:: wikimiki.org ::

Illes Britàniques

Illes Britàniques

Les illes Britàniques (en anglès the British Isles, en gaèlic na hOileáin Bhriotanacha) és el nom tradicionalment emprat per identificar l’arxipèlag d’illes al nord-oest de la costa europea consistents en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes.

Geografia

Les illes Britàniques són separades de l’Europa continental per la mar del Nord a l´est i pel canal de la Mànega al sud, mentre que a l’oest i al nord limiten amb l’oceà Atlàntic. La mar d’Irlanda en separa les dues illes majors. La superfície de l'arxipèlag és de 315.134 km².

Illes que en formen part

- la Gran Bretanya
- Irlanda
- Man
- Wight
- les Òrcades
- les Shetland
- Fair
- les Hèbrides i moltes altres petites illes que envolten la Gran Bretanya i Irlanda. Les illes Anglonormandes són a voltes també incloses en l’arxipèlag, si bé les raons per fer-ho són més aviat polítques que no pas estríctament geogràfiques, puix que són molt més a prop de la costa francesa que de l'anglesa.

El terme illes Britàniques

L’ús del terme pateix una certa davallada, sobretot entre els mateixos habitants de les illes, a causa de les seves connotacions polítiques i històriques. Mentre pertanyeren enterament a l’Imperi Britànic el terme restà mancat de polèmica. Amb la independència de la República d'Irlanda, però, alhora que amb una certa revifalla del sentiment diferencial a Gal·les i Escòcia, part dels seus habitants el consideren inacceptable, ja que remet a un subordinament al Regne Unit que actualment és història. Precisament un dels noms alternatius que el gaèlic irlandès dóna a l'arxipèlag és el d'Oileáin Iarthair Eorpa, "illes de l'Europa Occidental". Categoria:Illes Categoria:Regne Unit ja:ブリテン諸島 ko:영국 제도

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes

- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços

- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Gaèlic

El goidèlic, conegut també com a gaèlic, o Q-celta, és una de les dues branques majors en que es divideixen avui les llengues celtes (l'altra es el britònic). El goidèlic o gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament, les llengues goidèliques eren força esteses en la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) es cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país. Hi ha una wikipedia en gaèlic
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També n'hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parlava a l'illa de Man. Es va originar incialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els primers parlants però en van sobreviure un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la en front de l'anglès tot i ser la seva llengua materna.
- El shelta, tot i ser confós molt sovint amb una llengua goidèlica, no és més que un criptolecte basat en l'irlandès i l'anglès amb una sintaxi principalment anglesa. Categoria:Llengües celtes ja:ゲール語

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Gran Bretanya

Gran Bretanya és l'illa més important de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km2. La capital d'Anglaterra i del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia respectivament. Segons la font oficial, http://www.statistics.gov.uk/glance/default.asp, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57 103 927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085). Completa el Regne Unit Irlanda del Nord, amb 1.685.267 habitants. El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) neix a Ceredigion a l'oest de Gal·les. Categoria:Regne Unit ja:グレートブリテン島 simple:Great Britain

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

Canal de la Mànega

El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche ) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb el mar del Nord. Situat a l'oest d'Europa, separa el nord-est de França de l'illa de la Gran Bretanya. El seu punt més estret és al pas de Calais (també anomenat estret de Dover), on només 34 quilòmetres de distància separen Dover del cap francès Gris-Nez. Al sud-oest de l'estret, prop de la costa francesa, hi ha les illes Anglonormandes, pertanyents al Regne Unit. L'illa francesa d'Ouessant, davant la costa bretona, marca l'extrem occidental del canal. A la zona sud del canal hi destaca la península de Cotentin. El nom català del canal prové del francès, en què la Manche vol dir "la màniga". Aquest mateix significat és el que s'ha conservat en alemany (Der Ärmelkanal), en portuguès (Canal da Mancha), en italià (la Manica) o en esperanto (Manika Markolo), a diferència de l'anglès, que l'anomena "canal anglès" (English Channel) o el neerlandès, que en diu simplement "el canal" (Het Kanaal); l'espanyol, curiosament, adapta la forma francesa tan sols fonèticament però sense conservar-ne el significat originari, ja que Canal de la Mancha no fa referència a cap màniga.

Formació del canal

Abans del final de l'última glaciació, uns 10.000 anys enrere, el conjunt de les illes Britàniques formava part del continent europeu. En retirar-se el gel de la glaciació, es va formar un gran llac a la part sud-oriental de l'actual mar del Nord, que drenava cap a l'Atlàntic a través d'un petit canal a l'alçada de Dover i Calais. Al voltant del 6500 aC, una forta erosió va anar desgastant la roca calcària de l'estret i va crear definitivament el Canal de la Mànega. Des de llavors l'acció de les ones sobre les costes ha augmentat l'amplada de l'estret. Aquest mateix efecte continua avui en dia.

