
Orografia
Mallorca presenta dues serres: La de Tramuntana, amb muntanyes més altes, destaquen el puig Major (1.445 m), i els de Massanella (1.364 m), Tomir (1.102 m), l'Ofre (1.090 m), Galatzó, Alfàbia (1.069), Teix (1.064), Tossals Verds (1.028); i la serra de Llevant; i els plans de Migjorn i es Pla. També s'ha de destacar el massís de Randa, amb el cim de Cura (548 m).
Comarques de Mallorca:
Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però sí es és consensuada pels geògrafs.
- La capital: Palma
- Pla de Mallorca
- Serra de Tramuntana
- Raiguer
- Migjorn
- Llevant (Mallorca)
Vegeu: Llistat de municipis de les Illes Balears
Enllaços externs:
- [http://www.chh.de.free.fr/fun/thumbnails.php?album=4 Picture gallery of Mallorca]
- [http://www.caib.es/ibae/fitxes/mallorca.htm Informació de l'Institut Balear d'Estadística]
- [http://www.fut.es/~jncreus/cap4.html Jaume I]
- [http://www.afuegolento.com/noticias/11/firmas/delreal/379/ El vi, els foners, els romans, Cartago; en castellà]
- [http://www.teatrenu.com/brauapunts.html Aníbal]
- [http://www.iespana.es/web-darder/1999/paginas/Reis%20Mallorca/imagenes/sanc_i_de_mallorca.htm Sanç I de Mallorca]
- [http://www.cilma.net/municipis/ Webs, teléfons, i correus de entitats municipals]
- [http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/index.php Plana del Consell de Mallorca]
- [http://www.memoriadelesilles.org/ Memòria Històrica de les Illes Balears]
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Maps_of_Mallorca Mapes de Mallorca]
Categoria:Mallorca
ja:マヨルカ島
Sa DragoneraSa Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric. Està situada al sud-oest de Mallorca.
Administrativament pertany al municipi d'Andratx i actualment és Parc Natural.
Té una superficie de 2,88 hectàrees, amb una longitud màxima de 3.700 metres i una amplaria màxima de 780 metres. El seu relleu és accidentat, amb una costa escarpada. La cala Lledó li serveix de port.
No està habitada.
Enllaços externs
[http://www.sarraco.org/isladragonera.htm Sa Dragonera a la web de S'Arracó]
Categoria:Illes Balears
Pitiüses]
Les Pitiüses són les illes Eivissa i Formentera. A l'antigor eren anomenades així pels grecs, diferenciant-les de les que ells anomenaven Gimnèsies perquè no tenien poblament indigena (talaiòtics).
El sufix -oussa és indicatiu dels noms imposats pels grecs a les illes i als territoris que fitaven les rutes mediterrànies des de l'Adriàtic i el sud d'Itàlia fins a l'estret de Gibraltar, i la fixació d'aquesta toponímia cal datar-la als voltants del segles VII-VI a.C. Així Meloussa s'ha atribuït a Menorca per quant melon, en grec, significa bestiar i des de sempre aquesta illa ha gaudit de la reputació de ser una terra ramadera, Cromioussa a Mallorca per raons incertes, i Ophioussa a Formentera per l'abundància d'ofidis (serps), i Pitioussa a Eivissa perquè, segons l'auto clàssic Diodor, hi abundaven els pins.
El primer poblament de les Pitiüses és pretalaiòtic, però misteriosament, no té continuïtat en el temps amb l'època talaiòtica, i posteriorment al 1300 a.C. les illes estan despoblades. Els fenicis van ser els primer en repoblar-les, a la segona meitat dels segle VII a.C., i van anomenar a la colònia que van fundar a Eivissa colònia ebussitana (prenent el nom d'un dels dos ports que van fundar, Ebusus) i a les Gimnèsies Illes Balears.
Més tard, l'Administració provincial romana va denominar insulae Pityusae el conjunt d'aquestes dues illes, i Ophiusa o Colubria quan es referien només a Formentera.