Importància històrica

El canal de la Mànega sempre ha estat la millor defensa de la Gran Bretanya: és l'accident geogràfic que li ha permès d'intervenir i d'evitar possibles entrades en conflictes europeus. Va impedir a Napoleó i Hitler la invasió del país. S'hi han succeït moltes invasions (o intents d'invasió) com la conquesta normanda, l'Armada Invencible o la batalla de Normandia. També hi ha hagut moltes batalles navals, com la batalla de Portland, la batalla de la Hougue i la topada entre lUSS Kearsarge i el CSS Alabama. Al mateix temps, la Mànega ha servit com a vincle comú cultural i polític, des de les societats celtes, la cultura imperial romana, la fundació de Bretanya pels colons provinents de la Gran Bretanya, fins a l'estat anglonormand. El comerç pel canal ha estat un altre element important per a les societats d'ambdues ribes des de temps prehistòrics; producte d'això hi ha un gran nombre de ports d'importància a les dues bandes de l'estret:
- Dover
- Calais
- Dieppe
- Southampton
- Portsmouth
- Le Havre
- Cherbourg Rutes importants dels transbordadors:
- Dover – Calais
- Newhaven – Dieppe
- Portsmouth – Caen
- Portsmouth – Cherbourg
- Portsmouth – Le Havre
- Poole – Saint-Malo
- Weymouth – Saint-Malo
- Plymouth – Roscoff A la importància del tràfic comercial i de passatgers que uneix les dues ribes del canal cal afegir-hi la que representa el que travessa el canal i que uneix les economies de l'Europa del nord amb la resta del món. Tot aquest tràfic marítim combinat fa que el canal de la Mànega sigui una de les vies de comunicació més importants del món, i una de les principals pel que fa al comerç marítim (algunes fonts consideren que concentra més de la quarta part del comerç marítim mundial). Els centres de vacances costaners, com ara Brighton i Deauville, inicalment fomentats per al turisme aristocràtic a començament del segle XIX, s'obriren posteriorment a altres classes socials i han adoptat un estil de complex de lleure que ha influït notablement arreu del món.
L'Eurotúnel
Ara mateix, moltes persones creuen el canal de la Mànega pel "Túnel del Canal", "Chunnel" o "Eurotúnel". Aquesta enorme proesa d'enginyeria, proposada per primer cop per Napoleó, connecta la Gran Bretanya amb el continent mitjançant el tren o l'automòbil. Ara és normal viatjar entre Brussel·les o París i Londres amb el tren Eurostar.
Travesses importants del Canal
El 7 de gener de 1785, el francès Jean-Pierre Blanchard i el nord-americà John Jeffries viatgen des de Dover (Regne Unit) fins a Calais (França) amb un globus aerostàtic, i són els primers a creuar l'estret per l'aire. Matthew Webb és, el 1875, la primera persona que creua el canal nedant. El 6 d'agost de 1926, Gertrude Ederle és la primera dona a fer-ho, i supera el rècord masculí en dues hores. El 1909, Louis Blériot, des de França, fou la primera persona a creuar l'estret amb avió. El 1979, l'aeroplà Gossamer Albatross guanya les 100.000 lliures de premi que hom havia reservat per al primer enginy que creués el canal mitjançant la força humana. El pilot, Bryan Allen, pedala 3 hores per complir l'objectiu. Categoria:Estrets Categoria:Canals ja:イギリス海峡 ko:영국 해협

Gran Bretanya

Man

Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa de la mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Pertany a la Corona del Regne Unit (British Crown Dependency). Tradicionalment s'hi parlava manx, si bé el seu darrer parlant nadiu morí el 1974, i ara hi domina l'anglès (tot i certs intents de revifalla).

Lligams

- [http://www.iomguide.com/ Isle of Man Guide ] Website sobre l'illa
- [http://www.manxies.net/forums Manxies.net forums] La parla de l'illa.
- [http://maps.google.com/maps?ll=54.201050,-4.550400&spn=0.522537,0.764923&t=k&hl=en Google Maps Satellite Photo]
- [http://www.manxforums.com Manx Discussion Forums ] Forum de Man
- [http://www.isle-of-man.com/places.shtml Informació de Llocs de l'illa]
- [http://groups.yahoo.com/group/IsleofMan/ IsleofMan Email group ]amb fotografies i adreces de l'illa
- [http://www.gov.im Manx Government Website] Cobreix diversos aspectes de la vida a Man, com la pesca o la legislació financera
- [http://www.tynwald.org.im Tynwald.org] Govern de Man
- [http://www.manxradio.com/ Manx Radio] Ràdio de l'illa
- [http://www.corpun.com/manx.htm Birching in the Isle of Man 1945-1976] Sobre alguns càstigs a l'illa.
- [http://www.manxscenes.com/ Manx Scenes.com] Llibreria fotogràfica
- [http://www.isle-of-man.com/manxnotebook/ Manx Notebook] Arxiu d'Història de Man
- [http://www.isleofmanaccommodation.com/ Isle of Man Accommodation]
- [http://www.manxradio.com/webcammap.aspx Isle of Man Webcams] Via Manx Radio Website.
- [http://www.cia.gov/cia/publications/factbook/geos/im.html The World Factbook listing for the Isle of Man]
- [http://travel.holidays.com/#isleofman Viatges a l'illa de Man - Links] Categoria:Regne Unit Categoria:illes ja:マン島 ko:맨 섬 zh-min-nan:Mannin

Shetland

Les illes Shetland són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades entre les Illes Fèroe, el sud-oest de Noruega i Gran Bretanya. Lleugerament per sobre del 60°N de latitud, representen l'extrem septentrional del Mar del Nord. Administrativament constituixen un dels 32 comtats d'Escòcia. Les illes totalitzen 1469km², amb una població d'uns 22.000 habitants, dels quals uns 7.000 viuen a Lerwick, la capital. El clima hi és humit i fresc (si bé suavitzat per la influència del Corrent del Golf). A Lerwick acumules 1.140 mm en 181 dies de precipitació a l'any. Les temperatures, molt constants al llarg de l'any (per la latitud) són de 7°C de mitjana, amb 12°C al juliol i l'agost i 3°C al gener i febrer.

Història i cultura

Després de ser colonitzades per escandinaus i formar part de Noruega durant l'Edat Mitjana, les illes passaren a la Corona Escocesa el 20 de febrer de 1472. Durant la Segona Guerra Mundial barques de les Shetland conegudes com a "Shetland bus" proporcionaren ajuda a la Noruega Ocupada, i n'evacuaren fugitius. Com a llengua de la població, l'antic norn fou suplantat per l'escocès, que al seu torn està sent substituït per l'anglès.

Economia

La pesca i la ramaderia han vist perdre pes davant l'explotació del petroli i gas natual dels jaciments propers. Categoria:Escòcia Categoria:Illes ja:シェトランド諸島

Illes Anglonormandes

Les illes Anglonormandes o illes del Canal (en anglès Channel Islands, en francès Îles Anglo-normandes) són un grup d'illes del canal de la Mànega situades a l'oest de la península del Cotentin. Pertanyen a la corona d'Anglaterra, si bé no formen part del Regne Unit (ni de la Unió Europea). Administrativament estan separades en dues batllies (bailiwicks): Jersey i Guernsey. La seva superfície total és d'uns 195 km², en la qual viuen uns 150.000 habitants, repartits en les illes de:
- Jersey
- Guernsey (Guernesey en francès)
- Alderney (Aurigny en francès)
- Sark (Sercq en francès)
- Jéthou
- Herm
- Brecqhou
- Lihou

Història

Les illes van ser annexades al ducat de Normandia el 933. El 1066 el duc Guillem el Conqueridor envaí Anglaterra i en va esdevenir el monarca. Posteriorment, el 1204, la pèrdua d'altres possessions continentals deixà les illes com l'únic reducte del que fou la Normandia originària de la monarquia anglesa (amb posteriors canvis de dinastia). Durant la Segona Guerra Mundial les illes foren l'única porció de sòl britànic ocupada per Alemanya.

Cultura

Tradicionalment la cultura dels habitants de l'illa havia estat normanda, això és, els seus habitants parlaven el dialecte normand de la llengua d'Oïl. A partir del segle XIX, una major facilitat de transport amb la Gran Bretanya hi propicià l'assentament d'anglesos, que unit a més comunicacions acabaren per anglicitzar les illes. Actualment, el normand ja està completament extingit a l'illa d'Alderney i a la resta el seu nombre de parlants no arriba al 10%, majoritàriament d'edat avançada. Amb tot, el francès hi segueix sent una llengua (cerimonialment) oficial.