En l'actualitat formen part de les Illes Balears, topònim que ha acabat agafant tot el protagonisme. Comparteixen el Consell Insular d'Eivissa i Formentera.
Bibliografia
- BELENGUER, E. Història de les illes Balears. Barcelona: Edicions 62, 2004. 525 p. ISBN 84-297-5506-3 (volum I)
- CASASNOVAS CAMPS, M.A. Història de les illes Balears. Mallorca: Editorial Moll, 1998. 447 p. ISBN 84-273-4044-3
Enllaços externs
- [http://www.cief.es Consell Insular d'Eivissa i Formentera]
- [http://www.toteivissa.com/ Informació d'Eivissa i Formentera]
Categoria:Illes Balears
Eivissa
- Illa d'Eivissa: una de les illes Balears o Pitiüses.
- Eivissa (municipi): Municipi i ciutat de l'illa d'Eivissa.
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes Balears, per això també se l'anomena la Balear Major.
Prehistòria
A Moleta (Sóller), i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat al any 5200 aproximadament.
Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes.
Els balears eren bons foners, i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ser que lluitaren al costat d'Aníbal, el general cartaginès que quasi derrotà als romans, arribant a combatre gaire bé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps es la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill inminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats en dones, i vi.
Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a. C. Quintus Cecilius Metelus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar, i sotmetre als balears.
- Regne de Mallorca
- Rei de Mallorca
Orografia
Mallorca presenta dues serres: La de Tramuntana, amb muntanyes més altes, destaquen el puig Major (1.445 m), i els de Massanella (1.364 m), Tomir (1.102 m), l'Ofre (1.090 m), Galatzó, Alfàbia (1.069), Teix (1.064), Tossals Verds (1.028); i la serra de Llevant; i els plans de Migjorn i es Pla. També s'ha de destacar el massís de Randa, amb el cim de Cura (548 m).
Comarques de Mallorca:
Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però sí es és consensuada pels geògrafs.
- La capital: Palma
- Pla de Mallorca
- Serra de Tramuntana
- Raiguer
- Migjorn
- Llevant (Mallorca)
Vegeu: Llistat de municipis de les Illes Balears
Enllaços externs:
- [http://www.chh.de.free.fr/fun/thumbnails.php?album=4 Picture gallery of Mallorca]
- [http://www.caib.es/ibae/fitxes/mallorca.htm Informació de l'Institut Balear d'Estadística]
- [http://www.fut.es/~jncreus/cap4.html Jaume I]
- [http://www.afuegolento.com/noticias/11/firmas/delreal/379/ El vi, els foners, els romans, Cartago; en castellà]
- [http://www.teatrenu.com/brauapunts.html Aníbal]
- [http://www.iespana.es/web-darder/1999/paginas/Reis%20Mallorca/imagenes/sanc_i_de_mallorca.htm Sanç I de Mallorca]
- [http://www.cilma.net/municipis/ Webs, teléfons, i correus de entitats municipals]
- [http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/index.php Plana del Consell de Mallorca]
- [http://www.memoriadelesilles.org/ Memòria Històrica de les Illes Balears]
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Maps_of_Mallorca Mapes de Mallorca]
Categoria:Mallorca
ja:マヨルカ島
Eivissa
- Illa d'Eivissa: una de les illes Balears o Pitiüses.
- Eivissa (municipi): Municipi i ciutat de l'illa d'Eivissa.
Menorca
Menorca és l'illa més septentrional de les Balears. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana.
Balears
= Geografia i història natural =
Menorca, amb una extensió de 701 km2, se situa al bell mig de la Mediterrània Occidental (40ºN 4º E), gairebé equidistant de terres africanes, itàliques i ibèriques, sent la més septentrional de les Balears. L’illa i els illots que l’envolten constitueixen un resum de la Mediterrània Occidental, en el qual es poden trobar la major part dels | | |