Economia

El turisme és la principal font d'ingressos de les illes més menudes (unit a un xic d'agricultura). Jersey i Guernsey, per la seva banda, han basat la seva economia des dels anys 60 en els serveis financers, si bé Guernsey ha mantingut una certa agricultura (hivernacles, horticultura) i indústria lleugera. Cada una de les batllies emet els seus propis bitllets i monedes, si bé les divises del Regne Unit emeses pel Banc d'Anglaterra i d'Escòcia també hi són admeses. Anglonormandes, illes Categoria:Geografia d'Europa ja:チャンネル諸島 simple:Channel Islands

França

França és un estat de l'Europa occidental que limita a l'oest amb l'oceà Atlàntic; al nord amb el canal de la Mànega, el pas de Calais –que la separa del Regne Unit– i la mar del Nord; a l'est amb Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Itàlia, i al sud amb Catalunya, Andorra, Espanya, Mònaco i la mar Mediterrània. La França metropolitana està formada, a més, per l'illa de Còrsega, a la Mediterrània, situada al nord de l'illa italiana de Sardenya. A més a més, inclou tot d'illes i territoris d'ultramar, repartits arreu del món (vegeu més endavant). França és una democràcia organitzada com una república unitària semipresidencial. És un país desenvolupat amb una economia moderna que el 2003 era la cinquena més important del món. Els seus valors principals es troben expressats en la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. És membre fundador de la Unió Europea, de la qual és l'estat més extens. França també és membre fundador de l'OTAN i de les Nacions Unides, i membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. És una de les set potències nuclears mundials.

Geografia

Consell de Seguretat de les Nacions Unides Mentre que el territori principal de França (la metròpoli) està localitzat a l'Europa occidental, l'estat francès també el constitueixen territoris de:
- l'Amèrica del Nord: la col·lectivitat territorial de Saint-Pierre i Miquelon
- el Carib: els departaments de Guadeloupe i la Martinica
- l'Amèrica del Sud: el departament de la Guaiana Francesa
- l'oceà Índic occidental: el departament de la Reunió i la col·lectivitat departamental de Mayotte
- l'oceà Pacífic: la col·lectivitat territorial de Wallis i Futuna, el país d'ultramar de la Polinèsia Francesa i la col·lectivitat sui gèneris de Nova Caledònia
- l'Antàrtida (tot i que les reclamacions sobre territori antàrtic no són reconegudes per molts països) i l'oceà Índic meridional: les Terres Australs i Antàrtiques Franceses (TAAF) ::Vegeu Dependències d'ultramar franceses

Orografia i hidrografia

França posseeix una gran varietat de paisatges, que van des de les planes costaneres del nord i l'oest, on França toca amb la mar del Nord i l'Atlàntic, fins a les serralades del sud (els Pirineus) i el sud-est (els Alps), on en aquesta última es troba el punt més alt d'Europa, el Mont Blanc (4.810 m). Entremig es troben altres regions elevades com el Massís Central i els Vosges (aquests al nord-est), i grans conques fluvials com les dels rius Garona, Loira i Sena, tributaris de l'Atlàntic; el Rin, que serveix de frontera amb Alemanya, i el Roine, que desemboca al Mediterrani.

Demografia

Roine Segons el padró de 2003 les àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants eren: #París 11.174.743 #Lió 1.648.216 #Marsella 1.516.340 #Lilla 1.182.026 #Bordeus 979.262 #Tolosa 819.507 #Nantes 715.358 #Grenoble 696.326 #Rouen 608.671 #Montpeller 591.646 #Rennes 569.932 #Estrasburg 557.120 #Niça 506.694

Història

Niça]] Els límits territorials de la França moderna són bastant semblants als de l'antic territori de la Gàl·lia, habitada pels gals, un poble cèltic. La Gàl·lia fou conquerida pels romans al segle primer aC, i els gals van adoptar la llengua i la cultura romàniques. El cristianisme també hi va arrelar en els segles segon i tercer de la nostra era. Les fronteres orientals de la Gàl·lia vora el Rin foren traspassades per tribus germàniques al segle IV, principalment pels francs, dels quals deriva el nom del país; la França (o Illa de França) fou un domini feudal dels reis Capets francesos al voltant de París. Tot i que l'inici de la monarquia francesa sovint es remunta al segle V, l'existència continuada de França com a entitat autònoma comença amb la divisió de l'Imperi Franc de Carlemany en dues parts, oriental i occidental, al segle IX. La part oriental seria el que donaria origen al que ara és Alemanya, mentre que la part occidental estaria a l'origen de França. Els descendents de Carlemany van governar França fins al 987, quan Hug Capet, duc de França i comte de París, fou coronat Rei de França. Els seus descendents, que inicien la dinastia dels Capets, governarien França fins al 1792, quan la Revolució Francesa va establir la república, en un període de transformacions radicals que va començar el 1789. Napoleó Bonaparte va agafar el control de la República el 1799, de la qual se'n va proclamar Primer Cònsol. Els seus exèrcits van participar en diverses guerres arreu d'Europa, van conquerir diversos països i van establir nous reialmes encapçalats per membres de la família de Napoleó. Arran de la seva derrota el 1815, la monarquia francesa fou reestablerta, la qual més endavant va ser abolida legislativament i seguida per una Segona República el 1848. Aquesta segona república va finalitzar quan l'últim nebot de l'Emperador, Lluís Napoleó Bonaparte, en fou elegit President i va proclamar un Segon Imperi el 1852. No tan ambiciós com el seu oncle, el segon Napoleó també fou finalment destronat, i el règim republicà va tornar durant la Tercera República (1870). Tot i que al final resultés vencedora tant a la Primera Guerra Mundial com a la Segona, França ha patit pèrdues significatives tant en el seu territori colonial com en el seu estatus econòmic, de força de treball i com a nació dominant. Des de 1958, s'ha fet a la mida una democràcia semipresidencial (coneguda com la Cinquena República) que no ha sucumbit a la inestabilitat que van experimentar els règims anteriors, de natura més de tipus parlamentari. En les dècades recents, la reconciliació i la cooperació de França amb Alemanya s'han demostrat crucials per a la integració europea, incloent-hi la introducció de l'euro el gener del 1999(fins llavors anava amb el Franc francès. Actualment, França és al capdavant dels estats europeus que intenten aprofitar la incipient unió monetària per avançar en la creació d'un aparell europeu més unificat en aspectes polítics, de seguretat i de defensa.

Llengües

La llengua oficial a França és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França que a principis de l'Edat Mitjana i, al llarg dels segles, s'ha imposat a la resta de llengües i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Molt sovint, aquesta imposició del francès ha estat fruit de decisions polítiques preses al llarg de la història, amb l'objectiu de crear una estat francès uniformitzat i centralitzat. De fet, l'article 3 de la Constitució francesa de 1958 diu textualment que La langue de la République c'est le français, és a dir, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa. Aquest article ha servit de pretext fins els nostres dies per no permetre l'ús normal i oficial als àmbits d'ús cultes de les llengües que avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Només s'ha permès l'ensenyament d'alguna d'aquestes llengües (com el català) com a segona llengua estrangera optativa a l'escola pública. La immigració provinent de fora del país, així com de regions exclusivament francòfones fa que el percentatge de parlant d'aquestes llengües sigui de cada cop més minso. França és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries. Malgrat tot, avui en dia, algunes institucions privades han procurat fomentar l'ús d'aquestes llengües creant mitjans de comunicació, creant escoles primàries i secundàries per ensenyar en aquestes llengües o convocant actes reinvindicatius a favor d'una política lingüística alternativa, però tenen molt poc suport de l'administració, ja sia estatal, regional, departamental o municipal. Això fa que els recursos existents per impulsar l'ús d'aquestes llengües siguin molt escassos i insuficients per atendre la demanda, actualment creixent. Per això algunes institucions han demanat ajuda a altres Estats o regions on es parlen aquestes llengües que, molt sovint, els han ofert aquesta ajuda de manera desinteressada. Tot això fa que, malgrat França sigui un territori lingüísticament ric, sigui un dels Estats europeus menys fomentadors d'aquesta riquesa, juntament amb Grècia. Vegeu també: Literatura francesa

Economia

Article principal: Economia de França

Enllaços externs

- [http://www.pictures-europe.com/holidays-france.htm Imatges de França]
- [http://www.pictures-europe.com/map/map-france.htm Mapa de França] Categoria:França als:Frankreich fiu-vro:Prantsusmaa ja:フランス ko:프랑스 ms:Perancis simple:France th:ประเทศฝรั่งเศส zh-min-nan:Hoat-kok

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Imperi Britànic

Es coneix com a Imperi Britànic les terres que depenien ecònomicament i política de la Gran Bretanya. El seu màxim auge va produir-se a principis del segle XX, quan gairebé una quarta part de la població mundial pertanyia a aquest imperi. L'expansió de la cultura anglosaxona és una de les conseqüències més evidents del seu poder. El primer a usar l'expressió va ser John Dee. Avui dia alguns països, ja independents, reconeixen els lligams amb la Gran Bretanya; la Commonwealth Alguns territoris que han format part de l'imperi britànic: Irlanda, Estats Units, Canadà, Jamaica, Austràlia, Nova Zelanda, Índia, Malàisia, Egipte, Sud-àfrica, Nigèria, Camerun, Kenya, Hong Kong, Iraq, Xipre, Gibraltar, Menorca ... Categoria:Història categoria:Regne Unit ja:大英帝国 ko:대영 제국

República d'Irlanda

La República d'Irlanda (gaèlic irlandès: Poblacht na hÉireann) és un estat que abasta aproximadament cinc sisenes parts de l'illa d'Irlanda, enfront de la costa nord-est d'Europa. La seva capital és Dublín. És l'Estat més a l'oest de la Unió Europea. L'altre tros de l'illa d'Irlanda és conegut com Irlanda del Nord i és un territori del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord. La constitució irlandesa proclama que el nom de l'estat és Éire en gaèlic irlandès o Ireland en anglès. La República d'Irlanda és la descripció oficial de l'estat, provinent de l'Acta de la República d'Irlanda. Col·loquialment, a vegades s'anomena Irlanda amb l'epítet poètic dIlla Maragda, que fa referència a l'intens color verd dels camps irlandesos. Irlanda (no la república, sinó l'illa sencera) ha estat tradicionalment dividida en quatre grans regions o províncies que es corresponen amb antics regnes: Leinster (gaèlic irlandès:Laighin), Ulster (gaèlic irlandès:Cúige Uladh), Connacht (gaèlic irlandès:Connachta) i Munster (gaèlic irlandès:An Mhumhain).
Història
Des de l'1 de gener de 1801 fins al 6 de desembre de 1922, l'illa va formar part del que era el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Des de l'any 1874, i especialment a partir de l'any 1880 sota el lideratge ideològic de Charles Stewart Parnell els irlandesos intentaren d'aconseguir el retorn dels seus poders polítics a travès del Partit Parlamentari Irlandès, que haguès dotat a l'illa d'autonomia política sense haver de prendre el dràstic pas d'independitzar-se del Regne Unit. Va començar a semblar una opció viable el 1911 quan la Cambra dels Lords va deixar de ser vetada i John Redmond signà la tercera llei d'autonomia. Tot i això, els protestants irlandesos del creixent moviment unionista varen témer ésser discriminats i perdre els seus privilegis si els catòlics (majoria a Irlanda) assolissin una situació de poder real. Tot i que l'unionisme existia a tota Irlanda, des de finals del segle XIX que aquest era més prominent a la regió de l'Ulster, on la industrialització es trobava en un estat molt més avançat que en la resta d'Irlanda, més semblant a un medi agrari. Els unionistes temien especialment que les mesures de taxació proteccionista fossin perilloses per a l'economia de les regions industrialitzades del nord de l'illa. Amb el lideratge del dublinès Sir Edward Cradson i de Sir James Craig, nascut a l'Ulster es va consolidar un protestantisme de caire més militant. El 1914, per tal d'evitar una rebel·lió a l'Ulster, el Primer Ministre britànic, Herbert Asquith va introduïr una clàusula per l'autonomia de 26 dels 32 comptats d'Irlanda, deixant fora una part de l'Ulster en la qual encara s'havia de trobar una solució plausible. Tot i ser acceptada per la monarquia britànica, aquesta llei no es va posar en pràctica fins a les acaballes de la Gran Guerra. Arribat el gener de 1919, després de les eleccions generals de 1918, 73 dels 106 parlamentaris que havien estat votats eren membres de la formació política Sinn Féin, que es negaren a prendre els escons a la Cambra dels Comuns britànica. En lloc d'això varen crear un parlament irlandès propi, no reconegut per la jurisdicció anomenat Dáil Éireann. Aquest parlament es va donar pressa en signar un document de Declaració d'independència unilateral per a la República Irlandesa que no suscità cap reconeixement internacional fora de la República Russa de Lenin. Amb tot, la el Ministeri va enviar a la Conferència de la Pau de París, 1919 una delegació representada per Sean O. Telly, que no fou admesa. Després de la duríssima Guerra per la independència d'Irlanda o Guerra Anglo-Irlandesa, que acabà el 1921, els insurgents irlandesos i el govern britànic signaren un tractat segons el qual el Regne Unit reconeixia la independència d'Irlanda, però amb la figura del monarca britànic encara amb poder sobre l'illa, i amb el nom d'Estat Lliure Irlandès (Saorstát Éireann en gaèlic irlandès. El Dáil, parlament, acceptà. Aquest tractat, si més no, no fou completament com s'esperava i ni els irlandesos ni els anglesos no n'estaven satisfets ja que la república s'havia acabat constituïnt finalment en una monarquia constitucional però que al mateix temps donava més poder als irlandesos del que s'havia pensat en primera instància, i a més, els sis comptats d'Irlanda del Nord tenien en les seves mans l'opció de formar part del nou estat, o no. La Guerra Civil Irlandesa fou la conseqüència directa de la creació d'aquest estat. Les forces contràries al tractat, liderades per Eamon de Valera s'oposaven al fet que aquest estat haguès abolit la República d'Irlanda per aquesta nova forma de govern que encara formava part de la Commonwealth britànica i part de la seva esfera política on els diputats parlamentaris haurien de jurar lleialtat al rei Jordi V de la Casa de Windsor. Michael Collins, líder pro-tractat en canvi digué que aquest tractat no atorgava el poder que totes les nacions aspiren a aconseguir per desenvolupar-se, però sí la llibertat per poder assolir-lo. Ja al començament del conflicte, l'IRA (Exèrcit Republicà Irlandès) es va dividir entre els que s'oposaven al tractat i els que hi estaven d'acord. Després del conflicte i la derrota dels que s'oposaven al tractat, prop de 4000 homes van perdre la vida i l'economia de l'Estat Lliure Irlandès va patir un cop brutal. El 29 de desembre de 1937, una nova constitució anomenada Constitució d'Irlanda es va posar en pràctica. Aquesta modificava el nom de l'estat senzillament pel d"Irlanda" i retirava la figura del rei per la del President de la República L'1 d'agost de 1939 el president de la república va ser investit amb els poder propis del rei durant el període immediatament anterior. Aquesta nova encarnació de la república va seguir formant part de l'esfera de la Commonwealth britànica fins l'any 1949. Això sí, tot i deixar la membresia dins d'aquesta, alguns dels seus beneficis varen romandre implícits, com el dret a la ciutadania britànica per als irlandesos residents al Regne Unit. La República d'Irlanda va entrar dins de l'ONU com a membre l'any 1955 i la Comunitat Econòmica Europea (avui en dia anomenada Unió Europea) el 1973. Els successius governs irlandesos han cooperat amb el govern del Regne Unit per tal d'acabar amb el violent conflicte amb la IRA Provisional a Irlanda del Nord

Llengua

El gaèlic irlandès, una llengua de la branca goidèlica de les llengües cèltiques, era l'únic idioma parlat a l'illa fins la imposició de l'anglès en els àmbits oficials i la pèrdua de prestigi del gaèlic, convertit en una parla popular. Avui en dia, des de la proclamació de la República, és cooficial amb l'anglès en tot el territori, i segueix sent la llengua majoritària a aquells territoris coneguts com a Gaeltachtaí, plural de Gaeltacht, encara que es troba en situació de retrocès i davallada, tot i els esforços del govern per fomentar-la. A les altres àrees, el nivell de coneixement varia enormement segons les estadístiques, però en general es pot parlar que l'anglès és majoritari a gairebé tot arreu de l'illa.

Tradicions

La festa nacional és el 17 de març, en honor del patró d'Irlanda; Sant Patrici (Saint Patrick), que va fomentar el cristianisme a l'illa. Sovint es fa servir la metàfora de l'expulsió de les serps de l'illa per part del sant per parlar de l'expulsió dels pagans. L'arpa, que apareix a l'escut de la província de Leinster i el trèbol de tres fulles, també són símbols amb els quals s'identifiquen els irlandesos. També es podria parlar del color verd com a senyal identificadora dels irlandesos i immigrants arreu del món provenents d'Irlanda. El dia després de Nadal, el 26 de desembre, es celebra Sant Esteve. L'1 de febrer és la festa catòlica de lImbolc, Candlemas en anglès, o purificació de la Verge i presentació de l'infant Jesús al temple. Altres celebracions pre-cristianes conserven els seus noms pagans en gaèlic irlandès i ara són el nom d'alguns dels mesos de l'any: Bealtaine (Maig), Lúnasa (Agost) o Samhain (Novembre). Aquesta última, una mena d'equivalent pre-cristià de Tots Sants, encara és celebrada popularment, tot i que amb el nom de Halloween.
Indústria
Conté grans empreses fabricants de cervesa (Guinness, Murphy's...) i de Whisky (Jameson,...).
Arts
Irlanda ha estat el lloc de naixement o procedència d'un bon nombre de personatges mundialment reconeguts relacionats amb diferents branques de les arts, especialment la literatura i la música. Escriptors com ara James Joyce, George Bernard Shaw, Oscar Wilde, William Butler Yeats, Samuel Beckett, Jonathan Swift o Bram Stoker hi varen néixer i viure.
Comtats d'Irlanda
Categoria:Irlanda ms:Ireland ja:アイルランド simple:Republic of Ireland

Gal·les

Gal·les (en gal·lès Cymru, en anglès Wales) és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l'oest de l'illa de Gran Bretanya i té una població total de 3,1 milions de persones. La capital i ciutat més gran és Cardiff o Caerdydd (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal·les trien representants a l'Assemblea Nacional gal·lesa, la qual atén assumptes interns, i al Parlament britànic de Londres. El cap del govern a Gal·les és el First Minister. Categoria:Regne Unit als:Wales ja:ウェールズ ko:웨일스 simple:Wales th:เวลส์ zh-min-nan:Cymru

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)
Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)

escocès	escocès
(En detall)	En detall

Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)

imatge:Localització del Regne Unit.png

Idioma oficial

anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.

Ciutat més gran

Superfície
- Total
- % agua

Posició num. 76
244.101 km²
1,3%

Població
- Total (2003)
- Densitat

Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)

Establiment¹

UTC, Estiu: +1 UTC

God Save the Queen (oficiòs)

Domini d'internet

.UK (però en ISO 3166-1 és GB)

Codi telefònic

Prefix telefònic

(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.

El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

Categoria:Illes

Article principal: Illa Categoria:Geografia ja:Category:島 ko:분류:섬 th:Category:เกาะ

Categoria:Regne Unit

Categoria:Estats d'Europa Categoria:Unió Europea ja:Category:イギリス ko:분류:영국 simple:Category:United Kingdom th:Category:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Category:Liân-ha̍p Ông-kok

Zw

ZW est un code, qui signifie :
- Zimbabwe, selon la liste des Internet TLD (Top level domain) catégorie:code catégorie:code internet de pays

liczniki gry strategiczne motorola gry java jastrz�bia g�ra pensjonat Praga appartamenti

:: RELATED NEWS ::

Christoph Blocher
Christoph Blocher (11 oktober 1940 in Schaffhausen) is een Zwitsers politicus en ondernemer. Hij is lid van de Zwitserse volkspartij (SVP). Hij maakt sinds 10 december 2003 deel uit van de

Winnipeg
Winnipeg is de hoofdstad van de Canadese provincie Manitoba. De stad telt ongeveer 689.210 inwoners (2003) en is daarmee de achtste stad van Canada. Winnipeg ligt aan de monding van twee rivieren: Red River en Assiniboine River. categorie:Stad in Canada ja:ウィニペグ dennenfamilie (Pinaceae). Het is een conifeer die oorspronkelijk voorkomt in Noord-Amerika. Tegenwoordig wordt de boom in Midden- en West-Europa gekweekt voor het hout. De hoogte is tussen de 30 en 40 meter.

Kroon

De kroon is smal kegelvormig. Met het ouder worden wordt de kroon onregelmatiger en vlakker.

Schors

De boomschors is glad en groe

Merry Pranksters
De Merry Pranksters was een rebelse groep jongeren die zich eind jaren '50, begin jaren '60 vormde rondom Amerikaanse schrijver Ken Kesey. Ze zette zich af tegen de gevestigde orde en deed dat op allerlei buitenissige manieren. Zo kochten Kesey en zijn Pranksters in 1964 een oude International Harvester schoolbus. Ze noemden hem 'Furthur' - volgens sommigen een combinatie van 'Further' en 'Future'; volgens anderen gewoon een spelfout. Achter op de bus stond ‘Caution: Weird Load’. Dat laatste zal in d

NeVoBo
NeVoBo staat voor Nederlandse Volleybalbond. Opgericht 6 september 1947 in Amsterdam. De bond houdt controle op de Nederlandse volleybalcompetitie en is verdeeld in verschillende regionen:
- NeVoBo regio Holland
- NeVoBo regio IJssel-Wadden
- NeVoBo regio Mid-West
- NeVoBo regio Nieuw-Gelre
- NeVoBo regio Noord-Oost
- NeVoBo regio Oost
- NeVoBo regio Zuidoost
- NeVoBo regio Zuidwest

Externe link

- http://www.vol

Hans-Rudolf Merz
Hans-Rudolf Merz (10 november 1942 in Herisau) is een Zwitsers politicus. Hij is lid van de vrijzinnig democratische partij (FDP). Hij is een ondernemingsadviseur en woont in het kanton <

Fox Film Corporation
Fox Film Corporation was een belangrijke en grote Amerikaanse filmstudio. De studio is gevormd in 1915 toen oprichter William Fox Greater New York Film Rental, een filmdistributiebedrijf en Fox Office Attractions Company (of Box Office Attractions Company, variërend per bron), een filmproductiebedrijf, beide opgericht in 1913 door hem,

Oostenrijkse den
De Oostenrijkse den (Pinus nigra ssp. nigra) is een boom uit de dennenfamilie (Pinaceae). De conifeer is afkomstig uit Oostenrijk, Midden-Italië, de Balkan en Anatolië. De den kan goed tegen de wind en wordt als natuurlijk windscherm veel in kustgebieden aangeplant. Ook wordt de Oostenrijkse den in kalkrijke duinen geplant om